lOMoAR cPSD| 19104449

BLOC 3: ENERGIA

TEMA 11: METABOLISME.

11.1. INTRODUCCIÓ AL METABOLISME.
Els objectes que tenen vida presenten una estructura complexa de materials com C, O,
H, P, N, S i oligoelements per a formar les cèl·lules, que per mantenir-se la vida
precisen d’un flux d’energia que s’obté del sòl i del medi, segons parlem d’organismes
autòtrofs o heteròtrofs (si ho fan per depredació o producció prèvia dels autòtrofs).
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen en els
organismes i es descompon en dos tipus de reaccions:

ANABOLISME: són aquelles reaccions metabòliques que es produeixen a la cèl·lula i

que tenen com a finalitat l’obtenció de substàncies orgàniques complexes a partir de
substàncies més simples amb un consum d’energia. (fotosíntesi).

CATABOLISME: són aquelles reaccions metabòliques que es produeixen a la cèl·lula on

a partir de la degradació de molècules més complexes es formen molècules més
simples. (respiració cel·lular).

La bioenergètica és la ciència biològica que estudia com els organismes administren els
seus recursos energètics.

L’energia es defineix com la capacitat de produir treball, i el treball consisteix en

produir canvis: moure objectes, produir llum o calor, sintetitzar molècules, etc.

Hi trobam diferents tipus d’energia:

- Cinètica i tèrmica: és l’energia de moviment, llum, calor, desplaçaments, etc.

- Potencial: és l’energia que es posseeix per localització gravitacional elevada o
estructura d’àtoms reduïts o amb enllaços energètics, o posició electrònica
d’excitació, etc.

Els tipus d’energia son intercanviables amb despesa entròpica.

11.2. TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES SEGONS LA TERMODINÀMICA.

Hi trobam dos tipus: les reaccions exergòniques, que es relacionen amb les reaccions
del catabolisme, i les reaccions endergòniques, que es relacionen amb les reaccions
del anabolisme.
 lOMoAR cPSD| 19104449

REACCIÓ ENDERGÒNICA: una reacció

endergònica és una reacció química en la qual
la
variació de l’energia lliure de Gibbs és positiva i,
per tant, és una reacció termodinàmicament no
espontània a pressió i temperatura constant.
Absorbim energia: anabolisme.

Dins la cèl·lula es produeix el conjunt de reaccions químiques (metabolisme). Les

reaccions del metabolisme es coneixen també com a vies metabòliques i són reaccions
encadenades.

Aquestes vies metabòliques estan interconnectades. Es necessari que l’energia

s’alliberi al lloc adient i en el moment adient, de res serviria oxidar de cop tota
l’energia anabolitzada, per tant necessitem enzims i molècules transportadores
d’energia:

- S’acoblen reaccions exergòniques i endergòniques.

- Es produeixen molècules magatzem i molècules transportadores d’energia com
l’ATP, NAD i FAD.
- Els enzims disminueixen l’energia d’activació i procuren un catabolisme
adaptat a la velocitat necessària de la combustió. - Els enzims regulen
les reaccions en el sentit d’activar-les o desactivar-les.
 lOMoAR cPSD| 19104449

11.3 TRANSPORT D’ENERGIA EN ELS

ORGANISMES.
En els organismes, la fotosíntesi manté la
producció o anabolisme i la respiració manté
l’activitat catabòlica.

La fotosíntesi, i per tant la producció primària, està correlacionada positivament amb

la superfície del sòl útil (amb subministrament d’aigua i nutrients a temperatures
viables), mentre que la respiració es més proporcional al volum o biomassa.

11.4 TRANSPORTADORS D’ENERGIA.

- ATP:
La transferència d’energia no es fa de manera
directa. El principal compost encarregat de
transportar l’energia a les cèl·lules és l’ATP
(adenosi-trifosfat).

L’adenosina és un nucleòsid compost de molècules d’adenina enllaçada a una

molècula de ribosa (ribofuranosa). És una purina endògena sintetitzada des de la
degradació d’aminoàcids com la metionina, treonina, valina i isoleucina.
L’ATP transporta l’energia en els enllaços de fòsfor. Es pot transformar en ADP i AMP
(depenent del nombre de fòsfors que estiguin units a l’adenosina). Aquest ATP
s’utilitza en les mateixes cèl·lules en que es produeix. Per a la formació d’ATP es
requereix un alt consum d’energia de les reaccions exergòniques.

Durant la transferència d’energia es produeix calor, que és usat pels organismes.

L’ATP té una vida curta, contínuament es forma i es
consumeix (amb una activitat humana normal es
poden produir 40 k/dia).

- NAD+:
La nicotinamida adenina dinucleòtid és un
dinucleòtid ja que està composta de dos
nucleòtids enllaçats pels seus grups fosfat. Un
dels nucleòtids conté una adenina mentre que
l’altre nucleòtid conté una nicotinamida.
 lOMoAR cPSD| 19104449

- FAD:
El dinucleòtid de Flavina Adenosina és un coenzim
que intervé com dador o acceptor d’electrons i
protons (poder reductor) en reaccions
metabòliques redox; el seu estat oxidat (FAD) es
redueix a FADH2 a l’acceptar dos àtoms d’hidrogen
(cada un format per un electró i un protó).

11.5. PAPER DELS ENZIMS.

Els enzims actuen coma catalitzadors de les reaccions biològiques:

- Acceleren les reaccions:

A la temperatura corporal les reaccions biològiques no es produeixen a la
velocitat necessària. Els enzims actuen disminuint l’energia d’activació
necessària per posar en marxa un procés i augmenten la velocitat de reacció.
Les plantes sols creixen a partir d’una certa temperatura i es conegut que els
peixos creixen molt més ràpidament amb temperatures elevades, malgrat
aquest fet, també viuen i creixen a baixes temperatures i això és gràcies al seu
metabolisme i als enzims metabòlics.
La durada de la vida sols està relacionada amb la temperatura de l’activitat.

- No es consumeixen en les reaccions.

ENERGIA D’ACTIVACIÓ:
L’energia d’activació (generalment
simbolitzada Ea), també coneguda com a font
d'ignició, és l'energia mínima necessària
perquè les partícules en xocar es combinin les
unes amb les altres; és a dir, és la barrera a
superar d'energia perquè s'iniciï una reacció
química. L'energia d'activació es pot reduir
amb la utilització de catalitzadors.

REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA:

Les cèl·lules regulen l’activitat dels enzims ajustant-la a les necessitats mitjançant una
sèrie de factors.
Tant el pH com la temperatura afecten a la síntesi de proteïnes.

La cèl·lula pot sintetitzar enzims amb forma inactiva i, llavors, quan es necessari
activar-les, ho fa ja sigui amb cofactors o a partir d’estats desencadenants de
l’activació.
 lOMoAR cPSD| 19104449

Els cofactors són composts que ajuden a l’activitat enzimàtica i hi poden ser
inorgànics (ions metàl·lics, Zn, Mn, Mg...) o orgànics (vitamines).

11.6. L’ENERGIA AL PLANETA TERRA.

Diferenciem entre energia externa o exosomàtica i energia interna o endosomàtica.
Exosomàtica: és la que mou el clima, les corrents marines, les aigües dels rius,
etc.(66%). (Hidràulica, eòlica, solar).
Endosomàtica: és la que s’interioritza amb la fotosíntesi com a producció primària i
passa per la cadena alimentaria des dels herbívors fins els descomposadors.(<1%).
(Biomassa).

L’energia viatja en forma de radiació que es caracteritza per la seva longitud d’ona. La
velocitat d’aquesta radiació és constant per a cada medi. En el buit és igual a 299792
km*s-1.

El moviment ondulatori és el procés mitjançant el qual se propaga l’energia d’un lloc a

un altra sense transferència de matèria, mitjançant ones. Quan aquestes ones
necessiten un medi material, s’anomenen ones mecàniques. Existeixen altres no
mecàniques com las relatives a la radiació energètica.

Les ones mecàniques transmeten vibracions sobre medis materials elàstics. Si se

produeix una vibració a un punt d’un medi elàstic, aquesta se transmet a tots els punts
d’aquest. Quan el moviment es uniforme, s’anomena vibració harmònica.

Quan una partícula se mou des d’un punt extrem, fins un altra i torna (passant dues
vegades per la posició d’equilibri), dèiem que ha fet una oscil·lació o vibració
completa.

ENERGIA RADIANT. DEFINICIONS I RECORDATORI.

E = h+f = h+c/λ
C=
299792km*s-1
λ=longitud
d’ona
1 nm= 10-9 m, 1 Å = 10-10 m, 1 micra o micròmetre = 10-6 m
Constant solar al límit de l’atmosfera es distribueix en els següents %:
UV: 9%
VISIBLE: 42-48%
IR: 49%
Això representa entre 1,99 i 2 cal*cm-2*min-1 o 136.83 mW*cm-2 al límit de
l’atmosfera, al nivell de la mar arriba el 75% aproximadament.
 lOMoAR cPSD| 19104449

Els raigs còsmics, gamma, X i la

radiació ultraviolada, tenen un
contingut energètic suficientment
alt per desprendre electrons dels
àtoms i convertir a aquest en ions
positius. Els electrons i els ions
altament radioactius resultants,
alteren milions de composts
orgànics en les cèl·lules vivers,
interfereixen amb els processos
del cos i produeixen molts de tipus de malalties, incloent diversos càncers. Aquestes
formes potencialment nocives de radiació electromagnètica es denominen radiacions
ionitzants.

Les altres formes de tal radiació que no tenen suficient contingut d’energia per forma
ions s’anomenen radiacions no ionitzants.

Actualment, hi ha controvèrsia damunt de les evidències de que l’exposició a llarg

termini a la radiació no ionitzant emesa per les ràdios, televisions, monitors
d’ordinadors, línies aèries d’energia elèctrica, llits d’aigua escalfats elèctricament,
cobertors elèctric i altres dispositius accionats per l’electricitat, també poden ser
perjudicials per les cèl·lules vives.
ENERGIA ENDOSOMÀTICA.
La producció primària dona uns 300 g de C*m-2*.any-1 a la superfície terrestre i uns 100
g a la superfície de la mar.
La p.p del Planeta es de 78*109 TM/any que s’aproxima a un 1 per
mil de l'energia que arriba al Planeta. La fotosíntesi, per tant la p.p.,
actua en el marge dels 400-750 nm de longitud d’ona.

Fotosíntesi (fases):

- Fase LLUMINOSA:
• D’energia lumínica a energía
elèctrica.
• D’energia elèctrica a energia química (ATP i
poder reductor NADP)

- Fase ENZIMÀTICA:

• Cicles C3, C4 i CAM.

Tipus de producció: d’energia química a hidrats de carboni per a combustió i

estructures. PPN=PPB-R.
 lOMoAR cPSD| 19104449

ENERGIA EXTERNA
La Terra actua de intercanviador energètic entre el Sol i l’espai. La radiació
interceptada es de 2 cal*cm-2 *min-1 o 1,4 kW*m-2 (793,5 1018 cal*µ-1).
La reflexió és de un 29-30% i la resta, absorció, que es dissipa en forma de moviments
marins i meteors, erosió, transport, vida, calor sideral o emissivitat, etc.
El ritme de la vida o de la biosfera és el ritme de la fotosíntesi o de la producció
primària.

La utilització d’energies fòssils ens permet accelerar aquest ritme i augmentar la

població humana, però no necessàriament fer les coses millor.

La relació entre productivitat humana i consum energètic augmenta fins que perd
linealitat, llavors perdem eficiència i ens autodestruïm psíquicament i físicament.

L’energia endosmòtica segueix una distribució normal. El defalliment per inanició i

l’obesitat limiten la variància.