Wuolah Free PENSAMENT PEDAGOGIC

PENSAMENT-PEDAGOGIC.
pdf
Jupuig00
Pensament Pedagogic I Social Contemporani
2º Grado en Pedagogía
Facultad de Educación
Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
PENSAMENT PEDAGÒGIC
INTRODUCCIÓ
En la vida actual hi ha diferents mons que a partir d’ells veiem d’una manera o una altre
el món en que vivim. Principalment podem diferenciar el món de la ciència que és igual
al món del vida, ja que la ciència en molts casos ens permet trobar-li el significat a al
vida, per tant aquests dos mons aniríem units. També podem trobar el món de les
creences o de la religió en que té a veure el món de Deu la existència d’ell i el poder diví
sobre nosaltres. Aquests mons han anat canviant al llarg de les èpoques evolucionant i

portant-nos diferents criteris sobre el món en que vivim.
Hi ha una sèrie d’etapes que han anat sorgint des del segle XVII a l’actualitat i que la
manera de veure el món com ja he dit anteriorment han anat canviant. Aquestes etapes
són les següents:
- Pre-Modernitatà Abans de la modernitat. Pre-modernitat: Geocèntrica (tot
girava al voltant de la terra). Aristòtil (inducció). Segle XII-XIII. Aristòtil creu en
l’objecte i no en el subjecte. El mètode aristotèlic és un mètode d’observació.
Ensenyament profundament literari. Basat en el trívium per accedir al saber.
Quedarien al marge les arts mecàniques. Hi ha esclaus i per tant no era necessari
res que avances en el treball per això aquí no hi ha un avenç tecnològic.
- Modernitatà Autors que marquen aquesta època són per exemple Descartes
(intuïció), Newton o Galileu (considerant que la Terra girava al voltant del sol).
En aquesta època l’home era sedentari és a dir buscava i es movia per trobar
alguna cosa que li fos beneficiós per a ell, un cop trobat (post-modernitat) l’home
es tornava nòmada ja que havia trobat l’estabilitat i no buscava la millora. Ens
quedem iguals. En aquesta època el món no s’interpretava a partir de les
paraules ni res per l’estil, s’interpretava a partir de les matemàtiques. Per
Descartes el món no es descriu ni s’escriu amb paraules sinó amb matemàtiques
(números, xifres, formules, etc). Per tant la visió geogràfica d’aquesta etapa era
una visió matemàtica. Hi ha una modernitat religiosa en que Luter King
(protosentisme) és un autor clau, amb la obra Sagrades escriptures fem un
lectura d’aquestes escriptures. Hi ha una autoritat d’allò que llegim, ja que ens
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3906787
fan llegir obligadament lectures. Amb el cant (cantant) dona alegria i es un bon
mètode per educar, ja que a partir de la paraula i d’una forma més alegre
transmet coneixement. Per tant hi ha una modernitat pedagògica, sent el pare
de la pedagogia Rousseau. Comenius era un pedagog centre europeu, tenia un
pensament de pansofia (vol dir tot el saber/tota la saviesa). La imatge del
rellotge és una imatge d’exactitud, i per les matemàtiques són exacte. Comenius
diu que l’escola és un rellotge. Aquests rellotge el podem veure a partir del cor,
per tant l’educació ve del cor. En la política també hi ha un canvi, apareix l’estat.
Hi ha un estat central i fort. Tennis és l’esport de la modernitat.
Rousseau és un crític de la modernitat, el perverteix la modernitat, la cultura la història
d’aquesta època. Rousseau llegeix lectures de Montaigne al segle XVI (va escriure una
obre que es deia assajos). Rousseau és un estoic. I de Montaigne Que sais je? Tot el que
se no se res. La idea de l’estoïcisme la planteja Rousseau que vol dir aguantar i resistir.
Davant de l’adversitat has de resistir. L’estoïcisme plateja una llei natural que tu no pots

canviar. I has d’educar a partir de la natura aquestes lleis que no pots canviar.
- Post-Modernitatà és una època d’alta tecnologia (cyber cultura, època

cibernètica. (Wiener 1948). En aquesta època segueix la crisi de la modernitat,
quan parlem de crisi en aquests cas ens referim que l’home ha canviat a
substituït i ha empitjorar en els seus referents socials, ja que abandona l’esperit
científic i llibertador, canviant a ser un ésser explotat, amb pocs fins socials i
egoista. En aquesta època va haver-hi el fi de la primera guerra mundial (1914-
1918). Un altre succés important va ser el maig del 1968 quan van succeir una
sèrie de vagues estudiantils. PEDAGOGIA TECONOLOGICA.
Per tant l’home aquí es nòmade, no es mou, no busca canviar, es queda amb el
que te, amb una vida que no el porta enlloc però tot i així es segueix quedant
quiet. Tot sempre està en el mateix moment, moment continu. Actualment
l’ensenyament és més tecnològic. Esport de la post-modernitat són per exemple
els esports extrems.
Aquestes són diferents cosmovisions (diferents maneres de veure el món). Les
cosmovisions són societats de les interrupcions. Veure, entendre i estar al món d’una
determinada manera. Sempre costa sortir d’aquesta cosmovisió que ja tenim. (Post-
Escrupulosmente preparado, brillante ejecución. El Menú ¡Consigue tu entrada!

Modernitat). Si sortim d’aquesta cosmovisió social comporta ser autor de la nostra

pròpia vida. La tecnologia va paral·lela al determinisme històric. Normalitzem les
situacions que abans no ho eren. Com és un progrés tecnològic ho hem d’acceptar. Com
és un determinisme tecnològic ho relacionem en que és una cosa bona i que per tant ho
hem d’acceptar o bé normalitzar-ho. “Sospita”àinici de no veure com a bo aquest
determinisme.
Actualment vivim en un món recobert de paraules és a dir vivim en un món emparaulat.
Paraula ve de la paraula logos (Paraula i pensament). El nou testament (Evangeli de Joan
cos) considera que les paraules existeixen abans de Déu. La pedagogia que confia en la
paraula. És molt difícil d’inventar una paraula o concepte nou que no existeixi
prèviament. Nosaltres som esclaus de les paraules. Les paraules ho podem definir com
un ver el ver ésser o ser ja que les paraules ens fan existir. El món no és matèria és
espiritualisme. L’inici està en el verb (és a dir en la paraula). El món està encantat,

encantat per aquestes paraules. Verbs venen de la bíblia i això ens diu d’on venim.
Les paraules designen conceptes i aquests conceptes ens porten cap a la veritat lògica.
Per conèixer bé primerament hem de definir etimològicament la paraula. Les paraules
al llarg de la historia van evolucionant i els hi va canviant el significat. Orienten les coses
amb aquests canvis. Hem de trobar el sentit de la paraula per saber qui som i per saber
definir on som i que volem ser.
Exemple per trobar el significat en els conceptes:
- IN – FORMATICA à FORMA (donar forma a les coses) i IN (orientar les coses)
- NATURAà Ens porta al naturalisme (transmetre la realitat de manera objectiva)
- TUR-ISMEà Ve de Tour del francès, vol dir sortir/viatjar (S. XVIII homes
sedentaris). Fer viatges formatius, viatges d’iniciació en els secrets de la vida,
conèixer el món de la vida. Les primeres colònies es van fer a Zurich per tal de
fer fugir als nens de la fam i de la mala vida. A Espanya es va fer per primer cop
l’any 1905 a Santander a San Vicente de la Barquera.
- NEG-OCIà Vol dir No-Oci. Aquell que no es dedica al oci es dedica al negoci. OCI
vol dir OTIUM que prové de ESCOLÉ i això per tant vol dir que només anaven a
l’escola aquelles persones que tenien OCI.
Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras
Finalment existeixen els discursos (racionalisme) els quals creen nomadisme

pedagògic. Els discursos van ser de curs termini van durar aproximadament 2 o 3
segles i la narrativa que prové dels discursos ens permet comprendre i explicar la
nostre cultura, conèixer-la. Però aquí en la narrativa no intervé un diàleg.
Parlem d’una pedagogia basada en el llenguatge. Hi ha molts llenguatges/món de
llenguatges plurals. Aquest pluralisme ens permet entendre el món i a tu mateix. És
necessari pensar (el pensament és llenguatge) per entendre i interpretar el món i a
tu mateix i la teva situació. Això ens permet llegir millor, llegir per dintre (per
nosaltres mateixos i a nosaltres mateixos). Llegim un món que està escrit amb
paraules. Hi ha un art d’interpretar textos. A més lectures millors interpretacions. I
per tant una millor obertura al món.
Nosaltres pensem a partir de la cultura occidental que és la nostre.

(Pensament=pensa=sospesar=pes).

Cultura occidental (prové de morir, que és on mor el sol quan es pon) és equivalent o
igualitària a l’Europea. Dintre de la cultura occidental hi ha referents:
- Grèciaà Són els especuladors. Porten la teoria. Contemplen és a dir reflexionen.
Al reflexionar fan la filosofia.
- Romaà Porten la tècnica=techné. Dret romà
- Jueusà LAMEN que vol dir segueix així. Confien en el futur. Si tenen un Déu que
està per venir que arribarà per ajudar.
La cultura occidental està sistematitzada pel cristianisme. “Carites amor”. Déu és amor.
L’home està fet en la imatge de Déu. L’home té dignitat. El principi del cristianisme és la
dignitat. Això succeeix des de la època pre-moderna al segle XV.
A partir de les paraules podem construir relats i a parts dels relats construïm la història
i després d’això val trobar-hi un sentit. La història ens fa prendre un sentit a la nostra
vida. Necessitem del passat per construir el futur i construir-nos a nosaltres mateixos.
Pensament pedagògicà passar d’una idea a l’abstracció (una operació mental destinada
a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels
elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant
mentalment la resta d'elements).
¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

El naturalisme pedagògicà Per a Rousseau, la natura és el millor ambient en poder
viure. Col·loca la natura al centre de l’educació i aquests és la única cosa que és capaç
d’educar (l’infant entre 0 i 12 anys).
Qualsevol discurs pedagògic té un ideal de persona i un ideal de societat. És impossible
educar sense cap idea, sempre hi ha un pensament que ens decanta i té relació amb el
nostre ideal.
Quan ens fan una pregunta no pot haver-hi un posicionament, ja que no ens permet
tenir un pensament, sinó simplement una posició a favor o en contra de l’argumentació.
Steiner tenia una idea d’Europa. Aquesta idea estava composta de 4 característiques:
- Les cafeteriesà les cafeteries és una costum europea. Té a veure amb la idea

intel·lectual del segle XVII-XVIII. Creu que ens les cafeteries es creix en
experiència. Anar a fer el cafè és relaciona amb el fet de conspirar. Crea una
cultura. Aquesta és una idea moderna. Una situació semblant és llegir el diari, ja
que amb ell aprenem coses noves i guanyem en experiència personal i
coneixements. Actualment, en la època post-moderna no tenim temps, i per tant
no conversem, ara ens emportem el cafè, no fem l’acte de seure, conversar i
prendre el cafè, ara com no tenim temps ens l’emportem. El mateix passa amb
llegir el diari, ara no seiem a prendre el cafè i a llegir el diari, ara llegim el diari
de camí a un lloc o mentre fem alguna cosa amb una tecnologia ja sigui un mòbil,
una tableta etc.
- Una altra idea és que el continent és caminable i per caminants, amb això es
refereix a que podem anar d’un lloc a un altre caminant sense tenir grans
dificultats, però necessitem temps. En l’època pre-moderna aquesta idea es
relaciona amb el pelegrinatge(és un viatge a un lloc considerat sagrat per
la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar
l'autoconeixement durant la ruta). I en l’època moderna molts artistes
caminaven al llarg de molts quilometres per buscar les seves inspiracions.
Aquests desplaçament per tant crea experiència i vivències. Actualment en la
post-modernitat, però continuem amb la idea constant de la velocitat, tenir
preses i poc temps, això té una gran relació amb les tecnologies. Ens desplacem
a gran velocitat sense gaudir ni aprendre res. Per tant no passen coses i no creem
experiència. Ens quedem amb la practicitat=comoditat. Aquesta constant presa
a anar a un lloc crea no llocs com ara podrien ser els aeroports, que són els llocs
de pas.
- Europa i la seva cultura està feta a partir de les tradicions d’Atenes, Jerusalem i
Roma. És a dir tradició occidental
- Constant crepuscleàSempre està a la seva. És inconscient en la seva constància.
Al mateix moment de ser una civilització, està ple de tragèdies i males noticies
(barbaries). Podem dir doncs, que és una civilització ja que té alguns referents
en alguns aspectes, ja que està feta de les tradicions anteriors. Europa i la seva
cultura és capaç de fer i construir les millors però a la vegada és capaç de destruir
i fer coses greus. Exemple: és capaç de defensar els drets dels humans, però a la
vegada pot arribar a matar a persones pel simple de fet de ser “x” o creure “x”.
Walter Benjamin creia que la mateixa civilització és la creadora de la mateixa moneda.

Té diferents cares de la moneda. Pensa que si no hi ha barbaries no pot haver-hi

civilització. (Carregar-se-la i crear-la). No tenim cap mena de responsabilitat. La
civilització i la barbàrie no poden tenir mai data de caducitat, això va relacionat amb la
idea de progrés i evolució, ja que pot ser que no hi hagi perquè encara tenim permanent
el que va passar en la nostra societat i en la nostra cultura. Però si coneixem el que
realment va passar no tornaria a passar però quan ni hi ha coneixença és quan és perillós
és poden fer males interpretacions.
Rousseau es preguntava que com era possible que tenint tanta cultura podíem ser tant
ignorants?
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

ELS ORIGENS DE LA MODERNITAT PEDAGÒGICA
Comentari d’una imatge

- Dona amb un vestit lligada amb una serp, ocells els estan rodejant, i llibres un
de teologia, tot el que té als seus peus està molt fosc.
- Sant, figura religiosa, llibre gran a la panxa i a l’altre mà llibres més petits com si
els tires i gent més avall com si estiguessin esperant els llibres, té una trompeta.
No jutjar només descriure en aquests cas la imatge. Coses a tenir en compte en un
comentari:
- Utilitzar paraules formals, utilitzar paraules apropiades pel lloc on estem. Parlar
de manera culta. Saber llengües i llenguatges.
- No es poden fer judicis
Anàlisi:

2 figures, dos subjectes. Aquesta imatge ens està portant a un discurs diputomic, pro o
contres, blanc o negre. Dues imatges que ens aportarà diàleg entre elles i que et
portaran a posicionar-te de manera pedagògica.
Imatge 1: Noia que té les mans lligades (símbol d’aquest fet és que no tens dret a fer
coses) i peus lligats (no té llibertat), per tant és una persona submisa.
Un corb que no és de vida que és de mort. Cosa trista, que li falta vida. Una serp que la
lliga per tot el cos, símbol de maldat, del verí, i aquesta serp li sosté un llibre per tant de
maldat. Aquesta senyora està llegint llibres que no la faran feliç, i la seva situació
corporal que té són de tristesa i maldat. Als peus té un llibre que posa teologia. Per tant
seria l’ensenyament religiós. L’ideal de persona que hi ha en aquesta imatge ens porta
religiosa, que té les mans lligades els peus lligats, que no ens dona llibertat. Actualment
el que mata de manera no literal als infants són els mitjans de comunicació com ara el
masterchef que posa als nens en situacions d’adults per tal de guanyar diners.
Pensament pedagògic religiós. Infern.
Imatge 2: Tot el contrari a l’anterior. Té llibres a les mans i li cauen de tots els que té. En
té un obert perquè tothom el pugui llegir. I a sota hi ha nens que volen agafar llibres,
símbol de voler aprendre, consideren que el coneixement és el motor fonamental. Sense
el coneixement és impossible aprendre, sense aprenentatge és impossible progressar i
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis?
sense progressar no es pot ser feliç. És tot el contrari a una imatge religiosa. No es un
Sant. El que hi ha al darrere és llum, aquesta llum pot ser interpretada com una
revelació, però en aquest cas, és una llum racionalista, que prové de la raó. Veure la llum
significa la llibertat. Per tant el coneixement equival a llibertat. El coneixement és la llum.
és una critica a l’ensenyança clerical al segle XVIII-XIX.
IL·LUSTRACIÓ
La idea es que el coneixement pugui arribar al màxim de persones. Que tothom quedi
il·luminat de coneixement. Perquè si volem ser més lliures necessitem més llibres. Per
arribar a tenir més llibertat hem de ser més savis i com més savis més lliures i per tant
feliços. Actualment ens saltem el coneixement, a les ganes de llibertat i saltem

directament a la felicitat.
Per poder dir que ens ha provocat una experiència hem de dir que hi ha hagut un
abans o un després. Un canvi en nosaltres. Però actualment s’utilitza la paraula
experiència per qualsevol cosa que ens provoca una vivència.
En aquesta època voluntat en el coneixement, els treballadors després de llargues hores
de treball, va a un ateneu (que ve d’Atenea deessa de coneixement). Anar a un ateneu
si que li crea experiència ja que li crea un abans i un després.
Nietzsche deia que llegir era trobar el que hi ha darrere de les paraules i per això és
necessari llegir molt.
Rousseau autor clau per a la il·lustració. Va ser definit de la següent manera: Rousseau
és un il·lustrat contra la il·lustració. Rousseau és un pre-romàntic, és un precedent al
romanticisme.
És important l’etimologia de les paraules perquè actualment hi ha una perversió de les
paraules, i pot arribar a tal punt que els humans no ens entendrem, ja que els conceptes
seran tan diferents que no serem capaços d’entendre’ns, perquè no tindran el mateix
codi.
Superación, decepción, ilusión, amor y amistad ¡La Última en Disney+!

La paraula il·lustració ve de illustratio que ve de llum. Quan descobreixes alguna cosa,
et sents totalment il·luminat.
La il·lustració apareix en un context històric determinat, acaba l’etapa moderna i
comença la contemporània, que té l’objectiu de que el coneixement arribi a la majoria
de persones possibles. Hi ha una ruptura en el món medieval. A nivell de ciència
abandona la visió aristotèlica i creu que la ciència s’ha de convertir en un saber universal,
que tingui gran repercussió de la tècnica. Hi ha descobriments geogràfics. Fa que hi hagi
un desenvolupament de diferents ciències. En l’etapa contemporània hi ha un afany de
conèixer coses en tots termes, la persona com ell mateix, la natura, etc. Vol controlar-
ho tot, està domines al món. Allò que no domines és una cosa fosca, que no pots

dominar. L’home comença a dominar el món. L’etapa contemporània hi ha el naixement
de dues classes: la burgesia i el proletariat. Dues classes antagòniques.
La il·lustració mai ha estat igual a tots els països, si que ha succeit en tots ells d’Europa i
més tard va arribar a americà llatina.
Les característiques amb les que podem definir la il·lustració no tots els països ho van
viure amb la mateixa intensitat. En l’esfera pública (en aquest cas parlem de l’escola) la
religió no hi hauria de ser, però en l’esfera privada les persones poden fer el que vulguin.
- Racionalismeà Guanya força, passa a ser una cosa important. Racionalisme ve
de la raó. L’única via de coneixement és la raó. Tot allò que no vingui de la raó
no es coneixement. Llavors estaríem parlant de supersticiosos o religiosos. Vol
acabar amb la pregunta que sempre s’ha fet la condició humana: Què hi ha més
enllà de la vida, que passa després de la mort. La naturalesa la coneixen a partir
de la raó. La ciència passa a ser un saber experimental, busquen tècniques per al
coneixement. Tècniques raonables. Té el primer xoc amb Rousseau ja que ell es
un pre-romàntic i es guien per les emocions. La racionalitat està pensat.
La pedagogia romàntica és una pedagogia de l’espontaneïtat i la naturalesa va
molt lligada aquesta idea d’espontaneïtat. Va lligat en el naixement ja que és un
fet espontani no t’ho esperes. El naixement no ve de la raó. La natura és
espontània i respecta el seu temps.
L’embaràs ha deixat de ser espontani, ara està programat, tant per l’alliberament
de la dona com per la necessitat de programar les nostres vides.
- Naturalismeà Considerar que la naturalesa és un principi únic i absolut d’allò

real.
- Mite del progrésà Idea d’evolucionar, prosperar. Això fa que tot allò que ve del
passat, són coses que es consideren perquè no hi havia progres, i ara que hi ha
progres això no passa. La història des de d’il·lustració és una història lineal.
Progrés i evolució són coses contraries. (Evolució és una paraula que ve de les
ciències naturals, no sabrem com acabarà, són hipòtesis però no son fets segur,
pel contrari, progrés ve de les ciències socials i el progrés si que es pot mesurar,
i si que hi ha un final).
- Religió naturalà és una idea que neix des de la raó. Vol substituir la religió dels
actes de fe per la religió dels actes naturals. Generant un dogma universal
- Secularització de la culturaà la religió ja no dicta l’ordre temporal de la persona.
Es el poder civil qui ordena de forma temporal la civilització. La religió queda
reduïda. Neix l’art. Ja que els artistes poden fer allò que els inspira i allò que volen

sense ser manats per la religió. Van treure els reis ja que era una festa infantil
que venia donada per la església i es va passar a fer una festa infantil.
- L’afany reformistaà Ve amb la idea de reformar. De canviar el sistema establert.
Reformarà amb el nou liberalisme polític. Amb la il·lustració naixerà un nou ordre
social. Aquests nou ordre social, té com a figura predominant els estats (en
aquell moment estat nació), la divisió de poders (els tres poders que té un estat),
la igualtat davant de la llei, el sufragi, les votacions. Tot això va lligat amb aquests
esperit d’organitzar des del poder civil i no com fins ara des de el poder diví
(església).
- L’esperit il·lustrat, és totalment un esperit pedagogista. La pedagogia ens
permetrà que ens salvem. La pedagogia en l’educació és la clau per poder
transformar la persona i el coneixement d’aquest. Permetrà que els individus
siguin més lliures i com a conseqüència que la societat també ho sigui. Els estats
comencen a tenir voluntat lliure educativa. Els estats comencin a distribuir
diners, personal, etc a l’educació. Etimològicament és més importants un mestre
(magister) que un ministre (mini). Els sistemes educatius comencen a existir al
segle XIX, comencen a ser obligatoris. Neixen els estàndards educatius, és a dir
que hi ha mínims. A la universitat de Berlin en plena il·lustració neix com a ciència

universitària la pedagogia.
La il·lustració se situaria en l’època moderna i l’humanisme en la pre modernitat. Un

personatge a tenir en compte per aquesta època seria Descartes (considerat el pare de
la filosofia moderna) ja que va ser el primer autor il·lustrat. ‘’Cogito ergo sum’’ à Penso
després sóc (existeixo). El subjecte passa a tenir un jo pensant, el coneixement està al
abast del subjecte. Hi ha un alliberament, i aquests alliberament ve donat pel
coneixement. És un moviment racionalista ja que la raó ens permet alliberar, de raons,
veritats ja determinades (quan la veritat ja esta amb el subjecte no hi ha un alliberament
hi ha un dogmatisme, al donar conèixer per la pròpia persona ja que per pensar
necessitem ser una cosa). Hi ha un antropocentrisme. Els subjectes determinaran les
coses i per tant el subjecte podrà conèixer, podrà saber, podrà aprendre. La il·lustració
en el seu moment és un moviment renovador, renova/reforma al subjecte). La font del

coneixement prové del subjecte. El subjecte deixa de ser un subjecte submís.
Es creia que el reformisme només podria venir donat de la raó. Anteriorment hi havia
falta de raó no existia el racionalisme, tot era justificat per actes de fe. Amb el
racionalisme no hi ha actes de fe, les coses s’han de demostrar, han de ser objectives.
L’anarquisme i el comunisme també utilitzen la raó. La modernitat és una època de
tantes ideologies, no era conèixer una veritat subjectiva sinó conèixer la veritat.
Actualment seguim utilitzant la raó però convertint-se en subjectiva, veritats
individualitzades.
1789à Revolució francesa. Acaba amb la monarquia. Comença el reformisme (el que
hem dit com afany reformista, els canvis socials). Hi ha un esclat evident. Hi ha un autor
alemany que és un il·lustrat molt important que és Kant. És un caminant racional, que
sempre caminava a la mateixa hora, després de dinar, amb la voluntat d’airejar-se.
Kant à professor d’universitat amb una vida molt rutinària. En la rutina diuen que
també està la llibertat. Diuen que les persones de la seva ciutat sabien la hora que era
perquè sabien la hora que era. Hi ha un dia que Kant no surt a caminar, el dia 14 de juliol
de 1789 no va sortir a caminar, el dia que va començar la revolució francesa, ja que
aquell dia va creure que aquell dia canviaria el món. Creu que la il·lustració té un valor
preuat. Kant definia la il·lustració com la sortida de l’home de la minoria d’edat. És a dir

que a partir de llavors podem definir-nos i crear-nos per nosaltres mateixos, i a la vegada
hem de ser capaços de prendre decisions. Actualment es diu que els nens són adults i
els adults són nens ja que a vegades els propis adults són incapaços de prendre decisions
per ells mateixos. Té el valor de servir-nos de la nostra intel·ligència. Llibre de Kant:
Sobre pedagogia, té dues tesis: l’home és l’únic animal que és susceptible a ser educat,
actualment és diu educabilitat. Però a la mateixa vegada ens diu que la única manera de
ser home o dona (esdevenir a ser una persona) és a través de la educació. Si nosaltres
hem arribat a ser persona (si es que ho som) és a través de la educació. Per tant per Kant
l’educació és una transmissió de cultura, hem abandonat la nostra animalitat per
convertir-nos en persones. En definitiva la cultura ens fa persones. Per tant és molt
important la disciplina, l’únic que diu és que la disciplina és una cosa negativa, només
està permesa per abandonar aquesta animalitat que tenim quan naixem, en canvi el que
és positiu en el procés de fer-nos homes és l’acció educadors i aquesta acció ha d’estar
inspirada dels preceptes de la raó. Aquest ensenyament només pot ser transmès per

persones que ja hagin rebut aquests conceptes. L’educació és un procés de que
nosaltres siguem més perfectes.
L’home ideal fruit del procés educatiu ha de ser segons Kant
- Disciplinaà allunyar-se al màxim de la animalitat.

- Cultaà la cultura compren l’ensenyament i la instrucció. Capacitat/facultat per
aconseguir aquells objectius que ens marquem. Com més màxims siguin els
objectius més culta serà la persona
- Què s’adapti a la societat humanaà Això vol dir que sigui estimat i que tingui
influencia. Teniu un grup d’amics, que t’estimin, etc. Per tant la part social és
molt important.
- S’ha de tenir en compte la moralització. L’home no ha de ser hàbil per a totes les
finalitats. Si no que ha de formar-se un criteri per triar només les bones. El criteri
és un fet molt pedagògic. I per tant aquí relacionem el fet de poder prendre
decisions.
Els nens en l’edat infantil no poden decidir, ja que hi ha d’haver un coneixement previ.
Un infant no té judici, per tal de poder prendre decisions per tu mateix, has de tenir un
judici i coneixement per tal de poder prendre una decisió que tingui sentit i coherència.

La il·lustració fa una criada a atrevir-te a pensar en tu mateix. Busca la cosa original del
pensament. Hi ha una relació molt estreta entre el jo i la veritat. Per tant el que busca
es la veritat. La veritat no existeix en sí, significa trobar-la a partir del coneixement.
La obra de la il·lustració és la enciclopèdia escrita per Diderot, empresonat a França, per

l’obra de la enciclopèdia.
Però també hi ha autors que van en contra de la il·lustració. Que no acaben de veure
amb bons ulls les característiques de la il·lustració. Algun d’aquests autors va ser
Rousseau, un autor Suís (Ginebra) però que sempre ha escrit les seves obren en francès.

Considerat el pare de la pedagogia moderna. Aquí comença la pedagogia de la
modernitat. És un il·lustrat contra la il·lustració. Rousseau era un gran caminant igual
que Kant.
Discurso sobre las ciencias y las artesà llibre de Rousseau on podem veure la seva
distancia amb la il·lustració. Fa una gran critica a la ciència i a la ciència que esta
construint Descartes (la ciència de les humanitats). Creu que totes les ciències son
nascudes per valors negatius, a vicis. La ciència moderna a partir de la raó, del jo
pensant, etc, creu que això no ens porta ni a la llibertat i a la felicitat. Fa una critica de
dalt a baix sobre la il·lustració. S’estan construint una ciència i un art que s’estan tornant
nocives. El governant hauria de ser el savi (una idea molt semblant a la que deia Plató),
els millors, no els pitjors. La ciència i l’art tal com s’estan constituint a la modernitat no
ens poden portar a l’alliberament perquè estan fetes a partir del vici.
En aquestes cites podem veure evidencies de que és un filòsof en contra de la
il·lustració.
“Obligats com estem a anar en contra la natura o contra les institucions socials hem
d’optar entre fer un home o fer un ciutadà, perquè podem fer a l’hora l’un o l’altre.”
Emili o de l’educació de Rousseau.
Idea principal del pensament de Rousseau. La tesi principal d’aquest fragment és que
Rousseau ens esta plantejant una dicotomia en la que ens presenta l’home i el ciutadà.
I això com a via pedagògica el ciutadà s’hi arriba mitjançant les institucions, és a dir que
el seu pas per institucions els portarà en un futur a ser ciutadans. Per altre banda és que
esdevinguem a ser homes no és mitjançant les institucions sinó a causa de la natura.

Rousseau ens diu que la pedagogia que ve de la natura hauria de ser entre els 0-12 anys
i la natura hauria de ser l’únic agent educatiu que eduqui al Emili, ja que és l’única
manera per poder construir home, i el que ha d’aprendre l’home per ser home és a ser
home. Ens han d’ensenyar a viure i saber viure vol dir saber viure amb les coses
necessàries, les necessàries, allò que és el bàsic, perquè a la natura no hi ha comoditats,
la natura no és còmode, si és còmode és perquè ha estat modificada per l’home. És
aquesta una pedagogia pre-romàntica. Espontània alegre, com la natura. I en canvi les
institucions ens han d’ensenyar és un ofici, no ens ensenyen a viure, sinó ens ensenyen
un ofici, i que conforme va avançant en temps anem tenint més clar. Rousseau veu la
natura com allò que no té vicis, en canvi veu la societat com una corrupció generalitzada,
on la teva ànima queda totalment corrompuda. Això no vol dir que l’Emili es quedi
sempre a la natura sinó que nosaltres no podem anar a la societat fins que no hem aprés
a ser home, fins que no hem aprés una cosa essencial, perquè sinó quedem corromputs.

La natura ens dona una lliçó que aprendrem per a tota la vida. Respecte a la natura
perquè aquesta és molt més forta que nosaltres. La natura no té moral, no és un
educador, la natura ens deixa fer. Les lliçons que ens dona la natura formen el caràcter.
Rousseau posa els 12 anys perquè creu que aquesta edat és quan tenim criteri per
prendre decisions i que la societat no ens influencií. El nivell màxim d’integració a la
societat és casar-se i tenir fills.
Rousseau el que ens està plantejant és una utopia on hi ha un ideal de societat i un ideal
de persona i això ens porta a pensar.
Segons els il·lustrats això que ens està plantejant no es real de tot, perquè a la natura hi
ha la bondat i l’avorriment (el món de les idees) i a la societat hi ha la maldat i no hi ha
avorriment (el món real). El que és vol és preparar a l’Emili perquè sigui persona, perquè
sàpiga viure, no perquè sigui una persona adulta.
Rousseau:
“Només he caminat en els meus bons dies...només he sentit al d’arribar”
Hi ha tres etapes en la vida de Rousseau:
- En la primera camina (1712-1740)à infància, adolescència i joventut. Camina i
això vol dir que és feliç i per tant és lliure. Ve marcat per una trista noticia, que

la seva mare mor en el part. Però també és cert que la infància que li va donar el
seu pare és feliç. Recorda molt les lectures que li feia el seu pare. Li feia llegir
Plutarc, historia de la Grècia o de Roma.
En aquesta etapa a Rousseau el van enviar amb un altre home perquè li ensenyés
un ofici. Va viure una experiència negativa ja que era molt dur el seu professor
amb condicionament físic inclòs, i això en gran part el va portar a fer aquesta
pedagogia. Caminava molt i va trobar una dona que li donava classe
d’humanitats i de piano i possiblement va ser llavors quan va ser la seva etapa
més feliç de la seva vida, en aquest moments estava rodejat de la natura i d’aquí
la idea de que la natura ens fa feliços i ens aporta llibertat.
- En la segona no caminaà (1742- 1762): és un il·lustrat i té la oportunitat d’anar

a parís i aquí ja comença a canviar la seva mentalitat. I deixa de caminar i se’ns
va amb carrossa de cavalls. Ells freqüentarà amb els filòsofs de la il·lustració. Els

filòsofs de la il·lustració també son coneguts per la creació de la enciclopèdia.
Agafen tot el coneixement i posar-lo en un llibre. Rousseau participarà amb
alguns textos en la primera edició de la enciclopèdia. Va ser amic de tots els grans
filòsofs de la il·lustració.
- L’any (1762 -1289 ) va ser l’any que es va publicar l’Emili o de la educació i és el
que obra la pedagogia de la modernitat. Hi ha una transformació. Aquests tractat
de l’educació va ser el desencadenat de tot. En aquesta etapa era perseguit pel
seu canvi i per la seva provocació amb el seu llibre, i en aquesta etapa va viure
en contant moviment, marxava d’un lloc a un altre. Aquest llibre va en contra de
progrés, en contra de la ciència, va en contra de la racionalització. Tot allò que
va en contra del que és el procés d’educació. Durant la il·lustració es creu que
crear institucions educatives és progressar en canvi Rousseau creu que les
institucions són un perill per a al societat. Durant els últims anys de la seva vida
va escriure les confessions, però aquestes obres estan fetes amb trampa, ja que
t’està posicionant com un jutge i ell com un fiscal, ens farà creure en tot moment
que ell té raó i que ell és la víctima. Ell que només presentava un nou sistema
educatiu fos atacat i fos exclòs. La última etapa de Rousseau va ser uns any molt
tristos i això ve a causa de la publicació dels llibres: Emili i Contracte social.

Rousseau presenta un retorn a la natura, la il·lustració és un moviment urbà. I d’aquí el

rebuig. És un il·lustrat contra la il·lustració, ja que li fa una esmena a la il·lustració.
Rousseau veu que s’està donant l’esquena a la natura i estem totalment bolcats a les
institucions i per això creu que ha d’haver un canvi. Aquests retorn a la natura ve donat
per la seva pròpia experiència, ell va retornar en la ultima etapa a la natura i hi va veure
aquests efectes. Rousseau es queda sense amics perquè ha renunciat a la il·lustració. Ell
retorna a la naturalesa fent botànica. Estudiem amb una cosa perquè ens agrada,
perquè l’estimem. Això el porta a somiejar és a dir que ell somia i no pensa, això són
pensaments pre-romàntics.
Emili és una narració vital d’un individu que es diu Emili que va des de el seu naixement
fins a la inserció al nivell màxim de ciutadà (fins que és pare de família). Son llibre a
contemporanis perquè les preguntes que ens plantegen són també preguntes que ens
fem ara i que mai poden tenir una resposta concreta. És un llibre utòpic i clàssic i

abstracte, és a dir és una figura inventada, neix del no res, ja que això no és l’ho
important. Ens ho hem de plantejar com si fos el primer nen de la societat.
Llibre Emili: Primera teoria de la modernitat pedagògica, és una reacció formal,

contundent contra el racionalisme pedagògic. Rousseau el primer objectiu que té és fer
homes, però després és crear a ciutadans, perquè tothom ha de veure en societat. Crear
homes per poder viure en la sobirania nacional. No crea homes salvatges sinó que el que
vol és que aprenen a viure a la natura i més tard en societat. També trobem aspectes
pre-modernitat, perquè com ja hem vist en altres ocasions, no abandonem els
conceptes anteriors, sinó que podem canviar la manera de veure o d’actuar però
aquests referents hi segueixen sent. Aquest concepte que ens dona Rousseau és el
naturalíssima pedagògic, neix a la modernitat.
Naturalíssima: és un fenomen i té la mateixa arrel que néixer. Ja que néixer i natural
etimològicament és allò que neix al món de manera espontània. Tota la resta de coses
estan planificades. Actualment la única cosa que ens relaciona amb la natura és el
naixement, excepte quan parlem de un fet provocat com ara la cesària. Creu que la
natura ens permet llibertat, a que aquesta ens permet espontaneïtat corporal. Trobem
una pedagogia de la espontaneïtat, no hi ha res que ens controli, cosa que si anés a una

institució (no experimenten aquesta llibertat) estem sotmesos en un control constant.
Vol reconciliar l’home amb la natura, vol que hi hagi un respecte, és una pedagogia amb
un optimisme antropològic, això vol dir que considera que l’home i la dona són bons per
naturalesa i és la societat la que ens pervers. En la pre-modernitat, diu que no som bons
per naturalesa perquè som fills del pecat. Rousseau diu que els vicis els pecats són
adquirits, fruit de la relació que establim amb la societat. Per tant el mal prové de
l’exterior. Exalta l’exercici físic, dona importància al moure’s al córrer que l’energia
flueixi. Diu que aquesta energia que tenim no es pot quedar a dins.
Es una pedagogia plenairista que estima esta a la natura, estar a l’aire lliure. Hi ha un
gust per l’aire lliure, en canvi dins d’una institució estem refugiats.

Sinopsis:
El llibre té 5 parts (5 llibres diferents)
1r: 0-2 anysà En el primer llibre trobem una idea interessant on l’Emili és un recent
nascut. En aquesta època (segle XVIII) es va posar de moda deixar de donar el pit als
nadons i apareix la figura de la Dida. I aquí Rousseau considera que la mare és necessari
que doni el pit per transmetre una sèrie de valors pedagògics, com són la calor, l’estima,
etc. Aquesta idea és una idea romàntica. L’experiència sensible del món. Ens parla de
les 3 educacions possibles que hi ha per treballar l’experiència sensible, que són (la
naturalesa, l’home i les coses). Rousseau també li vol donar un ofici a l’home, no vol un
home salvatge. Serem homes o dones quan nosaltres tinguem un lloc i no ens puguin
moure d’aquest lloc passi el que passi. Ser home vol dir tenir un lloc (ser d’un sola peça).
És una pedagogia que no vol crear persones postisses. Pedagogia de l’autenticitat, ser
autèntic cada persona, però per ser autèntic ha de ser una cosa permanent una cosa per
sempre, no una cosa provisional. No existeix estar en procés d’alguna cosa. Un home
autèntic es una persona que no s’acovardeix, sinó a la cosa autentica del subjecte. Seguir
el seus principis i una manera d’estar al món, seria jo sóc d’aquesta manera i lluito contra
el món de la manera que sóc sense canviar. Això actualment costa molt trobar-ho.
L’educació comença amb la vida de l’infant, en el moment. El nen quan neix ja és
deixeble de la naturalesa, un infant només pel simple fet de néixer ja és deixeble. L’única
cosa que ha de fer l’educador, és comprovar que és creï aquesta relació entre l’infant i
la naturalesa. La naturalesa no dius falses veritat ni mentides, només diu veritats i
mentides absolutes. Quan tens una llibertat et sents lliure a tu mateix. No te cap relació
amb la cultura
2n: 2-12 anysà És quan comença a desenvolupar la sensibilitat del l’infant i a

desenvolupar-se corporalment. Desenvolupa la idea de la educació negativa. Consisteix
no en ensenyar la virtut i la veritat. El preceptor no li ensenya res, no ha de fer res.
Rousseau no creu en el progrés. Rousseau creu que si no fem res dels 0 als 12 en un
futur serà beneficiós, al contrari fer moltes coses al principi a la llarga no portarà res de
bo. Dels 0 als 12 anys han de fer el que els hi porti la natura. És una educació totalment
natural. D’aquí surt el naturalisme pedagògic és a dir el discurs. Fins a partir aquesta
edat Rousseau no creu que l’infant s’hagi de culturitzar, socialitzar.
3r llibre (Dels 12 als 15)à Dels 0 als 12 anys els nens no han d’aprendre a viure junts.
Aquí ja comença a tenir una relació amb la natura. A partir dels 12 l’Emili pot transformar

les seves sensacions en idees i pot començar a fer servir l’abstracció. Observar els
fenòmens naturals i convertir-los i estudiar els seus efectes naturals en idees. Ha
d’aprendre un ofici a aquesta edat, es fonamental que tingui un ofici, és un procés
laboral i social molt més lent, ja que t’ho ensenyen. Actualment és un procés ràpid, ja
que per a que ens donin una feina ja hem de saber fer allò i per aconseguir aquella feina
a la que volem accedir hem de mentir. Abans anaves progressant poc a poc. L’ofici que
vol que aprengui Rousseau vol que sigui un que vagi de la natura a la cultura, que pugui
manipular la natura per acabar esdevenint cultura, i per tant Rousseau vol que aprengui
a ser fuster, ja que aquest parteix de la natura. Segons Rousseau un administratiu és el
pitjor ofici ja que no hi ha cap relació amb la natural. En el cas de l’educador, també seria
un bon ofici o un escultor, etc. L’ofici que ha d’aprendre ha de ser un que respecti la
natura (naturalisme). Introdueix la literatura, comença a introduir els llibres, fins ara no
hi ha una preocupació per a la veritat i la virtut. El llibre que llegeix és un llibre que té
una relació amb la natura, ja que si no fos així seria una contradicció. El nom és
Robbinsos Crusone. Creu que aquest llibre ha de permetre’l crear diàlegs. El preceptor
(educador) ja està intervenint. Hi ha presencia de la cultura, també hi ha presencia de
l’educador, que conversa, on hi ha una transmissió de veritat i de virtut, i on l’Emili
comença a aprendre un ofici, on comença a tenir relació i contacte amb la ciència.

L’Emili. Fins ara només té coneixements naturals i físics, per tant el cos també és
important. No sap res de l’home amb l’home, no sap res de la moral, però a partir
d’aquesta edat també comença la moral. Sap poc de fer abstraccions i de generalitzar
idees, hi ha un coneixement concret. No sap res del que no ha viscut, ho sap tot del que
ha viscut. Només sap allò que ha viscut i ha conegut, no va més enllà (per exemple: Si li
demanéssim per estats units com no hi ha estat no sabria que és, pel contrari, si li
demanéssim pel pi, possiblement si sabria dir-te coses. Rousseau no creu que haguem
de saber una cosa de cada, sinó que hem de saber quatre coses (a fons) que tinguin
relació amb els nostres experiències i sensacions. Optimisme antropològicà no
necessitem a ningú que ens impulsi a aprendre per això l’Emili sap parlar. Té diferents
característiques (caràcters) que ha adquirit mitjançant la natura. El que vol Rousseau és
que l’Emili tingui la seva pròpia imaginació i no sigui arravatada. Ell ja és una persona, i
per tant ja és pot relacionar. Primer he de ser jo, estar format per dins, i després hem
relaciono. Això són grans preguntes fetes al llarg de la pedagogia i que no tenen

resposta.
4t llibre (Dels 15 als 20 anys)à Vol que l’Emili sigui el que vulgui ell des de el naturalisme
pedagògic. Sense que hi hagi una alienació que vol dir que hi ha una negació d’un mateix,
és a dir a partir d’allò que vaig sentint, em converteixo en allò que vaig sentint, veient,
etc. Aquí es desenvolupa la capacitat de discernir, l’educació moral, tenir una autonomia
racional. Estem veient que l’home natural, veiem que acaba sent un ciutadà. Rousseau
no pretén fer un home salvatge, sinó que vol partir d’un home natural, per acabar-lo
convertint en un home ciutadà. Importància de les grans preguntes socials (justícia,
democràcia, etc.). Ens ho han d’ensenyar, perquè d’entrada no ho som ni sabem com
actuar a ser-ho.
5é llibre (20 als 25 anys)à L’autonomia. Hem de treballar amb subjectes perquè
aquests aconsegueixin ser autònoms en tots els sentir-se, física, intel·lectual, polítics,
aconseguir judicis propis. Acaba aquest capítol on acaba totalment integrat, ja que té
una feina, i casat amb una dona que té igual que ell judici propi. Abans de casar-se el
que fa Rousseau és fer un viatge formatiu, a Europa a conèixer món, tornant sent una
persona més rica de coneixement, ja que aquell que veu món és més intel·ligent. Viatjar

vol dir que et generi un abans i un després a la teva vida. Que et canvi de manera
epistemològica (de dalt a baix). En els viatges de veritat vas sol, ja que no coneixes ni la
gent ni el lloc. Creu Rousseau que no tot ve dels llibres sinó que també ve de
l’experiència. Els llibres també poden matar coneixement, ja que per exemple comprar
un llibre sobre Indonesia no et fa conèixer-la tant com visitar-la.
NATURALISME PEDAGÒGIC
El podem dividir en tres, en el fons els tres fan el mateix crit, el que canvia és la resposta.
Ell volen el retorn a la natura.
- El naturalisme pedagògic científic: Quan l’home té preguntes ha d’anar a buscar
respostes a les ciències naturals. Considera que les úniques ciències auxiliars de

la pedagogia són les ciències naturals, les quals són: la biologia, la psicologia, etc.
Considera que l’educació té una finalitat pràctica que pot resumir-se per una
idea: preparació per la vida. Un dels autors importants d’aquests naturalisme
científic és Spencer, un pedagog que ens diu que és molt important la salut
corporal i sobretot els aspectes físics del cos, parteix d’una estandardització del
cos. Si hi ha la ciència hi ha la raó. L’autor que ens interessa i que hem de destacar
és Alexander Joan Humboldt va generar un model universitari (més el seu germà)
a Berlín. És un biòleg, un zoòleg, un botànic, va tenir molt èxit i si hem de
diferenciar-lo amb Darwin es que aquest últim és capaç de separar natura i
l’home. Home i natura van separat, l’home pot imposar-se sobre la natura, la
natura està sobre les normes de l’home. Humboldt ens diu que no hi ha una
divisió ens diuen que són exactament el mateix. És a dir que quan agredim a la
natura ens estem agredint a nosaltres, és un pensador neohumanista. No separa
les ciències, tot es un conjunt. Aquesta idea de que l’home i la natura és el mateix
denomina el nom de naturalphilosophie. Ell també creu en el progrés de la
ciència (és a di també és un il·lustrat). Va fer una expedició científica des del 1799
fins a 1804 (va passar per Espanya i Amèrica). Es considerat pare de la
independència de tots aquests països. Ell no viatge per tenir aventures (per tenir

experiències, conèixer, etc) sinó que viatge per conèixer un territori científic
bastant verge. És el primer home que mesura quan fa Montserrat, entre d’altres
coses. Fer descobriments perquè hi hagués un progrés de la ciència, i també
organitzar associacions científiques perquè hi hagin científics arreu del món. El
seu viatge està dividit en 3 parts:
• De 1796-1799àPreparació: Es prepara, parla amb tothom, intenta
comprar diferents instruments científics per tal de poder conèixer el
territori. Volia anar primer a Àsia, però finalment va anar a Amèrica.
Comença a Alemanya, passa per espanya i després va a la part espanyola
d’Amèrica. Porta un discurs neomadista allà on va.

• 1799-1804à Viatge
• 1804-1859à El llarg de la seva vida. Té tres grans obres: cosmos, cuadros
de naturaleza y ensayos políticos.
Una lectura que podem afer de la seva obra pot ser: que hi ha una vinculació amb la
natura exòtica. Aquí la relació amb la natura és aprendre també a nivell científic,
entendre-la a nivell científic. La segona idea d’aquesta expedició és l’impuls nòmada, ell
ho vol veure incitu, és a dir vol sortir de les seves comoditats. També hi ha una realització
d’un mateix, viatjant, fent progressar la ciència, amb tot això s’està formant a sí mateix,
hi ha una bildung personal. Quan torna a Berlin torna diferent.
Les practiques pedagògiques podem tenir aquí pot ser l’excursionisme ja que té la
voluntat d’anar a un lloc i anar a conèixer i aprendre alguna cosa de la natura. És una
modernitat pedagògica, això és produirà en l’escola nova. Els subjectes també aprenen
fent. Impuls de sortir de l’aula per crear experiència i aprendre de la natura apropant-te
a ella.
- El naturalisme romàntic: Que no suposa al sobrenaturalisme, és a dir que admet

la figura de Déu i confia plenament en allò que és natural i desconfia en allò que
és artificial. Si és natural és bo.
• Naturalisme (romàntic) pedagògicà té molt confiança amb la natura per
educar l’infant. El mitjà és important i la natura és considerada bona, ja
que no és artificial, sinó que és natural, no ha estat modificada. Es
desconfia de la intervenció humana sobre els infants. Hi hauran

propostes educatives que tindran gran desconfiança. Desenvolupa la
idea d’educació negativa. Considera que la natura les la gran educadora.
Considera que l’educació intel·lectual ha de tenir papers menys rellevant
davant de la corporal, aquí el cos és important, al contrari del
racionalisme, ja que el cos no té importància sinó el que té importància
és la ment (la raó).
Dues practiques pedagògiques que podríem situar aquí són: les colònies
escolars (el home Walter Bion, agafa a uns nens i els porta a la natura, els
retorna a ella i hi ha un higienisme, la natura es higiènica, se’ls emporta
perquè la infància està emmalaltida) i l’escoltisme (neix de Bader Povul-
militar, sorgeix del món militar, veu la importància de la disciplina, i del
contacte amb la natura. Llibre escoltisme per a nois, hi ha unes lleis:
l’escola és lleial, és amic de tothom, és cortès, amic dels animals, obeeix,

somriu davant de la dificultat, etc. similituds amb el llibre de l’Emili. Vida
a l’aire lliure), és un moviment de rituals de pas, com la societat. Hi ha un
nomadisme pedagògic darrera dels escoltes, hi ha una voluntat de tornar
a la vida amb poques coses, tornar a la vida primitiva, no vol dir convertir
l’home en un home salvatge, és una idea de primitivisme pedagògic. Hi
ha una idea del gentleman una idea de demostrar un tal com és. No són
pràctiques sedentàries. Parteixen que l’home és un home viator, que està
en moviment.
- El naturalisme pedagògic salvatge: Thoureau amb la obra Walden o la vida als

boscos ens explica que el naturalisme pedagògic salvatge és el retorn a la natura
i és un retorn salvatge. Viure la natura tal com és. En els anteriors tenim un petita
acomodació a la natura, però en aquests cas no, es viure al 100% de que és la
natura. És una vida de viure amb el mínim possible. Una vida amb principis.
Donar valor a la vida, viure una vida amb vida. Al maig del 68 vol que els estudiant
visquin en la seva plenitud. I viure sol, per tant hi ha soledat. En la soledat hi ha
l‘autenticitat. La naturalesa és la companyia suficient per nosaltres. Si nosaltres
sapiguéssism viure no necessitaríem educació, si la necessitem és perquè no

sabem viure. Per a ell la activitat més important és la lectura. Hi ha necessitat de

llegir els clàssics. Lliga la literatura amb la forma de viure. Idea de viure la natura
tal com és. Hi ha una crítica fora a la societat, ja que creuen que és corrupte, no
ens deixa viure, etc. No podem posar pràctiques ja que les úniques pràctiques
que hi ha són les individuals, les pròpies les del retorn a la natura, que pot o no
passar.
Cita: Parla principalment de les universitats. Passem del naturalisme a les universitats.
A causa d’un autor: Humbolt. Aquí trobaríem un diàleg. I a més aquí ens situaríem al
segle XIX.
La universitat necessita un lloc cosa que fins ara no havíem vist cap cosa que necessites
un lloc concret. La natura no necessita un lloc concret, necessita la natura en sí, però no
un lloc fixa. La universitat necessita un lloc físic, una institució i també necessita un
temps (context i aquests anirà canviant). Altres institucions ocuparan el lloc de les

institucions, ja que aquestes institucions ens donen un ensenyament que més tard ens
donaran a les universitat, però que ja tindrem. Segona tesi: La universitat ja no és capaç
de fer i per tant n’apareixen d’altres (altres institucions que ensenyen). Actualment hi
ha poc prestigi de les universitats. Comunitat que cerqui el bé, la bellesa i la veritat, és
a dir la universitat hauria de buscar aquests tres factors. És una institució amb una
finalitat elitista, és a dir que només hi puguin anar uns quants i aquests quan acabin
puguin accedir als càrrecs més alts que es poden accedir. La universitat es massifica o es
diversifica. Arriba a més gent, però hi ha més competitivitat. La universitat consideren
que té una mística o un esperit, però si tu no la veus no t’atraparà. La universitat també
és una realització d’un mateix. La universitat està feta per estudiants.
La universitat la podem entendre com que té 3 funcions:
- El sentit liberal de la formació humana: Garantir el pensament lliure, capacitat
critica etc. Ha de ser una comunitat d’esperits lliures. La oportunitat de construir
discurs, discursos amb procés que van canviant. Aquesta formació humana s’ha
d’allunyar del context i dels interessos econòmics és a dir que si volem crear
discursos hem d’allunyar-nos dels projectes immediats, la universitat és una
bombolla dins de la societat, sinó o hi ha possibilitat de crear aquest pensament
crític. Busquem possibles respostes provisionals, obrir una reflexió, obrir un
moment de pensar. També està preocupada per la formació professional. La

universitat té una responsabilitat social.
- El progrés de la ciència, investigació: Ha d’investigar amb el màxim de disciplines
possibles. I per tant és una institució interdisciplinària.
- Divulgació del saber: la universitat és d’un temps concret, i aquests és el que és,
i el temps el que fan ens fer-nos preguntes i a la vegada formar-nos reptes en el
futur, i la universitat ha de ser capaç d’arribar a la societat. La societat s’ha de
fer partícip en la societat. I al revés si la universitat fa un descobriment ha
d’arribar a la societat. La universitat no pot perdre de vista el estar immers a la
societat.
L’etimologia d’universitat vindria ser:

(Univers)itasà Hi ha un tot, i per tant vol dir que hi ha diverses partícules que les agrupa.
Aquests tot ens porta a la paraula corporació, es a dir que es un cos que és un conjunt

de diverses coses. També podem dir-ho ajuntament, que aquest ve d’ajuntar a les
persones, ajunta al poble, una societat, en un lloc concret que és l’ajuntament (casa del
poble). Les persones que s’ajunten dins de la universitat són professors i estudiants. El
seu nom complet seria UNIVERSITAS MAGISTRORUM ATQUE SHCOLARIUM. El nom
universitat sempre va associat a un lloc. Es crea aquesta institució per una triple recerca:
bé, bellesa i virtut. La diferencia entre universitat i institut és que a l’institut el que han
d’estudiar els estudiants és estudiar els problemes resolts per la societat, en canvi a la
universitat el que ha d’estudiar són aquells problemes que encara no s’han pogut
resoldre.
La història de la universitat té com VIII Segles d’història, podent-ne distingir 4 etapes:

à El seu origen en l’etapa medieval: El professor té una llibertat de càtedra
à Període del renaixement: període en el que segurament és el més important i positiu
de la universitat. Una de les coses aconseguides és que tingues tant de prestigi i l’altre
cosa és el desenvolupament de l’esperit humanístic.
à Crisi del segle XVIII: entra en crisis, una crisi comuna a tot Europa. Entra en crisi la
idea universitària.

à Segle XIX: la resposta que es dona a aquesta crisi, que és una resposta plural. Per tant
veurem diferents models universitaris que és al donar al segle XIX, aquests models
universitaris faltaran països com Espanya. Això vol dir que aquests països que falten
copien altres models universitaris.
- El primer que veurem és la concepció Napoleònica, és a dir vindrà de França. La
universitat té un cognom. El professor no ens enganya. Esta creant una institució
pública, de l’estat. Crea un cos específics que està en mans de l’estat. Pública
centralitzadora on no es tant important de recerca de bé, sinó son més important
les finalitats polítiques. Una universitat imperial. Està creant un cos de
professorat que ajudi a mantenir el seu imperi. Universitat totalment estatal. El

professors han de tenir un ensenyament firma. No és pot crear un estat només
format en armes, sinó que si crea alguna cosa per a la societat tindrà més content
la societat i per tant perdurarà més temps aquest imperi. Creació del liceu
francès. És un estat molt centralitzador i de la uniformitat. Fer un model amb uns
professors determinats que són funcionaris i per tant es deuen a l’estat.
Universitat jeràrquica i piramidal. Els professors són de l’estat. Esta destinada a
la preparació dels quadres de l’imperi. Aquesta universitat es crea el 17/03/1808.
Aquí també hi podríem trobar Cuba.
Cita professor Federico Gòmez:

- Primer intent monopolista de l’estat Modern
- Tot està pensat per educar amb un pensament de l’estat, pensament crític cada
cop més dèbil.
- Es va reproduir en país com ara Cuba: centralista, uniforme amb un professorat
funcionari (que es degui a l’estat) perquè l’ho important es conservar aquest
estat que està per damunt de tot.
- Concepció Anglesa: Concepció molt més oberta. Oxford i Cambridge. Principis

que sempre han anat lligades a aquestes institucions: autonomia, esperit
tradicional, independència econòmica. Al llarg de la història s’ha pogut mantenir
aquesta manera de fer. Molt important tenir el criteri de judici, d’autonomia.
Newman filòsof més important d’aquella època i que va vestir la resposta a la
crisi del segle XVIII. És el que va crear millor la fundació de la universitat d’Irlanda.
Les idees que ens diu l’autor:
• L’ensenyança de ser utilitarista no tant centrada a les humanitats
clàssiques. Ens diu que ens hem de centrar sobretot en conèixer
profundament la civilització europea, per tal d’assegurar una educació
integral i liberal i aquesta educació ha de reconèixer la realitat moral i la
realitat religiosa. Newman fa èmfasis la formació humanista d’un home
cristià de vot i culte. L’ensenyament que s’ha de fer aquí ha de ser un
ensenyament utilitarista, perquè hem de conèixer la civilització europea

a fons i la vegada liberal. S’educa la ment, i es forma en ella una cosa que
dura per tota la vida i les característiques del liberal education: libertad,
sentido de la justicia, serenidad, moderación y sabiduría.
Comentari de text referent a la concepció Anglesa

La universidad formar gente para la Sociedad/el mundo, no formar-lo per un estudi
concret… Facilitar principios, proporcionar amplitud, hacer más suave el ejercicio del
poder.
Estar en societat és important, i hi ha una manera d’estar en societat. El que intenten
dir aquells que parlen d’universitat, sinó que no és important l’ensenyament específic,
sinó també té un moviment polític. Viure en societat. La societat anglesa esta
preocupada pel gentelman és una manera de refinar el tracte en aquesta vida privada,
això és vital per entendre la concepció anglesa. El que estan fent es crear un model
universitari. En que la figura del gentelman és molt important. Arnol en la educació
secundaria també li dona molta importància a aquest fet. Saber-se moure a tots els
escenaris possibles. L’art és l’art de la vida social, ha de ser una persona amb molta
elegància, ha de saber estar i el seu objectiu és la preparació en el món i aquesta
preparació pot ser qualsevol cosa. La universitat vol formar professionals, però no es tan

evident com en la concepció Napoleònica. La gent que passa per la universitat anglesa
acabarà tenint una professió però no serà la gran preocupació. “Es el gran medio
ordinario para un gran fin ordinario.” Hem de fer coses normals, i aquestes coses
importants seran les essencials de la vida. La universitat té com a finalitat augmentar a
nivell cultural la societat. Aquest sentit formatiu va donar lloc a la aparició d’unes
característiques pròpies que la distingeixen d’altres models universitaris. La principal
contribució a nivell metodològic és el règim tutorial, que això és una característica
principal de la concepció anglesa. El règim tutorial planteja un sistema on els alumnes
té un tutor/a durant tots els seus anys universitaris, que serveix per dirigir-lo
individualment d’acords o tenint en compte, la llibertat dels estudis, és a dir el tutor el
que ha de fer es respectar la llibertat d’estudi, però a la vegada ha de tenir en compte
que l’estudiant respecti i segueixi el camí i la seva vocació universitària. El règim tutorial
és una atenció individualitzada amb fins pràctics i amb fins d’augmentar la cultura a
nivell social. Això ha permès que les universitat angleses tingui la millor relació entre

alumnes i professors. En la Napoleònica no hi ha aquest fet perquè és estatal, no hi ha
llibertat. El camí està molt limitat, està molt marcat.
Una variant d’aquesta concepció anglesa, però no és una concepció: Estats Units
Avui en dia al segle XXI és un model, però al segle XIX és una variant. A nivell d’escola
Estats Units no es un model (actualment), la
universitat si. Característiques que podríem veure Universitat
d’aquesta variant: La universitat passa a ser un

triangle. La universitat passa a ser una empresa. Passa
a ser un marcat. La empresa passa a ser un element de
la universitat, és a dir passa a ser un lloc de negoci. Empresa Administratiu
“Passen de ser universitat a ser clients”. El professor
ha d’estar
al servei de mi, ja que si jo sóc el client, jo sóc el que mano i per tant han d’estar al meu
servei. Això explica el potencial econòmic dels estats units. La universitat esta
completament immersa a la vida social. La triple recerca de coneixement del bé, la
bellesa i la veritat queda trencada té una finalitat únicament econòmica. Això ho
relacionem amb la teoria de la granota, la qual consisteix en que si li treus l’aigua
aquesta es mor. Si a la societat li treus un clàssic per exemple, rebota i s’ofega. Però si
en canvi si vas treien l’aigua poc a poc la gent no ho nota i només queda adaptar-se i
aprendrà a viure amb menys coses sense adonar-se’n. Al final “almenys queda l’aigua”.
Les 5 característiques que té aquesta variant de la concepció anglesa són les següents:
à Amplia atenció a la demanda
à Sistema àmpliament diferenciat: és a dir un sistema polivalent. Que tothom pugui
servir per tot. Es implica una vida que sàpigues fer de tot, una mida de multi tasca.
à Existència de mecanismes externs de supervisió: A la universitat napoleònica no hi
ha una supervisió, a la concepció anglesa tampoc, en canvi aquí, com entra l’empresa,
pot haver-hi una supervisió externa que vigilen la universitat
à Estímul per les tasques d’investigació: està bolcada a la recerca. El pes de la recerca
és molt important.
à El finançament d’aquestes universitats està sota la lògica del mercat: és a dir aquelles
universitats que puguin desenvolupar més recerca tindran més finançament que una

que no tingui aquesta oportunitat. S’està obrint la competitivitat entre universitats i
nivell educatiu.
- Concepció alemanya: Desenvolupament històric del Nomadisme alemany.

Model humanístic, científic, pur, en el que el professorat esta envoltat dels seus
alumnes, on forma grups i equips d’investigació. Aquest Nomadisme fa que les
universitats passin a oferir una formació cultural, que és distingeix de les altres.
Beldum. Fomentarà una formació bàsica fonamental. La docta ignorància té un
paper molt important. Una formació cultural per a totes les disciplines per
augmentar el nivell cultural de tota la societat, i una formació cultural especifica,
relacionada amb allò que estudies. La cultura és un element extremadament
important. Un estudiant és aquell subjecte que està interessat per la cultura i
que en vol aprendre, una persona desperta a nivell cultural, amb la pretensió de
saber-ne cada vegada més (docta ignorància). Actitud d’obertura. Els estudis més
aviat científics són els laboratoris. És a dir l’estudi a nivell científic creu que ha de
tenir ha de tenir un espai per experimentar, investigar. La universitat amb la
concepció germànica, amb estudis humanístics, crearà els seminaris (que ve de
sembrar, de semilla), tant el professor com l’alumne te la mateixa feina,

contribuir en el debat. Aquí no és una concepció social, sinó una concepció més
de treball. Com més sabem d’una cosa més tenim la sensació de ser una
ignorants. La principal característica d’aquesta universitat és que és una
universitat de ciència, que te la intenció d’abarcar-ho tot. Els dos grans principis
de la universitat de Humboldt és la solitud i la llibertat, és a dir estudi i llibertat
d’estudiar el que vulguis. En la napoleònica no tindríem aquesta llibertat de
decidir que és el que volem estudiar, ens ve imposat per l’estat. Centres elitistes,
busquen estudis il·lustres. Cultivar la ciència (fons agrari) en el fons ampli de la
paraula. La soledat et permet sortir de l’actualitat i triar allò que a tu realment
t’interessa. Es una universitat que hi ha l’explicació del professor, però també hi

ha intervenció de l’alumne. La soledat ens permet sortir del pragmatisme, sortir
del soroll de l’actualitat. No podem oblidar que la ciència està al servei d’aquesta
cultura subjectiva i objectiva.
La universitat s’ha d’actualitzar per tal de sortir d’aquesta crisi. Al segle XIX es troba una
resposta a aquesta crisi. Això té un recorregut que va molt més enllà de l’actualitat i
algunes d’elles avui dia encara les trobem present.
Primera guerra mundial: quan va succeir aquesta guerra, es parla de la gran guerra
perquè no havia hagut una guerra a aquestes escales. Amb la primera guerra mundial
s’acaba el mon de seguretat burgesa, i a partir de 1818 comença un nou món però no
implica la finalització d’aquests models universitaris. Però si que hi ha un gran canvi, hi
ha una irrupció de la escola nova i l’escola activa. L’escola es qüestiona perquè utilitzi
els mètodes tradicionals. L’escola tindrà molts símptomes de modernització.
L’excursionisme estarà molt present, forma part del dia a dia. Un cop esclatades les
guerres podem veure els models universitaris, tot i així aquests models tenen un context
diferent. Un cop la primera guerra mundial, comencen a passar coses, com ara que Hitler
guanya unes eleccions i comença l’odi entre jueus. La segona guerra mundial, alemanya
comença a conquerir territoris, i fins que es troba la URSS. I aquesta li posa un límit, i
comença a lluitar contra els nazis (Stalin), i per l’altre banda es troba EEUU i Anglaterra.
Alemanya va començar a tirar bombes per tots els territoris. Fer refugi anti-aeris, surt la
idea del liberalisme, és a dir que cada persona es feia el seu (Anglaterra). Al contrari aquí
a Barcelona és van fer col·lectius. Comença la guerra freda, és la guerra de baixa
intensitat, hi ha haver conflictes, però no grans conflictes com els vistos anteriorment,
la guerra freda va situar un mon totalment bipolar, és a dir que hi havia dos imperis que
ho controlaven tot, dos territoris que emetien discursos pedagògics, pervenien de la
URSS i de EEUU. On es trobava aquesta divisió és al mur de Berlín. A la part comunista
la llibertat individual està dirigida per l’estar. I en l’altre liberalisme, on hi ha una llibertat
individual. En la època de la guerra freda o erets d’un costat o de l’altre, sempre t’havies
de posicionar, un model a favor de la URSS.
La URSS a nivell universitari és un model centralitzador, un model públic, que no s’havia
de pagar absolutament res, quedava eixugats pels impostos que pagava la població. Si
ens creiem que l’estat té una funció gairebé paternal, no pot ser que una cosa pública
com és l’educació, s’hi posi una quota per mínima que sigui, ja que comença a perdre el
caràcter del que ve a ser públic. Però també per tenir aquesta concepció de públic s’ha
de educar al poble, perquè sinó no es cuida. És molt important on hi ha una cosa pública,
la societat sigui educada, perquè hi hagi una responsabilitat sobre allò. Prima més la

universitat col·lectiva, hi ha uns estàndards, hi ha unes coses on has d’obeir, no hi ha
llibertat d’elecció l’estat et diu el que has de fer. En canvi EEUU és tot el contrari, hi ha
llibertat individual, l’estat em marca que has de fer però no t’obliga a fer una cosa.
La URSS: Chere Vara té grans ideals pedagògics. I grans aportacions i clarifica la idea
d’educació. Vol que la universitat hi pugui anar tothom tenint en compte les seves
capacitat, i totes les capes socials possibles. (Com no hi ha un impediment social, no hi
ha un impediment tampoc per estudiar). Els primers anys de la unió soviètica no feia
falta ni fer examen per accedir a la universitat, hi podia anar-hi tothom, però això és va
restringir perquè hi accedia molta gent que no estava capacitada. Reforma universitària
i revolució: el paper que hauria de tenir la universitat, quina es la missió que té la
universitat amb mi i jo quina missió tinc cap a la universitat. Diu que el tipus de
estudiants que hi van a una universitat podem veure qui tipus d’universitat és i tenim
en l’actualitat. Ell vol un estudiant concret a la universitat, sigui com sigui, però que
segueixi uns principis, també relacionat amb els Estats Units. Vol ajuntar la teoria amb
la practica constantment. Abans de la primera guerra mundial separen la teoria de la
pràctica, i aquí hi ha la necessitat de fer pràctica. I el que també te relació és l’autonomia
necessària a la universitat. Construir homes i dones amb valors comunistes. La gent va
preferir el model d’estats units que el de la URSS ja que aquesta ultima que allò egoista
té més pes que allò comunista. Una universitat que defensa la autonomia és una
universitat liberal, una universitat que defensa els models comuns és una universitat
comunista. És una universitat que respecta els deures revolucionaris. Per tant per sota
del poder soviètic hi ha la missió per tant son universitats summament polititzades.
Neoliberalisme crea contextos neutrals, despolititzada. Texeiro un dels grans referents
en el model brasiler.
Llibre de Ribeiro La universitat necessària. La universitat soviètica
àPrimera característica: es separa l’educació i la investigació
àHi ha tres tipus de centres:
- Instituts d’ensenyament de ciències
- Instituts tecnològics
- Escoles superiors: medicina, pedagogia, etc
à Caràcter altament competitiu. Son universitats molt competitives, però no

competicions individuals sinó a nivell col·lectiu, és a dir, pe bé comú. Busquen el màxim
dels estudiants. Públic vol dir (en aquell moment) que s’ha de treure el màxim rendiment
dels estudiants.
àUnitat ideològica: hi ha ideologia en les classes. Podríem parlar d’adoctrinament.
(Tant a la URSS com a EEUU hi ha adoctrinament, però en el primer, hi ha un
adoctrinament directe, pel contrari en el segon és indirecte, o bé et deixen pensar). Hi
ha un adoctrinament que serveix per crear a un home i una dona socials.
à La universitat l’hem d’entendre com un esforç i una resposta tecnològica sobre el que
presenta els estats units.
à Ensenyament organitzat amb un sistema molt complexa i molt ampli, per poder
seleccionar talents. Talents que han d’anar a favor del discurs polític, del deure social a
favor de la revolució. Investigarem i un cop ho investigarem ho posarem en practica i
buscarem solucions, no com abans de la guerra mundial que s’investiga per conèixer.
Joaquim Xirau: va ser un pedagog i filòsof, va ser el primer professor que va impartir
Historia de la pedagogia. Va anar a conèixer Rússia per veure la revolució i va tornar
encantat. Parlava de la revolució dogmàtica, li faltava espai, falta d’aire. Pla d’estudis
tancat mb temes concrets.

EEUU: és una variant que acaba sent dominant. Aquí en canvi de passar per l’estat i els
professors són revolucionaris aquí tot passa per el comerç. A universitat reproduirà el
que passa a nivell de marcat i a nivell de societat. Serà una universitat molt competitiva.
I que estarà en competència amb la URSS a nivell tecnològic. La finalitat dels dos models
universitaris (control, dominació, etc) són molt semblants, però els mitjans són molt
diferents. Per sobresortir en alguna cosa, hi ha d’haver una enemic per tal de compatir
i fer-te millor. Nietzsche diu que hem d’estar envoltats d’enemics i no d’amics, perquè
diu que els amics no et diuen la veritat, en canvi els enemics des de la ràbia, els gelós,
etc diuen més veritats. Aquests dos sistemes que eren tan enemics, van fer-se els millors
gracies a la competitivitat d’entre ells, tot i que més tard la URSS va desaparèixer com a
sí. Models universitaris que tenim ara és el dels EEUU. Tot ha estat americanitzat. Nuccio
ordine, la utilidad de lo inútil. Tot ho fem per alguna cosa. La universitat s’ha convertit
en una cosa per fer coses, s’aprèn alguna cosa per fer una cosa, no aprenem per

aprendre, sinó que aprenem per un fi extern. La universitat és una empresa i els
estudiants són clients. Els estudiants demanen que estiguin ben tractats, i això encara
els fa ser més clients. Però la universitat hauria d’estar pensada per aprendre, que sigui
una biblioteca on aprendre de veritat. Clàssics per la vida: del mateix autor, diu que hi
ha necessitat de seminaris, perquè és una manera de que l’estudiant es torni estudiant.
És a dir que no hi hagi el saber per saber.
SOCIALISMES
àAnarquisme
Tema poema: Educació, fabrica, treball, etc.
Havien d’actuar com si fossin més grans. No tenen opció a triar un altre camí, ja que no
han vist altre cosa. Només hi havia cicle vital, gairebé al néixer depenent de la família
que naixies ja tenies escrit quin seria el teu futur amb molt poques possibilitats de
prosperar. És molt necessari el tenir en compte el context. Podem interpretar que
aquest text ens vol fer veure la necessitat d’una nova educació, però sobretot a nivell

de les dones, ja que la seva opció d’estudi és molt baixa. Ens descriu l’ambient, com és
el lloc on treballa: és un lloc d’autoritat, de submissió i de treball molt dur. Ha de repetir
contínuament el fet de: Si senyor!! I això és el que ens demostra que és un lloc de
completa obediència i submissió, ja que no podíem dir NO, ja que això comportaria un
fet, però el fet de dir NO és un fet de llibertat i d’aquí neixen les pedagogies llibertaries,
poder dir que no davant de l’autoritat. És una època on tens un cicle vital, ets un subjecte
passiu no tens dret a elecció, has de seguir el camí de la família on has nascut, i unes de
les coses que s’aprenen abans són la obediència. Conforme es va fent gran la obediència
va sent més gran. Ja que a la fabrica estarà sotmès al seu amo i a casa estarà sotmès al
seu marit. Poema de perspectiva de gènere. La perspectiva per un home seria igual,

però l’únic canvi seria la paternitat i que en un futur, a casa seria la persona que te
l’autoritat.
Pensament pedagògic llibertaria: pedagogia anti-autoritària o bé anarquista. Tots

aquests ideals venen a partir de l’anarquisme. Hauríem de parlar sempre d’anarquismes
en plural, ja que a diferencia que el marxisme és que l’anarquisme es que és una
proposta ètica-moral, en canvi el marxisme és una doctrina que prové de l’obra de Marx.
Per tant podem veure que l’anarquisme és una manera de viure, una manera d’estar al
món, una manera d’entendre la realitat i per tat podem veure com l’anarquisme va amb
molts autors en èpoques diferents tot i que no es digui de la mateixa manera. En canvi
el marxisme si que té una data si que té un començament.
També és parla amb plorar perquè hi ha molts tipus de anarquismes i està inspirat amb
la idea de la llibertat, però tots poden tenir besants diferents. Al contrari el marxisme
tot prové del mateix lloc, de la idea de Marx. L’anarquisme és una proposta etico-moral
associada en una mateixa manera, que ens porta al caos. Sabem que l’anarquisme es un
altre d’organitzar, és un altre manera d’ordre.
Un altre diferencia entre Marxisme i anarquisme, tots dos són fenòmens (isme) i marx
ve d’un autor, i anarqu vol dir anarcos, que ve de a-arkhé (és una paraula que té dues
paraules). Arkhé vol dir el primer o el que regeix. I la A és la negació, per tant no al
primer, no al que regeix. Per tant vol dir sense legitimació. És un moviments sense
legitimació, impugnen a la triple legitimació del món modern: Déu, burgesa, Estat. I no
hi ha d’haver legitimació amb cap d’aquests anteriors. El que regeix com: el

comandament, poder, autoritat, magistratura, en definitiva sense cap (sense jefe).
Aquesta proposta ens diu que nosaltres som molt importants, que ens podem governar
nosaltres mateixos si ens organitzem. Tot això des de la llibertat. No es necessari que
vingui cap cap. L’anarquisme confia plenament en l’home i que és ètic-moral i tots
podran participar sense la necessitat d’un representat. No creuen amb els
representants. Des de l’anarquisme l’òrgan més important és l’assemblea i tothom té la
mateixa qualitat de veu i de vot. Hi haurà una auto organització, perquè parlem de que
no hi ha ni un primer ni una autoritat que està per sobre d’una altra.
És el segle XVIII i XIX. Per tal d’entendre aquest context és necessari aquestes paraules:
revolució industrial (va ser un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics i aquest
conjunt de canvis van transformar als home si dones que eren agricultors o ramaders en
manipuladors de maquines accionades per energia. La gent abandona els camps i va cap
a la ciutats. Comença la urbanització), liberalisme (a nivell pedagògic hi ha una tensió,

això vol dir que hi haurà practiques totalment individualitzades i d’altres col·lectives. Les
pedagogies liberalistes posen l’accent en la societat, donant-li més importància a la
societat a l’ho col·lectiu. Treballen de manera individual, per crear allò col·lectiu i més
tard tornar a allò individual. No creu en la supremacia de l’acció individual reu abans
amb la social) i capitalisme. Això va comportar pèssimes condicions de vida dels
treballadors. Hi havia sous molt baixos i tots fixats de manera arbitraries. Hi havia un
treball infantil i de les dones que encara eren més baixos. També hi havia gent que vivia
a la perifèria, es a dir exclòs d’allò social i vivint en molt males condicions.
Nega qualsevol autoritat i a la vegada hi ha una afirmació a la llibertat).
Liberalisme el contrari és el marxisme. Però tots dos volen formar un estat.
L’anarquisme no es troba ni amb el liberalisme ni amb el marxisme.
Principis de l’anarquisme:
à L’home és bo per naturalesa. És una utopia. Implica creure en un antrpologisme
pedagògic.
à Tots els mals de la humanitat venen donats per un sol motiu: pel domini polític. Per
la voluntat de dominar a les persones políticament.

à És internacionalista: per tant no es de cap lloc concret, però en cap cas, no creu que
sigui de cap estat concret. Tot allò que passa en un altre lloc és veu interpelat. Els
anarquistes serien una mena de ciutadans en el món.
à Vol separar el món polític del món social: creu que les masses que estan alliberades
de la política. La massa perquè sigui bona han d’estar alliberades del domini polític (no
els hi agraden les masses però si allò col·lectiu). La societat no polititzada és la única
cosa bondadosa. Per tant la societat anarquista és una societat inspirada en la
autogestió i l’autogestió no deixa de ser que una sèrie de membres d’una comunitat
s’organitzin per viure bé. Tothom és participant de la gestió des de la llibertat i la justícia.
Quan parlem d’anarquisme podríem dir que hi ha aquests elements claus que hem de
tenir en compte:
à Educació és igual a revolució i a la inversa. Per tant l’educació és política i que a
darrera hi ha l’estratègia revolucionaria.

à Totes les practiques pedagògiques tenen en compte la llibertat. Com s’ensenya la
llibertat? Una pregunta que té una resposta molt difícil i complicada de definir. Tot i que
hi ha dues respostes: primera és per assegurar-nos que un subjecte lliure ha de créixer
en un àmbit de llibertat, en un ambient que no violi la seva llibertat i fer allò que ell
vulgui, concepte de que l’home és bo per naturalesa, confiança 100% de l’ésser humà.
I la segona resposta: diu tot el contrari, diu que la llibertat s’aprèn des de la coacció des
de la limitació. Quan ja té el judici lliure, té les pròpies capacitats per decidir, ja pot ser
lliure però amb una fase prèvia de coacció i violentació, no llibertat absoluta com
l’anterior.
à Autoritarisme, els anarquistes no estan en contra de totes les autoritats. La

pedagogia anarquista diu no a l’autoritat des de la modernitat. L’anarquista està en
contra la autoritat en sentit potestes (l’autoritat en els sentit que has de fer cas algú per
la posició que té en la jerarquia). Hi ha una relació totalment desigual en que la persona
que està per sota ha de ser submís i l’anarquisme està en contra d’aquesta autoritat.
Però l’anarquisme si que estaria a favor de l’autoritarisme que està ve de autoritas,
perquè és una experiència totalment llibertària. Quan tu tens un referent, quan una

persona té un mestre, és sempre des d’una decisió lliure, una persona que obra finestres
davant teu. Quan tu decideixes que un professor passi a ser mestre és perquè tu ho
decideixis, per la importància que té per tu. Si que creuen per tant en l’autoritas perquè
és un reconeixement a una persona, un reconeixement lliure, perquè aquesta persona
em pot aportar alguna cosa. Per tan l’autoritat com a potesta n’estan totalment en
contra, però autoritat com a autoritas totalment a favor, estan a favor que hi hagi
mestres i que hi hagi referents, però això es producte de la llibertat. Un mestre per això
pot ser que no sigui un professor pot ser perfectament, un pare, una mare, una persona
desconeguda, que t’aporta alguna cosa, és un reconeixement que fas algú per la mirada
que té del món, del que t’aporta i del que t’ensenya amb allò que transmet. Un mestre
t’acompanya durant tota la teva vida tot i que aquesta persona mori.
Teories anarquistes de l’educació té dos grans grups:

à No directives o individualistes: L’individu és l’eix principal de tota acció educativa.

Per tant tot tendeix a l’individu. L’educant ha de ser lliure i la missió de l’educador és
intentar evitar qualsevol influencia negativa. La causa de l’acció educativa no té res a
veure ni amb la metafísica, ni amb allò transcendental ni amb allò civil, el que et legitima
és allò meu. Allò que ens allunya de l‘individu és la societat. La unica causa des del punt
de vista pedagògic és allò meu, és a dir allò meu. És mes important l’individu abans de
qualsevol cosa, perquè és únic. No admeto res per damunt meu (Max Stirner). El
principal problema de la societat moderna és que està constituïda de persones educades
i no de persones lliure. La dicotomia és escola-no escola. Llibertat-educació. Per ell
l’escola és l’aprenentatge de la submissió. L’escola segons Max Stirner t’ensenya la
negació d’un mateix. El més important d’aquest individu són les seves necessitats, els
seus coneixements, les seves creences, etc. Tot allò que te a veure amb allò meu, perquè
és una causa particular.
Tolstoi: El hombre nace perfecto, e ahí la frase expresada por Rousseau. La sociedad
corrompe al hombre en lugar de mejorarlo. Es pues insensato dar educación al niño.
Puesto que el niño, se haya mucho mas cerca que yo del ideal armonioso de lo
verdadero, lo bello y lo bueno hacia lo que tenga la pretensión orgullosa de elevarme.
El professor ha de ser un acompanyant no és el mestre ha de ser l’acompanyant. La
missió d’aquests és respectar al individualitat, perquè l’home és feliç a la naturalesa.

L’infant s’ha de guiar per les seves idees, els seus interessos. L’escola no ha d’intervenir
en l’educació, ni ha de castigar, ni ha de premiar, ha de deixar llibertat absoluta als
alumnes a fi que aprenguin i s’espavilin entre ells com els vingui de gust. Els nens a en
saben, deixem-los fer que ja saben (jugar, etc), els hem d’acompanyar i veure que no hi
hagi referencies negatives.
à Sociopolítiques: moviment de les descolaritzacions. Qüestiona un assumpte que al

segle XVIII i XIX va ser vist com un progrés de la societat, que és l’escolarització
obligatòria. Qüestiona l’escola perquè no hi creu, però el que vol es des escolaritzar no
només de manera física sinó també de la nostra ment. Els autors en diuen que l’escola

a part de ser un lloc que hi vas, és un lloc que crea dependència, perquè el que es
qüestiona és el dret a l’educació. L’escola genera un poder auto formatiu, és a dir quan
tu vols aprendre una cosa tens associat tens aquesta voluntat associada a una institució,
és a dir que cada cop perdem l’auto formació i la cedim a una institució. L’auto formació
ja està a l’arrel de la societat, ja que anteriorment per exemple aprendre a ser pagès
t’ho ensenyaven les generacions anteriors. Actualment tota formació depèn de d’una
institució. Les dues coses que qüestiona és el dret a l’educació (que tothom tingui dret
a l’educació) i la obligatorietat de l’assistència a l’escola. Per el marxisme no feia una
critica tan gran com l’anarquisme perquè no vol acabar amb l’escola però es queda en
que l’escola reprodueix a persones i reprodueix les desigualtats socials, enlloc de que
sigui un lloc que capgiri aquesta desigualtat social i selecciona els pensaments
dominants i a la vegada selecciones a gent, per això el marxisme fa una critica a
d’institució com a tal. L’escola età feta per transmetre contingut en canvi els marxisme
creu que l’ho important no són els continguts sinó la reproducció de la societat en ella
mateixa, és a dir que hi ha gent de tot, aprenem que hi ha una selecció natural de els
persones que ens acompanyen i això és l’ho més important que aprenem segons els
marxismes. En canvi els anarquistes volen suprimir l’escola.
Autors: Paul Goodman (any 70) àUn dels autors importants del moviment de la
descolaritzacions. La paraula alienació ve a ser la negació d’un mateix. Hi ha un procés
social que no et deixar ser el que realment vols ser tu. Obstaculitzar les teves capacitats
naturals i innates. Qüestiona la escolarització obligatòria, molts dels estudiants estan a
un lloc on no volen estar. El medi acadèmic no és el més adequat per educar a la majoria
dels joves ni tant sols ni aquells que són més avançats, en definitiva no és el millor medi
per ningú. Tots es desordres en els campus universitaris i d’instituts són presons
(compara l’escola amb la presó). Hem de tornar a l’ensenyament voluntari perquè si es
voluntari és més natural, és més real, és més profitós i aprèn aquell que vol aprendre,
però no garantim que no tothom aprengui i d’aquí ve l’escola obligatòria. Creu que si tot
és voluntari tothom voldrà aprendre. Educar-nos forma part de la condició humana (del
medi natural). Educació incidental que ve de la paraula incidència, això vol dir educació
junta és a dir els pares amb els nens. El nen pot anar al treball amb els pares i aprèn. Al
reves. Quan l’escola és obligatòria es creen dos mons el món de l’adult i el món de
l’infant, els nens no estan amb els pares i ni els pares amb els nens. El que aprenem en
una escola es a sobreviure en una institució. La vida és la que educa, és la que ensenya
perquè és totalment voluntària, succeeix sense que ningú la prepari, l’educació formal
età totalment preparada.

Ivan Illich: els nens aprenen allò que els professors pretenen ensenyar, no dels seus
mestres, sinó aprenen dels seus iguals (companys). Tot això és educació accidental.
Segons l’autor no aprenem res a l’escola. L’escola és un ritual i aquest ritual més
important que aprenem a l’escola són les files, estar amb societat. Segons l’autor el que
aprenem es estar en societat perquè els rituals ens ho han ensenyat (hi ha unes normes,
hi ha un respecte, etc). Això serà molt important per quan siguem més grans ho
sapiguem. Segons els autors l’escola és important per preparar-nos per a la vida adulta,
perquè sense això no podríem ser adults en societat, sense això nosaltres no podríem
anar a treballar. Sense aquest ritual. Tot i així no està d’acord de l’existència de l’escola.
Els professors el que fa és obstruir les matèries que es donen a les escoles, és a dir
obstrueix el coneixement. De l’educació informal només aprenem una cosa preparant-
nos a nosaltres mateixos per a la societat. El que imagina és una societat (sense escola)
amb una idea d’aprenentatge propi. La seva alternativa de desescolaritzar opta per 4
xarxes, que son xarxes d’intercanvi. Creia que la tecnologia era una manera de que es
fes possible la desescolartizació. (això ve també de la idea dels neoliberal, ja que creuen
amb l’educació virtual-de xarxes).

àLa primera de les quals serveis de referencia d’objectes educatius, facilitaria l’accés a
tots aquells processos i aprenentatges que tenen a veure a l’aprenentatge formal, és a
dir biblioteques, cinemes, etc tot allò que té a veure amb la cultura. Una xarxa on puguis
accedir a tot. Que si tens la voluntat d’aprendre alguna cosa que hi puguis accedir
à La xarxa seria com un llistat activitats i cada persona podria dir quines activitats i
competències té.
à Un servei de cerca de company, que seria una xarxa de comunicació per a les
persones que estan interessades en aprendre una cosa ho puguin trobar.
à La xarxa que serveix per contactar amb educadors independents (que no formes part
de cap institució). Xarxa en que tu pots contactar perquè t’ensenyin alguna cosa
Aquesta seria segons Ivan Illich la utopia de societat descolaritzada tant física com de
mentalitat, per deixar a ser una persona alienada. Aquesta és la manera segons els
autors d’aprendre.
Bakunin: 1869 Instrucción integral. Podrá ser completa la mancipación de las masas

obreras mientras reciban una instrucción inferior a la de los burgueses o mientras haya
en general una clase cualquiera numerosa o no pero que por nacimiento tenga los
privilegios de una educación superior y mas completa. Ens diu que hi ha dues
educacions. Diu que tenim el dret a l’educació, que si que es cert que l’escolarització es
obligatòria i que tots els estudiants tenen el dret a ser escolaritzes i dret a la cultura.
Els burgesos aprèn unes coses que son més i el proletariat aprèn unes coses que són
menys i amb això es possibiliti que l’obrer s’emancipi? Aquesta es la pregunta que es fa.
Per una banda els burgesos i per l’altre el proletariat amb una instrucció inferior. Per
tant el saber serveix per veure de quina classe social ets, si tu parles pocs idiomes i pocs
llenguatges ets d’una classe determinada, en canvi si en parles molts i molts llenguatges
diferents, ets d’una altra classe. El saber també està per fer classes socials, no només és
tracta dels diners o la feina que tens per classificar-te, sinó també el saber és una
distinció de la classe social. La ciència és una ciència que es fa a favor de la burgesia.
Investiguen coses que vagin a favor d’aquells que tenen una vida millor (els burgesos).
Els progressos de la ciència és el fet d’ignorància del proletariat, perquè la ciència al fer
un progrés en la burgesia la diferencia entre el proletariat i la burgesia cada vegada és
més gran. Augmenta la ignorància relativa. Els progressos intel·lectuals fa augmentar
l’esclavitud perquè cada vegada hi ha més diferencia molta diferencia. El resultat: que

hem de refusar i combatre aquesta ciència en un sentit burges. La idea que diu es que
amb la ciència burgesa només hi ha bé comú en aquesta classe social. Perquè hi hagi un
bé comú ha de haver-hi una ciència comuna. És a dir una educació i un bé igual per
tothom, per totes les classes iguals. No ens diu que baixem el nivell sinó que el nivell
sigui per tothom, i que el nivell depengui de les capacitat de cadascú no de la classe que
pertanys.
Tenen tots els individus les mateixes capacitats? (Bakuvin): El capitalisme ens parla
d’igualtat de d’oportunitats. El fet d’igualtat d’oportunitats ens deixa en el mateix lloc
que quan existeix la ciència burgesa. Ell parla del mateix punt de partida. El progrés del
proletariat l’hem d’accelerar perquè hi hagi el mateix punt de partida. No creu amb la
llibertat individual, diu que només pot parlar de llibertat individual quan hi ha absoluta
igualtat. Diu que quan hi ha llibertat individual és que es vol conservar la classe social
privilegiada. El proletariat mai parla de llibertat individual. Segons ell ser ignorant és una
malaltia fisiològics però ser un ignorant és una malaltia social, és producte de l’ordre

establert, és producte de l’esquema de classes. La pregunta que ens podem fer és: si hi
ha la mateixa formació per tothom això vol dir que no hi haurà geni? Ell diu que si,
perquè creu que el geni arriba més tard. Ser geni és un misteri, ser geni és una cosa que
no es democràtic, és tenir aquest talent. Ell vol que hi hagi genis, vol que hi hagi autoritas
(un autor). Proposta que ens planteja com a educació comuna: Hi ha d’haver un
ensenyament integral per a tothom: que hi hagi una part general (tota la ciència) i una
part especial (dividida per diferents especialitzacions en que els estudiants hagin
d’escollir algunes d’elles), per tant idea comuna, formació comuna.
L’escola ha de fer política, si no fa política vol dir que algú altre ho farà per tu.
Kropotkin: Diu que primer hem de canviar les mentalitats de totes la població i de la
societat i automàticament després es crea la revolució social. Per capgirar situacions i
generar la revolució s’ha d’educar diferent. Amb un ritual d’escola concret i amb aquest
ritual farà que els persones quan siguin adultes podran veure qui és l’amic. Qui és
l’enemic i amb això podem aconseguir que el poble tingui consciencia social.
Robin: El deixeble o pedagog per definició segons Bakunin va ser Robin. Robin va crear
un centre educatiu tenint en compte a Bakunin. Robin ens diu que la revolució de les

ments ha de tenir l’objectiu de regenerar l’home. Tot pensament pedagògic té sempre
dues preocupacions: l’ideal de persones i un ideal de societat. Robin té un ideal de
persona però el que vol sobretot és regenerar l’home i la persona. Hem de construir un
home i una dona amb uns valors i principis diferents per tal de poder crear una societat
diferent. El triangle que pinta Robin on al centre hi ha la regeneració cada vèrtex té un
element important:
àL’home i la dona perquè tinguin una regeneració ha de tenir un bon naixement, ja que
tenint en compte a aquella època els naixements tenien un gran nombre de mortalitat.
Un bé comú ha de ser el naixement i que la ciència treball per això perquè el naixement
sigui una cosa segura i de bé comú. El naixement és un punt molt important en

l’educació. Perquè Bakunin ens deia que depenen de on neixes una persona el seu camí
està destinat. Per tant el naixement és un punt per que hi hagi una organització justa i
igualitària.
àUna bona organització social. Robin al segle XIX diu perquè hi hagi una bona
organització social hi ha d’haver-hi una regulació del naixement. La dona tingui una
maternitat raonada i consentida i que tingui llibertat per ser mare. Ens parla de
l’avortament com una manera d’organitzar bé la societat.
à Educació. La bona educació és l’educació integral, vol dir que integra com a mínim
dues coses: teoria i practica, ciència i lletres, proletariat i burgesia, etc. perquè segons
Bakunin això és el que genera que la societat sigui desigual, que la societat sigui injusta.
Una educació científica, racional (des de la raó), universal. (per a tothom i igual per a
tothom). Es important que totes els infants tinguin una base comunia i garanteixi que
aquest nen o nena tingui una formació bàsica, una formació intel·lectual. Quan separem
teoria de practica estem dient que hi ha una separació de classes. No tothom podrà
arribar als mateixos llocs, ja que això dependrà de les capacitats de cada un, però no
dependrà d’un nivell de classes. Desenvolupar de manera harmònica les tres facultats
humanes principals que són: la física, la intel·lectual i moral, que són el
desenvolupament que ha de fer l’educació.
Francesc Ferrer i Guardia: Segueix una tradició pedagògica i aquest el seguiria Puig Elias.
És una figura de dimensions mundials. La seva escola va durar molt poc, però la seva
figuera és molt important. Va fundar una escola anomenada escola moderna. Va durar
5 anys, de 1901 a 1906. Ferrer i Guardia quan crea l’escola, que la crea per una donació
d’una família molt adinerada de França. Fundarà també un diari. Quan esta a França és
el moment on ell es forma de manera intel·lectual i fonamentarà el seu ideari pedagògic.
L’escola moderna segons ell la situa segons els següent esquema:
Escola pública (estatal) =escola religiosa. Diu que escola publica i religiosa ve ser el
mateix. L’únic que varia és el relat de cada escola. És el mateix perquè l’escola la forma
alguna cosa física en el cas de la publica l’estat i en el cas de la religiosa la religió. L’escola
pública és un patriotisme (ens fa veure els drets i deures de les persones) i en l’escola
religiosa el catolicisme (ens faria veure la moral). Diu que cada escola necessita un
professor concret. En la publica necessita un professor funcionari i en l’escola religiosa
necessita un professorat del clergat. Porta totes les pedagogies modernes. La idea és
acabar amb l’escola antiga. Ha de ser una escola racionalista (tot ha de venir de la raó,
tot ha d’estar fonamentat, vol generar un problema entre raó i fe) i científica. Les
ciències seran fonamentals en l’escola moderna. Va durar tant poc temps per tres

motius: la van tancar, va utilitzar uns mètodes que van generar alarma social. Perquè
Ferrer Guardia mor.
Revolta ala setmana tràgica és una revolta espontània. Hi ha acusacions de que ell va ser
acusat instigador de la setmana tràgica (i va ser afusellat 1909). Durant el 1906 al 1909
va crear un model d’escola i durant aquest temps va anar arreu del món explicant el que
mètode i es per això que hi ha escoles modernes a tot el món. El llibre que va escriure
va ser escola moderna proposta totalment diferent a la de la època, és una proposta
que genera una alarma social. Els elements principals de l’ideari de l’escola de Ferrer i
Guardia:
à Coeducació de sexes: En la mateixa classe nens i nenes. Això va generar una alarma
social, ja que va ser una de les primeres. Nens i nenes en el mateix espai, això era
fonamental per que els nens i nens aprenguessin a viure entre ells i per crear una
societat més justa i igualitària.
à Coeducació de classes socials: Una escola que té una voluntat de que hi vagin rics i
pobres i creu que la societat capitalista crea persones infelices independentment de la
classe social on visquin. Va proposar un mètode totalment renovador és a dir cada
família pagava segons els ingressos que tenia, és a dir el pagament anava determinat

dels ingressos de la família. Si una família no tenia diners no pagava res. Perquè la idea
era canviar la societat i podia canviar ajuntant a gent burgesa i gent del proletariat.
à Ni premis ni càstigs: A l’escola moderna no hi havia exàmens perquè premi i càstig
forma part d’una escola autoritària. El subjecte és lliure només amb finalitat no amb
mitjà. Tenia biblioteca i aquesta era el cor de l’escola, tenia molta importància. Era una
biblioteca que els títols dels llibre eren aquells que tenien a veure amb la pedagogia
llibertaria.
à Laïcisme: els nens no reben cap mena de coneixement bíblic ni religiós. Estem parlant
d’una societat summament religiosa.
à Butlletí de l’escola: escrivia un butlletí on els nens i nens escrivien.
à Considerava que l’escola moderna havia d’anar més enllà de l’escola i feria activitats
al cap de setmana adreçada a la família. Una de les activitats més coneguda eren les
conferencies dominicals, altrament coneguda com a missa de la raó. Les feia a les 12 del
migdia del diumenge perquè es la hora de la missa del diumenge. Planteja incitu un

diàleg entre fe i raó. Eren conferències molt variades i en tema principal era divulgar
ciències. Deia que tenia tant d’èxit que cada vegada les campanes de l’església sonaven
més alt perquè no es poguessin realitzar aquestes conferencies (no se sap del cert).
L’escola moderna la podem entendre com una contra producció del capitalisme.
“No volem les vostres notes aquí hem vingut a aprendre”. Maig del 68. Aquesta frase va
ser escrita va tenir una mirada política. Es parlava des de un posicionament clarament
polític, és a dir ser estudiant, professor de la universitat era una cosa política, no era un
tems d’aprenentatge. A la universitat es respirava un ambient totalment polític. El que
s’està dient és que aquest model d’universitat no ens interessa, perquè no aprenem,
perquè està ple de conservadorisme, a la universitat s’hi va per aprendre i canviar el
món, canviar-nos a nosaltres interiorment. La universitat ha de ser un abans i un després
de la vida dels joves que hi van, t’ha de canviar la mirada. El que és més important és el
procés, la universitat hi ha d’haver-hi coses que t’han de fer canviar. Ser estudiant també
és igual a revolució. L’estudiant és un subjecte totalment actiu. Aquesta frase ens porta
al maig del 68. Revolta a causa del descontentament de la societat i sobretot dels
estudiants. Té la idea de crear una societat més justa. Té la pretensió de que sigui total.
En aquest any hi va haver una revolta general al tot el món. Van passar molts
esdeveniments importants. Va néixer aquest any la cultura juvenil. Al maig del 68 hi va

haver una revolta principalment d’estudiants a causa d’una inauguració d’un pavelló on
hi ha un estudiant que vol fer unes preguntes a les autoritats on critica que no s’està
fent educació sexual i l’esport serveix per alienar la joventut perquè no estigui en
política. Comença un mes de Maig ple de revoltes, però passa a ser de una vaga
d’estudiant a ser una vaga de tot el país perquè els sindicats s’ajunten amb els estudiants
i es forma una vaga general. Parlem d’una revolta. Gaulle va ser qui estava al cap de
l’estat. Va ser una revolta (no té l’objectiu de perdre el poder, és una revolta individual
per construir una nova societat) i no una revolució (la revolució és fer-se fort i fer fora
el poder). Aquesta practica és una pràctica totalment anti-autoritàries. Els estudiants
tenien moltes ganes d’aprendre i d’estudiar, hi havia un compromís. Una revolta anti-
autoritària i hi ha un enllaç amb els sistemes universitaris vista amb ulls de professors.
Aquesta revolta va ser una revolta frustrada, no va tenir èxit perquè quan va acabar la
revolta és van convocar unes eleccions i les van guanyar els conservadors. Aquesta

revolta va obtenir una resposta conservadora. Però també hi va haver coses que es van
quedar a la societat com: l’educació sexual (poc a poc va deixar de ser un tabú). És un
moviment espontani que surt del àmbit estudiantil. Les filosofies que hi ha al darrere
per poder entendre aquest moviment són les següents:
àL’existencialisme: Dos autors: Sartre apel·la a la consciencia que té cadascú de la seva
existència. I per tant a la responsabilitat d’un mateix amb allò que fa., per tant viure
segons Sartre és molt més que l’existència, viure és igual a tenir consciencia. Estar a la
universitat és molt és que estar-hi, sinó que té a veure amb la responsabilitat. El subjecte
té una llibertat davant de la realitat que té i davant d’aquesta realitat d’aquest subjecte
i amb la seva llibertat i responsabilitat ha de buscar la seva autenticitat. L’altre autor
Albert Camus es pregunta que és un home per ell: un home que diu NO, però negar no
es renunciar. Es a dir som esclaus que hem rebut ordre des de el primer minut i per
consciencia nosaltres no ho acceptem i amb aquest no genera un canvi per tu i també
per a la societat. El contingut d’aquest no és que hi ha una cosa que s’ho val (al maig del
68 la idea de universitat, dir que no al model que hi ha en aquell moment). Defensa la
idea de revelar-se i revelar-se contra Déu contra la moral, contra els principis, contra
l’amo, contra qualsevol forma d’autoritat i per tant vol que l’individu s’emancipi, que
sigui lliure i aquesta rebel·lió segons Camus ha de ser una rebel·lió permanent. Diu que

hem de ser rebels tota la vida. El dia que deixis de ser rebel, el poder et farà encara més
esclau.
à Situacionisme: Va ser un moviment d’artistes, defensa que l’art i la cultura són una
autentica força revolucionaria. I ho és perquè l’art i la cultura ha d’anar lligar a la vida
quotidiana de les persones. Situacionista és aquell artista que fa art o provoca art en mig
d’una vida quotidiana, en mig d’un lloc comú. Per tant ens diu que la vida quotidiana es
converteix en aquesta nova categoria critica des del qual s’ha de reformular to, és a dir
que les persones tenen una vida poc vida i s’ha de construir una vida molt vida, amb
plenitud, i la vida de les persones ha de no ser política perquè d’aquesta manera serà

trencadora, revolucionaria, en canvi si segueixes la política no tens una vida de plenitud.
Vida i art i vida i cultura no es poden separar. Podríem destacar que plantegen la
possibilitat de fer emergir una nova lluita de classes. La lluita de classes no una lluita de
classes de treball sinó d’oci. Quan surt l’oci la cultura es torna espectacle i això segons
ells ens porta a una societat de l’espectacle (no cultural) , que tot ho fa un espectacle i
això seria segons ells una societat totalment adormida, una societat totalment alienada,
una societat del consumisme. La cultura de l’espectacle converteix a un subjecte passiu.
La lluita de l’oci serà la lluita principal ja que aquest ens nega a nosaltres mateixos. És
moviment que genera 3 conflictes en la revolta del maig del 68: el primer amb la cultura
ja que es un moviment cultural, segon conflicte amb la mateixa universitat ja que fa una
esmena a la totalitat de la universitat d’aquesta època, i el tercer conflicte
intergeneracional (generació conservadora). No volen tenir res del que han tingut els
seus pares, ho rebutgen, no els hi agrada, troben que és avorrit, troben que és esclau,
ens porta a una ruptura història.
La lectura pedagògica d’aquest moviment:
- Burocratització: Volen estructures al servei de l’home. No l’home al servei de les
estructures. Tenir el plaer de viure i no el dolor de viure. El món dels pares i de
les mares (el que rebutgen) que es el món del dolor de viure, i el món que volen
construir a partir de la revolta és un món del plaer de viure, les estructures estan
al servei de les persones. Aquestes estructures acaben amb l’individu.
Burocratització té una relació vertical entre professor i estudiant, són crítics amb
les classes magistrals, volen seminaris oberts manera d’acabar amb la
burocratització. La burocratització mata l’home rebel, el seu model universitària

que anés en contra de la burocratització seria que la relació no seria tant verticals
entre alumne i professor, acceptaria el professor però aquesta relació hauria de
ser horitzontal, amb seminaris o no amb classes magistrals. Tot això va porter a
un moviment anti institucional.
- Autonomia: Quan no soc jo, sóc una agent de la repressió. Si jo deixo de ser
autèntic, si jo deixo de ser rebel, si jo deixo de ser el que he de ser, si jo no
m’esforço per aconseguir les meves capacitats, em converteixo en allò que volen
que sigui el sistema, sent un agent quotidià en la vida de les altres persones. Per
tant la idea d’autonomia de poder prendre les teves decisions és fonamental,
perquè per tal de no ser un subjecte reprès del sistema, he de ser autònom. Que
l’Infant pugui ser ell mateix (sigui autònom). Autenticitat de l’elecció (és una
acció que per si mateixa valgui, que per ella mateixa té un sentit, una activitat
que no té autenticitat vol dir que va encadenada amb altres, encadenada a altre

accions, fer per fer, que no et canvia la vida), com a font permanent de creativitat
i de canvi de ritme. Totes aquestes activitats han de respectar l’autonomia del
subjecte.
El sistema sap sempre com anular les revoltes. Sap apropiar-se aquells instigadors
de les revoltes i sap com apropiar-se d’ells. Molts dels joves que tenien aquestes
idees més tard van acabar treballant en àmbits de la publicitat.
- Temps educatiu: La possibilitat de posar en marxa la imaginació de les multituds
i fer-les somiar. És una revolta que demana els impossibles, és una revolta
totalment utòpica, per tant és una revolta que busca un altre temps. Busquen
crear un altre tipus de temps, una altra relació amb el temps, que això a nivell
pedagògic també ens interessa, perquè l’educació en general també te relació
amb el temps. Diuen que hi ha dos tipus de temps: el temps que nosaltres
coneixem és el temps de Cronos és un temps útil, que comença i acaba que has
d’aprofitar que cada segon és important, que és un temps que majoritàriament
que l’educació i la política s’ha manifestat. L’altre temps és el temps que la
revolució del maig del 68 hi volia arribar, es el temps de Kairos el temps sense
temps, és el temps de gaudir, de plenitud, el temps que no sents angoixa, és el
temps que et dona la possibilitat de ser autèntic i de tenir una acció autentica i

de cercar l’autenticitat, és el temps en que no hi ha alienació, no hi ha negació

d’un mateix, perquè les accions per elles mateixes tenen importància.
àSocialisme utòpic
A diferencia del socialisme científic no té una pretensió clara de analitzar la societat.
Crear/construir un lloc que no existeix. La idea del socialisme utòpic, es porta a la
fantasia. Els hi agradaria que fos una societat més justa i igualitària, que es pogués abolir
les classes socials.
Proudhon pare del cooperativisme. Una cooperativa sempre ha de tenir educació, això
és una societat empresarial que es parteix des de la igualtat i vol educar els fills dels
treballadors que formen aquesta societat. Tots són responsables del funcionament
d’aquesta. Molt important l’educació i la cultura. La industria, la fàbrica portarà a tots
els homes al progrés, és a dir la industrialització va acompanyada de la idea de progrés,
això pot portar al camí d’una societat més igualitària. Proudhon està convençut que la

societat avança cap a la justícia total, i la història és vista com una concepció lineal, és
un conjunt de fases i aquestes fases ens permetran arribar al nostre objectiu final. Això
ens fa plantejar si tot el que passa avui dia ens porta al progrés. Per realitzar aquesta
idea de progrés hem d’estar immersos a la societat. Per poder avançar ens hem de
contaminar d’altres individus, d’altres subjectes. Hi ha una tensió i rebutja el comunisme
i marxisme. Creu que el comunisme dissol el jo de cada individu en una societat amorfa
i despersonalitzada. És una societat anti-estatal, rebutja la figura de l’estat i defensa que
es pot organitzar a partir de nacions, és a dir en una federació de nacions. Creu que la
terra pot existir però ha de ser un guany de cadascú. Si les propietats es guanyen pel
treball que fa cadascú creem una societat més igualitària i més justa. Pensament
pedagògic de Proudhon: la instrucció pública com a distribuïdor d’ignorància, també
creu que hi ha una divisió entre allò manual i allò intel·lectual (Bakunin i Robin ho
anomenen instrucció integral). La societat queda fragmentada i es dona més
importància a allò intel·lectual i els altres queden en la ignorància. Per tant això ho
critica, diu que no hi ha d’haver-hi aquesta divisió, ha d’anar tot unificat. Els obrers
també han de tenir la oportunitat de formar-se, prendre decisions, prendre consciencia,
conèixer altres realitats ‘’causa problemes estatals’’. La cosa intel·lectual no es veu
perjudicada, però Proudhon té més present la cosa industrial, perquè la idea de
cooperativa. Educació obrera hi ha d’haver-hi una formació industrial. La instrucció

industrial ha d’anar guiada per la mà (perquè s’ha de manipular maquinaria) i per la
ment (el cap ha d’estar ven amoblat). Ments i mans. La filosofia del treball és un triomf
per a la llibertat. La llibertat l’aconseguim amb el treball. Tot passa pel treball i per
l’esforç, ja que és la única manera de capgirar una societat desigual i que no és justa.
Això és el més democràtic que hi ha ja que depèn de cadascú. El treball també ha de
venir de la col·lectivitat.
à Marxisme
Marx va lligar a la idea del materialisme històric, i això ens permet parlar de les
diferencies entre Marx i Hegel. Hegel era idealista i Marx era materialista. Hegel pensa
que el desenvolupament social és un reflex de les idees absolutes en canvi Marx ens du
que les idees són reflexos dels esdeveniments socials, és a dir capgira els factors. Per
tant tot segons Marx és un producte del procés històric, perquè tot esdeveniment social

és producte d’un esdeveniment històric. Diu que sempre hi ha hagut la mateixa idea
d’injustícia el que ha anat canviat és la nomenclatura. El capital es una relació de
producció i la dimensió més important de l’home són les relacions socials. Val els
fenòmens socials, allò que passa. Hi ha una pretensió d’analitzar els processos socials
(allò que succeeix) a diferencia del socialisme utòpic. La idea es veure les coses tal com
són. Les relacions socials estan establertes a partir del *materialisme històric. Construir
un home nou i una societat nova. El marxisme pretén analitzar les relacions socials per
tal de poder crear un home nou i una societat nova. Tots aquests conceptes que hi
anteriorment volen crear conflicte per tal de generar el progrés. La idea principal del
marxisme és crear una societat i un home nou. L’estat és una relació econòmica, no vol
abolir-lo, però vol canviar les relacions econòmiques. El coneixement el que més li
interessa és sobretot la reproducció de la pràctica social, el coneixement com a
reproducció de la pràctica social. El coneixement és poder, ja que quan tens més
coneixement tens més poder. Diferencies entre Marx i Hegel (marxisme i idealisme), per
Hegel l’home és el resultat de la història racional, en canvi per Marx l’home només és el
resultat de la història econòmica. Per Hegel l’home es realitza en el pensament en canvi
per Marx l’home és realitza tot modificant la societat. Nosaltres ens realitzarem quan
canviem la societat i aquesta és la nostra realització. Per tant la nostra realització ve per

un canvi social, és a dir una basant col·lectiva. Ha de ser una aportació pel canvi social i
aquesta és la manera de nosaltres realitzar-nos.
Idea de la alienació (persona que es nega a ser ella mateixa) ens parla que n’hi ha de dos
tipus:
à Derivades:
- Alienació derivada religiosa: és aquella que tu et negues a tu mateix a favor de
la idea de Déu. Com a símbol aquí hi podríem posar el clergue.
- La filosòfica: és aquella que ve derivada per l’acte de pensar. Que són
exclusivament teòriques. Que estan allunyades de la realitat. I aquí el símbol que
trobaríem és el homus teoricus.

- La política: tu et negues a tu mateix a favor de l’estat i dels seus interessos. Com
a símbol hi podríem posar el funcionari.
à Fonamentals: és aquella que tu deixes de ser el que ets pel bé del capital, per les
relacions que tens tu laborals, per les relacions productives, per les relacions que et
condicionen.
Com podem deixar que el poble deixi de ser alienat i sigui ell mateix. Canviant les
relacions productives, canviant la instrucció pública, canviant l’educació, etc. D’aquesta
manera podrem assolir la fita. Marx ens planteja que hi ha d’haver les següents etapes
per tal d’abolir l’alienació del poble.
à Assalt de poder: Fer fora el poder que hi ha i l’avantguarda del poble és posa al poder.
à Dictadura del proletariat: és una etapa de transició, ha de tenir final, té caducitat, ha
de posar les bases de la última etapa.
à Societat sense classes: ja no és necessària la dictadura del proletariat perquè ja s’ha
aconseguit l’objectiu.
És molt diferent al plantejament de l’anarquisme.
*Materialisme històric no és metafísic i parteix l’estructura en dos:
àUna super estructura: hi ha les ideologies, les filosofies, els drets, hi ha les institucions
com l’estat i la família. Seria allò que no veiem però ens condiciona i influencia.
à Infraestructura: Si que és allò que veiem, com les relacions laborals, les relacions
d’explotacions, els instruments, les tècniques, etc.
Karl Marx com a concepte pedagògic ho hem d percebre comuna triple unió de 3
dicotomies que estan fragmentades en:
àTeoria i pràctica: Són dimensions de la mateixa coses
à Ensenyament i producció: la idea de que l’escola passi a ser com un taller. Tot el
treball que fan els nens a l’escola sigui productiu, és a dir el nen i la nena a partir dels 9
anys treballarà. Des de la perspectiva marxista creu que si el treball esta en unes
condicions juntes tothom vol treballar i li agrada treballar, ja que treballar és contribuir
en el bé comú, el la col·lectivitat. Karl Marx està a favor del treball infantil, no creu que
una persona hagi d’esperar fins tant gran per a treballar. No fer explotació infantil ja que
això forma part de la societat capitalista. La pedagogia Marxista té molt a veure amb la
formació professional, té una basant molt pràctica.
à Ajuntar nens i adults: Hi ha institucions que estan pensades només per nens i
institucions pensades només per adults. Marx vol crear institucions que ajuntin nens i
adults. Unió de nen i adult. La idea és barrejar-ho tot perquè els nens aprenguin dels

adults i al inrevés.
El producte d’aquesta triple dicotomia és una critica molt forta a l’escola capitalista.
Marx defens la idea d’escola, no vol suprimir l’escola. Vol reformar l’escola i l’estat,
perquè l’estat i l’escola esdevinguin comunistes, siguin alguna cosa pel ve comú.
Marx estableix un pedagogia del treball. El treball ha de ser el canal mitjà pel qual els
infants t’eduquen i (el que diu Rousseau amb la natura). El treball forma a les persones
és l’estat de les persones. El treball t’ajuda a madurar, t’ajuda a tenir responsabilitats.
Una persona que ajunta treball manual i treball intel·lectual. Pedagogia d’exigència,
d’esforç de dedicació. La persona que no treballa fins acabats els estudis no segueix la
pedagogia, perquè no ho ajunta tot i no ho ajunta tot al mateix moment. No cobren per
treballar, perquè el treball és formatiu. Introdueix la paraula polivalent que és aquella
que va adreçada a totes les dimensions humanes perquè sinó és un poc home-dona, ja
que hi ha altres dimensions que queden poc desenvolupades. Tot això ho defensa en el
marc d’una escola pública, gratuïta i de qualitat. Totes aquestes idees es poden veure
reflectides en el llibre: “Manifest del partit comunista”. Marx també té una visió
internacionalista. Karl Marx va fracassar perquè els Marxisme i els anarquistes van dir
que no participessin a la guerra perquè era una guerra dels obrers i en contra dels seus
interessos.
Per tant la idea de l’escola pública la podem trobar en aquest manifest, on ens diu que
són establiments a càrrec de l’estat (l’estat s’ha de fer càrrec exclusivament de
l’educació) i que seran a partir que l’infant pugui prescindir del càrrec de la mare.
L’escola no és del govern, és directament de l’estat, i l’escola ha de respectar els
interessos de l’estat i l’estat comunista serà aquell que defensarà els drets i interessos
de tothom. Ara diem escola pública però en el fos la nostra escola pública és estatal.
La URSS és el primer país que fa una revolució comunista seguint els postulats de Marx
i passa a ser marxista. La URSS va a ser un camp de proves a nivell polític, educatiu,
social, econòmic, etc. Va del 1917 al 1991. L’educació és va moure entre la consigna,
entre l’assaig (banc de proves) , i la pedagogia Stalinista.
àEls primers la universitat era una universitat elitista i es va passar d’un extrem a un
altre perquè va agafar les consignes i va obrir les portes a tothom, tenint la imatge de

que hi havia estudiants que eren analfabets.
àBanc d’assaig: Hi havia molt tipus d’educacions. S’anaven provant aquest tipus
d’educacions, és a dir era un banc de proves, s’havien d’anar provant.
à Pedagogia Stalinista: La URSS com a Estat comunista com a matèria educativa. Idees:
separació església/Estat, escola en mans de l’Estat totalment, s’organitzen menjadors
escolars (per a que l’escola pugui nodrir als nens i nenes), pla de formació, autonomia
universitària, l’Escola passa a ser una comuna productiva auto governada. Tot passa a
estar en mans de l’Estat.
Un dels pares de la URSS Lenin i aquest va escriure un text on presenta les seves idees:
“tareas de las joventudes comunistat” l’any 1920. El comunisme no vol construir una
individualitat com ho vol fer el capitalisme.
Sembla que ser comunista és empapar-se de tot de lectures del comunista. Però sense
treball i lluita el coneixement llibresc (dels llibres) del comunista adquirit no té cap valor.
Idea totalment pedagògic. I no faria res més que continuar amb el divorci entre la teoria
i pràctica. Aquest mateix divorci que presentava la idea social burgesa. Per tant la
manera de fer-se comunista és fent la triple unió plantejada anteriorment. S’ha de
comprendre que l’escola capitalista (memorística) ha de ser substituïda per l’art
d’assimilar tota la suma de coneixements humans. S’ha de comprendre que l’escola

capitalista (memorística) ha de ser substituïda per l’art d’assimilar tota la suma de

coneixements humans. El comunisme no és aprendre una cosa de memòria (critica a al
pedagogia tradicional). El comunisme ha de sortir de la practica, de la teoria i sobretot
d’un conclusió que arriba un mateix, a partir d’una conscienciació social. Aquell que
treballa és aquell que llegeix i estudia.
Llibre de capçalera comunista a la Xina: “Llibre vermell de Mao” de Mao Zedong. Els
joves són els més ansiosos d’aprendre i els menys conservadors en el pensament. Com
jutjar si un jove és revolucionari o no? Només hi ha un criteri diu Mao, si està disposat a
fondre’s i si es fon amb la pràctica amb les gran masses obreres i campasines. Es
revolucionari aquell que el que vol fer ho fa. No hi ha contradicció entre el dir i el fer.
Ser esclau de les teves paraules. Fondre’s amb allò obrer pel bé de la comunitat, perquè
hi ha una necessitat. Es una pedagogia d’exigència, de dedicació, és una pedagogia del
treball, i no pot haver-hi cap debilitat, has de ser d’una sola peça, perquè la comunitat
està abans de tu. Pedagogia del sacrifici, i la mort és cosa freqüent, pot morir (l’educació

també te un punt militaritzat i té com a enemic el capitalisme). Tot ha d’anar a favor dels
interessos del poble. I morir pel poble és la mort digne, però hem de reduir al mínim els
sacrificis innecessaris.
Esquema pissarra Karl Marx:
POLÍTICA PEDAGOGIA ESCOLA DE FRANKFURT

Lenin Makarenko Adorno
Stallin Blonsij Marcusse
Trotsky Sutxodolki
Fidel Castro
Mao
Che Guevara
Tres autors pedagogs del comunisme:

à Makarenko: “Un carácter se puede formar solo mediante una prolongada
participación en la vida de una colectividad bien organizada, disciplinada, forjada y
orgullosa” Es una pedagogia de grup, de classe. El grup educa l’individu i no només educa
també ajuda a que tingui disciplina i auto disciplina. Un grup ha de tenir objectius. Per

Makarenko el treball és una instancia educativa fonamental. El treball ha de ser real i
productiu perquè sinó no es treball. Has de veure uns resultats i aquests només es veuen
en la societat i en el medi social, és allà on es veuen realitzats.
“La nostra educació ha de ser comunista i cada persona que eduquem ha de ser útil i
sempre en vistes al medi social”. Útil a la causa obrera.
àBlonskij: Professor de la universitat de Moscou. Té tres principis pedagògics:

- Combinar educació amb producció material
- Proporcionar una formació polivalent a partir del treball

- Donar importància no només al taller i a la fàbrica, sinó també a la comuna.
à Sutxodolki: “L’educació a través de la ciència, l’educació a través de l’art, l’educació

a través de l’empresa laboral i a través de la tècnica, l’educació a través de la societat,
etc. Té tendència en l’acció educadora a integrar tota la personalitat de l’alumne”. Aquí
podem veure les influencies de marx. Ens adrecem a tota personalitat i per a tothom.
Per l’autor l’educació és un factor que fa progressar la humanitat. També veu que a
l’escola és un dels llocs on es reprodueix les desigualtats de la societat. L’escola és la
societat en petita escala, l’escola pot ajudar a mantenir les desigualtats socials i també
pot donar la oportunitat a transformar la societat.
MOVIMENTS DE L’ESCOLA NOVA
PEDAGOGIA PEDAGOGIA PEDAGOGIA CRÍTICA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA

PERENNE CONSTRUCTIVISTA
Tradició cristiana Moviment escola Estat Amb/sense escola
Educació=Acció nova Treball de Llibertat
No activitat col·lectivitat. Instrucció integral
Educació polivalent Solidaritat-ajuda mútua
La pedagogia llibertària està apartada de la resta, ja que té una visió completament

diferents com ja hem vist anteriorment (anarquista).
Hi ha una gran tensió entre la pedagogia constructivista i la pedagogia crítica. Igual que
passa entre la pedagogia constructivista i la pedagogia perenne (pedagogia tradicional).

Si parlem d’escola nova és que anteriorment hi havia una cosa “vella”. És un moviment
de novetat respecte a la pedagogia de tota la vida (perenne).
La pedagogia perenne és aquella que perdurarà i que avui dia encara podem trobar.
Creu que l’educació no és una activitat. Aquestes activitats estan influenciades per la
religió cristiana, i aquest moviment ve de la pre-modernitat i la religió té un paper molt
important en aquesta època. La pedagogia perenne el centre és el coneixement vol la
perfecció de l’estudiant, però no els hi interessa l’estudiant en sí. T’has d’adaptar al
contingut. El que s’aprèn aquí no té res a veure amb la vida, la vida queda fora de
l’escola. I no té res a veure amb els interessos dels alumnes. Ets feliç el dia que s’acaba
l’escola. Fa que els estudiants quan surtin de l’escola tinguin moltes ganes d’aprendre
La pedagogia constructivista neix de l’avorriment escolar, de que l’infant faci coses, que
no s’avorreixi a l’escola. Estem obrint una porta al joc, a la cosa lúdica. Naixerà d’aquesta
idea l’aprendre a aprendre i posarà l’infant al centre de l’educació. Ha d’estar
preocupada perquè l’infant vulgui aprendre. Van a l’escola a passar-s’ho bé. Els
professors s’adapten primer a l’estudiant i després ve el contingut. L’escola es
converteix en la casa dels nens i nenes. Hi ha d’haver l’alegria d’aprendre, l’alegria de
viure. Neix l’escola per projectes. Parteix dels interessos personals. Vol crear una escola
que siguis feliç quan hi siguis no quan s’acabi. Hannah Arendt conservadora a nivell

educatiu i progressista a nivell ecologista. Després de l’escola no hi ha ganes d’aprendre,

les ganes es queden a l’escola, no posterior aquesta.
Bernhard professors corromputs formen part de l’esperit. T’has d’escapar de l’escola si
vols ser lliure. S’havien de buscar la vida fora de les institucions. Hi ha molta literatura
que ens serveixen per entendre aquest context.
Diferencia entre escola nova-escola vella
ESCOLA VELLA ESCOLA NOVA
No hi ha barreja d’interessos amb allò Àrees funcionals, que hi hagi interès per part
que s’imparteix de l’alumne. S’han de barrejar els coses
Hi ha matèria no hi ha voluntat d’interès Hi ha paidocentrisme. L’alumne està al centre
pels alumnes. És a dir no hi ha interès en del procés d’aprenentatge. Els alumnes
els nens intervenen amb allò que els professors els
deixin. El professor pensa en ells. Ha de

conèixer com són els nens i nenes (Piaget).
Hannah Arendt ha dit que posar el nen al
centre de l’aprenentatge ha fet que haguem
crear dos mons el món adult i el món infantil.
Tot passa dins de l’escola. Dins d’una Apareixen les sortides escolars
classe. (convivències). Conviure amb la natura i
aprendre d’aquesta i a estar amb les altres
persones.
La vida entra dins de l’escola.
L’escola ensenya contingut Ensenya contingut i ensenya estar a la vida
[1] Paradoxa entre escola tradicional i pedagogia constructivista.

El discurs de l’escola nova queda sustentat a diferents corrents filosòfiques perquè pugui
acabar esdevenint pràctica.
à Naturalisme. Per tant Rousseau és un precedent claríssim de l’escola nova. Creu que
la natura és important. No aplica tot l’Emili però si que agafa algunes idees que té el
naturalisme
à Empirisme. David Hume. Quina és la nostra font del coneixement? Des de l’empirisme
s’arriba a la conclusió que la idea és una copia d’una impressió que tens tu. Per tant el
que és important des de l’empirisme és la part emotiva, les sensacions que tens tu quan
tens una idea. L’escola nova és un moviment que voldrà crear ambients en que
l’estudiant pugui crear sensacions per tenir idees. L’experiència de l’estudiant és
fonamental per poder aprendre, perquè la idea és fruit d’una sensació que tens.
Marxem de colònies perquè això ens porta a tenir sensacions i per tant aprendre unes
coses. L’escola tradicional no rep l’educació com una experiència.
à Liberalisme: Smith. Vol satisfer la individualitat, l’atenció individualitzada, per satisfer

cada un dels individus.
à Positivisme: Comte. Hi ha una desconfiança a la metafísic. Una creença en el progrés
i la ciència.
à Pragmatisme. James. Ens torna a parlar del coneixement i com nosaltres aprenem, i
segons els pragmatisme allò més important del coneixement, aprenen per la dimensió
pràctica que tenen aquestes idees. Creu en l’autoritat del coneixement. L’escola ha de
fer aprendre coses als alumnes que tinguin una fonamentació pràctica i que vagin
lligades als interessos dels estudiants. Dimensió utilitarista. Per tant l’experiència és
descobrir que el coneixement té una projecció a l’acció.
Veurem l’escola nova a partir de 3 visions:

à Ontològic: A nivell de l’home.
- Per l’empirisme és abans l’home sensació que raó. El que sent un és important.
- Liberalisme cada individu és més important que el grup, atenció individualitzada.
Cada individu és molt important, hem de saber-ho tot els individus. Perquè
l’individu és molt important i el coneixem podem millor el seu rendiment.

- A nivell naturalista la importància de l’espontaneïtat. Mantenir la infància i
respectar la infància en l’infant. Per definició i naturalesa l’home i la dona es
espontani
- Positivisme l’home i la dona només és allò que es pot observar. És a dir l’infant
o l’adult és només allò que es pot observar, no es pot anar més enllà (perquè
nega la metafísica) allò que podem avaluar.
- Pragmatisme a nivell ontològic l’home és acció. Sempre estem fent coses. El
posem al centre perquè faci coses.
à Epistemològic: Concepció del coneixement.
- Per l’empirisme coneixem a partir de les emocions a partir de l’experiència.

- El liberalisme el coneixement s’inicia a cada individu. El medi social (al contrari
que el marxisme) vindrà després.
- Pel naturalisme el coneixem des del cos, es important en un procés formatiu. És
important perquè fent amb el cos puguem tenir un procés formatiu.
- El positivisme només podem conèixer quan podem fer generalitzacions i
aquestes generalitzacions son les que ens serveixen per aprendre.
- El pragmatisme coneixem per mitjà de l’acció, és a dir fent coses.
à Pràctic:
- Per l’empirisme les sensacions dirigeixen l’acció, allò que estan estudiant els
estudiant es el que dirigeix l’acció.
- Pel liberalisme tota activitat és valuós per ell mateix. Tot allò que fa un nen o
una nena és valuós. (Des de el Marxisme això és relatiu, perquè sigui valuós ha
de tenir relació amb el medi social i ha de tenir utilitat en la societat).
- A nivell de pràctica en el naturalisme només són acceptades aquelles que
provenen de la espontaneïtat.
- En el positivisme parteix de l’observació, de la ciència, de la tècnica, etc. Posa
sobre la taula la ciència. Que es una ciència experimental.
- A nivell pràctic el pragmatisme l’acció eficaç només és aquella que es guiada per
l’interès de l’infant/adult. Això és una idea paidocentrica, des del moviment
liberalista, interès. Els interessos que tenim nosaltres sembla que surti de
nosaltres. Els interessos que té una generació ve donat pel medi social, ja que
aquest ens condiciona amb els interessos que podem tenir.
ESCOLA NOVA
Tot comença a partir de la revolució industrial

L’estat aquí és un estat nació. D’aquí apareixen els sistemes educatius en que
l’escolarització ha de ser obligatòria. Apareix l’escola nova i deixa enrere l’escola
tradicional.
Escola Nova
Estan en un context filosòfic i històric. D’entrada a l’escola nova tothom és autoritari,
l’esperit democràtic s’ha d’aprendre a l’escola però també en la societat. L’escola nova
té 5 principis:
àL’educació ha de respondre als interessos i necessitats dels avocant. Això es un gir
important, ja que l’estudiant passa a estar al centre (paidocentrisme).

à L’escola és vida i preparació per aquesta.
àLa cooperació més important que la competició, ja que si tot fos una competició
viuríem en un grup, cadascú té una responsabilitat.
à S’aprèn resolent problemes i no a través de la transmissió de sabers.
à Respecte al nen, sempre tenim en compte la seva naturalesa, la seva psicologia
evolutiva, saber com és l’estudiant, etc.
És una pedagogia que es basa en: autonomia, iniciativa, responsabilitats, activitats (va
lligada a finalitats concretes i determinades). L’educació és una suma d’activitats. Els
mètodes pedagògics de l’escola nova és que hi ha un treball per projectes, existeix un
centre d’interès, estimulen la creativitat i hi ha paper de l’acció de l’educant.
Diferents punts geogràfics d’aquesta idea d’escola trobem que actualment un dels
països pedagògics és Finlàndia. En la època que ens situem parlaríem de Ginebra la qual
es considerada la capital pedagògica on es va iniciar aquesta idea d’escola nova. A la
vegada en aquesta ciutat és un va néixer Rousseau. País és definit com un país
democràtic per excel·lència, ha acollit a moltes persones exiliades i refugiades que

havien de fugir del seu país. Freire per exemple va tenir relació amb l’escola nova durant
10 anys que va estar a Ginebra, en tenia poca relació però si coneixement.
Suïssa en època entre guerres (1918-1939, entre mig podem situar el crack econòmic,
l’any 1929) volia ser una alternativa als dos grans blocs que s’estaven generant en
aquella època, és una ve del liberalisme, de la democràcia, de solucionar coses dins del
parlament. Hi ha un parlamentarisme, política, democràcies liberals, etc. Suïssa és un
país obert que vol construir una alternativa al món, tot i que aquesta idea utòpica fa
fracassar. El que vol com ja hem dir és crear una alternativa amb opció liberal, però
aquesta cada vegada es debilita més. Aquests dos grans blocs són:
à URSS (1917): On podem trobar la idea de marxisme, comunisme, etc.
à Accions totalitàries on podem trobar països com Itàlia (1922), Alemanya (1936),
Espanya (1933), etc. Tot això va passar a ser un totalitarisme contra el nazisme existent
en aquella època (2na guerra mundial). “Al principi tots els líders se’ls prenen com a

caricatures; moviment que fa gracia (moviment de terror)”.
Alguns dels pedagogs que podríem trobar a Ginebra podrien ser Ferrière, Claparède,
Piaget, entre d’altres.
Els valors que es donaven a Suïssa eren uns valors amb un internacionalisme, un
pacifisme, política feta des de reconciliació, neutralitat, idea de ser cosmopolita (ciutat
dels confessors internacionals), inici de la cooperació supranacional (creu roja, que és la
bandera de Suïssa amb canvi de color: tots els ferits són iguals, la importància és la
condició humana, cooperació de tots, no busca ni amics ni enemics).
Algunes de les institucions que podem trobar són: l’institut de Rousseau (1912), l’Escola
Internacional de Ginebra (1924), la Lliga Internacional per a l’Escola Nova (1921), la
Societat de les Nacions (1920), etc. Aquesta última mencionada vol solucionar la crisis
democràtica i econòmica d’Europa a través de la cooperació supranacional.
Podem trobar escriptors que van fugir a Ginebre. Aquesta ciutat era ideal per un
escriptor és avorrida. Alguns dels autors que hi van anar van ser Mercè Rodoreda on va
escriure la plaça de diamant exiliada. Un altre autor important que va escriure obres a
Ginebre va ser Borges.

Un cita de Claparède: Hi ha una gran importància de tenir un sentit crític. Hi ha dos

criteris en tensió que són la individualitat i el sentit social, que són indispensables en el
progrés de la societat. Ser ciutadà és una responsabilitat, escola té un paper molt
important dins del món de l’escola nova. La democràcia sana per formar ciutadans
democràtics si existeix un autoritarisme. Tots els líders totalitaristes tracten al poble
com un poble de P3 (Infanitilitzem la població). Hi ha el discurs de Mussolini i Franco on
diuen que hi ha un problema, i que només ells tenen la solució. Simplificar les coses
encara que sigui impossible. “Sujetos pasivos a la autoridad exterior”.
Chicago: Apareix el conegut John Dewey (autor del pragmatisme). Ell creia que
l’ensenyança s’ha de basar en els interessos reals de l’infant i que aquests canviaran i
per tant també canviarà la societat ja que aquesta està en constant canvi. L’educació ha
de ser igual a participació individual en la consciencia social. I l’escola s’ha de convertir

en un ambient de vida i de treball que reprodueixi l’ambient econòmic i polític que ens
tocarà viure quan siguem adults.
Als anys 50 hi ha una crisis educativa i cultural. Des d’una visió progressista hi ha una
critica al moviment de l’escola nova. L’autora del text és Hannah Arendt (filosofa
alemanya, es va establir als Estats Units) , ella fa una critica des de posicions
progressistes i democràtiques, a l’escola de John Dewey, a la visió de Chicago.
Hannah Arendt: El nou moviment de l’escola nova ha renunciat a la funció educativa

sobre les noves generacions. Cita. 3 supòsits bàsics:
à L’existència d’un món i una societat infantil. Establint el Paidocentrisme s’estableix
un món infantil, un món paral·lel on el professor queda al marge i els hi diu que facin el
que vulguin. Possibilitat que es creï una autoritat infantilàdistòpica (“niño
emprendedor”.
à Es relaciona amb l’ensenyança, la “psi” de la pedagogia (psicologia). El professor està
preparat per ensenyar-ho tot, el professor no ha de conèixer molt sobre la seva pròpia
assignatura. No hi ha la font legítima de professor. Ha deixar de ser una autoritat, es
dedica a fer altres coses, ja que no explica contingut. Manera d’ensenyar que no té a

veure amb la fonamentació tècnica. Hi ha un abandonament dels estudiants, diu que és
més important la didàctica que no el coneixement, cosa que no li agrada a Hannah
Arendt, diu que això provoca una crisis educativa.
à (Context). Lligat amb el pragmatisme (debat amb Dewey), és una pedagogia on ja no
s’aprèn, l’estudiant fa (actua). Desapareix l’aprenentatge, aquest neix del fer. Fer que
està lligat a les emocions i sensacions i és individual. L’aprenentatge en canvi té un punt
que no és gens agradable, que es el procés, es difícil però té una satisfacció al final.
- “Conocimiento muerto” Si no fas desapareix. I
- idiomes: critica el joc i aquest tipus d’aprenentatge. Ella creu que l’important és
el treball, aprendre un instrument o un idioma no és agradable però ho fas

perquè es planteja reptes personals.
- Fer: moviment de l’escola nova.
- Coneixements: quan et guies pels interessos dels alumnes.
Creem una població sense sentit crític, que només sabrà feràVol aprenentatge.
El mestre ha d’assumir la responsabilitat de la vida i del desenvolupament dels
estudiants (Dewey). Ensenya el món. Un món que només n’hi ha 1.
El mestre ensenya, mostra a l’infant el món a través de l’aprenentatge. Arendt creu que
hi ha sub-mons (el dels infants).
Es perd la tradició a les escoles (Arendt).
La tradició, el “d’on venim” és molt important (Dewey).
Ginebra capital de l’escola nova. Ciutat cosmopolita, de la democràcia, del liberalisme.

Va voler plantejar una alternativa, allò que venia de la URSS i Alemanya (totalitarisme).
Aquesta alternativa no va tenir èxit, i no van crear allò que volien. Lloc d’exiliats, hi ha
moltes persones exiliades. Calvi va ser un exiliat i va formar una reforma del protestant
(segle XVII). Bakunin també va ser un personatge que es va exiliar a Ginebra, ja que era
una idea de país neutral. Seu de moltes organitzacions internacionals.
1970 exiliat fina el 1980 Paulo Freire. Quan hi ha un cop d’estat a Brasil ell marxa i s’exilia
a Brasil (1964) forma part del moviment social d’esquerra. Ell forma part de partits
polítics. S’exilia primer a Xile, ja que li quedava més a prop. Surts del teu país i per tant
t’allunyes de la realitat del teu país, també és una època de molta bibliografia és a dir
llegir molt, publicar molt i escriure molt. Quan torna és un home diferent, té un ideari
pedagògic i el vol desenvolupar un cop tornada. Era una època totalment polititzada. Li
fan una proposta a Estats Units i aquesta era casi irrebutjable (un sou alt per a tota al
vida, accés a la biblioteca, etc) ja que tot el que li proposen li pot canviar la vida. Però ell
ho rebutja, perquè ell no vols ser un buròcrata del ensenyament i de la docència. Ell ho
rebutja perquè prefereix ser un educador de carrer, un professor de cada cantonada del
món, que un professor d’universitat. Ell creu que la universitat queda lluny de la realitat
social. Ell creu que sent lliure es la manera de garantir que ell es pot desenvolupar amb
llibertat i sobretot pot estar dins del poble i per tant fomentar la transformació social
del poble. Li permet estar i sentir les demandes socials del poble. Freire sempre parla de
poble no de societat (no hi ha cap possibilitat que hi hagi autogovern) ja que societat
creu que és una cosa artificial. Saudade (nostàlgia). Fernando Pesoa és el gran escriptor
en llengua portuguesa. Ell té molt clar que un dia ha de tornar a Brasil, la troba molt a
faltar, sent Saudade. Tornarà a Brasil quan el fet de tornar no li suposi que hagi d’anar a

la presó o el puguin torturar. Això passa a l’any 80. Quan torna a Xile li fan una oferta
per anar al consell auconemic de l’església de Ginebra, això li permet ser una educador
de carrer (sempre parlant metafòricament). Passa 10 anys a Ginebra aquest consell que
treballa és un consell que entra dins de la lògics internacional, és a dir parla
d’internacionalisme. Ell va utilitzar Ginebra com a plataforma per conèixer els països
d’Àfrica, a treballar amb tots aquells països que es parlava portuguès. Han començat
totes les guerres de descolonització i això passa Àfrica. Començar el procés
d’independència, formar-se a partir d’estats comunistes. Ell va a Ginebra però també té
moviments a Àfrica. Poder col·laborar en totes els processos que estan passant a africà
en línia marxista. El mètode que mes utilitza és el mètode d’alfabetització, ho fa molt
més ràpid i converteix a l’educant en un subjecte actiu. Educa a partir d’una acció de
llibertat de politització. Que vagi a Ginebra no vol dir que estigui a favor de l’escola nova,
ja que per a ell darrere hi ha d’haver-hi els oprimits. Però va a ginebra perquè hi ha el
liberalisme. Suïssa i Ginebra serà terra d’acollida de totes les dissidències del món. Va a
ginebra per aquest afany democràtic. També està a favor del paidocentrisme però no
de l’escola nova. Va preparar material per cada llengua indígena. Se’ls ha d’alfabetitzar
amb la llengua que ells parlen i de la manera que ells parlen. Per poder alfabetitzar és
necessari parlar la mateixa llengua i el mateix llenguatge que el poble.

à Pensament crític de Paulo Freire, l’hem de situar dins de l’escola de Frankfurt, els
autors van fer una critica al totalitarisme soviètic i nacionalsocialista. Això va fer
aparèixer una teoria de l’educació. Fan una critica dins del marxisme.
Té una influencia de Marx, però es un marxista heterodox. Al contrari d’una persona

ortodoxa. És una persona llibertaria en relació a les lleis. Sap les lleis que hi ha però fa
una síntesi i l’adapta a cada país. Per ell era molt important el context.
La teoria critica de l’escola de Frankfurt que surt busca que el subjecte (parla sobretot
de l’educant, dels estudiants) tingui un paper molt important, el diàleg intersubjectiu ha
de ser molt important. El procés d’ensenyament-aprenentatge és fa a partir del diàleg,
molt important el saber escoltar i saber parlat (més important l’escoltar). Això es molt
important perquè diu que si la educació ha de ser pels oprimits i nosaltres no deixem
escoltar, nosaltres ens convertim amb uns oprimits. Has de captar el seu “moros
vivendi”, la seva manera de pensar. La veritat està en el diàleg. Ha de ser un diàleg

intersubjectiu que ens permeti entrar en contacte al medi social. L’educació té un poder
de transformació social. Amb aquesta escola l’autor que s’emporta totes aquestes tesi
al 3r món és Paulo Freire que fa una síntesi del cristianisme, del marxisme i de les teories
personalistes.
à “Ensenyar exigeix seguretat, capacitat professional i generositat”
à “No hi ha paraula verdadera que no estigui unida entre acció i reflexió” à L’opressor
sempre vol establir dicotomies. La paraula verdadera és aquella que ajunta sempre
teoria i pràctica (reflexió i acció). Perquè sinó el que fem es reproduir paraules. I per tant
el que fem es convertir-nos en oprimits. La opinió trenca entra l’acció i la reflexió.
à “Ningú educa a ningú, ningú s’educa a sí mateix, els homes s’eduquen entre sí
mitjançant la mediació del món” à Subjecte actiu de la història. Tothom és actiu i
aquest contacte és el que fa que hi hagi coneixement. Contacte entre subjectes perquè
això dona resultat a la societat.
Tots sabem alguna cosa, Freire es optimista antropològicament. Tots nosaltres ignorem
alguna cosa, per tant som subjectes de coneixement També parla d’ignorància i per això
aprenem sempre. L’educació es permanent, no s’acaba mai. L’experiència de Freire es
de promocionar la cultura, l’educació entesa com a promoció de cultura. Per ell tot de
cultura i tot ens fa conèixer i veure l’ho ignorants que som. Tot el que diu Freire es de la
seva existència vital i de la seva experiència. La seva pedagogia es constantment una

reflexió sobre la practica de la llibertat, Freire va ser conegut pel seu mètode
d’alfabetització. És veritat que va ser conegut pel seu mètode d’alfabetització, però el
més important de Freire i de Ferrer i Guàrdia, no és tant la seva tècnica/idea/proposta,
sinó la seva reflexió sobre la llibertat i sobre el paper de que l’educació pot transformar
la societat. Molta importància del medi social relació de les persones amb el món.
“PEDAGOGIA DE L’OPRIMIT”
El llibre neix amb la voluntat de que l’oprimit es pugui emancipar. Va en contra de la

pedagogia de la classe dominant. Per a que això pugui ser, l’oprimit s’ha de convertir en
un subjecte (ja no és una persona). L’oprimit no és un subjecte, ja no és una persona, ha
deixat de ser-ho. És una tècnica humanitzadora, vol humanitzar l’oprimit, vol
problematitzar el context i l’individu. Es una pedagogia de confiança total amb el poble

i amb molta fe amb les persones, i es una pedagogia que vol conscienciar als individus,
han de prendre consciencia de la societat en la que estan.
Freire posa en un costat l’educador i per l’altre banda tenim l’educant. És a dir que hi ha
una separació entre educador i educant, trobant doncs, una dicotomia. I ell vol acabar
amb aquesta educació bancaria. Freire creu que l’educació ha d’anar lligada amb la
llibertat. El llibre té 4 parts
àLa introducció “primeres palabras” Joc entre opressió i oprimit. Pensament molt
dicotòmic. L’opressor deshumanitza l’oprimit. Com hem dit deixa de ser persona.
L’oprimit esta abocat a lluitar contra la seva llibertat, perquè és una qüestió de dignitat.
Pedagogia humanista i llibertadora. Els oprimits veien la llum, després la pedagogia
passa a ser la dels homes en procés de alliberació. Si ja no hi ha oprimits, no té sentit
que hi hagi opressors.
L’educació bancaria=educació tradicional, però a ell li agrada parlar-ne d’educació

bancaria. Esta vista com una acte de dipòsit de valors educatius on l’estudiant (educant),
és totalment passiu. On el professor ha d’estar preparat per donar i l’educant per
aprendre. Aquesta educació segons Freire suposa domesticació del subjecte i sobretot

el subjecte passiu té la única intensió de lluitar individualment és adaptar-se a la
societat. En l’educació bancaria hi ha un subjecte passiu. Les pedagogies que conviden
a la passivitat. Al contrari de l’escola nova que convida a l’activitat. L’educació que
serveix d’educació ideològica i que seria contraria a aquesta seria una educació que
allibera, en concret que allibera a l’oprimit, i a part que convida a la transformació social.
La societat es canviable, i per tant el subjecte és actiu ja que aquell participa en el procés
d’ensenyament i aprenentatge i que participa a nivell social i aquesta transformació. La
clau és el diàleg ja que aquest es el que permetrà que el subjecte es pugui alliberar. Un
diàleg que no hi hagi ningú per sobre de ningú (sinó seria un monòleg com a l’educació
bancaria), necessitat d’establir un diàleg per l’alliberament. Educar no només una

transmissió de coneixements, perquè si fos només això seria una educació bancaria.
L’educació ha de ser a partir del diàleg, i aquesta ha de donar la capacitat d’una actitud
critica permanent que serveixi perquè les persones, els educants se’n adonin de la seva
opressió. Si no hi ha aquesta capacitat critica, el subjecte passa a ser passiu i l’un objectiu
que tindrà el subjecte es adaptar-se al medi, una cosa tancada impossible de tancar. Els
elements basics d’aquest procés són 3: la ciència, la reflexió i l’acció. Reflexió i acció han
d’anar junts, sinó hi ha un subjecte passiu. Si només hi ha una cosa o l’altre no pot haver-
hi canvi social. Canvi social a partir del llegir i el fer. La funció de l’educador és despertar
al subjecte i ajudat als educants a desenvolupar una consciencia critica. Els educants
estan adormits no s’entrenen del que passa al medi social, pensen que el medi socials
no va amb ells i que es incanviable, l’educador ha de despertar i fer obrir els ulls, i fer
prendre consciencia del que passa i això forma part del medi social i això provoca una
voluntat de canviar la societat. Aquesta pedagogia de la conscienciació reuneix tres
condicions:
à Usar un mètode crític i dialògic
à Modificar el contingut programàtic de l’educació: Si vol canviar l’educador i la manera
d’ensenyar, no es poden ensenyar els mateixos conceptes ni de la mateixa manera que
s’ha fet.
à Usar noves tècniques.
Freire vol problematitzar perquè el subjecte ha de sospitar, criticar, pesar, etc. Hi ha una
intenció total del que el subjecte sigui actiu. El contingut comença en l’educant parteix
del seu context, surt de l’educant i torna a l’educant per canviar aquest context.
L’educador no ha de donar solucions a l’educant, li fa pregunta, li genera problemes, un

educant que no s’ha generat problemes és incapaç de canviar el món (la societat).
Creu en l’escola i en l’estat, sistema educatiu, però Freire no es mira ni l’escola ni l’estat
d’una visió liberalista, sinó des del marxisme.
Sent home passiu t’has deshumanitzat, perquè és més important.
Octavi Fullat. Valores i narrativa, el van expulsar de la Universitat de Barcelona per
l’acció franquista “El siglo pasado se inicio en 1900 con la muerte de Nietzsche, quien al
eliminar el absoluto (Déu, el més enllà) no abandono la insignificancia, una especie de
preludio del proceso post-moderno que se ha extendido en los últimos 100 años”.
La idea de l’absolut és quan Nietzsche mata la imatge de Déu també mata el
racionalisme (la il·lustració). Ha deixat de tenir una referent a nivell de l’absolut i de la
raó). A la post-modernitat l’individu es queda a la intempèrie, es queda despullat. Tot i
que es mantenen algunes idees de la modernitat. Les constants pre-modernes
continuen, com ara el Nadal, el cap d’any, els reis, etc. I que fan referencia al

transcendental. Les constant pre-modernes no s’abandonen, i per tant va una cosa
darrere l’altre sense abandonar l’ho anterior. Ara ja no hi ha una confiança
transcendental, ni una idea amb les utopies, i per tant només queda el subjecte, i d’aquí
sorgeix aquest individualisme de la nostre societat. La post-modernitat és una constant
actualització de tot, ho hem d’actualitzar tot constantment perquè estem desemparats.
Nietzsche ens diu que tenim la oportunitat de créixer nosaltres, el subjecte té la
possibilitat de que la seva vida tingui una obra d’art i que per ell mateix pugui construir
el seu propi sentit de la vida, el seu propi relat, per això Nietzsche, ens diu que no ha
nascut per a fer petites coses, sinó per fer grans coses, pedagogia d’una autoexigència,
cada persona ha de refondrà els valors de la cultura i la societat. Vol situar el subjecte
on tingui la oportunitat de crear la part cultural, aquesta és la part positiva de Nietzsche.
Des d’aquest punt de vista es pot interpretar una obra que diu sí a la vida amb tota la
força que té la vida, però també és cert que la esperança del futur ha estat destruït per
un elogi desmesurat del present. L’altre cosa es la dilució dels diàlegs, els diàlegs han
quedat totalment diluïts, i això fa que l’home ja no pugui ser percebut com un creador
de sentit. Si es dilueix el discurs, si no tens proposta, i et dediques a disfrutar de la vida
tu com a persona quedes diluïda amb el sentit creador amb al figura creadora que ens
planteja Nietzsche. Ell el que ens diu es que mirem el que hi ha, ho afrontem i creem. La

pedagogia de Nietzsche va dirigida a solitaris a persones que busquen la autenticitat,

dels teus fets, de les teves accions i dels teus pensaments. La obra de Nietzsche la podem
entendre en tres etapes:
àEtapa crítica: Fa una critica contundent i radical a tots els valors del món occidental.
Aquí hi trobem el sobreporvenir de las escuelas. Tots els problemes per a ell sorgeixen
a partir de Sòcrates, els errors venen un darrere de l’altre. Va a l’origen de les coses. Ell
critica tots els -ismes que es generen a partir de Sòcrates. Creu que tots els corrents que
hi ha des de Sòcrates són errors sobre errors. Tot això que hem construït és un gran
error i el que hem de fer es situar-nos a nivell cultural a Sòcrates i canviar-ho tot des
d’allà. Ell no diu canvi tecnològica, sinó a nivell cultura, que el creixement ha sigut
minúscul.
à Etapa de la destrucció: A conseqüència de l’etapa critica. Es el moment on ell es
pregunta com es viure. La vida que està construïda des de la cultura no ens agrada i s’ha
de destruir i tornar a reconstruir-ho. Creu que la vida construïda des de els valors de la

cultura heretada ens porta al Nihilisme (ens porta al no res, al no sentit). Al maig del 68
és el mateix perquè tenen influencies Nietzschianes, perquè veuen que la vida que tenen
ells en relació a les anteriors no té cap sentit i això els porta al Nihilisme. La vida es una
autentica creació artística no vol dir que tothom ha de ser artista, sinó en els sentit de
la teva vida (modos vivendi) sigui una creació artística, es a dir que tingui sentit, que
tingui el TEU sentit, i això t’allunya del Nihilisme, però per això recreix una actitud de
voler fer grans coses a la vida. Una pedagogia d’un esforç molt gran, durant les 24h i un
esforç diari.
à Etapa de la reconstrucció: La cultura occidental ho podem representar com un edifici.
Aquest edifici també te els peus de fang, perquè aquest edifici s’agafa a unes idees que
anteriorment ha destruït, una idea molt similar a Bakunin, el que vol es una nova
comprensió del món que ens porti a transformar els vells valors amb uns de nous, que
siguin totalment humans. Per tant s’ha d’establir una nova taula de valors, acabant amb
els judeocristians, i al mateix moment s’ha de superar la condició d’home i de dona, i
s’ha de construir el Superhome.
Zaratustra (personatge que crea Nietzsche) ha descobert una veritat i que segons ell és
la veritat, i ell considera que aquesta gran veritat l’ha d’explicar al poble, i el poble no el
creu. Ell amb el super home ens diu mediocres en general. Per tant s’ha de reconstruir
l’edifici que primer hem criticat i després hem de reconstruir aquesta nova educació i
cultura. Superhome: la nostra condició ha de ser superada (el que som nosaltres ho hem
de superar). L’home no va cap endavant va cap enrere s’apropa a la bestia, i tu tens
responsabilitats de que això passi. El superhome és el sentit de la terra, si al que som i
si a tenir sentit en el món en el que vivim, si a construir un sentit nostre a la terra. Té
una moral agonística, és a dir que la vida té una lluita constant, la vida és una lluita per
ser més que un altre. La compassió no fa progressar a la cultura, la fa mediocre. Jo
estimo a aquell que viu per conèixer (estudiar, que vol ser més, no aquell que viu per no
conèixer), ell estima aquell que ho dona tot per construir el super home. Tots tenim
virtuts i el que hem de fer és estimar-la i treballar-la a fons perquè això és el que em
donarà sentit. Les coses no es fa perquè ens diguin alguna cosa o per tenir una cosa a
canvi, sinó les fem perquè nosaltres volem, perquè tenim la necessitat de fer-les. Les
fem perquè volem fer-les i això ens dona sentit a la vida, i això és una critica a la idea de
l’espectacle (això és un concepte judeocristians). Ja no hi ha un Deu, sinó que tothom té

un propi Deu. I això porta a que cadascú té una veritat, no que hi ha una sola veritat.
Estima aquell que és lliure d’esperit (requereix ser molt autèntic) i de cor. Defensa que
buscar el sentit de la teva vida, també requereix tocar fons i després tornar a sortir. Tenir
una vida més buscada, et permet trobar el teu cas (el teu límit).
La pedagogia Nietzschiana va dirigit a individus per separat, perquè Nietzsche no creu
amb l’esperit comunitari i creu que això ens converteix en mediocres. Segons ell no creu
en un Nosaltres, creu que cada persona ha de construir el seu propi camí. No vol crear
seguidors (no als deixebles), vol que tothom tingui el seu propi cai, perquè quan crees
un seguidor, estàs creant un Déu i per tant jo no dones la oportunitat de que siguin
lliures d’esperit i de cor, ja que estan mediocritzades pel mestre, per aquella persona
que estan seguint. Nietzsche es dirigeix a aquelles persones solitàries (no una persona
que viu sola, sinó que te una concepció d’amistat molt diferent a al convencional).
Actualment estem molt al contrari del que diu Nietzsche, estem molt poc sols i molt poc
en silenci.
La obra de Zaratustra té 4 capítols, , tots els capítols són excursions de Zaratustra, però
sempre torna al mateix lloc (una cova) i sempre sol. I en aquest camí, en aquest itinerari
a cada capítol dona les idees principals. Es un llibre carregat de filosofia,

à En el primer capítol hem de dir que ell anuncia la doctrina del superhome, que podem
dir que és l’anunci d’una vertadera revolució, que ha de renovar radical el món, canviant
els valors judeocristians, per ubicar la vida com a màxima prioritat. La doctrina del
superhome.
à La voluntat de poder, és el motor principal del home, ja que aquest es el que ens
domestica més. Es la ambició de aconseguir els desitjos. Ja que es una pedagogia
ambiciosa. Demostració de força al món, dir aquí estic jo, i jo sóc aquest.
à Etern retorn és la idea que el temps és infinit i no hi ha estat final de la història, tot
dona constantment voltes, i el temps és cíclic, no lineal.
à Consuma la idea del superhome, neix el super home. Aquest super home és la

construcció a partir de diferents figures: Dorreis, un papa jubilat, un mag pervers, i
captaire voluntari, un caminant i la seva ombra, un vell endeví, l’escrupolós esperit i per
últim l’home més lleig de tots.
Tres idees pedagògiques que podem treure de l’obra de Nietzsche (considerat un dels
millors llibres escrits en alemany, autor que juga molt amb el llenguatge i que crea
moltes paraules, autor assistemàtic, la seva filosofia no té un sistema clar, escriu amb
aforismes):
à La finalitat educativa segons Nietzsche que ha de seguir qualsevol practica educativa
és una frase que Pinder “Com arribar a ser allò que s’és”. El que hem de fer al llarg de
la nostra trajectòria biogràfica és ser-ho. (ser allò que s’és). No creu amb la democràcia
social, però si que creu amb la democràcia individual. I s’ha de treballar per arribar a
aquests virtuts. Dir això és una declaració de guerra amb un mateix, perquè has de
batalla per aconseguir allò que tu ets. Batallar amb allò intern que tens.
à El subjecte de l’educació segons Nietzsche s’ha d’entendre a partir de l’hommo poeta,
que vol dir creació de, creació d’una obra, ha de ser un creador d’obra, ha de crear
constantment i obra (sentit de la seva vida, experiència vital). La vida de cadascú és una
obra.
à Hommo poetes: “ Innocència és el nen, i oblit. Un nou començament, un joc, una roda
que roda per sí sola, un primer moviment, un sagrat dir sí. Si per el joc de crear, germans
meus, cal un sagrat dir sí, l’esperit vol ara la seva voluntat, aquell que havia renunciat al
món, guanya el seu món”. Segons Nietzsche l’esperit que s’ha de destruir és l’esperit
majoritari de les persones, és l’esperit del camell, creu que els homes tenen un esperit
de camell, que ho aguanten tot, que caminen la direcció que els hi toca caminar, aquest
esperit ha de passar a una segona fase segons Nietzsche que és el lleó que ho ha de
destruir tot, però aquest esperit s’ha d’acabar transformant en un esperit de nen, no
ens diu que ens hem de convertir amb nens, sinó que ens hem de convertir en nens
d’esperit, i el nen és innocència, és oblit, és un nou començament, és un joc, és un sagrat
dir sí i és la voluntat de renunciar al món que és per guanyar-ne un de nou.

Wuolah Free PENSAMENT PEDAGOGIC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Wuolah Free PENSAMENT PEDAGOGIC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free PENSAMENT PEDAGOGIC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PENSAMENT-PEDAGOGIC.

Pensament Pedagogic I Social Contemporani

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

- Post-Modernitatà és una època d’alta tecnologia (cyber cultura, època

Escrupulosmente preparado, brillante ejecución. El Menú ¡Consigue tu entrada!

Modernitat). Si sortim d’aquesta cosmovisió social comporta ser autor de la nostra

Reservados todos los derechos.

Finalment existeixen els discursos (racionalisme) els quals creen nomadisme

Nosaltres pensem a partir de la cultura occidental que és la nostre.

Reservados todos los derechos.

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

El naturalisme pedagògicà Per a Rousseau, la natura és el millor ambient en poder

Reservados todos los derechos.

Walter Benjamin creia que la mateixa civilització és la creadora de la mateixa moneda.

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

ELS ORIGENS DE LA MODERNITAT PEDAGÒGICA

Comentari d’una imatge

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Superación, decepción, ilusión, amor y amistad ¡La Última en Disney+!

La paraula il·lustració ve de illustratio que ve de llum. Quan descobreixes alguna cosa,

Reservados todos los derechos.

- Naturalismeà Considerar que la naturalesa és un principi únic i absolut d’allò

Reservados todos los derechos.

que hi ha mínims. A la universitat de Berlin en plena il·lustració neix com a ciència

La il·lustració se situaria en l’època moderna i l’humanisme en la pre modernitat. Un

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

- Disciplinaà allunyar-se al màxim de la animalitat.

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

La obra de la il·lustració és la enciclopèdia escrita per Diderot, empresonat a França, per

Reservados todos los derechos.

esdevinguem a ser homes no és mitjançant les institucions sinó a causa de la natura.

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

- En la segona no caminaà (1742- 1762): és un il·lustrat i té la oportunitat d’anar

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Rousseau presenta un retorn a la natura, la il·lustració és un moviment urbà. I d’aquí el

Reservados todos los derechos.

Llibre Emili: Primera teoria de la modernitat pedagògica, és una reacció formal,

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

institució (no experimenten aquesta llibertat) estem sotmesos en un control constant.

Reservados todos los derechos.

2n: 2-12 anysà És quan comença a desenvolupar la sensibilitat del l’infant i a

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

- El naturalisme romàntic: Que no suposa al sobrenaturalisme, és a dir que admet

desconfia de la intervenció humana sobre els infants. Hi hauran