XUETES, LA HISTÒRIA DELS JUEUS CONVERSOS A MALLORCA

La història dels jueus conversos, és un dels capítols més foscos i sorprenents de la història de
Mallorca. Sorprenent, perquè uns fets ocorreguts en el segle XV, suposaren la discriminació i
estigmatització d’un grup dins la societat mallorquina, fins a mitjans del segle XX.
El 1435 els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se al cristianisme, any en que formalment
s’acabà el judaisme a l’illa. El fet que aquestes conversions no responguessin a un convenciment
religiós, propicià que en la clandestinitat, aquests nous conversos continuessin amb les pràctiques
de la religió jueva. Per aquest fet, foren perseguits per la Inquisició Espanyola amb més o menys
intensitat durant els segles posteriors.
No és fins al segle XVII que es pot començar a parlar dels xuetes, també anomenats xuetons, com
els descendents mallorquins dels jueus conversos al cristianisme, que a finals del segle XVII la
Inquisició va processar i condemnar per haver practicat la fe jueva, els quals a més duen un dels
quinze cognoms considerats per a la resta de l’illa descendents de jueus. Paradoxalment, a Mallorca
s’ha demostrat l’existència de mes de dos-cents cognoms d’ascendència jueva, però únicament els
portadors d’aquests quinze patiren el rebuig social. Concretament aquests llinatges són: Aguiló,
Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i
Tarongí.

Els xuetes han conformat a Mallorca un grup social discriminat, forçat a l’endogàmia fins al punt
que s’ha pogut demostrar la seva diferenciació genètica, respecte a la resta de mallorquins. A més,
la gran majoria d’ells han viscut als voltants del carrer del Segell a Palma, avui en dia amb el nom
de Jaume II en el centre històric de la ciutat. Ells mateixos s’han identificat com a persones del
carrer, en referència a l’esmentat carrer, ja que les paraules xueta o xuetó són considerades
ofensives, sinònims d’avar en el català col·loquial de Mallorca. Tot i el seu catolicisme indiscutible,
la pròpia església els va discriminar pels estudis eclesiàstics fins el segle XX. De fet, es veieren
forçats a l’exercici de professions, per a les quals eren acceptats com ara comerciants o joiers, el
que en molts de casos els hi reporta una bona situació econòmica.
Els motius d’aquest rebuig social són difícils d’entendre, però tornant a les condemnes de la
Inquisició als practicants de la fe prohibida en el segle XVII, entre altres penes que almenys havien
de mantenir-se durant dues generacions als familiars directes dels condemnats, hi havia la
prohibició d’ocupar càrrecs públics, fer-se sacerdots o casar-se amb persones que no fossin xuetes.
Sembla que per la força del costum, dins la petita societat mallorquina, provocà que aquestes penes
es mantingueren molt més enllà d’allò estipulat.

Actualment es pot dir que la qüestió xueta a Mallorca està superada, i la discriminació ja forma part
del passat. Un passat molt recent, que no ha impedit el ressorgiment de diverses associacions
dedicades a la recuperació de la memòria i el llegat jueus a Mallorca.
Empresonament de Joan Colom, detonant de la revolta de les
Germanies
Les Germanies de Mallorca fou una revolta que esclatà en 1521 com a conseqüència de
l'empresonament de set menestrals, entre ells Joan Colom.
Igual que a València, es constituí una junta formada per tretze persones (la Tretzena).
Aquesta es feu amb el control de la capital i destituí al governador general, Miguel de
Gurrea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobreviure a la matança que es produí
en el Castell de Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que romaní fidel al rei
durant l'any i mig que els agermanats dominaren l'illa. A l'agost de 1522 l'emperador,
Carles V envià a 800 homes per a ajudar a Gurrea, qui es desplaçà a Alcúdia per a
sotmetre, juntament amb els nobles que si li uniren, l'illa. Al desembre assetjaren la
capital, i el 8 de març de 1523 els agermanats es rendiren a Palma amb la mediació del
bisbe.
Malgrat aquesta mediació, més de 200 agermanats van ser executats, fugint-ne molts a
Catalunya.
Joanot Colom va ser un cap dels agermanats mallorquins. Barreter d'ofici, vivia amb la
seva família a Palma, davant l'església de Sant Nicolau Vell.
Començada la germania, el lloctinent Miquel de Gurrea va acusar-lo de conspiració, i
l'empresonà el 6 de febrer de 1521. Això precipità els esdeveniments i l'endemà va ser
alliberat per la força.
Durant la revolta alliberà els esclaus i intentà l'ocupació d'Alcúdia, que resistí diversos
setges. L'octubre de 1522, s'enfrontà a les tropes reials, que havien desembarcat a
Alcúdia, a Son Fornari (sa Pobla) amb el resultat de més de mil morts. Es refugià a
Palma, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exèrcit reial fins al 7
de març del 1523 que capitularen.
Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i
esquarterat el 3 de juny. Els quarters del seu cos foren exposats damunt quatre pilars
construïts a diferents llocs de la ciutat, inclosa la Porta Pintada. En aquesta hi hagué el
cap exposat durant segles dins una gàbia posada a una fornícula, perquè els veiessin
els forans en arribar a la ciutat. La seva execució encetà la repressió contra la
Germania.
La casa de Colom fou enderrocada i el solar sembrat de sal i a l'indret actualment hi ha
una làpida commemorativa col·locada durant la I República, on anualment es ret un
homenatge als agermanats.