UF2 EDAR Teoria Completa

UF2.
ESTACIÓ
DEPURADORA
DÁIGÜES RESIDUALS
Introducció
Les diferents tipologies d’aigües residuals es recullen a la
directiva europea 91/271 CEE . En aquest reglament es
distingeixen tres tipus d’aigües residuals:
● Aigües residuals domèstiques. Aigües que tenen el seu

origen en habitatges i estan produïdes en essència pel
metabolisme humà i per les activitats que es duen a terme en
l’àmbit domèstic.
● Aigües residuals industrials. Aigües que han estat
abocades des d’un lloc amb finalitat comercial o industrial,
que siguin diferents de les aigües residuals domèstiques i les
aigües residuals d’origen pluvial.
● Aigües residuals urbanes. Fan referència a aquelles aigües

que tenen aigües residuals domèstiques i industrials + les
aigües de correntia pluvial.
Què són les depuradores?
Són les instal·lacions clau en el procés de sanejament.
Concretament formen part del sistema de sanejament en
alta, juntament amb:
❏ les estacions de bombament,
❏ els col·lectors, i
❏ els emissaris submarins.
El sistema de sanejament es divideix en :
❏ Sistema de sanejament en baixa que s'inicia als punts d'ús de
l'aigua, ja siguin domèstics, comercials, industrials o municipals
i es recullen al clavegueram, que gestiona cada municipi.
❏ Sistema de sanejament en alta, que sínicia de del

clavegueram municipal que connecta amb la xarxa de
col·lectors, situats per tot el territori metropolità, que
transporten les aigües residuals a les depuradores (per la força
de gravetat o en cas que fos necessari per sistema de
bombament) fins als emissaris submarins.
D’acord amb el Pla de Sanejament de Catalunya, des de juny 2020

s'inclouen 527 depuradores i tracten anualment gairebé 700 hm³
d’aigua.
https://drive.google.com/file/d/1D--ad71o3z1EzoAlHFaalWAcBcfk1XV2/view?usp=sharing
Totes tenen en comú l’objectiu d’eliminació de la
càrrega contaminant continguda a l’aigua residual
entrant, per reduir la presència de matèria orgànica i sòlids
en suspensió, algunes disposen també de requeriments
més restrictius i eliminen, a més, nitrogen i fòsfor.
A partir d'una sèrie de

Com eliminar tractaments:
aquests ❏ físics
contaminants? ❏ químics
❏ biològics
Qué sóbté?
❏ Aigua depurada, llesta per ser abocar al medi sense produir-hi
afeccions negatives o bé un aigua que es podra reutilitzar si es
realitza un tractament addicional anomenat regeneració.
❏ Fangs, una vegada tractats es poden utilitzar en l'agricultura, com a

combustible en cimenteres... de manera que tot sigui aprofitable.
I a través de la digestió anaeròbia dels fangs (on els
microorganismes metabolitzen la matèria orgànica sense presència
d'oxigen), obtindran com a subproducte un biogas anomenat gas
metà. Aquest combustible es podrà utilitzar com a combustible en la
cogeneració i conjuntament amb gas natural, per obtenir energia i
calor. Aquesta energia produïda es pot utilitzar a la mateixa
depuradora o vendre-la a la xarxa elèctrica.
Normativa sobre
abocaments i aigua
La normativa relativa al tractament d'aigües residuals es
resumeix en les taules següents:
https://www.boe.es/boe/dias/2007/12/08/pdfs/A50639-50661.pdf
A nivell autonòmic, les comunitats autònomes en l'àmbit de
les seves competències també poden emanar normes
relatives a abocaments que completen la normativa
estatal.
Per exemple:
RESOLUCIÓ MAH/285/2007, de 7 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del

Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua d'1 d'abril de 2004, de fixació de
criteris en relació amb la vigilància i el control de la qualitat de les aigües marines
litorals i els paràmetres i límits dels abocaments de terra a mar.
https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=433406
Altres documents que podeu consultar-les al següent enllaç:

https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/saneamiento-depuracion/
Marco competencial del saneamiento y la depuración en España
1. Qui regula els abocaments en Espanya?
L'administració que regula els abocaments és l'Organisme de
Conca implicat en cada cas, que es coneixen com Confederacions
Hidrogràfiques.
Es tracta d'entitats de dret públic adscrites al Ministeri
d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient d'Espanya com a
organisme autònom.
https://www.miteco.gob.es/es/ministerio/funciones-estructura/organismos-
publicos/confederaciones-hidrograficas/default.aspx
Missions
1. planificació hidrològica
2. gestió dels recursos del domini públic hidràulic segons la
conca on es trobin
3. la concessió de drets d'explotació dels recursos aqüífers
4. la construcció i planejament d'infraestructures hidràuliques
5. la gestió mediambiental de la seva zona, amb especial atenció
a la preservació dels recursos i la qualitat de l'aigua.
2. Què és un abocament?
Legalment la definició d'un abocament s'estableix en l'Art. 245
del RD 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el RD
849/1986, d’11 d’abril: “Es consideren abocaments els que es
facin directament o indirectament en les aigües continentals, així
com a la resta del domini públic hidràulic, qualsevol que sigui el
procediment o tècnica utilitzada”.
https://www.boe.es/boe/dias/2003/06/06/pdfs/A22071-22096.pdf
Per a la realització d'un abocament cal → una autorització

administrativa concedida per l'organisme competent.
El procediment queda legalment definit en el Reial Decret

606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret
849/1986, de 11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del
Domini públic hidràulic.
Els formularis oficials per a la sol·licitud de
l'Autorització d'Abocament es s'estableixen en l'Ordre
AAA / 2056/2014, de 27 d'octubre.
https://www.boe.es/boe/dias/2014/11/05/pdfs/BOE-A-
2014-11411.pdf
Les Autoritzacions d'Abocament (AV) tindran una

vigència màxima de 5 anys.
A nivell autònomic i atenent l'ordre anterior podrem disposar de

diferents formularis dábocament dáigües residuals:
http://aca.gencat.cat/ca/tramits/
3. Límits d'abocament
Els límits o requisits per a l'abocament d'aigües
residuals urbanes al mig queden establerts en
l'Annex I de l'RD 509/1996, de 15 de març.
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1996-7159
S'aplicarà el valor de concentració o el

percentatge de reducció.
Abans de procedir a la realització d'un abocament a medi s'han
de prendre mostres per confirmar que els valors dels paràmetres no
superen el establert en les dues taules anteriors o en l'AV
corresponent a l'abocament a particular.
Paràmetres indicadors de
les aigües residuals
INDICADORS DE LA CÀRREGA CONTAMINANT
1. MATÈRIA ORGÀNICA
○ COT
○ DBO
○ DQO
2. SÒLIDS EN SUSPENSIÓ (SS)
3. NUTRIENTS
○ COMPOSTOS NITROGENATS
○ COMPOSTOS DE FÒSFOR
4. MATÈRIES INHIBIDORES
1. Matèria orgànica
❏ Procedents d'abocaments urbans, activitats
ramaderes, agrícoles o industrials amb manipulació
de matèria orgànica.
❏ Matèria formada → carboni, hidrogen i oxigen, amb
la presència, habitualment, de nitrogen.
❏ Alt impacte contaminant sobre el medi degut a
processos de descomposició de la matèria
orgànica.
Matèria orgànica + Microorganismes + Nutrients + O2 →

Productes finals + Nous microorganismes + Energia
calorífica
La mesura de la concentració de matèria orgànica:
a) Mètode directe és la mesura del Carboni

Orgànic Total (COT o TOC, de les seves
sigles en anglès "Total Organic Carbon")
mitjançant tècniques espectrofotomètriques.
b) Mètode indirecte → A partir del mesurament de la quantitat

de oxigen consumit (mg O2 / L aigua) per degradar (oxidar) la
matèria orgànica putrescible que conté aquest aigua.
Hi ha 2 procediments principals:
• Demanda química d'oxigen (DQO).
• Demanda bioquímica o biològica d'oxigen (DBO).
Les dues oxiden la matèria orgànica fixant l'oxigen.

Una forma habitual d'expressar la càrrega contaminant que conté
l'aigua residual, i que també s'utilitza en referència a la càrrega de
disseny que és capaç de tractar una instal·lació (dimensionat), és el
concepte de Habitant Equivalent.
Segons indica el RD 11/1995, defeneix Habitant Equivalent com → la

càrrega orgànica biodegradable amb una demanda bioquímica
d'oxigen de cinc dies (DBO5), de 60 g d'oxigen per dia .
El que significa que → cada habitante equivalente contamina 60 g al día de

DBO5.
Aquest paràmetre permet comparar abocaments de manera sencilla
Segons indica la directiva 91/271, per determinar els habitants equivalents

s'ha de comptabilitzar fent la mitjana de la setmana de major càrrega de
l'any sense pluges o abocaments extraordinaris.
La relació entre habitants reals i equivalents no és 1. Hi
ha més habitants equivalents que habitants reals en
qualsevol població.
Degut a la varietat de la procedència dels abocaments, el

total de la DBO5 és → la suma la càrrega orgànica
aportada per la població més la deguda a la resta de
contaminacions.
Per què és important conèixer el contingut de matèria

orgànica biodegradable?
1. possibilita conèixer l'eficàcia dels tractaments de
depuració
2. possibilita conèixer límpacte sobre la via aquàtica de
la incorporació d'una aigua residual al medi.
A) DBO
Mesura la quantitat d'oxigen que els microorganismes
requereixen per oxidar la matèria orgànica present en l'aigua.
Un procediment estandarditzat de laboratori consisteix en
mesurar la quantitat dóxigen consumit per una població de
microorganismes sota condicions de inhibició dels processos
fotosintètics, normalment 5 dies després que comenci el
procés (DBO5)
Consisteix en prendre una mostra de la mida especificada, i

incubar a la temperatura establerta durant 5 dies.
La demanda biològica d'oxigen es calcula mitjançant la diferència
entre l'oxigen dissolt inicial i el final.
El resultat séxpresa en mg d'oxigen/ litre de mostra.

Com més gran sigui la contaminació, més gran serà la
DBO
La DBO proporciona una mesura només aproximada de la

matèria orgànica biodegradable present a les aigües
residuals.
❏ Aigua Pura ................................................ ...0 - 20 mg / l

❏ Aigua Lleument Contaminada ......................20-100 mg / l
❏ Aigua Mitjanament Contaminada ................ 100-500 mg / l
❏ Aigua Molt Contaminada ............................. 500 - 3000 mg / l
❏ Aigua Extremadament Contaminada .......3.000-15.000 mg / l
B) DQO
Determina la quantitat de substàncies (orgàniques i
inorgàniques) susceptibles de ser oxidades químicament
contingudes en un aigua residual, sense la intervenció dels
organismes vius.
S’utilitza un agent químic fortament oxidant com dicromat o
permanganat potàssic, i es realitza en presència de catalitzadors
per a la determinació de l'equivalent d'oxigen de la matèria
orgànica que pot oxidar-se.
El resultat s'expressa en mg / L, i un valor elevat indica una aigua
amb moltes substàncies oxidables, és a dir, altament
contaminada.
Nota: Contingut en Cl- és elevat i

superior a 300 ppm donen lloc a
resultats erronis a l'aplicar
aquesta tècnica.
RELACIÓ ENTRE LA DQO I LA DBO
DQO sempre serà superior a el de la DBO, ja que moltes
substàncies orgàniques poden oxidar químicament però no
biològicament.
La relació entre DBO5 i DQO ens dóna una idea de el nivell de
contaminació de les aigües. (DBO/ DQO), així com aporta informació
molt útil sobre la seva biodegradabilitat i, per tant, sobre si és
susceptible de ser tractada mitjançant l'aplicació de processos de
naturalesa biològica.
Normalment, les aigües residuals urbanes presenten valors de la
relació DBO5 / DQO propers a 0,4.
Atenent a la classificació anterior:
❏ Si la relació (DBO / DQO) < 0,3 llavors parlem d'uns abocaments de

naturalesa industrial, poc biodegradables i són convenients els
tractaments fisicoquímics.
❏ Si la relació (DBO / DQO) (0.3 - 0.6) llavors parlem d'uns

abocaments de naturalesa urbana, o classificables com a urbans i
tant més biodegradables, d'acord aquesta relació sigui més gran.
Aquestes aigües residuals, pot ser tractades mitjançant tractaments
biològics.
2. Sòlids Totals
Pel que fa a el tipus de partícules que es poden mesurar en una
aigua residual tenim:
Sòlids Totals = Sòlids en suspensió + sòlids dissolts
Sòlids totals (ST) → són la matèria total que roman com residu després
de l'evaporació quan s’asseca a 103 - 105 °C. Unitat → (mg ST /l)
2.1.Sòlids en suspensió total (SST)

● Indica → la quantitat de sòlids (mg/l) presents en suspensió
que poden ser separats per mitjans mecànics (filtració en buit
o la centrifugació).
● Normalment s'associa a la terbolesa de l'aigua.
● En el tractament d'aigües residuals, s’utilitza com a control
l'efluent.
Poden tenir diferents noms i nomenclatures:
● matèria en suspensió (MES) (efluent)
● sòlids en suspensió del licor mescla (MLSS), en el cas
del biològic.
Determinació:
Filtrar mostra + pesada 1 (Filtre + sòlids retesos) en balança

analítica + assecar a 105ºC (estufa aire forçat) + pesada 2.
La diferència entre pesada 1 i pesada 2 = SST en mg / l.

❏ Sòlids sedimentables
❏ Es defineixen com aquelles sòlids que sedimenten al
fons de un recipinet en forma cònica Con Imhoff
durant el transcurs d’1 hora
❏ Permet determinar la quantitat de fang que obtindran
en la decantació primaria i l'eficiència del procés.
❏ Séxpressa en ml/l.
2.2 Sòlids dissolts totals (SDT)

Són la suma dels minerals, sals, metalls, cations o anions dissolts en
l'aigua.
La determinació → es basa en filtrar un volum d'aigua conegut per

després evaporar-ne en un recipient a 105 ° C, fins a pes constant.
A continuació, es pesa el residu filtrable.
2.3 Sòlids volàtils i fixos
Per diferenciar la part orgànica de la inorgànica és necessari realitzar
un procés de calcinació a 550 ° C.
Podem distinguir:
1. sòlids totals volàtils → relacionada amb la matèria orgànica,
susceptibles a degradar-se per l'acció biològica i es volatilitzen
després de dur a terme una calcinació a 550ºC.
1. Sòlids totals fixos → substàncies inerts o no biodegradables de

naturalesa inorgànica que no es volatilitzen a 550ºC (serien les
cendres).
3. Nutrients
Els principals nutrients presents a l'aigua residual són:
❏ Els compostos nitrogenats (N)

❏ Fòsfor i compostos derivats com ortofosfats (P)
❏ Potassi (K)
❏ Sodi (Na)
❏ Magnesi (Mg)
❏ Calci (Ca)
El K, el Mg i Ca es determinen principalment mitjançant

Cromatografia Iònica, directament des de la mostra d'aigua
residual.
3.1. Compostos nitrogenats
L'aigua residual el nitrogen es troba en diferents formes d’oxidació:
Majoritàriament
Minotitàriament
A) Nitrogen Total Kjeldalh (NTK)
A través d’un mètode Kjeldalh, es determina la concentració de
nitrogen en forma nitrogen amoniacal (NH4+ - NH3) +
nitrogen orgànic que es transforma amb ió amoni.
❏ Nitrogen orgànic
Podem considerar nitrogen orgànic → urea, aminoàcids, proteïnes,
péptids….
Les proteïnes de la carn, per exemple, són unions d’aminoàcids

que comporten la següent estructura:
Presenta un grupo amino

Aquest grup amino mitjançant l’acció del microorganismes són
capaços dálliberar aquest grup i convertir el grup NH3+ (derivat
de l'amoníac) en amoni NH4+
❏ Nitrogen amoniacal
● Origen lligat a la degradació de la matèria orgànica.
● Biodegradable, incolor, presenta una forta olor i es dissol

ràpidament en l'aigua.
● Es troba principalment en forma d'ió amoni (NH4+),
encara que també pot estar en forma d'amoníac (NH3)
depenent de la temperatura i el pH.
● Presenta alta toxicitat per a la vida aquàtica.

Aquest paràmetre determina la càrrega de disseny per al
procés d'eliminació de nitrogen (nitrificació-
desnitrificació), que es pot dur a terme en el reactor biològic
de la depuradora completant el procés d'eliminació de DBO.
6.2 Nitrogen nítric

Fa referència a les formes NO2- (nitrits) i NO3-(nitrat)
S’obtenen a l’oxidar-se els compostos amoniacals gràcies a

l’activitat de diversos bacteris autòtrofs (com a font de carboni
per al seu creixement necessiten compostos inorgànics com CO2
o bicarbonat)
NH4+ → Nitrosomas + O2 → nitrits → Nitrobacter + O2 →

nitrats
Quin és el procés de nitrificació i desnitrificació en una
EDAR:
❏ Nitrificació: l’amoni és oxidat per bacteris autòtrofs a nitrat
en presència d'oxigen i carboni inorgànic.
❏ Desnitrificació: el nitrat és reduït per bacteris heteròtrofs
(on la font de carboni són els compostos orgànics) a
nitrogen molecular gas, en absència d'oxigen i presència
de carboni orgànic.
N2O
Oxigen
NO
Absència d’oxigen
Nitrits (NO2-)
❏ Forma inestable que pot reduir-se ràpidament a nitrogen
gas o oxidar a nitrat.
❏ Part minoritària entre les formes de nitrogen.
❏ Tòxics per a la salut humana → ja que a l'arribar al flux
sanguini en forma metahemoglobina una forma oxidada de
la hemoglobina (hemoglobina + Fe+3 ), té molta afinitat en
lóxigen i no deixa cedir-lo als teixits, dificultant la respiració
cel.lular. Pel que redueix la capacitat de transportar
oxigen.
Nitrats
❏ Sórigina de l’oxidació del nitrogen orgànic o de manera directa
dels abonaments o additius utilitzats en processos productius.
❏ Són tòxics ja que en el sistema digestiu són reduïts per l'acció

bacteriana a nitrits.
Les concentracions habituals dels diferents compostos
nitrogenats en l'aigua residual urbana són:
3.2 Compostos de fòsfor
El fòsfor es troba en l'aigua residual en forma de fosfats (PO4-3) o
polifosfats (HPO4-2, H2PO4-, H3PO4) i prové majoritàriament dels
detergents domèstics, de la percolació i escolament de les aigües
agrícoles i en menor mesura de les excrecions humanes (origen
orgànic)
Per què cal reduir la seva concentració? El fòsfor és un element

limitant per a la generació de matèria biològica en la natura. Per això,
la seva presència en l'aigua pot ser causa d'eutrofització.
és un procés de creixement descontrolat de

el fitoplàncton que es produeix quan el fòsfor
deixa de ser limitant afavorint la proliferació
de bacteris cianofíceas que són capaços de
fixar el nitrogen atmosfèric.
L'increment de microorganismes fotosintètics en l'aigua produeix
un enterboliment i confereix un color verdós a l'aigua.
Després de la seva mort, aquestos s'acumulen en el fons
generant una important demanda d'oxigen dissolt per part dels
bacteris aerobis que degraden aquesta biomassa morta, que
acaba donant lloc a un esgotament de l'oxigen permetent la
proliferació de bacteris anaeròbics que produeixen reaccions de
fermentació en la matèria orgànica acumulada.
Aquests processos fermentatius degraden la matèria orgànica

desprenent àcid sulfhídric (H2S) i amoníac (NH3), que són els
causants de la mala olor característic de les aigües putrefactes.
Procés d’eliminació:
❏ Eliminació biològica: Es basa en el

desenvolupament de microorganismes acumuladors
de polifosfats (Actinobacteria, Rhodocyclus spp.) en
certes condicions, que acumulen a l'interior cel·lular el
fòsfor, eliminant-lo de l'aigua.
❏ Decantació: Utilitzant reactius químics que

reaccionen amb els fosfats i polifosfats formant nous
compostos fàcilment decantables.
8. Matèries inhibidores
Són aquelles matèries que produeixen certa

toxicitat i poden inhibir els processos biològics,
com per exemple els metalls pesats.
Normalment interfereixen en els resultats de les

determinacions analítiques de la DBO5 i molt
probablement vagi a afectar els rendiments de
depuració.
Per mesurar la presència de matèries inhibidores es

determina → l’índex de toxicitat, mitjançant assajos
de biotoxicitat (microorganismes).
Els organismes més habitualment utilitzats en els assajos
de biotoxicitat són:
• Daphnia sp. : es tracta d'un crustaci planctònic

coneguts comunament com puces d'aigua.
• Vibrio fischeri: bacteri marí

luminescent, que permet una
determinació molt ràpida de la ecotoxicitat
mesurant la quantitat de llum emesa.
Els paràmetres que s’analitzen:
Línea d’aigua
❏ Sólid en suspensió totals
❏ PH
❏ Conductivitat
❏ DQO
❏ DBO5
❏ Nitrogen amoniacal,
❏ Nitrats
❏ Nitrits
❏ Nitrogén total
❏ Fósfor total
Línia de fangs
❏ Residu sec
❏ Materia volàtil
Indicadors Fisicoquímics
1. CONDUCTIVITAT
2. pH
3. OLIS I GREIXOS
4. TEMPERATURA
5. TERBOLESA
1. Conductivitat elèctrica
Mesura la capacitat que té l'aigua en transmetre l'electricitat i és
deguda a les sals dissoltes que conté.
És mesura 𝞵S/cm i sútilitza el que anomenem conductímetre
La temperatura afecta significativament a la mesura de la

conductivitat incrementat entre un 1 i el 4% per cada grau
centígrad.
Per aquest fet se sol aplicar un factor de correcció a la mesura
de conductivitat, segons la temperatura de la mostra, per tal de
normalitzar o estandarditzar la mesura obtinguda a la conductivitat
que s'hagués determinat si la mostra estigués a 25 ° C de
temperatura.
2. pH
Defineix com l'acidesa o basicitat d'un medi i s'estableix a
partir de el mesurament de la concentració de protons o ions
d'hidrogen (H +).
Séxpressa → pH = - log [H +] Rang pH → entre 1 i 14
El pH aigües residuals urbanes sol estar en valors entre 6,5 i

8,5.
Per mesurar s'utilitza un pH-metre que consta dúna cel.lula

electroquímica de vidre equipada amb un elèctrode i mesura el
flux de protons entre 2 dissolucions causa d'una diferència de
potencial.
La mesura de pH també es veu afectada per la temperatura,

per la qual cosa es recomana realitzar el mesurament a 25 ° C.
3. Olis i greixos
Es el que s’anomenen lípids i poden trobar-se en forma d'oli o de
greix segons la temperatura.
Característiques:
● Dórigen animal, vegetal o a partir de derivats de petroli (els
anomenats olis bituminosos).
● No són biodegradables
● La seva presència dificulta els tractaments fisicoquímics de
l'aigua.
Com determinar la seva concentració?
La determinació es realitza mitjançant dissolució amb hexà.
Per a això es extreuen els greixos i olis de l’aigua per íntim
contacte amb el solvent (n-hexà), per exemple, en un equip
Soxhlet, i la seva determinació es realitza gravimètricament per
pesada mitjançant recuperació del solvent en un equip de
destil·lació.
4. Temperatura (ºC o Fahrenheit)
❏ Paràmetre important que afecta a les reaccions

químiques i les velocitats de reacció.
❏ La temperatura aigua residual està condicionada
tant per factors ambientals com per l'ús.
❏ Afecta al rendiment dels sistemes de tractament
de depuració, ja que condiciona la velocitat de les
reaccions biològiques (cinètica).
❏ A baixes temperatures, s'alenteixen els processos
biològics i en conseqüència disminueix el rendiment
dels processos de depuració.
❏ Temperatura òptima desenvolupament bacteria
→ 25 a 35ºC
5. Terbolesa
El control de la terbolesa en una EDAR és bàsic per

conèixer l'estat de l'efluent.
La terbolesa es mesura en NTU: Unitats Nefelométricas de

Terbolesa, i el instrument usat per a la seva mesura és el
nefelómetre que mesura la intensitat de la llum dispersada a 90
quan un raig de llum passa a través d'una mostra d'aigua o
turbidímetre.
INDICADORS MICROBIOLÒGICS
1. BACTERIS
❏ Bacterias entéricas
1. COLIFORMES FECALS I TOTALS
❏ Escherichia
❏ Enterobacter
❏ Klebsiela
❏ Citrobacter
❏ E. coli ppalm.
1. ESTREPTOCOCS FECAL
❏ Enterococcus
❏ Streptococcus
1. PROTOZOUS
2. METAZOUS
❏ rotífers
❏ anèl·lids
❏ larves
❏ helmints ppalm. patògens
Els bacteris més habituals són les entèriques, que colonitzen
el tracte gastrointestinal humà i s'eliminen per la matèria fecal.
❏ Els bacteris coliformes fecals, en particular E. coli, són
un indicador de contaminació fecal útil per la seva relació
amb els bacteris tifoides i la seva alta concentració.
❏ Els bacteris estreptococs fecals són bons indicadors
microbiològics per la seva alta tolerància a condicions
ambientals adverses i la seva taxa de supervivència.
❏ Els protozous són microorganismes unicel·lulars
eucariotes que habiten en mitjans humits i aquosos, tant
dolços com salats, i normalment nocius per a l'ésser humà.
Són els causants de la disenteria.
❏ Els metazous són microorganismes pluricel·lulars
eucariotes, i els patògens més destacats són els helmints.
L'indicador per mesurar el comportament dels ous d'helmint
és el áscaris lumbricoides.
Indicadors específics
1. OXIGEN DISSOLT (OD)

2. DIÒXID DE CARBONI (CO2)
3. ÀCID SULHÍDRIC (H2S)
4. METÀ (CH4)
5. MICROORGANISMES PATÒGENS
1. Oxigen dissolt (OD)
És un paràmetre que es determina la qualitat de l’aigua i el
grau de contaminació.
❏ Aigües netes → altes concentracions O2
❏ Aigües residuals → disminueix en funció del contingut
de matèria orgànica.
L’oxigen dissolt es mesura in situ, ja que varia segons la
temperatura, l'agitació i altres característiques de l'aigua.
Analitzador d'OD (oxímetre)

Factors que condicionan a la concentración de l’oxigen dissolt
➢ Temperatura → OD varia inversament proporcional

a la temperatura, és a dir, a major temperatura implica
una menor concentració d'oxigen dissolt en l'aigua. Es
deu a que al augmentar la temperatura, disminueix el
grau de solubilitat de l’oxigen.
◼ Per aquesta raó, normalment l’aigua freda conté
més oxigen que l’aigua calenta.
➢ Altitud sobre el nivell de la mar del punt de

mesurament.
○ A major altitud, l’aigua contindrà menor oxigen
dissolt l’aigua.
➢ Turbulència de la massa d'aigua.
○ Les aigües tèrboles no permeten el pas de la llum
visible, de manera que el fitoplàncton no pot
realitzar la fotosíntesi, disminuint encara més
l'oxigen dissolt.
○ Quant major siga la concentraciò de partícules
en suspensió, menor la quantitat de llum solar
que rep, i per tant una disminució en les
concentracions de l'oxigen dissolt.
➢ Reaccions biològiques o químiques

○ Quan major sigui la reacció biològic dels
bacteris, major consum i menor concentració
OD.
Conseqüències
➢ químicament → modifica l'alcalinitat i el pH de les

aigües, afectant l'equilibri químic d'algunes reaccions
com la nitrificació en el reactor biològic o la
metanogènesi en la digestió anaeròbia de fangs.
➢ físicament → Dificulta la sedimentació en la

decantació primària a causa de fenòmens de
desgasificació que arrosseguen partícules sòlides a
superfície.
El mesurament del CO2 es pot realitzar mitjançant

valoració de l'alcalinitat, els carbonats i els bicarbonats.
3. Àcid sulfhídric (H2S)
S'origina en la descomposició de les substàncies
orgàniques que contenen sofre i per la reducció de
sulfits (SO3-2 ) i sulfats (SO4-2).
❏ Gas tòxic, infamable i explosiu.

❏ Responsable de l’edor i olors de les aigües
residuals.
❏ Més pesat que l'aire i tendeix a acumular-se al
fons dels espais poc ventilats. Encara que al
principi aquest gas és picant després ja no es nota i
pot agafar als operaris desprevinguts.
❏ Afecta principalment al sistema nerviós. La seva
toxicitat és comparable a la del cianur d'hidrogen.
Problemes degut a concentracions elevades
❏ En forma gasesosa → genera problemes en la
seguretat de la operació per la seva elevada toxicitat
com per la generació de mals olors.
❏ En forma dissolta → Pot provocar l’inhibició de les

reaccions microbiològiques pròpies del tractament de
depuració.
4. Metà (CH4)
❏ A l'igual que el CO2, el metà, CH4, apareix per la
descomposició anaeròbica de la matèria orgànica.
❏ Gas tòxic i altament inflamable
❏ La seva presència pot comportar problemes de seguretat
en l'operació de les instal·lacions de tractament.
❏ Quan es genera de forma controlada en el tractament de
la línia de fangs de la depuradora pot ser valoritzat
energèticament com a combustible.
❏ Per detectar CH4 i H2S en l'ambient de l'EDAR es fa ús
del detector de gasos.
5. Microorganismes patògens
Alguns d'ells són:
➢ E.coli
➢ Clostridium perfringens.
➢ Cianobacterias.
➢ Campylobacter sp.
➢ Yersinia enterolítica.
UF2. ESTACIÓ
DEPURADORA
Tipus de processos
En les instal.lacions d’una EDAR poden distinguir dues o 3 linies
de procés:
1. La línia d'aigües formada per les següents etapes/processos:

2. Pretractament
3. Tractament primari
4. Tractament secundari
5. Tractament terciari
2. La línea de fangs esta formada per les següents etapes:
1. Espessiment
2. Digestió / Estabilització
3. Deshidratació
4. Gestió de fangs / tratament terciari
3. La línea de gas → Biogàs

Etapes del tractament de l'aigua
(línia d’aigua)
1. Pretractament
Tracta de protegir els equips mecànics
dels tractaments pròpiament dits i a
les conduccions intermèdies.
2. Tractament primari
Objectiu → la separació de la
major part dels sòlids
sedimentables i, indirectament,
de part de la càrrega orgànica.
3. Tractament secundari
❏ Objectiu → transforma la càrrega orgànica soluble
en material sòlid.
❏ La massa de microorganismes s'alimenta de la
matèria soluble per produir nova massa biològica
(tractament biològic)
❏ L'excés de microorganismes es separa com un fang o
fang, el qual per la seva disposició final sol tractar
conjuntament amb els sòlids separats en el primari.
❏ El tractament més comú és de tipus aerobi, amb
aportació d'aire.
Processos biològics, segons la presència d'oxigen:
1. Processos aerobis (Aerobiosi)

❏ Es desenvolupen en presència d'oxigen lliure, durant el
qual els microorganismes duen a terme l'oxidació biològica
de la matèria orgànica i els nutrients continguts en l'aigua
residual, assimilant en forma de biomasses amb respiració
óxica (respirant oxigen).
❏ Presenten elevats rendiments energètics i importants
taxes de creixement de la biomassa, el que suposa una
producció de fangs elevada.
2. Procés anaerobi (Anaerobiosi), en el qual no es troba

disponible oxigen lliure i per el seu creixement utilitzen els
els propis compostos orgànics.
Com a resultat d'aquest tipus de metabolisme, bona part del
carboni disponible s'empra en la formació de subproductes
(per exemple, biogàs).
3. Tractament anòxic
❏ Aquelles on no necessiten ni oxigen ni matèria
orgànica, per realizar les seves reaccions metabòliques,
sinó utilitzen molècules inorgàniques, com nitrats,
sulfats, hidrogen, etc.
❏ En el cas concret del metabolisme del nitrogen, aquesta

reacció s'utilitza per la reducció de nitrat a nitrogen gas i el
seu alliberament a l'atmosfera, aconseguint la seva
eliminació de l'aigua en els tractaments de nitrificació-
desnitrificació.
Els microorganismes que actuen en els processos biològics es
divideixen:
En funció la font de carboni
● Autòtrofs: aquells que per al seu creiximent utilitzen

com a font de carboni substàncies inorgàniques com ara
el CO2 i bicarbonats.
● Heteròtrofs: requereix matèria orgànica com a font de
carboni.
En funció si poden desenvolupar-se amb oxigen

● Aerobis: sols utilitza oxigen
● Anaerobis: sols poden creixer en ausència d’oxigen.
● Facultatius: pot usa oxigen quan està present, però
poden utilitzar un altre element en la seva absència.
4. Tractament terciari
Objectiu → avançar en la depuració, sent aquesta

fase del tractament també anomenada "afinament".
Les finalitats d'aquest tractament terciari són:
❏ d'una banda, una major eliminació de

compostos nitrogenats o de fòsfor (els que no
han estat eliminats en el tractament secundari)
que no són admissibles en el medi receptor i la
desinfecció de l’aigua final.
❏ per un altre la regeneració de l'aigua, que permet
poder reutilitzar-la com a recurs hidràulic.
Rendiments de la depuració
Pretractament
A) Desbast (reixes i tamisos)
B)Desarenador
C)Desengraixant
A) EL DESBAST (primera operació)
Objectius
➢ Retenir i eliminar els sòlids voluminosos, flotant i
en suspensió de l’aigua residual
➢ Maximitzar i eficientar rendiments en els
tractaments.
➢ Preservar la instal·lació d'erosions i
taponaments.
Processos que integren el pretractament per l'ordre
habitual :
1. Obra d'arribada.
2. Bassa de retenció / laminació (ocasional).
3. Elevació d'aigua bruta.
4. Desbast.
5. Desarenament i desgreixatge.
Primer desbast que es troba en una EDAR se situa en la obra
de recepció i arribada, que correspon a un pou en què es
produeix una reducció de la velocitat de circulació de
l'aigua pel que fa a la velocitat a la qual era transportada en el
col·lector, afavorint la decantació de les graves de major
grandària en el fons de pou, les quals seran extretes
mitjançant una cullera bivalva.
A més, apareix la primera reixa de molt gruixuts (Desbat de
molt gruixuts) amb una llum de pas de diversos centímetres i
que reté els grans sòlids com fustes, grans plàstics, etc.
Associat a l'obra d'arribada i / o pou de gruixuts, solem trobar
una instal·lació molt important per a la seguretat operativa de la
depuradora, que sánomena o es tracta del bypass o
sobreeixidor. Aquest permet evacuar el cabal superior al de
disseny del pretractament que pot arribar a la planta en situació
d'avinguda. Cal remarcar que el bypass no es considera part del
desbast.
Després de l'elevació de capçalera i abans dels tamisos, es
situa el desbast de gruixuts, segon nivell de reixes.
● Es situa en el propi canal de desbast.

● La llum de pas dels barrots de la reixa és d'uns pocs
centímetres, entre 1,5 i 5 cm
● Es disposa almenys de 2 unitats en paral·lel de manera
que sigui possible deixar d'elles fora de servei per
realitzar les tasques de manteniment, sent
imprescindible deixar un canal de by-pass de
seguretat en cas d'instal·lar una única unitat.
● Poden ser tant de neteja manual com automàtica, sent
més habitual les reixes de neteja automàtica per als
canals normalment operatius i de neteja manual la reixa
de canal de bypass o de seguretat.
Tipus de reixes de desbast
Desbast de fins o tamisat (poden utilitzar-se indistintament)
És important tenir en compte la important pèrdua de càrrega que

provoca.
Tamís estàtic autonetejant

(Hidranet)
Tamís rotatiu (Rotopass)
Tamiz deslizante (Aquaguard)
Tamiz de escalera móvil

Operació de desbast
Està relacionat amb els sistemes de neteja, l'ús de productes

químics i la retirada dels residus de desbast.
La correcta neteja de les reixes i tamisos permetrà:

➢ Mantenir el rendiment i eficàcia dels elements del desbast.
➢ Evitar les avaries o el deteriorament anticipat dels equips.
L’operació de neteja porta associats uns costos d'operació:
➢ Consum energètic en cas de sistemes de neteja automàtica.
➢ Consum d'aigua i / o reactius de neteja.
➢ Dedicació del personal operador.
Per assegurar el correcte funcionament dels elements de desbast

i la seva òptima operació, és funció de l'operari la revisió
periòdica dels elements del desbast, la seva manera de
funcionament i el seu estat de neteja, per poder corregir
ràpidament qualsevol anomalia detectada.
A continuació es detallen les tasques diàries en l'obra d'arribada i el
desbast i es proposa una freqüència tipus, encara que en cada instal·lació
el Cap de planta d'ajustar la periodicitat de les operacions:
Paràmetres que s'han de controlar per assegurar un bon
rendiment del desbast, sent principalment:
1. Ràtio d’evacuació de residus

2. Contingut d'aigua en els residus, així els costos
associats, per minimitzar i reduir el contingut d’aigua, per
tal d’evitar creixement de bacteris descomponedors de la
matèria orgànica en els contenidors d'emmagatzematge de
residus, que incrementen l'emissió de substàncies
generadores de males olors i la proliferació de vectors com
mosques o altres insectes.
3. Situació general del by-pass, per assegurar el seu ús en

cas d'increment de cabal per pluges.
4. L’acumulació de sorres al pou de gruixuts.

B) DESARENADOR
Objectiu → Eliminar les sorres que puguin haver en l’aigua
residual
Tipus de desarenadors
1. Desarenador de flux horitzontal (flux lineal)

2. Desarenador de flux vertical (flux ascendent)
Les partícules de sorra sedimenten mentre l'aigua ascendeix, per el que la

velocitat d'ascens del flux d'aigua ha de ser inferior a la de caiguda de les
partícules en sedimentació.
3. Desarenador airejat
4. Desarenador de vòrtex
Extracció de sorres
El sistema més habitual per a això és l'aspiració per bombes
especialitzades, descarregant sobre un canal que condueix a una
instal·lació de rentat i concentració, on les sorres es dipositen i després
se separen mecànicament, ja sigui amb cargol d'Arquímedes o amb
un sistema de rasquetes sobre plànol-inclinat.
Ràtio de producció de sorres en una depuradora d'aigües residuals

urbanes amb xarxa de sanejament unitària es considera normal entre 2-5
m3 / 100 dm3 d'aigua tractada.
C) DESGREIXADOR
L'objectiu → eliminar substàncies com olis, greixos,
sabons, petits trossos de fusta o suro, altres residus
vegetals, petits trossos de plàstic i altres materials
flotants més lleugers que l'aigua, la presència podria
distorsionar els processos de tractament posteriors.
Normalment es localitza després del desarenament, tot i

que desarenament i desgreixatge poden realitzar-se
conjuntament si el contingut de greixos és moderat.
Quan l'aigua residual prové de certes indústries i / o

presenta un contingut elevat de greixos, cal que el
tractament sigui específic, emprant, per exemple, la
càmera de greixos Kramer.
Quan tots dos processos es realitzen conjuntament, els paràmetres
de dimensionament del desarenador-desgreixador són els
següents:
Amb aquestes condicions pot aconseguir un rendiment

d'eliminació de les matèries grasses de fins al 80%.
Procés de desgreixatge
Es realitza mitjançant insuflació d'aire per desemulsionar els
greixos i aconseguir una millor flotació d'aquestes, que es
s'acumulen en la superfície del tanc desgreixador, mentre que
l'aigua circula per la part inferior del dipòsit sortint per una
canonada situada a una cota inferior a la d'entrada.
L'aportació d'aire es realitza mitjançant bufadors o aeroflots.
Problemes a l’EDAR per presència de greixos
Tractament de greixos i flotants
Es realitza mitjançant un concentrador de greixos amb la
finalitat de reduir el seu contingut d'aigua.
Operació del
desarenament i desgreixat
Paràmetres de control
1. Ràtio d'evacuació de sorres i flotants per metre cúbic

d'aigua tractada.
2. Atenció a la reducció del contingut d'aigua.
3. Assegurar el correcte funcionament de les bombes
d'extracció de sorres per evitar acumulació al fons del
canal.
4. Assegurar el correcte règim de funcionament dels
bufadors d'aportació d'aire al canal desarenador-
desgreixador i de l'estat dels difusors.
5. Verificar el correcte funcionament de les sondes de
mesurament en continu de pH i conductivitat situades
al canal de sortida del pretractament, si n'hi hagués.
Incidències i principals problemàtiques en l’operació del
pretractament
CARACTERITZACIÓ DE RESIDUS
Residus de desbast https://residus.gencat.cat/ca/inici/
Els sòlids separats en les operacions de desbast estan categoritzats

com residus no perillosos per la Llista europea de residus amb el
codi LER 190801.
Per a la seva gestió, aquests residus són assimilats a RSU (Residus
Sòlids Urbans), de manera que el seu destí més habitual és la
disposició en abocador autoritzat.
Es pot consultar l'Ordre MAM / 304/2002, de 8 de febrer, per la qual
es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la
llista europea de residus, transposada a la legislació espanyola en
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2002-3285
Els residus separats s’han escórrer al màxim per minimitzar el

contingut d'aigua. La seva la presència en els contenidors de residus
acumulats afavoreix la proliferació de bacteris i altres
microorganismes que poden generar problemes d'olors, actuar com a
vectors per a la transmissió de patògens continguts en l'aigua
residual, etc.
A més, la tendència actual és la instal·lació de trituradores de
residus de desbast amb l'objectiu de reduir el volum de residus a
abocador, d'acord amb el principi de sostenibilitat de generació de
residus.
En els últims anys, amb l'increment de l'ús domèstic de tovalloletes

higièniques humides i l'hàbit de desfer-se'n pel vàter, ha aparegut un
gran problema en les xarxes de clavegueram i els desbastos de les
depuradores d'aigües residuals.
Les tovalloletes, encara que puguin arribar a ser biodegradables,

presenten temps de descomposició molt alts, pel que la seva
persistència és elevada. Les seves fibres creen madeixes que
provoquen obturacions en els col·lectors i importants avaries en els
equips de desbast i en les bombes d'elevació.
Altres residus que habitualment es separen en el desbast d'una

EDAR són: plàstics, bastonets per les orelles, compreses i tampons,
preservatius, restes de menjar, etc.
Residus de desarenador
Les sorres separades en el pretractament estan

categoritzades com a residus no perillosos per la Llista
europea de residus amb el codi LER 19.08.02.
La seva gestió més habitual és la disposició en abocador

autoritzat.
Per a la seva valorització és possible que es requereixin

tractaments de rentat o higienització per reduir el contingut
de matèria orgànica i eliminar la presència de patògens,
utilitzant-les com material de farciment en rases o com
estructurant de terra en processos de compostatge o,
fins i tot, introduïdes al forn de cimenteres.
Residus de desgreixatge
Els greixos i les escumes separades són majoritàriament residus
orgànics, i per això, a priori, podrien tractar-se en la digestió
anaeròbia juntament amb els llots generats a l'EDAR, però no sol
ser aconsellable, ja que contribueixen a la formació de crostes i
escumes al digestor.
Els greixos separades en el pretractament d'una depuradora
estan classificades per la Llista europea de residus amb 2
possibles codis LER, en funció de la seva composició:
• LER 190.809 - Mescles de greixos i olis procedents de la

separació de aigua / substàncies olioses que contenen
només olis i greixos comestibles.
• LER 190.810 - Mescles de greixos i olis procedents de la
separació de aigua / substàncies olioses diferents de les
especificades en el codi 190.809. Considerat residu
perillòs(RP).
Requeriran tractaments específics (Incineració,
evaporació, etc.), així com condicions específiques de
emmagatzematge i transport.
Caldrà determinar els greixos separats en l’EDAR,
mitjançant un estudi i caracterització per part d'un
laboratori ambiental acreditat.
Si no són perillosos, s'haurà de sol·licitar a l'administració

competent en gestió de residus la catalogació amb el codi
LER 190.809 (Residu No Perillosos) amb la qual s'haurà
d'estudiar la possibilitat de valorització, ja sigui
energèticament, mitjançant compostatge o qualsevol altre
tractament de valorització viable, i validat per l'organisme
competent en gestió de residus.
Tractament primari
Objectiu principal → és la reducció del contingut de sòlids en
suspensió de l'aigua residual.
Dentro de estos sólidos en suspensión quedan incluidos en los

sólidos sedimentables, els flotables i una part dels sòlids
coloidals (mida entre 10-3 y 10 μm).
Com bona part dels sòlids en suspensió estan constituïts per matèria
orgànica, una conseqüència del tractament primari és la reducció de
la càrrega orgànica en l’aigua residual (expressada en DBO5).
Igualment s’aconsegueix amb una reducció de la contaminació
bacteriològica.
El grau de reducció variarà en funció del procediment de tractament

primari utilitzat i de les característiques de l’aigua residual.
La precipitació química en el tractament de les aigües
residuals consisteix en l'addició de substàncies químiques a
l’aigua amb l’objectiu de alterar l’estat físic dels sòlids continguts
(disueltos y en suspensió) per facilitar la seva eliminació per
sedimentació.
Les tres etapes del procés de precipitació química son:

coagulació, floculació i separació dels agregats respecte a
la fase líquida (sedimentació).
Els rendiments d’eliminació esperables son:

▪ 80-90% dels sòlids suspesos i dissolts.
▪ 50-70% de la DBO5.
▪ 40-60% de la DQO.
▪ 85-90% de les bacteries.
Factors que influeixen en el procés de sedimentació
1. Tamany de partícula: A major mida de partícula major

velocitat de sedimentació.
1. Pes específic de les partícules: A major pes de partícula

major velocitat de sedimentació.
1. Concentració de sòlids en suspensió: A major concentració

de sòlids en suspensió, major eficàcia d’eliminació per
sedimentació.
1. Temperatura: La temperatura afecta de forma inversa a la
densitat del fluïd, disminuint la densitat a incrementar la
temperatura. Per tant, a major temperatura major
sedimentació per disminució de la densitat.
1. Temps de retenció: A més temps d’estància de la massa

d’aigua en el decantador, millor rendiment d’eliminació de
partícules.
Paràmetres de control procés de decantació
❏ La velocitat ascensional o carga superficial. Es

calcula dividint el cabal d’aigua per la superfície del
dipòsit de sedimentació.
❏ El Temps de Retenció. Temps que l’aigua i les

partícules a decantar permanecen en el decantador
primari, i es calcula dividint el volumen del dipòsit de
sedimentació pel caudal a tractar.
Tipus de decantadors segons la seva geometria
❏ Decantadors rectangulars i circulars

❏ Decantadors lamelars
Són les més compactes, i per tant la seva instal.lació es

indicada per a quelles que tenen limitació d’espai, però
els seus costos d’implantació i operació son més
elevats.
Són semblant al convencional però l'addició de lamel·les

multiplica l'àrea de decantació i, per tant, augmenta
l'efectivitat augmentat l’àrea de contacte.
Es tracta d'un dipòsit rectangular fabricat amb acer inoxidable,
PRFV o PP, obert a la part superior.
A l'interior hi ha uns paquets de lamel·les plàstiques buides i
amb una inclinació de 60 graus.
El vessament és introduït a través d'una càmera d'entrada que
permet dirigir el flux d'una manera uniforme cap a les lamel·les.
L'aigua ascendeix pels conductes lamel·lars alhora que els
sòlids van dipositant-se i relliscant per les lamel·les cap al
fons, on són recollits.
Operació de la decantació primària
Paràmetres que cal controlar en la decantació primaria
1. El caudal entre totes les línies de la decantació primària, sent

uniforme en el repartiment.
1. L’alçada dels llots de l’interior del decantador, evitant

acumulacions que donin lloc a la fermentació incontrolada
alliberament a l'atmosfera de biogàs. Com a conseqüència
genera olors, problemes d’espessit i un increment de la càrrega
orgànica a tractar en el reactor biològic.
1. Temps de residència del llot adequat amb el fi d’evitar el
seu anaerobiosi i fermentacions descontrolades.
1. Ajust de la velocitat del pont (<120 m / h) per evitar
pertorbacions o turbulències en el procés de sedimentació.
1. Corregir la gestió dels flotants amb la fi d’evitar la seva
acumulació a la superficie del decantador y los malos olores
asociados.
Característiques dels fangs primaris
❏ Consistencia limosa, color marró grisàci oscurque pot arribar a
un clor negre en cas d’anaerobiosis,.
❏ Olor desagradable, fort i un poc agrícola
❏ Molt inestables químicament, ja que és molt ric en matèria
orgànica fàcilment biodegradable que fermenta ràpidament en
condicions anaerobies generant gasos com a metà, sulfhídric i
monòxid de carboni.
La purga és l’extracció dels sistemes dels fangs
decantats mitjançant bombes que succionen el iots i
són impulsats a la següent etapa del tractactament,
en la línia de llots.
.
UF2. ESTACIÓ
DEPURADORA
TRACTAMENT BIOLÒGIC
Finalitats del tractament secundari
❏ Eliminar per decantació les particules

sedimentables.
❏ Eliminar més de l'90% dels bacteris que conté

l’aigua residual, algunes de les quals són o poden
ser patògenes.
❏ Estabilitzar la matèria orgànica.
❏ Oxidar la matèria carbonosa i (si escau) les

formes de nitrogen que conté l'aigua residual.
2. Tipus de tractament
A) Segons l'element contaminant a eliminar:
➢ Tractaments biològics per a l'eliminació de matèria orgànica
carbonosa (DBO o DQO).
➢ Nitrificació: processos biològics d'oxidació de les formes de nitrogen
orgànic o amoniacal a nitrat i nitrit.
➢ Desnitrificació: processos de transformació de les formes de
nitrogen oxidat (nitrits i nitrats) a nitrogen gasós.
Per a l'eliminació global de les formes de nitrogen és necessari
combinar els dos anteriors: nitrificació-desnitrificació.
B) Segons el potencial d'òxid-reducció en el que desenvolupa la

reacció biològica:
➢ Processos aerobis, que necessiten oxigen.

➢ Processos anaerobis, que es produeixen amb ambients amb
absència estricta d'oxigen.
➢ Processos anòxics, que es desenvolupen amb absència o
escassetat d’oxigen dissolt.
c) Segons la forma en què es desenvolupa i es manté la
biomassa:
1. Cultiu en suspensió (o cultiu lliure)

➢ Consisteix en el desenvolupament d'un cultiu biològic
dispers en forma de flòcul en un dipòsit agitat, airejat i
alimentat amb l'aigua residual, que és capaç de metabolitzar
com a nutrients els contaminants biològics presents en l'aigua
residual. Aquest cultiu biològic és conegut com licor
mescla.
➢ Per mantenir una concentració de biomassa estable al

reactor biològic és necessari recircular una part dels fangs
sedimentats en la fase de clarificació, retornant-los al reactor.
➢ En paral·lel, una altra fracció és extreta, passant a la línia de

fangs mitjançant la purga de fangs en excés.
➢ L'agitació en el reactor evita sedimentació i
homogeneïtza la mescla dels flòculs bacterians
amb l'aigua residual.
➢ La ventilació requerida té per objecte subministrar

l'oxigen necessari per als microorganismes
aerobis.
A més dels bacteris, que són els principals organismes

de la biocenosi desenvolupada en el reactor, trobem
altres microorganismes, especialment protozous i
rotífers.
Característiques del reactor biològic amb cultiu lliure:
● Raonablement flexibles davant les variacions de

càrrega i presenten alts rendiments de depuració, per
el que estan molt estesos com a sistema de tractament
per instal·lacions de depuració mitjanes i grans.
● Presenten elevats costos d'inversió i d'explotació
2. Cultiu fix o biopel·lícula
➢ La biomassa es desenvolupa fixa sobre

diferents materials o suports es crea una capa
d'alt contingut en aigua i elevada concentració de
biomassa que recobreix el suport.
➢ La densitat i el gruix de les biopel·lícules poden

ser tremendament variables, sent les capes
més denses les més pròximes al suport.
El gruix mig:
● biopel·lícules aeròbies és de pocs mil·límetres
(entre els 2-5 mm per a les biopel·lícules heteròtrofes
aeròbies)
● Biopil.lícules nitrificants pot arribar fins als 100 mm
El gruix d'una biopel·lícula depèn:
❏ càrrega orgànica
❏ esforç el qual està sotmesa
❏ tipus de substrat
❏ pH
❏ temperatura
❏ rugositat del suport
❏ edat de la biopel·lícula i la pròpia
resistència
❏ tipus de microorganismes que la formen.
Formació del film o biocapa
Exemple Biodicos
Els principals paràmetres de disseny, operació i control
dels sistemes de tractament biològic:
❏ Temps de retenció hidràulica (TRH): temps mitjà que
l’aigua residual està dins del sistema.
❏ Temps de retenció cel·lular (TRC) o edat del fang: temps
mitjà que els fangs estan dins de el sistema.
Aquest temps ve fixat per la quantitat de fang que és purga
diariament per mantenir la població microbiana estable i
determina la quantitat de biomassa al reactor biològic.
❏ SSLM (mg / L): sòlids en suspensió en el licor mezcla, o
concentració de biomassa en el reactor biològic.
❏ Recirculació externa (RE): és la quantitat de fang que es

bombea del fons del decantador al reactor biològic per
mantenir una concentració de SSLM estable en el reactor
biològic.
❏ Recirculació interna (RI): quantitat d’aigua que passa del
reactor òxic al anòxic per posar en contacte els nitrats produïts
amb la matèria orgànica de l’aigua d’entrada i procediment a la
seva eliminació.
❏ Carga màsica (F / M): son los kg DBO / kg SSLM · dia.
Equival a la quantitat de materia orgànica que s’introdueix en el
reactor amb relació als microorganismes i per dia. Considerant la
quantitat de càrrega dels reactors, aquestos es classifiquen
reactors d’alta, mitjana o baixa càrrega.
❏ Carga volumétrica (F / V): son los kg DBO / Vreactor · dia.

Equivale a la quantitat de matèria orgànica per unitat de volum
del reactor i per dia.
❏ Concentracions d’entrada al tractament: concentració de sòlids

en suspensió (SS), matèria orgànica (DQO i DB05), nitrògen (N) y
fósfor (P) a l’entrada del biològic.
Sistemes de tractament biològic
❏ Sistema de fangs actius

1. Procés convencional
1.1 Procés de mescla completa
1.2 Aireació prolongada
1.3 Flux de pistó
1.4 Alimentació esglaonada
2. Etapa doble
3. Contacte- estabilització
4. Canals d’oxidació
5. SBR
6. MBR
❏ Sistemes de llits fixos
1. Llits bacterians o filtres percolats
2. Reactors de roda completa o biodiscs
❏ Tecnologies toves
1. Llacuma aeròbia
2. Filtres verds
3. Aiguamolls artificials
4. Infiltració-percolació
Sistemes de fangs actius
1. Procés convencional
➢ El agua residual entra en el reactor biològic, al qual s’
aporta oxigen mitjançant la insuflació d’aire pressurizat, i la
biomasa present en el reactor degrada aeròbicament la
matèria orgànica de l’aigua.
➢ Normalment, el temps de retenció hidràulic de l’aigua

(TRH) → 6 a 24 h depenen de les característiques i la
biomassa.
➢ A continuació, l'aigua es desplaça al decantador

secundari, on es clarifica, ja que el fang biològic sedimenta
al fons. En aquest cas el TRC és de 3 h.
➢ El fang sedimentat es recirculat al reactor biològic o es

porgat.
Dintre del procés de convencional podem trobar
algunes variacions :
1) procés de mescla completa

2) procés d’aireació prolongada
3) procés flux de pistó
4) procés alimentació esglaonada
1.1. Procés de mescla completa
➢ L’afluent d'aigua residual i el fang actiu recirculat del
clarificador es distribueixen per tot el tanc d'aireació.
➢ Avantatges
1. Al distribuir la càrrega residual en petites quantitats

per tot el tanc d'airejat (homogeneïtzació) redueix la
demanda d'oxigen (repartit uniformement)
2. Disminueix l'efecte dels "xocs" o cops de

càrrega, a causa de càrregues orgàniques
excessives, permetint així càrregues orgàniques més
altes.
3. Les càrregues tòxiques es minimitzen, ja que el

material tòxic es dispersa ràpidament.
➢ Inconvenients
1. Tendeixen a desenvolupar organismes

filamentosos.
2. Degut a l’aireació del tanc forma camins

preferencials de circulació de l’aigua residual.
3. Si el tanc no ha estat dissenyat pròpiament, el

flux influent pot deixar ràpidament el tanc,
rebent poc tractament.
➢ Els paràmetres típics d'operació:
❏ Càrrega orgànica al tanc d'aireig: 0.08 -1.92 kg DBO/m3 · dia

❏ Relació aliment microorganismes: 0,2-0,6 kg DBO/kg
SSVLM
❏ Temps de retenció cel·lular: 5 - 15 dies
❏ SSLM: 2500 - 4000 mg / l
❏ Temps de retenció en el tanc d'aireig: 3 - 5 hores
❏ Relació de recirculació 25 - 100% de l'influent.
➢ Aquest tipus de processos són utilitzats en

processos convencionals i resulten força robustos
davant de variacions de càrrega
1.2 Aireació prolongada (oxidació total)
És una modificació del procés convencional
En comparació amb el procés convencional, és tracta de
disminuir la quantitat de fang residual.
● Com s’aconsegueix?
Augmentant el temps de residència hidràulica (TRH), almenys
durant el 18 o més hores.
● Conseqüència:
El fang degradable format es consumeix mitjançant respiració
endògena.
Caracterítiques que el diferèncien del convencional
Requereix:
❏ Instal.lacions més petites
❏ Major temps de retenció en el reactor
❏ Major temps d’aireació → hi ha major consum d’oxigen (quasi
el doble)
❏ Menor càrrega orgànica
❏ Major concentració de sòlids biològics en el reactor
➢ Pot presentar la nitrificació fins a un grau
relativament apreciable (conversió del nitrogen
amoniacal de nitrits i nitrats).
➢ Un problema associat a la nitrificació és la caiguda

del pH al sistema a causa de la formació de l'àcid
nítric. El pH pot baixar fins a valors al voltant de 4,5
en aquest cas el procés biològic pot veure's
seriosament afectat.
➢ Sol aplicar-se a plantes de mida petita o mitjana.

➢ Sistema flexible davant variacions de càrrega
➢ Fang generat està prou estabilitzat.
➢ Aquestes configuracions prescindeixen de la
decantació primària.
Tancs d’aireació coberts
1.3. Flux pistó
➢ Es una mescla del procés convencional i el procés

d’aireació prolongada.
➢ El procés es dona en un reactor rectangular.
➢ La càrrega màssica disminueix al llarg del
reactor, es produeixen les reaccions d’oxidació-
reducció conforme avança l'aigua residual.
➢ El subministrament d'aire sol ser uniforme al llarg
de tota la longitud de canal. Temps retenció
hidràulic de 4 a 8 hores.
➢ La recirculació interna, en la majoria afavoreix

a la desnitrificació.
1.4 Alimentació esglaonada
➢ És una modificació del procés de flux de pistó.
➢ L’entrada de l’aigua residual en el reactor té lloc
en diferents punts de la cuba d’aireació.
➢ Distribuint la càrrega orgànica en diferents punts i
en petites quantitats, es redueix l'alta demanda
d'oxigen que es produeix en un punt, aconseguint
que la carga másica es mantingui igual en toda la
cuba, disminuint la demanda punta d'oxigen.
➢ Presenta millors rendiments que en el procés

convencionals.
➢ Les matèries orgàniques solubles son eliminades
de forma més ràpida.
➢ Aporta flexibilitat a l’hora d’operar a mitja o baixa
carga.
Els paràmetres típics d'operació per al procés
d'alimentació esglaonada són:
● La càrrega orgànica del tanc d'aireig: 0.64 - 0.96 kg

DBO/m3 · dia;
● Relació alimento-microorganismes: 0,2 - 0.4 kg
DBO/kg SSVLM;
● Temps de retenció cel·lular: 5-15 dies
● SSLM: 2000-3000 mg/L
● Temps de retenció al tanc d'aireig: 3 - 5 hores
● Relació de recirculació: 25-75% d'influent.
2. Doble etapa (procés discontinu)
➢ El tractament de depuració biològica es realtiza en dos fases

completament separades: en dos reactor diferents i
cadascuna amb el seu decantador.
➢ El tipus de bacteris que actua és diferent en cada
fase.
➢ Són de gran utilitat per tractar aigües amb:
○ increments puntuals de càrrega
○ presència de tòxics o de variacions de pH
○ com quan la relació DQO / DBO5 és elevada.
Es a dir, en aigües urbanes amb un important component

industrial.
3. Contacte-estabilització
A diferencia dels altres sistemes, el procés per l’eliminació
DBO i nitrificació-desnitrificació tenen lloc en espais o
cubes de reacció separades.
Amb aquesta configuració, el volumen total de reacció
necessària és inferior al corresponent per a un
tractament convencional.
Què passa en el tanc d’estabilització?
El fang actiu recirculat es bomba primer al tanc

d'estabilització, on s'aireja durant 3 - 6 hores, on el
fang s'aireja en absència d'aliment (efluent primari
o aigua residual).
D’aquesta manera, els bacteris oxiden l'aliment que

adsorbeixen i l'utilitzen per al seu creixement, fase
d’absorció.
Què passa quan arriben al tanc de contacte?
El fang passa a el tanc de contacte, on es barreja amb
aigua residual.
Com que els microorganismes han estat molt de temps
sense alimentació, són altament actius quan entren en el
tanc de contacte, fase d’oxidació.
El temps de retenció en el tanc de contacte és baix: 20
minuts/hora. L'aliment és ràpidament absorbit pels
microorganismes.
Finalment, el licor mescla es transfereix al clarificador

secundari, on els sòlids decanten.
Un principals avantatge és pot utilitzar quan la planta de

tractament té excessiva càrrega hidràulica o tòxica.
4. Canals d'oxidació
➢ L’oxidació biològica té lloc en un canal circular
tancat i, en origen, eren airejats per rotors de
superfície.
➢ Es dissenyen generalment per treballar a baixa i

mitja càrrega.
➢ Son molt flexibles a les variacions de càrrega i

senzills de operar.
➢ Hi ha diferents configuracions:
○ Sistema Carrusel
○ Sistema Orbal o el procés Bio-Denitro.
Rotor d’aireació superficial
1. El sistema carrousel
Els tancs d'aireació, en el lloc de rotors utilitzen airejadors d'eix

vertical, afavorint el flux continu de circulació dels fangs al
canal, evitant així problemes de sedimentació i presentants
menors necessitin energètiques de mescla.
Turbina aireació vertical
2. El sistema Orbal
➢ Conjunt de canals concèntrics.
➢ L'aigua passa primer per el canal perifèric i, a través d’uns
passos submergits, va circulant d'un canal a un altre.
➢ La principal característica és el diferent nivell
d’oxigenació en els tres canals, tradicionalment 0
ppm, 1 ppm i 2 ppm d'O2 respectivament.
➢ El sistema és idoni per a la nitrificació-desnitrifiació.

A tal efecte, el licor mescla es recircula des del canal
interior al primer canal.
➢ Bons rendiments d’eliminació de matèria

carbonosa nitrogenada
➢ S’adapta bé a les variacions importants de

càrrega i caudal.
5. Reactors biològics seqüencials (SBR)
➢ És un procés convencional de fangs activats, on el
procés es desenvolupa en discontinu.
➢ Un sistema en el qual l'aigua residual es barreja amb

un fang biològic existent en un mitjà airejat.
➢ És l'únic procés biològic en el qual es combina en un

mateix tanc el procés de reacció, aireació i
clarificació.
➢ El sistema SBR consta d’almenys, quatre

processos cíclics: ompliment, reacció,
decantació i buidatge, tant de l'efluent com de llots,
tal com mostra la Figura.
En la primera fase, anomenada omplert estàtic,
s'introdueix l'aigua residual al sistema sota condicions
estàtiques. L'ompliment pot ser dinàmic si es produeix
durant el període de reacció (on s’introdueix aire)
Durant la segona fase del cicle, l'aigua residual és barrejada
mecànicament per eliminar les possibles escumes superficials i
preparar els microorganismes per rebre oxigen. En aquesta
segon etapa (reacció) s'injecta aire al sistema. L'etapa de
reacció és un procés els resultats varien amb la seva durada, i
en la qual l'aigua residual és contínuament barrejada i aereada,
permetent que es produeixi el procés de degradació biològica.
El tercer cicle, anomenat etapa de decantació, genera

condicions de repòs en tot el tanc perquè els llots puguin
decantar.
Durant l'última fase, o fase de buidatge, l'aigua tractada és

retirada del tanc mitjançant un sistema d'eliminació de
sobrenedant superficial. Finalment, es pot purgar el fang
generat per mantenir constant la concentració d'aquest.
Els temps de retenció i les càrregues varien amb cada
reactor i depenen en gran mesura de la càrrega d'aigua
residual específica.
Generalment, un sistema SBR treballa:

❏ Temps de retenció hidràulic de 1 a 10 dies
❏ Temps de retenció cel·lular de 10 a 15 dies.
❏ La concentració de sòlids en suspensió del licor mescla
(SSLM) se sol mantenir entre 1.500 i 5.000 mg / L.
El control general del procés pot ser dut a terme fent servir
una sensors o temporitzadors.
Procés molt utilitzat en el sector industrial

Avantatges i beneficis
❏ Sol requereix un tanc

❏ Menor cost a conseqüència de la menor necessitat
de terreny i de la simplicitat dels equips.
❏ Millor control del creixement d'organismes
filamentosos i de problemes de decantació.
❏ Permet eliminació de nutrients, nitrogen i fòsfor,
d’acord en els temps de retenció.
❏ Menor temps de control requerit.
❏ Fàcil reconeixement i correcció dels problemes
de decantació.
❏ Versatilitat per treballar amb fluctuacions de
cabal i de concentració de matèria orgànica.
6. MBR
➢ Es tracta d'un sistema de fangs activats en el qual s'ha
reemplaçat l’etapa de decantació secundària per una
etapa de filtracions mitjançant membranes de micro o
ultrafiltració.
➢ La tecnologia MBR és apta per al tractament d’aigües
residuals, tant urbanes com industrials, donada la
elevada qualitat de l’efluent i el molt compactes que son les
plantes.
➢ Las membranes operen amb un cicle repetit de filtració,
relaxació i contra-rentat.
➢ El procés consisteix a "filtrar" aigua des de fora cap a dins, a

través de la membrana, seguit per un curt període de contra-
rentat (invertint el flux a través de les membranes) o de
relaxació (sense flux).
➢ A més, periòdicament, caldrà netejar les membranes.
2. Sistemes de llit fix
➢ Són sistemes de tractament amb biopel·lícula i podem
diferenciar diferents grups atenent a la presència o
absència d'oxigen.
➢ Els tractaments aerobis són molt més habituals en la
depuració de les aigües residuals.
1. Filtres percolats
Es "deixa caure" o ruixa aigua de rebuig decantada
sobre el filtre. Al migrar l'aigua pels porus del filtre, la
matèria orgànica es degrada per la biomassa que
cobreix el material de filtre.
Tall tranversal del filtre percolat

Com es veuria des de dalt un llit
filtrant
https://www.youtube.com/watch?v=
6qGOzbsVi8c
2. Biodiscs
➢ Conjunt de discos d'un material determinat (fusta,
polietilè o poliestirè corrugat, PVC) que giren al voltant
d'un eix horitzontal, situats dins al reactor.
➢ Sobre aquest suport es desenvolupa gradualment una

pel·lícula de biomassa bacteriana, que empra com a
substrat per al seu metabolisme la matèria orgànica
soluble present en l'aigua residual.
➢ Quan la superfície del disc es troba en contacte amb

l'aire, la biomassa adherida al disc pren l'oxigen
necessari perquè durant el període d'immersió es
produeixi la degradació de la matèria orgànica present en
l'aigua residual.
Esquema reactor de roda completa - Biodiscs
Residuales compactas con biodiscos
https://www.youtube.com/watch?v=IURzQ7Nmzug
Material del suport
Es poden utilitzar: escuma de poliestirè , pvc i
polietilè d’alta densitat.
A les primeres, els discos es col·loquen més separats,

mentre que a les etapes intermèdies i finals s'instal·len
més propers tenint en compte que la biopel·lícula assolirà
menys gruix.
Tecnologies toves
1. Llacunes aeròbies
➢ Pot aplicar-se com a tractament primari o secundari, la
biomassa activa es troba lliure en la llacuna.
➢ Tipus de llacunatge:
○ Llacunatge natural: no requereix d'energia externa. És el
més utilitzat.
○ Llacunatge artificial: requereix d'energia externa per al
subministrament artificial complementari d'oxigen.
➢ Camp d'aplicació es
dóna en nuclis de 100-
2000 hab-eq
2. Filtres verds
➢ Es basa en la utilització d'una superfície de terreny sobre la qual
s'estableix una superfície forestal i a la qual s'aplica periòdicament
l'aigua a tractar mitjançant algun mètode de reg (aspersió, canonada,
degoteig, inundació) per tal de depurar aquesta aigua i facilitar el
creixement de la vegetació existent.
➢ La depuració de l'aigua residual

s'aconsegueix per l'acció combinada
del sòl, els microorganismes
(biomassa fixa) i la vegetació
mitjançant mecanismes físics, químics i
biològics.
➢ S'aconsegueixen resultats satisfactoris

d'eliminació de sòlids en suspensió,
matèria orgànica, nitrogen i patògens.
➢ El seu camp d'aplicació es dóna en nuclis

de 100-400 hab-eq.
3. Aiguamolls artificials
Són sistemes de depuració dissenyats per reproduir els
processos autodepuratius d'eliminació de contaminants
que tenen lloc en les zones humides naturals.
Dos tipus d’aiguamolls:
1. De flux superficial (FS)

❖ Són canals poc profunds (< 0,4 m) i en ells predominen
els processos de depuració natural que es donen en les
masses d'aigua com el llacunatge. La seva alimentació
es pot fer de forma contínua o intermitent.
❖ Són poc eficaços i només poden emprar-se com

tractament terciari, ja que requereixen d'un
pretractament, tractament primari i secundari previs.
2. De flux subsuperficial (FSS)
➢ A diferència FS, els aiguamolls FSS tenen un medi

granular que serveix de suport per a la vegetació i
actua com a mitjà filtrant. en aquests aiguamolls, la
circulació de l'aigua és subterrània.
➢ Al disposar de mig filtrant, són molt més eficaços. Els

aiguamolls FSS de flux horitzontal solen emprar-se com
a tractament secundari, requerint un pretractament i
decantació prèvia.
➢ El seu camp d'aplicació es dóna en nuclis de 50-1000

hab-eq.
4. Infiltració-percolació (IP) (Filtre)
➢ És un procés de depuració per filtració biològica aeròbia
sobre un medi granular fi no cobert, en general format
per sorres aportades.
➢ Requereix d'un pretractament i un sistema de
decantació previ i el temps de residència del procés és
baix (hores).
➢ El seu principi de funcionament es basa en que l'aigua

d'alimentació (Pretractada i decantada) és uniformement
repartida per la superfície del filtre (sorres, graves) i
travessa les diferents unitats de sorra i grava existents.
➢ L'oxigen és subministrat a través del pas de l'aigua pel sistema

i els intercanvis gasosos amb l'atmosfera. L'aigua depurada és
recollida mitjançant drenatges.
➢ Camp d'aplicació es dóna en nuclis de 200-1200 hab-eq.
Les tecnologies intensives i extensives poden combinar-se entre si.
Exemples:
Classificació de sistemes nitrificació-desnitrificació
UF2. ESTACIÓ
DEPURADORA
Línia de fangs
Els llots generats en una EDAR s'han de tractar per (objectius):
● reduir el seu volum
● estabilitzar-los per evitar problemes de fermentació i
putrescibilitat,
● i per aconseguir una textura que faciliti el seu transport i
manipulació.
Els llots es tracten en la línia de fangs, en les etapes de

espessit, estabilització i deshidratació.
Els tipus de fang són:
❏ El fang primari, generat en la decantació primària. La seva
volum depèn de la concentració de material en suspensió,
el cabal tractat i el rendiment de separació de sòlids en la
decantació. Compta amb un elevat contingut de gèrmens
patògens d'origen fecal.
❏ El fang secundari o biològic es genera en els
processos de tractament secundaris o biològics. El seu
volum depèn de paràmetres d'operació del reactor i és
més difícil d'establir. Els microorganismes que contenen
aquests llots provenen de la biota desenvolupada en el
reactor biològic, encara que persisteixen alguns gèrmens
d'origen fecal.
❏ El fang mixt resulta de la barreja dels tipus anteriors,

normalment en el procés de espessit.
❏ El fang fisicoquímic procedeix de l'addició de reactius

per a la coagulació i floculació de la matèria coloidal.
Aquest fang tot just conté concentració de
microorganismes vius.
L’espessiment o espessit de fangs
És un procés físic pel qual es incrementa la fracció de

sòlids continguts en el fang per reducció de la fracció
líquida.
Hi ha tres sistemes d’espessit:

1. El espessit per gravetat
❏ És un sistema físic, senzill i econòmic, que s'utilitza
especialment en tractaments de fangs primaris i en
instal·lacions de petita i mitjana grandària.
❏ La instal·lació consisteix en un tanc, en què

s'introdueixen els llots, i un sistema de rasquetes, que
mou els fangs acumulats fins al centre del tanc, on
s’evacuen.
Explicación completa de funcionamiento fins minut 2 https://www.youtube.com/watch?v=njYPegJbJLQ&t=17s
Mchanalan Espesador de pasta https://www.youtube.com/watch?v=ZoqH0T66I1A

Espesador de alta velocitat Mclahanhttps://www.youtube.com/watch?v=PsjwKFaLwdk
Fang obtingut en l'espesseïdor
b) Espessiment per flotació
❏ Aprofita la flotabilitat de les partícules quan se'ls

s'adhereixen petites bombolles d'aire, en el qual els
fangs són barrejats amb un cabal d'aigua pressuritzada i
saturada d'aire (flotació per aire dissolt).
❏ L'aigua passarà una comporta sobreeixidor i entrarà en
el compartiment de separació, des d'on és enviada a
capçalera de tractament, mentre el fang espessit i
flotant és enviat a la següent fase de deshidratació.
❏ La concentració del fang en matèria seca és al voltant
de 40 g / l (4%) i en el cas que s’utilitze polielectrolit
adequat pot arribar fins al 6%.
Aquest procediment consisteix a introduir petites
bombolles de gas (aire) que es fixen als sòlids,
disminuint així el pes específic del conjunt i fent que
pugin a la superfície. El fang ascendent es recull com
fang flotat.
Aquells fangs amb densitat inferior a la de l'aigua,

suraran de forma natural. En altres casos, es farà
necessària una disminució de la densitat dels llots insuflant
aire que es fixi a les partícules de fang que es pretenen
retirar.
La flotació es porta a terme sotmetent a l'aigua a un procés de

pressurització fins a aconseguir una pressió de 2-4
atmosferes, en presència d'aire que permeti la saturació en aire
de l'aigua. Posteriorment el líquid se sotmet a despressurització
portant-ho a la pressió atmosfèrica.
A causa d'aquesta despressurització es formen petites
bombolles d'aire que pugen a la superfície arrossegant
amb elles els fangs.
Un paràmetre important a tenir en compte en el disseny és

la càrrega hidràulica (relació entre cabal total que entra a
l’espessidor per àrea d’ell mateix)
El seu valor ha d’estar comprès entre 0,3 i 1 L /m2 x s. Per

sobre d’aquest valor s’originen turbulècnies que fan
inestables la capa de fang formada.
Un altre paràmetre fonamental és

la relació entre l’aire utilitzat i
els sòlids (A/S)
Esquema espesseïdor per flotació
c) El espessit mecànic consisteix a sotmetre al fang a
elevada força centrífuga per separar la fase aquosa. Permet
separar les partícules sòlides de l'aigua per aplicació d'una
força centrífuga entre 800 i 2000 vegades el valor de la
força de gravetat. En aquestes condicions el temps
necessari per a l’espessiment és mínim.
Els paràmetres d'operació en la gestió de l'espessidor
mecànic són:
❏ ST i % SV d'entrada i sortida,
❏ MES de l'escorregut,
❏ addició de polielectròlit
❏ paràmetres operatius de la centrífuga.
La gestió correcta de les operacions de espessit de llots requereix

la realització de tasques diàries, que compten amb una periodicitat
diversa per torn. El cap de planta ha de revisar i ajustar el règim
d'extracció de llots o purga.
Els costos energètics i de manteniment de l'espessiment per

centrifugació poden ser importants. Per tant, aquest procés es
porta a terme en plantes amb capacitat superior a 20.000 m3 /
dia i mà d'obra qualificada.
2. Procés d’estabilització de llots
S'aplica per reduir els patògens, mineralitzar a una fracció

de la matèria orgànica, minimitzar la possible putrefacció i
la generació d'olors, i reduir l'atracció de vectors que
puguin disseminar els agents patògens.
L'estabilització es realitza a la pròpia EDAR o en post-

tractaments, com el compostatge.
Els processos habituals d'estabilització són: digestió

anaeròbia i digestió aeròbia.
També es poden aplicar l'estabilització amb calç i el

tractament tèrmic, que són susceptibles de combinar-se amb
la digestió anaeròbia posterior.
1. La digestió aeròbia
➢ Consisteix en una ventilació prolongada dels
fangs per sobrepassar el període de síntesi de les
cèl·lules (destrucc ió de les cel.lùles) i dur a terme
la seva pròpia autooxidació, amb la consegüent
disminució de sòlids en suspensió volàtils (VSS).
⮚ Aquest procés de digestió consisteix en l'oxidació

d'una part del fang (VSS de fórmula C5H7NO2)
transformant-lo en productes volàtils (CO2, NH3,
H2).
➢ Els factors que influeixen en la digestió
aeròbia són:
❏ el temps de retenció hidràulic

❏ la càrrega les necessitats d'oxigen
❏ les condicions ambientals.
⮚ El temps de residència dels fangs en un

procés de digestió aeròbia és menor que en la
digestió anaeròbia, per la qual cosa seran
necessaris digestors de menor volum.
2. La digestió anaeròbia (DA)
❏ És el procés biològic en què es produeix la
degradació de la matèria orgànica biodegradable per
mitjà d'una fermentació bacteriana en absència
d'oxigen i en la qual es genera biogàs.
❏ És el procés d'estabilització més utilitzat per la

producció energètica que permet.
❏ Es realitza normalment en un tanc tancat, agitat i
calefactat, denominat digestor anaerobi.
❏ Durtant la digestió anaeròbia es produeixen les fases
d'hidròlisi, acidogènesi, acetogènesi i metagènesi.
1. Fase d'hidròlisi: es basa en la descomposició de
substàncies d'alts pesos moleculars (proteïnes,
carbohidrats, lípids..) en cadenes més curtes.
2. Fase d'acidificació: els bacteris anaeròbies
facultatives transformen les cadenes curtes de sucres,
aminoàcids, etc... en àcids grassos de cadena curta,
alcohols, H2 i CO2.
3. Fase acetogènesi: és l'etapa limitant en quant a la
velocitat de reacció, on els àcids i alcohols es
transformen en àcid acètic.
4. Fase metagènisi: a partir de l'àcid acètic es genera
principalment metà.
Els factors que afecten la digestió a la DA són:
❏ càrrega orgànica
❏ temperatura
❏ temps de retenció del fang
❏ pH
❏ presència d'inhibidors o tòxics
❏ barreja i homogeneïtzació del fang
Tipus de digestors:
1. La digestió anaeròbia convencional o de baixa càrrega

és el procés més simple i tradicional.
1. La digestió anaeròbia d'alta càrrega permet incloure una

càrrega de sòlids per unitat de volum de digestor més
elevada que en els digestors convencionals.
En els processos de digestió de baixa càrrega no s'escalfa, ni
es barreja el fang contingut en un reactor, mantenint temps de
retenció entre 30 i 60 dies. En els processos d'alta càrrega, el
fang contingut en un reactor és escalfat i barrejat, mantenint
temps de retenció d'entre 30 i 15 dies (Ramalho,1996).
Digestor anaerobi
3. La deshidratació
És un procés físic i / o mecànic per a la reducció de la fracció
d'aigua continguda en el fang.
Objectius:
❏ la reducció de costos de transport de llots
❏ facilitar la seva manipulació
❏ facilitar la seva incineració posterior
❏ reduir la generació de males olors
❏ reduir la quantitat de lixiviats.
Hi ha dos grups de tècniques per la deshidratació:

❏ processos mecànics artificials
1. tractaments centrífugues
2. filtres banda
3. filtres premsa
❏ processos naturals o evapotranspiració
❏ filtració no assistida: tractaments d'eres d'assecat i
rizocompostaje).
1. Centrífuga és un equip mecànic compost per un cos en
forma de tambor cilíndric-cònic que en el seu interior
conté un cargol helicoïdal.
00TvlDDthXU sense explicació
csLwDPe0GJI
https://www.youtube.com/watch?v=csLwDPe0GJI&t=76s
2. El filtre banda
❏ Consta de dues cintes de tela sense fi que

convergeixen en forma de falca i són conduïdes per
rodets mentre es pressionen mútuament.
❏ El fang, condicionat amb un ajudant de floculació
(polielectròlits o altres equivalents), s'aboca de forma
contínua sobre la banda.
❏ Posteriorment, al passar entre els rodets, és
comprimida i una placa rascadora va separant el
fang deshidratat de la banda.
❏ En aquests filtres s'aconsegueixen concentracions del
15 al 30% a matèria seca, podent-se modificar per la
velocitat d'avanç o la tensió de les bandes.
Como funciona https://www.youtube.com/watch?v=dSM_RQ_n4tM&t=2s
Filtre banda
Inici https://youtu.be/EKlyfC8Bi9E
Recollida
https://youtu.be/KFF89gBru9g
3. El filtre premsa
❏ La deshidratació es realitza forçant la evacuació de
l’aigua present en el fang per l'aplicació d'una
pressió elevada (40-150 kg / cm2 que es manté entre
1 i 3 hores).
❏ Consten d'una sèrie de plaques amb cares

acanalades sobre les quals s'intercalen unes teles
filtrants.
❏ El fang prèviament condicionat (generalment amb

calç) s’introdueix en les càmeres que es formen entre
dues plaques contigües i es sotmet el conjunt a una
elevada pressió per mitjà d'un dispositiu hidràulic.
Esquema sense explicació
Com funciona en castellà M4wBd1_CvNw
rsKFB983mkc
Filtro prensa puesto en marcha i
retirada tortes de fang
WCTTPVAAoy0
4. Els llits o eres d'assecat (processos naturals)
Són dipòsits o superficies de poca alçada, amb un fons
inclinat proveït d'un tub de drenatge sobre, en el qual es
col·loquen els fangs en capes de 20 a 30 cm de gruix perquè
amb l'acció del sol i l'aire s'elimini gran part de l'aigua que
contenen.
Són viables per poblacions petites (<20.000 habitants)
La capa de material drenatge deu estar constituida per:
❏ Capa de sorra: 0,5-2,5 mm.
❏ Capa de grava 1: 2-6 mm.
❏ Capa de grava 2: 6-12 mm.
❏ Capa de piedra: 20-40 mm.
El procés combina l'acció tèrmica (evaporació) per part de la
insolació (treball superficial) amb l'acció de compressió pel
pes de la capa del fang (treball en profunditat)
S'aconsegueix > 40% de sequedat després de 10-15 dies.

El desavantatge és l'elevada superfície necessària per tractar
els volums de fang produïts i el sistema d'extracció.
El rizocompostaje consisteix en la plantació de canyes en
l'era d'assecat per afavorir l'eliminació d'aigua mitjançant la
transpiració de la planta. A més, permet estabilitzar i mineralitzar
el fang per la potenciació de l'activitat microbiològica.
4. Post-tractament
Els llots produïts en una EDAR són valoritzats

principalment com esmena orgànica de sòls, pel seu
elevat contingut en matèria orgànica i nutrients
essencials. Aquells que no poden ser utilitzats
d'aquesta manera poden aprofitar-se en cimenteres
pel seu poder calorífic, incinerats en plantes de RSU o
dipositar en abocadors controlats i autoritzats.
Alguns dels elements utilitzats per a l'evacuació són:

cinta transportadora, cargol transportador,
contenidor, tremuges, bombes mico i sitja.
Processos que es donen en el post-tractament:
❏ Compostatge
❏ Assecament tèrmic
❏ Incineració
❏ El compostatge és la descomposició biològica

aeròbica de substrats orgànics, sota condicions
que permeten assolir temperatures termòfiles com
a resultat de la calor produïda biològicament,
generant un producte final estable, lliure de
patògens i llavors, i que es pot aplicar a terra de
forma beneficiosa. El compost que s'obté pot ser
utilitzat en agricultura, jardineria, restauració de
sòls degradats, estabilització de talussos, etc.
❏ L'assecat tèrmic és un tractament
energèticament molt intensiu, consistent en
sotmetre el fang a elevades temperatures per
eliminar el aigua intersticial per vaporització a
l'addicionar calor, aconseguint també
l'eliminació d'una certa fracció de matèria volàtil.
❏ La incineració consisteix en l'eliminació total de

l'aigua continguda en els fangs per vaporització i
combustió de la matèria orgànica mitjançant
addició de calor extern en un forn.
Línia de gas
La línia de gas la componen els elements auxiliars de la
digestió amb relació directa amb el biogàs:
❏ elements de seguretat i d'evacuació del biogàs
❏ elements per a l’acondicionament tèrmic
❏ elements de barreja i agitació del digestor
❏ elements de tractament i aprofitament del biogàs.
A la digestió anaeròbia dels fangs generats en una EDAR es

produeix biogàs format principalment per metà i, en menor
mesura, per CO2. Els altres components es troben en
concentracions molts menors.
Les condicions òptimes de funcionament de la digestió
anaeròbia es troben a temperatures superiors a la
temperatura ambient, pel que resulta necessari aportar calor a
el sistema. Per a això s'utilitza una caldera de biogàs, que
sovint compten amb cremadors duals biogàs-gasoil.
El gas de digestió és recollit per a la posterior utilització i
per evitar la generació d'olors o altres problemes. El gas és
emmagatzemat en el gasòmetre que mesura els volums de
gasos produïts. Pot ser a pressió o de membrana.
Gasòmetre
Gasòmetre a pressió (tanc
d’emmagatzematge)
Esquema del procés de

cogeneració en una
EDAR
❏ El biogàs produït s'utilitza per mantenir el propi
sistema de la línia de gas o per la generació
d'energia elèctrica que s'injecta a la xarxa de
distribució general.
❏ A més, es pot utilitzar a) per enriquiment en metà i

injecció a la xarxa general o aïllada de gas
natural, b) com a combustible de vehicles i c) com
aprofitament tèrmic en xarxes de fred i calor
externes a l'EDAR.
Desinfecció
Els principals mètodes de desinfecció són:
mitjançant agents químics (clor, ozó, iode, etc.)
❑
agents físics (la llum, les radiacions UV i la temperatura)

❑
Paràmetres que cal tenir en compte per a una desinfecció

efectiva:
❏ atenció a les característiques dels desinfectants
❏ velocitat de desinfecció
❏ intensitat i naturalesa de l'agent físic
❏ temperatura
❏ pH del medi
❏ matèria orgànica
❏ nombre i tipus de microorganismes.
La cloració de l'aigua residual es regula per aconseguir
diversos graus d'acció: bacteriostàtica (impedeix la seva
reproducció bacteri), desinfectant (mata o inactiva agents
patògens de bacteris) i esterilitzant (elimina, mata o
desactiva totes les formes de vida).
Els compostos de clor més utilitzats són: clor gas, diòxid de clor i
hipoclorit sòdic.
La llum solar és molt efectiva per a la desinfecció, i normalment

s'utilitza la radiació ultraviolada que es basa en els canvis
químics que la llum ultraviolada origina sobre l'àcid
desoxiribonucleic dels microorganismes, impedint la seva
reproducció, i per tant inactivándolos.
L’ ozó es un potent oxidant, que desintegra la paret cel·lular dels

microorganismes, eliminant-lo per complet.
Es pot considerar l’agent microbicida més ràpid i eficaç que es

coneix. La seva acció té un ampli espectre: bacteris, virus,
fongs i espores.
Per tant, estaca com: bactericida, viricida, fungicida i

desodorant.

UF2 EDAR Teoria Completa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UF2 EDAR Teoria Completa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UF2.

● Aigües residuals domèstiques. Aigües que tenen el seu

● Aigües residuals urbanes. Fan referència a aquelles aigües

❏ Sistema de sanejament en alta, que s´inicia de del

D’acord amb el Pla de Sanejament de Catalunya, des de juny 2020

A partir d'una sèrie de

❏ Fangs, una vegada tractats es poden utilitzar en l'agricultura, com a

RESOLUCIÓ MAH/285/2007, de 7 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del

Altres documents que podeu consultar-les al següent enllaç:

Per a la realització d'un abocament cal → una autorització

El procediment queda legalment definit en el Reial Decret

Les Autoritzacions d'Abocament (AV) tindran una

A nivell autònomic i atenent l'ordre anterior podrem disposar de

S'aplicarà el valor de concentració o el

Matèria orgànica + Microorganismes + Nutrients + O2 →

a) Mètode directe és la mesura del Carboni

b) Mètode indirecte → A partir del mesurament de la quantitat

Les dues oxiden la matèria orgànica fixant l'oxigen.

Segons indica el RD 11/1995, defeneix Habitant Equivalent com → la

El que significa que → cada habitante equivalente contamina 60 g al día de

Aquest paràmetre permet comparar abocaments de manera sencilla

Segons indica la directiva 91/271, per determinar els habitants equivalents

Degut a la varietat de la procedència dels abocaments, el

Per què és important conèixer el contingut de matèria

Consisteix en prendre una mostra de la mida especificada, i

El resultat s´expresa en mg d'oxigen/ litre de mostra.

La DBO proporciona una mesura només aproximada de la

❏ Aigua Pura ................................................ ...0 - 20 mg / l

Nota: Contingut en Cl- és elevat i

Atenent a la classificació anterior:

❏ Si la relació (DBO / DQO) < 0,3 llavors parlem d'uns abocaments de

❏ Si la relació (DBO / DQO) (0.3 - 0.6) llavors parlem d'uns

Sòlids Totals = Sòlids en suspensió + sòlids dissolts

2.1.Sòlids en suspensió total (SST)

Filtrar mostra + pesada 1 (Filtre + sòlids retesos) en balança

La diferència entre pesada 1 i pesada 2 = SST en mg / l.

2.2 Sòlids dissolts totals (SDT)

La determinació → es basa en filtrar un volum d'aigua conegut per

1. Sòlids totals fixos → substàncies inerts o no biodegradables de

Els principals nutrients presents a l'aigua residual són:

❏ Els compostos nitrogenats (N)

El K, el Mg i Ca es determinen principalment mitjançant

Les proteïnes de la carn, per exemple, són unions d’aminoàcids

Presenta un grupo amino

● Origen lligat a la degradació de la matèria orgànica.

● Biodegradable, incolor, presenta una forta olor i es dissol

● Presenta alta toxicitat per a la vida aquàtica.

6.2 Nitrogen nítric

S’obtenen a l’oxidar-se els compostos amoniacals gràcies a

NH4+ → Nitrosomas + O2 → nitrits → Nitrobacter + O2 →

❏ Són tòxics ja que en el sistema digestiu són reduïts per l'acció

Per què cal reduir la seva concentració? El fòsfor és un element

és un procés de creixement descontrolat de

Aquests processos fermentatius degraden la matèria orgànica

❏ Eliminació biològica: Es basa en el

❏ Decantació: Utilitzant reactius químics que

Són aquelles matèries que produeixen certa

Normalment interfereixen en els resultats de les

Per mesurar la presència de matèries inhibidores es

• Daphnia sp. : es tracta d'un crustaci planctònic

• Vibrio fischeri: bacteri marí

La temperatura afecta significativament a la mesura de la

S´expressa → pH = - log [H +] Rang pH → entre 1 i 14

El pH aigües residuals urbanes sol estar en valors entre 6,5 i