AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG (ACT 1 PÀG 352)

FITXA TÈCNICA
Títol: Els afusellaments del 3 de maig de 1808.
Autor: va ser Francesco de Goya y Lucientes.
Cronologia: va ser pintat l’any 1814.
Estil: aquesta obra és d’estil neoclàssic, tot i que
Goya és difícil de classificar en un estil
determinat.
Localització: es troba situat al museu del Prado,
a Madrid.
Tècnica: la tècnica amb la qual va estar pintat és
la pintura a l’oli.
Dimensions: 268cm x 347cm.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Els afusellaments del 3 de maig de 1808 és una obra pictòrica pintada per Francisco de
Goya l’any 1814, sis anys abans després del fet que representa, i que pertany al
Neoclassicisme.
A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l’excusa de
la invasió de Portugal, segons l’acord firmat en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les
principals ciutats. L’ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència,
del 1808 al 1814, que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès.
Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que
provocaren l’inici de la guerra de la Independència. El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid va
rebel∙larse, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa. Com a
represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 de maig es produí l’afusellament, a la muntanya
del Príncipe Pío, dels patriotes de Madrid per part de l’exèrcit de Napoleó.

ANÀLISI FORMAL
Elements tècnics: Els afusellaments del 3 de maig de 1808 està pintat amb pintura a l’oli
sobre un suport de tela. En la pintura a l’oli, l’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal
(llinosa o de nou) i que s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. L’artista dissol bé els colors
amb oli i els aplica amb pinzell sobre la tela.
Elements plàstics: hi predomina la pinzellada llarga per damunt de la línia o dibuix, que amb
la intensitat del color accentuen l’expressivitat de l’obra. Destaquen les pinzellades de la
sang vessada al terra, que esdevé quasi real. La paleta de colors està força reduïda a
tonalitats fosques, com negres, grisos, marrons i tocs de verd; encara que hi destaca el
groc, el blanc lluminós de la camisa de la figura central i del fanal i el vermell de la sang. La
llum es converteix en un element clau del quadre, ja que l’autor utilitza el tenebrisme per
augmentar el sentit dramàtic. Il·lumina el grup dels afusellats o que estan a punt de serho i
deixa la resta del quadre en forta penombra. La llum del fanal separa els dos grups, que són
les víctimes i els soldats, i esclata amb força sobre la camisa blanca de l’home central, i
encén el roig de la sang vessada al terra.

Elements compositius: la composició que presenta és simètrica, perquè hi ha un equilibri

amb els personatges situats a l’esquerra com són els que estan a punt de ser afusellats, i
els personatges situats a la dreta com són els soldats. Aquesta separació és deguda gràcies
al fanal que hi ha al terra. Hi ha tres grups de persones: a la part esquerra els que estan a
punt de ser executats i els morts, a la part central els que esperen i observen amb horror el
destí que els espera, i a la part dreta l’escamot de soldats a punt de disparar. Goya
contraposa el desordre del grup de l’esquerra amb línies rectes, amb l’ordre del grup de la
dreta amb volums sinuosos. Hi ha dues diagonals a banda i banda que marquen la
profunditat del quadre i li donen un major dinamisme. El paisatge real al fons també
s'accentua la profunditat, juntament amb la llum i el color.
En quant a la línia de l’horitzó, és alta perquè té una proximitat amb l’espectador, i el temps
és la captació d’un instant concret, com és el moment en què els soldats estan a punt
d’afusellar de matinada al grup d’homes que s’han rebel·lat.

INTERPRETACIÓ
La funció d’aquesta obra és commemorativa, ja que commemora i recorda els
esdeveniments històrics que van ocórrer al maig d’aquell mateix any. No se sap si serví per
decorar un arc de triomf en honor del retorn del rei Ferran VII o per celebrar el 2 de maig.
Aquest quadre és de gènere històric. Goya vol fer la crònica dels fets reals dels primers dies
de maig de 1808 tal i com es van viure a Madrid. De fet, ell s’havia mantingut com a pintor
de la Cort durant el regnat de Josep I, cosa que li comportà l’acusació d’afrancesat. Aquest
quadre, per tant, reivindica el seu patriotisme. És una crònica de la guerra, on explica uns
fets reals tal com es varen produir a la matinada del 3 de maig de 1808 a la muntanya del
Príncipe Pío a Madrid, quan les tropes napoleòniques van afusellar alguns dels
protagonistes de la revolta del dia anterior contra els invasors. No se sap si Goya va ser
testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets.
Al mateix temps és un crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra, de la invasió
francesa, i un homenatge al poble que lluita per la llibertat. Representa un nou concepte de
pintura històrica, s’allunya de la visió heroica tradicional: la pintura es converteix en una
forma de protesta social i critica una realitat històrica que genera patiment humà. No és la
història dels guanyadors, més aviat exalta als perdedors com les víctimes.
El significat de la figura central representa heroïcitat del poble de Madrid que lluita contra les
tropes napoleòniques, però també la impotència d’aquesta lluita. Alguns estudiosos veuen
en aquesta figura de braços oberts la representació de Crist crucificat, ja que té a les mans
estigmes de la crucifixió. Els colors blanc i groc fan referència a l’Església (colors del
Vaticà), juntament amb el frare orant. El fanal representa el símbol de la Il·lustració, ja que
és llum; i la llum també es representa com a metàfora de la presència de Déu.
Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat, es pot parlar d’un estil personal,
fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils
posteriors a la seva època.
Aquesta obra va juntament amb “La càrrega dels mamelucs” que narra els fets del 2 de
maig.
Pel missatge que transmet, podria ser precursora del Romanticisme, ja que té una visió
subjectiva de la realitat, representa els aspectes més desagradables de la realitat i triomfen
els sentiments i la llibertat. Per tant, s’allunya de l’estil neoclàssic.
Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca: el fort contrast de llum i ombres
anomenat tenebrisme, una clara influència de Caravaggio, Ribera i Velàzquez. Des del punt
de vista plàstic, Goya es mostra com a precursor de moviments pictòrics com el
Romanticisme, l’Impressionisme, l’Expressionisme i el Cubisme. El quadre serveix de model
a altres pintors posteriors com Manet i Picasso.