Text Filosofia 7/12/22

Agustí d’Hipona fou el representant més destacat de la Patrística. Elaborà una filosofia platònica
i cristiana que es fonamentava en les creences de la fe i que prenia a la figura de Déu com a
realitat suprema i la primera veritat. Segons ell, el món material és una copia imperfecte
d’essències que actuen com a models de tot allò que veiem; una de les teories que segueix és
l’exemplerisme, la qual es fonamenta en que Déu va crear tot allò que existeix a partir de les
essències perfectes i eternes del seu voltant. Agustí, com Plató, distingeix de diversos graus de
coneixement: el més baix, el sensible, per damunt el coneixement racional inferior (saber
científic) i per últim el coneixement racional superior (consisteix a conèixer les veritats que
constitueixen l’autèntica realitat). Agustí considera que la veritat es troba en el pensament de
Déu i que som capaços de comprendre aquest coneixements perquè Déu els ha incorporat al
nostre interior. D’aquesta manera, Agustí d’Hipona afirma que l’existència de Déu és una veritat
suprema de la qual no es pot dubtar. Per altra banda, la filosofia de Tomàs d’Aquino es
fonamenta en les creences de la fe cristiana i les idees d’Aristòtil. Està en contra de l’idealisme
platònic que defensa Agustí d’Hipona, considera que l’únic que existeix són els individus
particulars del món sensible; en quant a la metafísica, segueix el pensament aristotèlic
considerant la distinció entre potència i acte (hilemorfisme). Alhora, era creient; considerà que
Déu era el creador de totes les coses a partir del no res. Tomàs considera important l’essència i
l’existència de cada cosa. L’essència és allò que defineix cada cosa, mentre que existència és
l’acte d’ésser. A partir d’aquesta idea, Tomàs desenvolupa la seva tesi sobre la relació que tenen
aquestes característiques amb Déu i la seva creació, i a la vegada, estableix que Déu és l’únic
ésser que forçosament i necessàriament ha d’existir.