ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL

CATALANISME (1833-1901)
 1. Els
fonaments
culturals: La
Renaixença
1.1. La societat civil, bressol del catalanisme:

• Des de Guerra de Successió > pèrdua de lleis, institucions i llengua: castellà > única oficial a l’administració, ensenyament i
actes oficials.
• Burgesia acceptà castellà x acostar-se al poder, el castellà s’imposà en ús literari, culte i oficial
• Classes populars van mantenir català en l’ús oral durant anys.

Societat civil reivindicà identitat i llengua. Entitats culturals i cíviques > campanyes x llengua i cultura.
 1.2. La Renaixença literària i cultural:
• Moviment cultural i literari x recuperar l’ús de llengua i
senyals d’identitat catalans.
• Orígen: “Oda a la pàtria” d’Aribau (1833) i les propostes
de Rubió i Ors en “Lo gaiter del Llobregat” (1841).

Rubió i Ors
• Jocs Florals moderns (1859) > promoure ús de
llengua i creació de model de llengua literària
culta >festa cívica, difusora del català.

• Activitat marginal d’alguns literats, escrivien en català

culte, però usaven habitualment castellà

Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller

 1.3. La Renaixença
popular:

• Escriptors progressistes com Frederic Soler

(“Pitarra”) > defensa del “català que ara es
parla”.
• Es publiquen obres > gran èxit, més públic
que els primers autors.
• Noves publicacions en català: periòdics (“La Renaixensa” o “Diari català”), revistes (“La Tramontana”, “La
Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa”).

• Elements de difusió de català en espai públic.

• Èxit social de Renaixença cultural i popular > sentiment de recuperació de cultura catalana, no només entre
benestants, sino interclassista
2. Els primers moviments anticentralistes
• 2.1. El progressisme radical i l’anticentralisme:

les bullangues

• Constitucions definien Espanya > nació única > model

d’estat centralitzat.
• Època d’Isabel II > moviments populars
anti-centralistes (1835-43)
• “bullangues” = avalots en ciutats, especialment
Barcelona > descontentament de burgesia x crisi
econòmica, seguida x elements populars x crisi social
(atur, quintes i consums) + elements republicans i
exaltats.
• Dècada Moderada (1844-54) > centralisme i
enduriment d’ordre públic, (estat de guerra varis
cops) > moderats catalans + descentralització.
 • 2.2. El carlisme:
La creu de Borgonya,
símbol carlí

• Carlisme > arrelament a Catalunya, zones rurals.

• Principis absolutistes i tradicionalistes, oposat a centralització “liberal”, defensa institucions
tradicionals.
• Presenta Carles VII com rei federalitzant, reconeixia antics furs i llibertats perduts en 1714.

Carles VII
 2.3. El federalisme:

• Des de 1840, federalisme de la mà de republicanisme. Des de

1868, Partit Republicà Democràtic Federal s’estén x Catalunya,
sobretot ciutats, amb suport de petita burgesia i part de
proletariat industrial. Pi i Margall
• Pi i Margall deia que diferents pobles d’Espanya > Estat Federal
• Valentí Almirall i Anselm Clavé signen Pacte de Tortosa x que
l’estat tingués en compte Corona d’Aragó.
• Fracàs de Primera República + Restauració > idea unitària
d’Espanya > baixa el federalisme a Catalunya x passar-se a
Catalanisme (Almirall).

Pacte de Tortosa
 2.4. Realitats econòmiques i
socials diferenciades:
• Industrialització > eixampla diferències socials i polítiques Catalunya -
Espanya.
• Catalunya > procés d’urbanització i nou model social, conflictes burgesia
industrial vs classe obrera
• Resta d’Estat > Societat agrària.
• Interessos econòmics d’industria catalana > política proteccionista, defensa
producció pròpia. Burgesia resta de l’Estat > interessos agraris, comercials i
financers, partidària de lliurecanvisme, sense traves.
• Política lliurecanvista de governs liberals > conflicte permanent, sentiment
d’incomprensió
• Reivindicació proteccionista > aplega a Catalunya tots els grups socials >
necessitat de poder polític x defensar interessos econòmics.
3. Inicis del catalanisme polític
• 3.1. Primeres accions:

Valentí Almirall
• 1879: Des de “Diari Català” Valentí Almirall promou a
BCN “Primer Congrés Catalanista (1880)” > objectiu
fixar ideari catalanista, + de 1000 congressistes,
intel·lectuals, professionals liberals, comerciants...
diverses ideologies.
• Fita important, aglutina diferents tendències. Almirall
elegit president > diferents acords: comissió
defensora de dret català, crear Acadèmia de Llengua
Catalana i fundar Centre Català (1882), primera
entitat política del catalanisme > Almirall secretari.
• Objectius > defensa interessos de Catalunya i
plataforma unitària amplia > moltes ideologies des de
carlins fins a federalistes.
• 1883: Centre Català convoca > Segon Congrés Catalanista, objectiu discutir i votar programa del catalanisme.
• Un centenar de congressistes, acord > Catalans no intervenir en política de partits espanyols, cal crear forces polítiques
pròpies separades de grans partits de Madrid.
• 1885: Amenaça de signatura de conveni comercial Espanya-Anglaterra i intents d’unificar dret civil > mobilitza Centre
Català x liderar resposta unitària
• Primera acció del catalanisme: “Memorial de Greuges”, Almirall, redactor principal > document defensiu, denuncia
centralisme, demana proteccionisme x indústria catalana i manteniment de dret civil català.
• Presentat a Alfons XII x comissió de personalitats de societat catalana > poca eficàcia política x mort del monarca el
mateix any.
• 3.2. Catalanisme progressista:

• Catalanisme original (final s XIX) > resposta de sectors

progressistes desencantats x fracàs de federalisme republicà
• Articulat x Valentí Almirall > descrit en “Lo Catalanisme”
(1886) > base ideològica de catalanisme progressista >
modificar organització d’Estat espanyol x reconèixer
personalitat de Catalunya > “particularisme”.
• Proposta d’Almirall > inviable en context > perdent suports x
renúncia a l’anticlericalisme republicà i moderació de
reformes socials > no suficient x atraure burgesia: massa
republicà > adhesió a Restauració i partits dinàstics.
• Tampoc atrau classes populars, que donen suport a
republicanisme i comencen a mirar moviments obrers
socialistes i anarquistes > Centre Català acaba desapareixent
als anys noranta > influència d’Almirall cada cop més feble.
3.3. Del catalanisme progressista al conservador:
Narcís Verdaguer
dirigent de la
• Final segle XIX > esquerres dividides: republicanisme,
Lliga de
socialisme, anarquisme > burgesia fa seu el moviment,
Catalunya
conservadorisme> hegemònic en catalanisme.
• 1887 > escissió en Centre Català > trenca unitat de
catalanisme > marxa de molts afiliats > nova organització:
Lliga de Catalunya, integrada x procedents de grup de la
“Renaixensa” (Puig i Cadafalch, Domènec i Montaner,
Prat de la Riba, Àngel Guimerà)
• Nova organització > caràcter + conservador > + connexió
entre Lliga i burgesia catalana descontenta amb política
dinàstica > defensa oficialitat de la llengua en
ensenyament i manifestacions populars, proteccionisme,
dret civil català i una política exclusivament catalanista.
• 1888: Primera iniciativa > “Missatge a la Reina Regent”
Ma Cristina, a l’Exposició Universal de Barcelona >
reivindica autonomia política x Catalunya, recull greuges i
aspiracions de catalanisme moderat: participació +
igualitària en despeses d’Estat i contribucions militars, i
reivindicacions de la Lliga. A Madrid > text refusat.
Maria Cristina
• Any següent > campanya defensa dret civil català contra Codi Civil que
discutia el Congrés > Codi Civil modificat > “la primera victòria del
catalanisme” > necessitat d’organitzar millor catalanisme > Lliga de
Catalunya proposa fundació d’entitat x coordinar totes entitats catalanistes
comarcals (grups, centres, ateneus, associacions, publicacions
catalanistes...).
• 1891 > Unió Catalanista > objectius: propagació d’idees regionalistes i
realització de programa comú x tots grups catalanistes; reticent a
participar en eleccions. > Suport a Catalunya rural, propietaris mitjans,
comerciants, professions liberals i intel·lectuals; militància de classes
populars escassa xo com federació d’organitzacions comarcals > amplitud
geogràfica > afavorí difusió d’iniciatives.
• Un dels primers actes de Unió Catalanista > celebració d’assemblea a
Manresa (1892) x aprovar “Bases per a la Constitució Regional Catalana”
(“Bases de Manresa”) > aspirava a restablir institucions (Corts pròpies amb
capacitat legislativa) i sobirania: competències en ensenyament i justícia,
oficialitat del català...
• Bases de Manresa > plasmació de pensament catalanista conservador,
tradicionalista i corporatiu > recollia principis de catalanisme polític i paper
de Catalunya en vida política espanyola.
3.4. El catalanisme tradicionalista: El Bisbe Morgades

• El Vigatanisme: Moviment catòlic cultural i intel·lectual impulsat x

membres eclesiàstics de Vic
• Inici Restauració: Santa Seu > suport a Alfons XII > molt clero català
abandona posicions carlines antiliberals > suport a conservadors en
sistema dinàstic.
• Bisbe Morgades > acosta clero a catalanisme conservador, abans laic. Es
crea setmanari “La veu de Montserrat”, impuls de campanyes >
celebració de mil·lenari de Montserrat o restauració de Monestir de
Ripoll.
• Nou catalanisme d’arrels cristianes > màxim exponent: Josep Torras i
Bages, futur bisbe de Vic > 1892, publica “La tradició catalana”, que
Josep Torras i Bages
afirma el valor ètic del naixent regionalisme català > durant decennis
breviari de capçalera x catòlics catalans > defensava q l’esperit de
Catalunya reposa en la família, propietat i religió.
• Era contrari al canvi social > “edat mitjana = model de valors a
recuperar, perduts en model social industrialitzat” > demana mantenir
societat catalana dins principis de catalanisme tradicionalista i cristià,
lluny de l’acció política.
4. El catalanisme com a regeneracionisme
4.1. L’oportunitat: el desastre de 1898:

• Pèrdua de colònies > desprestigi de partits dinàstics > ineficàcia x regenerar

política espanyola > afavorí catalanisme; ja comptava amb líders clars, base
ideològica i certa mobilització social > nova generació d’intel·lectuals i
activistes crítics amb política dinàstica volien partit polític x demanar
autonomia.
• 1899: fracàs de projecte regeneracionista de govern Silvela-Polavieja arran del
“tancament de caixes” > un sector d’industrials catalans, durant anys
negociant en privat amb caps de govern, decideixen pressionar amb partit
propi > Unió Regionalista.
• Unió Regionalista proclamava la lluita x autonomia política i administrativa de
les regions x mitjans legals, dintre de la unitat de l’Estat espanyol. Partit amb
àmplia base social, xo sense projecte polític clar ni dirigents amb experiència.
• 1900: un grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” abandonà Unió
Catalanista i funda Centre Nacional Català. Eren joves professionals (Enric Prat
de la Riba i Francesc Cambó), favorables a intervenir en política via electoral.
Partit amb programa possibilista i dirigents experimentats, xo sense molt
suport social.

“La Veu de Catalunya”

 • 4.2. Un partit de nou tipus: la Lliga Regionalista:

Domènec i
Montaner

• 1901: a Barcelona, Unió Regionalista + Centre

Nacional Català > acord x confluència
d’interessos > candidatura unitària x eleccions
Albert Rusiñol
generals (maig 1901) > “candidatura dels quatre
presidents” Albert Rusiñol (Foment de Treball
Nacional), el doctor Robert (Societat d’amics del
País), l’arquitecte Domènec i Montaner (Ateneu
Barcelonès) i Sebastià Torres (Lliga de Defensa
industrial i Comercial).
• Eleccions 1901 > els “quatre presidents”
escollits. Èxit > fusió dels dos grups en un nou Sebastià
partit, la “Lliga Regionalista”, i la “Veu de Torres
Catalunya” > òrgan de difusió. Consolida la força
electoral del catalanisme.

doctor Robert
• Lliga Regionalista > primera formació política moderna
de l’Estat espanyol, amb organització eficaç (afiliats,
centres polítics, secretaria electoral, publicacions,
etc.). Eleccions municipals de 1901, Lliga obté a
Barcelona 11 regidors, republicans 11 i dinàstics 4 > x
1r cop, els “no dinàstics” guanyen. A Catalunya, la
pugna electoral ja no era dinàstica, sinó entre
republicans i catalanistes.
• Principis s XX > Lliga Regionalista = partit hegemònic a
Catalunya. Reclamava dret de Catalunya a
l’autonomia, xo disposada a intervenir en política
espanyola x modernitzar i descentralitzar l’Estat. Prat
de la Riba > principal referent de la Lliga “Catalunya
endins”, Francesc Cambó > defensor d’interessos
catalans a Madrid.
Enric Francesc
Prat de la Riba Cambó
 • 4.3. La reorganització del catalanisme d’esquerres:

• La Lliga va tenir discrepàncies internes > 1 grup més

progressista, intransigent al negociar amb el govern, i la
majoria de dirigents possibilistes que volien arribar a acords.
• 1904 = crisi, Cambó + grup de regidors no obeí acord de partit
de boicot a la visita d’Alfons XIII. Alguns, liderats x Domènech i
Montaner, funden Centre Nacionalista Republicà, partit
nacionalista, democràtic i republicà > promou creació de CADCI
(Centre Autonomista de Dependents de Comerç i Indústria),
sindicat obrerista i catalanista.
• Crisi de Solidaritat Catalana > acosta republicans d’esquerra >
funden UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) xo al
1910, aliança amb Lerroux (Pacte de St Gervasi) + desfeta
electoral de 1914 provoquen la desaparició.
• Després de crisi de UFNR i davant la “claudicació de la Lliga a
Madrid” > forces d’esquerres proposen renovació > catalanitzar el
republicanisme, esborrar lerrouxisme i posar fi a hegemonia de la
Lliga. Intenten atreure sectors d’obrerisme x fer q abandonin
apoliticisme anarcosindicalista i esdevinguin base electoral del
catalanisme d’esquerres > Naixement de formacions catalanistes
d’esquerres.
Francesc Layret
• 1917: Francesc Layret i Lluís Companys organitzen Partit
Republicà Català, basat en programa federal de Pi i Margall
(laïcisme, transformacions econòmiques i socials).
• 1922: intel·lectuals i professionals descontents abandonen la Lliga
i creen Acció Catalana; al mateix any Francesc Macià crea la
primera organització catalanista independentista: Estat Català.
• 1923: un grup de militants del PSOE, liderat x Rafael Campalans i
Manuel Serra i Moret, escindits del partit creen una nova
organització socialista estrictament catalana: la Unió Socialista de
Catalunya.
Unió Socialista de Catalunya