Material fotocopiable

per a les famílies

El dia a dia IDENTITAT I AUTONOMIA [0–3]

El control dels esfínters: un gran avenç en l’autonomia infantil

Som pares d’un nen que al mes de febrer va fer dos anys. Al centre d’educació on el portem,
ens proposen que comencem el control d’esfínters. Per assessorar-nos sobre la manera com ho
hem de fer, ens aconsellen que anem a la reunió en la qual es tractarà aquest tema amb el grup
de pares i mares.

El control d’esfínters és el procés
d’aprenentatge que les nenes i els
nens han de seguir per aconseguir
dominar voluntàriament els músculs
que permeten l’evacuació de l’orina i
de les deposicions.
Comporta un aprenentatge
complex, condicionat a la maduració
fisiològica de l’organisme. Es tracta
d’una part del creixement i del des-
envolupament de l’autonomia que
s’ha de plantejar de manera indivi-
dual, perquè cada criatura té el seu
ritme per aconseguir assolir-lo.
A la reunió
Ens aconsellen que hi anem
tots dos. Quan el nostre fill inicia
una nova etapa, és indispensable
que el pare i la mare tinguin conei-
xement del procés que seguirà el
nostre infant. Durant el temps que
duri l’aprenentatge, és important
que compartim els criteris d’actua-
ció i que decidim la dedicació i les
tasques que realitzarà cadascú.
Durant la reunió, ens acon-
sellen que, primerament, iniciem
l’aprenentatge del control d’esfín-
ters a casa perquè a l’escola puguin
continuar el procés. Per al nostre fill,
igual que per a nosaltres, casa seva
és «el seu lloc segur», i el seu pare i
la seva mare són les figures afecti-
vament més valuoses. Tot el que és
important per a la seva vida serà
acceptat de més bon grat si prové
dels seus progenitors. El nostre
infant continuarà gustosament a
l’escola «quelcom» que ha començat
a la llar.
És important que observem el
nostre fill, ja que hem de comprovar
durant quant de temps manté el
bolquer sec i veure en quins
moments sol fer «caca» i «pipí».
Quan iniciem la criatura en el
control d’esfínters, hem de facilitar
que ella estableixi un primer contacte
amb l’orinal o el vàter, encara que s’ho
prengui com un joc. Sempre ho hem
de fer a l’espai apropiat: el lavabo.
Tots els aprenentatges que
assoleix el nostre fill o la nostra filla,
els considera un joc, és així com
aprenen els infants. Ens correspon a
nosaltres aconseguir que li interessi
aquest nou aprenentatge, que esde-
vingui un hàbit d’higiene necessari
per desenvolupar la seva autonomia
i que el situï espacialment al lloc on
es realitzarà de manera habitual, on
ho fan el pare, la mare i els seus ger-
mans grans.
Convé començar el procés de
retirada del bolquer solament durant
el dia. Aquest aprenentatge és tan
complex, que requereix ser realitzat
de manera progressiva. El temps
durant el qual l’infant aconsegueixi
retenir les defecacions o l’orina anirà
augmentant a mesura que vagi exer-
citant el control dels seus músculs.
A la reunió, ens hi comenten
que es tracta d’un procés i que cada
criatura té el seu ritme d’aprenen-
tatge. No hem de tenir tard per arri-
bar al nostre objectiu. Cada infant és
únic i diferent.
Hem fet una referència especial
a considerar que es tracta d’un pro-
cés. Això significa que necessitem un
temps per aconseguir la nostra fita.
La maduració de cada individu és
distinta, no esdevé tan important
l’edat cronològica com la maduresa

32 | Guix d'Infantil Núm. 32. Juliol-Agost 2006


El dia a dia
REME PICO
de l’infant, igual com passa amb
molts més aprenentatges (caminar,
parlar, menjar, llegir, escriure…).
Tenir tard per aconseguir-ho,
pot produir el bloqueig del nen o un
aprenentatge inadequat, i això com-
portaria haver de «reiniciar» el procés
més endavant. Ens han aconsellat que
comencem a provar-ho de cara al bon
temps, malgrat que el nen ja faci
alguns mesos que hagi complert els
dos anys.
Un cop haguem pres la decisió
de retirar el bolquer en un moment
determinat del dia (durant el matí i/o
la tarda), no ens podem fer enrere en
veure quins són els resultats de la
nostra determinació i tornar a posar el
bolquer segons el que ens convingui.
Tal com ja hem comentat, es
tracta de l’aprenentatge d’un hàbit, i
una de les condicions perquè puguem
reeixir en el nostre intent és la «repe-
tició de l’acció». És important tenir en
compte que cal una constància deter-
33 | Guix d'Infantil Núm. 32. Juliol-Agost 2006
minada perquè l’infant pugui integrar
aquest hàbit dintre de la seva rutina
diària, com ara menjar, dormir…
Els moments adients perquè el
nen s’assegui a l’orinal són: de lleva-
da i a mig matí; abans i després de
dinar; quan s’aixequi de fer la mig-
diada i a mitja tarda, i abans i després
de sopar. És important que, de tant en
tant, li preguntem: «Vols fer pipí?»,
que sàpiga diferenciar entre el «sí» i el
«no» i reconèixer la «caca» i el «pipí».
Recomanacions
 No hem de renyar el nostre fill
quan se li escapi el pipí o la caca.
 En cap cas, no li hem de dir, ni
nosaltres ni ningú de la família:
«Ets un porc», «Et tallaré la
cueta si…», «Si ho tornes a fer,
ja no t’estimaré», «Si ho fas, et
compraré…».
 Mai no s’ha de ridiculitzar l’in-
fant.
Material fotocopiable
per a les famílies
IDENTITAT I AUTONOMIA [0–3]
 No hem de fer comparacions
entre germans, cosins, amics…
 Elogiar els avenços del nostre fill,
dintre de la normalitat, i perme-
tre-li que participi en la retirada
de les deposicions (llençar el pipí
al vàter, estirar-ne la cadena…).
 La nostra actitud, és a dir, la
manera de comportar-nos
davant del nostre infant, és
molt important. Cal compren-
sió, paciència, dedicació.
 Posar nosaltres les paraules als
desitjos que el nostre fill no pot
o no sap expressar; per exem-
ple: «Ja no en tens més ganes?»,
«Se t’ha escapat? Tant se val.
Vejam si en vols fer més».
HEM PARLAT DE ...
 Identitat i autonomia.
 Coneixement d’un mateix.
Silvia Guerrero Ríos
Casas de Niños de Leganés. Madrid
silvirios@gmail.com