Bloc III: PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ MÒDUL 1

INTRODDUCIÓ A LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

Objecte d’estudi: Els processos de canvi que es produeixen en les persones com a conseqüència de la
seva participació en situacions o pràctiques educatives.

Aprendre i ensenyar de manera significativa és l’activitat principal que justifica socialment

l’escolarització. Per tant: caldrà identificar les característiques específiques d’aquestes pràctiques
educatives (classes, reunions…), per reconèixer els factors o variables que influencien els canvis

QUÈ ESTUDIA LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ?

- Els canvis produïts en les persones en situacions educatives

- La naturalesa i característiques dels canvis que es produeixen en situacions educatives.
- Els factors responsables d’aquests canvis
- Les conseqüències que tenen
- Cerca elaborar explicacions coherents i fonamentades sobre aquests processos de canvi.
- Cerca elaborar dissenys d’investigació i intervenció que incideixen sobre aquests processos de canvi
i orientar l’activitat professional d’educadors/es i altres professionals de l’àmbit educatiu.

No podem oblidar que l’EDUCACIÓ comporta sempre i necessàriament (Calfee i Berliner, 1996)
que…

Un educador, pot ser el pare, la mare, la teevisió, un diari… Esnsenya ja que vol influir en alguna
cosa, en hàbits, normes, disciplines… i es fa amb la finalitat d’obtenir un resultat concret.
Bloc III: PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ MÒDUL 1

VISIÓ HISTÒRICA DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ (no memoritzar)

1ª etapa(1880‐1920): Preocupació per les diferències individuals i l’administració de tests per a

mesurar trets psicològics (Escala d'intel·ligència de Binet‐Simon, p.ex), elaborar diagnòstics i realitzar
tractament dels infants problemàtics. Així, la trobem fortament lligada a l'educació especial.

2ª etapa (1920‐1955): L’impacte del moviment de salut mental promou la proliferació de serveis
psicològics, divulga la idea d'una psicologia "escolar" no limitada al diagnòstic i tractament dels
problemes d'aprenentatge escolar, sinó ocupada també en l'atenció als aspectes emocionals, afectius
i socials de l'alumne.

3ª etapa (1955‐1970): L’educació esdevé un àrea rellevant socialment, donada la prosperitat

econòmica del moment i la distensió de la Guerra Freda, pel que proliferen els serveis de psicologia
escolar, orientació... Es considera la necessitat de formar als professors en els avanços del
coneixement psicològic i en la seva integració en la metodologia didàctica i es pensa en el psicòleg
com a professional per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge en el context escolar.. Contacte
directe de la Ψ de l’educació amb problemes quotidians de la pràctica Educativa: PE com a disciplina
pont.

4ª etapa: A partir de 1970 comença la recerca de models alternatius basats en les teories cognitives,
sistèmiques, organitzacionals, ecològiques i en la psicologia c omu nità ria intentant don ar un gir a l
'esquema tr adicion al d' atenció individualitzada als casos problemàtics subratllant la importància
del context, tant instruccional com sòcio‐comunitari.

ÀMBITS DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

• Àmbits clàssics (fins 1960)

1. La formació del professorat
2. La investigació psicològica aplicada a l’educació
3. La intervenció psicològica sobre problemes i dificultats del desenvolupament, de l’aprenentatge i
de la conducta, fonamentalment en infants i adolescents

• Àmbits actuals
1. Relacionats amb les pràctiques educatives escolars:
– Serveis especialitzats d’orientació psicoeducativa i psicopedagògica
– Centres específics i serveis d’educació especial
– Elaboració de materials didàctics i curriculars
– Formació del professorat
– Avaluació de programes, centres i materials educatius
– Planificació i gestió educativa
– Investigació educativa
Bloc III: PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ MÒDUL 1

2. Relacionats amb altres tipus de pràctiques educatives:

– Serveis i programes d’atenció educativa a la infància , l’adolescència i la joventut en contextos no
escolars (família, centres d'acolliment, institucions preadoptives...)
– Educació d’adults
– Programes de formació professional i laboral
– Programes educatius i/o de lleure
– TV educativa
– Campanyes i programes en mitjans de comunicació
– Ús de noves tecnologies

3. Relacionats amb la psicologia i la psicopedagogia infantil:

– Centres de salut mental, hospitals, serveis d’atenció primerenca...
– Centres de diagnòstic i tractament de dificultats d’aprenentatge

CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT, ESCENARIS EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EDUCATIVES

Totes les societats eduquen els seus membres. Les habilitats necessàries són diferents en societats
més o menys avançades
Àmbits educatius en les societats desenvolupades: (Cole i Wakai, citats per Miras, 1991)
• L’educació familiar
• L’escolarització
• L’educació professional
• Formació d’adults (educació no formal)
• El mitjans de comunicació, TIC

LES CARACTERÍSTIQUES DE LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES

En quines condicions una pràctica educativa esdevé un context potencial de desenvolupament?

CONTEXT DE DESENVOLUPAMENT
Dues condicions perquè una pràctica educativa esdevingui un context de desenvolupament:
(Bronfennbrenner,1985):
– Ha de fer possible que l’aprenent observi patrons d'activitat cada cop més complexa i que s’hi pugui
incorporar, amb l’ajuda d' algú més expert.
– Ha de fer possible que l’aprenent pugui implicar-se en les activitats que ha après amb l’ajuda
d'altres, però ara de forma independent.
Bloc III: PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ MÒDUL 1

LA CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA DE L’APRENENTATGE

L’aprenentatge és:
- Actiu i constructiu
- De naturalesa individual, perquè els alumnes han de fer el seu propi procés de construcció
de significats. No necessariament procés solitari.
- Es intern: es fruit d’un procés de construcció, modificació i reorganització dels instruments
cognitius (pel constructivisme cognitiu)
- Pel socio-constructivisme posa l’aprenentatge en un pla social. L’aula i els companys com a
generadors d’aprenentatge