AOUNTS GEOGRAFIA EXAMEN 2

Tema 1:
1. Ciutat a l’Antic Règim: Les ciutats europees a l’antic règim tenien una mortalitat molt
elevada degut a les epidèmies pel que l’únic creixement demogràfic positiu que tenien
era degut a la migració rural.

2. Revolució industrial SXIX-Principis SXX: segueix el creixement natural negatiu.

Explotació de les jornades laborals, salaris baixos, segueix el contagi de malalties.

3. Primera dècada SXX: Reducció de la crisis de subsistència, millores en la nutrició,

retirada de la pesta i millora de la medicina --- Major esperança de vida, menor
mortalitat en les zones rurals.
----------- PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Menor fecunditat donat a:
- Factors econòmics: els fills passen a tenir un major cost ja que no poden ajudar
en la indústria.
- Factors familiar: es passa a tenir una família nuclear en els habitatges.
- Status de la dona: major participació en el mercat laboral i més estudis pel que
s’enredereix l’edat de tenir fills i s’augmenta la planificació laboral.

4. Segona transició demogràfica: Finals SXX:

- Segueix amb el descens de la fecunditat i amb el retard de la mitjana d’edat,
augment de la proporció de fills amb mares solteres.
- Augment dels matrimonis civils i divorcis
- Aparició de formes de convivència diferents al matrimoni
- Augment de l’esperança de vida infantil i longevitat
- Augment de les migracions
- El canvi sorgeix en àrees urbanes i paulatinament es difon a la perifèria fins a les
zones rurals

Tema 2
Segregació residencial i anàlisis suburbà
Segregació: és una característica socioespacial del medi urbà que indica l’existència de
les poblacions diferents i separades entre si. 2 tipus:
- Segregació social: absència de la integració social entre grups (legal, racial,
religiós o de classe). Un exemple seria la segregació vertical (dins un mateix
edifici)
- Segregació espacial: Separació dels grups en la seva distribució urbana i es pot
mesurar
Característiques: s’entenen com a reflexes mutus i és una interacció de diferents
processos d’estructuració geogràfica i social.

TEMA 2 NO L’ENTENC ACABAR APUNTS

TEMA 3: TAMPOC L’ENTENC NO HI HA APUNTS TOT SÓN GRÀFIQUES

TEMA 4: Geografia econòmica
Es aquella part de la Geografia dedicada a l’estudi de l’espai econòmic o que estudia
l’economia tenint en compte la variabilitat espacial. Té el fi d’explicar l’espai de
producció, distribució i consum de cada moment. 4 aspectes claus:
- Producció de bens
- Distribució e intercanvi de bens i mercaderies
- Consum de bens i mercaderies
- Reproducció social: tots aquells elements que permeten que el sistema
econòmic segueixi funcionant.
Tots aquests conceptes es relacionen entre ells en un espai concret, en un territori
definit i conforme un paisatge cultural.

Divisió del treball: és la separació de l’activitat en diferents branques i classes de

producció en funció de les tasques que desenvolupen la mà d’obra i la seva localització.
Tipus:
- Divisió social del treball: separació dels treballs en la societat diferenciant els
sectors productius. Subtipus:
o Segons la relació amb l’activitat:
 Actiu: són aquelles persones majors de 16 anys que subministren
mà d’obra per la producció de bens i serveis o estan en
condicions d’incorporar-se. 2 tipus:
 Ocupats: Són aquelles persones que treballen a canvi
d’una retribució econòmica
 Aturats: Són aquells que no estan treballant
 Inactius: Aquella població major de 16 anys que no està inclosa en
les categories anteriors
- Divisió tècnica del treball: explica la divisió d’activitat que desenvolupa un
treballador dins del procés productiu d’un sector.
- Divisió del treball per qüestions de gènere: quan s’especifiquen les diferències
entre les tasques assignades a homes i dones.

Sectors econòmics:
- Sector primari: són totes aquelles activitats que depenen dels recursos naturals.
Geografia Rural
- Sector secundari: activitats que referencien a la indústria manufacturada dels
productes ---- indústria.
- Geografia Industrial.
- Sector terciari: activitats enfocades als serveis (turisme, persones i empreses).
- Geografia dels serveis.

Definició de conceptes:
Fordisme: representa el model dominant d’eficiència productiva des del 1910 fins al
finals dels 1960. 4 aspectes principals:
- Integració vertical: tots els processos productius es realitzen en la mateixa
fàbrica
- Producció en massa i divisió de les tasques (taylorisme – producció en cadena):
el procés de muntatge es fa sobre una cadena de producció en moment fent
 que la mà d’obra augmenti al màxim la seva productivitat i perdi el control del
temps de producció --- obrers en tasques úniques i repetitives.
- Estandardització del producte: es produeix un nombre limitat de productes o un
únic model així la fabricació és més eficient.
- Consum de masses: abaratiment dels productes crea més demanda i una
societat més consumista.

Postfordisme: Sorgeix com una resposta a la crisi dels anys 70. 3 característiques:
- Flexibilitat: La mà d’obra i la maquinària permet ser utilitzada per la producció
de diversos bens. S’incentiva en treball en equip
- Desintegració vertical: el procés de producció no es realitza en una única
fàbrica, sinó que es té una xarxa de proveïdors
- Sistema just in time: es produeix només el que es necessita amb la màxima
qualitat sense desaprofitar recursos. L’oferta s’ajusta a la demanda.

Globalització: és l’acceleració planetària de la circulació de fluxos d’intercanvi

tecnològics, culturals, d’informació i missatgeria. És un moviment d’unificació
d’interdependències entre els territoris i societats a qualsevol distàncies.
Característiques:
- És una extensió del sistema capitalista a escala planetària
- Augment la interdependència
- Es crea una lògica d’actuació mundialitzada
- Redistribució espacial de les activitats productives a nivell mundial
- Creixent uniformització de les preferències dels consumidors
- Creixent especialització regional
- Pèrdua d’autonomia i sobirania dels estats
Conseqüències geogràfiques:
- Les empreses poden exportar llocs de feina allà on les costos siguin més baixos i
hi hagin menys restriccions ambientals i càrregues fiscals.
- Disminució dels obrers industrials en països desenvolupats i augment en els
països en desenvolupament on s’han generat una creixent classe mitjana
- Degut a les noves tecnologies s’està perden el sentit a les etiquetes nacionals i
empresarials.
- Les empreses es serveixen dels estats en contra de si mateixos per obtenir
condicions impositives favorables en sentit de condicions laborals i
mediambientals (dumping)
- La globalització i el capitalisme ha fet que es pugui distingir entre:
o Lloc d’inversió
o Lloc de producció
o Seu fiscal
o Seu social
- Els rics són cada cop més rics mentre que la classe obrera i mitjana dels països
desenvolupats han perdut poder adquisitiu

Paradís fiscal: és un territori o Estat que es caracteritza per aplicar règims tributaris
especialment favorables als ciutadans i empreses no residents que es domicilien a
efectes legals en el mateix. Reducció molt significativa d’impostos i secret bancaris.
Zona franca: és un territori delimitat que disposa d’instalacions portuàries i
d’emmagatzematge de mercaderies. Gaudeix de beneficis tributaris i no s’hi pot residir.

Maquilla: localitzades a les zones franques són empreses manufacturades,

processadores o subcontractades que estan exemptes de tota obligació fiscal i del
compliment de la llei. La seva producció va destinada bàsicament a la exportació.

Economies d’aglomeració: són els beneficis que les empreses obtenen per localitzar
una fàbrica propera a l’altra.
Economies d’escala i xarxes empresarials: quan un grup d’empreses d’un mateix sector
es concentren en una àrea concreta i té com a resultat la disminució del cost de
determinats productes degut a la competència entre proveïdors.

Ciutats globals: són aquelles que tenen un constant creixement urbà i un efecte directe
i tangible en els assumptes mundials, no només a través del poder econòmic sinó de la
cultura i política. Característiques:

Cicles econòmics: són fenòmens econòmics que succeeixen en un període de temps

fins a arribar al punt en el que es tornen a produir en el mateix ordre. 4 etapes segons
les grans revolucions tecnològiques:
- Expansió
- Crisis
- Depressió
- Recuperació
--------------------------------- El creador va ser Nikolai Kondratiev al 1924
Sogereix que duren uns 40 -60 anys i que són cicles econòmics del període modern i
que cada canvi són les transformacions tecnològics el que fa que es passi per totes
aquestes fases fins a la següent invenció tecnològica.

INDUSTRALITZACIÓ I DESINDUSTRIALITZACIÓ

Revolució industrial: conjunt de canvis tecnològics, econòmics i socials que es

produeixen inicialment a GB a la segona meitat del SXVIII i SXIX.
- Màquina de vapor
- Creixement demogràfic
- Revolucions en àmbit del proletariat
- Les bases econòmiquen passen a fonamentar-se en la producció industrial i
s’abandona l’agricultura
- La classe obrera sorgeix i es desenvolupa la burgesia amb noves ideologies
liberals.
Primera Revolució Industrial 1760-1870: màquina de vapor molta industria textil,
mineria i desenvolupament dels transports terresres i meritims
Segona Revolució Industrial 1870-1914: desenvolupament del motor de combustió i
l’energia elèctrica, era de les màquines: automoció i aviació. Producció en massa
Tercera Revolució industrial: conjunció de les tecnologies de la informació i
comunicació: TIC internet. Desenvolupament de les energies renovables
Bases teòriques de la localització industrials

3 aspectes a tenir en compte:

- Minimitzar el cost del producte
- Minimitzar la distància entre els centres productius i els mercats
- Considerar les característiques del territori que afavoreixen la localització

2 teories:
- Teories Microgeogràfiques
- Teories Macrogeogràfiques

Teories Microgeogràfiques: es refereixen a prendre decisions sobre la localització per

part d’empreses específiques a escala individualitzades. Principals teories:
- Teoria Clàssica del Mínim Cost: Alfred Weber 1909: defineix la localització d’una
empresa en funció del cost de transport i de les primeres matèries que
necessita la indústria amb l’objectiu de minimitzar el cost del transport.
- Teoria Neoclàssica dels Model Duopolistes: Harold Hotelling 1929: Explica la
distribució equilibrada en el territori de les empreses d’un sector en concret a
partir de la concentració espacial amb la intervenció dels poders públics a
través de polítiques amb capacitat per modificar les decisions privades en
benefici dels consumidor.
- Teoria del Lloc Central: Walter Christaller 1933:
o la localització depèn de la relació entre el cost de producció i l’àrea de
mercat de l’empresa.
o aquest s’incrementa en funció de la distància i el preu del transport.
o A la vegada la capacitat de compra de la població variarà segons el cost
per lo que de la distància
o Es dedueix que existirà un límit a partir del qual ja no es rentable
adquirir un producte ja que existeix un lloc més proper
o Com a resultat de les preferències dels consumidors es crea un sistema
de centres de població de diversos tamanys
o Cada centre ofereix bens creant nivells de jerarquia urbana
o Els bens més especialitzats només es venen a les ciutats més grans

Teories Macrogeogràfiques: consideren que l’espai és una entitat estructurada

mitjançant processos d’interacció entre variables econòmiques, socials i institucionals.
Principals teories:
- Teoria dels Districtes Industrials: Alfred Marshall 1923: la concentració
industrial en una àreea es on es cobreixen totes les fases de la cadena de
producció.
- Teoria de los Milieux Innovateurs: GREMI 1986: l’èxit de les àrees industrials
depèn del comportament innovador de la xarxa empresarial i el saber fer de les
institucions econòmiques.
- Teoria del Model de Incrustació: Karl Planyi i Mark Granovetter 1985: les
interrelacions del capital humà, del capital social i del capital econòmic generen
una xarxa propicia pel desenvolupament de l’activitat econòmica
DESINDUSTRIALITZACIÓ EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS

Desindustrialització: disminució de l’activitat i capacitat industrial especialment en el

procés de manufactura de la producció. Es conseqüència de la crisis i del canvi
tecnològic o del trasllat de les industries a altres territoris amb avantatges ---
deslocalització industrial.

Deslocalització industrial: consisteix en traslladar de forma voluntària tota o una part

de la producció a un altre país. Amb l’objectiu d’optimitzar la rentabilitat les inversions.
El país de destí té menors costos de mà d’obra, de sol industrial, més beneficis fiscal i
legislacions sociolaboras i mediambientals més flexibles.

LA TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA

Sector serveis: es el sector que compren totes les activitats que no produeixen bens.
Característiques:
- Heterogeneïtat en: demanda, l’oferta, localització...
- Impossibilitat d’emmagatzematge
- Proximitat al consumidor
- Mecanització i complexitat tecnològica inferior

CLASSIFICACIÓ DEL SECTOR

Abler i Adams separen els serveis en 3 tipus:

- Terciari
- Quaternari: activitat d’informació, investigació, desenvolupament
- Quinari: serveis sense ànim de lucre (sanitari, educatiu, cultural, bombers...)

Browning exposa 4 grans categories segons el destinatari del servei:

- Serveis a les empreses
- Serveis de distribució
- Serveis socials
- Serveis personals

Moreno i Escolano 3 grans classes d’empreses de serveis:

- Empreses de circulació: comunicació i informació
- Empreses de distribució: transport i logística
- Empreses de regulació: administració pública

Composició del sector serveis:

- Serveis a la producció i empreses: són aquells serveis que contribueixen a la
producció més eficients dels bens. Tipus:
o Concepció de productes
o Gestió
o Procés de producció
o Distribució
- Serveis públics i administratius: financien l’estat a través d’impostos
Procés de terciarització: conseqüència d’una sèrie de canvis en la economia de molts
països que condueixen al fet de que les activitats del sector terciari siguin cada cop més
importants. 2 indicadors:
- Participació del sector terciari en el PIB
- Nombre de treballadors en el sector serveis
Causes:
- Fragmentació del procés productiu
- Desenvolupament de l’estat del benestar
- Demanda internacional de serveis

Localització dels serveis: basada en la Teoria de les àrees centrals de Walter Christaller.
Les activitats terciarien estan orientades als consumidors finals pel que es localitzaran
on es concentri la població i hi hagi més capacitat de consum.
Els serveis a les empreses es localitzen en funció de la localització industrial
Es té en compte la freqüència d’ús i els consumidors potencials.
El resultat es la jerarquització dels serveis, els més exclusius es localitzen en els grans
centres urbans igual que les funcions directives.

TURISME
Es una activitat econòmica en creixement degut a l’alta mobilitat de la població donat
per desenvolupament dels transports. Des de mitjans dels 60 és un motor econòmics i
en algunes zones es converteix en l’activitat econòmica principal

COMERÇ
Activitat comercial: assegurar la circulació de bens, serveis i informació entre els
productors i consumidors. Tipus:
- Comerç interior
- Comerç exterior
Formes:
- Comerç majorista
- Comerç minorista

Espais de consum:
- Centres comercials: antigament ciutats a les afores de les ciutats per donar
serveis als suburbis actualment però es poden trobar al centre. Hi ha diferents
tipus i de serveis
- Eixos comercials: es localitzen a l’interior d’un territori i està format per
botigues petites on es poden trobar tot tipus de productes