FITXA DEL LLIBRE

Moreno Cabrera, Juan Carlos (2014): L’imperi de la llengua comuna, Guia de

l’imperialisme lingüístic espanyol, Argentona, Voliana Edicions.

CRÍTICA DEL LLIBRE

L’imperi de la llengua comuna és una obra molt d’acord amb els temps que vivim on el
debat sobre els camps que abarca el castellà als territoris bilingües espanyols está molt
viu i replet de reivindicacions per part dels parlants de les llengües minoritzades. Sobre
l’autor caldria dir-hi que tot i no ser bilingüe ni ser d’aquests territoris, es veu molt
embolcallat al tema i coneixedor de les polèmiques de l’imperialisme del castellà, a
més, hem d’afegir que la majoria d’obres escrites per aquest autor també han estat
relacionades amb les llengües i els temes de lingüística, sobretot els més actuals.

El llibre del que tractem está format per un cos de 10 capítols i una conclusió
final. Podriem dividir-lo en 3 parts fonamentals: primerament a mode d’introducció els
tres primers capítols, el nus es trobaria en els capitos des del 4 fins al 9 i finalmente, a
mode de conclusió el capítol 10 i la conclusió pròpiament dita.

En quant a la primera part, s’explica el terme de llengua comuna fent ús

d’exemples i textos d’autors reconeguts o filòlegs com Miguel de Unamuno,etc.
S’explica també què és l’imperialisme panhispànic, idea sobre la qual es centra tot el
llibre juntament amb la de llengua comuna.

La segona part parla dels dominis del catellà i l’imperi creat al seu voltant a tots
els àmbits de la societat dels països de parla española i povíncies bilingües espanyoles.
Per a aquesta tasca utilitza textos d’escriptors i filòlegs com Vargas Losa, Menéndez
Pidal, etc. sobre la falsa superioritat del castellà per a ser protagonista en els àmbits
filològic, polític, històric, ètnic, educatiu i econòmic, utilitzant textos per a desmentir-
los.
Aquesta part, la més extensa del llibre, explica com sobre el fundament de que el
castellà és la tercera llengua més parlada del món, aquest idioma ha de ser l’únic a la
vida “formal” dels catalans, gallecs, vascs… Per aquesta raó l’espanyol és l’única
llengua que permet una prosperitat adecuada i hauria de ser la dominant a tots els
àmbits. Aquestes idees les rebat a partir de textos i explica perquè no tenen cap
fundament lingüístic ni objectiu.

Per finalitzar, la tercera i última part del llibre que engloba el capítol 10 fa
referencia dos decàlegs en els que l’autor exposa 10 idees del perquè de la prepotència
de l’espanyol al creure’s superior i uns altres a mode de consell per al seu imperialisme.
Finalment la conclusió que fa l’autor com a lingüista que sempre ha viscut a Madrid i té
contactes amb gent d’ambdós pensaments reflectats al llibre.

Podriem tractar l’obra com un reflex del que suposa avui en dia les aspiracions que
sempre ha tingut el nostre idioma cooficial de substituir el català als àmbits formals de
comunicació i economia. Aquest llibre s’encarrega de donar-li visibilitat a aquest fet i
tractar de desmantetllar les acusacions de nacionalisme a les reivindicacions de catalans,
gallecs, vascos… quan intenten donar-li protagonisme a la seua llengua.

No obstant, s’observa al llibre molta repetició de les paraules principals sobre el que
tracta la totalitat del llibre, tals com “llengua comuna” o “imperi panhispànic”. Es
deuria revisar en aquest aspecte per tal de fer la lectura més còmoda i fluida.

D’altra banda, és molt fàcil de llegir i un text molt cohesionat que enllaça molt bé les
idees tot i la dificultat que suposa trobar el punt de semblança entre tants textos i autors
dels que ens parla el llibre. En aquest sentit també cal mencionar el mèrit d’explicar
tantes coses diferents i fent-ho amb paràgrafs no massa llargs que permeten una correcta
lectura i entenent perfectamente tot el que s’exposa.

Capellino Malonda, Marc; Orientació i tècniques per a l’estudi del català; 1er de grau;
mcapellinomalonda@gmail.com

Autoavaluació: 7,5

Paràgrafs massa llargs i algunes faltes gramaticals.