El text argumentatiu

El text argumentatiu té la funció d’exposar una opinió i raonar-la amb

l’objectiu de convèncer. Pot incloure elements personals, que busquin la
connexió amb el públic mitjançant un llenguatge emotiu, i elements
demostratius, que s’han d’exposar amb rigor. És un tipus de text que permet un
alt grau de subjectivitat i destaca per la força suggestiva del seu contingut.

L’emissor està normalment implicat en el missatge, cosa que es pot mostrar

mitjançant l'ús de la primera persona. Hi abunden frases coordinades i
subordinades, així com verbs i adjectius valoratius, i expressions connotatives.

Els textos argumentatius porten un títol atractiu, per situar i atreure el públic
receptor, i consten de tres parts ben diferenciades:

1. Introducció. S’hi presenta breument el tema dins el seu context

(sociocultural, històric, econòmic…). Serveix per captar l’atenció del
públic. Es pot anunciar la tesi que es defensarà, tot i que no és sempre
necessari.
2. Argumentació. S’hi expressen els motius o arguments que defineixen la
postura de l’autor/a. Cada argument principal, al qual correspon un
paràgraf, pot anar acompanyat d’altres idees secundàries o de suport.
3. Conclusió. Sintetitza en un paràgraf les idees expressades en
l’argumentació. Algunes vegades l’autor/a segueix l’estratègia de deixar
el final obert.

Alguns recursos més utilitzats són:

 L’ús d’arguments d’autoritat: l’emissor/a es basa en els seus
coneixements sobre el tema del qual parla
 L’ús de refranys i proverbis
 L’ús de connectors per introduir paràgrafs o per enllaçar les idees
 L’ús de figures retòriques (ironia, comparacions, metàfores,
exemplificacions, preguntes retòriques...)
  L’explicació de relats o anècdotes personals. Normalment serveixen per
connectar amb el públic i predisposar-lo favorablement a la tesi de què
se’l vol convèncer

Els textos argumentatius es poden donar en una gran varietat de contextos

comunicatius que impliquen la necessitat de prendre partit, com ara:

 L’expressió i defensa de punts de vista en converses, cartes privades i

públiques, novel·les, obres de teatre, etc.
 Conferències, debats, taules rodones, col·loquis, declaracions en mitjans
de comunicació, etc.
 Articles d’opinió en mitjans de comunicació.
 Editorials.
 Crítiques de llibres, pel·lícules, discos, espectacles.
 Cartes al director/a.
 Discursos polítics.
 Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de
decisió argumentades (per exemple, informes fets per professionals
sanitaris sobre la conveniència de no fumar).

Recursos per expressar arguments

Per expressar opinions Crec que...

Penso que...
Opino que ...
Considero que...
Des del meu punt de vista ...
Per ordenar les idees En primer lloc ....
D’una banda ...
D’altra banda....
Per començar...
Finalment...
Per acabar...
Per expressar oposició Però ...
Sinó...
Malgrat això...
Tot i això...
No obstant això...
Tanmateix...
Encara que ...
Per expressar la causa Perquè...
Ja que...
A causa de...
Gràcies a...
Per expressar la conseqüència Per tant...
Per això...
Per aquest motiu...
Així doncs...
En conseqüència...
Per expressar la conclusió En resum...
Per això...
En conclusió...
 Un exemple

Títol Els grafits: art o vandalisme

Els grafits al carrer és un tema poc mediàtic, tot i que pot ser una problemàtica
en l’actualitat. Aquesta forma de pintar amb esprais, normalment al carrer, que
Introducció els autors consideren art o decoració i altres persones consideren vandalisme,
crea moltes vegades conflictes. Per això, em pregunto: és art o vandalisme? Hi
ha alguna forma de regular on es pot pintar?
En principi, els grafits podem considerar-los pintures, una forma de crear art, ja
que n’hi ha de realment artístics i tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-
los. A més d’això, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una funció social. Per
exemple, quan es pinta contra la sida, la fam al món, etc. Tanmateix, no es
Argumentació poden considerar grafits les pintures que surten d’agafar un esprai i pintar
alguna cosa sense sentit. Tampoc pintar en llocs clarament prohibits, ja que
això seria un dany a un bé aliè. Dit tot això, el problema sorgeix quan no hi ha
espais per fer grafits, per la qual cosa seria convenient que els ajuntaments
facilitessin murs en parcs per fer-los. Al seu torn, s’haurien d’endurir les
responsabilitats dels individus que pinten en llocs que no estan habilitats per fer-
ho.
En definitiva, no podem desaprofitar els autors de grans grafits artístics, ja que
són obres realment per admirar. No obstant això, hem de lluitar contra els
Conclusions personatges que ens embruten les parets, trens i béns públics o privats. Així,
doncs, hem de diferenciar els artistes dels gamberros i aplicar el sentit comú per
tal de trobar solucions per a tothom.