EL LLENGUATGE DE L’ALCOHOL.

Paula Micó Estela, Sílvia Ortiz Clemente, Eva Lozano Sáez, Isabel Gisbert Català.
Exposició a classe el 07/11/2022.

ÍNDEX:

1. Introducció: La importància de l’alcohol en la societat actual.

• 1.1. Freqüència de consumició.

• 1.2. L’alcohol en els joves: pressió social a l’ hora de beure.
• 1.3. Factors determinants sobre el tipus d’ alcohol que prenem.
• 1.4. Per què quan bevem alcohol ens resulta més fàcil parlar un 2n idioma?

2. Classificació, descripció i explicació dels aspectes analitzats:

• 2.1. El llenguatge com a incentiu de la consumició de l’alcohol:

▪ 2.1.1 Llenguatge verbal:

⬧ 2.1.1.1 Cançons
⬧ 2.1.1.2 Paraules o expressions
⬧ 2.1.1.3 Jocs

▪ 2.1.2 Llenguatge no verbal:

⬧ 2.1.2.1 Noms de begudes

⬧ 2.1.2.2 Noms de locals
⬧ 2.1.2.3 Samarretes

• 2.2. El llenguatge que té com a objectiu frenar el consum d’alcohol.

▪ 2.2.1 Campanyes i xarrades de conscienciació.
▪ 2.2.2 Eslògans i campanyes publicitàries.
▪ 2.2.3 Centres de desintoxicació i associacions.
▪ 2.2.4 Imatge estereotipada d’un addicte.
• 2.3. El masclisme de l’alcohol.
▪ 2.3.1. Agressions sexuals i àmbit familiar.
▪ 2.3.2. Distinció de begudes per sexe.
3. Conclusió.
4. Bibliografia.

1
1. INTRODUCCIÓ: IMPORTÀNCIA DE L’ALCOHOL EN LA SOCIETAT ACTUAL.

L’ alcohol és una substància que sempre ha estat molt present a les nostres
vides i, sobre tot, a la nostra cultura. A través d’un repàs que avarca moltes
situacions de la vida quotidiana es té com a objectiu evidenciar l’impacte
d’aquesta droga legal en el llenguatge. Açò ens porta a parlar no sols del
llenguatge verbal, sinó també del no verbal, de com es pot manipular perquè
incentive la consumició o la intente frenar. A continuació, anem a mostrar
dades sobre la consumició dins de l’estat espanyol per així comprendre, més
tard les explicacions que es donaran.

1.1. Freqüència de consumició.

Ací el consum d’ alcohol és una cosa que està molt normalitzada i que es
practica habitualment, tant a diari como en ocasions especials. Tant és així
que, segons un article publicat al periòdic La Vanguardia al 2021, Espanya es
el segon país de la Unió Europea en què es consumeix alcohol amb més
freqüència.

1.2. L’alcohol en els joves: pressió social a l’ hora de beure.

Una de les dades més preocupants que recull l’ article està relacionada amb el
consum d’ alcohol entre los joves. És evident que la majoria de nosaltres hem
començat a consumir alcohol antes de tenir 18 anys, que és la edat legal per a
fer-ho.

Segons un informe elaborat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional de
Drogues, el inic de la ingesta d’ alcohol se situa als 14 anys i a més, un gran
nombre de menors els que se’ls va ser realitzada esta enquesta va senyalar no
haver tingut cap tipus de dificultat per aconseguir begudes alcohòliques, ja siga
por ells mateixa directament, o a través d’ altra persona.

Açò ens porta a la conclusió que l’ alcohol és una gran eina social molt estesa
entre els joves a dia de hui, i que, per tant, guanya una gran importància dins
del llenguatge habitual emprat per la joventut y la societat en general. Tot i això,
devem tindre en compte també les conseqüències negatives que pot arribar a

2
causar este tipus de consumo a una edat tan primerenca amb tot allò que
implica, i s que la realitat és que molts joves afirmen haver-se sentit socialment
pressionats i incitats a beure alcohol.

1.3. Factors determinants sobre el tipus d’alcohol que prenem:

També és rellevant tindre en compte que l’ alcohol pot variar bastant en funció
de diversos factors com:

• L’edat: no és el mateix tipo d’ alcohol el que consumeix una

persona major, acostumada a beure un tipo d’ alcohol en especial
tota la seua vida, que el que consumeix una persona jove. També
existeix una distinció inclús dins del nostre grup, dels los joves:
als 14/15 anys, les primeres voltes comences bevent alcohol molt
barato (vodka de colors), després passes a beure Larios o Negrita
(un alcohol un poc millor, però que segueix sent dolent) i ja més
tard, alguna cosa més decent (Puerto de Indias, Barceló…).
• El sexe, com ja s’explicarà més avant.
• El lloc en el que ens trobem: ja que hi han varietats d’ alcohol que
son típiques d’ un lloc determinat. Com a la Safor i a altres
comarques és típica la cassalla, en Castella La-Manxa i a La
Rioja el vi o el jerez.
• La situació que estigam vivint: la nit de cap d’any no brindaràs
amb un vi de tetrabric o amb una botella de ginebra, brindaràs
amb sidra, cava o xampany amb les copes adequades per a
begudes espumoses.

Amb la presentació d’aquests factors es vol arribar a la conclusió que l’ alcohol

que consumim, a l’ igual que el llenguatge, varia en funció del context en el que
ens trobem.

1.4. Per què quan bevem alcohol ens resulta més fàcil parlar un 2n o 3r
idioma?

3
Vos ha passat alguna vegada que quan beveu vos sentiu més solts a l’ hora de
parlar una llengua que no siga la vostra? Com que es perd la vergonya i no es
té por a l’ equivocació.

Doncs, segons un article, un grup d’ investigadors de les Universitats de

Maastricht i Liverpool i el King’s College de Londres han arribat a la conclusió
que la capacitat de les persones bilingües per parlar un segon o tercer idioma
millora després d’ haver consumit una dosis baixa de begudes alcohòliques. És
a dir, si mai has estudiat altra llengua més enllà de la materna, no te faces
il·lusions, perquè no vas a parlar de sobte, així como així, un alemany o un
xinés perfecte.

Açò és així perquè l’ alcohol ens desinhibeix, fa que augmente la confiança que
tenim en nosaltres mateixa i redueix l’ ansietat social. Tot açò es tradueix en
una millora de les capacitats lingüístiques quan interactuem amb altra persona.

2.CLASSIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I EXPLICACIÓ DELS ASPECTES ANALITZATS:

2.1. Llenguatge com a incentiu.
Com en tot, el llenguatge que envolta l’ alcohol pot gastar-se de determinades
formes, per incentivar el seu consum o per a frenar-lo. A continuació, es va a
parlar de com les grans marques incentiven la seua compra i com es pot fer de
forma verbal com de forma no verbal. Tot seguit, la meua companya Isabel
parlarà de com es pot gastar el llenguatge per parar la seua consumició.
• 2.1.1. Llenguatge verbal:

⬧ 2.1.1.1 Cançons: mitjançant les cançons, moltes vegades ens

poden estar incentivant per consumir o també ens poder estar
fent veure que l’alcohol és una cosa quotidiana, que estan
normalitzant-lo. Ens fan pensar que tot el món que és guai
consumeix i per tant tots deuríem fer-ho per ser-ho. De fet, des
que érem ben xicotets que a les festes del poble fins l’actualitat
aquestes cançons han estat sonant i nosaltres ens les sabem i les
cantem. Al principi el fet de cantar pot donar-se sense que
nosaltres ens assabentarem del que estàvem dient, però quan
anem creixent aquestes cançons es converteixen en els nostres

4
 himnes quan anem de festa, fan que tots estem més units i
continuem bevent sense parar. Per exemple, a les festes del
poble, i estic segura que a tots els pobles la fiquen: “Volem,
volem, volem… que estiguen tots borratxos; volem, volem,
volem… que estiguen tots bufats”. O també, per altra banda la de
“Alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, alcohol… hemos venido, a
emborracharnos, y el resultado nos da igual”. I és que si ens
fixem, des que naixem que el consum de l’alcohol és un fet
normalitzat, com si no ens ho poguérem passar bé sense beure i
necessitarem gastar-nos diners en consumir alcohol. Després, pel
que fa al reggaeton, que tots sabem que quasi sempre és
masclista, també parla moltes vegades de que el sexe va lligat a
l’alcohol, o que simplement s’ha de beure per a eixir de casa, o
idees similars. Un exemple molt bo és la cançó de Nicky Jam
“Voy a beber” que diu: “hoy voy a beber, y sé, que voy a
enloquecer, y te llamaré, después, para hacerte mía mujer…”
(0:09) o la de Anuel AA “Ella Quiere Beber”: “ella quiere beber ella
quiere bailar, su novio la dejó y lo quiere olvidar…”. (0:19) En
veritat, si ens parem a pensar-ho encara que no ens fixem en la
lletra a sovint, quan les escoltem sempre ens fan que ens
abellisca una copa o un glopet. Per exemple a una persona que
no li agrada beure, de manera recurrent pot arribar a pensar: “És
que si no m’agrada ni el gust per què hauria de gastar-me els
diners en alcohol?”, però moltes vegades per estar clavat en
l’ambient de la festa, amb la música molt forta i la majoria d’amic
bevent, doncs t'abelleix beure, encara que siga un poc, mentre
que no tindria perquè de ser així.
⬧ 2.1.1.2 Paraules: Seguim amb aquest tema i s’ha de dir que dins
del llenguatge verbal òbviament es troben les paraules que
utilitzem quan eixim de festa per designar que algú ha begut molt.
Sobretot les emprem perquè facen gràcia. Açò també ens sembla
molt curiós, ja que si ens fixem bé, cada poble o cada zona pareix
tenir el seu propi vocabulari per quan s’ix de festa i es fa veure
que estar begut és divertit. Seguidament, trobarem un recopilatori

5
 del que es diu als nostres pobles (Cocentaina, L’Alcúdia i Carlet):
va bufat, va doblat, trifàsic, s’ha agafat una bufa, està a punt de
volcar, o fins i tot ja ha volcat, dur un pet com un astral, dur bona
ceba, anar borratxo com una cuba, dur un nano o un cego de
por... Eva com és castellana no empra les mateixes expressions,
però també en diu d’altres: ir chispao, ir to inflado, etc. I estic
segura que als vostres es diran moltes coses més encara que
algunes expressions semblen ser més “universals”.
⬧ 2.1.1.3 Jocs: els jocs també són un factor molt important a l’hora
de beure, ja que, per mitjà d’ells pots facilitar la diversió i les
risses i també augmentar significativament la ingesta d’alcohol i
acceleren els seus efectes. Nosaltres coneixem el Picolo, una
aplicació que amb preguntes per rondes i jocs has de beure
determinats glops si et sents identificat amb el que diu. Per
exemple, insertes tots els noms dels concursants i el joc diu: “Eva,
has d’alçar-te, posar-te a la cama coixa durant dues rondes i
beure tres glops”. També hi ha altre que amb una baralla de
cartes espanyola reparteixes les cartes i a qui li haja tocat
determinada carta ha de beure; o el del Jo Mai que es diuen
determinades situacions i qui ho haja fet beu un glop. Aquest últim
es sol fer sense cap mena de recurs, sols pensant en situacions i
dient-les, però últimament com s’ha fet tan famós i és tant
recurrent, s’han inventat nous modes de jugar, i ara es pot
comprar com un joc de cartes, com un joc amb un tauler, o fins i
tot amb aplicacions com el Picolo.

• 2.1.2 Llenguatge no verbal:

⬧ 2.1.2.1 Noms de begudes i les seues etiquetes: També podem

parlar de com el simple nom d’una beguda pot dur-nos a acabar
tenint una elecció o un altra quan allò que ens proposen ens sona
més atractiu. Exemples d’açò són el famós còctel “Sex on the
Beach”, que de seguida es fa cridaner, també altre que es diu
“Corpse Reviver” que vol dir que és una beguda capaç de revivir

6
 els morts, o el “Painkiller” que si ja l’alcohol et fa oblidar-te dels
teus problemes per un moment, amb aquest nom de segur que ho
fa molt més, ja que literalment vol dir que et lleva els dolors. com
si es tractara d’un anestesiant. Després, podem parlar d’un vi que
personalment a una companya li va fer interessar-se quan el meu
pare el va comprar. Aquest es diu “Morisqueta” i a l’etiqueta
apareix una xica fent-se fotos a un fotoràpid i en lletra xicoteta ens
conta com va ser la seua experiència amb un llenguatge molt
específic: “Recuerdo que cuando me enfrentaba a los diversos
disparos del flash, sentada en aquel cubículo, el fotomatón
mutaba en un escenario privado donde era imposible evitar hacer
gala de mi mejor repertorio de morisquetas”. A ella ,almenys, li va
transmetre molt bona vibra, una sensació plaentera que la portava
a creure fermament que si alguna vegada haguera de comprar
algun vi, compraria aquest, que tampoc era car. Amb la nostra
companya van aconseguir perfectament el seu objectiu,
transmetre calma a l’etiquetatge per fer creure que el contingut
porta a aquell mateix estat.

⬧ 2.1.2.2 Noms de locals: Per altra banda, altra forma de cridar

l’atenció del consumidor és com es nombren els bars, pubs o
discoteques amb noms amplament relacionats amb les begudes.
Ací a València no hi ha molts, però per exemple, ara s’acaba
d’obrir un local que s’anomena “Botellón Club”. El nom ja
comença a ser interessant i fer-te preguntar què tindrà aquest
establiment de diferent dels altres que no tenen aquest nom. El
que també és prou popular és posar un nom graciós al bar i que a
més, amaga un significat perquè els clients beguen una mica més
del conter. Està clar que si vas al bar “Cervecería PK2” o al “A
tomar por copas” (correcció de la frase feta “a tomar por saco”) no
vas de cita romàntica, sinó que vas a fer-te unes quantes birres
de més amb els amics o amigues.

⬧ 2.1.2.3 Samarretes: Ja per acabar aquesta secció, no volem

deixar de parlar de les samarretes que es poden utilitzar per sortir

7
 de festa. Molts adoloscents ho haurem fet, o universitaris per anar
a les paelles. Portar tots una mateixa camiseta reforça el sentit de
pertinença al grup. Molts hem personalitzat una samarreta amb
alguna frase graciosa i alguna cosa que ens unira a tots. Per
exemple, quan és el Nou d’Octubre al meu poble tots ens fem
unes samarretes personalitzades i ens posem (sobretot quan
erem més xicotets) un nom a algun lloc com es tractara d’ algun
equip de futbol amb un color i frase que cada any anava variant.
La gent en aniversaris es posa samarretes personalitzades amb
el nom de la persona o amb la seua inicial. També és molt típic de
les quintes fer una camiseta, sobre tot l’any que són festers.

2.2. Llenguatge per a frenar el consum.

A causa del profund arrelament de l’alcohol en la nostra societat, el llenguatge
tant verbal com no verbal que actua com a fre per a parar, o almenys disminuir,
el consum de l’alcohol no és tant popular com el que l’incita.
El consum abusiu d’alcohol, com tothom sap, pot derivar en problemes molt
greus de salut. És per això que la major part de contingut que alerta sobre el
problema d’aquesta substància ve des de les institucions públiques.
Què se’ns ve a la ment quan parlem sobre frenar o advertir sobre l’alcohol?
▪ 2.2.1. Xerrades a l’escola i campanyes de salut. Com el consum
d’alcohol està tant normalitzat, fins i tot es troba informació de què fer i
no fer si la borratxera, que es dona per suposat que se’n va tenir una, es
complica. A un fullet de l’associació Energy Control amb col·laboració
amb el Servei Insular, de les Balears, de Joventut trobem un exemple.
▪ 2.2.2. Eslògans i campanyes publicitàries. Així com sí que coneixem
eslògans tant famosos com el “póntelo, pónselo”, que té com a finalitat
conscienciar sobre la importància del preservatiu, no en trobem d’altres
tant coneguts que parlen sobre el consum excessiu d’alcohol. Però tot i
així, cada any, tant el Ministeri de Salut, com diferents consorcis
municipals aposten per campanyes que o bé, recorden les
conseqüències que pot tenir una intoxicació etílica, o bé animen a no
beure. També són freqüents les campanyes que animen a reduir els

8
 riscos que causa la ingesta d’alcohol, i que fins i tot provenen de les
grans distribuïdores de begudes. A més, aquestes no sols adverteixen
dels problemes de salut que es poden donar, sinó que també ens
mostren com podria arribar a influir en la nostra vida social, en el tracte
amb la família, els amics o fins i tot en una relació de parella.
Les campanyes a les que, tal vegada, se’ls dona més visibilitat als
mitjans de comunicació són les que promou la Direcció General de
Trànsit contra conduir quan s’ha begut. No sols en fan una a l’any, sinó
que es publiquen en èpoques festives, com el Nadal o les vacances
d’estiu. La seua estratègia és apel·lar directament a les nostres
emocions amb imatges vertaderament crues de veure per intentar
causar un fort impacte per si en algun moment se’t dona la situació
d’anar a conduir begut, no arribar a fer-ho per conèixer les greus
conseqüències. Un exemple és la campanya d’aquest estiu 2022, en què
van atropellar dins del vídeo promocional a Amaia Romero.
▪ 2.2.3. Centres de desintoxicació i associacions. Tant el llenguatge i la
comunicació són eines molt necessàries a l’ hora de tractar una addicció
a qualsevol tipus de substància. L’addicció no es dona pel consum en sí,
sinó que el consum està provocat per uns patrons en els que factors
com la genètica, el gènere o l’ambient intervenen. És per això que la
comunicació ajuda a detectar eixos patrons dels que l’addicte no és
coneixedor, i alhora intenta mitjançant la reflexió allunyar a la persona
d’aquests. (Mètode PNL) Inevitablement, el nostre bagatge cultural, quan
pensem en un addicte, ens porta a pensar en un determinat model.
▪ 2.2.4. Imatge estereotipada d’un addicte. La imatge que el nostre
subconscient ens mostra quan pensem en un addicte és un home, que
possiblement no té feina ni casa, que vesteix amb roba foradada i que
no té un fàcil accés a la higiene personal, que demana diners per a
poder gastar-se’ls en més alcohol... Però tot açò no és completament
veritat. Hi ha persones que mai creuríem que són addictes pel fet que
tenen diners, un bon lloc de treball o inclús fama. Un exemple és el cas
de Madonna, que actualment s’ha mostrat obertament consumint una
droga i a totes les seues aparicions a les xarxes apareix bevent alcohol.
I perquè la societat no veu igual a un home borratxo que a una dona?

9
 L’alcohol evidencia, de certa manera, l’arrelament del masclisme en la
nostra cultura.

2.3.El masclisme de l’alcohol.

A l’igual que la majoria de les coses que ens envolten en la vida, l’alcohol
també implica i evidencia el masclisme.
Per una part, és important destacar les diferents visions que té la societat al
veure a una dona afectada per l’alcohol que a un home. De l’home sempre s’ha
dit que té deure a tot. El fet que un home bega alcohol no suposa cap problema
per a la societat- o això se’ns fa creure. En canvi, quan una dona decideix
deixar-se portar per l’alcohol - ja siga una cervesa, vi, ginebra...- sempre té un
motiu per prendre tal acció. Pot ser tracta d’oblidar a l’ex, pot ser estiga molt
cansada de viure, fins i tot, s’arriba a dir que la dona beu per atraure l’atenció
del sexe masculí. Tot menys relacionar-ho amb la diversió. Però, la creença
popular per la que l’home clarament beu és per passar-s’ho bé.

▪ 2.3.1. Agressions sexuals i àmbit familiar. En la nostra societat, les

agressions masclistes que du a terme un home que prèviament ha
consumit alcohol sempre són justificades per aquest fet i mai se’ls
responsabilitza. Si un home ha intentat violar o tocar a una dona és
perquè anava begut i “no sabia el que feia”... mentre la dona és
assenyalada i culpabilitzada de l’agressió. És molt típic al nostre país
escoltar la següent “afirmació”: com anava tan beguda, ella s’ho ha
buscat. Es justifica que un home es puga aprofitar de la dona
simplement pel fet que ella haja decidit beure o inclús per com anava
vestida o com ballava. Quan es dona una agressió masclista, a ulls
d’una gran part de la societat, l’alcohol justifica sempre el comportament
de l’home i serveix sempre com una recriminació cap a la dona, que és
una víctima i acaba sent assenyalada com a culpable.
També cal mencionar que hi han dones que se senten amenaçades per
les seues parelles si aquestes beuen alcohol. Els homes, lluny de
responsabilitzar-se de les seues accions les justifiquen per la ingesta
d’alcohol, mentre que les dones són condemnades a creure que són
culpables de les accions dels homes.

10
 Sempre s’ha vist a les pel·lícules com és la dona aquella que rep a
l’home begut i la que deu cuidar-lo. Aquestes representacions demostren
una vegada més, com l’alcohol s’associa a l’home, exemplifiquen els rols
que, de manera tradicional, els gèneres han de seguir i que l’alcohol
està creat pensant en l’home. A més a més, en la societat són més les
famílies que compten amb pares alcohòlics que no mares. Aquest fet pot
relacionar-se amb el gran nombre de casos de violència cap a les dones,
de gènere o d’altre tipus. Les dones en aquesta situació compleixen amb
un determinat estigma: solen ser molt familiar entre elles i s’han
d’entregar completament a l’home, oblidant-se així d’elles mateixa, ja
que pensen fermament que l’home deixarà l'addicció si elles s’enfoquen
més en atendre les seues necessitats. És també molt probable que els
fills d’eixa família acaben per buscar parelles que se semblen a les
familiars i que aquestes acaben sofrint també maltractament, ja que
l’home ha normalitzat eixe comportament i no l’ha vist com un delicte,
que és el que és.
▪ 2.3.2 Diferenciació de begudes. Una altra diferència que cal mencionar
és l’assignació de begudes alcohòliques segons el gènere, és a dir, els
diferents tipus d’alcohol que “deuria” beure un individu segons el seu
sexe. Sí, encara que semble una bogeria avui en dia, encara existeixen
aquestes diferències de gènere que es tracten de fumigar. Quines
begudes són atribuïdes a l’home i quines a la dona? L’alcohol més dolç i
suau sol estar associat a les dones per eixa característica de què el sexe
femení és el més dèbil i per tant necessita dolçor i suavitat. En canvi, el
sexe masculí és el fort, el poderós. Per tant, se li atribueix begudes més
fortes com la cassalla, el conyac, el whisky...

3. CONCLUSIÓ.
Per concloure, com hem anat veient al llarg d’aquesta recerca, la cultura és
l’alcohol és una molt arrelada a molts dels grups de la nostra societat. Es pot
apreciar amb totes les cançons, paraules, jocs, noms de begudes, campanyes
de conscienciació, eslògans publicitaris, etc. que tothom coneix. Per altra
banda, en situacions extremes, l’alcohol també evidencia el masclisme i les
desigualtats que encara existeixen entre els gèneres. Les conseqüències d’ un

11
consum abusiu d’aquest poden portar conseqüències a llarg termini, que
acaben suposant un problema al total de la civilització. El llenguatge, tot i que ja
està ben influït per la cultura de la consumició, també pot ajudar a remeiar i
conscienciar sobre aquest.

4. BIBLIOGRAFIA.
BBC News Mundo. (2017, 22 octubre). Por qué cuando bebemos alcohol nos resulta

más fácil hablar un segundo idioma. BBC News Mundo.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-41694708

Las palabras importan: términos preferidos al hablar de la adicción. (2022, 3 junio).

National Institute on Drug Abuse. https://nida.nih.gov/es/areas-de-

investigacion/la-ciencia-de-la-adiccion/las-palabras-importan-terminos-

preferidos-al-hablar-de-adiccion

Macià, H. (2021, 10 agosto). España es el segundo país de la UE que consume alcohol

con más frecuencia. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/comer/al-

dia/20210809/7652606/espana-segundo-pais-ue-consume-alcohol-mas-

frecuencia.html

Morales, L. (2021, 17 noviembre). Radiografía del alcohol en España: primera copa a

los 14 y Navarra, la CCAA que más bebe. elconfidencial.com.

https://www.elconfidencial.com/espana/2021-11-17/espana-consumo-alcohol-

edad_3324378/

Eva s’ha encarregat de la introducció Sílvia ha desenvolupat el punt 2.1, Isabel

el 2.2 i Paula el 2.3. La conclusió és producte del grup sencer.
Pensem que ens mereixem un 8. Hem sigut capaces de relacionar, creiem que
amb bastant èxit, el llenguatge i l’alcohol, i que també hem pogut explicar
raonablement i demostrar amb exemples que ambdós àmbits s’influeixen
altament. A més, hem volgut també introduir temes com els prejudicis i el
masclisme, que amb la presència de l’alcohol es fan més evidents.

12