EL TEATRE

 
 
 
 
 definició
 Forma  literària  que  recull  fets  
reals  o  imaginaris  de  l’experiència  
humana  i  els  representa  en  un  
espai  9sic  concret  davant  d’un  
públic.  
 Elements bàsics
•  Autor:  qui  escriu  el  text  
•  Actors:  els  qui  representen  a  l’escenari  
els  personatges  creats  per  l’autor  
•  Receptor:  públic  
•  Espai:  indret  on  es  representa  el  text  
•  Director:  dóna  la  forma  a  la  idea  de  
l’autor  
•  Escenografia:  allò  que  serveix  per  
adequar  l’espai  (decorat,  vestuari...)  
 Altres aspectes
Es4l:  directe  
Forma  de  comunicació:  diàleg  en  totes  les  seves  
variants  (monòleg,  soliloqui...)  
Estructura:    
-­‐  Text  principal:  construcció  literària  original.  Es  pot  
dividir  en:  
•  Actes:  unitat  de  temps  de  desenvolupament  
d’acció  
 Escena:  unitat  marcada  per  la  intervenció  
dels  mateixos  personatges  
 Quadre:  canvi  d’escenari  
-­‐  Text  acotat:  aclariments  sobre  l’escenificació  
 classificació
               tragèdia  
   Culte                drama  
                   comèdia  
         Teatre    
                       religiós  
   Popular  
                                       profà  
 TRAGÈDIA
•  Caracterís4ques:  
 Gènere  clàssic  nascut  a  Grècia.  
 Els  seus  personatges  (divinitats  o  
nobles)  han  de  lluitar  contra  un  desK  
inevitable  
 L’heroi  entra  en  conflicte  amb  el  desK,  
el  qual  serà  catastròfic  
•  Llenguatge:  culte  
•  Autors:  Sòfocles  (grec),  Sèneca  (romà)  
•  Esquema:  un  esdeveniment  trenca  amb  
l’equilibri  establert  i  al  final  es  restablirà  
(sovint  sense  que  el  conflicte  se  solucioni)  
 
–  Catarsi:    
 És  una  experiència  interior  purificadora,  
de  gran  significat  interior,  provocada  
per  un  esKmul  extern  
 L’espectador  se  sent  idenPficat  amb  
l’heroi  i  es  veu  obligat  a  emetre-­‐hi  un  
judici  
 COMÈDIA
•  Caracterís4ques:  
  Presenta  personatges  de  la  realitat  que  viuen  
conflictes  quoPdians  
  Tenen  un  final  feliç  
•  Personatges:    
  Es  mostren  ridículs,  ignorants  
  Solen  ser  simplificacions  arqueKpiques,  que  encarnen  
un  defecte  o  un  valor  que  no  quadra  amb  l'esquema  
vigent  (saPritzats)  
•  Esquema:    
 equilibri/conflicte  
 obstacle/retorn  a  l’equilibri  
•  Intenció:  mostrar  un  model  de  
societat  diferent  i  desitjable  
•  Llenguatge:  col·∙loquial  
•  Subgèneres:  
   Comèdia  an4ga:  origen  en  els  cants  
populars  de  Dionís  
   Comèdia  nova:  més  realista  
   Comèdia  dell’Arte:  representada  amb  
màscares  
   Alta  comèdia:  tema  amorós  i  llenguatge  
elaborat  
   Comèdia  de  costums:  comportament  de  
diferents    classes  socials  
   Comèdia  sen4mental:  intenció  moralitzant  
 drama
•  Caracterís4ques:    
–  Gènere  dramàPc  que  comparteix  elements  de  la  
tragèdia  i  de  la  comèdia  amb  final  tràgic  (mort  
suïcidi,  solitud…)  
–  Presenta  un  heroi  sotmès  a  un  conflicte    d’abast  i  
dimensions  humanes  
–  Desenllaç  imprevist.  Pot  sorprendre  l’espectador  
•  Formes:  
 -­‐  Drama  líric  (òpera)  
 -­‐  Drama  romànPc  
 -­‐  Drama  litúrgic  
•  Llenguatge:  estàndard    
 Teatre religiós
•  Sorgeix  durant  l’edat  mitjana  en  les  
representacions  de  drames  litúrgics  
•  Al  principi  es  feien  dins  de  les  esglésies  i  en  
llaK,  després  es  representaven  fora  dels  
temples  i  es  feien  en  llengua  vulgar.  
S’abandonà  la  temàPca  religiosa  
•  Les  representacions  primiPves  s’anomenaven  
misteris  
–  S’agrupaven  en  cicles:  segons  el  tema  i    
 l’època  de  l’any:  Nadal,  Pasqua...  
 Teatre profà
       Cal  destacar:  
–  Sainet:    
•  Gènere  dramàPc  d'entreteniment,  de  caràcter  
còmic,  caricaturesc,  d'extensió  breu  i  
d'ambient  i  personatges  populars  
•  Posseeix  unes  caracterísPques  temàPques  força  
constants:  reprodueix  situacions  quoPdianes  a  
través  de  Ppus  assenyalats  per  un  tret  
desmesurat  (gasiveria,  autoritarisme...),  portat  
fins  a  extrems  ridículs;  i  exalça  les  virtuts  de  la  
vida  quoPdiana  (amor,  lleialtat...)    
•  Precedent  de  la  comèdia  de  costums  
•  Té  un  sol  acte  
 •  Entremès:  
   Peça  teatral  breu  
   Llenguatge  planer,  caricaturesc,  
desPnada  a  un  públic  poc  exigent  
  Normalment  es  representava  en  un  
descans  de  la  comèdia  
 
•  Farsa:  
  Composició  breu  de  caràcter  còmic  
  Els  personatges  són  deformats  dins  a  
la  caricatura