🐖

Max Weber (1864-920)

fet

assignatura Teoria sociologica I

Status Not started

data @November 22, 2022

22/11/22

Max Weber (1864-1920).

Les contribuicions mes sistematiques i decisives en la fundacio de la <<sociologia>>
moderna.

Economia i societat.

Formacio universitaria. historia del dret i economica (doctorat).

Influencies. Marx, Nietzsche, neokantians (Rickert), Escola historica d’economia nacional

alemanya (Schomoller, Sombart).

Nietzsche →inconformitat amb la societat i la moral, inclus els bons valors tenen una
historia molt negra darrera. Relativisme prescriptiu.

Neokantians - analisi empiric que porta a noves categories.

Algunes obres destacades.

L’etica protestant i l’esperit del capitalisme (1904-1905).

La objectivitat en el coneixement cientifico-social i la politica social [escrits 1904].

Economia i societat [escrits entorn 1910].

Politica com vocacio (1919).

Elements de context historic.

Max Weber (1864-920) 1

 Del 2n Reich a la Republica de Weimar.

Crisi del lliberalisme monarquic i del nacionalisme imperialista (realitat externa) post-
Bismarck.

Avui en dia no existeixen imperis.

Nacionalisme imperialista - “o trepitjes o et trepitgen”, individualisme,

enemistalitat potencial…

Industrialitzacio a gran escala.

Alemanya passa de ser 100% agricola a que hi hagin grans inversions industrials i
Alemanya s’acabi convertint en la maxima productoria industrial, la que mes s’ha
aventatjat de la segona revolucio industrial. Quimica, geologia, siderurgia…

Estandaritzacio. Alianca de forces politiques i industrials. Com li anira a un imperi

depen de la seva alianca de politica i industria.

Capitalisme monopolista.

Maduren les dinamiques de la produccio capitalista, es concentren els poders

economics, canvia la regimentacio de la vida productiva i la organitzacio dels
treballadors.

Forca d’organitzacions obreres de masses.

La lluita de classes canvia (una vaga es mes potent en una empresa de mes
treballadors).

Naixement de l’estat social.

L’estat es indissociable de l’economia. S’ha de planificar l’economia (aquesta idea

no es unicament socialista).

La burocracia dins i fora de l’empresa es necessaria pel desenvolupament.

Guerra mundial 1914-1918.

Va obligar a canviar la visio d’aquells que creien cegament en el nacionalisme

ALemany (Weber es un exemple).

Esperit promotor i de maxim respecte de la religio.

Elements biografics.

Max Weber (1864-920) 2

 Neix a Erfut el 1864. Saxonia prussiana. una de les regions mes riques i origen del
protestantisme.

Influencia paterna. familia de mercaders i industrials textils. Weber Sr. era funcionari public
i membre destacat del Partit Nacional Lliberal (dreta constitucionslista distanciada dels
Junckers). Religio lutherana, partidari de la tolerancia i els <<plaers terrenals>>.

Influencia materna. religio calvinista, partidaria de l’ascetisme estrricte →tensio i

distanciament amb el pare!.

Es mor el pare i te una crisi de 5-6 anys on no escriu.

MARIAN WEBER!

<<Educat en les visions i ideals de la classe burgesa>>.

Consiencia de classe, contra la classe treballadora. “El Marx burges”.

Milita en organitzacions poolitico-religioses social-reformistes lliberals.

Primeres investigacions sobre dret comercial maritim medieval i historia agraria a l’Antiga
Roma.

A Alemanya no s’associava universitat amb ciencies socials.

Despres de doctorar-se obte bones posicions universitaries i mantindra prestigi malgrat

periodes de crisis personals.

CIencia politica, la sociologia es superior pero una vegada e ste una bona base de
conaixement.

A finals de 1890’s pateix depressions i altres problemes de salut mental. No publica res fins
el 1904 i abandona posicions academiques.

El 1903, practicament recuperat, ingressa a la revista academica Archiv fur

Sozialwissenschaft und Sozialpolitik (amb W.Sombart!).

1903-1904 Viatges EEUU.

Perd esperanca en Alemanya.

1904-1905 publica L’etica protestant i l’esperit del capitalisme, en el marc d’estudis mes
amplis sobre l’impacte cultural en l’economia.

Max Weber (1864-920) 3

 1909 fundacio (Amb Tonnies i Simmel) de l’Associacio Alemanya de Sociologia.

Debats on es veu que tots tenen molt llegit a Marx.

La ortodoxia marxista - es deixeble de marx pero critica al marxisme.

Investiga i escriu extensament entorn 2 grans projectes cientifics.

a) analisi comparativa historico-universal de cultures i religions (sobretot. de la

China, India, jueva…);

historicisme etnocentric, relativisme prescriptiu →madura fins a tenir una

perspectiva universalista.

b) bases metodologiques i conceptuals de l’analisi economico-social.

Metode, objectivitat, definicions…

ambdues van en paralel.

Al voltant de la guerra. evolucio politica del lliberalisme monarquic a la republica

democratica. Acurta distancies amb la socialdemocracia (posicions <<d’esquerra
burgesa>>).

918. Funda el Partit Democrata Alemany.

919. Es retira de la politica i retorna a l’academia (P.ex. Conferencia <<Politica com

vocacio>>.)

920. Contrau la <<grip espanyola>> i mor als 56 anys.

Postumament se’n publiquen bona part d’obres actualment conegudes.

Discret reconaixement fins despres de la II GM.

Aproximacio preliminar. una matriu weberiana?

Temes successivament predominants en l’obra.

1. Consequencies i implicacions del capitalisme industrial modern (com una forca dinamica
historicament revolucionaria;

a. Que es capitalisme?

b. Influit pels models que exigeixen abstraccio de El capital.

Max Weber (1864-920) 4

 2. Perque la cultura occidental s’ha diferenciat tant de les demes? (Burocracia!
Racionalitzacio!);

a. Estudis culturals allunyats del marxisme.

3. Analisi comprensiu d’evolucions culturals en una historia universal.

a. Ultims anys de Weber.

b. L’evolucio de weber economic no es pot separar del social tant si es mes historic o mes
metodologic.

c. Relativisme descriptiu, democracia, il.lustracio…

Evolucio d’una <<matriu weberiana>> en conjunt.

A) visio politica; B) visio historico-cultural; visio metodologica teorico-social.

I. Conceptes sociologics fonalmentals.

Sobre la visio teorico-social.

Sociologia interpretativa/comprensio <<Verstehen>>.

Reaccio metodologica contra els que volen entendre la sociologia com una ciencia
natural, intencionalitat de primer ordre.

A l’estudiar un fenomen natural no hi ha intencionalitat de segon ordre, els

fenomens socials si que en tenen, per aixo no es poden estudiar igual. Necessitem
una interpretacio.

Explicaicons causals.

<<Accio social>>.

Nucli, que el nucli sigui la societat (Durkheim) no te sentit.

Objectivitat i nocio de ciencia social.

Hem de partir de la limitacio d’aquesta.

Metodologia dels conceptes com <<tipus ideals>>.

Ho treu de Marx.

Max Weber (1864-920) 5

 Sociologia interpretativa de l’accio social
Sociologia es <<una ciencia que preten entendre, interpretant-la, l’accio social per d’aquesta
manera explicar-la causalment en el seu desenvolupament i efectes>>

Orientacio anti-positivista i anti-historicista. sociologia interpretativa [<<Versethen>>.

renovada tradicio <<Wissenchaft>>].

No nomes hi ha una causa.

No rebutja l’explicacio causal [’externa’, empirica]! (si la mono-causalitat), pero la

validacio empirica es posterior a la conceptualitzacio analitica per mitja d’abstraccions.
<<tipus ideals>>.

L’objecte d’estudi no es, objectivament ‘la societat’, sino les consequencies de l’accio
social, la naturalesa subjectiva de la qual nomes podem interpretar en contexts culturals
historicament determinats.

Contrari a Durkheim, el fet social es aixi perque algu el considera oscial.

No hi ha una relitat externa de <<fets socials>>, quelcom es social en tant que ho

comprenem historico-culturalment aixi.

Centrar-se en l’accio social implica una orientacio metodologicament individualista, pero no

atomista.

INDIVIDUALISME HOLISTA.

Es defineix pel significat atribuit intencionalment pels individus en relacio reciproca

amb el comportament observat d’altres agents intencionals.

Hi ha limits entre causes del comportament i significats, constituits de l’accio social,

pero per ser rigorosos cal esclaredat conceptual, restat prudents i oberts en l’abast
explicatiu, que mai sera total.

Aquest comportament d’altres por ser indirectament observat (p.ex. us del diner), i pot
ser del passat, present o futur.

Els efectes de l’accio poden ser estructurals i de canvi historic.

29/11/22

4 tipus d’accio social (no es una classificacio exhaustiva ni es manifesta univocament en la

realitat).

Max Weber (1864-920) 6

 1. Accio tradicional. usos i constums. creences i practiques perllongades, fortament arrelades
culturalment. En la frontera amb comportaments d’imitacio purament reactiva, no
intencionals.

a. Una continuitat.

b. Frontera amb comportaments imitatius (no te per que ser social).

c. Es contrasta molt amb altres tipus d’accio, esta habent un canvi de proeponderancia
amb les formes d’accio (sobretot ambit politic).

2. Accio afectiva. afectes i estats emocionals. Tambe en el limit amb respostes espontanies a
estimuls, no intencionals.

a. Moltes vegades ho racionalitzem insconscientment (Weber veu el terme racionalitzar en

un context molt mes ampli i complex).

3. Accio racional respecte a valors. segons creences d’imperatius o principis que l’agent es
veu obligat a satisfer. No es subjectivament atomista, fins ultims culturalment ocncebuts. A
diferencia de l’accio afectiva, l’agent <<decideix condcientment la finalitat ultima de la seva
accio i en consequencia organitza sistematicament aquesta per aconseguir l’objectiu>>.

a. Creences que son com imperatius, l’individu internalitza valors del seu context cultural.

b. La fa racional el calcul, observa quin mitja optimitza el fi ultim. Optimitzar.

4. Accio racional repsecte als fins. l’agent adequa mitjans a fins. Pero no sempre equival
exactament a una racionalitat intrumental, en la que els fins son incondicionalment
determinats. l’individ

Mirada tragica (Nietszche), les persones s’estan traint a si mateixes. Marx tambe te una marada
tragica, pero te un optimisme.
Al final de la seva trajectoria hi ha alguns canvis, nous enfocaments i major formalitzacio.

Racionalitat formal (purament instrumental) vs racionalitat substantiva.

Merament instrumenatal/es posen en dubte certs fins.

Analitza accions <<funcionalment racionals>> (extremadament oposades a empiria).

L’individu actua amb una finalitat colectiva (aixo n

Objectivitat i nocio de ciencia.

Max Weber (1864-920) 7

 Si partim de subjectivitat, com podem aspirar a una ciencia social objectiva?

Premissa. no podem accedir a la realitat externa tal com es. La historia, la realitat social, es
continu inconmensurable de fets bruts sense sentit.

Premissa. el que dona sentit es la intencio (motius d’accio) inherent a la racionlitat humana.
tant dels agents com de l’observador.

La tasca del cientific social es extreure’n sentit. seleccionar allo rellevant i abstraure
conceptes que permetin ordenar el caos alla on sigui possible (alla on podem comprendre
l’accio).

Aixo comporta reptes metodologics.

1. Les accions racionals son orientades a fins, en ultima instancia a fins en si mateixos, es a
dir, <<valors>> inscrits (plural i, sovint, contradictoriament) en contexts culturals. pero -per
Weber- els cientifics no poden validar, fonamentar, jerarquitzar judicis de valor.

a. Hi ha judicis de valors que ens limites.

2. Si per <<ordenar el caos>> cal tenir un punt de vista especific llavors la tasca dels cientifics
parteix de preocupacions irreductiblement valoratives.

a. Es inevitable tenir biaixos, hem d’identificarlos.

Proposta metodologica per una objectivitat en ciencia soical lliure de valors.

Cal construir conceptes que no provenen directament de la realitat…

…i el cientific ha de declarar oberta i clarament els seus valors, constitutius del punt de
vista…

…de tal manera que els conceptes no reflecteixin una relitat que validi aquests valors o
els converteixi en fets objectius.

De <<judicis de valor>> a <<relacions de valor>>.

Te com a finalitat l’objectivitat tenint en compte els seus biaixos.

La ciencia social no pot basar-se estrictament en generalitzacions i lleis, merament en

particularitats. El conaixement cientific te un element historic, preocupacions canviants.
Aixo no exclou una veritat com correspondencia amb els fets, pero tambe te caracter
provisional.

Max Weber (1864-920) 8

 Al final de la sev atrajectoria passa d’una visio mes relatiivsta cultural a una visio historico-
universal. Compartim trets entre totes les cultures.

Els <<tipus ideals>>.

La proposta metodologica es la de construir conceptes com <<tipus ideals>>. abstraccions
per mitja d’una seleccio —exageeracions!— d’elements que, des d’un determinat punt de
vista apareixen com tipics o rellevants [<<ideal>> vs. <<material/real>>].

Insistim. la contruccio de tipus ideals es indissociable de valors relatius a l’observador, pero

son accessibles (comprensibles) amb independencia de l’observador.

Aixi com concep una dimensio interpretativa de l’accio, els ideals tipus ofereixen una
dimensio interpretativa per integrar objectes d’estudi (sociologics o historics) delimitats.

2 tipus de tipus ideals.

D’estructura (<<Estat>>).

De canvi social (processos, <<burocratitzacio>>).

tenen un caracter instrumental. no aporten coneixament objectiu, pretenen proporcionar

<<mitjans expressius inequivocs>> (en contexts culturals particulars)…

…son eines provisionals que <<maruqen la direccio per plantejar hipotesis>> (raonaments
abductius!).

Redueixen el camp de possibilitats d’accio i les seves conseuqencies.

No confondre mai la historia real amb una reconstruccio ideal-tipica.

2/12/22

Racionalitzacio.
Valors ↔ racionalitat.

S’apliquen normes mes consequencialitstes (organitzacions).

El proces de racionalitzacio es un concepte central en l’obra de Weber. Engloba de multiples

maneres el desplacament de criteris tradicionals, mes o menys “magics”, per criteris
racionals en un proces a un major control de la vida social i material.

Max Weber (1864-920) 9

 Abraca bona part dels aspectes que analitza en el pas de societats tradicionals a societats
modernes, sobretot.

Capitalisme occidental modern.

Burocratitzacio i formacio de l’Estat modern.

Evolucio cultural moral i religiosa, artistica.

Subjacent a expressions fmoses com “la gabia de ferro”, “el desencantament del mon”, etc.

Racionalitzacio implica desmitificar, abandonar credulitats “infantils” envers factors

irracionals.

La secularitzacio i lavenc de la ciencia dona lloc a un desencantament del mon, perdua de

significats en la nostra experiencia del mon.

Per exemple la religio passa a creences mes estructurades que la magia.

O en el dret, es passa d’uns savis o autoritats personificades a un sistema codificat

impersonalment, racional i sistematic.

La politica passa a prescripcions legals racionals.

En l’art, per exemple la musica, de la espontanietat inventiva es passa a la coordinacio

orquestral i l’estandaritzacio de la musica moderna.

WEBER LI VOLIA FER LA PUNYETA ALS MARXISTES.

Capitalisme occidental modern.

Una de les plasmacions mes importants d ela racionalitat. es centra en relacions reciproques
calculables racionalment, desplacant especulacions o intervencions amb violencia.

Sempre han existit formes capitalistes en aquest sentit, pero l’especificament occidental
modern es. la organitzacio racional-capitalista del treball formalment lliure.

Alguns del trets distintius.

Es separa la economic domestica de la industrial.

Aplicacio tecnica del coneixament cientific.

Basad en un dret racional i previsible.

Administracio guiada per regles formals.

Max Weber (1864-920) 10

 Fa pertant una atencio especial a les formes organitzatives de l’empresa capitalista moderna
(analoga amb l’Estat MOdern), per coprendre-ho cal analitzar les accions.

D’on sorgeixen els motius de l’accio caracteristics, la de l’expectativa de guany basada en el

calcul racional en relacions reciproques d’intercanvi?

A L’etica protestant i l’esperit del capitalisme tracta de fer una reconstruccio ideal-tipica
dels possibles origens culturals que podrien haver donat lloc a “l’esperit del capitalisme”, un
conjunt de valors o motius etics centarts en l’avaricia i el calcul racional.

La tesi/hipotesi central es que havia d’haver un canvi de valors pels quals es rebutgessin
nocions tradicionals com preus i salaria “justos” o tolerancia de la usura, i en veies
eticament favorable el posar-se a maximitzar ingressos.

No es una refutacio total.

”No es el meu objectiu substituir una interpretacio causal unilateral materialista amb una
espiritual equivalent sobre la cultura i la historia”. NO nomes economia →religio, tambe
religio →rconomia. Res de monocausalitats. Cocausal.

Busca interpretativament una singularitat historica de multiples factors causals darrere

l’aparicio del calcul racional especificament de la genesi del capitalisme modern.

Prova de demostrar que va haver una dinamica cultural independent a les causes materials,
que consisteixen en una racionalitzacio del pensament religios, i si no hagues …

Reconstruccio del proces historico-cultural.

youtube - UvA Weber, Szelenyi U.Yale.

l’esperit del capitalisme neix del calvinisme.

protestantisme - predestinacio. nous significats religiosos que en el calvinisme van

derivar en que si deu tha elegit et donara senyals, es busquen senyals (iconoclastia, les
senyals son mundanes). com l’individu vol creure que esta predestinat actua com si ho
fos → treballar sense enriquirse, ES INDEPENDENT DEL MATERIAL,
ANTIMATERIALISME.

EEUU - una vegada ha hagut aquest proces religios es canviia el mon materialment,
aquests valors desapareixen pero la conductua segueix → GABIA DE FERRO.

Max Weber (1864-920) 11

 Poder, dominacio i autoritat.
Si per Marx les relacions de dominacio son subjacents als fenomens centrals estudia i
n’enfoca centralment com varien al llarg de la historia lligades a les relacions de propietat,
Weber les conceb en si mateixes, com un fenomen a categoritzar i analitzar de forma
autonoma.

Diferencia entre poder i dominacio.

Poder es probabilitat de que un actor (individu o grup/associacio) s’imposi sobre la

voluntat d’un altre en el marc d’una relacio socia, a pesar de la resistencia que s’intenti
oposar.

Dominacio e sla probabilitat de que un actor …

3 tipus de dominacio.

1. Tradicional

2. Legal-racional. centarlitzacio monarquica que ha donat lloc a regims constitucionals, on les

normes son objecte de deliebracio publica de caracter racional. Procediments etablerts
normativment, generalment per dret ecrit. Normes impersonals, formals,, lodica contractural.
Te potencialitat de superar l’arbitrarietat de la legitimitat tradicional.

3. Carismatica. esta entremig, es guanya legitimitat de forma distintiva. no semore les

relacions de dominacio tardicional donen pas a les racionals-legals. Acatament a persones.
NO necessariament son propietaris del mitjans d’administracio.

13/12/22
Vocacio en alemnay te una certa polisemia, i encara mes per una persona protestant. hi ha una
dimensio molt mes etica que seria la “crida”. Weber ens diu que la gent actua creient que Deu
l’esta cridant a servir a la societat amb la seva “vocacio” i aquesta es la que e s sol prioritzar, si
aixo no existis no haura hagut aquest canvi cultural. Vocacio tsmbo es pot entendre com una
funcio, la funcio per la nostra identitat nacional (Weber fins que no arriba a Weimar es molt
nacionalista). resum. funcio, sentir-se cridat a (component teologic, s’experimenta com un
fet veritable), nacional. a l’esperit del capitalime es refereix a vocacio en aquests termes. A la
politica com a vocacio es refereix a l’ambit merament professional i secularitza les connotacions
anteriorment mencionades, es un Weber desencantat, que “ja no creu en res”.

Les classes socials.

Max Weber (1864-920) 12

 Per Marx es un concepte essencialment politic i prove de la tradicio de l’economia politica.
es en les relacions de propietat en processos productius els factos mes critics a partir dels
quals evolucionen historicament les relacions de dominacio, expropiacio i el ocnflicte entre
classes.

Weber en molts aspectes es un deixeble de Marx molt critic. Diferencia tipus ideals de
processos historics.

Weber s’hi inspira, pero te un concepte mes propiament socilogic de classe social (no deixa
d’estar lligat a les relacions economiques, pero les separa de les formes de dominacio o
dependencia en la produccio, en concret treu del centre la relacio d’explotacio), es podria dir
que “des-economico-polititza” el concepte.

El seu concepte de classes socials ha influit molt mes a la sociologia, al s.XX va haver
molts canvis. Tambe ha afectat en l’herencia cultural degut a lal restriccio del marxisme
en les dictadures</3. Es dificil entendre les classes socials segons Weber sense entendre
les de Marx.

Marx parla fonamentalment de lluita politica que es modifica al llarg de la historia ED.
THOMPSON!!!!!. Despossesio de mitjans de produccio en un mons en la que aquells
que els posseixen tenen la capacitat d’organitzarlos. NO diu que a tota la histora sigui
aixi, sino que aquesta es dona en un punt i que quest crea les condicions necessaries
perque es crein noves relacions de produccio. Polaritzacions de grups oposats entre si.
Apropiacio de l’excedent!! (no ho va inventar ell, nomes tecnificar).

Per tant. per Weber les classes no estan purament definides per relacions de poder, sino que
constitueixen relacions de poder juntament amb altres agrupacions com l’estatus i els partits.

Weber despolitiza les idees de Marx, no nomes afecten les relacions de produccio sino
que s’afegeix la capacitat adquisitiva, altres formes de consum… Es mes socioeconomic
que politic. Weber no es situa en el debat de l’economia politica, forma nous marcs
establelrts de ciencies socials, no vol fer politica quan fa ciencia encara que admet que
hi ha judicis valoratius.

Classes socials - els medis de subsistencia son accedits mediant compraventa en arees
de produccio especialitzades (mercats especialitzats basats en l’intercanvi). AIXO ES
DEFINIDOR DE LES CLASSES SOCIALS INDEPENDENTMENT DE LES
RELACIONS DE PRODUCCIO. Intenta refer la definicio afegint la posicio al mercat
que peermet diferents estils de vida, no es pot parlar de classe social abans del

Max Weber (1864-920) 13

 capitalisme (abans nomes hi havis estatus). *La classe social ve determinada per allo
que permet complir els teus desitjos a traves del mercat.

Definicio de classe com una categoria d’individus que. 1) comparteixen un componen causal
especific de les seves oportunitats de vida; 2) son components que queden representats
exclusivament pels interessos economics en la posssesio de bes i portunitats d’ingressos; 3)
es presenta en condicions de mercat (productes-mercaderia i treball).

Estatus i partit.
Estatus es forma d’agrupametn distintiu lligat a una consideracio scoail de prestigi o honor.

Sovint la distincio ve cada cop mes per pautes de consum (Veblen!).

Es “antic” pero es solapa amb les classes en les seves formes mes visibles. La
classe es trasllada a nivells de prestigi, tambe pot haver gent empobrida que
mantingui estatus.

No sempre hi ha correlacio entre classes i estatus. Tenen infuencia de poder

independentment de les relacions de classe.

Es “antic” pero es solapa amb les classes en les seves formes mes visibles. La
classe es trasllada a nivells de prestigi, tambe pot haver gent empobrida que
mantingui estatus.

El partit es una organitzcio que orienta l’accio a l’adquisicio de poder social.

Pot basar-se en classes, status o altres elements.

Passen a ser fonamentals en la seleccio d’elits o lideratges en l’us de la forca.

Formes de vinculacio no relacionades en classe o estatus, poden basarse en elles

pero modificarles.

Politica i estat.
Weber tendeix a veure una autonomia de les dinamiques politiques a altres tipus de
relacions.

L’Estat es una comunitat humana que dins un territori determinat reclama el monopoli de la
violencia fisica legitima. Es una organitzacio, com una empresa, basada en practiques.

Max Weber (1864-920) 14

 Enten la politica com “direccio o influencia” sobre l’orientacio d’una associacio politica (en
l’era moderna es l’Estat).

Sense negar la influencia del poder conomomic, considera que el poder tambe pot estar
fortament condicionat per la burocracia.

L’estat reclama amb “exit” el monopoli de la violencia fisica. S’ha de

tenir en compte el context historic, Weimar etcetc.

Burocracia.
La burocracia es un cas especific i preeminent de racionalitzacio, que recau fonamentalment
en tasques administratives (ambit privat o poublic). Es mobilitzen, centralitzen i coorinen
recursos i processos.

Te efectes irracionals respecte a allo que esta passant, crea fenomens que no sempre
recolzen la funcio per la que s’ha creat.

La seva superioritat rau en la formalitzacio de normes i la previsibilitat que ofereixen. De tal

manera que permeten la calculabilitat, en ocurrencia amb relacions de mercat capitalista i
dinamiques de partits.

Qualsevol organitzacio privada o publica s’acabara burocratitzant.

Es creen fenomens no esperats i aixo es “part del joc”.

El mateix que causa una concentracio de pitjans de produccio en l’empresa privada en

crea una de mirjans d’administracio a la publica.

Comporta un anivellament social i una especialitzacio tecnica de funcionaris.

Es un tret caracteristic estructural de societats modernes. dina lloc a una “gabia de ferro”.

Es inherent a una cultura formalista i impersonal (”esperir” de burocratitzacio).

La formalitzacio despersonalitza i reforca figures de rol, ometents trets humans com estats
subjectius emocionals o motius personals.

Mentre veu inevitable que el capitalisme amb l’expropiacio de mitjans de produccio en mans
privades, creu que pot donar lloc a una organitzacio estatal burpcratica separada de la vida
social.

La politica como vocacion.

Max Weber (1864-920) 15

 Extreure una idea que no sigui la mes canonica!!.

Max Weber (1864-920) 16