Professional Documents
Culture Documents
Tema 10 - CiF - Català
Tema 10 - CiF - Català
Tema 10 - CiF - Català
- 10 LA PRODUCCIÓ CONJUNTA
“És aquell procés productiu del que se’n obtenen de forma simultània dos o més
productes, que d’altra banda també podrien obtenir-se per separat”.
Ø PRODUCCIÓ CONJUNTA:
"És aquell procés del que se’n obtenen de forma simultània dos o més productes,
que ni física ni tècnicament podrien obtenir-se per separat, emprant uns mateixos
factors productius de forma compartida".
En Producció conjunta no existeix “cap forma objectiva” d'assignar els costos del procés
"conjunt", (costos conjunts), als diferents articles
M.P.
Art. 1
M.O.D. procés
Art. 2
punt de
C.I.P. conjunt procés
separació
Art. 3
addicional
Cost conjunt
Cost separable
En tots els casos hi ha un "Punt de Separació" o "Ruptura" (Split off point), que es
correspon amb el moment a partir del qual els productes, i els seus costos poden identificar-
se i diferenciar-se.
Després de la separació l'empresa podrà vendre els productes, o seguir-los processant per
obtenir-ne articles més ajustats a la demanda. Qualsevol cost que es produeixi a partir
d'aquest punt rep el nom de "cost separable" (o cost autònom), perquè pot relacionar-se
amb un producte determinat.
Imputació Imputació
subjectiva objectiva
alt
Coproductes
Exemples:
• fa anys (molts) la gasolina era un subproducte del petroli mentre
que el querosè era el producte principal, avui és a l'inrevés.
• En temps de guerra la glicerina és un coproducte, mentre que en
circumstàncies normals és un subproducte del sabó.
• Els encenalls de fusta havien estat tradicionalment un residu dels
tallers de fusteria (es venia com a combustible).
Ara degut a la gran utilització dels conglomerats (dels que els
encenalls en són part principal), existeix producció amb aquesta
finalitat, ha augmentat el seu valor i pot considerar-se com un
subproducte.
Ø Altres. Són aquelles parts de material que es desprenen en el procés productiu, ja sigui
de forma inevitable, degut al procés tècnic (serradures en tallar la fusta), o bé de forma
voluntària.
a) Residus; O bé tenen un valor net de venda, o bé poden emprar-se com a primera
matèria o matèria auxiliar.
b) Cas contrari s’anomenen deixalles
carn de 1ª
M.P. carn de 2ª
escorxador retalls
embotits
altres
cacau en pols
M.P.
Esbrollar Assecar Moldre closques
residus
Aquest mètode assigna el "cost conjunt" entre els productes acabats, en funció de les
unitats físiques que s'han acabat (en el punt de separació). Per emprar-se cal que:
S unitats produïdes
L’avantatge és que proporciona una forma de distribuir els costos de producció conjunta
quan el valor de mercat pel producte intermedi no pot ser calculat. Malgrat que les unitats
físiques siguin diferents podria utilitzar-se però, algun sistema ponderat semblant al de les
unitats equivalents
Quan l'empresa pot vendre els productes obtinguts després del punt de separació o bé
coneix el seu valor de mercat, pot repartir el "cost conjunt" entre els productes acabats en
funció d'aquest valor.
S Costos Conjunts
pA1* qA1 + pA2 * qA2 +...... pAn* qAn
qAi = Unitats en el punt de separació de Ai
pAi = Preu de venda en el punt de separació de l’article Ai
Quan els productes passen per processos addicionals no es coneix el preu de venda en
el Punt de Separació, així doncs s'haurà d'estimar. Aquesta “estimació” es coneix com
preu relatiu de venda, i es calcula deduint del valor de venda final els costos dels
processos addicionals.
El marge brut es defineix com: "el marge resultant de deduir dels ingressos potencials nets
per venda el cost d’aquests productes".
Unitats físiques Fàcil d'aplicar, excepte quan Les unitats físiques poden no ser
els productes obtinguts en el representatives dels productes.
punt de separació no són
homogenis.
No seria acceptat pel PGCA si
La variació dels preus relatius assignés un cost superior al
de venda no afecta a la forma valor realitzable net .
d'assignar els costos.
MP= 400.000
Producció
conjunta
Z
500 kgs Art. B
CT = 350.000 € 250 kgs
X
CT=500.000
L'empresa coneix el valor de mercat de seus articles després del punt de separació:
Imputació de costos:
Producte "X" = 600 * 1.000 = 600.000 €.
Producte "Z" = 600 * 500 = 300.000 €.
Aquest mètode imputa a cada producte el mateix cost unitari conjunt, amb
independència del seu preu de venda. Com veiem el marge de contribució de
l'article B és negatiu, això ens indica que el mètode no és recomanable.
Imputació de costos:
Producte "X" = 350 * 1.000* 1,5 = 525.000 €
Producte "Z"= 500 * 500 * 1,5 = 375.000 €
Preu relatiu:
Imputació de costos:
producte principal
Art. 1
sM.P.
producte principal
M.O.D. procés Art. 2
s
subproducte
Art. 3
C.I.P.
conjunt subproducte
punt de procés Art. 4
separació addicional
Els subproductes tenen un valor de venda superior als residus, però com aquests no
incorporen en la seva valoració cap cost del procés conjunt.
El preu de venda del subproducte no és rellevant comparat amb el del producte principal,
pel que el subproducte no rebrà cap assignació de "cost conjunt", només se li assignaran
els costos posteriors al punt de separació, (si li cal procés addicional).
Només si el valor de venda després del procés addicional fos elevat, es considerarà com
producte principal
Poden plantejar-se en aquest punt dues alternatives, o bé imputar aquest cost del procés
addicional exclusivament a les vendes de subproductes, amb el que l’estoc final de
subproductes tindrà un valor 0, portant-se només un control de les unitats físiques en
estoc, o bé imputar-lo als subproductes obtinguts amb el que l’estoc final tindria valor
d’inventari.
El tractament dels subproductes varia segons les empreses. En algunes com que el seu
valor de venda és relativament petit, en la pràctica "subproducte" es converteix en un
sinònim de "deixalla". En altres, el valor d'aquestes vendes és tan “rellevant” que es
plantegen dubtes respecte a si en realitat és un subproducte o un producte principal.
Aquestes variacions tant amplies en la naturalesa d’un subproducte donen com a resultat
divergències en el seu tractament comptable, permetent tres possibles tractaments dels
ingressos obtinguts per la venda dels subproductes:
Considerant l’ingrés “net” obtinguts per la seva venda com a menor cost
dels productes venuts. No és però, un mètode molt útil ja que el cost dels
productes venuts dependrà del número de subproductes venuts.
Considerant l’ingrés “nets” obtinguts per la seva venda com a menor cost del procés
conjunt. En aquest podem dir el mateix que en el cas anterior.
Les vendes del període han estat; " A" 60.000 unitats a 40 €/u. i "B" 20.000 unitats
a 8 €/u.
“A”
“a” acabat “A”
75.000 u.
75.000 u.
Producció
CT = 1.750.000 €
conjunta
“b” “B”
25.000 u. 25.000 u.
CT = 500.000 € reciclatge
CT = 3,5 €/unitat
Vendes 2.400.000
Cost de les vendes 1.728.000
Marge Industrial 672.000
Un exemple de "residu" serien els retalls de teles en el sector de la confecció, que poden
emprar-se per elaborar llaços o cinturons. També tindrien aquesta consideració alguns
productes derivats del porc, com els budells, que poden ser utilitzades o venuts per
embotir.
Evidentment no se’ls hi assigna cap “cost conjunt” tractant-se els ingressos de la seva
venda o bé com un menor cost de la producció principal (per exemple fusta i serradures),
o bé com un ingrés extraordinari.
Aquest cost pot ser "present," funció del seu pes, volum, perillositat, etc., o "futur"
(restauració de l‘habitat ecològic, etc.). En ambdós casos, aquest cost es carrega sobre
els productes principals.
cacau en pols 1ª
cacau en pols 2ª
tractar
M.P. closques
Esbrollar Assecar Moldre moldre
residus
neteja
Les dades del període que volem analitzar són les següents:
Costos
Esbrollar = 2.940 € Assecar = 5.610 €
Moldre = 8.000 € Netejar els residus = 120 €
Moldre closques = 1.420 € Tractar el cacau en pols = 24.000 €
• En la fase d’assecar queden al final del període 10.000 kgs de pellofes esbrollades,
que es troben al 40 % del procés d’assecat.
cacau 1ª qualitat 120.000 kgs. (PP) closques 28.000 kgs (SP) PP (producte
principal)
cacau 2ª qualitat 50.000 kgs. (PP) residus 2.000 kgs.
SP
(subproducte)
• Els preus de venda han estat els següents:
• En el procés no és produeix cap tipus de pèrdua o minva de material, sent zero les
existències inicials de semielaborats en curs i de productes acabats.
2. Considerant els ingressos nets per venda dels subproductes i residus, com a
menor cost de la producció conjunta.
Esbroll Assecar Moldre cacau 1ª cacau 2ª Cacau 2ª closque residu Semiel Total
ar “x” Acabat final
Sem. inicial
Esbrollar 2940
Assecar 5610
Moldre 8000
TOTAL 17.325 22.935 30.000 18.750 11.250 35.250 1.420 120 935
sent el cost de la pellofa assecada 0,11 €/kg, dels que 0,0825 corresponen al cost de la
fase anterior (esbrollar) i 0,0275 €/kg als costos de la fase d’assecar.
total 96.000
30.000/96.000 = 0,3125
En resum com es pot veure el quadre matricial, el cost dels productes principal és:
Esbroll Assec Moldre cacau 1ª cacau 2ª cacau 2ª closques residu Sem. Total
“x” acabat final
Sem. inicial
Pellofa 14385
Esbrollar 2940
Assecar 5610
Moldre 8000
TOTAL 17.325 22.935 30.000 17.400 10.440 34.440 1.420 120 935
27.840
En resum com es pot veure el quadre matricial, el cost dels productes principal és: