5
Secunda pars Fororum regni Valentie.
Segueixenfe los furs
extrauagants ,ço es aquells furs que com >
modament no fe han pogut fituar, ni
pofar fots alguna de lespreces
dents Rubriques.
De inquificions con
tra officials .
Alfonfus I. Rex. Anno . M. ccc. xxix.
Valentiæ.
I.
Afcũ any
fia feta inquificio
a caſcun dels jus
fticies, e affeffors
lurs, e dels mufta
çafs per aquells in
quifidors que nos
hi ordenarem en,
axiques haja a co
mençar la inquificio dins quaranta dies del dia
que fera finit lany de la fua adminiftracio com >
ptadors , e fia continuada la inquificio tro fia aca
bada, e lo official fia abfolt, o condemprat per
ſentencia : en la qual inquificio lo official faça
dret als clamants , e fi dins los quaranta dies nos
no fem començar la dita inquificio , e puys cons
tinuar aquella fegons que dit es, en aquest cas, e
encara en cas que lofficial fia abfolt , o condem
nat no li puixam fer inquificio faluu dret als cla
mants , los quals ho hajen a propofar denant los
ordinaris per demanda , denunciacio , o accu
facio .
Petrus I. Rex. An. M. c c. Ixxxiij.
Valentiæ.
II.
Tfpecialiter concedimus , & cons
firmamus iuftitiatũ,almutaçafiã&
forum decem dieru. Reuocantes ,
&annullantes expreffe emendam
fori noui tépore noftri regiminis factam fuper
inquifitionibus faciendis, que incipit. Fororum
interpretationem.Ita quòd deinde inquifitio fie
rinon pofsit per curiam, exceptis cafibus tantũ
contentis in foro Valentie.Nec nos etiam inqui
fitionesfacere poffumus nifi fortefuper officia.
les noftros eas facere haberemus.
Fo.j.
Tlacobus II . Rex. Anno. M. ccc. j.
Valentie.
III.
Rimerament ftablim, e orde
namper toftemps quel procura
dor, e balle general del regne
de Valecia,e encara batles parti
culars, e los jufticies dela ciutat
e de les viles, e lurs affeffors, eals quartoners, c
tot altre jutge ordinari, eofficial qvs de jurifdi
tio, e lurs loctinents al entrant de lur offici ab
&
ans que vfenne gofen vfar de lur offici affegu
ren el loch on vfaran ab bones fermances , e cos
uinents enpoder de nos, o aquells que nos hi ors
denarem que tinguen taula per trenta dies de
dos en dos anys pertot lo mes de jener, o en la
fi delur adminiſtracio fi abans eren amoguts del
offici, e aço affeguren en tal manera quels pros
homens del regne, o del loch on adminiftraran
principalment fe deguen tenir per pagats de la
fecuretat q faran, e que dins aquells trenta dies
que tendran la taula fia feta inquificio contra
ells de lurs exceffes, e forces , e violencies q haus
ran feytes als fotſmeſes: la qual inquificio fia de
termenada dins los dits trenta dies, o almenys
dins altres trenta dies, axi queſien ſeſanta dies
continuament contadors. Epenjant la inquis
ficio que fien fofpefes del offici tro que la inquis
ficio fia determenada, la qual fe faça es deter
men breument, e fens pleyt, e fens folemnitat, e
figura de juhi. Efi perventura fera atrobat que
lofficial fia culpable dalcuna cofa per frau, o cor
rupcio, o per gran culpa fua en fera condemps
nat,que nul temps aquell aytal official en lo res
gne de Valencia no tinga offici noftre. Mas fi
peraventura fera condempnat per leu colpa , o
peraltra raho que les damunt dites quen fia pus
nit fegons que fia fur, e raho folament fegons la
qualitat, e la quantitat del exces. Axi encara
quel inquifidor puxa inquirir contra lofficial
fens clamador, o accufador pus li fia denunciat
de fon exces per alcun. Atorgam empero al
dit official que fi fera condempnat, ques puixa
appellar vna vegada a nos folament,mas queas
quell no fia james reftituit en loffici ne per nos
no lin ſia comanat altre tro haja feta ſmena del
dan donat fegons que fera condemnat.
Petrus II. Rex. Anno . M. ccc. xlij.
Valentic.
ONTERRA IIII.
U KANKE
Aa Item
# ICEDIA UREA
TACULTARDE BEAUCHO
vul1
g2
a9t
65.4865
 Fori Valentie
Temquòd officiales regni Vas
lentie contra quos inquiritur an
nuatim non teneantur foluere fa
laria ſcriptoribus inquifitionum
pro fcripturis proceffus inquifis
tionis nifi folum pro eis quas offerrent hi contra
quos vt pretangitur inquiretur, aut de quibus
tranfumptum recipient: nifi dicti officiales ab in
quifitione prefata fuerint abfoluti quòd pars
quepreponet querelam contra officiales &pro
fequetur eandem foluat fumptus nifi intentios
nem fuam probauerit in totum, vel in partem.
Et quòdfcriptor qui ſcribaniam dictaru inquis
fitionum ex concefsione Regia pofsidet feruire
illi perfonaliter teneatur,aut ei ponere fufficiens
tes & idoneos fubftitutos quibus fatiffacere tes
neatur tam de falario fuo per nos ei annis fingu
lis conftituto quàm ex eo quod fibi a partibus
recipere in cafu licito eft permiffum . Et fi fcris
ptor ipfe qui habet ex concefsione Regia ips
fam fcribaniam perfonaliter illam rexerit pers
dat officium fi premifsis quomodolibet attem
ptauerit contraire, & fi fubftitutus pena fit de
cem morabatinorum auri.
Idem R. Da. ca.
V.
Rimo ftatuimus , & ordinamus
quod tam regens vices procura
toris generalis in regno Valens
tie quàm eius locutenentes qui
non funt hereditati in ipfo regs
no teneantur affecurare quòd fi quis querelam
propofuerit cõtra ipfos durante officio memora
to velpoft,refpõdere teneatur &ius facere que
relantibus in ciuitate Valentie coram iudiceper
nos delegando . Veruntamen locũtenens dicti
gerenti vices vltra riuũ Xucaris ſtet iuri in vil
la Xatiue,fed locumtenens vltra riuum Vxonis
in villa Burriane.
Decodem.
VI.
Reterea ftatuimus quod damnifi
catis, & dampna, culpa , vel negliz
gencia dictorum officialium pris
mitus,& ante ſatiſfaciat quàm in
quifitorpendente inquifitione petatvelrecipiat
falarium vel feruitium mutumfiue donu àparti
bus,&fi côtrarium fecerit. Idem inquifitor fine
omni figura iudici duplum cius quod de pre
mifsis receperit,nec expenfis proinde factis vo
Iuerit teneatur: cuius duple medietas parti & re
liqua fifco applicetur.
De codem .
VII.
Temfiquis cotra inquifitione quauis
caufa recefferit a ciuitate,villa,vel los
KONAN co vbi facta fuerit inquifitio , vel deti
nebitur egritudine teneatur inquifitiois procefs
fum dimittere alicuinotario dicte ciuitatis ville
feu loci vbi ipfa inquifitio celerius terminetur.
Idem R. Da. ca.
VIII.
Tem com per lo Senyor Rey
Delainqui
Namfos pare voftre, e pervos fe ficio fahedo
nyor fos cftatprouchit ab cartes racorralos of
ficials, adfup
que los inquifidors diputats con plicationem
23 brachij rega
tra voftres officials dins quaran
us.
ta dies apres lany de la luradminiftracio foscos
meçada la inquificio, e fi fet no era gl official fos
abfolt,e fi dins los dits quarata dies ladita inqui
ficio era començada que aquella fos determena
da dins fis mefes feguents, efi a vos Senyor cra
appellat per lo official queper vos fenyor dins
vn mes apres feguent fos determenada ,e fi feyt
no era quel official fos abfolt, la qual prouifio
fonch feyta per vos fenyor temporal, que fia
merce de vos Senyor q la dita prouifio fia pers
petual,aço ajuftat quelsinquifidors dins los pri
mers tres mefos apres que la inquificio hauran
començada hajen publicada la dita inquificio,e
dat trellat als officials de aço que ells demanas
ran, e dins dos mefos apres feguents hajen les de
fenfions dels dits officials, e dins lo feguent mes
que fera lo fize mes hajen donada fentencia en la
dita inquificio . Efiaço no fera feyt fegons que
dit es que lofficial fia, e romanga abfolt, caço
mateix ſe entena als notaris de les corts . Con
cordat curia. Lo fenyor Rey nos reftrenyeria a
les cofes contengudes en lo dit capitol per fur,
neper priuilegi:mas en les commifsions quefas
raals inquifidors cafcun any manara , cpofara
neceffitat als inquifidors que dins hun any ha
jen determenades totes les queftions dels offi
cials en altra manera que perden la quitacio , e
Io falari de aquell, e no refmenys que fien tens
guts de fer fagrament en poder del batle, o de
fon loctinent de coplir les dites cofes, eql feñor
Rey no puixa fer gracia als dits inquifidors, efi
hauien rebutalgun falari quel hajen a tornar.
De codem.
ix.

in extrauagantì.
IX
Tem fenyor com les inquificions
Queprime foffen attrobades, e ordenades per
rament fia fa
tisfeyt ala zel de jufticia perço quels damnifi
partiniuria
cats foffen abans fatiffeyts per lo
da qal inquis
fidor.
inquifidor dels bens del official dels greuges, e
dampnatges per aquells feyts a les gents, clo
inquifidor no ferua aço,que fia merce de vos fe
nyor prouchirp jufticia ql damnificat ſia abans
fatiffeyt quel inquifidor pendet la gftio no pres
na , ne demane falari, ni ferui alcun de les parts
fots certa pena.Concordat curia. Plau al fenyor
Rey tro a la primera cort general, e dins aqueft
temps veuras fi fenfeguira be fots pena de la do
bla daço que pendra a preft, o ado , e de les de
d fpefes fens tota figura de juhi, de la qual dobla
la part haja la mitat,c la altra mitat lo ſeñor rey.
De codem.
X.
Queaquell
qui accufara Tem Senyorals officials no fien
lofficial fia të
tenguts pagar falari als fcriuans
gut pagar les
defpefes fi no de les inquilicions de les fcriptus
obtendra en
tor,o en part, res de la inquificio , fino de aço q
pofaran , o demanaran tranſlat
fots certa pena.Si donchs en tot, o en partida lo
official no era atrobat culpable, e filo official fe
ra abfolt qla part quel haura calumpniat en tot
cas fia tenguda de pagar les mifsions que pagas
des haura per raho de les dites fcriptures co aço
fenyorfia en gran jufticia , e egualtat.Idem.Plau
al fenyor Rey.aço declarat que aquell quis cla
mara dels officials , e proſeguira fon clam pach
les meſsions fino proua fa intencio en tot, o en
partida. E encara ordena ql fcriua qui ha la fcri
uania de les inquificions fia tengut de feruir per
fonalment la dita fcriuania, o metrey fufficients
fubftituhits als quals fia tengut de fatiffer del ſa
lari qreb del fenyor Rey,e de les parts en cas le
la pe
gut, efil fcriua perfonalment ferueix loffici la
na fia de perdre loffici, ſi es ſubſtituhit ſia deu
morabatins dor.
De codem.
XI.
Quel notas Tem fi alcun notari de la dita inquificio p
ri deles inqui
qualfeuol raho fe haura a partir de la ciu
ficios quis ha
ura a partir tat, vila, oloch, o per malaltia detengut q
del loch ,o fes
ra malalt ,fia peraytal caslo dit notari ſia tengut de lei
tög ur lex
proces arlo xarlo proces, e hun altre notar dela ciuta vila,
aaltre
i t,
notari. o loch per tal que la inquificio fia mils continua
da,e abans acabada.Idem .
Plau al fenyor rey
tro a laltra cort.
Fo. ij.
Decodem .
XII.
Tem fi alcun mes per mala volun
tat que perzel de jufticia pofara al
cuna cola dauant lo inquifidor con
tra alcun official , e lo official fera
abfolt daço ğ cotra lofficial per aquell li fera po
fat, que la part li fia tenguda de fatiffer les mess
fions q haura fetes en culpade la part. Ide. Plau
al fenyor rey. Aço declarat ğ aĝll quis clamara
dels officials, e profeguira fon clam pach les mif
fions fino prouara fa intecio en tot, o en partida.
De codem.
XIII.
Tem que alinquifidor contra los ju
fticies, caltres officials fia accompas
nyathun generos lo hun any , e lal
tre any hunciutada, e ſemblantmēt
fia en lesviles del regnefi hauran generofos en
, accopa
la vila, o enlo terme, en altra manerafiay
nyat hun proho dela vila.Lo fenyor rey no fire
ftrenyeria co no fos profitos a expedicio deles
inquificions:mas cõ a ell fera vejares que fia pro
fitos accõpanyar hi ha aqll, o aqlls q li plaura.
La cort perfeuera. Lo fenyor Rey perfeuera.
Idem R. Da. ca. Ad fupplicationemvil
larum Regalium.
XIIII.
Tem fia merce de vos feñor fer remiſ
fio, e gracia als officials, e notaris deles
corts als quals per mer offici fe pot fer
inquficio, çoes de negligêcies, e ignoracies, de
les quals dan alcun no fia enfeguit a alcun, o al
cuns . No es expedient de fer lo dit atorgament
nis pot fer per priuilegi atorgat.
Idem Rex. An. M. c c c. Ixx. Sancti.
Mathei.
XV.
Tem fenyor fuppliğn les viles reals Sobrecehis
ment deles in
del ditregne que fia alavra merce q quificions de
mer offici a
les inquificions de meroffici , les als
dosanys.
fegons fur fe poden fer cafcun any
contra los officials del dit regneapres quarāta
jorns que lur offici es finit fien perdonades , ere ,
mefes empertoftemps velfaltem fenyor fins al
prefent dia de huy.Los dits empero officials fa
hents dret enpoder de lurs ordinaris als clamāts
fi alcuns de aquells fe clamaran ,e en aço fenyor
farets jufticia , gracia , e merce . Majorment
Aaij Senyor
 Fori
Senyor com deles ditesinquificions de mer of,
ficivinguen fort poch profit als voftres cofrens
& fine caufa los dits officials per aquells fien
fatigats en vanes meſsions, etreballs . Plau
al fenyor Rey que fia fobrefegut a dos anys.
G.de Palou.
Idem Rex. Anno. M. c c c. Ixxxiiij.
Montiffoni, adfupplicationem totius curic.
XVI.
Tem que vos Senyor de prefent
manets fer, e fpatxar les letres
q fendrecen als inquifidors ja p
vos fenyor elets a fupplicacio de
la cort qui hajen poder baſtant
de fer les enqueftes generals , e encara les fpes
cialsaxi contra los ja ſoſpeſes com contra qual
feuol altres fegons es eftat per altres cedules
fupplicat ſpecialment per la penultima de les
dites cedules fins a publicacio de teſtimonis
exclufiue , los quals inquifidors comencen fer
les dites enqueftes del primer dia del prop
paffat mes de Nohembre a auant , e que enans
ells, e los notaris de les dites enqueftes hajen a
fer los fagrament, e homenatge de ço , e fegons
que la dita Cort ha fupplicat, e de tenir fecrets
los dits teftimonis , e les atteftacions daquells a
tota perſona exceptat tant ſolament a vos ſes
nyor, ca la fenyora Reyna tro a tant que fien ju
dicialment publicades , ecopiades . Edemana
per gracia, e fupplica la dita cort que fia merce
de vos Senyor, e de la Senyora Reyna jurar ſo
lennament de tenir ho fecret tro a la publicacio ,
e copia deffus dites.Sia encara voſtra merce pro
uchir , e fer q voftres cõfellers de jus fcrits , ço es
moffenlo VezcõteDilla , moffen Bernatde For
tia , moffen Huc Danglifola , moffen Berens
guer fon frare, moffen Bernat Cagarriga , mof
fen Bereguer Dabella, micer Guillem de Vall
feca vicecanceller , en Pere Dezualls treforer, mi
cer Pere Caçalm , en laume Dezmouell ,en Ber
nat Dalpicat, Nanthonide Naues, hoc encara
los prothonotaris, e fon loctinent, e los fecretas
ris de vos Senyor, e de la Senyora Reyna pros
meten q no tractaran , engiyaran, pregaran, ins
duhiran, o en altra manera faran palefament , o
fecreta per ells , o per interpofada perſona de ſa
berlos dits teftimonis , o atteftacions daquells
trofien publicades , e copiades fegons es dit. E
daço facen fagrament , e homenatge : les quals
cofes en lo prefent capitol contengudes los dits
inquiſïdors, e notari ſien tenguts declarar a ca
Valentie
fcun teftimoni quant deuran rebre la depoficio
daquell . Perço que pus liberament puxen depo
far:les quals depoficions,e tots los proceffos de
les dites enqueftes fe facen es hajen a fer en vuls
gar,o en romanç. E fiperventura alcun, o alcūs
dels dits inquifidors ,notari,o inſtigadors entre>
tant moria que vos fenyor hajats encontinent
elegir en loch daquell, o daquells atretants dels
ja nomenats per la cort daquell regne,o prouin
cia don ferienaquell, o aquells qui per mort def
fallirien. Plau al fenyor Rey de fer general
commifsio als dits inquifidors ab plen poder de
enquerir de tots los crims expreffats per la cort
e de fer,e fer complir totes les altres cofes cons
tengudes en lo dit capitol.
Tem que vos Senyor eligats, e
donets aquells fcriuans, e inſti
gadors als dits commiffaris que
fera voftra merce dels a vos nos
menadors per la cort caſcun en fa
prouincia fegos feră nomenats ab los quals, e no
ab altres fe hajen a fer les dites engſtes , e los ĝls
de preſent anomenen ab cedula a part. Plau
al fen yorRey en la man era que es eftat ato rgat
dels inquiſidors.
XVII.
Temqueus placiade fer ſeruar de
fet la fufpenfio per voſtra ſen ,
tencia publicada en lo loch de
Monço, e apres per acte de Cort
per vos fenyor confermada en lo
loch de Tamarit axi quels fofpefes no puxen
exercir lurs officis perfi, ni peraltri, ni entrar ,
nieſtar en les cafes, e cohabitacios vostres Ses
nyor,ne del fenyor Duch, ne de la fenyora rey,
na,ne de la fenyora Duquefa. Plau al fenyor
Rey.
Dux Iohannes. Anno. M. ccc. Ixxiiij.
ad fupplicationem totius curie.
XVIII.
Tem que fia merce de vos Senyor
reuocar , chauerper reuocades to miſsio Quelesco
nsa en
tes, efengles commiſsions per lo fe querir contra
les impoficios
nyor Rey, oper vos fenyor fetes a fien reuoca
qualfeuol perfones a inquirir contra les vniuer, des.
fitats de ciutats, viles, e lochs de cafcun dels dits
braços, o jurats , o regidors daquelles de gran
temps paſſat a ença per raho de les impoficions ,
com
 Fo. iij .
in extrauaganti.

com les dites commiſsions fien contra furs,e pri vel collectores impofitionum predictarum ali

uilegis, e fenyaladament contra certs y fpecials quas inquifitiones cotra forum, priuilegia & li

capitols deles corts de Monço, e contra diuers bertates dicti regni minime faciatis : imòfi tales

fes remiſsions generals fetes per lo fenyor Rey incepiftis vel feciftis inquifitiones ab eis penitus
en corts generals, e en altra manera a les dites defiftatis , & habeatis eas pro infectis penitus

vniuerfitats, e fingulars daquelles , majorment atq nullis. Mandamus infuper vobis fub di

com los dits commiffaris ab la reuerencia qué Eta pena omnes & fingulas conceffiones, res

deſſus parlant hajen fets, e facen moltes, e diuer mifsiones, & abfolutiones tam per nos, quàm p

fes opprefsions, vexacions, e procehiments con dictum noftrum primogenitum ipfis vniuerfita
tra tota raho a fi de fer refcatar axi com han fet tibus & earum fingularibus pro, vel fuper pres

les dites vniuerfitats, o la major partida daques mifsis factas firmiter obferuetis nec contra eas

llesfegons ques pot rahonar, e aduerar.Mana lo ipfos vexetis laboribus vel expenfis, hocq non

fenyor Duch que los furs, remifsions, e proui mutetis vel differatis aliqua ratione . Alioquin

frons reals fobre aço fets, e fetes fien obferuades per preſentes iniungimus gubernatori dicti res

cobferuats fegons fa cõtinencia, e tenor. B.can. gnivel eius locateneti qab ipfis inquifitionibus
&procefsibus vos cõpefcat & etiam compellat
De codem. ad obferuationem omnimodam premifsorũ, &
XIX. oppreſsis per vos contra iuftitiam faciat de bos

Etrus Dei gratia Rex Aragos nis veftris fatiffieri in expenfis. Datis inMontif
num , Valentie . &c. Fidelibus fono.xxiij.die Iulij.Anno à Natiuitate domini.

noftris vniuerfis , &fingulis of M.ccc. lxxvj . Caftil.de Ma.

ficialibus , & comiffarijs noftris
Martinus Rex. Anno, M. cccc.tertio.
ad quos prefentes peruenerint,
Valentie.
acfubfcripta pertinere nofcatur, falutem &gra
XX.
tiam .In petitione humili loco grauaminis no>
Eclarants lo fur del feñorreyNam
bis reuerenter oblata per nuncios , & Sindicos
fos en Rub. de inquificio de offis
brachij vniuerfitatum , ciuitatum & villarum re
cials, quant a les viles, e lochs del
galium regni Valentie prefentes in generali cus
braç ecclefiaftich, e militar, e de fin
ria quam in hac villa nunc celebramus vidimus
gulars de aquells. Prouchim q fots aqueft nom
contineriquòd vos vel aliqui veftrum ab aliquo
citra tempore, vos intromififtis , & nitimini fas affefforpofat en lo dit fur fien entefes qualfeuol
juriftes, caltres qui fien vaffalls dels dits braços
cere inquifitiones vel proceffus contra iuratos
ecclefiaftich,e militar, o que tinguen domicili,o
& rectores aliquarum ex vniuerfitatibus me
ſtatge enles dites viles, o lochs qui ordinariamēt
moratis , petendo ab eis rationem & compos
fens frau donen cõfell als jufticies ara fien nome
tum de vel fuper modo & vfu concefsionũ per
nats affeffors, o confelladors, o per qualfeuol als
nos eis factarum ex impofitionibus , ac earum
Do.Mafco.
tre nom fien appellats.
collectionibus & receptis , quod afferunt fieri

non poffe vel debere tam ex eo quia fecundum Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.

forum expreffum non eft ibi cafus inquifitionis Montiffoni.

XXI.
quàm ex co quia fecudum fpeciale priuilegium
nonpoteft,nec debet cotra iuratos alicuius vni ་ ་་་" Acra Real Mageftat com per

uerfitatis inquiri quoquo modo, quàm etiã ex fur del altrey Namfos primer
co quia effet contra formam dictarum concef en Rub.de inquificio de offi

fionum ,necnon diuerfarum remiſsionŭ per nos cials, fia difpoft q cafcun any fia
S
& noftrum primogenitum factarum dictis vni feta inquificio a cafcu dels mus
Quelesco
uerfitatibus &fingularibus earundem . Quos ftaçafs :volent la inquificio deffus dita ſe haja a
isions
erir contra circa fupplicato nobisfuper his debitè prouides començar dins quaranta dies del dia q fera finit
impoficial
nreuoca ri vobis & cuilibet veftrum expreffe & de cer lany. &c.Eper lo Rey en laume fegoen Rub.

ta fcientia ,fub ire & indignationis noftre incurs de feguretat, e inquificio dels officials fia dona

fu dicimus & mandamus quatenus pro premif da certa forma a la inquificio fahedora del pro
fis,aut ratione ipforum contra iuratos aut findi curador, batlegñal, caltres officials, ep moltes
cos dictarum vniuerfitatum,aut alicuius earum altres difpoficions forals, e actes de cort p loalt
Aa inj rey en
 Fori Valentie
rey en Pere fegon fets,e ordenats fia per lo fems
blåt donada certa forma a la taula q los officials
hana tenir:los quals furs, e actes de cort a cauſa
de no hauer hi perfones certes, e diputades pera
inquirir dels officials , e altres a clamor, e inſtăcia
de part p poder conexer de les clamors de aqlls
dits officials fahedores,los dits furs no fe fon de
algun teps ença praticats . E co fia gran beaxi de
la republica de la ciutat, e regne de Valencia co
departiculars de ağlls, eaquella q los dits furs , e
actes de cort ſe obferuen. Supplicaperçolo braç
Militar a via Mag. fia merce de aqlla prouchir
qlo gouernador, batle gñal ,e altres officials, e af
feffors hajen de tenir taula detres en tres anys, e
los jufticies ciuils, e criminals, e jufticies de.ccc.
fol's dela ciutat deValècia , e altres ciutats,viles,
clochs finit lany de fon offici. Y q los jutges de
la taula hajen deeffer infaculats y a haje de effer
trets quatre de cafcũ ſtamet. Eq filo jutge fera
trobat culpable que fia punitfegons fursdeAra
go. En lo qual la fglefia cocorda, e lo braç Real
diu q fia remes a fa Mag.exceptat Ademus, On
tinyent,e Oriola qui volen que enla forma dela
taula fia feruat lo fur, y en laltre fia remesa fa
Mageftat. Plau afa Mageftat fien feruats los
fursdifponets fobre la inquificio dels officials.E
li plau nomenar perfones pera fer la dita inquifi
cio juxta los furs a faber es de tres en tres anys
per als officis perpetus,etriennals , perals altres
encontinent que hajen finit lany de fon offici. E
aço faraab tot effecte. Vic.
Carolus Imperator R. Hifpanic. Anno. M.
D.xxxiij . Montiffoni .
XXII.
Tem fenyor cofia gran be de la res
publica de la ciutat y regne de Vale
cia,e de tots los particulars de la di
ta ciutat, eregne que los furs,priuile
gis,eactes decortparlant de la inquificio, o tau
la fe ha de ferdels officials en dits furs, e actes
de cort nomenats fien feruats:los qualsno fe fon
feruats, ni effectuats de algun teps ença en dan
de la republica,e dels habitants en la dita ciutat
eregnepno effer eftatsnomenats jutges inquis
fidorspera ferdita inquificio. Ejatfia enles corts
celebrades per voftra Mageftat enla prefent vis
la de Monço en lo any.M.D.xxvin.a fupplica
cio dels Sindichs de la ciutat de Valecia per vra
real Mag.foren nomenats per jutges de la taula
e inquifidors dels officials reals que per los dits
furs han de tenir refidencia a micer Franceſch
Vbach, e micer Ioan Sunyer doctors, la qual no
minacio de jutges per voftra Mageftat feta no
hague loch, ni forti fon effecte, per qvra Mag.
paffant fen en Ytalia ſen porta en fon feruey al
dit micer loan Sunyer. Y axi no pogue pendre
dita refidècia, e inquificio.Perço los tres braços
fuppliquen a vra Mageftatfia merce de aquella
vulla fer nominaciode jutges ,e inquifidors pera
fer la dita inquificio de tals perfones que fia fers
uey de vra Mageftat, e benifici dela dita ciutat,
eregne,etiam la dita inquificio, e refidecia haja
de hauer loch en los doctorsdel real confell que
refidexen en la dita ciutat de Valecia. Sa Mag.
nomenara perfones a hajen de fer la dita inquifi
cio conformes als furs. Maius vic.
Idem Imperator R. Hifpania.Anno.M.D.
xlij. Montiffoni.
XXIII.
Erfurs del prefent regne, priuiles
gis, e actes de cort fonchprouchit
per lo benifici de la republica , e par
B ticulars de aquella q fos feta inqui
ficio contra los officials tenints administraciode
juſticia donant forma en les dites inquificions fa
hedores pera les quals foren nomenades perfos
nes pera fer les dites inquificions. Evltimadas
mentpervoftra real Mageftat foren nomenats
inquifidors, e plones pera fer dita inquificio : les
qualsper alguns impediments no han pogut fer
dita inquificio.Perçofuppliquen los tres braços
deldit regne de Valencia fia mercede vfa real
Mageftat perdeguda execucio dels dits furs, c
actes de cortfer nominacio de perfones pera la
dita inquificio y encaraampliant los dits furs, c
actes de cort prouehir que la dita inquificio ſe
eftenga als jutges de la real audiencia fi ni hau
ra. Plau a fa Mageftat y en breu manara pro
uchir . Maius vic.
De confirmatione foro
rum &priuilegiorum.
Petrus I. Rex. Anno. M. cc. lxxxiij.
Valentie.
I.
Er nos, & noftros fucceffores gra
tis & ex certa fcientia ac fponta.
nea voluntate laudamus , concedi
mus ,&confirmamus vobis probis
hominibus &vniuerfitatibus ciuitatis , & regni
Valentic
 in extrauagantì. Fo. iiij .

fefta de fent Iohan, e laltra meytat en la feſta

Valētie tam prefentibus quàm futuris imperpe
tuum omnes foros ciuitatis Valentie conceffos omnium Sanctorum les quantitats de jus fcris

eidem ciuitati & toto regno Valetic, & omnia, tes , ço es Xatiua huyt Milia fols , Morella

&fingula priuilegia eidem ciuitati & regno cõ fetze Milia fol's, Moruedre fet Milia fots, Al,

ceffa per dictum dominum patrem noftrum , & gezira fet milia fols, Caftello del cap de Burria

bonos vfos , & confuetudines bonas ex quibus na cinch Milia fofs, Liria tres milia fol's , Cors

vfi fueritis , ac confueueritis teporibus dictipas bera quatre miliafots, Cullera dos milia fofs ,

tris nři .Volentes & cocedentes quod de dictis Ontinyent mil y cinchcents fol's, Caftell Phas
foris Valentie vfibus & confuetudinibus bonis bib mil fofs, Alpont milfol's, Bocayren huyt,

&priuilegijs libere vtipofsitis & fine impedis cents fols, e Ademuç fetcents fols . En axi que

mento alicuius , non obftantibus aliquibus priui les dites queftesfien ordinaries. E nos nels no

legijs, fiue ordinationibus factis in contrarium ftres nols demane, nels puxam demanar majors

fororum Valentie , fiue priuilegiorumpredicto quantitats fino les deffus dites faluant en los cas

rum , nec obſtante ratione aliqua que poffet in fos fpecificats, e introduhits en dret per cauſa
contrarium allegari, nec obftante fententia alis neceſſaria, los quals nos retenim.

qua lata contra forum Valentie vel contra pri

Iacobus II. Rex. Anno. M. ccc. j.
uilegia fupradicta.
Valentic.

II
.
Tem volem , e atorgam que nos
De fecuritate preftanda
ftres porters, e tots altres collis
per camfpores & argentarios .
dors de queftes , o de qualfeuol
altres exactions Reals quis ha
Petrus I. Rex. Anno. M. c c. lxxxiij.
jen a pagar vehinalment , e comu
Valentix.
na hajen a pendre en noftrecompte la part que
I.
tocara a alcuns franchs daqll loch enfranquits
Tem ftatuimus , & ordina
per nos , o per noftres anteceffors, o fegons que
mus quod aliquis tenere
feran tatxats en aquella quefta, o exactio , axi
non pofsit tabulam cam,
empero que la tatxacio fia jufta , e no fia feyta en
bijvel operatorium argen
frau de nos fino aquella que deu .
terie donec in poffe Curie

affecurauerit idonee quòd

Martinus Rex Anno . M. cccc. iij.
totum illud quod recepes
Valentiæ.
rit, vel fuerit ſibi commodatum , vel pro altero
III.
dicet aliqua ratione illi cuius erit ſatiſfaciat, &
Om la vniuerfitat del loch de
emendet.
muferos fia de contribucio vnis
VIDRER

uerfal, e general de la ciutat de

Valencia en totes cofes, e nofia
? De temprament de
rahonable que pus la dita vni
queſtes .
uerfitat pach ſa part en los dons , feruicis , e ajuɔ

Alfonfus I. Rex. Anno . M. ccc . xxix . des queper la dita ciutat fonfeytes a nos dal
tra part nos los pogueffem fer demandes . Pers
Valentic.
I. ço per nos , e noftres fucceffors prouehim, e or

Mellorament, creximent, denam perpetualment que per nos , ne noftres

e releuacio de les viles , e fucceffors no puxen effer fetes demandes a la

lochsnoftres del regne de dita vniuerfitat de Muferos per qualfeuolcaus

Valencia , e dels habita fa per neceffaria, o priuilegiada que fia : la qual

dors de aquelles per lo pre prouifio , e fur volem q feftena als feyts paflats,
Do.Maſco.
fent fur ftablim queles vi pendents, efdeuenidors.

les, e lochs noftres qui de

Alfonfus III . R. An . M.cccc.xxviij . In
jus ſe contenen ab aquells de lur contribucio
la mcytat cn la villa Muriuetcris.
paguen perqueſta cafcun any
Aa iiij ¡¡ñ ..
 Fori
IIII.
Om les vniuerfitats dels lochs de
Burjaçot, e de Benimaclet fiende
contribucio vniuerfal de la ciutat
de Valencia,e general entotes cos
ſes, e no ſia rahonable q puix les dites vniuerſi▸
tats paguen la part en los dons, feruirs, caju
des que per la dita ciutat fon feytes. E nos dal
tra part los pogueffem fer demådes. Perço per
nos, e noftres fucceffors prouchim, eordenam
perpetualment q per nos, ne noftresfucceffors,
no puxen effer fetes demandes a les dites vni
uerfitats de Burjaçot, e Benimaclet per qualfes
uol caufa per neceffaria, o priuiligiada quefia: la
qual prouifio, efur volem que fentena als fets
paſſats, preſents,e fdeuenidors. Pelegri.
De reuocatione ga=
bellarum.
Petrus I. R. An. M. cc.lxxxiij. Valentie.
1.
Tem reuocamus, & annullamus
oes gabellas in generali, & fpecia
liquequondam p nosvel officiales
noftros fuiffent facte, aut confuete
in ciuitate Valentie nec in regno aliquo modo,
& quod nunquam gabelle aliquaru rerum, vel
aueriorum aliqua ratione fieri pofsint nec aliud
nomen eis pofsit imponi que in damnum ciuita
tis vel regni in aliquo redundaret.
Idem R. Da. ca,
II.
Tem ftatuimus ,& ordinam ' q qui
cunqz homo priuatus vel extrancus
SR qui impetrabit cartã,vel priuilegiu
à nobis vel filijs noftrisde qbus fiat
aliqua gabella in ciuitate nec in regno pamittat
caput. Ita quod fcindatur ei ex toto &quod mo
riatur cum hoc probatu fuerit legitime contra
illum,& quòd gabella illa penitus fit diffacta.
De cerdonibus.
Petrus I. R.Anno.M.cc.lxxxiij.Valetic.
I.
Tem ftatuimus, & ordinamus ac con
cedimus q çabateri omes tam preſen
tes quam futuri qui nouo opere çaba
terie operari voluerint intus ciuitatem vel extra
nɔn teneatur foluere mor, nobis ſed libere pofs
Valentie
fint vti,& operari corum minifterio feu officio
fupradicto intus ciuitatem vel extra ciuitatem ,
in quocunc loco extra çabateriam :ſaluo tamen
nobis fenfu, & iure quod accipimus & debes
mus accipere annuatim in operatoris carrerie
maioris çabaterie ciuitatis Valentie & in alijs
çabaterijs locorum regni Valentie.
De diffinitione criminum
& remifsione penarum .
Petrus I. Rex. Anno. M. cc. Ixxxiñj,
Valentiæ.
I.
Tem abfoluimus , &diffinimus p
nos, & nŕos ac etiã remittimº de
fpeciali gra oes petitiones & ac
tiones ciuiles , & criminales quas
facere poffemus vfqzin hodiernu
diem ratione barrigiorum, vel fractionum mo
rerie Valentie, & aliarum moreriarum aliorum
locorum regni , vel per diruptionem domorum,
vel qualibet vnione, vel cloca populi, vel alio
modo quo erratum effet contra forum , vel ras
tione fcripturarum vel facramenti capitulorum
q nos duxerimus concedenda,aut ratione facra
mentorum factoruper aliquosfuper foris Ara
gonumvfo in huncprefentem diem dummodo
deinde non perfeuerent in eifdem.
Idem R. Da. ca.
II.
Tem volumus quod per fententias
vel condempnationes que facte fue
rint vel illate contra aliquos pro ali
quibus ex dictis caufis aliqua pena
infamie non fit, nec poni pofsit contra aliquem
non obftante foro Valentie.
Remifsio de penes ciuils, e criminals.
Anno.
Petrus II. Rex. M. ccc.
Ixiij. Montiffoni. Ad fupplicationem to
tius Curiæ.
IIE
Tem fenyor per tal quels habi
tants en lo dit regne mils puixen
comportar los carrechs de la pre
fent guerra,vos placia prouehir, e
atorgar que totes, e qualfeuol pe
nes, o calonies axi de quart cõ altres, e totes des
mandes ciuils , e criminals, les quals porien effer
demana
 Fo.v.
in extrauaganti.

demanades de, econtra les vniuerfitats de qual e encara no paffats p vos fenyor,ne per la feñora
feuol ciutats viles, e lochs de regne de Valecia, reyna,ne perlo fenyor Duch ne per official vo
o alcuna de aquelles , o fingulars lurs, o encara ftre, olur nofos ne pogues effer trames ne pofat

de, e contra qualfeuolperfones del dit regne per comiffari, o delegat, ne confellador inftigador

qualfeuol caufa , manera, e raho tro al prefent adjunct, ne fcriua de treforeria, o altre,nealcuna

dia de huy fien remefes ,abfoltes,e diffinides en altra pfona de qualfeuol condicio en alcuna ciu

quant fe pertanyen es porien pertanyer avosfe tat vila, o loch per occafio de qualfeuol crims
nyor, o a la voſtra cort com ja les gents hajen exceffes , o penes per qualfeuol de les dites ciu
moltes vegades feytes, e facen de preſent ajus tats, viles, e lochs, o fingulars dağlles comeſes

des, e feruirs vltra poder: per les quals fe meres per occafio de la guerra la donchs vigent, o en
xen les dites remifsios , e majors. Plau al fenyor altra manera:ans de tots los dits crims , exceffes

Rey de mentre empero que les penes no deuas epenes cometedores conegueſſen, chagueſſen

llen de crims de ques pertangues mort, o muti a conexer los ordinaris de les vniuerfitats da

lacio de membre. P.can.

munt dites. Efi de feyt alcunes comifsios eren

fetes en contrari ipfo iure foffen nulles, caffes, e ты !.

Idem R. Anno . M. ccc. Ixv. In villa
Muriuceteris. vanes, ecotra difpoficio del dit capitol, hoc en

IIII. cara contra difpoficio de furs , epriuilegis falua

la reuerencia adeffus per vos fenyor, e per vos
Tem que totes , e qualfeuol penes
ftre primogenit fien ftats tramefes diuerfes in
ciuils,e criminals , e moltes comes
quifidors, ecomiffaris,fenyaladament a, e en les
fes, eperpetrades pqualfeuol dels
dites ciutats de Valencia, e de Xatiua, e enla vi
dits tres braços, operqualfeuol de
7109 la de Caftello. Perço fia merce de vos fenyor
aqlls,ode ciutats,viles , o lochs, e
reuocar, e hauer per reuocats tots, e fengles in
algries , o altres poblacions axi p raho de hoſts
quifidors, e comiffaris damunt dits, e tot çoque
fallides comper manament del fenyor Rey, o
per aquells es ftat procehit, e fet: e manar a caf
defon capita, o de qualfeuol altres officials , o
cun daquells fots pena de priuacio de offici, y
jutges ordinaris, o delegats feus fets com per al
de cent mof. dor, pagadors per cafcun dells , e
tra qualfeuol cauſa, o raho fien remeſes, e vajen
per caſcuna vegada contrafahent que no vſen o
e fien hauts per remefes, e per perdonats, e que
facen,o attempten contra les cofes en lo dit cas
daço fia feyta carta bona, e larga,e fraca de dret
pitolcontengudes. Refpon lo fenyor Rey
de fagell. Refpon lo fenyor Rey que li plau
que li plau que tots comiffaris trameſes contra
remetre, e remet totes penes ciuils, e criminals
dehofts fallides, e de totes altres penes pecunias los capitols fets en la cort de Monço , e contra

furs, e priuilegis fien reuocats,e que no vſen, ne

ries ciuils , e criminals en q la dita cort, e braços
vfar puxen de les dites comifsions fots pena de
o fingulars de aquella, o homens lurs, o alcun , o
cent mof. dor, dela qual pena lo portat veus de
alcuns per qualfeuol manera, o raho troper tot
Gouernadorpuxa fer execucio. G.de Palou .
lo prefent mes de Agoft, exceptat empero dels
crims dels quals mort, o nafres fon ftades fegui
Idem R. Anno. M. ccc. Ixx. Invilla
des, e los quals crims no fon exceptats per ſtil
fancti Matthei : Ad fupplicationem totius
de la cort del fenyor Rey ,ço es traydors,fodos
curic.
mites,fabricadors de falfes monedes.E fi hauič
VI.
comes crim de leſa Mageſtat.
Tem fenyor que tots, e qualfeuol

Idem Rex. Anno. M. ccc. Ixxj. Vas crims,delictes, maleficis, e excef

lentie,ad fupplicationem ciuitatum, & vil ſes fets , e perpetrats en qualfeuol

larum Regalium . manera, etotes refiftécies fetes co

V. tra la fenyoria, e encara totes , equalfeuol penes

Tem com per capitol de la profer ciuils, e criminals, e quarts comefes per qualfes
ta de Monço fos fenyor feta, e as uol vniuerfitat, o fingular perfona de qualfeuol
torgada remifsio general de tots dels dits tres braços, o de fingular de aqlls : axi

crims,e penes tro alla dochs , e pro per raho de hofts ,fallides , o de manaments de

uchiſets, e atorgafets que durant vos fenyor, o del fenyor Duch, o de qualfeuol

la dita proferta, e dins deu anys apres feguents, officials , o jutges ordínaris, o delegats de vos fe
Aa v nyor
 Fori Valentie
nyor, o del ſenyor Duch , o이per qualfeuol altra
perſona fets com per altra qualſeuol cauſa,mas
nera, o raho ſien perdonats , e perdonades,res
meſes , c relaxades: encara poſat que lo crimis
nos no ſia,o fos denunciat, e acculat del crim ,c
delicte ne ſentencia ſia ,o fos ſtada donada cons
tra aquell, сe poſat encara quen ſia pleyt pens
dent,o que pervos ſenyor,o per lo ditſenyor
Duch ſiaſtada feta conſignacio, o paga de les
dites penes,o de alcunade aquelles, o de pars
tida deaquelles.Exceptatstantſolament tray,
dors, ſodomites, frabricadors de falſes mones
des,trencadors de camins , o ſi hauien comes
crim de leſaMageſtat. Plau al ſenyor Rey
de totes penes no deuallants de crims, cencara
remet totes penes comeſes perraho de hoſtsfas
llides.
Idem Rex. Anno. M. ccc. lxxj.
G. de Palou.
Valentic ad fupplicationem brachi Rc
galis.
VII.
Tem com vos ſenyor axi en corts
generals com en altra manera has
jats fetes gracies, e remiſsions, e
. e violencies toltes, e forces publiques, e priuas
10
abſolucions generals, e ſpecials al
dit braç,ee vniuerſitats, e ſingus
lars lurs, ea caſcun dells per lurs mcrits , eper
grans,eſenyalats donsque fahien a vosſenyor.
E ara alcuns officials, efiſcals de vos Senyor,c
devoſtre primogenit no ſeruan les dites gras
cies,e remiſsions, Ooaquelles interpretant, e cas
uillan ſe ſien ſforçats,e ſeſforcen procehir, e fer
contra aquelles : evalriapoch obtenir gracies e
remiſsions,majorment ab gran reemco ſiaques
lles no eren , o no ſon obſeruades: o cren, oſon
malignament interpretades,majorment per los
dits officialsqui dretament, ſalua la reuerencia
que deſſus, ſon viſts en aço jutges ,cpart. Per
tal placia a vos Senyor prouehir, e manar que
totes,e ſenglesgracies, remiſsions,e abſolucios
axi fetes com fahedores ſien obſeruades,e ſiin .
plement,ca bonafeenteſes, aprofit daquells a
qui ſon fetes. E ſi cas ſera que rahonablement
alcun dubte,o obſcuritat hi haja,o hi haura,que
ladeclaracio daytal dubte, o obſcuritat haja a
eſſer feta per lo portant veus de gouernador
del regne,ab e de conſell de quatre prohomens
dos legiſtes,e dos lechs breument,edeparaula,
abonèe fa enteniment. E no reſmenysque tot
ço que contra les dites gracies e remiſsions tro
acies eſtatprocehit,e fetſia haut per nulle, cas,
eva. ( Plau al Senyor Rcy,exceptatquela
interpretacio neceſſaria ſia feta per lo Senyor
Rey, o per ſon primogenit, e no altri:carſeria
contra raho natural quemenor enterpretas ors
dinacio de major. Empero lo dit Senyor mana
al gouernador,cals julticies,caltres jutges das
uant los quals ſemenaran los pleyts queen abs
ſencia ſua, e de ſon primogenit puixenconexer
cdeclarar les dites remiſsions. G. de Palou .
Idem R. Anno M.ccc.Ixxvj.Montiſfoni,
ad fupplicationem brachii Regalis.
VIII.
Tem com los habitadors del dit
regne de Valencia axiper molts
e diuerſos dons, e ſeruis que han
al fets,efan a vos Senyor, comper
molts aduerſitats de guerres, de
fams,e demortaldats que han haudes ſien molt
oppreſes. Per tal a qualque releuacio de lurs
carrechs, e afanys:ſiamercede vos fenyor as
torgar que tots, e qualſeuol crims, deliétes, o
quali delictes, exceſſes, ee maleficis fets, e pers
petrats en qualque manera, e totes reſiſtencies,
des, e tots, equalſeuol falliments fets,o fetes
contra la ſenyoria. Etotes penes de quarts, c
de comiſſes,axi de bens emphiteoticals,e feus
dals comamortizats, e altres qualſeuolpenes, c
calonies criminals, e ciuils,reals,eperſonals, e
mixtes prouinents axidedelictes,o quaſi com
decontractes,o quaſı: hocencara penes,e calos
nicsquc ab crides, o en altramanera ſien ſtades
poſades de perdiment de cors, e dauer,cgenes
e
ralment totes, e ſengles altres penes,calonies, e
bans comeſes per lo dit braçde ciutats,e viles
Reals,o0 per qualſeuol vniuerſitat, o perſona,o
perſones ſingularsviues, o defunctes daquell,
o per qualque manera cas, o cauſa de tot lo
temps paſſat tro al dia delatorgament, e fers
ma dels preſents capitols ſien per vos ſenyor
perdonats, e perdonades , remeſes, abfoltes, e
relaxades francament, e ſens tota reeirço ſalas
ris, miſsions,eaueries: encara poſat quelcrimis
nos , o delinquēt,o encorregut en penes algunes
(ja , o no ſia denunciat,ocõucngutdaquell crim ,
delicte, o0 pena, o ſia, o no ſia donada ſentencia
contra ağllon ſiap!eyt pendent,e pofat:encara
queper vos ſenyor,opvoſtreprimogenitſia.o
no ſia feta cõſignacio,opaga ſobre los [deucnis
měts dels dits crims,delictes ,o penes a officials
o demetichs voſtres, o ſeus, o altres perſones.
E que

in extrauaganti.
E que totes, e fengles empares,fermaces, capleu
tes, e altres feguretats, e procchiments daquen
fets,e fetes fien, e vajen per cacellades, e per no
fetes, e qtotes, e fengles comifsions a qualfeuol
perfones fobre aço fetes fien nulles, oannulla,
des, e reuocades: confenten empero los dits fins
dich,y miſatgers que per bon ftament del dit re
gne fien exceptats dela prefent remifsio genes
ral los de jus declarats crims tant folamet, e les
penes daquells: ço es crim deretgia, de lefa Ma
geftat, de fodomites, de falfadors de moneda,
de bares, de traydors , de plagi, o de collera, de
trencadors de camins, de trecadors de pau, o de
treua,de fugitius darmades, de mort acordada,
de dar coltellades per diners, de ladres, de roba
dors, de crim de fals. Plau al fenyor Rey res
metre totes,efengles penes ciuils, e pecuniaries
e encara criminals de metre q no fien, o no deua
llen de crims , dels quals pena de mort natural,
o de mutilacio de mebre principalmet fia degu
da,ne enten remetrepenes de comis, ne bens as
mortizats, ne los crims deſſus exceptats en lo
preſent capitol.
Toannes R. Anno. M.ccc.lxxxix. Mons
tiſſoni ad ſupplicationem totius curie.
IX .
Ncara fia merce de vos fenyor res
metre, crelaxar als dits braços , e
a cafcuna vniuerfitat, e a caſcun fin
gular de cafcun de aquells totes, e
fengles penes ciuils, e encara criminalsprincipal
ment pecuniaries : les quals penes, e qualfeuol
daquelles fien comefes, o degudes al fifch Real
del temps de la celebracio, e fi de la darrera cort
general a ença tro en lo prefent dia no contra,
ftants qualfeuol afsignacions, o concefsions per
vos fenyor a qualíque officials, o perfones fetes
de les dites penes, e de qualfeuofdaquelles , ne
contraſtant que per aquelles penes, oper alcu
na, o alcunes dellesfos, e fieja feta demanda , o
condempnacio, o dada ſentencia, o començada
execucio , o fetes penyores . Empero en lo pres
fent capitol nofien entefes ne comprefes aques
lles perfones , les quals ab lur vniuerfitat fon, o
fien en pleyt, queftio, caufa, o controuerfia ciuil.
ment,o criminal,en quant les dites penes dauas
llen del delicte, o acte de que es, o fia lo pleyt, o
queftio, caufa,o cõtrouerfia, o incidents,o emer
gents daquell, o daquella . Encara exceptades
totespenes comefes per raho de no feruar la fen
tencia darreramet dada entre Morella , e fes ala
Fo.vj.
dees, eper acte de cort confermada axi que tals
perfones nos puxen ajudar del prefent capitol
en res q toch aquell pleyt,queftio , caufa,o con
trouerfia. Plau al fenyor Rey.
Martinus Rex, Anno. M. cccc.tertio.
Valentie.
X.
Bla prefent abfoluem , cremes
tem a qualfeuol braços,vniuers
fitats, o qualfeuol fingulars del
ditregne de Valencia, totes pe
nes ciuils, e criminals , e qualfes
uol crims q tien ftats comefes tro al dia de huy:
dela prefentempero remifsio general exceptam
tant folament crims de heretgia, de lefa Mages
ftat,de fodomia, de falfadors de moneda ,de bas
res,de traydors, de mort acordada , o de nafres
o coltellades dadesper diners, e de falfos notas
ris, e de aquells qui ho fan fer, o vfen fcientmet
deles cartes, teftamets,o falfesfcriptures , coffas
ris,e ladres,e trencadors de camins,e de qualfes
uol pau,otreua. Perofaluam als braços, e fingu
lars de aquells que no fia fet prejuhi a aqlls per
les paraules pofades en la prefent remifsio :ço es
de qualfeuol pau, o treua .&c.En cas q les penes
impofades en la treua foffen contra furs, epriuis
legis del regne. E encara que per les dites exces
pcions pofades en la prefent remifsio no entenē
prejudicar a la remifsio feta pnos lo dia de huy
ne cofes en aquella contengudes, ocoprefes :ans
romanguen en la força, e valor. Do.Mafco .
Idem Rex. Anno . M. cccc. viij .
Valentic.
XI.
Eclaram la remifsio de penes ci
uils,e criminals enles corts prop
paffades per nos feta ab hun cas
pitol qui comença.abla preſent
abfoluem. &c.Compendre los
officials de cafcuna de les ciutats, e viles Reals
exercints juriſdictio : los quals per electio fon
affumits, e creats, e loctinents de aquells encara
que en lurs officis, e per raho de aquells haguef
fen, o hajen delinquit. E femblant remifsio de
aquella fem, e atorgam graciofamet als dits of
ficials, cloctinents qui del temps dela propdita
remifsio feta en corts en troptot lany.M.cccc.
vj.inclufiue han regits officis enles dites ciutats
e viles Reals. Pero que en la prefent remifsio
no ſien enteſes, ne compreſes aquells qui fien, o
feran
 Fori Valentie
ſerandelats,e enculpatsdeauolots fetsenla ciu
tat:ab condicioempero que losquidelapreſent
remiſsio ſe volran alegrar ſatiſfacen a la part, o
parts de qui ſera interesansde totescoſes,epas
guen lesmeſsionsſie que la part de la cort,opri
uada hauran fets procchint contra los dits qui
alegrar ſevolran.
Alfonſus 1 I I. Anno. M.cccc.xviij.
Valencie.
XII.
Bla preſent abſoluem ,e remes
tem aqualſeuol braços, vniuerſi
tats,o a qualſeuol ſingulars del
dit regne deValencia totes pes
nesciuils, e criminals, e qualſes
uol crims que ſien eſtatscomeſestro al jorn de
huy.De la preſentempero remiſsio generalexs
ceptam tant ſolament crimsdeheretgia de leſa
Mageſtatde ſodomia ,de falladors demoneda ,
de bares, de traydors de mort accordada, o de
nafres ,o coltellades dades per diners,cde falſes
notaris, e daquells quehofan fer, ovſen ſcients
ment de les cartes, teſtamēts, o falſes ſcriptures
coſſaris, e ladres, e trencadors de camins, e de
qualſeuol pau,e treua .Pero faluam als braços ,e
ſingulars daquells que noſia fetprejuhi a ağlls
perlesparaules poſades enlapreſent remiſsio,
çoes de qualſeuol pau ,o treua & c. En casque
les penes impoſades enla treuafoſſen cótra furs
c priuilegis del regne, encara que per les dites
excepcions poſades en la preſent remiſſio ,no en
tenem prejudicar ala remiffio feta per nos lo dia
dehuy,ne coſes en aquella cõtengudes,o copre
ſesans romanguen enla força, e valor. Defu .
Idem Rex. Anno. M. cccc. xxvij.
Invilla Muriueteris.
XIII.
B lapreſent abſoluem ,cremetem
a qualſeuolbraços,vniuerſitats, e
A qualſeuol ſingulars del dit regne
de Valencia, totes penes ciuils, e
criminals, e qualſeuolcrims que lienſtatscomo
fostro al jorn dehuy. De la preſent cmpero res
miſsio general exceptam tant ſolamēt crims de
heretgia ,de leſa Mageſtat,deſodomia ,defallas
dors de moneda,de bares,de traydors,de inort
acordada, o de nafres,o de coltellades dades p
diners, é de falſos notaris, e de aquells qui fan,
ovſen ſcientment de lescartes,teftaments,e fal
ſes ſcriptures,coſſaris,ladres ,etrencadors de ca
mins,e de qualſeuol pau, o treua. Pero ſaluam
als braços,e ſingulars deaquells queno ſia feyt
prejudici a aquells per les paraulespoſadesenla
preſent remiſsio:çoes de qualſeuol pau,o treua
& c. Een cas queles penes impoſades en la tres
ua foſſencotra furs,e priuilegisdel regne.Een .
cara queper les dites excepcionspoſadesen la
preſent remiſsio no entenem prejudicar a la res
miſsio feta per lo.xix.dia del proppaſſat mes de
Nohembre,ac coſes en aquella contengudes,c
compreſes:ans romanguen enla força,c valor.
Decenis non preſtan
dis procuratori.
& Petrus I. Rex . Anno. M. cc. lxxxiij.
Valentie.
1.
Tem ſtatuimus , & ordinamus quod
homines villarum regni non tenean.
tur dare cenam alicuiprocuratorinis
litantum nobis,& ſucceſſoribus noftris.
Petrus I I. Rex. Anno. M.ccc.xlij.
Valentie.
II.
Tem cõla ſenyora Reyna ſeſforç
pendre, e hauer cenes en alcunes
viles Realsdel dit regneen abſen
cia de vos ſenyor: la qual coſa fal,
exce
uant la llencia de vos ſenyor, c de la ſenyo
ra Reyna fer nosdeu,com les cenes ſolament
ſepertanguen al Princep per viſitacio de juſtis
cia.Perço clamē merce a vos ſenyor qucusplas
cia declararque daqui alant la dita ſenyora no
haja nepuxa pendre, ne rebre les dites cencs.
ÇAcoſtumat es õles reynes prenen cenes :em .
pero lo ſenyor Rey naurapus plena informas
cio,e fer hi haço ſ lia de raho, edejuſticia. La
cort no accepta la reſpoſta parlāt ab deguda res
uerencia. Perſeuera lo ſenyor Rey .
GIdem R. Anno. M.ccc. Ixxj. Valentie
capitulumbrachijregalis.
III.
Tem jatfia de coſtum ſia axi ins
troduhit õvos ſenyor de les vnis
uerſitatsdel dit regne aftretes, o
tengudes a donar cena prenets, e
hauets en hun any vna cena tant
ſolament :ço es, o depreſencia , o de abſencia,
lo voſtre

in extrauaganti.
lo voſtre primogenit per dret quis diu de fa pri
mogenitura pren altra cena tant folamet fis vol
fia prefent fis vol abfent ço es la terça part de ço
que vos fenyorprenets,o deuets pendreper ce
na de abſencia :les quals cenes paga cafcuna vni
uerfitat per fi, e per tots los lochs de fa contribu
cio. E la fenyora reyna, o alcun infant,o gouer
nador no deu ne ha acoftumat hauer p dret pro
pri alcuna cena de preſencia , ne de abſencia. E
dalcun temps a ença contra la dita coftum, e cõ
tra priuilegis daquefta raho fien ftats afajats , c
fets falua la reuerecia que deffus molts, e diuers
ſes torts fenyaladament enles maneres feguets.
La primera q vos fenyor,o altres hauents caufa
de vos felforcendemanar, ehauer dues cenes en
hun mateix any: ço es de abfencia, e de prefen
cia quat fifdeueprefencia. La fegona ql fenyor
Duch fa aço mateixajuftant q per cena de pres
fencia demana,e exhegeix altretant com vos fe
nyor. Elaterça que fi dos, o mes lochs fon de
vna contribucio de vna cena demanen a caſcun
loch la fua : les quals cofes falua la reuerencia q
deffus fon contra coftum,priuilegis, e egualtat.
Per tal fupplica lo dit braç que fia merce de
vos fenyorprouchir, e declarar a cautela que fo
lament fia pagada vna cena tant folament a vos
fenyor cafcun any:ço es dabſencia, o de prefens
cia quant hi fdeuenga preſencia : en axi que pas
gan la vna laltra no fia demanada nepagada . E
aximateix a voſtre primogenit fia pagada vna
cena tant folament :ço es la terça part de ço que
avos fenyor fe deu pagarper cena dabfencia,
fifuol fia preſent fifuolabſent. E qaqueſtes ces
nes paguen cafcuna deles ditesvniuerfitats tegu
des a donarcena vt predicitur ab tots los lochs
de la contribucio . Ènaxi que de cafcun dağlls
lochs quifon ab altres de vna cõtribucio no fia
hauda vna cena, e que per alcuna manera , o cau
fa a vos fenyor, oa voftreprimogenit no fia do
nat,o pagat per cena alcuna ms, o en altra mas
nera de ço, efegons q dit es. Ne fia pagada, ne
donada cenaalcunaa alcun Infant, o Gouernas
dor del dit regne. Refpon lo fenyor Reyğ
certa cofa es que lo ditfenyorpren cena de pres
fencia en tots los lochs hon la reb de abſencia.
Mas en hunany mateix no deu rebre abdues
les cenes deprefencia y de abfencia. Be es ver q
per be que la cena de abfencia fiapagada dins
lany matex fe paga la cena de preſencia: en cas
que la prefencia del dit fenyor fia dins aqll any
en lo loch qui haura pagada la dita cena de abs
fencia. E en aquest cas es hi prouchit axi que fi
Fo.vij
.
per auinença la cena de prefencia quis deu dos
nar en viandes fe paga en diners deu effer haut
fguart per lo majordom , efcriua de racio que
fan la dita auinença que daquella fia diminuhit,
e abatut ço que fera pagat per la cena de abſen
cia, eab tant no es vift que fia pagada fino la ces
na de preſencia, o ço que aquella muntaria, o
per aquella es auengut. Efila cena de prefen
cia fe paga enviandes axi com fer fe deu : enas
queft cas lefcriua de racio faça albara a la vnis
uerfitat qui aquella cena de preſencia haura pas
gada en viandes que per tal com no li pora effer
abatuda la cena de abſencia q haurapagada : la
qual fe deu pagar lo primer dia de janer cafcun
any fe puxa retenir lany fdeuenidor la cena de
abfencia : eper aqllano fia tenguda res pagar al
fenyor Rey, ni a altri hauent afsignacio dağlla.
Quates ala fegona partida del dit capitol cofa
es notoria, e qno reb alcun dubte q lo primoge
nit del dit fenyor pot, e deu rebre vna vegada
lany en tots loslochs hon lo ditfenyor la rebce
na de preſencia en viandes perfi, e per aqlls qui
fien familiars de cafa fua, e qui fien en fa cort, o
fer compoficio dağlla cenafegons que al major
dom,e fcriua de racio feus ben vift fera. E no ha
ni deu hauer en tot lo regne de Valecia cena de
abſencia. Equat es ala tercera partida ja es des
clarat en lolibre de fcriua de racio quals lochs
paguen cenes ab fos membres, axi que lo dit fes
nyor, ofonprimogenit paffan per aquells lochs
oper fos membres , o alcun daquells reben cena
de preſencia en aquells lochs vna vegada lany,
capres dins aqll any per moltes vegades quen
paffen no deuen rebre altra vegada cena en lo
cap,ne en los membres. G. de Palou.
Martinus Rex. Anno. M. cccc.iij.
Valentic
IIII.
Ena alcũa de abſencia no ſia paga
da, ni donada a noftreprimogenit
nia la Reyna, ni a muller de nos
ftreprimogenit, ni a altra qualfe
uolperfona de qualq dignitat ,o codicio fia fino
a nos, o noftres fucceffors Reys tant folament
en los lochs que fes acoftumat pagar cena : la
qual cena de abſencia a nos deguda ſia pagadaa
nos,o aquells qui han caufa de nos, o de noftres
anteceffors. Do. Maſco.
Idem R. Da, ca.
V.
Declaram
 Fori Valentie
Eclaram quealcuna cena de preſencia no
a prouiſiõis tenor eſttalis. ( Loſenyor rey volc
muller de primogenit. Do. Maſco.
VI .
Quod mas
Artinus Deigratiarex Aragos
iordomus dñi num ,Valentie,Maioricarū,Sar
regis non exi dinie, & Corſice :comesốz Bars
gat cenā à do
mibus ſancti
Ioannis hiero
ſolymitani ci
M chinone, Roſsilionis & Ceritas
nie, Illuſtri Martino Deigratia
uitatis Valen regi Sicilie,ducatuumóz Athenarū & Neopa.
tie .
trieduci, gñali gubernatori & primogenito no
ſtroprccharo:poftớz dies noftros in omnibus re
gnis&terris noſtrisfelici,deo propicio,ſucceſs
ſori.necnongubernatori regni,&iuſtitieciuita
tis Valentic,ceteris vniuerlis &ſingulis officia
libus noſtris vbilibet conſtitutis, & corũ locate
nentibus falutem & dilectionē.Q uia per bras
chium Eccleſiaſticũregni Valentiein generali
curia quam celebramus regnicolis dičti regni
in viam grauaminis oblatū nobis fuit capitulű
ſequens.Itē Senyor cõ les caſes de ſent loan
del ſpital delſusditfacen,cſolamētſientenguts
de pagara vos Senyor percena de abſenciaſis
centsſolsperla maneraſegučt :çoes los homés
de Torrent qui ſon de la dita comanda.cl, ſols.
Elos homensdecueca qui ſolien eſſer dela dita
comáda.ccc.ſols. E los homens de Cilla qui ſos
lien ſer dela dita comanda.cl. ſoľs. Emperovls
tra la damunt dita cena lo ſenyor Rey en Pere
pare voſtre feu queſtio ala dita comanda dema
nant a aqlla altra cenade.ccc.ſofs:caço pertal
com ſedehia queen lo capbreu de les ceniesera
ſcritõ les dites caſes paguen per cena.ccc.ſols.
E apres es ſcritquel comanadorde les dites cas
ſes fa de cenadcabſencia ſis cents ſots :mas per
tal com lo dit ſenyor nopoch hauerinformacio
que la dita cena de.ccc.lols james fos pagada
cella dela queſtio ſobredita,jaquint lo cas indes
cis,no volent fer ſobrcaĝll declaracio alcuna.E
per ſemblantmanera hohauets fet vos Senyor
depuysque ſou vengut en la ciutat de Sogorb.
E com ſia coſa inconuenient que les dites caſes
foſſen deſtretes de pagar dues cenes com ſems
blant coſa nos obſerue en tot regne de Valēcia.
Per tal ſuppliệlo ditbraçõſia merce devos
Senyor prouehir ,e declarar lesdites caſes,e cos
mandano eſfertengudes aapagarla dita cena de
ccc.roPs. Nos ad fupplication brachij predi
eti eidem grauamini prouidimus in noſtro con
ſilio per prouiſionē inferius inſcrtam , quamdic
fubſcripta debcnignitate noftra & ad fupplica
tionem dicte curie pernoſtrů prothonotarium
publicari mãdauimusin curia ſupradicta, cuius
ordena que ſon majordom , e ſcriua de racio no
prengueres per cena p raho de les caſes de ſent
loan:ſalucsempo lodit ſenyor la cena ſobrels 1
dits lochs de Cillage de cucca ,e de Torrent ſe. 1
gons es acoſtumat. Vobis & cuilibet veſtrữ
dicimus & mādamus de certa ſciétia & expreſſc
proprima & ſecunda iuſsionibus quatenuspro
uiſionem noſtram ſuperius inſertam tencatis &
obſeruetis perpetuo, ac faciatis ab omnibus ins
uiolabiliterobferuari, & no contraueniatis,nec
aliquem contrauenireſinatisaliqua ratione.Da
tis in palatioregali ciuitatisValètic intusquan
dam aulam ſiue domũ vbi dicta curia celebra .
tur dic.xxvij .Septembris.annoà natiuitate do
mini M.cccc. tertio . Do.Maſco.
Idem R. Anno. M.cccc. vij.Valentie.
VII .
Om per la Reynadona Maria de
alta recordacio mullerquondā nos 1
ftra contra formadelfur p nos feyt
en les corts derreramēt celebrades
als habitadorsdel regne de Valécia: per lo qual
es ſtatuhit ſalcuna cena depreſencia no ſiados
nada,ne pagada aa Reyna alcuna ni amuller de
primogenitſia eltada leuada, e exhigida, o feta
cxhigir cena de les vniuerſitats de la vilade Ca
ſtello, de Muruedre, de vila Real, de Burrias
na,deſant Matheu,devila Fameç ,c de alcunes
altres vniuerſitats delditregne. Pretenent ella
no eſſer obligada, o ſtreta a obſeruacio del dit
furper raho devna carta de diſſentimét,o pro
teſtacio per ella a partno ſabent la dita corifey
ta denant nos,eper nosfeyt a aquella ſaluamět
per la qual raho es ſtada gran altercacio denant
nos entre la dita Reyna, elo general del dit res
gne.Ecom nos fahent fur deles ditescoſespo.
gueſſem ,e hajam pogut prejudicar a la dita rey .
na no contraſtant lo dit diſſentimét, o proteſtas
cio,oaltreğlfeuoldretala dita reynapertanyệt.
Per talplopreſent acte de cort declară la di
tareyna no hauer pogutleuarlesdites cenes,
per lodit leuament no eſſer prejudicatal dit fur
ans manam ,evolem ağll eſfer ſeruat perpetual,
ment ſegons ſa continencia,ctenorledičte ,diſs
ſentiment proteſtacio ,e ſaluetat, o algunaaltra
coſa en resno contraſtants. E manam eſſerres
fituhides a les ditesvniuerſitats les quantitats
que per raho de ladita cena ſon ſtades exhigis
des, eleuades.
Idem
 Fo. viij.
in extrauaganti.

Idem R. Da. ca. fien conferuats en fauordel Bisbe, e Efglefiade

VIII. Valencia. Dela Caualleria.

Olem encara , e atorgam que les

dites quantitats manades reſtitus

hir a les vniuerfitats que han Deauerijs garbellandis.
pas
gada cena a ladita Reyna de bo
Petrus I. Rex. Anno. M. cc. lxxxiij.
na memoria fienpagades del affegiment del do
Valentie.
a nos ara feyt: la qual reftitucio fia feyta tro en
I.
quantitat de nou milia fol's reals de Valencia, e
Tem ftatuimus , & ordinamus q
no pus auant.
omnes auerij qui debebat garbellas

Ferdinandus R. Anno. M. cccc. lxxx. ri videlicet grana , indi , piper, ginzi

viij. Oriole, ad fupplicationem brachij Ec ber, gala, alum, maſtech , encens, &

clefiaftici. lacha, & alij auers de partibus Oceani , que fa

IX. ciunt garbellari garbellentur de cetero,ne fraus

Queles ces Temfenyor mes esagreujat lo dit vel encamaramentum pofsit fieri in eifdem.
nes, ne altres
feruituts no braç car jatfia lo loch de Puçol fis
fien pagades tuat dins loterme dela voftra infi
per los dela De clauibus almudini.
gne ciutat de Valencia , hauent ter
viladepuçol.
me, eterritori determenat per lo glorios rey en
Petrus I. Rex. Anno. M. cc. lxxx.tertio.
Jaume conquistador de aquell, e ab titol de dos
Valentie.
nacio traſportatab tota jurifdictio renda, drets ,
I.
epertinencis del dit loch al reuerent Bisbe de
Tem ftatuimus , & ordinamus q
Valencia fens retencio de algun dret del dit fes
clauis almudini Valentie, per iuſtis
nyor Rey, nede fos fucceffors compus amplas
ciamvni vel duobus probis homini
ment en lo titol del qual fan ocular oftenfio es
bus comandetur , & mercatores ap
contengut , e no fos memoria en contrari que
lo dit loch, ne la vniuerfitat de aquell haja paga portantes bladiù inalmudino predicto fub fpe
legali dimittere pofsint illud.
da cena als reys paffats :ans es eftat en poffefsio

de franquea per tot lo temps fobredit dela

quay Defcagis bladi emendis .
no ha memoria en contrari:ans lo rey

don Martipaffant p lo terme del dit loch effent

Petrus I. R. Anno.M. cc. lxxxiij . Valetic.
li feta querimonia per la dita vniuerfitat que los
officials, e miniftres demanaue la dita cena , e ha I.

uien aquella exhigit la feu indiſtinctament tor Tem ftatuimus, & ordinamus q

quilibet pofsit emere bladi ſca

nar. Eaxino fenfia pagada alguna fins que la
gios farracenoru, & aliorũ homi ,
Mageftat del fenyor Rey voftre pare com a lo
Etinent general paffant per lo dit terme los mas nuque fient in almudino,& q nõ
fit gabella de agranaduris bladi quod verfatur
jordomens de aquella volgueren exhegir la dis

ta cena de preſencia, eferen fobre aquella exes feu fpargitur in almudino, & quilibet pofsit
leuarebladium fuum de terra vbi vertetur feu
cucio en grangreuge de la Ecclefiaftica liber

tat com a la fglefia lo dit loch ab tota plenitut fpargetur.

de fos drets indiftinctament pertanga. Sups

plica lo dit braç fia merce de vos fenyorprouc De fcalis non facien

hir ab acte de cort manant, edeclarant no vo

dis in ciuitate.
ler la dita cena fia exhigida de la dita vniuerfis

tat tant per voftra Excellencia comper los fuc Petrus I. R. Anno.M.cc.lxxxiij.Valentie.
I.
ceffors de aquella com per qualfeuol altra pers
fona Real de voftra defcendencia que pogues Tem ftatuimus, & ordinamus quod

pretendre dret en la dita cena. Plau al fes fcale de altu, & bafſum que fiebant

nyor Rey que los priuilegis de la vila de Pus inciuitate Valentie,remoucantur in

çol axi fobre la cena com fobrealtres feruituts perpetuum ita quòd non fiant in aliquibus con
tributionibus
 Fori Valentie
tributionibus ciuitatis:& quum ciuitas mutuũ
facere habcbit illud fiat cum albaranis per ricos
homines, & per medianos, & perminoresſecun
dum quod vnufquiſo habebitad cognitionem
minori.
illorum de manu maiori,mediocri,&
Que ſien refets los dam-
nificats per lo rey de Mallorca.
Petrus I I. Rex. anno M.ccc. xlij.
Valentie.
1.
Tem Senyor com per raho dela
execucioque fer entenets per jus
fticia cõtra lo rey de Mallorques
e terres ſuesdiuerſesſotmeſesvo
ſtres habitâts en la ciutat y regne
deValencia,alcuns dels quals ſtauen enla terra
deldit rey en fe ſua ans de la dita exccucio fica
ja ſtatsdamnificats,e altres ſeſperen daqui auất
eller damoificats durant la ditaexecucio : que
placia a vos Senyor prouehir e atorgarquelos
damnificats ſien reſtituhitsdels bens deldit rey
de Mallorques,e dels ſotſmeſos,valedors,e aju
dadors de aquell.Concordat curia exceptis cle
ricis,qui in predictis ſaluaconſcientia non poſs
funt conſentire. Reſpon lo SenyorReyğtot
hom qui ſia ſtat damnificat feta aueracióde les
coſes perdudes,e dels dans,cmcſsions,einteres
dara cartes de marqs en la manera ja ordenada.
2 Quant lo Gouerna-
dorappellara los hoſts.
Petrus I I. R. Anno M.ccc.xlij.
Valentie.
1.
Tem com lo portantveusde pros
curadoren lo regne de Valencia,o
Con loctinet,o altres loctinents de
aquellparticularsen lo dit regnefa
ça cridar leshoſts,e man fots certes penes que
hoſt de la vila, o viles noſien tēgudesdeexir
c anar tro quelsſia donada ſeguretat baſtant
que ſien pagats ſegons la prouiſio del Senyor
Rey.com alcunesdevegades hajen hoftejat, c
pagaalcũano hajen pogut hauer dels bensdels
rebelles. Lo SenyorRey manara a tots los
officials que obſeruen les prouiſionsfetes ſobre
les damunt dites meſsions.
II.
ArtinusDei gratia,rexAragonu,
Valentic,Maioricarų ,Sardinic,&
Corlice, Comes Barchinone,
Roſsilionis, & Ceritanie. Nobili
& dilecto conſiliario noftro Raymūdo Boyl,
militiGubernatori regni Valētievel eius locũ .
tenenti.Salutē,& dilectionč. Proparte vniuer,
ſitatū regaliūdicti regni fuitnobis in curis ges
neralibus quas in ciuitate Valentic regnicolis
ciuſdé regni celebramusexhibitâ priuilegiữ co
tinentielubſequentis. Nos Alfonſusdeigra
tia rex Aragonū,Valétic,Sardinie,& Corlice,
Comeső Barchinone. Conſiderantes q ſemp
contingit q cum cxigente rebellioc, & culpa
quorundā ſubditorūnoſtrorû regniValéticqui
mandatanía,& noſtrorūofficialiūducũtpluries
in contemptūaduerſus cos tam nos qofficiales
nội habemus cũ exercitibus vel comitiua proce
dere gētes villarū noſtrarũdicti regni cum qui
bus proceſſus ipſi fiunt labores in perſonis &
ſumptus in rebus propterea fubire noſcútur, &
vltra debitū fatigari.Sanècũpro parte vniuers
ſitatum villarū noftrarū regniiam dicti fuit no
bis humiliter ſupplicatū ,vt ad euitandumne de
cetero aliquis preſumatnộis mādatis eſſeinobe
diens,&vt iuſtitia mclius obſeruetur, & gentiú
noftrarū parcatur expēſis &diſpenſis huiuſmo
di dignaremur congruŭ remediú fuperhisdeſo
lita clemêtia impartiri. Idcircofupplicationi hu
iuſinodi taną rationiconſoni benignè fauentes,
ac dictarũ vniuerſitatū laudabile propoſitūcās
mendantes. Sicſuper his duximusprouidendữ,
q volumus, & tenore preſentis carte noftrc ſta
tuimus & ordinamus g decetero quotieſcung
per nos,vel procuratorem noftrī ,aut eius vices
gerentes in dicto regno Valentie & corũ locas
tenentes,ſeu alios officiales noſtros vel noſtrorú
dicti regnicótra quoſcung rebelles huiuſmodi
vel inandatorū noſtrorū ,aut officialiū noftrorú
tranſgreſſores, velcontēptores pro executione
iuſtitie oportebit procedere cũ exercitibusvcl
cömitiua,culpa corūvelinobedientia requirčte
de bonis illius,velillorum cótra quosproceſſus
fient huiuſmodi ſatiſfiat cuntibus in dictis pros
ceſsibus ſub hac forma, videlicct , ♡ ducentes
cquñ armatūcum animalibus & hominibus ci
neceſſarijs habeant vnuſquiſq dic qualibct ex
quoà dictis villis exierintvſquequo ad easres
uerſi fuerint proprouilõe ſuaquing ſolsregas
lium Valentic , & ducentes equŭ alforratū quili
bet tres fol's dicte monete, & ducentes mulos
pro equitatura quilibet duos ſolos ciuſdem , &
pedites
 1

in extrauagantì.
Fo.jx

pedites deferentes lanceas habeat vniufquifq lentiæ intus quandam aulam fiue domum vbi
decem denarios ipfius monete,& balleſtarij has dicta curia celebratur die. xxviij. Septembris.

beat quilibet duodecim dros monete predicte. Anno à Natiuitate domini.M.cccc.inj.regning

Volumus tamen & prouidemus procurator , noftri. viij. Do.Mafco.

aut gerens vices eius in dicto regno vel alijqui,

cung officiales dictos exercitus vel comitură
Carolus Imperator R. Hiſpanic.Anno.M .
ducentes attente caueant quòd in proceſsibus D.xlij. Montiffoni.

ipfis immoderatam, vel fuperfluam comituram 111.

non ducant quodégantequam contra aliquos cũ Temfenyor comperprouifio fe

exercitibus vel comitura prodeant de mifsioni , ta per lo alt Rey en Marti dada
bus faciendis proteftentur ne fuper co ignoratia en lo real de la vostra ciutat de

SI
TE
valeatallegari.Mandamus igitur per prefentem Valencia a vint y huyt deSetem

LS
TA
cartam noftram procuratori noftro eiufq vices breany.M.cccc.in.la qual fonch

NT
gerentiin dicto regno ceteriség officialibus nos feta furfia diſpoſt y ordenat en quins cafos les

Itris regni eiufde prefentibus &futuris quod ſta vniuerfitats deles ciutats, e viles Reals del dit

tutu, feu ordinatione noftram huiufmodi teneat voftre regne fon tengudes a hoſtejar, e donada
firmiter, & obferuet , & faciat inuiolabiliter per certa forma als portant veus de general Gouer

petuo obferuari , & no contraueniant nec alique nador, e loctinent de aqll en lo dit voftre regne

contrauenire permittant aliqua ratione.In cuius quant tenen necefsitat de appellar les hofts , eles

rei teftimonium prefente cartam noftră inde fies cõpanyies de les dites ciutats, e viles reals cõtra

ri iufsimus noftro pendenti figillo munitam.Da . rebelles,e inobediets ,e enlos dits cafos , e pla dis

ta Valentie kalen. Augufti. An. dñi. M.ccc. ta forma, eno en altres les ditesvniuerfitats reals

xxix. Exa. 2º. Nobis humiliter fupplicandovt fontegudes ahoftejar, e encara aço precehint lo
dictum priuilegiü laudare &approbare ſubſcri proces acoftumat de fer contra los tals rebelles,
ptam prouifionem eis benigne concedere digna einobedients, e la proteftacio, e feguretat deles

remur. Quare nos fupplicationem ipfarum con defpefes fahedores per raho de la dita hoft.E co
cedentes benigne fic eidem in noftro concilio de pochtemps ença fia eſtat cotrauengut, eabus
prouidemus,& ordinamus quod priuilegium ſu fatdels dits furs en aço q lo portant veus de gos

perius infertu ab omnibus totaliter obferuetur uernador,e loctinet de aqll paltres affers a ells
& quòd gubernator regni Valentie vel eiuslos beuifts fora dels fobredits cafos forcen a les vni

cumtenens quotiefcunq exercitus dicti regni uerfitats ab manamentspenals que donen hoft,
iuxta feriem dicti priuilegi , & tenorem ipfum e companyia de gentsР a aqlls ab lurs armes fens
contigerit conuocare, illud faciat cum illo mino alguna fatiffactio,hoc encara los porters, e mif
riincomodo dictarum vniuerfitatum quo pote fatges p portar alguns delinquents prefos quant

rit.Ita quòdfi in actu , feu executione quam ide paſſen per les vniuerfitats afagen de fer, e fan
gubernator fecerit cõtra aliquem fuffecerit fibi femblants manamets , eprenen de fet gent, e cos

exercitus vnius vniuerfitatis, vel duarum , feu panya de aquelles pera als accõpanyienfens fas

plurium que loca contra quem fiet executio an tiffer dita gent, agreujant, e fatigant per la dita

te dicta propinquiores exiftant alios exercitus manera les dites vniuerfitats, e caufant los des
aliarum vniuerfitatum minime conuocet, aut fpefes grans.Suppliquen per tal los braços eccle

redemptionem aliquam ab eis minime exigat, fiaftich,e reala voftra Mageftat fia de fa merce

fi penam mille florenorum auri cupit euitare. prouchir peracte de la prefent cort que los dits

Quamprouifionem, & ordinationem die ſub, furs, e tots los priuilegis parlants de les hofts

fcripta de benignitate noſtra, & ad ſupplicatio fienguardats, ecuftodits a la letra , eque les dis
nem dicte curie per noftru prothonotarium pu tesvniuerfitats fora dels cafos en dits furs y pris
blicari mandauimus in eadem. Vobisideò dici uilegis difpofts y expreffos , eno en altres cafos,

mus & mandamus de certa fcientia, & expreffe ni en altra manera del que per los dits furs es di

proprima & fecunda iufsionibus quatenus pro fpoft no puguen effer compellides a hoſtejar ne

uifionem, &ordinatione noftram fuperius infer donar cõpanyia alguna de gents com no hi fien

tam teneatis , &obferuetis perpetuo , &no cone tengudes ne obligades. Plau a faMageftat
traueniatis necaliquem contrauenire finatis ali ques feruen los furs, e priuilegis en aço diſpo
nents. Maiusvic.
qua ratione. Data in palatio regali ciuitatis Vas
Bb Que
 Fori Valentie
20 Que aquells als quals leci a diteshauētfcoltes forenmeſescom
de Caſtella
ſeraatorgatdeeſſer generoſos dins
hunany apres quels ſera atorgatſien
tengutsdeeſſer cauallersſpalacints.
Petrus II. R. An.M.ccc. xlij.Valentic.
I.
Tem com alcunsnoucllament ſe
entrameten de eſſer generoſos,o
infançons,eaçop talqſiēfrächs
de peytes, la qual coſa redunda
en gran damnatge de les vniuer.
ſitats de les viles,que placia a vos ſenyor pros
uchir queſi a alcun, oa alcuns ſera atorgat per
vos que la generos ſaquell, o aquells als quals
O
ſera atorgat dinshunany ſeguēten tot casſien
tenguts de eſſer cauallers ſpalacints. Plau al ſe
nyor rey troala primera cort,axiemperoſ ſino
ſón fets cauallersdins lo dit any ſ romanguen
peyters ,e queyſia enteſa la ciutat deValencia.
( Idem R. Da. ca.
II.
I alcun delregnede Valécia per co
ceſsio noſtraſera feyt daci auất ges
neros haje, eſia tengut de rebre cas
ualleria, o cinyell militar dins hun
any del dia dela dita conceſsio a auantcompta .
dor enaltra manera romāga peyter axicom cra
ans quela dita conceſsio aaquellfosfeta. Aço
matexſia entesde aquells generoſos ,los quals
per nos ſon declaratseſſergeneroſos ſensoirles
viles,e vniuerſitats de la ciutat, cregne de Vas
cia ,o altres dels qualsſia,opuxa eſſer interes.
Ques pague
que ſien leuades.
n lesſco ltes o
Petrus I I. R.An.M.ccc.xlij. Valentiæ.
I.
Tem com en lo tempsĝlregnede
Valencia no era tant poblat com
ara es,elos Reys Darago hagueſ,
ſen guerra ab moros del regne de
Granada los pobladors de Xuquer en lla ordes
narenper ellsmateysõtalayes, eſcoltes foſſen
tengudes en certslochs allihon partien los ter-
mens del regne de Valencia, ee dels regnes de
Murcia,e deCaſtella per talcom los moros ha
uien pau ab la terra delRey de Caſtella que es
enmig de la terra de moros,e del regne de Vas
loRey
morosnoy
neceſſaries les dites ſcoltes com laterra del rey
de Caſtella ſia en frontera de moros, e nou es
del regne de Valencia.Carla orta que es de Ca
ſtella que axi enpau cõ en guerra te fpia en ters
ra demoros, e de continent queſent plega de
moros ho fa a ſaber aMurcia ,ėMurcia aOrios
la,e deloch en loch pcorreus tro eneXatiuaho
ſaben en vn dia ,e vna nit.E per ſemblant manes
ra ho ſaben de Baeca,ee de la batlia de Carauas
ca que ſon fronterade la part deCangaueral, e
carlo Rey deCaſtella haja guerra ab moros , e
pau,e amiſtatab vos Senyor,e les dites frontes
res tingnen ſpies,etalayes vers terra demoros,
e lo dit regnede Valencia no ſia fortluny ,epos
blat mesque en temps que les dites ſcoltes fos
ren meſes,egents demorosa cauall,ede peu no
pogueſſen entrar en lo ditregne de Valencia,
ans haurienatraueſfarpquatre jornades. Eco
hagueſſen entrathauriey a eſſertot lopoderdel
Rey de Granada com poques gents noy gofas
rien entrar,e encara com hifostot lo poder noy
porienentrarſens lo conſentimentdelRey de
Caſtella,c de la ſua terra , ecom hi foscõſent ço
que nou faria ſpecialment en lo temps dara que
hanguerra abmoros,e ab vos ſenyor pau perſ
tota orahoſabria hom abansper losditscorreus
enoues pus certes que no per lesdites ſcoltes. 1
Perque luppliquen a vos ſenyorles dites viles
de Xatiua,Algezira,Alcoy
cde ,Penaguila,cenPes
Tapiolesaxico aSindich de toteslesvnis 1
uerſitatsde Xuquer enlla pagants en les dites
1
ſcoltes que aras tenen ſia manatper vos ſenyor
eſſer leuades com noy ſien neceſſaries per les
dites rahons,e altres que ſpecificaran los miſſats
gers deles dites vilesdauant vosſenyorſi mes
fter ſera.E encasque lesdites ſcoltesfosneceſſa
ri eſſer tengudes ģfia merce de vosſenyorpros
uehir en ço quelesditesvniuerfitats trobaran ,e
troben que la dita guardia ſe fara per menysde
quatre.M.foľs,epusſegurament qara ſcoſten
tretze.m.ſolspaſlatscoģesen gran dãnatgede 1
les dites vniuerſitats,loğlno poden fuffrir plos
carrechs de la almoyna ydel morabati, peytes,
meſsions,pleyts,miſatgers,e ſalaris dcofficials,
caltres carrechsõ de neceſsitat hana portar, 7
placiaa vos ſenyorproueir p juſticia cõper pro
fitdeſingularplona no deje eſſerfeyt damnat.
gea la coſa publica, ea tātmeſqui a quines fet
dan. Per quel ſenyor Rcy los deje donaralgus
na bona perſona qui haja plena informacio del
vsdc
 in extrauagantì.
vsde les fcoltes, e del dit en jaume Cerumia , e
quen faça proces lo qual remeta a la cort. E no
refmenys que reba compte al racional de la ads
miniftracio de les fcoltes appellat vn bon hom,
o dos de les viles . Perfeuera la cort en lo dit cas
pitol,efupplica que fia prouchit fegons ques des
manat, e en partida atorgat.Perfeuera lo fenyor
Rey en ço que ha atorgat.
2
Capitula infrafcripta
improuifa fucrunt oblata per brachium
Militare domino Regi Petro.II . in cu
rijsValentie celebratis.An.M.ccc.xlij.
I.
Tem quefia declarat per vos fe
nyor, e per la cort quals fon ten
guts de cotribuir en los murs de
lesviles, e lochs on feran heretats
caralcuns hi ha ğ fan forces dins
los termens , clochs de les viles, e lochs de vos
fenyor, e de altres, calcuns altres cauallers, eges
nerofos ftants en alcun loch, e han heretamen en
altre loch. Lo Senyor Rey no poria fer declara
cio alcuna fino ab cõfentiment de la cort, mas ſi
contraſt ne ſera,faran fer breument juſticia. Per
feuera en aquell,eno accepta la reſpoſta parlant
ab deguda reuerencia.
Idem R. Da. ca.
II.
Tem quefia declarat per vos ſe
nyor, e per la cort quals fon teguts
de contribuhir en los murs de les
viles, e lochs hon feran heretats,
car alcuns hi ha que fan forces dins los termes , e
lochs de les viles , e lochs de vos fenyor, e deals
tres,ede alcũsaltres cauallers, e generofos ftants
en alcun loch,chan heretamet en altre loch. Lo
Senyor Rey nou poria fer declaracio alcuna ſi,
noab conſentiment de la cort:mas fi contraſt ne
fera,faranfer breument jufticia . Perfeuera en as
quell, e no accepta la refpofta parlant ab deguda
reuerencia.
Idem R. Da. ca.
III.
Tem que placia a vos fenyor quels
cauallers, e generofos, e los homes
lurs qui habiten en los lurs lochs los
qualslochs fons dins los termes de
la ciutat, e viles Reals del dit regne que puixen
Fo.x.
metre lo vi ,e venemaa hauran en los dits lochs
lurs en la dita ciutat , e viles fegons que poden
fer los ciutadans, e homens de viles com no des
jeneffer de pijor condicio q ells majorment co
tots fien de hun fur.Nos poria fer no appella
da la ciutat quen ha priuilegi:mas appellada as
quella es apparellat lo Senyor Rey de fer hi jus
fticia.Quant als lochs qui no han priuilegi plau
al fenyor Rey deles terres que fien dintrelo ter
me de la vila on lo metran . Perfeuera en aquell.
m
Idem R. Da. ca.
IIII
Tem que alcun habitant en lo ters
me de alcun clergue, rich hom , caua
ller, ciutada , o altre nos puixa fer ve
R
hi de altre loch, e fiu fara que fia ten
gut de vendre tot ço que haura dins los termés
del dit loch dins cert temps, e fi nou ven dins lo
dit temps quelfenyor daquell loch fo puixa pen
dre.Nos poria fer car es cotra priuilegi general.
Idem R. Da. ca.
V.
Tem fuppliquen los cauallers ha
uents loch, o lochs dins lo dit regne
que les fruytes, ço es afaber figues ,
adzebib que en lo regne cullen puis
xen effer tretes del regne per mar , e effer portas
des a les parts de Bogia, ede Tuniz, o en altra
part defarrahins, en altra manera Senyorfi lo
vet de les dites fruytes fe ferue tornara en gran
dan dels habitants enlo dit regne ,e aço per tal q
gran partida de les rendes que han fien les dites
fruytes,les quals de hun any enant no poden fal
uar. Nos poden fer breument fens appellar
aqlla partde quis pertany .
Idem R. Da. ca.
VI.
Es ciutats ne les viles reals no han cổ
fentit, neconfentiran als dits capitols
dels cauallers perla qual cosa no fon
pofats en ftament com los foffen molt prejudis
cials exceptat lo huyten capitol.
Idem R. Da. ca.
VII.
Tem fuppliquen los richs homens , e
cauallers de la ciutat , e daltres viles
delregne q com los cequiers en molts
cafos facen molts , e diuerfosgreuges a ells, e als
homens lurs, e donen lo dret del aygua a altres,
Bb nj ereguen
 Fori Valentie
ereguen aquella hajen gran juredictio axi que
delsjuhis de aquellsno puixa hom a alcun recor
rer.Que fia voſtra merce ordenar que a caſcun
cequier cafcun any fia feta inquificio per a
quells qui per nos feran ordenats fegons que
per fur nou en los officials es acoftumat de fer.
Majorment fenyor com ells fien officials , e han
poder voftre, e ells fan penyores, e leuen cas
lonies fegons que ells fevolen . Concordant ris
chi homines, &generofi, & perfone Ecclefia
ftice.Contraften hilos jurats de la ciutat . E fem
blantment hi contraſten los Sindichs de les vis
les Reals.
Capitula per brachium Eccleſiaſticum do,
mino Regi Petro fecundo oblata in curijs
generalibus celebratis Valentic . Anno.
M. ccc. xlij.
VIII.
Rimògrauaturdicta Valenti
na Ecclefia quia in ciuitate, &
diocefi Valentiæ notarij nọn
audent fcribere in teftamentis,
vel alijspublicis fcripturis lega
ta,hereditates,donationes, vel alios titulos quo
fcunq per quos poffefsio , vel proprietas ali
quapoffet Ecclefijs , monafterijs , clericis, vel
perfonis quo modo adquiri , quod eft contra
publicam libertatem. ¶Plau al fenyor Rey
aço enadit que fi fgleya, o perfona Ecclefiafti
ca dins hun any no hauia venuda la cofa que les
xada li feraa perfona de Realench que la dita
poffefsio, o cofa fos confiſcada per lapfum anni
ipfo facto al fenyor Rey , equcaquella no puis
xaeffer occupada per lo dit fenyor Rey paffat
lo ditany fens alcuna fentencia , e que los nota>
ris del regne no puxen fer cartes,mas que hajen
a denunciar les lexes dins huyt dies al batle ges
neral, o als batles particulars. Procuratores
Ecclefie petuntquòd forus, & additio fori ſers
uetur.
Idem R. Da. ca.
IX.
Tem quòd in dicta ciuitate &res
gno notari predictinolunt cõfices
re nec audent publica inſtrumenta
perfonis Ecclefiafticis fuper factis
eifdem pro poffefsionibusvenditis inquibus ha
bentdirectum dominium ,& retentiones corun
dem quod eft contra Eccleſiaſticam libertatem
Idem vt in proximo .
Idem R. Da. ca.
X.
Tem quòd notari predicti in om
nibus venditionibus, & contractis
bus poffefsionum, & proprietatum
38 funt libere, & alodiales appo
que
nunt per abufum claufulam apponi cõſuetam in
poffefsionibus & proprietatibus & fubiectis vi
delicet exceptis Ecclefijs &fanctis quod eft cõ
tra Ecclefiafticam libertatem. Idemvt in
proximo cum predicta tangant forum.
¶Idem R. Da. ca.
XI.
Tem cũ de foro fit licitu cuicunq
in fua vltima voluntate legare, vel
afsignare fuper, & de bonis fuis fe
detibus pro capellania anniuerfas
rio,vel lampade, vel quacunq alia re, vel cauſa
clericis , vel locis religiofis rebus cum fuo onere
remanentibus notarij in cafibus predictis nolūt
conficere inftrumenta quod eft contra ecclefias
fticam libertatem . Dominus Rex mandas
bit notarijs quod teneant premiffa dicti notarij
feruet additionem fori. Ad hecfe opponit Sin
dicus ciuitatis.
Idem R. Da. ca.
XII.
Tem grauatur dicta Ecclefia liber
ta, nam fi quis habens filium cleri
cum in facris conftitutum vel fim,
plicem clericum voluerit cum hes
redem inftituere in fuo vltimo teftamento , vel
aliquam poffefsione ſibi legare, notarij talia tes
ftamenta reciperenolunt, ex quo per hoc teſtan
tibus aufertur liberum teftandi arbitrium mas
xime inter clericos Dei miniftros . Idem
vt inproximo . Adhec fe opponit Sindicus ci
uitatis.
Idem R. Da. ca.
XIII.
Tem fiquando clerici, vel Eccleſia
ſtice perfone volunt emere aliquas
poffefsiones fub conditione quòd
tranfeant cum omni onere tam re
gali quàm vicinali ad que anteatenebantur , dis
ti notari nolunt conficere inftrumenta fcilicet
in tali caufa tam prohibentis fori aliqua ratione
fieri videantur omnino ceffare. Petunt con
tra forum.
Idem
 in extrauaganti.
Idem R. Da. ca.
XIIII.
Etunt etiam dicti dominus epi
fcopus, &capitulum per domis
num Rege declarari quòdfi ali
que hereditates de illis quas lis
P
cebat militibus legare, donare,
vendere, vel permutare clericis, & perfonis reli
giofis ficut in alijs maxime ex caufa venditio,
nis, permutationis, donationis, vel alia quauis
caufa tanflate adiecta claufula in tranſlatione
huius receptoribus tales res in quafcunq perfo
nas tranfferre, exceptis militibus atqg fanctis
quod non obftante huius claufula liceat dictis
militibus dicta bona ad Ecclefiafticas perfonas
modo predicto tranſferre ficut fi claufula huius
appofita non fuiffet cum huius claufala morum
abvfu notariorupotius videatur abiecta quàm
exconuentionepartium fpecialiter quare tangit
omnes gradus Ĉurie. Abfo Curie concordia
prouideri non poteft.
Idem R. Da. ca.
XV .
Tem vnus forus qui indiget ali
qua bona prouifione videlicet q
fi aliquis decedit duobus condi
tis teftamentis vno iurato alio no
iurato vltimum valet , fed contin
git quod primum eft iuratum vltimů non iura ,
tum inftitutusin vltimo non iurato vult habere
hereditatem &adijt iudicem fecularem quòd
defendat cum in hereditate, inftitutus in tefta
mento iurato recurrit ad iudicem Eccleſiaſticũ
fic quod vbiq iudices mutuo fe impediunt & al
teratos in moriales infurgunt & res hereditarie
confumuntur, execucio teftamentorum impedis
tur, etiam ea que pro anima relinquuntur.
Idem vt inproximo.
Idem R. Da. ca.
XVI.
Tem effet prouidendu circa quod
fepe cötingit videlicet quòd quan
do aliqua mulier conftituit pin
guem dotem viro fuo vel alius pro
ca, moritur & in teſtamento accipit modicam
quantitatem proanima ſua refpectu dotis , ma
ritus pretextu priuilegij quia non habet foluere
dotem nifi deducto ne egeat eam quãtitate fol
uere recufat ita quod de tota vita viri non folui
turid quod pro anima fua accepit mulier & for
Fo.xj.
fitan nunquam. Idem vt in proximo tamen
effet vtilisprouifiofi curia concordaffet.
Idem R. Da. ca.
XVII.
Tem cum in fede Valentie fue
rit ab antiquo pro vita & ſuſten
tatione pauperum elemofina or
dinata que per Dei gratiam reci
pit incrementu & reciperet am
plius ti cius adminiftratores poffent cenfualia e
mere ad opus dumtaxat pauperum eiufdem.
Ideò fupplicant Epifcopus, & capitulum quòd
cum dicta elemoſina recipiat generales paupe
res qui fufcipiunt vitam ex ea dignetur Regia
Mageftas dare poteftate adminiſtratoribus ips
fius elemofine emědi cenfualia feu poffefsiones
ad accufandum res per augmentationem paupe
rum predictorum & cenfualia etiam fuper pof
fefsionibus afsignandipro animabus coru paren
tum & benefactorum fuorum,& omnium fide
lium defunctorum , & mandare notarijs quòd
fuper ipfis donationibus& legatis conficiant pu
blica inſtrumēta cum fuerint requifiti. Idem
vt in proximo.
Idem R. Da. ca.
XVIII.
Tem cum aliqui homines popu
lati & tenentes hofpitia, & maius
caput necnon poffefsiones , & om
nes hereditates fuas in aliquo cas
ftro,villa feu loco prelatorum feu religioforum
&perfonarum Ecclefiafticarum volentes fraus
dulenter euitare in dictis caftris, villis & locis,
non habeant reciperealiquod officium publicũ
nec facere exercitium feu caualcatam feu ali
quid aliud ius dominis fuis faciunt ſe vicinos ali
cuius caftri,feu ville domini regis vel aliorudos
minorum potentiorum dominis locorum vnde
funt denegandopoftea reuerentiã & fubicctio ,
nem &preftare iuramenta pertinentia domino
loci vbi tenent fua domicilia,& predicta redun
dent in maximum preiudicium predictorum
prelatorum religioforum , & perfonarum Ec
clefiafticarum cum ex predictis fi fuftinerens
tur,quod eft abfurdum faluo honore Magefta
tis loca fua poffent de facili depoblari : quare
corum homines , feu maior pars facerent le vis
cinos alterius loci potentioris , & tenerent coru
domiciliu & poffefsiones in locis vnde exirent .
Placet Mageftati Regie fuper premifsis de
Bb in iuris
 Fori
iuris remedio prouidere taliter, quòd predicta
de cetero minimevaleant atteptari. Non pos
teftfieri cum fit contra priuilegium generale.
XIX .
Ls quals capitols donats per part
de Prelats, e de Religiofos la cius
tat,ne les viles Reals del regne de
Valencia no cõfenten com los fien
molt prejudicials.
Del regiment del offici
de la procuracio ,e que los gouernadors ha
jen a donar fermança que tendran taula fi
nit lur offici.
Petrus II . Rex. An. M. ccc. xlvj .
Valentic.
I.
Tablim que daci auant lo gouer
nador del regne de Valencia qui
per temps fera al començament
de la fua adminiftracio, o offici :
ans que vs daĝll, jatſie q poffe,
hefca bens feents en lo dit regne que encara fia
tengut de affegurar couinentment que fi alcun
durant lo offici, o apres feclamara dell que re
fpondra, e fara dret als clamants en la ciutat de
Valencia dauant nos, o jutge per nos delegador
epagara la cofa jutjada. Aço mateix haja
loch en los loctinents della lo riu de Xuquer, e
deVxo,axi empero que lo dit tinent loch de go
uernador vltra lo riu de Xuquer don feguretat
couinent en la dita ciutat que ſtara a dret als cla
mants enla ciutat de Xatiua, e lo loctinet de go
uernador vltra lo riu de Vxo en la vila de Burs
riana,o en la vila Real.
Idem Rex. Anno. M. c c c. xlviij.
Valentic.
11A
Tablim, e fem fur nouell quel res
1 giment del offici de la procuracio
del regne de Valencia , e del exer
cici de la juriſdictio a aquell offi
ci pertanyent ſia per toftemps co
manat a caualler dun fcut fpafacint, lo qual cas
ualler fia heretat en lo regne de Valencia fens
frau,e nopuſca effer comanat a alcun infant, cõ₁
pte, o baro, o alcuna altra perfona, e fi alcun al
trefe volra entrametre de regir la juriſdictio ol
offici damunt dit, o alcuna altra juriſdictio real
Valentie
per commiſsio noftra, o fens aquella faen alcu
na conexença , o execucio que li fia feta leguda.
ment refiftencia,e lo dit caualler fia mesper nos
tant folament en lexercici del dit offici, e no per
alcun altre . Declaram empero que nos ol dit
caualler puſcam metre loctinents aquells quins
plaura pofat q no fien cauallers. H.can.
Idem Rex. Anno. M. c c c. Iviïj.
Valentie.
III.
Er tal co lalt infant en Ferrans
do, car frare noftre marques de
Tortola feñor de Albarrazi es
vengut a noftre ferui, e es appa
rellat es apparella de benferuir
a nos a honor de la noftra corona , e profit de la
cofa noftra publica, per lo prefent fur reuocam
lo fur per nos fet ja temps ha paffat en cort gene
ral del regne de Valencia , en lo qual ſtablim ql
regimet del offici de la procuracio del regnede
Valencia, e del exercici de la juriſdictio a aqll
offici pertanyent fos per toftemps comanat a ca
ualler dun fcut, efpafacint, lo qual cauallerfos
heretat en regne de Valencia fens frau, e no pos
gues effer comanat a alcun infant, comte, o baro
o alcuna altra perfona. Per lo prefent fur nou
ordenam quel dit offici de procuracio, e exercis
ci de aquell pugam comanar daci auant al dit in
fant en Ferrando, e altres infants, comptes , eba
rons a noſtra voluntat axi com lo podiem coma
nar abans quel damunt dit fur fos fet aquell fur
no contraſtant. Sb.Exi.
Que primerament ſia ſa=
tilfet al damnificat que al inquirent.
Petrus II . Rex. Anno. M. ccc. xlvj .
Valentie.
I.
Tem ordenam quels inquifidors
deputats a enquerir cõtra lo gouer
nador, oloctinets lurs, o altres offi
cials nfes als quals per fur pode fer
inquificio no demanen, ono reben alcun falari,
ſerui, preſtech,o do de alcuna de les parts ne fa
cen copoficio,trafactio, o auinença ab ağlls tro
q los damnificats per gran culpa, o negligencia
dels dits officials fien primerament, e abans fa
tiffeyts de lurs damnatges,mifsios, y defpefes.
Idem R. Da. ca.
II.
 Fo.xij
in extrauaganti . .

I.I
fona de qualque ley, condicio , o ſtament ſia no
Em fur nou quels notaris de qual
gos, o prefumefca matar, o fer matar algun cors
feuol inquificions co partiran dela dero, o cordera ,o anyells menor de hun any per
ciutat, vila, o loch onfe fara la ins
obs de vendre, e qui contra fara pach per pena .
quificio fien teguts de jaquirlos ,p
v.fols per cafcun dels dits anyells pagadors les
ceffos judicials de la dita inquificio, a alcun no
dues parts a les obres delsmurs, e valls de la ciu
tari de la dita ciutat, vila, o loch en pena de.c.
tat, vila , o loch hon habitara aqll qui la dita pes
mof. dor al fiſch del fenyor Rey applicadors
na haura comeſa , e la terça part romanet al accu
per caſcuna vegada que contra feytlera. fador , e fi murs e valls noy haura en adobar ca

mins, oponts del terme, o limitacio de la dita

ciutat, vila, o loch, o en altres vfes neceffaris a
Que alnotari del crim no
comuna vtilitat de la dita ciutat, vila, o loch.
deje effer ſatiſfeyt dels bens del mort, o del
Plau al fenyor Rey. P.can.
nafrat.

Alfonfus III . R. An . M. cccc. xxviij.

Petrus II . R.An.M.ccc. Ixiij.Montiſſoni. In villa Muriueteris.
1.
II.
Temcom moltes vegades ſe ſia
Om per hauer abundancia de be
fdeuengut que los jutges ordina
ftiarslo rey en Pere beſaui nfe en
ris, o altres à inſtancia de part, o
les corts que celebra en la vila de
plur offici fan regonexer,e fcris
Monço lany. M. ccc. lxij. e. lxiij.
ure les nafres, o colps de alcun
en lo capitol qui comença.Itemper tal que ma
occis, o nafrat, e encara fan emparar, e fcriure, o
jor abundancia de beftiars .&c. Lo qual capitol
capleuar los bens de alcuns inculpats delats, o
de gran teps ença no fes feruat . Eper experien
conuenguts , e fan, e confenten penyorar, e pagar
cia fe moftre q lo regne freture de beftiars : pers
dels bens del occis , nafrat, inculpat, delat, o cons
ço manam que lo dit fur fia feruat en tot lo reg
uengut los falaris, e mefsios de fcriptures faig, e
ne, e que aquell fra publicat en cafcuna vniuerfis
altres feyts en les dites cofes. E aço fia cofa inju
tat del dit regne ab crida publica.
fta, ede mal exemple. Majorment com affli
to non fit danda afflictio.
& Perço fuppliquen

quefia merce voftra prouehir, cordenar que da Quels capitans de la

ci auant les miſsions fien beftreytes, o pagades
guerranogofenpendrehomens.
per los clamaters , e requirents les dites cofes tro
afentencia diffinitiua per la qual fera declarat Petrus II. Rex . Anno . M. ccc . xlij.

qui deura pagar les dites mifsions . Efi clamater
o requirint noy haura que los dits jutges, fcriua,
faigs , o altres al officidels quals pertanyera fer
les dites cofes fien tenguts de fer, e facen aques
Iles fens alcuns falaris, o feruis com a lur offici fe
pertanga fer allo. Plau al fenyor Rey.P.can.
Montiffoni, Ad fupplicatione totius curie.
I.
Tem fenyor com alcuns capitans
per vos aſsignats, e elets als fets de
la guerra contra furs, epriuilegis,
elibertats parlant abdeguda reue
rencia hajen aſſajat traure, e tras

gueffen de fet alcuns prefes dela prefo comuna,

Que alcun no gos ma
ehajen encara pres lo jufticia, calcuns homens
tar corderos. de alcunes de les dites ciutats, e viles Reals, los

quals no eren de lurs companyies, e deputats a

Petrus II. Rex. An. M. c c c. Ixifj.
la guerra, la qual cofa esgreu, cde mal exemple .
Montiffoni.
Suppliquen perço quels capita, o capitãs , o fron
I.
talers de la guerra no fen trameten de pendre,
Temper tal que major abundancia de agreujar alcũ habitador del dit regne. Si dochs
beftiars laners, e carns fia hauda en lo
no era , o ftaua en fou dels ditscapitans, operafs
ditregne, ep tolre infectio de les gets fers tocants la guerra tant folament, e no altres .
fia prouchit , e ordenat q daci auant alcuna per▸ Plau al fenyor Rey . P.can.
Bb iin Que
 Fori Valentie
Que egues cauallars no
fien liurades dins deu anysa aſe.
Petrus II. R. An. M. ccc. Ixiñ . Mon,
tiffoni,ad fupplicationem totius curie.
I.
Temper tal que majorabundan
cia de caualls, e rocins fia hauda
en los voftres regnes, e terres, e
les gents habitants en aquells fe
aucen, e acoftumen caualcar be,
fties cauallars per tal quels dits regnes, e terres
fien mils defenents,e en fon cas offenents als ene
michs fia per vos fenyor prouchit, e ordenat q
dins deu anysfeguents,econtinuament compta
dors alguna perfona de qualque ley, condicio ,
dignitat, oftament fia no gos, o prefumeſca lis
urar, ofer liurar alguna egua aafe, o afe a egua.
:
E qui cotra faraperda la dita egua, e afe, o la va
: lor de aquells, la qual pena fens tota gracia,do ,
remifsio,licencia, o perdo que daço no fia o pu
xa effer feyta, o donada per vos fenyor, o per al
gu official voftre, o per qualfeuol altra perfona:
fia donada les dues parts a les obres dels murs, c
valls de la ciutat, vila , o loch on habitara aquell
qui la dita pena haura comeſa , e la terça part ros
V manent al accufador: e fi murs , o valls noy haus
***på
ra les dites dues parts de la dita pena fien meſes
«yu
econuertides en adobar ponts, o camins del ter
1
me, o limitacio del loch, o en altres vſes neceſſa
ris a comuna vtilitat de la ciutat, vila, o loch.
P.can.
Plau al fenyor Rey.
? Ad quos reuertantur
bona recuperata à detentione Regis
Caftelle.
Petrus II. R. An. M. ccc. Ixv . In
villa Muriucteris
I.
Tem que coquerits, e cobrats as
quells caftells, viles, e lochs : los
quals ara fon a ma del Reyde
Caftella quis cobraran daci auãt
o fon ftats a obediecia del dit rey
de Caſtella, cara ja fon cobrats p lo fenyorrey
de continent ipfo facto, e realment abtots lurs
drets,jurifdictions , e priuilegis fegons en la mas
nera que dabans ho hauien ans que foffen occu
pats per lo dit Rey de Caſtella tornen a ağlls, e
"
fiendaquells de qui feran flats. Emperoque fien
feruidors , e fotfmefos del Senyor Rey , e encara
qui perferui del dit fenyor Rey,dels quals ferui
dors, o fotfmefos, e altres deffus dits per lo cos
bramet dels dits caftells,viles, o lochs no fia hau
da , ne exhigida alcuna cofa ,reemço ne alcunes
mefsions per lo fenyor Rey, ne per altra perfo
na en loch feu dels fenyors dels dits lochs per la
dita raho no contraſtants qualfeuol pactes cos
uinences, o promifsions ab, eper lo dit Senyor
Rey,o per altre capita, o hauent poder feu fets,
o fahedors, los quals la prefent ordinacio, o cos
fes en lo dit capitol cõtengudes no puxen en res
enfrigir, eneruar,annullar, ne tolre, ne a aquelles
alcun prejudici fer ans romanguen en fa força ,c
valor, e que les dites cofes ,e ordinacio fien pro
mefes, e jurades ab fagrament per lo Senyor
Rey,e per la Senyora Reyna, e per lurprimo
genit, e per lo qui es, o fera capita del regne de
Valencia, o per lo confell del SenyorRey.Plau
al fenyor Rey exceptat dels ftrangers,als quals
es apparellatfer compliment de jufticia, e no gis
ta aquells ftrangers depoffefsio tro fins que fia
declarat per fentencia diffinitiua.
Idem R. Da, ca.
II.
Tem Senyor que tots los bens axi
mobles fehents com femouents, e
encara violaris,o cenfals ,e totes al
tres rendes, deutes, drets, per qual
feuol nom fien nomenats, o nomenadors que
fien vifts, o vistes de qualfeuol perfones habis
tants en les ciutats de Valencia, e de Xatiua,vis
les, o lochsdel regne, o daltres feruidors qui a
obediencia , e manament del Senyor Rey fon
ftats per tota la preſent guerra, o per feruey del
Senyor Rey fon eftats catius , o morts, o altres
qui no fon eftats de feruir del Senyor Reyferan
attrobats en qualfeuol ciutats,viles, o lochs del
dit regne coqueſts, o per conquerir qui en la pre
fent guerra fon eftats, o fon a inobediencia del
dit Senyor Rey, ca obediencia del Rey de Ca
ftella, e de fos fotfmefos de continent que feran
cobrats ipfo facto, erealment tornen, e fien res
ftituhits, e puixen effer prefos demanats, e dema
nades ab tots fos drets, e obligacions a per aqlls
de qui eren per, e de aquells quils tendran , otes
nen, o eren tenguts ans de la occupacio del dit
rey de Caftella, e fotfmefes de aquell,e aço fens
tot contraſt, e embarch francament, efensalcu
na reemço deſpeſes, e feruir, e fens alcũa exactio
no con
 in extrauaganti.
no contraſtants alcuns pactes,couinences, pros
miſsions,o remiſsions per lo dit Senyor Rey, o
per alcun capitafeu, o altra qualfeuol perfona p
ağll fetes, e fahedores :ans aqlls dits pactes e co
uinences,promiſsions, e remiſsions fien caſſes, e
nulles en quant la preſent ordinacio, e cofes en
lo prefent capitol cõtengudes toquen,e fien vis
ftes prejudicar:e qaço ſia promes, e jurat ab ſas
gramet per lofenyor rey ,e per la fenyora reyna
eper lo fenyor duch, ep lo capita del dit regne
qui es,o daci auant fera per lo confell del fenyor
Rey. Plau al fenyor Rey.
Que totes cartes e altres
fcriptures fahents per los prefents capitols
fien liurades franques de dret de ſagell.
¶Idem R. Da. ca.
1.
Tem que totes, efengles cartes, o
altres fcriptures, les quals couens
dran effer fetes per raho de les co
fes en los preſents capitols conten
gudes fien donades als dits fupplicants frãques
de dret de fagell, edaltre qualfeuol dret defcris
uans,o altres officialsdela cort. P.can.
Ioannes R.anno M.ccc. lxxxix.Montif
foni, ad fupplicationem totius curic.
II.
Tem fia merce de vos Senyorator
gar,emanarque fien fetes é liurades
als dits braços ,e a caſcun deles vnis
uerfitats dağlls totes , efengles car
tes,letres , e prouifions dels dits capitols , e de ca
fcun daquells, e manadors franques de dret de
fagell,de protonotari, e de tot altre dret. Plau
al Senyor Rey fegons lo capitol de Fraga para
lant de dret de fagell.
Que losjuheus no fti
guen ne habiten fora la clauſura de la juhes
ria antiga.
Petrus II. R. anno M.ccc . lxx. In villa
fancti Matthei.
I.
Tem Senyor com los juheus de la
ciutat de Valencia fora les limita
cìons, o claufura de la juheria has
jen comprats , e compren,e loguen
alberchs onfolien Chriftians habitar : caço fia
Fo. xiij .
als Chriftians occafio de peccar, e de mal exem
ple. Per tal los dits tres braços fupliquen a vos
Senyorqueus placia permerceprouehir, e orde
narperpetualment que los dits juheus no habi
ten,nepuxen ftar fora la dita limitacio, o claufu
ra. E aquells qui de preſent hi habiten hajen a
tornar dins les dites limitaciõs ,o claufures fots
certes penes per vos Senyor en aço impofados
res . Lofenyor Rey mana al batle general q
a vll veja los alberchs dels juheus qui fon fora
lo call, equey prouchefca en tal manera que tot
fcandel, e tot peccat per la dita raho ces . G.
de Palou .
Idem R. anno M.ccc.lxxj . in ciuitate Va
lentic:ad fupplicationem brachij Regalis.
II.
Tem com los juheus fenyaladamět
de la dita ciutat de Valècia fora les
claufures acoftumades de la juheria
hajen comprat, ecopren, e loguen
tots dies alberchs hon Chriftians folien, chan
acoftumat deftar, e habitar . Eço q es pus greu
entenen, e vullen ab licecia fegons aftermen de
vos Senyor, o de la fenyora Reyna protendre ,
e auant mudar, e fer alcunes deles dites claufu
res : e aço fia gran dan, e occafio de peccar als
Chriſtians, c obra de mal exemple. Perço fup
plica lo dit braç qfia merce de vos Senyor pro
uchir,e ordenar perpetualmet quels dits juheus
no habiten, o puixen habitar fora les dites aco
ftumades claufures, fots pena de.xx.mof.dor p
caſcũ cõtrafahet, epcafcua vegada applicadors
exigidors, e partidors fegõs q deffus. E no refs
menys a la jufticia, e jurats de cafcuna deles di
tes ciutats,e viles fia legut de fer los tornar dins
les dites claufures,e cotraftar la ampliacio dağ
lles. E com en alcunes de les dites viles ,clochs
los juheus no ftien juftats , appartats ne cloſes.
Perço fia merce de vos feñor prouchir qaytals
juheus fien cõftrets deftar ajuftats a vna part de
la vila,o del loch apartats e clofes: les qfs partis
da, e claufura les fien donades e fetes a conegus
da dels batle,e jurats dağlla vila ,o loch . Res
fpon lo fenyor reyğa fupplicacio dela ciutat de
Valenciafo feta comifsio al batle gñal, calpros
curador dela fenyora reyna q enfemps ab los ju
rats dela dita ciutat regonegueffen lo dit feyt, e
quey faheffen ço q en la dita comifsio es coten
gut.Perque fia manat als dits comiffaris ĝenan
ten, eprocchexquen en lo dit fet fegons forma
G.de Palou .
de la dita comifsio.
Bb v Marti
1
 Fori Valentie
Martinus Rex. Anno M. cccc.iij.
Valentie.
III.
·
Vheu alcu , o juhia de regne de Va
lencia no puixa ftar, e habitar en la
ciutat de Valencia . E fi alcu per
HO actes, o affers de mercaderia,o al
treshonefts negocis entrara enla dita ciutat aqll
aytal no puixa pofar, o habitar en alguna partis
da de les parroquies de fent Thomas, fent An
dreu, o fanct Steue : ans haja a pofar fora los lis
mits de totes les dites tres parroquies : ne puxa
pofar en altra part de la ciutat en cafa de conuer
fos. E mes auant aqll aytal no puxa eſtar, o atu
•
rar en la dita ciutat mes de deu dies continus as
pres la dita entrada : fi donchs no hauia tals ne
;
gocis los quals bonament dins los dits dies no
pogueshauer acabats: en lo qual cas aquellay,
tal dins los ditsdeu dies fia tengut de reprefens
tarſe denant noſtre batle : lo qual li puxa porros
gar fi li fera vift lo dit temps tro en quatre mes
Tes. E fi alcu palefament, o amagada contra al
cuna de les dites cofes vendrapach per pena cin
quanta mor.ofia açotat p la dita ciutat, e lochs
acoftumats de aqlla per lo dit batle per tantes
vegades com vendra contra les dites cofes, o al
cuna de aquelles. Do. Maſco.
Ioannes R. Anno M.ccc.lxxxix. Mon,
tiffoni: ad fupplicationem ciuitatum &vils
larum Regalium .
IIII.
Rimerament com per fur nouell
del fenyor Rey en Pere pare vos
ftre de bona memoria fia atorgat ,
e ordenat que la juheria de la dita
"
ciutat de Valencia fia limitada e clofa : edaço
fien ftades fetes en temps paffat alcunes comif
fions als jurats de la dita ciutat, e a altres les äls
per importunitat, o en altra manera fon ftades
variades , e empatxades : fia merce de vos Ses
nyoratorgar per acte de la prefent cort genes
ral que la dita limitacio, e claufura fia comefa, e
feta a, e per dos jurats de la dita ciutat elegidors
per fos companyons jurats , e a per dos altres
" perfones de qui fera vift a la voftra Real fenyo
ria : e que lur comifsio , e tot ço que per vigor
44
44
daquella faran fia ferma , e ferm que no puxa
effer reuocada, ne reuocat . Plau al Se
nyor Rey , prouehint quels altres dos fien
moffen Francefch Daranda, e lo batle de la dis
ta juheria.
Remifsio piorum legato
rum domino regi pertinentium.
Petrus II. R. Anno M.ccc.lxx. In villa
fancti Matthei.
I.
Temcoma vos Senyor fiaftada fe
ta donacio de les tres parts deles lei
xes pies infertes per lo reuerent biſs
be de Valencia per tot lo feu bisbat
e per raho de la dita donacio vos Senyor per
comiffaris voftres , e del dit reuerent bisbe has
jats leuades , cullides , e exigides les dites lexes
pies quafi en tot, o en la major partida de aques
lles, en manera que poch refta a cullir, ca exigir
de aquelles per la qual cofa fes feguit gran dan
a les gents del dit bisbat qui per moltes manes
res, e carrechs importables de altres affans fon
ſmeſes, e malmenats. Perço Senyor los dits bra
ços fuppliquen que per merce voftra los dejats
remetre, e relaxar tot ço que refta cullir, e dema
nar de les dites lexes en tant quant toca les dis
tes tres parts del dret voftre,per la dita donacio
graciofamet en manera qa les dites gents daci
auat no puga effer feta james alguna demanda ,
queftio , execucio, o contraſt. Plau al fenyor
rey abğ ells paguen les afsignacios q hi fonfes
tes per largent dela Seu, ede les parroquies de
la ciutat de Valencia, e les cent liures de micer
RamonTolza . G. de Palou.
Que la ciutat de Valen
cia puxa vfar en lo loch, etermens de Culle
ra axi com fa en Moruedre.
Petrus II. R. Anno. M. ccc. lxxj . Valen
tie,ad fupplicationem villarum, & locorum
brachij regalis.
I.
Tem com lo priuilegi de vos fes
nyor contengut, erecitat en lo pri
mer dels prefents capitols no fola
ment fos feta cocefsio per vos fe
nyor ala dita ciutat de la vila, e termes de Mur
uedre: mas encara dela vila, e termens de Culle
ra , edaltres lochs fegons, e en la manera que de
Muruedre, e alcuns de fet hajen cotraftat, e con
traften a la dita ciutat vfar del dit priuilegi en
lo dit loch, e termes de Cullera, e daltres lochs.
Perço fia merce de vos fenyor per execucio
del

in extrauaganti.
del dit priuilegi manar fots certes , e grans penes
a tots, e fengles fotfmefes de vos fenyorque en
lo dit priuilegi,o vs daquell no facen , o donen a
la dita ciutatalcun cotraft, o embarch. E no ref
menys que als de la dita ciutat ſia legut mantes
nir, e defendre lo dit lur priuilegi en totes aques
lles maneres que mils fer fepuxa. Sia manat
al Gouernador que fil fet es cullit quen faça fer
relacio en la audiencia. E fino es cullit que faça
en aquell enantar, e enant tots allongaments , e
malicies foragitades. G.de Palou.
Que deles pofsefsions
dels clergues fe pague peyta y altres
drets vehinals .
Petrus I I. R. Anno. M. ccc. Ixxj . Vas
lentie: ad fupplicationem brachij ciuitatum
& villarum regalium.
I.
Tem lo dit braç deles dites ciu ,
tats, e viles Reals per fi, e per
tots los adherents , e adherer vo
lents a fi en les cofes de jus infer
26
tes expofa que com per fur ex
presde Valencia expreffametfia vedat que als
cunsbensfehents de realěch no fien alienats en
clergues, ne en perfones, o lochs Ecclefiaftichs,
o religiofes. Ejatfia que fegons la addicio del
dit fur fia leguta caſcu inftituhir, o lexar entes
ſtament,o altra darrera voluntat capellania , ani
uerfari, lantea, o altra femblant almoyna a Sgles
fies,o perfones, o lochs Ecclefiaftichs . Empe
ro expreffament es alli prouehit que aytals leis
xes fien, e romanguen ab fa carga real, e vehinal
hoc encara p lo dit fur, caltres furs, e prouifions
reals esprouchit q la fenyoria daytals cofes leis
xades no pas enla fglefia: mas romanguen en po
der, e fenyoria dels hereus lechs dels teftadors
per mans dels quals hereus la ſgleſia reba la pen
fio aquella:en altra manera que aytals bens alie
nats pufquen per vos fenyor, o per comiffaris
voltres effer prefes, e occupats fens proces, efen
tencia fegos que en los dits furs, e prouifions es
contengut. Ejatfia q vos fenyor moltes , e diuer
fes vegades en prejudici del dit fur atorguets , e
donets licencia a les dites fglefies, e perfones ec
clefiaftiques de cõprar bens fehents de realěch
empero tofteps, e tota vegada aço atorgats ab
condicio que aytals bens romanguen ab totafa
carrega real, e vehinal axi com fi per qualfeuol
Iech eren poſſehits. En axiq vulles per diſpoſis
Fo. xiii
cio de furs, vulles per expreffa condicio los dits
benstofteps paffen, edeuen paffar ablur carre
ga. E aço no cotraftants los reuerets Bisbes del
dit regne, e lurs vicaris, e officials de fet cõtra
ftants als jurats,e vniuerfitats deles dites ciutats
viles,e lochs reals, e als peyters , e officials de aq
lles de impofar, e leuar peytes, e altres actions,
drets dels dits bens. E pço fuppofen a entredit,
ca vet les dites vniuerfitats, o regidors de ağ
Iles: hoc encara los officials, e comiffaris de vos
fenyorprenents, e occupats per jufticia bens fes
hents,alienats ,e tranſportats enles dites fglefies
o perfones, olochs Ecclefiaftichs fens licécia de
vos fenyor:hoc encara q huy en dia los dits vet,
centredit fon fenyaladament en los regidors , c
certes pfones deles viles de Burriana, e deCafte
llo en alguns officials voftres: les quals cofes, e
cafcuna dağlles tornen en grã prejudici,diminu
cio ,derogacio de vos fenyor, e de voftres regas
lies,e dels drets delesdites vniuerfitats. E jatfia
queper part dağlles dalcuna dağlles contra les
quals cra, o es ftat fet proces pla Sglefia ſia ſtat
haut recors a vos fenyor, o e al gouernador del
regne ğde, o en les dites cofes los defeneffets
mantenin, e reintegran voftres regalies, e juriſdi
Єtio: empero aço no han obtegut per la manera
quesmereixera.Perço humilmet fuppliquen
a la vostra real fenyoria q aqlla deny pendre los
dits affers ab vigor, erigor fegons ques pertany
e fer fe pot per jufticia, e refrenar los dits bisbes,
e cafcun daquells, elurjuriſdictio Ecclefiaftica
dels dits procehimets, ecomplir aqlls per occu
pacio de la téporalitat, e en altra manera a obeir
cobferuar los dits furs, e prouifions que fon ley
general del regne, & aliàs en tal manera que les
regalics, e juredictio de vos fenyor, e los drets
de les dites vniuerfitats no fien prejudicades, o
prejudicats: car affats es a la dita fgleſia, q haja
ço quefeu es, e no ço que leixat no li es : majors
mentcom en teps paſſat axi fos, e ſia ſtat forçat
efet: hoc encara atorgat, e copofat per part de
la Sglefia a vos fenyor, o en loch voftre ab mis
cer Arnau Ioan , la donchs affeffor de la gouers
nacio, e Comiffari per vos fenyor a aço fpecial
ment deputat. Refpon lo fenyor Rey que
cll appellat lo braç Ecclefiaftich, eles rahons da
quelloydes de paraula hi prouehira per tal mas
nera quels furs,e priuilegis , e vs del regne hi fe
ran de tot en tot obferuats. G. de Palou.
Ferdinãdus.R.anno.M.cccc.lxxxviij.Orio
le: adfupplicatione brachij Ecclefiaftici .
ij.
 Fori Valentie
II.
Tem Senyor com lo glorios rey
en laume coquiſtador del regne
de Valecia enla dotacio q feu de
la Sglefia entre les altres cofes
dona totes les mcfquites de les
viles e lochs pera fglefies, e a cada parroquia q
lo curat de la fglefia pogues tenir vna caſa per
1
abadia ab dos jouades de terra pera ort, e neceſs
fitats del dit curat, e aqſtes fens nengun carrech
axi de peyta co de altra feruitut en algunes vni
uerfitats en derogacio del dit priuilegi hajë vol
gut attemptar de demanar peyta per raho de
les dites abadies, corts. Supplica lo dit braç ſia
devra merce manar ab actede la preſent cort,
e ab impoficio de grans penes que lo dit priui
legi fia ab tot effecte obferuat iuxta lur feric, c
continecia: declarant irrit e va tot lo que en con
trari fera fet. Plau al Senyor rey que no ſia
executada peyta de cafa ne de orts poffehits an
tigament, e confignats perabadia , e feruirs de
rectors,no obftant qualfeuulla abus fet en cons
trari, e qfia prohibit ab grans penes. Vidit vic.
4
A
4
|+.
14
Idem Rex. Da.ca.
III.
by
Tem mes fenyor com algunes ciu
tats, e viles del regne de Valencia
fan alguns feruirs a voftra Mage
th
ftat,o altres cofes a ells neceffaries,
mat
1.4
caquelles meten en lo libre de la peyta fahent
7
hi pagarals Ecclefiaftichs , e terratinents los äls
per altra via feruexen voftra Mageftat. Suppli
ca lo dit braç fia de voftra merce prouehirab as
te de la prefent cort que fia obferuada la prag
& fpecial gracia, e perdo , o feruey que aqlls, o furs
matica del fenyor rey en Pere, vulgarment dita
de çueca ,en la qual fon limitats, e expreffats los
carrechs que deuen, e fon tenguts pagar los ters
ratinēts,e los vehins de les viles e ciutats, e que
aquella perpetualmet fia obferuada com fia ha,
guda per ley comuna en lo dit regne de Valen
cia. Plau al fenyor Rey fia feruada la prag,
matica del fenyor Rey en Pere, e concordia de
J
‫ال‬ çueca ab adiectio de penes. Vidit vic .
lp
Idem Rex. Da. ca.
IIII.
Tem fenyor com algunes vniuer
fitats del voftre regne de Valens
cia vullen impofar, e carregar ma
**
jor peyta als Ecclefiaftichs fobre
**
los bens fehents a poffeheixen que no fan ni pa
ww
w
guen les incoles de la dita vniuerfitat , dient que
puix no paguen cifa, paguen la dita peyta, enca
ra que los de la dita vniuerfitat no la paguen : de
la ql impoficio es molt agreujat lo dit braç Ec
clefiaftich,e pobtenir deguda reformacio. Sup
plica lo dit braç fia de voſtra merce manar ab
acte de la prefent cort, e ab grans penes impoſa
desper voftra Mageftat q la dita peyta no puis
xa effer impoſada,ni executada fino enla forma
emaneraq fera impofada, e executada als habis
tadors, e vehins lechs dela dita vniuerfitat, reſer
uant tota vegada als terratinēts los drets a ağlls
pertanyents per virtut de la dita pragmatica de
Cueca, e aço ab gran pena impofada per voftra
Mageftat. Plau al fenyor Reyque fobre los
bens fehents que poffcheixen los Ecclefiaftichs
en cas de impoficio de peyta no fia impofada
major que fobre los bens dels lechs, ni fien de
pijor condicio, no obftant que los dits Ecclefias
ftichs no paguen cifa . Viditvic.
Quels borts no fucce
heſquen en les immunitats dels pares dells.
lo capitol,improuis.
¶Petrus II. R.an. M. ccc . Ixxj.Valentie
1.
Tem co per alcunes fingulars per
fones del regne fien moftrats algus
priuilegis dels predeceffors de vos
Senyor dalta recordacio, per lectu
ra dels quals es vift quels dits predeceffors ator
gauen a alcuns no per dignitat militar, mas per
fills, o fucceffors : encara que foffen de damnat
ajuftament borts, o fpuris , o companyes domes
ftiques, o familiars lurs : e encara los homens axi
richs,o lauradors habitants en los lochs, o alque
ries lurs no foffen tenguts pagar, ecõtribuhiren
alcunespeytes ,talles, colectes, o execuciosreals
o vehinals, o en mor.ne en impoficions noues, o
velles:ne encara anar en oft, o en caualcades, ne
pagar en reemço daquelles:ne porter,ne faig no
gos entrar per alguna raho en les cafes daquells
les qlscofes no tan folamet fon perjudicialsa les
vniuerfitats del dit braç:ans encara a les regalies
e jurifdictio de vos fenyor, e falua la reuerecia q
deffus contra bona egualtat, e cotra ley diuinal
chumanal, fenyaladamēt en quant fon viftsco.
pendre los borts, o fpuris,copaço fia dada cau
fa de fornicacio, e adulteri . È no ſia ſemblant a
veritat

in extrauaganti.
veritat quels dits alts reys paffats qui fon eftats
homens fancts, e virtuofes, e honeſts de certa
ſciencia atorgaffen tals cofes. E per aqftes ras
hons fefien feguits grans,e immortals plets ens
tre alcuns dient fe deuallar del linatge etiã per
linca adulterina dels impetrants los dits priuiles
gis devnapart,e alcues vniuerfitats del dit braç
o dalcun daquells de la part altra. Perço fia
mercede vos fenyor declaran los dits priuilegis
prouehir, e ordenar per fur los dits priuilegis no
hauer loch en los borts, ofpuris, ne aquells po
der, o deure alegrarfe daĝlls en alguna manera.
Quant es empero als deuallants per dreta linea
ledefma que folament lo dit priuilegi fia entes
en lescofes pertanyents a vos fenyor,e no enles
contribucions deles dites vniuerfitats, e que axi
mateix la phibicio de no entrar porters,e faigs
en lurs alberchs fia tolta fobre la reftitucio del
priuilegi, efobre les altres cofes contengudes en
lo ditcapitol. Venguen les parts enla audien
cia del fenyor Rey, eaquelles oydes fera hi fes
tajufticia : perofi hi ha proces fet faces daquell
relacio. G. de Palou.
Que certa quantitat fiare
ftituhida per en Berenguer de Codinachs,
a lavila de Burriana.
Petrus II.R.anno . M. ccc.lxxj. Valentie.
I.
Temco per lo dit braç fos, eſia ſtat
fupplicat altra vegada a vos fenyor
que manaffets reftituhir de fet, e ab
acabament per en Berenguer de Co
dinachs macftre Racional,de la cort de vos fes
nyor dosmilia fiscents fetfol's,per aqll,o a cers
tificacio fua per part de treforer extorts, o hauts
injuftament, o per força , falua la reuerencia que
deffus, de la vniuerfitat de Burriana , per falta
quel dit macftre racional affermaua effer feta p
la dita vniuerfitat en lo feruey dels homens a ca
uall que aquella deuia tenir,e pagar enla guerra
de Caftella paffada : no contraftant que la part
de la dita vniuerfitat prouas fufficientment per
apoca , e a cautela fe proferis prouadora dins
breus dies p los libres de fcriua de racio de vos
fenyor, los quals la donchs eren en la ciutat de
Barcanona que aquella hauia fet complidamēt
lo dit feruey:la qual cofa lo dit maeftre racional
no volch fperar : mas per hauer vna vegada la
dita quantitatpromes en fon nom propri que fi
hauda certificacio del dit fcriua de racio appa
Fo.xv.
ria quelditferuey fos complit , e que la dita fal
ta no fos vera tornaria a la dita vniuerfitat la di
ta quantitat de pla en pla. Ejatſia q la dita vni
uerfitat a pochs dies hagues , e moftras al dit
maeſtreracional albara teftimonial de fcriua de
racio la dita falta no effer ftada feta: ans lo dit
feruey effer eftat fet complidament, e per confe
guent demanas reftitucio de la dita quantitat a
eper lo dit en Berenguer de Codinachs fegons
promes hauia: hoc encara per cotradictio dağll
la dita vniuerfitat obtengues fobre aço declara
cio de la cort de vos fenyor feta per micer Bers
tran Defuall,a qui fonch per vosfenyor acoma
nat. Empero james aço no han pogut obtenir,o
cobrar del dit en Berenguer deCodinachs.Per
ço fia merce de vos Senyor prouehir, e manar
de fet, e ab acabamet que dit en Berenguer den
Codinachs torn, e reftituheſca la dita quantitat
a la vniuerfitat damũt dita, en altra manera que
de fet fia feta execucio contra aquell, e en bens
feus. E que aço mateix fia tengut fer a caſcuna
de les altres vniuerfitats dels dits braços a qui
Si ay feta juſti
fia tengutper femblant raho.
cia per lo Gouernador, al qual fia manat q fens
plet, e fens tots ferits hi procehefca tota appella
cio remoguda . G.de
Quel compte dels fet
anysfia feruat en leuar ſo morabati.
Dux Ioannes. an. M.ccc. Ixxiiij. Valentic.
I.
Tem com fegons fpres priuilegi
de la concefsio , e ordinacio del
morabati , o monedatge lo dit
morabati fe deja collir, e leuar fo
lamet de fet en fet anys. Elos co
llectors, o deputats per lo fenyor Rey a la culli
ta del mof.que de preſent ſe cull, hajen preuen
gut lo dit temps esfien cuytats de dos anys a la
dita collecta, co no haja fino cinch anyspaffats
de la altra propaffada collecta a ença. E jat
fia per part de les vniuerfitats reals fos, efia ftat
dit,erequeftals dits collectors que ceffaffen fer
la dita collecta tro a compliment dels dits fet
anys: empero aqlls no ho han volgut obferuar,
fahen vn cõpte del dit temps a lur propofit : lo
qual falua la reuerencia que deffus no es juftne
verdader: car fegōs vera calculacio del any co
plit duna cullita de morabati a auat deuen effer
comptats fis anys cõplits: e en lo començament
del fete
 Fori Valentie

I.
del fete any fe deu começar de fcriure: eper tot
aquell any continuar , e acabar la dita cullita, e Tem com a vegades alcuns dels

axi feranfet anys complits. Per tal la dita vehins del dit braç de ciutats , e

ciutat de Valècia per interes dels lochs dela fua viles Reals per abcegar, e tolre
contribucio,e les ciutat de Xatiua, e viles reals ço que deuen, e fon ftrets pagar

del dit regnefuppliquen humilmet que fia mers en les peytes, e cõtribucios reals,

ce de vos Senyor prouehir e declarar a cautela evehinals facen fictamet vendes, e altres aliena

lo compte dels anys de la dita collecta deure cions a perfones generofes de poffefsios , e bens
effer fet,tengut, e obferuat per la forma damut fehents de Realench a fique a ma de les dites .

declarada : manat fots certa pena als collectors perfones generoles fcufen les dites peytes, ecos

del mor.almenys fdeuenidors, quel dit compte tribucions: jatfia que ab veritat la cofa venuda ,

e
sett
de temps tenguen, e obferuen, e fegonsaquelle e alienada no ſia realment prefa, o poffchida per

Smut
no en altra manera facen les collectes del dit
aquella perfona generofa. E fi peruentura los ju

BTehes
mor. Plau al fenyor Duch que fa feruat lo rats,o regidors de la vniuerfitat a foragitar tal
compte fegons que es acoftumat de fet en fet fictio, e frau a ells certa e apparent volran fer al
anys,e no abans. B.can.
guna deftreta per hauer les dites peytes, e cons
tribucions : la perfona aquellagenerofa a inftiga

Carolus Imperator Rex Hifpanic. An.M. cio daquell vehi recorre a la cort de la gouerna
D.xlij. Montiffoni. cio: la qual a inftancia del dit recorrent fa mana
II.
ments penals als dits jurats, o regidors de no pro

Tem Senyor com la ciutat de cehir, o enantar en aquell fet, e lofte plet ordina

Alacant ab priuilegis a aquella ri daqueſta raho. E aço Senyor fia cofa de mal
atorgats axiperlo alt Rey don exemple, e gran deftorp dels affers del Senyor
Ferrando co encara per los pres Rey, e de vos Senyor, com los drets daquell, e
deceffors de aquell dels quals fa voftres fajen a pagar de les dites peytes. Pertal

real oſtentio a voftra Mageftat ſealegrede tots fia merce de vos fenyor ftatuhir, cordenar pers

los priuilegis atorgats a la ciutat de Oriola : la petualment que tota perſona peytera ğ tal frau,
qual ab priuilegi fpecial es fraca del dret de mo ofictio fara perda per pena la poffefsio, ebens
"

rabati,e per confeguent ho es, y ho ha de effer fehents en que la dita frau, o fictio fera feta : de

la dita ciutat de Alacant, e orta de aqlla . Efef la qual pena fia la mitat del fiſch, e laltra mitat
may

"
..

deue moltes vegades que los comiffaris quites dağlla vniuerfitat de qui fera interes. Eno refs

nen carrech de exigir dit dret cõtra la mente, e menys fia voſtra merce manar fots certa pena al
.

dit portant veus de gouernador, e o loctinents

44

difpoficio de dits priuilegis, e per moleftar a la

dita ciutat de Alacant, corta volen fer pagar feus,e altres officials de quis pertanga q tot plet

dit dret. Suppliquen perço los braços Ecclefias o queftio prouinet praho de tal frau, o fictio de

ftiche Real vra Mageftat li placia ab acte dela termen breumet,fumaria, e de paraula fola veri

prefent cort prouehiry manar ab impoficio de tat de fet attefa.Plau al fenyor duch, B.can.
majors penes que dela dita ciutat de Alacant, c

orta de aqlla no fia exigit, ni collectat dit dret

Quels moneders fti
de morabati:ans la dita ciutat de Alacant, cors

ta fia franca fi e fegons ho es la dita ciutat de guen aconexença del ordinari tro a les pri
meres corts.
Oriola. Ques obferuen los priuilegis aço

difpofants leuats tots abufos. E per quant fe pre

Dux loan. Anno M.ccc. Ixxiiij . Valentie.
ten que hi ha litis pendencia mana fa Mageftat
*** 1.
que promptament ſe faça jufticia . Maius vic.
Tem com per lo fenyor Reyfia ſtat
atorgat de fetpriuilegials moneders
Que no fia fet engan con
qui baten monedes en la ciutat de
tra la exactio de les peytes: e que dağll fia
Valencia que puixen hauer officials
conegut fumariament.
los quals ells appellen alcaldes . E a aquells per
Re

Dux Ioannes. Anno M. ccc. lxxiiij. lo dit Senyor fia feta, e atorgada comifsio, e jus
Valentic. riſdictio fobre totes e fengles queſtions, plets, c
affers
 in extrauaganti.
affers quefien entre los dits moneders,e qualfe
uol perfones ajudants, o feruicials de les dites
monederiescõiunctimvel diuifim de huna part
e qualfeuol altres perſones de part altra, axi en
demanan com en defenen ciuilmet, o criminal.
Eaço fia expreffament cotra furs, e priuilegis, e
en gran, e apparent dan de la cofa publica de la
dita ciutat e regne fegos que es ftat vift, es veu
tots dies de fet: majorment car pofat fens preju
dici qal's los moneders pogueffen, e degueffen
haueralcupriuilegi no ho deurien ne deuen has
uer aquests quis dien moneders , com no baten
moneda de la ley de la dita ciutat,ne de fon res
gne. E perço almenys en ſguart de la moneda
deldit regne no puxen effer dits moneders.
Perço fia merce de vos Senyor reuocar los
tio,prouchin e
dits priuilegi, comiſsio, e juriſdi&
atorgan perpetualmet q daci auat aytals , o fem
blants no puxen effer fetes, e atorgades. Efilo
contrari era fet que fia ipfo iure & facto nulle,
cas, e va,e quels dits alcaldes, o altres quis di
guen officials dels dits moneders vfant de tal,
o femblant comifsio , o juriſdictio encorreguen
en pena de dos cets mor.dor pcafcuna vegada
partidors la meytat al fifch real, e laltra meytat
a la obra dels murs,evalls de la ciutat deffus di
ta. Plau al Senyor duch que tot lo fet ciuil, e
criminal tocant alcun moneder aget , o defenêt
coneguen los ordinaris fegos que per fur perta
ny a cafcu . Exceptat q de tota queftio ciuilper
fonal que fia entre moneder e monederhajen la
conexença los alcaldes, e encara de tot fet q ſia
per la moneda, o per loffici de moneder cone
guen los dits alcaldes. Si empero alcun mo
neder ere couengut per alcun crim dauallant de
la moneda de la qual fe degues feguir mort, o
mutilacio de membre principalmet, o fecunda,
ria face lo proces lojufticia , e alcaldes : e accor
den la fentencia,la prolacio, e execucio de aque
Ila al jufticia referuada. Eaquefta prouifio dur,
e fia obferuada tro a les primeres corts en lo dit
regne celebradores. E que ladonchs hi fia pros
uchit de jufticia. Eq per la prefent prouifio no
fia fet prejudicial fenyor Rey,ne a fes regalies,
ne al general del dit regne, ne als fingulars de
aquell,ne axi matex als dits moneders,ne a lurs
B.can.
priuilegis,
Que los vaffalls dels Ecclefiaftichs no fien
admefos al offici de la feca.
Ferdinandus R. An. M. cccc. lxxxviij .
Oriole:ad fupplicatione brachij Eccleſiaſtici.
Fo. xvj .
II.
Tem Senyor com la voſtra ſeca de
la voſtra ciutat de Valencia tinga
grans priuilegis en la juredictio, e
alguns vaffalls de capitol de la Seu
de Valencia fon conueguts dauant los officials
com del dit capitol vullen executar aquells los
delictes, e exceffos per aquells comefos , los dits
vaffalls fe fan de la ditafeca, e los officials de aq
lla los volen defendre . Supplica lo dit braç fia
devra merce manar ab acte de la preſent cort
als dits voftres officials de la feca ab impoficio
de grans penes no puxen admetre negu vaffall
del dit braç en la dita feca. E filo cotrari faran
que nuncpro tunc voftra Mageftat ho hajaper
nulle,e reuocat. Plau al fenyor Rey que los
1 officials de la feca no reben en lur offici losvaf
falls del bisbe, e Capitol de Valecia:e en cas qls
rebeffen los dits vaffalls nos puxen alegrar del
dit priuilegi dela feca com fia per indirecte pre
juhi de la juriſdictio dels Ecclefiaftichs . De
la Cauall , vic.
Idem R. An. M. D. X. Montiffoni : ad
fupplicationem brachij Regalis,
III
.
Tem facra Mageftat com per cau
fa de alguns priuilegis que antiga
ment fon ftats atorgats als mone
ders, e collegiats de la feca fe fe
gueixca vn gran abus, ço es q molts axi homes
de honor, e de condicio com groffos arteſans , e
meneftrals fe fan collegiats de la dita feca , e fon
pofats en la matricula de ağlla. E axi fots color
dels dits priuilegis aquells de cafcun dia delins
queixen axi en les cofes de lurs officis particu
lars com al's.E porten diuerfes armes ells , etots
fos familiars feus que per los officials ordinaris
nols poden effer toltes neleuades :ço queredun
da en gran diminucio de la dita juredictio ordi
naria. E en gran lefio, dan, e turbacio de la cofa
publica de la dita ciutat de Valencia.E jap tols
re los dits abufos plo fenyor Duch loan fonch
fet, e atorgat fur ab lo qual hi fonch degudamēt
prouchit:lo qual fonch temporal, e no perpetuu
e perço aqll es finit per lapfum temporis. Sup
plica per talla dita voftra ciutat de Valencia fia
de vra Mageftat abacte de la prefent cort pro
uchir, e manar q lo dit fur com a vtil e profitos
a la cofa publica de la dita voſtra ciutat fiapers
petualment obferuat. Plau a fa Mageftat q
dels dits priuilegis de la feca nos alegren, nis
puixen
 FR
Fori Valentie
puixen alegrar finolosofficials ,e miniftres,efos
familiars actu feruientes en numero de cinquan
ta ,e no mes auant excepto en los cafos de dols,
efraus de mercaders de draps, de pefos , meſu
res, e altres que pertanyen a la juriſdictio del
muftaçaf. E en los clams de tales que pertanyen
aljufticiade trefcents fol's , en los quals no tin
guen conexença alcuna los alcaldes de la dita
feca, los quals cafcun any fien tenguts donar, e
liurar lo fegon dia de jener als jufticia, e iurats
de la dita ciutat vna cedula dels noms de les dis
tes cinquanta perfones per leuar totes differen
cies,durador lo prefent acte a noftre beneplas
cit. Vic.
Ferdinandus Dux locumtenens Caroli Ims
peratoris Regis Hifpaniæ. Anno. M. D.
xxviij.Montilloni , Ad fupplicationem bra,
chij Regalis.
1111.
Tem Senyor enlescorts celebrades
en lany deu en la vila de Monço ab
*»•.
acte de cort fonch prouehit quines,
e quantes perfonesfe poden alegrar
A
dels priuilegis atorgats als collegiats de la feca
A...
lo numero dels quals es cinquanta, e no mes : lo
y
qual numero calcun any los alcaldes de la feca
wh
fon tenguts donar, e liurar lo fegon dia de jener
aljufticia y jurats en huna cedula pofant en as
***
quella losnoms de les dites cinquanta perfones.
***
Supplica per tal la ciutat de Valencia fia merce
M.
defa Excellencia prouehir, e manar que lo dit
acte de cort fia ad vnguem obferuat no obſtant
qualfeuol prouifions en contrari als dits aſcal,
des atorgades. Sia obferuat lo acte de cort.
Figuerola vic.
Que lo Racional conega dels collegiats de
entl la feca, e dels deutors de aquells fi feran deu
Bas
f
For the prof
tors de la ciutat.
Carolus Imperator R. Hifpanix.Anno.M.
D. xlij. Montiffoni .
V.
Temfenyor comfouint fefdeuin
Br
ga que alguns collegials de la fes
ca fon fets dcutors de la dita ciu
tat de arrendaments , e deutes de
la dita ciutat y executant aquells
lo Sindich de la dita ciutat, o a fos deutors da
uant lo Racional dela dita ciutat qui es lo jutge
peculiar dels dits deutes aquells alleguen lo pris
uilegi de effer matriculats en la feca per hon em
pachen,e differexen la execucio ques fa cotra as
quells, o fos deutors en gran dan dela dita cius
tat:lo qual priuilegi no es be quels haja de fuffra
gar en prejuhi de la dita ciutat fegons que aliàs
en los fraus ques cometen per los tals collegiats
ne acoftuma de conexer lo muſtaçaf no obſtant
lo dit priuilegi de la feca . E de les tales lo juſti
cia de trecents fol's de la dita ciutat fegons per
actes de corts es expreffament difpoft. Ecom
fia major dan, e incõuenient empacharfe la exes
cucio dels dits deutes dela dita ciutat per lo pris
uilegi dels dits collegiats. Perço fuppliquen
los tres braços placia a voftra real Mageftat pro
uchir q dels deutors de la dita ciutat, o deutors
de aquells puga conexer lo dit Racional no ob
ftant lo priuilegi de la ditafeca, e que aqlls ficn
collegiats de aquella , o qualfeuol altrepriuilegi,
o immunitat qtinguen los tals deutors de ladis
ta ciutat.Plau a fa Mag. Maiusvic.
Quels officials o comissa
ris quant iran a alcun loch per pendre alcun
ques hajen a prefentar al fenyor del loch, o
afonprocurador.
Ioannes Dux. Anno. M. ccc. Ixxiiij.
Valentie.
I.
Tem fi fefdeuendra quefia dat a
entendre als procuradors fifcals
o que ells hajen prefumpcio que
alcuns Chriftians, o farrahins del
loch de caualler, ciutada, o altre
qui no haja mer imperi hajen comes alcun crim
los dits fifcals , o altres de part de la Cort ab
faigs ſen van,o trameten a aquell loch o per lur
propria auctoritat ſens que nos prefenten , ne
ho intimen al Senyor daquell loch, oa official,
o procurador feu prenen, e fen menen prefes los
pretenfes criminofos , fi atrobar poden aquells :
de ques fon feguits es feguexen diuerfes fadro
nicis, furts, roberies, del moble de aquelles cas
fes per los dits fifcals , o per aquells qui ab ells
fon. Eaço fenyor fia gran peccat, e defpoblas
cio detals lochs, e gran dan dels fenyors , e has
bitadors daquells. Pertalfia merce de vos
fenyor prouchir , e ordenar que en tot cas on
ſemblant preſo haja loch, o fer fe deja : los fif
cals, o aquells qui trameſes hi feran per la cort:
ans daltreacte ſe hajen a preſentar al ſenyor das
quell
 in extrauaganti .
quell loch, o a fon official, o procurador, edir, e
annunciar a aquell que fon venguts per fer pres
fo dalcu , o dalcuns, en lo dit loch. Perço quel
Senyor, o fon official, o procurador puxa anar, o
trametre alcun abells enfemps per efquiuaroc ,
cafio, e guardar que tals ladronicis , o furts no
fien fets. Efi per altra manera los fiſcals, o as
quells qui tramefes hi feran procehiran quen
fien ben punits,e encara fien tenguts a reftitu
cio de tot dan quiper tal raho en colpa lur fes
ra dat, o fet. Eno refmenys fia merce voſtra
prouehir quels farrahins nopuixen effer deftrets
en los lochs hon habitaran de moftrarals fifcals
ne altres perfonesſi portaran garceta, o no: mas
folament dins la ciutat, vila, o loch al de reas
lench on feră attrobats. Mana lo Señor duch
a tots, e fengles officials que dejen efquiuar, e
guardarfe de fer, o cometre los exceffes en lo
dit capitol contenguts , e ſi alcu ſera attros
bat culpable en los dit crims, o exceffes mana
queaquells fien punits en reftituhir lo doble de
ço que hauranpres, o furtat, e no refmenys que
fien punits corporalment fegons ordinacio de
fur. B.can.
2
Querella improuifa
de alcuns fingulars de la paga dels
drets los quals han en les falines.
Dux Iohannes. Anno. M. ccc. Ixxiiij .
Valentic.
I.
Tem comalcuns fingulars dels
dits braços,ço es moffenRamon
Caftella, moffen Riu Sanxeç de
Calatayu,micer laume loffre, en
Fraces de Luna, e la dona muller
& ça en rere de moffen Gueran Cafont defunct
caltres hagueffen, e hajen certes quantitats de
cenfals, o rendals fobre les falines de la Albus
fera de Valencia, les quals fon de la fenyora
Reyna. Eles penfions delsdits cenfals del any
Mil trecents fixanta los foffen , e fien ceffa
des pagar no contraſtant que ho hajen demas
nat com james no hajen trobat quils haja feta
jufticia. E no fia alcuna raho faluala reuerencia
deffus dita que les dites peſions nols fien, o nols
dejen effer pagades. Pertal fia merce de vos
fenyor prouehir, e manar que lesdites penſions
delany deffus declarat fien als deffus dits, ca
Fo.xvij.
cafcudells pagades. Eque per aquelles manets,
e façats fer execucio en larrendament , o tribut
de les dites falines. Refpon lo fenyor Duch
que les cofes cõtengudes en lo dit capitol no to
quen greuge decort, ans es fet de fingulars , als
quals ferafeta jufticia de les dites cofes fi la des
manaranfegons que fer deuen. B.can .
RIVE
RSTE
RIE
Que la conexença del
crim de collera de tots los del regne OFREL
S
pertany al Gouernador.
Iohannes Dux. An. M. ccc. Ixxiiij.
Valentic.
I.
Tem comla cort de la Go
uernacio del dit regne fefs
forç de hauer jurifdictio , c
conexeçaper raho de crim
de collera en, e fobre los ho
mens axi Chreftians com
farrahins habitats enles vis
les, e lochs defglefia , e de richs homes, cauallers,
ciutadans, ealtres,los quals han, ehajen en aque
lesviles, olochs lurs mer, e mixt imperi, e tota
juriſdictio ciuil,e crimal . E aço falua la reueren,
ciaque deffus fernos deja per jufticia , comno
fia als fino tolrelur dret, e juriſdictio als fobre
dits hauents los dits lochs ne ço que la dita cort
fefforça fia, o puixa effer moftrat, o fondat per
algun dret,fur, o priuilegi. Per talfia merce de
vos fenyor declarar a cautela la juriſdicto, e
conexença del dit crim effer, e pertanyerde, e
als fenyors de les dites viles, e lochs hauents en
aquells mer, e mixt imperi, e tota juriſdictio
ciuil,e criminal, e a cafcun daquells en fon loch,
e no a la dita cort de la Gouernacio, o a altri ma
nantal portant veus de Gouernador, o loctis
nents feus qui fon,o per temps feran, ea qualſes
uolaltres officials, e comiffaris del Senyor Rey
e voſtres preſents, e fdeuenidors fots certa, e
granpena que les cofes en lo prefent capitolcon
tengudes tenguen, cobferuen, econtraaquelles
no facen, o vinguen per alcuna manera. Res
fpon lo Senyor Duch que la conexença del dit
crim fe pertany al Senyor Rey per regaliaſua
eno a altre, e de aço lo dit Senyor Rey es en no
toria poffefsio , per que la cofa en lo dit capitol
fupplicada appar no effer jufta. B.can.
Cc Prouifio
 •
Fori Valentie

Prouifio tempora de priuilegis per cafcun dels dits Gouernador,

2
e jufticia, al qual fe pertangues ordinariament.
lis de litibus abbreuiandis , que iam Primerament fos alli tractat fegons es dit

SAMNIAA
..d
&
ſpirauit. daquells pleyts, eaffers dels quals axi per efcrit
com de paraula es haut recors dels dits juftis
cies, e de qualfeuol dells al dit Gouernador.
Petrus II. R. An. M. ccc. Ixxvj.
Montiffoni. En axi que feta alli relacio per laffeffor das
quell plet, o daquell feyt, e oides aqui breumēt
I.
cde nua paraula les parts fiperventura appars
Os Petrus Dei gratia rex ra que no fie ftat de procehit alli matex fia re
Aragonũ, Valentic , Ma duhit a jufticia, eremes a fon ordinari qui pro
ioricarum .&c. Attenden cchefca fegons que alli fera accordat. Efiape
‫ו‬ tespro parte nunciorum , parra que be fia eftat procehit que pas es conti
‫ת‬
‫ה‬
& Sindicorum generalis nue per lo dit ordinari tota appellacio, recors, e
regni Valentietranfmiffo remey a part pofats, e de tot en tot remoguts.
rum &exiſtentium in ges En axi que per huna, o per altra de les dites vies

nerali curia quam hic celebramus incolis regno breumet hi fia be puchit.E los ordinaris no fien
rum & terrarum noftrarum fuiffe nobis oblata
leguiats, o empatxats en lurs proceffes per ocs

inter alia quedam capitula quorum feries fic ha cafiodels dits recorriments, aço entes, e declas

bet.latfia per furs, e priuilegis del regne rat quefobre les mifsions dels dits recorriments

de Valencia , eperprouifions realsmoltes, e bos
nes fia baftantment prouehit a abreujament , e
tolliment dels plets en lo dit regne , empero no
fes feguit tro aci:nes fegueix , ans de dia en dia
!
los plets creixen, e multipliquen en dilacio, e en
nombre fegons ques veu de fet, cappar que aco
facen dues cofes. Laprimera es calumpnia ,
o malicia dels pledejants , e dels aduocats, e pros
curadors lurs. La fegona , e la major es nes
"
fia feruada la prouifio feta per lo fenyor duchen
les corts per aqll als Valencias darrerament ce
le brades. Axiempero q per la prefent ordinas
cio no fia feta alcũa nouitat fobre fobrefchimets
o allongamets. Ite de totes injuries, e extor
cions a facen de fet no degudament per los ordi
naris, e fenyaladament per lo jufticia en lo cris
minal , e loctinet,e cap de guaytes dağll per ma
nera qles gents puxen effer guardades de torts,

gligencia dels jutjants qui no meten en vs, e en opprefsions, e de injuftes extorcions. Item

pratica moltes de les dites Reals prouifions , e detotes negligencies ques facen per los aſſeſs
qui en altra manera fe han negligentment en fors dels dits Gouernador, e jufticia , eper quals

los juhis, e en refrenar, e corregir la malicia dels feuol dells , e per jutges delegats axi de plets

dits pledejants, aduocats , e procuradors . On principals com deappellacions, e fenyaladamēt

fobre aço haut penfament per alguns a be, e en darles fentencies , e en altra manera, hoc ens

profit de la cofa publica de la ciutat, e regne de cara de extorcions no degudes, o defmodera

Valencia par a ells ques puxa, e ques deja dar a des de lurs falaris, e axi matex dels falaris dels
1
tants, e tals mals lo remey feguent. Esa faber fcriuans dels dits gouernador, e jufticia , e jutges

: quel Gouernador del dit regne, e los ordinaris, e de negligencies, caltres fallimets dels dits fcri

ço es lo jufticia de la ciutat de Valencia qui fon,
eper temps feran appellats afsi, epreſents dos,
o mes dels jurats dela dita ciutat, e los affeffors
dels dits Gouernador , e jufticia , e dos, o mes jus
riftes folemnes tengueffen enfemps publica au
1.
diencia lo diuendres de caſcuna femana en loch
uansper manera que de cafcuns puxa effer alli
hauda raho,ejufticia. Item de tota mala, e ca
Jumpniofaaduocacio, o procuracio en axi tot
aduocat,e tot procurador de mala, o calumnio.
fa aduocacio, oprocuracio puixa effer alli affron
tat, e repres, corregit, e caftigat: hoc encara res

//
.-// cert,eauinent per ells afsignador, e que en la dis
ta audiencia ſe tractas es eſpatxas ordinarias
70
ment, e ſummaria, e de nua paraula dels affers
de jus contenguts, eno daltres: la determinacio ,
mogut de fon offici perpetualment, o temporal
fegons fos merits a coneguda dels fobredits to
ta appellacio, recors , e remey apart pofats , e de
tot en tot remoguts. Egeneralment de tots

e execucio dels quals fegons que de alli feria altres affers dels quals fens derogacio de la jus

atorgada fos feta fegons difpoficio de furs, c riſdictio dels ordinaris fe puxa fer bonament.

¶E majors

вони відро порно хоронить

 in extrauaganti.
E majorment a releuacio, e abreujament dels
plets com aço fia cofa expedient, e neceffaria
albe de la cola publica de la dita ciutat, eregne
daquella. En axi que per aço, o en altra mane
ra no fia derogat, o prejudicat a la juriſdictio
dels dits ordinaris, ans cafcu daquells vfe, e excr
ceſca ſa juriſdictio, axi en les cofes que allife,
ran accordades, e determenades com en altres,
e en altra manera fegons que a cafcu dells per
tany per difpocio de furs, e de piuilegis . E
jatfia les prefents ordinacions appareguen de
gran profit fegons es dit empero a major certis
ficacio parques degueffen fer temporals , ço es
duradores tro ales primeres corts enlo dit regne
celebradores per que entretant fperiencia pui
xa mostrar la vtilitat daquelles, o milorament,
o correctio fi ops nauran. E la donchs pora ſi
prouehir per manera pus expedient, e profito,
fa . Itemque a fermetat, e valor de les dites
ordinacions fia hauda fobre aquelles la auctoris
tat, conſentiment, e licencia del fenyor Rey.
Fuiffet nobis per dictos nuncios, & Sin,
dicos humiliter fupplicatum, vt dicta capitula
laudare, & approbare ac eis noftram auctorita
tem, &confenfum preftare necnon licentiam &
poteftatem faciendi & exequendi , eace & pro
vt in ipfis continetur capitulis concedere de cle
mentia noftra regia dignaremur. Igitur nos
lectis, & intellectis plenarie dictis capitulis li
cet contenta in eis vtilitatem reipublice dicte
ciuitatis, & etiam eius regni conferuare prima
facie videantur. Quia tamen magiftra rerum
experientia poterit ipfam vtilitatem, vel finis
ftrum certius demonftrare fupplicationi premif
ſe temporaliter annuentes de certa noftra fcien
tia & mente deliberata preinſerta capitula om
nia , &fingula in eis contenta iuxta ipforum
continentiam ad tempus,& pro tempore trium
annorum à datis prefentis in antea fequentium
duntaxat laudamus , & approbamus cisó nos
ftram auctoritatem , & affenfum prebemus,
&nihilominus faciendi, & exequedi contenta
in ipfis capitulis per noftros officiales fuperius
expreffatos, vt ibidem diſtinguitur licentiam
& facultatem concedimus cum prefenti . Mans
dantes per eandem inclyto, & magnifico in
fanti Iohanni charifsimo primogenito, & genes
rali locumtenenti noftro , alijs vniucrfis , &
fingulis officialibus , & fubditis noftris preſen,
tibus &futuris, quatenus iam dicta capitula, &
contenta in eis ac laudationem , licentiam , &
conceffionem noftras huiufmodi , & alia fupra
1
Fo.xviij .
tacta firma habeant, teneant, & obferuent , &
ab alijs obferuari faciant, & contra ea non ves
niant nec aliquem contrauenire permittant, vel
confentiat quauis caufa . In cuius rei teftimoniũ
prefentem fieri iufsimus noftrofigillo appendis
tio munitam. Datis in Montiffono feptima die
Iulij . Anno à Natiuitate domini Millefimo
trecentefimo feptuagefimo fexto regnic . xlj.
Caftill.de Ma.
? Prouifio fuper oppo
fitione contractus vfurarij credititia,
&proprietaria. Et fuper rationibus fu
fpitionum affefforis. Et qualiter pro
uideatur de notarijs.
I.
Os Petrus Dei gratia rexAra,
gonum , Valentic , Maioricá
rum,Sardinie, & Corfice, Cos
mesa Barchinone , Rofsilio
nis,&Ceritanie.Cupientespro
bono reipublice noftri regni Valētie lites & co
trouerfias tollere quàm plurimas ibidem ex fub
fcriptis fepius emergentes. Supplicantibus no
bis omnibus illis de brachijs Ecclefiaftico , &
Militari, acciuitatum, & villarum Regalium
regni Valentie qui in generali Curia quam nuc
celebramus in hac villa prefentes exiftunt huius
ſcripti noſtri ſeriedeliberate, ac de certa ſcientia
ftatuta, ordinationes,prouifiones, & fanctiones
facimus fubfequentes. Primòcum fepe côtin
gat quod aliqui debitores magis ad impedien
dum vel dilatandum fuis creditoribus recupes
rationem fuorum debitorum , vel iurium quàm
alio veritatis ,aut iuftitie zelo proponunt aduers
fus creditores ipfos actiones vfurarias coram
Curia Eccleſiaſtica & inde obtinent ac prefens
tant inhibitiones Curie, vel iudici feculari vt
non procedat contra ipfos debitores , vel ipfos
rum bonapro debitis,vel iuribus memoratis:vo
Ientes in his debite prouidere ftatuimus, ordina
musatofancimus vt cafu prefato ipfo actore ,
vel creditore preftantefidanciam competentem
in poffe Curie,vel iudicisfecularis ad quem co₂
gnitio , vel executio illius debiti, vel iuris perti
neat de ftãdo iuri, & iudicatu foluedo fuper pre
tenfa, vel allegata vfura fi, & quando per Cus
riam Ecclefiafticam de vfura huiufmodi cog
nitum fuerit & etiam iudicatum ipfa Curia vcl
iudex fecularis propter tales inhibitiones fuos
Cc ij proceffus
 Fori Valentie
proceffus &executiones non impediat vel retar
det imò recepta dicta fidancia ipfos proceffus
& executiones pro premifsis debitis , & iuribus
facere continuare ac perficere iuxta formam fo
ri & priuilegiorum habeat, & teneatur premif
fis inhibitionibus obftãtibus vllo modo.ltem
fi fuper aliquo proceffu, vel executione oppoſi
tio facta fucrit per quemcunq , & talis oppofi
tio fuerit perfonalis , vel iure crediti ftatim Cu
ria , vel iudex etiam ,fine partis vocatione faluct,
& debeat faluare opponenti fuper, vel in pre
tio rei de qua fit ipfa executio, vel proceffus ius
fi quòd ipfe opponens habet vel habeat aut ſibi
pertineat eo modo & fubfequenter ad perficien
dum ipfam executionem , & proceffuum ferua
ta forma, & folemnitate fori procedere tenea
tur. Nam ex quo tales oppofitiones perſona
les aut iure crediti non debent executionem im
pedire non decet fuper hijs tempus aliquod de
tineri. Si autem ipfa oppofitio fuerit Realis,
vel proprietaria de ipfa breuiter, & fummaric
cognofcatur. Et vt fuper hijs malignandi aui ,
• fufficientes in fcientia, & moribus ad cognitio
ditas auferatur, fi talis oppofitio realis, aut pro,
"
1 prietaria contra veritatem, & iuftitiam propo
fita fuerit fiue facta cũ fic pronunciatum fuerit
pars opponens omnes expenfas litis ipfius oppo
fitionis etiam fi in eis expreſſe cõdemnata non
fuerit foluere teneatur ipfarum tamen iudiciaria
taxatione cum iuramento partis alterius que dis
ma ༠།
1'..
ry
Etas expenfas fecerit prout aliàs in fimilibus eft
ཁ
4
?.
nd.i..
affuetum fieri preeunte. Et ficurie, vel iudici
n
L coram qua, vel quo ipfa fiet oppofitio fuerit bes
nevifum pofsit dictum opponentem diftrin
" 7
gere ad dandum in poffe fuo fidanciam de, vel
pro fumptibus memoratis . Preterea fi contra
aliquem affefforem ordinarium vel contra aſſeſ
t forem cuiufuis iudicis ordinarij, vel delegati de
tar
eres
• pod partium voluntate aut in earum difconuenientia
peripfum iudicem ex fuo officio iam receptum
aliqua fufpitio fiue exprefsione iuftarum ratio
num per aliquam ex partibus litigantibus pro
pofita fuerit, fiue data, talis fufpitio nullatenus
admittatur imò ftatim per iudicem repellatur.
Si verò in propofitione vel datione ſuſpitionis
huiufmodi ,alique fuerint rationes allegate que
probate videantur, vel non appareant iufte ar
bitrio iudicis quod de ipfis breuiter &nudo ver
bo per ipfum iudicem cognofcatur omni folcm
nitate,appellatione ac recurfu ceffantibus ,& fe
motis.Hoc declarato quòd fi acciderit aliquam
ex ipfis partibus litigantibus fufpitionem con
tra aliquem ex dictis affefforibus dare, vel op ,
ponere abfqz iufta & euidenti caufa, &pro litis
expeditione iudex ex fuo officio vel de cõfenfu
alterius partis alium in lite ipfa recipere voluerit.
ac receperit affefforem quod pars ipfam ſuſpi
tionem opponens totum falarium ipfius noui af
fefforis integre foluere teneatur. Infuper af
feffori ordinario cuiufuis curie ex iufta , & proba
bili caufa de qua fummarie ac nudo verbo per
ipfam curiam cognofcatur pro fufpecto dato &
habito nullus alius affocietur vel adiungatur af
feffor in lite illa qua datus , & habitus fuerit pro
fufpecto imò ab affefforia litis ex toto remos
ucatur & in ea non fufpectus alius affeffor per
Curiam affumatur aliqua concefsione , vel
prouifione in contrarium facta per nos,aut no
ftrum primogenitum non obftante. Poftres
mò vt fcribanie curiarum Gubernationis & alio I
1
rum ordinariorum dicti regni in quarum regi
mine magnum reipublice intereffe verfatur mes
lius regi pofsint , Statuimus & ordinamus at
quefancimus vt dictefcribanie ac ipfarum ques
libet per notarium, vel notarios idoneos , &
nem ordinari, vel prefidentis in vna quac dis
&
tarum curiarum , & iuratorum illius ciuita,
tis, ville vel loci vbi dicta fit curia regantur,
& regi habeant omni modo. Sic quod nifi
hi quorum funt vel erunt dicte fcribanie ad illa
rum regimen pofuerint idoneos , & fufficientes
fubftitutos infcientia , & moribus ad cognitio,
nem dictorum ordinari , vel preſidentis, & ius
ratorum tales fubftituti per ordinarium vel pres
fidentem , & iuratos huiufmodi a dicto regimis
ne valeant amoueri, & ibi alius vel alij expenfis
ipfius ſcribe ſufficientes, & idonei in ſcientia &
moribus furrogari.Mandamus itaq inclyto
& magnifico infanti loanni charifsimo primo,
genito,&generali locumtenenti noftro ac Gu
bernatori, baiulis,iuſtitijs , &alijs officialibus, &
comiffarijs,acfubditis nřis & dicti noftri regni
prefentibus & futuris , & cuilibet ipforum qua,
tenus prouifiones, ftatuta, ordinationes , &fan,
&tiones noftras huiufmodi aliaq; omnia , & fin
gula fupradicta firma teneant , & obferuent,
& ab alijs teneri & obferuari faciant, & non
contraueniant vel aliquem contrauenire permit
tant vel confentiant quauis caufa. In cuius rei
teſtimonium prefentemfieri iufsimus noftri fi
gilli appenfione munitam. Datis in villa Mon
tiffoni vigefimo tertio die Iulij . Anno à Nati
uitate domini. M. ccc. lxxvj. Regni nos
ftri . xlj . Lupus can.
Reuocacio

in extrauaganti .
Reuocacio general de
tots commiffaris ,aſſeſſors,adjunts, co
felladors, e inftigadors reals, e queper
quatre anysno ni puixa hauer.
Petrus II. R.an.M.ccc.lxxvj.Montifſoni
I.
Tem quedins deu anys coptadors
del dia auant que les prefentscorts
feran finides, e licenciades los ordi
narisdel dit regne fegons que a ca
fcu dells pertany en fa juriſdictio,e no altres cos
neguen,c hajen a conexer, e fer execuciode tots
equalfeuol crims , exceffes , epenes axi comeſes
qui no cahien en la dita general remifsio fegons
la exceptio daquella , com daci auant comete
dors, o cometedores per qualfeuol vniuerfitat,
o vniuerfitats, o perſona, o perfones fingulars
del dit braç per qualque manera , o raho, ne vos
fenyor, ovre primogenit, o altri pvos, o per ell
hi puixats, o puxen trametre,delegar, afsignar,
opofar algun jutge, cõmiſſari ,affeffor, adjunct,
confellador, o inftigador de offici de tresoreria ,
de fcriuania, o de altre offici, ne altra perfona. E
filo contrari era fet fcientment, o ignorant ğ no
haja valor,ne algu fia tegut obeir tals jutges co
miſſaris,aſſeſſors,adjuncts , confelladors,o infti,
gadors, o algu daquells. Eqaaquells , ea caſcu
dells los dits ordinaris puixen contraftar, e ves
dar de vfar de lurs comiffions, o officis ab impo
ficions,eexactions de penes en totes altres ma
neres rahonables. E que vos fenyor ,o lo fenyor
Duch de prefent reuoquets, ehajats per reuos
cats tots, efenglescõmiſſaris,jutges,aſſeſſors,ad
juncts ,cõfelladors , o inftigadors deffus dits ,e to
tes, e fengles comifsions , e poders lurs, e de caſ
cun dells. Plau al fenyor Rey a quatre anys.
Capitula facta per domi
num Regem Petrum in curia incepta.An.à
Natiuitate dni. M.ccc. Ixxxiij.menſe Iunij
invilla Montiffoni ad villaTamariti poftea
Frague mutata vbi ea curia fuit finità anno
domini.M.ccc. lxxxiiij. menſe Iulij.
1.
Os Petrus Dei gratia rex Arago
num ,Valentie,Maioricaru, Sardis
nie,&Corfice, Comes Barchino
ne, Rofsilionis, &Ceritanic.Quo
niam Curia generalis quam regnis omnibus, &
Fo.xix.
terris noftris, Sardinie, & Corficeregno dumta
xat excepto nuper fcilicet Anno
à natiuitate domini Mileſimo.ccc.lxxxiij. In vil
la Montiffoni celebrare incepimus , & quam ad
villam Tamariti de Literia , & poftea in villam
Frague continuauimus finiri non potuit, fupers
uenientibus in ipfa villa Frague, feu irruentibus
infirmitatibus peftilentialibus glandularum, ex
quibus nonnulli tam de villa quàm de curia iam
dicta decefferut ibidē, & timebatur amplius &
plures morifi vlterius inibi dicta curia remane
ret. Et ex hoc deliberauimus dictam curia pros
rogare ficut & quarta die menſis Iulij anni Na
tiuitatis domini, M. cccc. lxxx . iiij. exiftente
+
in dicta villa Frague dicta curia generali , in ec
clefia fancti Petri eiufdem ville coram nobis fo
lemniter congregata prorogauimus in dictam
villam Montiffoni, ad quintam decimam diem
inſtantis menſis Martij , in qua die quarta lulij,
&in actu prorogationis predicte fuerunt nobis
oblata quedam capitulata generaliter pertos
tam curiam fupradictam quam fingulariter per
brachia ciufdem, quibus nos reponfiones fecis
mus prou‡ ipſa capitula generalia, & etiam alia
que pro parte regni Valentie fuere oblata cum
refponfionibus noftris ſubſequuntur, & funt tes
noris fequentis.
II.
Olt alt, e molt ExcelletSenyor,
Com per raho de les malalties
1
que huy fon en la prefent vila de
Fraga axi com en diuerfes altres
Mpartides de voſtra ſenyoria , la
voltra Excellencia haja deliberat prorogar, eco
tinuar la cort general que ara en la dita vila cele
brats a cert, e a gran teps retornador a la vila de
Monço hon la dita cort fo començada . La dis
ta Cort vehent, e confiderant la dita raho effer
jufta, e vrget es apparellada fens tot prejuhi ſeu
confentir, e confent a la dita prorogacio, e con▸
tinuacio : proteſtant empero que per aço nofia
fet , o engendrat alcun prejudici en proprie,
tat, ne en poffefsio a la dita Cort, ne a alcuns
dels dits braços, vniuerfitats , e fingulars da
quella:anstot lur dret los romanga faluu, eilles
fegons es, o era ans del prefent acte. E no
relmenys com per part de la voſtra Senyo ,
ria fia eftat de paraula a la dita Cort expofat, e
pregat que entretant fos , o fia fet a vos Se,
nyor per la dita Cort alcun foccorriment per
alcuns affers voftres cuytats, e neceffaris la dita
Cc in cort
 Fori Valentie
cort per complaure, e feruir a vosfenyor de grat
fens tot prejudici feu profer, e atorga fer a vos
Senyor preftech a bon retre de ſexanta milia
florins dor comuns Darago fots los capitols,ma
neres, e condicions feguents , e no fens aquells ,
ne en altra manera. Refpon lo Senyor Rey
que liplau faluu empero que no li fia prejudicat
al dret que enten hauer en poffefsio , epropries
tatde appellar, e mudar, e continuar la corta fon
liberal arbitre ans romanga faluu , cilles fegons
es, o era ans delpreſent acte .
Idem R. Da, ca.
III.
e fon fetes, o começades, o pendents q aquelles, e
x
u Rimerament queus placia Se
l nyor de fer la dita prorogacio
per tot lo mes de jener primer
vinent al loch de Monço , axi
P quevos fenyor al primer dia de
A100
Febrer propuinentfiats perfonalment ab la aju
da de deu al dit loch per celebrar , e continuar la
dita cort . E aquell dia matex los de la dita cort ,
& coaltres per lurs braços elegidors venguen ab
Be
femblants poders que huy han, e fien preſents al
dit loch fens altra citacio per la dita continua ,
cio, e celebracio. E que fia merce de vos fenyor
prometre en voſtra bona fe real, e jurar ſolem ,
nialment de effer perſonalment al dia, e loch def
fusdits.Plau al fenyor Rey empero per ne
cefsitat de fa perfona alonga lo temps al quin
J
zen jorn de Març primer vinent, e aço afferma
abfagrament .
Idem R. Da. ca.
IIII.
Tem com per part voſtra ſenyor
fia ftat offert a la dita cort de mo
ftrar, e publicar a aquella la ordi
nacio de la jufticia fdeuenidora,e
Je les cafes de vos Senyor , e del
Senyor Duch ço que la dita cort te a gracia , ẹ
l merçe.Per tal fupplica la dita cort queus placia
Senyor de fer la publicar , e moſtrar a la dita
.‫ވ‬
cort , e manar ne dar tranſlat a aquella fens no
minacio de perfones.Perço que entretant los de
la dita cort puxen regonexer los capitols de la
dita ordinacio , e deliberar fi, e fobre que fera en
apres fupplicador. Plau al fenyor Rey .
Idem R. Da. ca.
V.
Tem que durat la dita prorogacio
ne encara apres durant la preſent
cort,o ağlla trofinida acabadamēt
en la ditavila de Monço vos dit
Senyor no puxats tenir, o celebrar alcunes corts
particulars ne fer demandes alcunes en general,
ne en particular a alcuns dels dits regnes, pros
uincies ,oterres voftres,o als braces,vniuerfitats
ofingulars dağlls, e en cas que les menaffets , e
les faeffets que no fien tenguts alguns dels qui
hiferien appellats, venir, o comparer en aqlles
ne obtemperar a les dites demandes ,axi que tot
ço que en aquelles fe prouehis fia haut per nulle
ipfo iure & facto. Efi alcunes demãdes tro huy
tots enantamentsper aqlles fets ceffen, e hajen a
ceffar del tot, e encara qalcuns comiffaris durat
lo dit temps no puxen effer trameſes en alguns
dels dits regnes , e terres,braces ,ciutats, e viles ,e
lochs , o fingulars de aĝlls, ne encara effer fetes
comiſsions als gouernadors , ne als ordinaris, ne
a altres qualfeuol en gñal ,o en fingular ans tots
los dits comiffaris fets tro al jorn de huy,efahe
dors daci auãtara plauors fien reuocats ,e hauts
preuocats, e totes les comifsions fien de tot en
tot nulles, e haudes p no fetes, e los dits comiſſa
ris en cafculochq fien tramefos, evulle vfar fien
vedats, e prohibits plos ordinaris dels dits lochs
ab remeys de pfo, e de tota punicio a liura cone
xença dels dits ordinaris . E no reſmenys ĝa qlı
feuol braç axi de fgleya cõ altre, evniuerfitats, c
fingulars dağll no fien tenguts admetre los dits
comiffaris ne obeira aqlls , ne a lurs cõmiſsions
ne a alcuns manaments , o enantamēts lurs ans a
aquells fens encorriment dalcuna pena puxa cf
ferrefiftit de fet no folament p los dits ordinaris
masencara per qualfeuol priuades perfones. Eğ
durant la dita prorogacio cafcun de qualfeuol
braç haja , e fia tengut refpondre, o fer dret de
nant fon ordinari tan folament, e per auctoritat
ordinaria , e no delegada axi cõper dret, furs,pri
uilegis, coſtitucions, franĝes , viatges, elibertats
de cafcun dels dits regnes, e terres hi fientēguts.
E q les dites cofes dels comiffarisfien entefes en
loctinents inſtigadors, reformadors ,coadjutors ,
e altres per qualq nom fien nomenats, tramefos ,
ovinets p part devos fenyor, o del fenyor duch
ab comifsio ,o letres de creença a inftăcia de ql
feuolperfona,oper lur propri motiu ,o en qualfe
uol altra manera. Empero en lo prefent capitol
no fia enteſa la comifsio p vos feñor feta nouel
lament a moffen Frances Monyos alguazir vře
fobre
:
in extrauaganti.
fobre alcuns affers tocants lo marquefat, ans la
dita commiffio romanga en fa força, e valor, e
lo dit commiffariaquefta vegada tant folament
puxa, e deja vfar de la dita commifsio fegons te
nor de aquella. Plau al fenyor Rey, pero per
la prefent refpofta no enten lo dit Senyor qfien
toltes commiſsions fahedores enlos fets depart
a part,o fets a requeſta de part ans les puixa fer
axi com dabans ab que dret,conftitucions, furs,
priuilegis, e libertats dels regnes,o terres hon fe
ran trameles foffiren aquelles. E com en la cort
haja huy poques perfones en nombre per que la
electio dels tractadors de prefent nos poria fer
bonament. La dita cortpromet a vos Senyor
que en lo dittornament lo primer acte en que
lauors entendra fera la dita electio dels dits tras
Aadors fahedorafegons forma de les cedespes
nultima,e vltima offertes per la dita cort. Plau
al fenyor Rey.
Idem R. Da. ca.
VI.
Tem fi perventura vos dit Se
nyor novenitsal dit dia dela pro
rogacio:quels dits commiſſaris,
e inquifidors araper lauors has
jen plen poder de ferjuſticia cõ
plida fobre les dites enqueftes cotra aquells qui
per les dites inquificions trobaran effer culpas
bles axi criminalment com ciuil, e aquella pors
tara deguda execucio, la qual no puxa effer em
patchada per vos fenyor,ni per voftre primoge
nit,niper alcun devos, o dell ne per alcuna altra
perfona hauent poder pervos, o per ell:als quals
dits commiffaris, e inquifidors, e a cafcu de a
quells en lo dit cas los dits regnes, e terres reple
gats, e tornatsa la dita cort puxen dar, e donen
confell, fauor, eajuda per manera que les fen
tencies que per ells , e cafcu daquells fe daran fe
porten, e fien de fet portades a deguda execucio
donant a les fobredites cofes vos dit fenyor ara
per lauors voftreliure, e franchpoder, e confen
timent, e que vos fenyor manets de prefent les
tres qui ſendrecen als gouernadors, e ordinaris
de calcun regne, e prouincia que donen als dits
inquifidors,e altres fobredits confell,fauor, caju
da tantes vegades quantes requeſts ne feran. E
no refmenys quel precedent fifen capitol pars
lant de les demandes , e commiſsions que nofien
fetes, ne commiffaris tramelos, e les cofes en a
quell capitol cõtengudes duren, e fien obferuats
cobferuades tant, e tant longament tro que vos
Fo.XX.
fenyor realment, e de fet fiats tornat a la dita
cort en Monço per continuar, celebrar, e finar
aquella. Plau al fenyor Rey faluades empes
ro totes defenfions als delats ,e tots remeys que
per dretpuguenhauer.
Idem R. D. ca.
VII.
Tem que vos fenyor expreffament,
eper jufticia reuoquets la demanda,
eindictio feta dels quatre fous per
liura als clergues, e totes comiſsions
prouifions, e enantaments qualfeuol fetes , e fets
axi per vos fenyor, o per lo fenyor Duch co per
qualfeuol altra perfona per la dita raho. Plau
al fenyor Rey.
Idem R. Da. ca.
VIII.
Tem que per les cofes damunt di
tes les quals per cuidencia de nes
cefsitat, e feruey de vos fenyor la
dita cort fa, no fia fet prejudici als
gu a les altres cofes per la dita cort fupplicades,
edemanades ans aquelles romanguen e ftiguen
enfon effer a les quals per les cofes damunt di
tes tacitament,e expreffa renunciar, o daquelles
departir no fentenen,ne renuncien, ne ſen depar
texen, ans volen que aquelles romanguen en fa
fermetat, e valorper al teps fdeuenidor. Plau
al Senyor Rey exceptat que a les cofes per ell
denegades per la prefentcomplacencia, o ators
gament no fia fet algun prejudici.
Idem R. Da. ca.
IX .
Tem com los de caftell de Caller
hajen huna nau Caftellana , per la
qual fefon feguits es apparellen a
feguir grans dans que placia a vos
Senyor de fer venir la dita nau en les parts de
Cathalunya per tal que ceffen los dits dans , e
puxa effer feta jufticia a aquells de qui es la dita
nau . Plau alfenyor Reydemanar, efer com
pulfions que la dita nau venga. Apres fo cos
cordat per tal co la cort volia fer retecio de tota
lafegona paga tro q la nau fos remeſa a Bars
chanona que de la dita fegona paga fia feta res
tencio de quinze Milia florins dor Darago los
quals ftiguen emparats tro, e tat que la dita nau
fia juncta a Barchanona , o de ça en les maritis
mes del fenyor Rey .
Cc iin Idem
 Fori Valentie
Idem R. Da. ca.
X.
Tem com los braços de la prefent
cort, efingulars de aquella en lo fis
nament de aquella entengueffen
fupplicar de diuerfes cofes neceffa
ries,e vtils a ells,e fort juftes, e rahonables, la ql
fuppliacio al prefent no poden fer com lo temps
no foffira. Per tal fuppliquen a vos Senyor que
fiduran lotemps de la preſent prorogacio per
los braços , o fingulars de aquells les dites fup
plicacions feran a vos fenyor offertes que fia vo
ftra merce aquelles prouehir,e fer liurar frãques
de dret de fagell. Denega lo Senyor Rey ex
ceptat del proces dela cort,e delesmeſsions dels
inquifidors ab leſpatxament pertanyent aques
lles , e de les altres cofes atorgades en los pre
fents capitols .
Idem R. Da. ca.
XI.
Tem que vos Senyor no permetats
4 nefoffirats que fotfmeſos voſtres ab
licencia voftra, ne en altra manera
puſquen pendre nauili, mercaderies,
ni alcuns bens de voſtres fotfmefos. Efi de fet
ho fan que fien per vos fenyorpunits en perfo
พ
na, ede lursbens fien fatiffets, epagats los qui
feran damnificats.Plau al fenyor Rey.
Idem R. D. ca.
"
XII.
*
***
Es quals cofes totes, e fengles ſia
***
merce de vos fenyor curar ab
acabament effer approuades , e
jurades,e promefes feruarper lo
fenyor Duch. Lo poder, e
fforç del fenyor rey es bastant a fer coplir los ca
pitols. Pero per complaure a la cort promet lo
Tenyor Rey enfa fe Real de fer en totes mane,
res honeftes paternals quels dits capitols fien ap
prouats,e feruatsper fon primogenit
¶Idem R. Da. ca.
XIII.
. .‫ދ‬
ço entes, e declarat feñorquela
dita quantitat preſtadora ſe deja
beftraure, e pagar per los regnes
principat de voftra fenyoria ſe
gons hun compartiment fet del
do , o proferta dela darrera general cort deMon
çofots proteftacio qper aço no fia fet, o engen.
drat, algun prejudici , ni aximateix la guanyat
algú dret als vns,ne als altres dels generals dels
dits regnes, e Principat en quat alcuns entenien
e entenen ql dit compartiment no fo fet egual,
ment, e axi ho fo, la donchs proteftat fegons q
peraquellappar. En axi que daço puixa, e deja
effer hauda raho en la prorogacio de la preſent
cort, o en fdeuenidor : laqual quãtitat ſia pagada
o liurada a vos fenyor, o a qui vos manarets en
tres termens, e pagues eguals:ço es la terça part
per tot lo mes de Setembre propvinent : laltra
terça part per tot lo feguent mes de Nohebre, c
la romanent terça part pertot lo mes de janer
apres feguent, vos fenyor cõplint ab acabamēt
les cofes en les prefents capitols contengudes.
E manant fahent liurar ab acabament a cafcun
braç dela cort les comifsions, e altres prouifions
tocants les dites enqueftes franques de tot dret
de fagell, e de ſeriua del proces Real de la dita
cort,e de tot altre dret. Plau al fenyor Rey:
la cort aço acceptant que ladita quantitat ſia pa
gada per dues pagues eguals , ço es la meytat
per tot lo mes de Agoft , claltra meytatper tot
lo mes de Octubre primer vinents.
Idem R. Da. ca.
XIIII.
De prefent fenyor los tres braços
Ecclefiaftich, e Militar, c ciutats, c
viles Reals del regne de Valècia.
Per part, e interes lur eligen, e no
menen deputat del general del dit regne, quant
a la prefent proferta de preftech, ab totes mef
fions ordinaries, e extraordinaries fetes, e fahes
+W
1"
dores per aqueſta raho, ço es en laume Romeu M
ciutada de Valencia : al qual atorguen en quant
es en ells.Efuppliquen que fia merce de vosfes
nyor hauen per agradable, e ferma aqueſtacles
étio atorgar, e donar poder, auctoritat, e juredi
tio de cullir, e leuar les dites proferta, emiſsiõs
&
per aquella via,o manera que fon leuat lo do de
la dita, e darrera, cpaffada cort de Monço.Ator
gar li encara poderde elegir, e metre adminiſtra
dor a determenar, e declarar los contraſts, dub,
tes, e queftions de les generalitats que pofades
feran, e de fer, e complir totes, e qualfeuol altres
cofes daquen incidents,connexes, e dependents
fens tot embargament de vos fenyor, e del fes
nyor Duch, e de qualfeuol official , e perſona: lo
qual diputat fia tengut pagar a vos fenyor la
parttocant,o pertanyent pagar lo dit regne de,
o en la quantitat deffus dita de preftech en fos
termens
 in extrauaganti.
termens damunt dits, e fia tengut de retre cop
te, e raho de fa administracio als cõptadors del
dit regne elets en la dita darrera cort, e no a vos
fenyorne al fenyor Duch, ne a altri. Pero la ciu
tatde Xatiua, e alcunes altres viles reals del dit
regneproteften que per requefta, electio, enos
minacio de diputat nols fia fet ne engenrat pres
judici alcu : ans fobre les elections de diputats
en fdeuenidor fahedores los fia, e romanga tot
lur dret faluu fegons ja proteftaren de femblant
raho en la dita darrera cort. No refmenysalcus
del braç Ecclefiaftich, e alcunes vniuerfitats del
dit regne los quals, e les quals en teps paſſat fes
ren preftecha vos fenyor de certes quantitats
compenfadores, o rebedores a ells, ca elles en
comptepro rata del primer do, o proferta a vos
fenyor fahedor,efahedora per lo general del dit
regne, proteſten a major cautela que per lo dit
preftech nols fia fet prejudici a la compenfacio:
la qual porien, o poden fer per les dites quanti
tats primeramentpreftades:ans puixen els fia le
gut per auat vfar de la dita cõpenfacio,fi equat
Benvift los fera. Plau al fenyor Rey ab que
nos minue res del do, o preftech fet al dit fenyor
per la cort.
Idem R. Da. ca.
XV.
Tem fuppliquen humilment los
dits tres braços Eccleſiaſtich , e mi
litar, e de ciutats, eviles Reals del
dit regne de Valencia, que fia mer
ce de vos fenyor atorgar a ells, ea les vninerfis
tats ,cfingularsdaquells , e a calcun dağlls, e das
quelles general remifsio de tots crims, e penes
ciuils, e criminals de tot lo temps paffat, tro al
jorn de huy,femblant que fon per vos fenyor as
torgada enla dita darrera cort de Monço excep
tats certs crims, e penes contenguts, e contengu
des en la dita altra remifsio, com la libertatde
vos fenyor haja acoftumat en caſcues corts fer
tals remifsions, e los dits braços liberament has
jen feruit, e entenen feruir a vos fenyor. Plau
alfenyor Rey que en la exactio de tots , e fen
gles terces, e penes comefes per cenfals, op vios
laris, hoc encara comhagueffen trencats fagras
ments, e homenatges fets per hoftatges, e altres
contractes , o cofes ciuils, e totes penes de hofts
fallides, o de generalitats , e de bans, e de terces,
o de quarts, cde quints ,e de obligacios, edecos
promefes de contractes, edeplets, e de clams,
e de reclãs,de fermes, ede ampares, e de manas
Fo. xxi.
ments trencats, e de ſofteniment de bandejats,
e de manleutes, e de totes altres penes pecunias
ries,o ciuils qfien comefes tro al dia de la proro
gacio dela prefent cort fia fobreſegut durant la
dita prorogaciode la prefent cort,e en tro lo dit
fenyor realmet,e de fet fia tornat en la dita cort
per continuar, e celebrar,e finar aquella.
Proteftacions que per la
prorogacio de la cort nofia derogat.
loannes Rex. Anno . M. ccc. lxxxix.
Montiffoni.
I.
Olt excellent Princep Rey, e
¡ poderos fenyor co per occafio
de les companyies de gets ftra,
nyes darmes que fon entrades,
M
e de prefent fon en lo Principat
voftrede Catalunya, enamigablement fahents
alli combatiments, e occupacios de lochs, e pre
fons de perfones, e de bens , e altres damnatges
que fer poden a voftres feels, e leals vaſſalls : la
voftrafenyoria haja fegõs fe diu deliberat pros
rogar, o cotinuar la prefent cort general:la qual
celebrats en aquefta vilade Monço, a dos mes
fes feguents, e comptadors apres q les dites co
panyies fienforagitades, eexidesde voftres res
gnes, eterres.La cort dels Valencians,o los tres
braços Ecclefiaftich, emilitar, e de vniuerfitats
Reals del regne de Valencia,qui per lo general
daquellregne fon en la dita cort generalprotes
ften ab humil reuerencia q per la dita prorogas
cio, o continuacio en casquesfaça no fia fet, o
engendrat en proprietat,ne en poffefsio prejudi
ci,o derogacio a la dita cort general, ne als bras
ços vniuerfitat, ofingulars daquella,ans lur dret
los romanga, faluu, eillesfegos es, e era ans del
prefent acte. E com per la voftra excellecia fia
ftat de paraula expofat q entretant fos, e fia fet
a vos fenyoralcunfocors per voftres necefsitats
los dits tres braços dels Valencians percõplaus
re, e feruir avos fenyor, efens tot prejudici lur
proferen, e atorguen preftar avos fenyor a bon
retre tretze millia fetcents huyt florins dor co
muns Darago liuradors per ells en la forma, c
per les pagues de jus fcrites : ço es lo derrer dia
de janer prop inftant M. D. CC. florins , clo
primer dia de Febrer apres feguet quatre milia
D.CC. viij. florins , e lo derrer dia del dit mes
de Febrer . D.CCC.florins. Item per tot loſe
Cc v guent
 Fori Valentie
guent mes de Març M.D.CC. florins . E tot
Io reftant en les fins dels propfeguets meſos de
Abril, Maig,juny, juliol, e Agoft , e Setembre
per eguals pagues, ço es. D. CCC.florins enla
fi de cafcun dels prop dits cinch mefos. E lo dit
preftech fan avos fenyor los dits tres braços ab
e fots les maneres contegudes en los de jufcrits
capitols, e no fens aquells ne en altra manera .
Refpon lo Senyor Rey que liplau faluu em
pero q no li fia prejudicat al dret que enten has
uer en poffefsio y proprietat de appellar,mudar
e continuar la cort a fon liberal arbitre : ans ro
manga faluu, eilles fegons es, e era ans del pres
fent acte.
Idem Rex. Da. ca.
II.
Rimerametfi es cas que a vos fes
nyorplacia prorogara teps la pres
fentcort general, epartir vos deas
quella vila, ço que la dita cort no
volria:ans li voftra merceara li plauria mes vos
ftra atturada, e cõtinuacio, e acabament de la di
H
A
ta cort general, fegons que diuerfes vegades de
*
"
·
paraula, e per cedules ha fupplicat en fupplique
M"
deprefent. Almenys fia merce de vos Senyor
pr ometreen voſtra bona fe Real, e jurar ſolem
nement en la plena cort de tornar dins cert teps
1..A
a aquefta vila de Monço, e en aquella cotinuar
e ajudant Deu acabar la dita cort general : e fis
brome
nar,cprouchir abacabament per acte daquella
...
les cofes per que fon appellada , e les contengus
...
des en cedules, e capitols dela cort de Tamarit,
e de Fraga,tota interpretacio contraria, o repu
gnant a aqueftes cofes del totforagitada. Lo
Senyor Reyper la necefsitat de la defenfio de
la cofapublica enten a partir de preſent deſta vi
la de Monço: prometrà empero, e jurara folem
nialmet en plena cort que dins dos mefes apres
que les companyes darmes ftranyes qui fon en
lo principat de Catalunya feran foragitades , o
exides de fos regnes e terres tornara a la dita vi
laper continuar, e finar la prefent cort.
Idem Rex. Da. ca.
III.
Tem que fia merce de vos fenyor ans
de voftra partença ordenar, e pofar la
cafa voftra, e de la fenyora Reynaen
bon ftament, purgan aquelles deles perfones q
". be noy ftan, cordenan les de bons officials , e per
fonestements Deu, e amants la honor, e bevos
ftres,e dela fenyora reyna, e de voftres regnes ,
e terres axi com fe pertany fegons que moltes
vegades a la voſtra Excellencia per la dita cort
general es ftat fupplicat.Sia remes al Duch.
Idem Rex. Da . ca.
IIII.
Tem que durant la prorogacio,
e continuacio dela dita cort gñal
caqlla no finida ab acabament,
etro a les dites cofes prouchides.
inclufiue vos fenyor per vos , ep
altri no puxats celebrar, o tenir alcües corts par
.
ticulars,ne parlamēts, ne fer alcunes demandes
en general,oen particular als dits braços,o a ğlı
feuol daquells, o a vniuerfitats, o fingulars das
quell. Efi alcunes ni ha començades que aqlls
ceffende tot en tot per qualq necefsitat, o caufa
propria, o priuilegiada, o altra:fi donchs no era
pervrgent necefsitat de guerra del dit regne.
I
Eq durant lo dit temps alcuns comiſſaris , locti
nēts , reformadors , coadjutadors, adjuncts, ho
mens de tresoreria, e rebedors de monedes,o als
tres per qualq nom fien, o puxen effer trames
fes,coftituhits opofats enlo dit regne, o en quals
que loch, o part daquell per vos fenyor, o per al
tri de part, o en loch voftre per propri motiu, o
a inftacia,o fupplicacio daltri ab comifsio, o ab
letra de creença , o en altra manera. E filo cons
trari de qualfeuol deles dites cofes fera fet, o aſa
jat qnohaja alcuna valor: ans ipfo iure & facto
fia de fi nulle, e aytal contrarialgu dels dits bra
ços no fia tengut obeir. E no refmenys que cafs
cu dels dits comiffaris, e altres fien, e puxe effer
prohibits, e vedats p cafcun ordinariab remeys
deprefo, e de tota punicio a liura conexença de
cafcun ordinari en fa jurifdictio. E alcunavnis
uerfitat, o alcun fingular del dit regne no fien
tenguts admetre los dits comiffaris, caltres, ne
obeiraquells :ans a aqlls fens encorriment de al
cuna pena puxa effer refiftit de fet per los dits
ordinaris, e per qualfeuol perfona priuada. E du
rant encara lo dit temps cafcuna vniuerfitat, e
fingular del dit regne haja, e fia tenguda , e tens
gut refpondre, e fer dret denant fon ordinari per
auctoritat ordinaria , e no delegada , neproroga
da: axi co per furs, epriuilegis del dit regne en
general, o enfingular hi fien tenguts. Plau al
fenyor Rey que en tro el fia tornat en aques
ſta vila de Monço, per continuar, e fuiar la dita
cort, e per. viij. mefos apres la dita tornada ſe
guents ell no puixa couocar corts particularsen
lo dit
 Fo.xxij
in extrauaganti. .

lo dit regne, e filo contrariera fet quels del dit Martinus R. An. M. cccc.iij. Valentic.
regne de Valencia no fien tenguts venir a les di I.

tes corts particulars, eço que en aquelles fe fas N alcuna ciutat vila, o loch del dit

ra ,no hagues efficacia ni valor. Sidonchs la di regne nofia, o puixa eſſer cridada
ta conuocacio nos fahia per raho de defenfio de ab veu de hō en torres, meſquites,

guerra ques fahes al dit regne de Valencia, o als oaltres lochs publicament lo infel,
regnes, e terres del dit fenyor rey deçamar,hoc e reprobat nom de Mahomet. E enla ciutat de

encara al regne de Mallorques, o alguna partic Valencia no fia fonada nafill, o altre inftrument

da de aquelles, e en aquell cas a fupplicacio feta per fer la çala, o altre acte en publich fegons la
per part, o voluntat del dit regne de Valencia. damnada fecta Mahometica.E filo contrari de

Eliplau axi mateix que ell no puxa fer les dites les dites cofes fera fet aquell qui la dita crida fa
demades en tro fia tornata la dita cort general ra en qualfeuol ciutat, vila, o loch del braç Ec
per continuar, e finar aquella en la dita vila de clefiaftich, o Real, o trompeta fonara en la dita

Monço, ehuyt meſes apres quey fera tornat. ciutat fia punit per mort lens alcuna gracia, o
Atorga encara lo dit fenyor Rey lo fet dels co merce. Een los lochs del braç militar pach per

miffaris, e altres deffus dits en lo dit capitol con pena ſixanta fol's applicadors al fenyor del dit
tengutsfegons es demanat en tro que tornat fia loch : encara que aquell no haja ſino juriſdictio
ciuil. Do. Maſco.
a la dita vila de Monço per continuar, e finar la

dita cort general, e huyt mefes apres quey ſera

tornat per la dita raho. Pero que no fia entes en Alfonfus I II . R. Anno. M. cccc.xvij.
Valentic.
comiffari en fets ciuils,fets, o impetrats , o quis
II.
impetraffen a inftancia de part priuada. Exceps
tada aximateix la loctinencia, e reformacio fes Omp furfia ftatuhit q en alcũa ciu
ta,e comanada per lo dit fenyor Rey a moſſen tat,vila, o loch del regne de Vales

Ioan Dabellera en la ciutat de Xatiua p lo feyt cia nofia, o puxafer cridat ab veu
tocant los bandos. dom en torres, mezquites , o altres

lochs publicamet lo infel, e reprouat no de Ma

Idem R. Da. ca.
homet, e filo côtrari es fet en alcũ loch del braç
V.
Ecclefiaftich, oreal q aqll qui contrafara fia pus
Tem fenyorlos miffatgers, e fin
nit per mort fens alcũa gracia , e merce. Een los
dichs dela ciutat de Xatiua, e de
lochs del braç militar qpagas ppena fexata fol's
les viles de Morella , Dalgezira , e
applicadors alfenyor del dit loch:encara qen as
de Caſtello, qui fon en la prefent
79101 quell loch no haja fino jurifdictio ciuil.Ealcuns
cort pfi,e per lesaltres viles reals
en lurs lochs no hajen feruat ni fet feruar lo dit
que hajen lopriuilegi de jufcrit. Suppliquen hu
fur:ço q torna en grã offenfa de nfe fenyor deu.
milment que com la ciutat de Valencia, eles di
Perço puchim, cordena als fenyors dels dits
tes ciutat de Xatiua, e viles reals totes enfemps
lochs juren q feruara, e feruar faran lo dit fur en
hajen vn priuilegi Real grantemps ha fet fobre
lurs lochs, e executaran lespenes enlo ditfur ap
la concefsio de les lurs impoficios. E alcun teps
pofades fens alcuna gracia , e merce. De Funes.
es paffat la dita ciutat de Valecia obtingues del
fenyor Rey pare voftre de bona memoria hun

altre priuilegi declaratiu,e conformatiu del dit Quodofficia regni non

primer priuilegi ſegons que en lo dit altre,e des
concedantur extraneis perfonis, & q be
rrer priuilegi es pus largament contengut. Sia neficia non dentur extraneis.
merce de vos Senyor lo dit, o femblant priuile

gi derrer fegons la fua forma atorgar a les dites Martinus R. Anno, M. cccc.iij. Valentic.
Ciutats e viles Reals , e caſcuna daquelles com 1.

entotes les dites ciutat e viles fie fobre aço vna Tatuhim, e ordenam que officis al
matexa caufa. Negatur. cuns de regne de Valencia: axi com
batlies, alcaydies, loctinencies de

De farrahins que la gouernacions , e altres qualfeuol no fien per nos

çala no fia cridada publicament. ne noftres fucceffors, niprimogenit noftre, o da

quells
 Fori Valentie
quells donats, atorgats, e comanats daci auant
perpetualmēt, o a temps a alcunes perfones que
no fon naturals del dit regne, o la perfona ſtrans
gera a qui fos donat , atorgat , o comanat alcu
dels dits officis no era natural de altres noftres
regnes, e terres on los Valencians fien admefos
hauer confemblants officis dağlls.Eaxi mateix
la prefent prohibicio no fia enteſa ne haja loch
en les perfones qal prefent fon prouehides dels
officis,e tenen, e poffeheixen aquells.Efilo con
trari fera fet fia tot cas, enulle:e aqll no fia haut
per official per alcuns noftres fotſmeſes. Roma
nints los furs, e priuilegis parlants dels officis
de gouernacio, ebatlia en la força, e valor que
ding
Bästgin
S„Aeaguosnė
huyfon: e que per lo prefent noy fia en res des
Do. Maſco.
rogat.
Alfonfus III. R. Anno M.cccc.xxviij.
In villa Muriueteris.
II.
Rdenam, evolem q huna pro,
uifio, priuilegi , o pragmatica,
fancio per nos feta, e atorgada
fobre los beneficis del regne q
nols hajen fträgers. Datis Der
tuſe.xv.die Martij. Anno à natiuitate dñi. M.
cccc.xx.c confermada abexecutoria per nos da
da en Valencia fots noftre fagell fecret dic.vj.
iulij.anno à natiuitate dñi. M. cccc.xxvj.fia da
རྒ།,ནིྱམ
སྙ?
ci auant fur general, e perpetual del regne:e axi
com a fur gñal manam q fien inferts en los pres
fents furs fots lo tenor feguet. ALFON.
,འ,
*ཕ}
SVS Dei gratia Rex Aragonu, Sicilie, Vas
1.
lentie,Maioricaru, Sardinie & Corfice: comes
Barchinone, dux Athenarum & Neopatrie:ac
"
etiam comes Rofsilionis & Ceritanie, Venera
bilibus in Chrifto patribus religiofis dilectis &
fidelibus noftris vniuerfis & fingulis epifcopis,
abbatibus,prioribus, cõuentibus , capitulis,pref
biteris, alijs perfonis Ecclefiafticis quacunq
dignitate fungentibus tam citra q vltra Xaxos
nam , ac quibufuis iuftitijs, deputatis, iuratis, a
lijs officialibus &fubditis nŕis in regno Vas
lentie antefato quomodolibet conſtitutis, dicto
el rum officialiu locatenentibus prefentibus &
fuccefsiue futuris ad quos fpectet & infraſcri
//
pta quomodolibet pertinere nofcantur , Salutē
& dilectione. Recolimus dudum nos certis le
gitimis ex caufis mentem ad ea noftram dignè
mouentibus priuilegium,feu pragmaticam, ſan
Єtionem edidiffe, & à noftri curia emanaſſe ſub
continëtia &ſerie huiufmodi . ¶Nos Alfons
fus Dei gratia rex Aragonu, Sicilie, Valentie,
Maioricarum,Sardinie & Corfice, comes Bar
chinone,dux Athenarum et Neopatrie, ac etiã
comes Rofsiliõis, & Ceritanie. Querulo fub,
ditorum noftrorũ relatu percepto q clerici ex
tranei quafi indifferêter admittütur ad beneficia
ecclefiaftica regni Valētie, ex quorũ admiſsiõe
cidem regno ac naturalibus eiufde damna maxi
ma fubfequutur, ad obuiandum damnis huiuf
modi ac pro dicti regni naturalium vtilitate,et
commodo pulfati crebris , frequentibus , atque
magnis inftantijs pro parte prelatorü perfonaru
Ecclefiafticarum, nobilium,baronu, ricorum ho
minum,generofarum perfonarü , necnon am
baxiatorum ciuitatu &villaru Regalium dicti
regni tenore prefentis priuilegij eternis téporis
busvalituri, habito fuper his maturo & digefto
cõfilio per nos et fucceffores noftros quofcunqs
ordinamus , volumus, ac etiam prohibemus , &
in priuilegiu pactum & conditione concedi
mus fpecialiter de certa fciétia&expreffe pali
qui extranei à regnis &terris noftris,qui videli
cet non funt veri naturales originarij,ſubditi &
vaffallicuiufcunq; dignitatis, ftatus& conditio
nis exiftant, etiam ficardinalatus fulgeant dig.
nitate,ad aliqua beneficia Ecclefiaftica dicti res
gni:necad aliquas dignitates,perfonatus,admi
niftrationes,preceptorias: vel officia etiã fi epis
fcopatus ,abbatiatus,prioratus ,archidiaconatus
velalia quecunc fuerint,vel ad aliquas penſio
nes,aut refponfiones illorum deinceps per nos,
; nullatenus admittantur.
aut alium quemcunq
Quinimò omnes & quofcunque admiffos ex
trancos quibus per antidatas, vel afs de predi
Etis fuerit prouifum à tépore noftri regalisfufce
pti regiminis citra ab eifdem expellimus , &ex
pelli volumus & iubemus omnes & fingulos
Archiepifcopos, Epifcopos,abbates,priores &
alios prelatos,capitula cathedraliu & collegia,
tarum Ecclefiarum , & quafcunq perfonas Ec
clefiafticas dicti regni ad quos fpeclet tenore
prefentium requirentes et monentes comuniter
& diuifim fub debito naturalitatis quo funt no
bis aftricti quatenus ordinatione, voluntatē,&
prohibitione,&preſens priuilegiu in pactũ, con
uentione,feu contractu inter nos et dictũ regnũ
deductuteneant firmiter &obferuet : ac teneri
et obferuari faciant incocuffe,& non contraue,
niant, nec aliqué cõtrauenire permittant aliqua
ratione. Et fifortè aliqs vel aliqui extranei qui
nonfint noſtri veri naturales,originarij , fubditi
& vaffallià dicto tempore noftri regalis fufce.
pti
 in extrauaganti.
pti regiminis citra ad aliquod vel aliqua benefi
cia Ecclefiaftica dicti regni fint admiſsi quouis
modo,nifi fuper huiufmodi admiſsione à nobis.
obtinuerint licentiam fpeciale cuius virtute fue
rint ipforum beneficiorum poffefsionem pacifi
cam affecuti. Quam quidem licentiam quoad
beneficia quorü nondum poffefsione pacificam
funt adepti tenore prefentium reuocamus , &
promittimus & iuramus per Deum, & eius fan
cta quatuor Euangelia tales licentias non con
cedere de cetero vllo modo: illu, & illos etiam
naturales dicti regni in iure extraneorum quo >
modolibet fuccedétes cuiufcunq dignitatis,pre
heminentie vel conditionis exiſtant ab ipforum
beneficiorum poſſeſsione protinus expellãt, ſis
cut nos eosexpellimus reducetes quofcunq na
turales dictoru regnorü noftroru de illis prouis
fos in ipforum poffefsionem benificiorni fi qui.
fuerint, & reductos defendentes ,ac permitten
tes, & facientes cofde fructus, redditus, prouen
tus, &iura ipforũ benificiorũ percipere , &habc
re. Et vbi aliquibus naturalibus noftris de ipfis.
beneficijs prouifum no fuerit fructus , redditus ,
&prouentus, & iura ipforũ benificiorum dedu
tis eorum feruitijs, &oneribus in reparatione,
& dicto per folita remedia expellant, & quofuis
& ornamentis ecclefiarum cõuertant provt co
gnouerint expedire donec alicui feu aliquibus
naturalibus noftris de huiufmodi beneficijs fit
prouifum . Inhibemus nihilominus expreffe
quibufcunqs naturalibus dictorum regnorũ, &
terrarum noftraru benificia ecclefiaftica ad pen
fione huiufmodi obtinentibus, nede ipfius pen
fione alicui extraneo nunc vel in futuru refpon
dere prefumant. Etiam inhibemus vniuerfis,&
fingulis naturalibus dictorum regnoru,& terra
rum noftrarum , tam clericis quàm laycis fub fi
de, & naturalitate qua funt nobis aftricti quod
procurationem aliquorũ extraneorum cuiufuis
ftatus vel conditionis exiftant ad profequendu
gratias de beneficijs ecclefiafticis dicti regni fa
čtas eifdem vel in antea faciendas, feu ipforum
poffefsionem recipiendum,aut illorum fructus,
redditus & iura colligendu feu aliàs non accep
tent nec iam acceptatis vtantur. Iniungentes
nec minus vniuerfis , & fingulis officialibus no
ftris in dicto regno , & eorum cuilibet de certa
fcientia & expreffe fub noftre ire, &indignatio
nis incurfu ac priuationis officiorum fuoru pes
nco quinq millium florenorum auri de bonis
cuiuflibet eoru, huic no parentis mandato, quo
tiesparerercnuerint, irremiffibiliter habendorũ
& noftro applicandorũ crario, quòd ordinatios
Fo.xxiij .
nem voluntate,& prohibitione huiufmodi quas
pro euidenti vtilitate reipublice regni predicti
feruari difponimus , & volumus inconcuffe, &
omnia& fingula fupradicta, & infrafcripta, &
quodlibet eorum teneant firmiter, & obferuet,
ea faciatab omnibus inuiolabiliter obſeruari.
Et fiforte aliqui plati feu perfone ecclefiafti
ce,aut alij contra huiufmodi priuilegiŭ, ordina
tionem voluntate, & prohibitione noftram fes
cerintfeu attentauerint vel in antea facient , feu
attentabunt aliquos extraneos ad ipfa beneficia
regni predicti admiferint, ſeu admittent, vel vt
admitterentur dederint aut dabunt confiliu,au
xilium,& fauorem illorum cuiufcunq3 ftatus, re
ligionis, & conditionis exiftant, temporalita
tes ad manus fuas protinus capiant, & illas nul
latenus reftituant fine noftri fpeciali mandato,
quoufque dampna paſsis fuerit plenarie ſatiſfa
Etum :fuper quorum valore cifde dampna paſ
fis etiam credivolumus fuo proprio iuramento,
necnon etiam noftros inimicos, & nobis fufpe
&
tos voce preconia publicet, & cos vt tales in
fra quindecim dierum terminupoft publicatio
nem huiufmodi computandu à toto regno pres
extraneos dicti regni, &etiã naturales ipfis ex
traneis fuccedentes feu corum nomine fuper his
quomodolibet interuenientes fi qui fuper ipfis
beneficijs aliquem naturale dicti regni ab ipfo
tempore regalis fufcepti regiminis citra mole
ftauerint feuinantea moleftare prefumpferint,ſi
eos intra iuredictione eis comiſſam inuenerint
capiat confeftim, de quoru captione, & corum
nominibus,&cognominibus & cuiufuis natio
nis extiterint nos incõtinenti certificare procu
rent :alioquin ipfos extraneos capi per illos fub
quorum fuerint iuredictione reperti requirant,
&captos detineri quoufq quid erit agendum
de ipfis per nos fuerit ordinatum . Et fi hoc face
re recufauerint requifiti contra cos & corũ ſub
ditos per viam reprefaliaru fiue marcharum &
aliàs debitis affuetis remedijs procedat, quodqz
fitales extranei ante referuatione huiufmodi or
dinationis ,voluntatis & prohibitionis priuile
gij ,pacti & contractus perpetui benificiati in
dicto regno naturales ciufdem regni fuper alijs
beneficijs inquietare , impetere feu moleftare at
tentauerint,feu attentabut de ceteroquouis m
do quicquidfupererit de fructibus , redditibus,
& prouetibus benificij feu benificioruq in dicto
regno obtinet factis ipforü beneficiorů feruitijs
& deductis oneribus eorundem ac de ipfis fa
tiffacto
 Fori Valentie
tiffacto naturalibus dicti regni litigantibus cũ
eifdem, fi qui fuerint de earum expenfis inde fa
&tis & damnis fuftentis recipiat fuas ad manus,
& id tradant confeftim Ecclefiarũ huiufmodi
prelatis qui illud in reparatione ipfaru Ecclefia
rum, & ornamētis prout expedire cognouerint
conuertere teneatur. Super quibus expenfis &
damnis eifdem litigatibus fuo proprio iuramen
to credatur. Et nihilominus quofcunq
; notarios
qui prefentatione bullarũ apoftolicaru vel pro
ceffuum habitoruper eofdem, aut citationu,in
hibitionum,feu alioru iurium extraneoru dicti
regni, vel fuper illis actibus receperint feu cons
fecerint, vel in antea recipient ſeu conficient ali
qua inſtrumēta per captioneperfonarũ, interdis
¿tionem autoritate corũ officij exiliu & expuls
fionem à dicto regno et al's fuo arbitrio puniat.
Necnoquofcunqs de pdictis beneficijs penfio ,
nem preſtates,aut procuratione aliquoru extras
neorum acceptantes, & iam acceptis vtêtes,&
quofuis alios dictis extraneis fup predictis dan
tes auxiliu, confiliu & fauorem per exiliu & ex
pulfione à dicto regno,& al's vt cis videbitur ri
gidèpuniant. Preterea inhibemus expreſſe
naturalibus dicti regni ne aliqui ipforu ad inſta
tiam extraneoru huiufmodi fi forte fuper ipfis
beneficijs in Romana curia citati fuerint,vel in
poſterũ citari côtingat regnu iamdictü proptes
reaexire, vel in ipfa romana curia coparere, aut
procuratore tranſmittere audeant feu attentet,
fi noftram iram & indignatione cupiut euitare:
neautefuper premifsis qui funt naturales vel ex
tranei difceptetur, oes &fingulos cuiufuis natio
nis exiftant quo ad obtinendu dignitates,benefi
cia Ecclefiaftica in codem regno qui originarij
veri fubditi & vafalli nri no fuerint,& nati ins
tra regna noftra Aragonie, Valentie, vel Maio
ricaru, ac Cathalonie principatu, aut inſulas re
gni Maioricaru adiacentes predictos effe extra
neos huius feriei declaramus. In cuius rei tefti,
moniumprefentem fieri iufsimus noftrofigillo
impĕdenti munitam. Datum & actu Dertufe
xv.die Martij.anno à natiuitate dñi M.cccc.
vigefimo regni noftri quinto.
Carolus Imperator R. Hifpanie, Anno
M. D. xxxvij. Montiſſoni.
III.
Rrimerament feñor jatſia per los furs
del voftre regne de Valencia , & fig.
nanterper los furs del Rey Namfos
44
tercer.Rubrica.dels ſtrangers que no poden ha
uer beneficis ſia ſtatuhit, e difpoft per granbe
nefici,e vtilitat del dit regne de Valencia , e dels
naturals deaquell que ninguns ftrangers que no
fien verdaders naturals originaris del dit regne
fubdits , e vaffalls de voftra Mageftat de qualfe
uol ftat, e condicio quefien encara q foffen car
denals nopuguen effer admefos a tenir alcuns
beneficis ecclefiaftichs del dit regne, ni alcunes
dignitats,perfonats, adminiftracios , e officis:cn
cara que foffen bisbats,abadiats,priorats ,archis
diaconats, ni altres dignitats , ebeneficis etiam
prouehint ſe molt rigorofament ab dit fur con
tra los ftrangers del dit regne qui attentaffen te
nir los dits beneficis en lo dit regne, e contra al
tres pefones qui volgueffen affauorir dits ſtră.
gers fegons en dit fur es contengut: per que nos
pogues dubtar fi eren haguts per no ftranys, e
naturals vaffalls de fa Mageftat qui podic effer
admeſos a tenir dits beneficis en lo dit regne
fonch difpoft, e declarat per lo dit Rey Nam
fos ab lo dit fur que los qui foffen nats, enatus
rals originaris del regne de Valecia , de Arago,
e Principat de Catalunya eren haguts per natu
rals vaffalls de fa Mageftat, epodien tenir bene
ficisen lo dit regne de Valencia . E aço per glos
naturals del dit regne de Valencia per lo fem
blant eren admefos a tenir los dits beneficis en
los dits regnes de Arago, e principat de Catas
luyna :norefmenysfenyor en apresfe ha ſeguit
que los naturals del dit regne de Valencia no
fon ftats admefos a tenir los dits beneficis en los
dits regnes de Arago, e principat de Catalu
nya: ans fon exclufos que no poden tenir aqlls,
ni poffchir los, e haguts per ftranys de aquells.
E com fia fenyora jufticia,e a raho conforme q
puix per los dits del dit regne de Arago, e prin
cipat deCatalunya no fon admefos los del dit
voftreregne de Valecia, ni menys per los del re
gne de Caftella, que per lo femblat los dels dits
regnes de Caftella , Arago, e principat de Cata
lunya no hajen de effer admefos a tenir los dits
beneficis en lo dit regne de Valencia : vtvna in
omnibus feruetur equalitas, lex & conftitutio.
Perço los dits tres braços fupplique a voſtra
Mageftat fia merce de aqlla prouehir, e manar
que lo dit fur del Rey Namfos tercer, fia de aci
auantinuiolablement obferuat , e aquell copren
gay haja loch,no fols enlos del dit regne de Ca
ftella : mas en los del regne de Arago , e princis
pat de Catalunya. Enaxi q los dels dits regnes
de Arago, Caftella , e principat de Catalunya
no tinguen, ni puxen tenir,nifien admefosa te
nir
 in extrauaganti.
nirlos dits beneficis, e dignitats en lo dit regne
de Valencia: ans aquells dits beneficis, e dignis
tats hajen tanfolament de effer donats als natu
rals originaris del dit regne de Valencia, e no a
altres perfones, fegons en lo dit fur es contegut
ftatuhit, e ordenat q totes les dites cofes en dit
fur contengudes fien daci auant inuiolablemet
obferuades :e per major validitat,e confirmacio
del dit fur los dits tres braços fuppliquen a vos
ftra Mageftat fia merce de aquella voler hauer
e obtenir confirmacio , loacio, e approbacio de
noftrefanctpare. Eaximateix atorgar los que
puixen vfar de tots los altres remeys a los del
regne de Caftella, Arago, e principatde Catas
lunyavſen, e han acoftumat de vfar pera noad,
metre los ſtrangers dels dits regnes, e principat
de Catalunya a tenir, epoffehir los dits benefi
cis, e dignitats en aquells. E aximateix proues
hir que los beneficis, e rendes que fins aldia de
huy tenen, e han tegut enlos dits regnes de Cas
ftella, Arago, e principat de Catalunya que as
quells tinguen,e puguen tenir daci auant libera
ment, e nols fia fet empaix, e impedimet ni con
tradicioalcuna. Plau a fa Mageftat referuas
des empero les prouifions dels archebisbat de
•
Valenciay bisbats,y comandes. Maius vic .
Idem Imperator R. Hifpanic. Anno M.
D.xlij. Montiffoni .
IIII .
Tem Senyor per quant la ciutat
de Sancta Maria de Albarrazin
ab la diocefi de aquella es ab au
toritat apoftolica vnida, eperpe
& les rendes, fruyts,
tuament annexa ala ciutat de So
gorb fundada en lo regne de Valencia , y de tal
modo que les dos fgleſies vnides fols vn prelat
regeix, cadminiftra aquelles : e aqlles tenen tan
folamet hun capitol comu a les dos fglefies ,jat
ſia que elles fien cathedrals, de modo que lo qui
es canonge de la vna es canõge en la altra, & e
conuerfo:pero encara les prebendes , e fruyts de
les dignitats de dites fglefies fon axi repartits
en los dos regnes a part de la prebēda , e fruyts
devna canõgia , o dignitat es en lo regne de Ára
go,e laltra part de la prebēda , e fruyts de la ma
texa canongia, o dignitat es en terres del regne
de Valencia :per hon es neceffari que qualfeuol
canonge, o perfona q tinga dignitat alguna en
dites fglefies ha de tenir y rebre fruyts axien
terres del regne de Arago com en terres del res
gne de Valencia. E com per furs del regne de
Fo. xxiiij.
Arago, fenyaladament per hun fur fet en les vl
times corts celebrades en la vila de Monço per
voftra Mageftat a fupplicacio dels quatre bra
ços del regne de Arago, qui es en lotitel de pre
laturis,fia ftat ftatuhit,prouchit, e ordenat q bes
neficis alguns, encara quefien dignitats , o cano
gies, e officis Ecclefiaftichs no fien per los pres
lats, ordinaris, ne altres qualfeuol perfones cons
ferits, ni donats fino fols als naturals originaris
e natius del dit regne de Arago, y que veramět
foffen nats en les terres del dit regne, impofant
granspenes als qui lo cotrari faran. Manāt cx,
preffamét que ftrangers jatſia fien del regne de
Valencia, o principat de Cathalunya prouchits
de facto de officis, dignitats, e beneficis Eccles
fiaftichs en lo dit regne de Arago no fien adme
fosa pendre poffefsio de aqlls cnlo dit regne de
Arago, nileuen fruyts algus:ans aqlls reften res
feruats perals naturals del dit regne. E axi mas
tex en les corts vltimes celebrades per vfa Ma
geftat enla prefent vila de Monço als regnicols
y naturals del dit regne de Valècia,en lo fur fet
e pofat q ftrangers nofien admefos . &c.es pros
uchit,cordenat que los beneficis del dit regne
de Valencia Ecclefiaftichs , ne officis algus tals
fien conferits, e donats a ſtrangers: encara qfof
fen del regne de Arago, e principat de Cathalu
nya, fino q tanfolament beneficis, dignitats , e
canongies, caltres officis Ecclefiaftichs fien do
nats,e conferits als q verament fon naturals del
regne de Valencia, cnats en lo dit regne ab des
cret de nullitat fi lo cotrari ſe feya: Manant ex
preffamét que dits ſtrangers no fren admcfos a
emoluments de dits benefi
cis,dignitats, ccanongies, e altres qualfeuol of
ficis: perraho e caufa delsquals dits dos furs la
hu fet a fupplicacio dels regnicols del dit regne
de Arago, e laltre a fupplicacio dels regnicols
del dit regne de Valencia femoftra, e claramet
fe fegueix q lo bisbe de les fglefies de Sogorb
y Sancta Maria de Albarrazin axi com es dit
vnides no teforma ni modo de cõferir y donar
beneficis, canongies, dignitats,e officis Ecclefia
ftichs tocats a prouifio, ordinacio, o collacio de
aquell:ans per raho e caufa dels dits dos furs es
impofsibilitat a fer prouifio , e collacio de dits
beneficis, canõgies, dignitats, c officis Ecclefias
ftichs,per que com aqlls tinguen part de fruyts
en regne de Arago y part en regne de Valecia:
efien algu de aquells esprouehit algun natural
del dit regne de Valencia per lo dit bisbe no es
admes a pendre y rebre los fruyts que recauhen
en terres
 Fori Valentie
en terres del regne de Arago tocants al dit bes
nefici,dignitat,o canõgia per caufa del fur fet a
fupplicacio dels quatre braços de Arago . E axi
matex volent prouehir en qualfeuol benefici, di
gnitat, o canongia alcun natural del regne de
Arago aquell no es admes a les rendes e fruyts
que recauhen en les terres del dit regne de Vas
lencia per raho del furfet als regnicols de Vales
cia,loque es medi pera leuar al dit bisbe la ordi
nacio e prouifio q te de dits beneficis, y no dos
nar lochque dites fglefies fien prouehides dels
miniftres neceffaris pera aquelles, e celebrar lo
culto diuino en elles :y es diuidir la natural con
dicio, e qualitat de dits beneficis que fon indiuis
duos . E com la mente, e intencio de voftra Ma
geftat en la cocefsio, e prouifio q feu del fur fet
a fupplicacio dels tres braços del dit regne de
Valencia,ni menys la volutat de aqlls es impes
dir la ordinacio, e prouifioq toca, e ha refpecte a
fer lo dit bisbe de Sogorb de dits beneficis,digs
nitats, e canõgies de lesdites dos fglefies, nivo
ler entendre que lo dit fur hagues loch en fem
blants prouifions, e collacions de dits beneficis,
ni en aqlls per ſtar repartits los dos regnes y les
fglefies fobredites, e dignitats, beneficis, e cano
gies axi vnides. Perço los dits tres braços del
dit regne de Valencia , fuppliquen a voftra Ma
geftat fia merce de aqlla interpretar , e declarar
los dits furs, oprouchir, ftatuhir, e ordenar q la
prohibicio feta en aquells no ha loch en prouis
fio ,e collacio de femblants beneficis, dignitats,
e canongies en refpecte dels naturals axi del re
gnede Arago com de Valencia : ans fia merce
6
devoftra Mageftat declarar, e prouchir q no ob
ftant los dits furs, e prohibicio pofada en aqlls
lo dit bisbe tinga facultat de conferir y donar
dits beneficis, dignitats,e canongies, e altres offi
cis Ecclefiaftichs axi als naturals, e originaris
del regne de Valencia , com als naturals, e origi
naris del dit regnede Arago per effer com fon
beneficise dignitats mixtes de les dos fgleſies,
y eftar com eftan les rendes, e fruyts de dits bes
neficis e dignitats repartits en los dits dos regs
nes : perque altrament ſeria leuar al dit bisbe la
facultat, e prouifio de dits beneficis, dignitats, e
canongies,y delfer la propria natura de aquells
lo que nos pot ni deu fer, com entega lo dit bif
be de fer y procurar de obferuar e guardar tota
egualtat ab los del dit regne de Valencia y de
Arago axi en refpecte de dits beneficis cỡ dels
fruyts y rendes recahents en les terres axi del
dit regne de Arago com de Valencia, eq pres
juhi algu no fia fet, ni caufat axi als vns com als
altres en la collacio, e prouifio de dits beneficis,
dignitats, e canongies: ans fia entre aquells obs
feruada tota egualtat , e jufticia. Plau a ſa
Maius vic .
Mageftat.
Idem Imperator R. Hiſpanic. An. M.D.
xlij.Montiffoni.
V.
TemSenyor com per los furs fets
axi per lo ferenifsimo fenyor Rey
Alfonfo tercer co per voftra Mas
geftat en les corts per aquell celes
brades en la prefent vila de Monço, en lo any
M. D. xxxvij . fia difpoft que los ftrangers del
dit regne de Valencia no tinguen ni puxen tes
nir, ni pendre poffefsio de beneficis ,priorats, ca
nonicats, artiaconats, ni altres beneficis ecclefia
ftichs axi ab cura com fens cura fegons que lar
gament en dits furs es ftat inftituhit,e ordenat:
per obferuança dels quals en apres ab prouifio
e obferuatoria feta en Madrit a. xxij.de Octu
bre.any M.D.xlj . es eftat prouchit, e manat p
voftra Mageftat que aquells fien obferuats: los
quals furs per redundar com redunden en tant
gran benefici, e vtilitat delvoftre regne de Vas
lencia, e augment del culto diuino de noftre Se
nyor Deu fe deguen omnino obferuar, e guars
dar. Perço los dits tres braços fuppliquen e de
manen fia merce de voftra Mageftat prouehir,
ftatuhir, e ordenar q los dits furs fien inuiolable
ment obferuats no obftat qualfeuol abufos foſs
fen ftats fets. Manant als officials de la vía cius
tat, e regne fots pena de priuacio de lurs officis
que obferuen, e hajen a obferuar los dits furs, e
no donen fauor ni auxilia tals ftrangers del dit
regne qui de facto hauran impetrat dits benefi
cis. Efilo contrari feyen vltra la pena de priua
cio de lurs officis fien encorreguts en pena de
cinch milia florins dels bensde aquells irremiſsi
blemet exigidors, capplicadors la mitat als cos
frens de voftra Mageftat, e laltra mitat a lapart
que fera agrauada. Que fe guarden los furs
leuats tots abufos, y fa Mageftat donara orde
ques leue lo entredit. Maius vic.
IdemImperator R.Hifpanie. Da. ca.
VI.
Tem Senyor com per diuerfos furs
del regne de Valencia per voftra Ma
geftat jurats fia ordenat que los ftran
gers del dit regne no pugue tenir officis en dita
ciutat.
 Fo.xxv.
in extrauaganti.

ciutat.Perçofuppliquélos braços military real Idem R. Da, ca.

placia a voftra Mageftat prouehir fien obfers II.

uats los dits furs ad vnguem tot abus en contras Rdenam encara que per pagar les

ri remogut. Plau a fa Mageftat ques guart lo quantitats de lesdites damnifica

fur. Maius vic.
cions fins a huy aqualfeuolvaffalls
o fotfmefos noftres, per les quals
porien effer atorgades marques, eper les quals
2
Quod per dominum era impofat lo dit dret de qma fia pofat vn dret
regem non poteft fieri aliqua deman de dos diners per liura de diners de totes cofes
da ville Muriucteris.
qui entren de Caftella en regne de Valencia , e

altres dos diners per liura de dret de totes coles

Martinus R. An. M.cccc. iij. Valentie.
1. qifquen de regne de Valencia en Caſtella exce
ptat de cofes q ab veritat , e ſens tota frau , o fis
Om la noftra vila de Muruedre
tiofienpera ops nfe, o del rey de Caftella, e en
fia de contribucio de la ciutat de
cara de cofes q qualfeuol miffatgers de qualfes
Valencia, ço es a faber en obres
uol de nos, o deldit Rey portaran abfi en fon
de murs, e de valls de la dita ciu
feruey, e encara arnefos,beftiars de qualfeuol na
tat, e en ajudes de dons fahedo
tura,forment, lo qual dret feruefca tanfolament
res a nos, ca noftres fucceffors Reys fegons es
a pagar les quantitats de les dites damnificacios
contengut en la donacio feta per lo fenyor Rey
fetes fins ahuy, enop altres quãtitats , o cofes ni
en Pere pare noftre de loable memoria a la dita
fia ni puxa effer dret de regalia nra , o de noftres
ciutat.E no fia rahonable que la dita vila ſiaten
fucceffors , nipuxa effer perpetual,ni dur pus:ſi
guda en altres dons, e fubfidijs , c fubuencions
no tan folament quant duraran les dites quanti
fahedores per les altres vniuerfitats del regne. tats fins aquelles fien pagades . Do.Maſco.
Carjatfia per raho de la dita ciutat feran frächs
de molts dons , fubfidis , e fubuencions quis fan
Idem R. Da. ca.
es faran a nos, o a noftres fucceffors reys per les III.
altres viles reals. Empero tambe pagaran ab la
Rdenam melauant, e prouchim
dita ciutat mes en hun any que no farien en als
que tots los damnificats qui han
tra manera ab les dites viles. Perço per nos, e no
dampnificacions fins a huy, o as
ftresfucceffors prouchim , e ordenam perpetual
quellsqui han caufa dells fienpa
ment que nos, e noftres fucceffors no puxam , ne
gats a fou, oaliura no atteſaprio
puxen fer demandes alcunes a la dita vniuerfi
ritat, opocioritat de les quantitats quels reſten
tat de Muruedre per qualfeuol caufa per nccef apagar de les dites damnificacions . En axi que
faria,o priuiligiada que fia , volets lo preſent fur
interes, o guany alcu no fiapagat, mas tan folas
compendre los fets paffats, prefents , e fdeueni
ment les quantitats principals de les damnifica
dors. Do.Mafco .
cions. Do.Mafco.

Idem R. Da, ca.

De iure queme & de duo
IIII.
bus denarijs qui loco queme fubrogantur.
Rouchim no refmenys, e orde

Martinus R. An. M.cccc. iij . Valentic. nam que aquells qui tranſporta
I. ren les quantitats de lurs damp
nificacions en lo fenyor Rey en
Rdenam q la quema qs cull en regne
de Valencia no fia cullida, e exhigida. Pere de bona memoriapare nos

Referuam nos empero q en les dame ſtre,o en ſontresorer , o en qualfeuol altra perfos

nihcacions ğ de huy auant feran fetes a vaffalls na, e allegaranque allo faeren per força fienads

noftres per lo Rey de Caftella , oper los officials meſes a prouar la dita força denant lo jutge

o vaffalls, o diſtrictuals nos hi puxam fer aques de la quema delegat per nos, efipróuara la dis

Iles prouifions quens feran benviſtes fegons for ta força quel dit jutge los reftituhefca lurs quan

ma dels capitols de la pau que es entre nos , e lo titats de les dampnificacions deduhit tot ço
Do.Maſco. que fins al jorn de la reftitucio ne fera eftat
Rey de Caftella .
Dd pagat
 Fori Valentie
pagat daqui auant fien admeſes a la contribucio
de Tou, e liura enla quantitat dels dits dos diners
per liura fegons los altres quino renunciaren .
Do.Maſco .
Idem R. Da. ca.
V.
Rdenam encara que aquells a qui
nos,o los noftres anteceffors haue,
o han carregats cenfals fobre la dis
ta quema fien examinats de lursti,
tols per lo dit jutge de la quema, e aquells cenfa
liftes queper dit jutge dela quema fien jutjats
hauer jufts titols, etals, plos quals nosfiam obli
gats per jufticia pagar de la quema fien pagats
de la quantitat pertanyenta nos per noftra por
rata fegons fou , e liura, e que de les dites quans
titats fien fetes deductions enlos credits noftres
e pagades totes les dites quantitats dels dits cre
dits enla forma deffus dita volem que ces lo dit
dret del tot. Do.Maſco.
Idem Rex. Anno. M.cccc.viij.Valentic.
VI .
Om nos hajam diuerfes drets de
eper cefsions, e tranſportacions
fetes als fenyors rey en Pere pa
re nře, cal rey en lohan frare no
ftrede, e per molts de nŕes fotf
meſes dampnificats , e marcats per Caftellans , e
fotfmefes del Rey de Caftella : los quals des
uien, e o deuen effer fatiffeyts del dret de la que
ma, o marca.E nofiam conuenguts ab lo regne,
etres braços de aquell que tranfportem , e celsio
nem en aqlls los dits , e de jus fcrits drets , e en les
cofes de jus fcrites.Perço donam, tranfportam,
ceſsionam , e atorgam perpetualment en via de
contracte, e o acte de cort, e en aquella millor
manera que mils valer, e tenir puixa, e procehir
en lo dit regne, e en los dits tres braços de aqll,
çoes Ecclefiaftich, Militar , e Real. Totes les
dites cefsions , tranſportacions, e alienacions,
e dret de aquelles enlos dits noftres anteceffors ,
e encara en nos per los dampnatges de la ciutat,
e regne de Valencia , qui en temps de les damps
nificacions habitauen , o incolien en la dita ciu
tat, e regne, e o altres hauents caufa mediada , o
immediada de aquells fetes, e a nos ara pertas
nyents fi, e fegos quepertanyen , e tot altre dret
que dels deffus dits nos hajam, e a nos pertanga
troa huy, e encara en fdeuenidor pertanyer pu
xa en la dita quema , o marca, e en los dos diners
per liura ques deuien impoſar per fur nou per
nos feytenles corts darrerament celebrades per
qualfeuol caufa,manera, oraho, o en altre qual
feuol victigal, o dretper les dites caufes impos
fador. E encara tranſportam, e cefsionam en lo
dit regne, e en los dits tres braços tot dret que
a nos pertany, opertanyer deja ciuilment cons
tra qualfeuol perfones que hajen adminiftrar la
dita quema, o marca, e tot ço que fera trobat
que reſta en aquells. E encara per tota aquella
part, o parts que a nos fien ftades promeles, o
atorgades , o en altra manera en nos tranſpor
tades per los dits dampnificats de la ciutat, cres
gne, e per los hauents caufa, cenfals, o violaris
de aquells quis diguen hauer dret en la dita que
ma, o marca, e dos diners per liura quis deuien
impofar. E encara qualfeuol altre dret que a
nos pertanga, o pertanyerpuixa en la dita que
ma, e dret de dos diners per liura, o altre victi
gal,o dretimpofador per qualfeuol manera, cau
fa , orahoper fguart de les dites cofes, puix no
fien per caufa, o punicio de crim , o crims fdeues
nidors. Axi empero que , ne la dita quema ,
ne dos diners per liura , ne altre qualfeuol dret
puxen effer leuats per ops de pagar lo dit regne,
ne tres braces de aqll en les dites quantitats , c
drets per nos tranfportats, eceſsionats , tranſpor
tades , e ceſsionades enlos dits regnes , e braces.
Idem R. da ca.
VII.
Onam encara , tranſportam, cef
fionam, e atorgam axi com def
fus, e en la manera, e ab les claus
fules contengudes en lo antece
dent capitol en lo dit regne, c
tres braces de aquell totes altres cefsions,tranf
portacions , e alienacions, e dret de aquelles en
los dits noftres anteceffors , e encara en nos fey
tes per qualfeuol del principat de Cathalunya,
codel regne de Mallorques, e de les illes a ağl! 1
adjacents,damnificats per Caftellans ,o fotfmes
fes del dit Rey de Caftella, o per hauents caufa
mediada, o immediada dels propdits damnifi
cats fi, e en cas q lo dit regne, e tres braços dins
fpay de hun any de huy auant immediate fde
uenidor, e comptador, optaran, elegiran, e vols
ran la prefent cefsio, tranſportacio, e alienacio
dels propdits danificats del principat deCathas
lunya, e regne de Mallorques , eilles adjacents,
o hauents caufa mediada, o immediada de ağlls
acceptar, axi que fi dins lo dit any la dita obcio,
clectio, e acceptacio no fera feyta p lo dit regne
e braces
 in extrauaganti.
ebraces, que lo prefent capitol fia nulle,cas, e va
e vaje per nofeyt. Een cas que ladita obcio,
electio, e acceptacio fera feyta per lo dit regne,
e tres braços de aquell,que en la faluacio de pre
juhi dels dampnificats del dit principat de Čas
thalunya, e del regne de Mallorques , e illes ad,
jacents a aquell, e de hauents cauſa mediada, o
immediada de aquells qui en noftres antecef,
fors, e en nos no han fetes cefsions, tranſporta
cions , oalienacions , e lo dret, e poder de impos
far qualfeuol dret per pagar en tot, o en part
lursadjudicacions , oço que lo dit regne, e bras
ces ab aquells fe ferien auenguts en lo capitol
feguent fien enteles, e comprefes los dits damni
ficats axi be com los damnificats de la ciutat, c
regne de Valencia.
Idem R. Da. ca.
VIII.
Temprometem, e conuenim en
noftra bona fe real, e per fpecial
pacte perpetualment atorgam q
per los dits drets q donam ,tranf
portam , cefsionam, c atorgam , c
encara per altres drets que a nos pertanyen ara,
o en fdeuenidor per caufa , o cefsio de dampnis
ficats qui nofien de la dita ciutat, e regne de Va
lencia, o de hauents caufa de aquells, e encara a
qualfeuol altres damnificats , o hauents cauſa de
ağlls,o de nos, co per los hauets cenfals, o viola
ris enla dita quema, o dret de dos diners per lius
raper qualfeuol manera, no collire, exigire im
pofarem,ne prometrem queper nos, ne per nos
ftre primogenit fia impofat,exigit, collit, ne les
uat en la ciutat ne regne de Valencia deffus dits
alcun dret de quema,ne los dos diners per liura
ne altres drets.E tranſportã, e donã al dit regne
e tres braces de aquell dret, e poder de impofar
qualfeuol dret quels fia benvift fegons que de
jus en lo capitol vinte es cõtengut en cas que als
guns dampnificats de la dita ciutat, o regne, o
hauents caufa cenfals o violaris de aquells, o de
noftres anteceffors , o de dampnificacions fetes
als deffus dits dela ciutat,o regne qui no eren, ni
fon en noftres anteceffors , o en nos cefsionades
o tranſportades en e fobre la dita quema, edret
de dos diners per liura degueffen effer pagats
en tot, oen partida ,o deço que los propdits dam
nificats ,o hauents cenfals, o violaris, o caufa me
diada,o immediada de aquells, o de noftres an
! teceffors feferien auenguts ab lo dit regne, ebra
ces:la qual promifsio fem aytant com fenspre
Fo.xxvj .
juhi dels propdits damnificats de qui fia interes
fora nos per raho de les damnificacions fetes als
habitants , e incoles de la dita ciutat, e regne en
lo temps que habitauen, o incidien en aquell, o
deldret de aquells fi alcun nan fer poden, e pros
cchir pot de fur, e raho a coneguda, e determina
cio dels jutges cõtenguts en lo propfeguent cas
pitol. Lo qual dret los faluam, e volem que has
jen en los drets per aquefta raho en apres impo
fadors, o en altra manera fegons per jufticia per
los dits jutges fera conegut, e determenat.Eſal
uamaxi mateix al dit regne, e braces de aquell
tot lur dret fialcun nan, elospertany, e daci auāt
hauran ols pertanyera.
Idem R. Da. ca.
IX.
Es auant fobre los dampnificats
de la dita ciutat, e regne de Vas
lencia qui en temps de lesdamp
nificacions eren incoles , e habita
Mdors de la ciutat, eregne deffus
dits,o hauents caufa de aqlls, e fobre los cenfa
liftes, eviolariſtes , o hauents cenfals, o violaris, c
tots altres donfeuol fien quisdiguen hauer dret
en la dita quema, o marca quis cull en lo dit res
gne de Valencia , e dret de dos diners per liura
com fe diga per alcuns q aqlls ferien ja pagats, e
fatiffeyts en tot, o en part, & aliàs que no hau
rien alcun dret ne bons titols, e per hauer ço que
refta en poder de clauaris, o diputats, o adminis
ftradors, o altres officials qui fon, o fon ftats de
la dita quema que fes cullida en la dita ciutat, e
regne de Valencia. Reuocades totes, e qualfes
uol commiſsions particulars fetes a qualfeuol
jutges de les cofes deffus, e de jusfcrites, coma
nam a micer Berthomeu Delmas, micer Fraces
Blanch, ehun altre aquell anos eligirem gaps
pellats los dits damnificats ,cenfaliftes , o violari
ftes, oaltres quis diguë hauer dret enla dita ğma
e los clauaris, collidors , adminiſtradors , e altres
deffus dits e inftigadors per part del regne, etres
braces de aqll:lo qual e quals los dits jutges pu
xen elegir, e crear, e en cas q coneguen quey fia
neceffari, caltres qui appellar hi faran, e hoyts
los comptes, e regoneguts los titols, e dret dels
deffus dits determenen , e declaren fi alcun dret
e quin,ne qual los pertany en e fobre la dita que
ma, o marca , e dos diners per liura per los dits
furs ordenats, e que condemnen, eabfolguen los
deffus dits, e quefobre les dites cofes facen breu
efpatchada jufticia procehint fumariamet , e de
Dd n pla
 Fori Valentie
pla atteſa ſolament la veritat del feyt. La qual
commifsio fem cum incidentibus , & dependen
tibus, e prometem aquella no reuocar, e que la
dita commifsio feftena a les cauſes pendents fi
alcunes ni ha. Eque los dits jutges facen me,
tre en poder del Sindich de la dita ciutat de Va
lencia los dits comptes com examinats, e diffis
nits hauran aquells, lo qual Sindich ftoig, econs
ferueaquells en lo archiu de la ciutat per lo dit
general del regne,e tres braces de aquell fegons
dauallprouchim per femblant en la reftitucio ,
e recondicio dels titols de lesdites cefsions de
aquells.
¶Idem R. Da. ca.
X.
En cas que per los dits jutges fera
fentenciat, o declarat per fenten
cia, o declaracio paſſada en coſa
jutjada, los dits damnificats qui en
temps de les lurs damnificacions eren incoles, e
habitadors de la ciutat, eregne deffus dits cens
faliſtes,violariſtes , o altres hauents caufa medias
da, o immediada de aquells propdits dampnifi
cats, oalcu , o alcuns de aquells hauer alcun dret
en la quema , o marca , o en los dos diners per lis
ura impofadors fegons lo dit fur, e operço ques
feran compofats ,o auenguts ablos damnificats ,
o hauents caufa de aquells mediada, o immedia
da ental cas & non aliàs ne abans per ſatiſfer ço
que fera jutjat per los dits jutges , ofera compo
fat fia impofat per lo dit regne, e braços , ço es
per lo bisbe de valecia , lo maeſtre de Munteſa,
lo duch de Gandia,hun jurat de la ciutat deVa
lencia , e altre jurat dela ciutat de Xatiua aquell
que cafcuna de les ciutats volra elegir : lo qual
puxa variar fegons que a cafcuna de les dites
ciutats plaura, o per la major part dels dits fis
pus ni haje de caſcun braç en loch,en nom, e per
partdel ditregne, e braços a coneguda dels da
munt dits per auctoritat , e poder noftre, cert
dret en totes, e qualfeuol mercaderies que ſeran
mefes,o treytes enla entrada, o exida que faran
del regne de Valencia en regne de Caftella , elo
dit dret fia general a totes perfones qui metran,
o trauranles dites mercaderies. E que dit dret
dur tan folamenttant com fera neceffari a pagar
les dites adjudicacions, o encara compoficions,
o auinences fi per lo dit regne de Valècia, e tres
braços de aquell feran feytes ablos deffus dits
damnificats, cenfaliſtes, violariſtes, e altres has
uents caufa de aquells, e mifsions que per les dis
tes cofes, e rahons fe conuendra fer tant fola,
ment.Les quals meſsios fe hajen a tatxar per los
dits jutges. Eque los elets en lo prefent capis
tol hajen poder de fubftituhir caſcun perfona
de fon braç: entes empero que les dites fis perfo
nes hajen a jurar ans que vfen del prefent poder
que be,e lealment fe haurã en lo impoſamět del
dit dret. E que fi poran trobar arrendament, o
arrendaments vn, o molts del dit dret que fia
profitos al dit regne a exaguar,ço es quelarrens
dador, o comprador, arrendadors , o compras
dors del dit dret fe hajen a parar a fon carrech, e
ab fon treball pagar, e fatiffer tots, o part de as
quells per qui lo dit dret fera impofat enles quan
titats a ells adjutjades, o ab ells compofades , o
auengudes, e encara les meſsions que faran ağlI
o aquells. E fi tal arrendament , o arrendaments
profitofes noporan trobar hajen poder de arren
dar en encant publich fegons es acoftumat en
femblants feyts, e en altra manera , o collir lo dit
dret al major profit, e menys dan que poran del
dit regne, o braces ,e hajen poder de crear,e mes
tre hun clauari, o altres officials , e miniftres nes
ceffaris , en cas que facen arrendament, o arrens
daments, o en cas que cullen lo dit dret: lo qual
clauari haja a retre compte cafcun any a les di
tes perfones, o major part de aquelles, les quals
hajen poder de hoir, ediffinir los dits comptes.
Idem R. Da. ca.
XI.
Anam quel fur pernos feyt fo
bre lo colliment, e leuament de
la dita quema fia feruat.E reuos
¦
cam tots, e qualfeuol jutges, co 1
M
llidors, clauaris,fcriuas, e qualſe
uolaltres officials de la dita quema , o marca , e
dret de dos diners per liura, carrendadors dels
dits drets, e hauets caufa de aquells, e hauem los
deffus dits, ecaſcun de aqlls per reuocats.E ma
nam qfia leuada de cotinent,e de fet la dita que
ma, e aquella de fet leuam, e hauem per leuada
elacaxa, e caxes de aquella de la dita ciutat, e
del dit regne com ab la preſent executant lo dit
fur nou vullam aquelles hauer per leuades. E
volem q de la dita reuocacio , e leuament fia fey,
ta crida publica per la dita ciutat, e per tots los
altres lochs del dit regne.Aço empero volem, c
manã ab la claufula pofada deffus en la fidel di,
huytencapitol, la qual começa.La qual prouifio
fem aytant co fens prejuhi dels dãpnificats.&c.
Idem R. Da. ca.
xij .
 in extrauaganti.
XII.
Temprometem, ftatuhim, c orde
nam per nos,e noftres fucceffors q
fi en fdeuenidor los dits damnifi
cats de la ciutat y regne de Valen
cia qui en temps de lurs damnificacios eren in
coles, o habitadors de la ciutat, e regne deffus
dits,o hauents cenfals,violaris, o en altra mane
ra caufa de aqlls qui no han feyt cefsios , o traf
portacions en nos, o en anteceffors noftres de
lurs damnificacions , cenfals ,violaris, o afsignas
cions faran daci auant en alguna manera per fi,
op intermedia, o intermedies perfones, vel al's
qualitercung cefsio, tranſportacio, venda, dos
nacio,permutacio, o alienacio de lur dret en tot
o en partida en nos, o en muller noftra , o en nos
ftre primogenit, o muller de aquell,o en qualſe,
uol altre noftre fucceffor : o en noftre fifch, o en
vniuerfitat,o vniuerfitats, collegi, o collegis del
dit regne:tals vendes, donaciõs, cefsions, tranf
portacions, e alienacions fien caffes, nulles, e va
nes:e que nos, ne los deffus dits, o alcus de aqlls
nonspuixam,opuxen alegrar de ağlls : ans fien
haudes per no feytes, e fi feytes eren ara per las
uors volem que fien del dit regne, e braces fens
pagar alcun preu .
Idem R. Da. ca.
XIII.
Esauant abfolem , leuam , e foltam
totes, e qualfeuol inhibicions per
nos feytes en general , e en fpes
M
cial de entrar enloregne de Cafte
lla, e de portar, etraure hauers en, o del dit res
gne de Caftella. E atorgam que noftres fotfs
mefes , e altres puxen entrar, e exir en lo dit res
gne de Caftella per qualfeuol lochs, ports, o
parts axiper mar com per terra, e axi per ays
gua dolça com falada , e traure, e metre hauers,
bens, e mercaderies del dit regne de Caftella en
lo regne de Valencia , e del regne de Valencia
en regne de Caſtella franchs de quema, e dels
dits dos diners per liura. E aximatex atorgam
als Caftellans, caltres fotfmefes delRey de Ca
ftella que puxen entrar, e exir mercaderies , has
uers, ebens del regne de Valencia en Caftella ,
e del regne de Caftella enregne de Valencia
per qualfeuol parts, lochs, o ports axi per terra
com per mar, caxi per aygua dolça comfalada
franchs dels dits drets de quema , e dos diners
per liura.E volem, c manam quede continent, c
Fo. xxvij.
de feyt del prefent capitol fia feyta crida publis
ca per la dita ciutat de Valencia , e altreslochs
deldit regne. Entenem empero que per lo pres
fent abfoluiment ,lcuament,c foltament, e licens
cia de entrar, e exir, traure, e metre mercades
ries, e altres cofes fobredites no fon enteſes , ni li
cenciades les nou cofesfpecialmet vedades per
furs,e priuilegis del dit regne fegons lo entenia
ment,epratica de aquells.
Idem R. Da. ca.
XIIII.
Es auant volem , e manam a no
ftres theforer , racional , protono
tari, ſecretaris , ſcriua de la quema ,
e qualfeuol altres fcriuans, e perfo
nes en pena de cinchcents florins dor comuns
Darago dels bens dels contrafahents exhigi
dors que decontinent que requeſt ſeran per lo
Sindich de la ciutat en nom del regne, e braces
deffus dits donen, e reftituhefquen francament
al dit Sindich los titols de les dampnificacions
fetes als habitadors, e incoles de la ciutat, e res
gne deffus dits qui habitauen, e incolien en as
quells en lo temps de les dites dampnificacions,
cencara les cefsions deles dites damnificacions,
e marques als fenyors Reysen Pere pare no
ftre,o al Rey en lohan frare noftre, o a nos fey
tes,lo qual Sindich tinga aquelles en larchiu de
la ciutat de Valencia per lo dit regne, e tres bras
ces daquell, axi empero que lo dit Sindich enlo
acte de la tradicio, e liurament dels dits titols
haje a donar als hauents cenfals, e violaris,o al
tra caufa dels predeceſſors noftres, o de nos traf
lats autentichs dels dits titols, e cefsions , dels
quals daualla la caufa, o cefsio lur fi hauer la
volran a mefsio de aquells. Encara fia preftas
da obligacio, o caucio almenys iuratoria per lo
dit Sindich de voluntat dels dits regne, e bra
ces als dits hauents cenfals , violaris , o caufa de
exhibuir en la primera figura los dits titols fas
hents per ells tota vegada que requeſt ne ſera ,
e neceſſari ſia en juhi , o fora juhi, e que tots los
dits titols com feran liurats al dit Sindichfien
cfcrits , e meles en inuentari. E axi mateix
als deffus dits , ea cafcun dells fots la penafos
bredita que feta la opcio per lo dit regne, e bras
ces deles dampnificacions del principat de Cas
thalunya ,e del regne de Mallorques, e illes ad
jacents, de les quals parla en lo. xvij . capitol
fien casque lo dit regne faça la dita opcio dins
lo dit any donen, e reftituhefquen francament
Dd in al dit
 Fori Valentie
al dit findich en nom que deffus com requeſt ne
fera los titols de les damnificacions del dit prins
cipat de Cathalunya , e regne de Mallorques , e
illes adjacets, e les cefsions de les propdites dam
nificaciosals dits fenyors predeceffors noftres, o
a nos feytes en la manera, e forma contenguda
deffus dels altres titols.
Idem R. Da. ca.
XV.
Tem ordenam que fobre les dam ,
nificacions , emarques fdeuenido
res fien feruats los capitols de la
pau que es entre nos , e lo Rey de
Caftella fahent calcun Rey en fon regne juſti
cia a caſcun clamater,e damnificat, e en altra ma
nera feruant los dits capitols de la pau. Entes
empero que fi lo dit Rey de Caftella , officials
efotfiefos de aquell no feruara , o feruaran a nos
los dits capitols de la pau que en aquell cas nos
puixam prouehir fobre les dites damnificacions
e marques fdeuenidores fi e fegōs a nos feravift
neceffari, e expedient, appellat, e hoit lo dit re
gne, ebraces, e les fis perfones eletes deffus per
lo dit regne en lo capitol vinte en cas que per la
dita rahono hagueffem, o volgueffem impofar
alcun victigal, o dret en lo dit regne.
Idem R. Da. ca.
XVI.
Tem ordenam que los dits jut
ges hajen hauer per fon falari per
decedir , e determenar les dites
queſtions, e comptes cafcun
forins, e no pus: e no puixen los
dits jutges hauer, ne exhigir alcũa cofa , o falari
de alcuna de les dites parts :los quals flo:
rins fien pagats a caſcun dels dits jutges, ço es
florins en lo començament, e determenats
los dits fets, e no abans los reftants florins a ca,
fcu. E per major endreçament de les dites cofes
prouchim que fia feta de part noftra miffatgeria
vna vegada tant folamet en cas que mefter fia al
dit Rey de Caftella amefsio empero del dit re
gne, e braces per obtenir del dit rey de Caftella
reuocacio,fobrecchiment, o altra bona prouifio
de, e fobre les côtraries inhibiciosp lo dit rey de
Caftella fetes , e reuocacio de la quema , o altres
qualfeuol drets quel dit Rey leua de fotfmeſes
noftres , e detractar, e concordar ab lo dit Rey
manera fobre la fatiffacio deles damnificacions,
e marques fdeuenidores. E que les perfones que
iran en la dita miſſatgeria fien elets per nos.
Idem R. Da, ca.
XVII.
Rouchim encara q les penyo ,
res leuades an Pere Cirera, can
Ioan Rauanera, e alcuns altres,
dels quals es jutge micer Antos
nide Lago, e encara aqualfeuol
altres de qui lo dit micer Antoni no fia jutge fc
tes per raho de la quema ğls era demanada per
los collectors, cofficials de aquella dita quema
fien reftituidesfrancamet de cotinent,e de feyt,
eğ loproces ques menaua dauant ell fis vol ci
uilment,fis vol criminal praho de la dita quema
ces, e daci auant als deffus dits, ne altres no ſia
feta queftio. Manant que qualfeuol capleutes,
obligacions, o caucions de perfones, o de bens
per ells, o per alcuns dells preftadesfien cancella
des,enos ara per lauors cancellam, e hauem per
cancellades.
Augmentacio & anticipa
cio doni, & quòd certa pars conuertatur in
redemptionem patrimonij regij.
Martinus Rex. Anno. M. cccc. iij.
Valentie.
I.
Teft certum quòd pro predictis des
putati electiper tria brachia dicte cus
rie inferius nominati fecerunt nobis
donum , feu profertam infra contentamfubfor
mis, conditionibus, & modis contentis incapitu
lis fequentibus.
Idem R. Da. ca.
II.
Per les dites cofes Senyor, e per
cinch milia florins per als damnifi
cats de Serdenya dels teps dels Se
nyors Reys en Pere,e en loan qui
fon de laciutat de Valencia diftribuhidors a co
neguda dels deputats del regne en tots, o en als
cuns en la forma , e per les quantitats que als dits
deputatsfera benvift. Lo regne profer, e fubue a
vos Senyor vltra lo do a vos ja fet per la cort, c
anticipacio dels quaranta milia florins del dit
do de treta milia florins, dels quals loscinch mi
lia fien pals damnificats de Serdenya , e los deu
milia pera quitament a vos fenyor, c los reftants
quinze milia q fienpera vos Senyor p coplir ço
qes degutper la cedula de comptador ,e altres.
Idem
 in extrauaganti.
Idem R. Da. ca.
III.
Mes auat fenyor lo regne dels huytas
ta milia florins de la proferta dela dita
E cort a vos feta confignats al quitamēt
del dit patrimoni quite tantoft pera vos fenyor
les redes de Morella ,e fesaldees,les quals totes
fegons lo memorial dels miffatgers fon quarans
ta milia fols,efon alienades ab carta de gracia p
hun milia cinchcents norata e hun florins.
Idem R. Da. ca.
IIII.
Mes auant de la quantitat dels dits
huytãta milia florins quite tantoft les
rendes de la vila Dalgezira , les quals
fegons lo memorial del miffatger de la dita vila
fon vint milia fol's, e fon alienades per preu de
vint miliaflorins.
Idem R. Da, ca.
V.
Naxi fenyor quel general fe carre
ga tantoft los cenfals, e violaris, e
los altres deffus dits per les quanti
tats deffus dites fobre fi.E les redes
de les dites viles fien rebudes pfis anys mig per
mig egualment entre vos fenyor, e lo dit genes
ral,o per aquell, o aquells qui feran deputats per
al quitament, ço es quel primer any vos Senyor
prengats les rendes de Morella, e fes aldees, e
lo general les rendes de Algezira. E lo fegon
any vos Senyorprengats les rendes de Algezi
ra, e lo general, e los deputats per al dit quita
ment les rendes de Morella ,e fes aldees en paga
efatiffactio deles penſions, intereffes, e miſsions
dels carregaments dels dits cenfals ,e violaris . E
axi interpauladament ſia ſeguit per los dits ſis
anys.
Reuocatio quarundam
prouiſionum obtentarum a rege lohanne
homines magiftratus Muntelic , co quia
fuerunt fignate per Andream Saluatoris.
I.
Os Martinus Dei gratia Rex
Aragonum , Valentie, Maioris
caru,Sardinie, & Corfice, Cos
meso Barchinone , Rofsilionis
&Ceritanie.Supplicationi per
brachia Eccleſiaſticum,Militare,&Regalevni
Fo. xxviij.
uerfitatis regni Valentie in curia generali quam
regnicolis Valentinis celebramus nobis oblatis
pro fcriptis fic duximus in noftri concilio proui
dendum, & ordinandum quòd reuocamus , caſſa
mus, irritamus , annullamus , & totaliteraboles
mus ac illa omni robore firmitatis: efficacia , &
' ,& cenfemus
valore de cetero carere decernim?
veluti fi facta nonfuiffent capitula , & prouifio
nes inferius defignata, obtenta p fubfcriptos ab
illuftrifsimo dño lohanne rege Aragonů fratre
&predeceffore noftro memorie laudedigne, &
cius curia co quia fignata per manuAndree Sal.
Primò quedam capitula dicto domino fratri no
ftro per iuftitia, iuratos ,probos hominesvniuers
tatis ville de Onda oblata cum quibus inter alia
petebatur ab eodem populationem dicte ville
laudari , approbari , & confirmari . Data & a&
ta
in regali ciuitatis Valentie vltima die Aprilis.
anno à Natiuitate dñi.M.ccc.xciñ . Et claufa P
Bonanatu Egidij dicti fratris noftri fcriptorem ,
& auctoritate regia per totam terram, &domi
nationem fuam notarium publicum. Item alia
capitula quibus iuftitia , iurati,probi homines, &
vniuerfitates ,caftri,& loci de Benifames &ter
minorum ipforü fupplicabant interalia vt idem
frater nofter cis laudaret, approbaret,& confirs
maret populatione dictorum caftri,& loci.data
&acta dictis loco die & anno,& claufa per Bo
nanatum Egidij fupradictum. Etiam duas lites
ras,altera quarum baiulo , & collectori ad collis
gendum mediu pedagium vocatum de albarras
zino eius locumtenenti , & quibufuis alijs officia
libus mandabatur ne de cetero pedagium iam
dictum ab hominibus villede Onda vllatenus
exigerent etiam feu leuarent:& altera precipics
batur iudici ciuitatis Turoli alijség officialibus
& etiam quibufuis lezdarijs , pedagiarijs , leuas
toribus ,collectoribus , feu exactoribus iurium ,
; vt pro herbagio ,
feu vectigalium quorumcunq
carnerajo,pafagio ,lezda, pedagio ,portatico , mẽ
furatito, penfo, aut quauis alia confuetudine no
ua, & veteri ftatuta, vel ftatuenda ,aut alia quali
bet ab vniuerfitate dicte ville de Onda feu cius
fingularibus nihil de cetero exigerent . DataVa
lentie vigefimo die Madij. Anno proxime dis
to. Nec minus quedam capitula in dicto res
&
gali dicta vltima die Aprilis acta, & data , ſub
certis conditionibus vniuerfitatibus villarum
&locorum tenentie de Cuella conceffa , quibus
eis per dictum fratrem noftrum fuit indultum
inter alia quod quotiefcunc fibi videretur pro
maiori &vtiliori expeditione appellationis fup ,
Dd in plicas
 Fori Valentie
plicationis, &recurfus ad ipfum regem fiendo,
rum exinde tornare pofsint ad forum Aragos
nie &illo vti feq regulare cum eodem. Nihil
ominus capitula alia dicto fratri noftro pro con
feruatione patrimonij regaliarũ , & iurium que
ipfe habebat, & fibi pertinere poterant, & des
beant in villis, caftris , locis & vniuerfitatibus, &
corum fingularibus magiftratus Muntefie vide
licet in fancto Mattheo, Trayguera , Canet, la
Iana, Calig, Paniſcola, Benicarlo, Vinalaroç,
Alcala, les Coues, Villanoua, Salzadella, Al
bocacer, Tirig,Sarratella, Ares, &Villafames.
Periuratos & indicum ciuitatis Valentie oblas
ta quibus inter alia fupplicabant vt idem fras
ter nofter ei , & regie corone perpetuo retines
ret omnia iura tam recurfuum quàm appellatio
num , vel iuris firmarum, aut iurium prehemis
nentiarũ, & regaliarum quarumlibet pertinens
tia fibi in villis, caftris & locis dicti magiftratus
tam in generali quàm infingulari. Data & acta
in dicto regali.xxix. die dicti menfis Madij, &
claufa perfcriptorem fupradictum. alia inquam
capitula in dicto regali vicefima quarta proxi
me dicti menfis data & acta , per dictum fcri
ptorem claufa, quibus findici, & procuratores
vniuerfitatum , villarum, & locorum dicti ma
giftratus inter alia fupplicabant dicto fratri nos
ftro vt corumpriuilegia,franquefias, libertates,
& alias gratias per predeceſſores fuos eis, vel
ordini de Muntefia indulta in tantum quantum
concernerent corum vtilitatem, & profectum
laudaret, approbaret & etiam confirmaret.Nec
minus alia capitula loco, die & anno proxime
dictis. Data & acta claufa per dictum fcri,
ptoremperquem vniuerfitates villarum,& lo,
corum fancti Matthei, Traygarie, Canet, lane,
Calig, Panifcola, Benicarlo,Vinalaroç , Alcala,
les Coues,Villanoua, la Salzadella, Tirig, Al,
bocacer, la Sarratella, Ares, e Vilafames ,petes
bant ab codem fratre noftro inter alia vt in caus
fis , queſtionibus, & debatis que tunc erant, ſeu
effe fperabantur inter vniuerfitates villarum, ca
ftrorum, & locorum predictorum coniunctim,
vel diuifim ex vna parte, & magiftrum Mun
tefie & eius ordinem ex altera vertentibus co
ram co vel fui audientia ac officialibus interue
nirent, & partem facerent procuratores , & ads
uocati fifcales ipfius Curie: necnon quadam pro
uifionem , datam Dertufe.viij.dieTulij anno pre
dicto cum qua per ipfum dominum conceffa ex
titit iuftitijs, iuratis, probis hominibus , & vni
uerfitatibus villarum & locorum omnium mas
giftratus Muntefie licentiam imponendi fifas,
fiue impofitiones in pane,vino, carnibus & alijs
in cadem prouifione defignatis. Deinde literas
duas,alteram iuftitie, iuratis & concilio ville de
Onda,&alteram iuftitic, iuratis & concilio lo
ci de Villafames directas. Datis Valentie die.
xxj.dicti menſis Madij quibus eis dictus frater
nofter prouidens ne merum, & mixtum impes
rium ville & loci predictorum, & alia quelibet
iuredictio alta & baxia ad ipfa merum & mix,
tum imperium pertinens lederetur, & manda,
bat quodiuramentum per officiales anno quoli
bet in fefto Pentecoftes preftandum pro inters
effe, & conferuatione iurium & regaliarum res
cipi haberet a quolibet ipforu officialium abfo
preiudicio tam in proprietate quàm in poffef
fione vtriufq partis per baiulum regium ville,
& loci iam dictorum feu in eius poffe . Succef
fiue aliam literam magiftro & fratribus dicti or
dinis , ac vniuerfis officialibus regijs directam,
datis Valentie vicefima die dicti menfis Madij
qua per dominu regem eis iniungebatur, ne vnis
uerfitati de Onda intra tépus ad quod eis extite
rant conceffe in imponendo fifas fiue impoſitio
nes in, & fuper rebus in dicta concefsione con
tentis , & eas leuando , & colligendo ac aliàs in
vtendo alijs gratijs eis concefsis exinde nullate
nus impedirent.Et etiamduas cartas falueguar
die conceffas alteram viuerfitatibus & fingulas
ribus perfonis villarum & locorum fanctiMats
thei villis Tragarie,Canet, Calig, lane, Paniſco
le, Benicarloni, Vinalaroç, Alcala, Couarum,
Albocacer,Tirig, Salzedelle, Vilanoue, Ares,
& Villefames dicti magiftratus. Datis Valens
tie.xxiiij.die Martij anno predicto. Et alteram
vniuerfitatibus &fingularibus perfonis villarŭ
& locoru tinentie de Culla ipfius magiſtratus.
Datis Valentic. xxiiij . die Aprilis anni proxi
me dicti, quam prouifionem die fubfcripta de
benignitate noftra, & ad fupplicationem dicte
curie per noftrum protonotarium publicari man
dauimus in codem. Quaretenore prefentis
mandamus illuſtri Martino Dei gratia Regi
Sicilie,ducatuu , Athenaru,&Neopatrieduci
Gubernatori gñali primogenito não precharo
poftog dies nfos in omnibus regnis, & terris nŕis
feliciDeo propitio fucceffori gubernatori regni
&iuftitie ciuitatis Valētie ceteriség vniuerſ &
fingulis officialibus nfis,& eorum locatenenti,
busprefentibus & futuris pro prima & fecũda
iufsionibus quatenus prouifionem,& ordinatio.
nem noftras fupra infertas teneat & obferuent,
perpe,

in extrauaganti.
perpetuo ac faciant ab omnibus inuiolabiliter
obferuari, & non contrafaciant nec aliquem vel
aliquos contrauenire finant aliqua ratione.Das
ta in palatio regali ciuitatis Valètic, intus quan
dam aulam fiue domu vbi dicta curia celebra,
tur vicefima octaua die Septembris anno à nas
tiuitate domini . M. cccc.iij . Do.Maſco.
Quod per priuilegium
conceffum per dominum regem fuper he
rentijs farracenorum non fiat preiudicium
brachijs Ecclefiaftico , & militari nec dos
mino regi .
I.
Artinus Dei gratia,rex Aragonũ ,
Valentie,Maiorìcarũ , Sardinie, &
Corfice: comes Barchinone, rof
Mfilionis & Ceritanie:Illuftri Marti
no Dei gra regi Sicilie, ducatuumóg Athenaru
&Neopatrie duci, gñali gubernatori & primo
genito nfo precharo, poft dies noftros inomni
bus regnis & terris noftris, felici deo ,ppitiofuc
ceffari:necno gubernatori regni &iuftitie ciuis
tatis Valétie, ceteris vniuerfis &fingulis offi
cialibus noftris vbilibet cõftitutis,& eorũ loca,
tenentibus,Salute & dilectione. Quia per bras
chia Ecclefiafticũ & Militare regni Valentic in
gnali curia quam celebramus regnicolis dicti re
gni in viam grauaminis oblatu nobis fuit capis
tulum fequens. Ite Senyor com per hun pris
uilegi qui de poch temps ença es eltat moſtrat
per los Moros de la Moreria de Valecia al bats
gnal: lo qual priuilegi fon feyt per lo fenyor
rey en Pere DatisValetic quinto caleñ.Februa
rij,anno dñi. M. ccc . xlix. Per herencies de
Moros pertanyents al fenyor dels lochs lo dit
batle fa proceffos, e demandes de tals herencies
pera ops de moros qui no fon dels dits lochs, ea
requefta de aquells, ofens requefta : la qual co
fa es molt prejudicial als ditsfenyors dels lochs:
majorment com lo dit alt fenyor en Pere ab hu
mil, e fubjecta reuerencia parlant nou deuie, o
podie fer en prejuhi dels dits prelats, eperfones
Ecclefiaftiques, barons, e homens de paratge.
Perço fenyor fia voſtra merce reuocar, e hauer
per nulle, e reuocat lo dit priuilegi tant com es,
opuxa efferprejudicial als dits prelats perfones
Ecclefiaftiques, e homens de paratge. Nos
ad fupplicationem brachiorum predictorũ eis
dem grauamini prouidimus in noftro confilio
per prouifionem inferius inſertam , quam die
Fo.xxix.
fubfcripta de benignitate noftra, & ad fupplica
tionem dicte Curie per noftrum protonotarium
publicari mandauimus in curia fupradicta cuius
prouifionistenor eft talis. Lofenyor Rey no
enten ne vol quel dit priuilegi fia atorgat en pre
juhi feu, ne dels dits braços fupplicats. Vobis
& cuilibet veftrumdicimus, & mandamus de
certa fcientia, & expreffe pro prima & fecunda
iufsionibus quatenus prouifionem noftram ſu
perius infertam teneatis, & obferuetis perpetuo
acfaciatisab omnibus inuiolabiliterobferuari &
non contraueniatis nec aliquem contrauenire fis
natis aliqua ratione. Datis in palatio regali ci
uitatis Valentie, intus quandam aulam fiuedos
mum vbi dicta curia celebratur die vicefima
octaua Septembris , anno à Natiuitate domini.
Do. Maſco.
M.cccc.in.
2 Reuocatio pariagij &
quòd non pofsit trahi ad conſequen
tiam cius impofitio.
I.
Artinus Dei gratia , rex Aragos
num ,Valentic ,Maioricarum , Sar
dinie, & Corfice, Comes Bars
chinone, Rofsilionis ,&Ceritanie .
Illuftri Martino Dei gratia, regi Sicilie, Ducas
tuum Athenarum ,& Neopatrie duci, genes
rali gubernatori , & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ters
ris noftris felici deo propitio fucceffori , necnon
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,
ceteris vniuerfis & fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis , & corũ locatenentibus falu
tem &dilectione . Quia per brachiu eccleſiaſti
cum &militare regni Valentie in generali curia
quam celebramus regnicolis dicti regni in viã
grauaminis oblatum nobis fuit capitulu fequés.
Item copervos fenyor fia ordenat decert vi
&igal, o tribut fia leuat, e pagat enlo regne de
totes cofes qs naucgara per mar per dret appe
llat pariatge : les quals cofes fenyor ab humil, e
fubjecta reuerecia voftra parlat no deuiets, epo
diets fer de jufticia fens voler, e cöfentimet pre
cedet de tots los braços del regne en corts gene
rals del regne donat, e pftat, c fia cofa molt pres
judicial, e dãnoſa a tot lo regne per q humilmēt
fuppliqn lavrafeñoria qvullats, emanets del tot
releuar lo dit victigal, e tribut, eq aqll daciauat
no fia leuat en algunes parts del regne. Nos
ad fupplicationem brachioru dictorum eidem
Dd v grauami.
 Fori Valentie
grauamini prouidimus in noftro cöfilio per pro
uifionem inferius inſertam ,quam die ſubſcripta
de benignitate noftra , & ad fupplicationem dis
te curie pernoftru protonotariu publicari man
&
dauimus in curia fupradicta , cuius prouifionis
tenor eft talis . Proucheix lo Senyor Reyğ
lo dit pariatge ces, e fia releuat paffat lo dit ters
mini al qual fonatorgat :e que lo paffament , ele
uament del dit pariatge no fia tret a confequen
cia en fdeuenidor contra los dits braços , o alcun
daquells. Vobis & cuilibet veftrü dicimus &
mandamus de certa ſcientia & expreffe pro pri
ma & fecunda iuſsionibus quatenus prouifione
noftram fuperius infertam teneatis & obferues
tis perpetuò, ac faciatis ab omnibus inuiolabili
ter obferuari ,& non cõtraueniatis , nec aliquem
contravenire finatisaliqua ratione . Datis in pas
latio Regali ciuitatis Valentie intus quandam
aulam fiue domum vbi dicta curia celebratur .
no
die.xxviij.Septembris.an à natiuitate domi
Do Mafco.
ni M.cccc. tertio .
De modo & forma
qualiter vaffalli magiftri Muntefie poffunt
habere recurfum ad dominum Regem .
I.
Artinus Dei gratia rex Aragos
num,Valentie, Maioricarŭ , Šar
dinie,& Corfice, Comesa Bar
chinone, Rofsilionis , & Cerita
nie. Illuftri Martino Dei gratia,
M
Regi Sicilie, Ducatuum Athenary, & Neo
patrie duci, generali Gubernatori , & primoge
nito noftro precharo, poft dies noftros in om
nibus regnis &terrisnoftris felici , deo propitio
fucceffori,necnon gubernatori regni & iuftitie
ciuitatis Valentie ceteris vniuerfis & fingu.
lis officialibus noftris vbilibet conftitutis & co
rum locatenentibus falutem & dilectionem .
Quiaper brachiu Eccleſiaſticũ regni Valentie
in generali curia quam celebramus regnicolis di
&i regni in viam grauaminis oblatŭ nobis fuit
capitulu fequens. Item Senyor com los vaſ
falls de les quatre fetenes del maeſtrat de Mun
tela:ço es de la fetena defent Matheu ,de Panis
fcola, de Trayguera , de les Coues, e lo loch de
Ares vullen, e atteten hauer de fet recors a vos
Senyor,e a voſtre gouernador per los greuges
los quals affermen a ells effer fets per lo macftre
de Muntefa: fobre lo qual recors han haudes , e
tretes algunes prouifions del Senyor Rey en
Ioan frare voftre : la qual cofa es contra dret, e
molt prejudicial al dit orde , e jurifdictio Eccles
fiaftica, com les dites fetenes, e loch Dares fien
1
patrimoni de la fgleya en fin franch alou abtota
jurifdictio. E lo dit maeſtre ſia perſona Eccles
fiaftica,del qual no deu effer haut recors a vos
Senyor, o a voftre gouernador: mas a fon jutge
competent Ecclefiaftich . Perquefuppliq lo dit
braç qfia merce de vos Senyor de fer reuocar, 1
chauer per reuocades les prouifions damunt di
tes:e tot ço , e quant daquen ſes ſeguit , e proues
hir,manar, e ordenar que lo dit recors a vos Ses
nyor, ne a vře gouernador , ne a altres officials
voltres no puxa effer feyt, o haut. Manant als
dits Gouernador, e officials que lo dit recors no
admeten , e ſi lo contrari fera fet que aqlls , e tot
ço que daquen fe feguira fia cas, nulle , irrit, eva.
Nos ad fupplicatione brachijpredicticidem
grauamini prouidimus in noftro cofilio perpros
uifione inferius infertã quã die fubfcripta de be
nignitate noftra,& ad fupplicatione dicte curie
per noftru prothonotariŭ publicari mădauimus
in curia fupradicta cuius prouifiois tenor eft tas
lis. Lofenyor Rey a prefent no ha deliberat
en la jufticia del preſent capitol : mas referua as
quella a pus ampla , e major deliberacio , e deter
minaciofua. Empero volent tolre tota mates
ria de greuges , e precloure via de gftions , e litis
gis ftatuheix , e ordena que entretant , e encara
apres perpetualment en cas quel dit fenyor des
termen a ell, e a fon dit gouernador deure, e pos
der effer recorregut fia entre les dites parts obs
feruada la prouifio , emanera feguents . Esafas
ber que nofia ni puxa effer haut recors al dit fes
nyor,neafon gouernador de injufticies , e greus i
ges fets, o fahedors per los maeftres , eloctinents
Tuts comanadors , o frares del dit orde de Mun
tela , o per officials ordinaris , o delegats lurs , o
dalcu dells ino demanada primerament corres
Etio del greuge , o injufticia , e puys trobada jus
fta fadiga deles dites injufticies ,o greuges en lo
dit macftre lur fobira , o en los fucceffors dağll
fi feran preſents en lo regne de Valecia: e fi pres
fents noy feran en lurs loctinents generals fini
haura. La qual fadiga atrobada puxa la donchs
effer recorregut, e haja loch lo dit recors : puix
de les dites injufticies , o greuges lo agreujat no
pogues hauer remey ,o auxili ordinari de appel
lacio,o fupplicacio no es rahonable que puxa re
correr, ni hauer extra ordinari auxili de recors .
Mes encara ſtatueix e ordena que lo dit recors
permes en los cafos fobredits haja a ceffar eces
fic

in extrauaganti .
fi e quant los dits macftres, e los dits loctinents
lurs donaran , o affignaran als dits recorrents
jutges,o pendran affeffors idoneus, e no fofpito
fos de e ab confell dels quals offeren procehir,
e puix facen jufticia en les caufes dels dits recor
rents del article de e per lo qual hauran recorres
gut puix lo dit donament,o afsignacio de jutge
o preniment de affeffor, e offerta de fer jufticia
fia feta ans que fia començat a conexer del dit
recors. Statueix mes auant, e ordena lo dit Se,
nyor qfi alcun recorrera maliciofament, o inju
fta puix fia axi declarat per fcrit, o de paraula p
lo jutge del recors ſia tengut ipfo facto lo malis
cios, o injuft recorrent pagar les mifsions fetes
en lo dit recors en doble a lapart contraria ceſ
fant tota appellacio, e recors. Efi fera declarat
juftament hauer recorregut lo jutge del recors
tolga la injuſticia, o greuge fet , ereduheſca ağlI
a jufticia,o fisvolra compellefca lo jutge a tolre
e reparar aquell greuge ſegõs haura declarat lo
ditjutge del recors. Empero en tot cas per juſt
que fia ftat lo dit recors puys hi fia prouchit fes
gos prop deffus es dit torn la caufa als dits mac
ftre,o jutgeprimitiu. E lo qual jutge del recors
nos puxa cuocar, o tenir aquella en alcuna ma,
nera. Volaximateix lo dit fenyor que per la pre
fent prouifio, e cofes contengudes en aquella : la
qual fa per remediar no fia fet ni engedrat pre
juhialgu en poffefsio , o proprietat al dit fenyor,
ni a fon dret,ni al dit maeftre e ordeni a lur dret
Ne encara lo dit fenyor fia vift atorgar alcuna
cofa del dret del dit maeftre, e orde, nec ecotra
los dits macftre , e orde del dret del fenyorrey .
Vobis & cuilibet veftrum dicimus, & man ,
damus de certa fcientia & expreffe pro pri
ma & fecunda iuſsionibus quatenus prouifios
nem noftram fuperius infertam teneatis & ob
feruetis perpetuo,ac faciatis ab omnibus inuio,
labiliter obferuari, & non contraueniatis, nec
aliquem contrauenire finatis aliqua ratione.
Datis in Palatio regali ciuitatis Valentie intus
quadam aulam fiue domum vbi dicta curia ce
lebratur die. xxviij . Septembris. anno à nati
uitate domini millefimo quadringentefimo iij.
Do.Mafco.
Prouifio facta fuper
firma iuris propofita coram gubernatore
fuper congregationibus fieri affuetis per
homines magiftratus Muntefic.
I.
Fo.xxx
.
Artinus Dei gratia , rex Arago,
num ,Valentie , Maioricarum , Sar
dinie, & Corfice, Comes Bar
chinone , Rofsilionis ,& Ceritanie .
Illuftri Martino Dei gratia, regi Sicilie, Duca
tuum Athenarum , & Neopatrie duci, gene
rali gubernatori, & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros felici deo propitio ,in om
nibus terris & regnis noftris fucceffori, necnon
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie ,
ceteris vniuerfis & fingulis officialibus nos
ftris vbilibet conftitutis, & corum locatenenti
bus falutem & dilectionem . Quia per brachiữ
Ecclefiafticum regni Valentie in generali curia
quam celebramus regnicolis dicti regni in viã
grauaminis oblatum nobis fuit capitulu fequês.
Itefenyor co los dits vaffalls deles dites qua
tre fetenes, eloch Dares faheffen, e volgueffen
entre fifer ajufts per via de recors vel aliàs fer
maren de dret en poder del loctinent de gouer.
nador de regne de Valencia: la qual cofa es con
tra fur del Rey en Pere pare voltre: per lo qual
femblants ajufts no poden effer fets. Perque lo
dit braç fupplique que fia merce de vos fenyor
reuocar de fet, chauer p reuocades les dites fers
ma de dret, e altres enantamêts daquen fets, e fe
guits, e prouehir q femblats ferma, e altres enan
taments no fien fets , e ſi ſeran fets, e atteptats lo
contrari ğ fia nulle,irrit, cas , e va. Nos ad fuppli
catione brachijpredictieidem grauamini prou?
dimus in noftro confilio per prouifione inferius
infertam quam die fubfcripta de benignitate no
ftra,& adfupplicatione dicte curie per noftrum
prothonotariu publicari mandauimus in curia
fupradicta cuius prouifionis tenor eft talis . Pros
uidet dominus rex in quantu dicte cõgregas
tiones fiebant contra dictu forum domini regis
Petri, q dicta iuris firma non debeat admitti,
quare ipfam reuocat. Si vero cõgregatiões pre
dicte fiebat ex alijs caufis,& no erant contra di
tus dominus rex mandat o gubers
&ŭ forũ , di&
nator auditis partibus faciat iuftitia. Vobis
&cuilibet veftrü dicimus , &mādamus de certa
fciétia, & expreffe pro prima & fecuda iuſsioni
bus quatenus prouifionë noftra fuperius inſertā
teneatis & obferuetis ppetuo ac faciatis abomis
bus inuiolabiliter obferuari,& no cotraueniatis
nec aliqué contrauenire finatis aliqua rationc.
Datis in palatio regali ciuitatis Valentie, intus
quandã aulam fiue domũ vbi dicta curia celes
bratur die vicefima octaua Septembris, anno à
natiuitate domini. M. cccc.iij. Do. Maſco.
Idem
 Fori Valentie
Idem R. de cadem .
II.
Artinus Dei gratia rex Arago
num , Valentic, Maioricaru,Šar
dinie, & Corfice, Comes Bar
chinone, Rofsilionis , & Ceritas
Mnie . Illuftri Martino Dei gratia,
Regi Sicilie, Ducatuum Athenaru, & Neo
patrie duci, generali Gubernatori , & primoge
nito noftro precharo, poft dies noftros in om >
nibus regnis & terrisnoftris felici, deo propitio
fucceffori, necnon gubernatori regni & iuftitie
ciuitatis Valentie ceteris vniuerfis & fingu
lis officialibus noftris vbilibet conftitutis & cos
rũ locatenentibus falute & dilectione. Quia
per brachiũ Eccleſiaſticũ dicti regni Valentie
in generali curia quam celebramus regnicolis di
ti regni in viam grauaminis oblatu nobis fuit
& ris noftris felici deo propitio fucceffori , necnon
capitulum fequens. Itemfenyor com lo dit
maeftre tingues prefes certs homes del loch de
Calig, qui es del dit orde per raho de vna ques
ftio que hauien ab la vniuerfitat del dit loch :los
dits homes caufant recors al dit gouernador ço
que fer no podien fegõs es dit fermaren de dret
fobre la dita queftio en poder del dit Gouernas
dor : la qual ferma reebuda lo dit Gouernador
ab letra fua penal mana al dit maeſtre q metes
en continent en fon poder los dits homens : lo
!
qual manament es contra jufticia , e encara molt
prejudicial a la juredictio del dit macftre : loğl
ha totajurifdictio en lo dit loch. E fifemblants
fermes de dret, e manamets eren tollerats feria
donar forma, e manera als inconuenients, epres
juhins dels quals es dit deffus. Per que fupplica
lo dit braç que fia merce de vos fenyor reuocar
de fet,chauer per reuocades la dita ferma , e ma
naments, e prouchir que femblat en fdeuenidor
no ſia fet. Eli ſera attemptat lo contrari quefia
cas,nulle, irrit, eva. Nos ad fupplicationem
brachij predicti eidem gauamini prouidimus in
noftro confilio per prouifione inferius infertam
quam diefubfcripta de benignitate noftra ,&ad
fupplicationem dicte curie per noftrum protos
notarium publicari mandauimus in curia fupra
dicta cuius prouifionis tenor eft talis. Lo fe
nyor Rey proucheix que la dita ferma de dret
fia remefa al dit maeftre, e mana al gouernador
q no fen entrameta.Vobis & cuilibet veftru
dicimus , & mandamus de certa fcientia , & ex
preffe pro prima & fecunda iufsionibus quates
nus prouifionem noftram fuperius infertam tes
neatis, & obferuetis perpetuo ac faciatis ab om
‫די‬
bus inuiolabiliter obferuari, & non contrauenia
tis , nec aliquem contrauenire finatis aliqua ras
tione.Datis in palatio regali ciuitatis Valentie,
intus quandam aulam fiuedomum vbi dicta cu
ria celebratur,die.xxviij.Septembris.anno à na
tiuitate domini M.cccc.iij . Do. Maſco.
Idem R. de cadem.
III
Artinus Dei gratia , rex Aragos
num ,Valentic, Maioricarum , Sars
dinie, & Corfice, Comes Bars
chinone, Rofsilionis , &Ceritanie.
Illustri Martino Dei gratia, regi Sicilie, Ducas
tuum Athenarum , & Neopatrie duci , genes
rali gubernatori , & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ters
gubernatori regni & iuſtitie ciuitatis Valentie,
ceteriség vniuerfis &fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis , & corum locatenentibus
falutem & dilectionem . Quia per brachium
Ecclefiafticum regni Valentie in generali curia
quam celebramus regnicolis dicti regni in viã
grauaminis oblatum nobis fuit capitulü fequés .
Item fenyorcom de algun temps ença alcus
vaffals de alcus prelats, o perfones ecclefiaftigs
per les caufes, e queftions : les quals pertanyen
a la juredictio dels dits prelats, e perfones ec
clefiaftigs per via de recors vel alias ferme de
dret en poder del dit Gouernador, o fon loctis
nent: lo qual reebuda, cadmefa la dita ferma fa
manaments axi fimples com penals als dits pres
lats, e perfones ecclefiaftiques hauents la dita ju
redictio, oa fos officials que no fe entrameten
deles dites cauſes, queſtions , oplets : lo qual mas
nament es contra dret, e raho axi cõ fet per juts
ge incompetent. Es encara molt prejudicial a
lurjuredictio:car tollerarles dites ferma de dret
e los manamets que daquen forteixen es donar
materia,forma, e manera de fruftar la juredictio
dels dits plats, e pfones ecclefiaftigs, e de tolree
leuarde lur poder la conexeça de tots los plets
ques pertanyen a lur juredictio. Per que fup
plique lo dit braç q fia merce de vos fenyor res
uocar de fet, ehauer per reuocades totes fermes
de dret,prouifions, e manaments , e enantamēts
fets enla manera deffus dita, e prouehir que fem
blant en lefdeuenidor no fia fet. E fi fera atteps
tat lo contrari que fia ipfo facto, & iure, nulle,
irrit,cas, e va. Nos ad fupplicatione brachij
predicti eidem grauamini prouidimus in noftro
confilio
 in extrauaganti.
confilio per prouifionem inferius inferta quam
die fubfcripta de benignitate noftra, &ad ſups
plicationem dicte Curie per noftrum protono
tariumpublicari mandauimus in curia fupradi
ta ,cuius prouifioistenor eft talis.
& Lofenyor
Rey mana al gouernador que de les cofes con
tengudes enlo dit capitol qui no pertanyen a fa
juredictio nofentrameta,e en ſpecial de vna fer
ma de dretper en Ramon Ioan notari de la vis
la de Caftello : axi com a procurador, e findich
dela vniuerfitat de Albocacer feta , e ſobrel fet
del delmar de blats,e venemes del dit loch,e da
uant lo loctinet de gouernador dela Plana pros
pofada fots calendari de vicefima Augufti del
any. M. cccc.iij . Eaximateix no fentrameta lo
ditgouernador de vna reqfta per en Bernat Fre
xinet notari procurador den Thomas Donde
mercader,den Miql Rocha tender, e altres ve
hins de fent Matheu clauaris de les vniuerfitats
viles,e lochs de les quatre fetzenes del maeſtrat
de Muntefa dauantlo dit gouernador propofas
da a.xxviij. de Abril del any. M. cccc.j.les
quals ferma, e requeſta lodit fenyor remet al dit
macftre.Vobis &cuilibet veftrum dicimus,
& mandamus de certa fcientia, & expreffe pro
prima & fecunda iufsionibus quatenus prouifio
nem noftramfuperius infertam teneatis , & ob
feruetis perpetuo ac faciatis abomnibus inuiola
biliter obferuari & non contraueniatis necali
quem contrauenire finatis aliqua ratione. Das
tis in palatio regali ciuitatis Valetie, intus quan
dam aulamfiuedomum vbi dicta curia celebra
tur die vicefima octaua Septembris,anno à Na
tiuitate domini. M.cccc.inj. Do. Maſco.
Idem R. de cadem.
IIII .
Artinus Dei gratia, Rex Aragos
num , Valentie, Maioricarum, Sars
dinie, & Corfice, Comes Bars
chinone, Rofsilionis,& Ceritanie.
Illuftri Martino Dei gratia ,regi Sicilie, Ducas
tuum Athenarum, & Neopatrie duci, genes
rali gubernatori, & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros in omnibus regnis &ters
ris noftris felici, Deo propitio,fucceffori , necnõ
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,
ceteriség vniuerfis et fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis, & eorum locatenentibus
falutem &dilectionem. Quia per brachinm
ecclefiafticum regni Valentic in generali curia
quam celebramus regnicolis dicti regni in viã
Fo.xxxj.
grauaminis oblatu nobis fuit capitulum fequës.
Item fenyor co moffen Pere Morera locti
net de gouernador en la plana de Burriana anas
al loch de Trayguera, e requeris lo jufticia del
dit lochq li donas vn frare dela Trinitat:lo qual
tenia pres, e lo dit jufticia li refpongues que per
tal com lo official del bisbe de Tortofa lauia re
queft q loy remetes, e daltra part lenquefidor
dels heretges li hagues fet femblat requefta, ell
featuraua acortquen deuia fer per jufticia: lo dit
loctinent de gouernador no fperat lo dit acort
de continent ana a la prefo del dit loch, e trenca,
e obri les portes de aquella , e entra dins, e traf
quen lo dit pres, e no contraftats molts proteſts
fets a ell lo dit loctinet ſen mena aquell : la qual
cofa redunda en grã injuria,prejuhi, e cuident le
fio del dit macftre , corde, e defa juredictio.Per
que fupplique lo dit braç que ſia merce de vos
fenyor prouchir de remey de jufticia contra lo
dit loctinent, e prouehir encara en lefdeuenidor
en manera que femblant enantament no fia fet.
Nos ad fupplicationebrachij predicti eidem
grauaminiprouidimus in noftro cofilio perpro
uifionem inferius infertam quam die fubfcripta
de benignitate noftra, & adfupplicationem di
te curie per noftrumprotonotarium publicari
&
mandauimus in curia fupradicta cuius prouifio
nis tenor eft talis.Com per los proteſts fobre
aço fets: los als lo maeftre de Muntefa ha mos
ftrats al dit fenyor, no aparega lo dit jufticia de
Trayguera effer atrobat en fadiga perço lo fes
nyor rey reuoca, e ha per nulles los dits enanta
ea fos loctinents
ments,e mana al gouernador, ca
del regne deValècia, ca qualfeuolaltres officials
feusque femblants enantamēts no facen en fdes
uenidor. Vobis & cuilibet veftrü dicimus,
& mandamus de certa fcientia , & expreffe pro
prima,&fecunda iufsionibus quatenus prouifio
nenoftra fuperius inferta teneatis, & obferuetis
perpetuo & faciatis ab omnibus inuiolabiliter
obferuari,&no cõtravenire finatis aliqua ratio
ne.Data in palatio regali ciuitatis Valetic, intus
quandã aula fiue domu vbi dicta curia celcbras
tur die vigefimo octauo Septembris . anno à na
tiuitate domini. M. cccc.iij . Do. Maſco.
Idem R. de eadem
V.
Artinus Dei gratia, rex Aragonum ,
Valentie, Maioricarum , Sardinie, &
MCorfice:comes Barchinone , rofsilio
nis & Ceritanie:Illuftri Martino Dei gratia res
gi Si,
 Fori Valentie

gi Sicilie,ducatuum Athenaru & Neopatric giminis non fiat preiudicium priuilegijs, &
duci, generali gubernatori & primogenito nos libertatibus dicti monaſterij.

ftro precharo,poft dies nfos in omibus regnis I.

&terris noftris,felici deo ,ppitio fucceffori :nec Artinus Dei gratia , rex Aragos

non gubernatori regni &iuftitie ciuitatis Vas num ,Valentic,Maioricarum , Sar

lentie,ceteriség vniuerfis & fingulis officialibus dinie, & Corfice, Comes Bars

noftris vbilibet conftitutis, & corum locatenen chinone, Rofsilionis, & Ceritanic.

tibus , Salutem & dilectionem. Quia per bras Inuitri Martino Dei gratia,regi Sicilie, Ducas
chium ecclefiafticum regni Valentiein generas tuumą Athenarum, & Neopatrie duci, genes

li curia quam celebramus regnicolis dicti regni rali gubernatori, & primogenito noftro precha
in viam grauaminis oblatum nobis fuit capitu ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ters

lum fequens. Item fenyor com alcunes ve, ris noftris felici deo propitio fucceffori, necnon

gades en vendes, o alienacions de cafes, orts, o gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,

altres poffefsions en les quals la fgleſia ha dire, ceterisqz vniuerfis &fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis, & corum locatenentibus
Eta fenyoria ab fadiga, eloifme, e precepcio de
alcun cens la dita fglefia fe atura la fadiga deles falutem & dilectionem . Quia per brachium

dites poffefsions, alcuns comiffaris, o officials Ecclefiafticum regni Valentie in generali curia

voftres pofen demãda contra la ſgleſia ſobre les quam celebramus regnicolis dicti regni in viã

dites poffefsios dients, e affermants aqlles effer grauaminis oblatum nobis fuit capitulu fequés.

confifcades: axi com paffades en ma morta fens Item fenyor com labat, e couet del monaftir

licencia Real:la qual cofa es fort injufta. Perq de Valdigna ara nouellament per raho de entra

fupplique lo dit braç qfia merce de vos fenyor da, e nouell regiment de vos fenyor hajen haut

hauer per nulles femblants proceffes : com fia a pagar contra lur voluntat certa quantitat con
licit a la fglefia fens alcuna licencia real paſſar a tra fur,e raho en gran prejuhi, e greuge lur mas

les dites poffefsions : les quals per juſts titols fon jorment com no fia memoria de homens q fem
ja de la fglefia. Nos ad fupplicatione brachij blant exaccio per alcũ teps fia ſtada feta alabat,

predicticidem grauamini prouidimus in noftro e couent damunt dits. Perque fupplique lo dit

confilio per prouifione inferius infertam quam braç quefia merce de vos fenyor tornar lo dit

diefubfcripta de benignitate noftra & ad fup greuge a degut ftament, e fahent aquells reftitu 1

plicationem dicte curie per noftrum protonota hir tot ço que per la dita raho han pagat : prouc

rium publicari mãdauimus in curia fupradicta, hint que en lefdeuenidor femblant no fia a aqlls
cuius prouifionis tenor eft talis. Plau al Ses fet, o attemptat. Nos ad fupplicationem bra
nyor Rey que los dits proceffos no hajen loch, chi predicti eidegrauamini prouidimus in no
ne fien menats a execucio exceptat en la ciutat ftro confilio per prouifionem inferius infertam

de Valencia quen ha priuilegi : e en altres lochs quam de benignitate noftra,&ad fupplicationē

quen hagueffen priuilegien contrariqper jufti . dicte curie per noftrü protonotarium publicari

cia degues pjudicar.Vobis et cuilibet veftru mandauimus in curiafupradicta : cuius prouifio

dicimus , &mandamus de certa fcientia, & ex nis tenor eft talis. Si lo Senyor Rey hauia a

preffe pro prima & fecunda iufsionibus quate prouehir lo prefent greuge per jufticia conuens

nus prouifionem noftram fuperius infertam tes dria examinar, e diſcutir los priuilegis , e liber

neatis,&obferuetis perpetuo ac faciatis ab omi tats del dit monaftir, e lurs cöfuetuts, caltres cir
bus inuiolabiliter obferuari, & non contrauenia cunltācies del dit fet : als quals priuilegis, e liber

tis, nec aliquem contrauenire finatis aliqua ras tats vol lo dit Senyor que no fia fet prejuhi al

tione.Datis in palatio regali ciuitatis Valentie, dit Senyor, e aquell monaftir romanga caſcu

intus quandam aulam fiuedomum vbi dicta cu en aquell dretque eren ans q les cofes contengu
ria celebratur, die.xxviij.Septembris.anno à na des en lo dit greuge foffen fetes. Vobis &
tiuitate domini M.cccc.iij . Do. Maſco cuilibet veftrum dicimus & mandamus de cer

ta fcientia & expreffe pro prima &fecuda iuſ,

Quodratione folutionis fionibusquatenus prouifione noftram fuperius

infertam teneatis & obferuetis perpetuò: ac fa
qua monafterium vallisdigne fecit domino ciatis ab omnibus inuiolabiliter obferuari ,&no

regi de certa quantitate ratione fui noui res contraueniatis , nec aliquem cotrauenire finatis
aliqua

in extrauagantì.
aliqua ratione. Datis in palatio regali ciuitatis
Valentic, intus quandam aulam fiue domũ vbi
dicta curia celebratur die vigefimo octauo Sep
tembris. anno à natiuitate domini. M.cccc.inj.
Do.Maſco.
Quod executio contra fa
cientes correntias in loco de Fradell fiat
per habentem iuredictionem in dicto loco
& in eius faticam per locumtenentem gu
bernatoris citra riuum Vxonis.
I.
Artinus Dei gratia, Rex Aragos
num ,Valentie, Maioricarum , Sars
dinie, & Corfice , Comes Bars
chinone, Rofsilionis ,& Ceritanie.
Illuftri Martino Dei gratia,regi Sicilie, Ducas
tuuma Athenarum , & Neopatrie duci, genes
rali gubernatori , & primogenito noftro precha
ro:pofta dies noftros in omnibus regnis & ters
ris noftris felici, Deopropitio,fucceffori, necnõ
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,
ceteriség vniuerfis et fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis , & eorum locatenentibus
falutem & dilectionem. Quia per brachium
eccleſiaſticum regni Valentic in generali curia
quam celebramus regnicolis dicti regni in viã
grauaminis oblatu nobis fuit capitulu fequens.
Itemfenyor colorde de fent jaume Ducles
tinga, e poffchefca en la plana de Burriana hun
loch appellat Fradell hauet terme ha termenat,
e tota juredictio per fur del rey Namfos als qui
nohan mer imperi atorgada . E comfe diga es
afferme que per priuilegi atorgat per lo fenyor
Reyen loan fia inhibit perpetualment que en
la vila de Caftello de la plana de Burriana, e ter
mens de aquella vila tant folament nopufquen
per alcuns efferfets arroços, correncies, ni ftan,
quies: lo loctinent de gouernador dela dita vila
de Caftello per vigor del dit affertpriuilegi ca
ſcun any inhibeix, e contrafta quen lo dit loch
de Fradell,e termens de aquell no fien fetes cor
rencies,eftanquies talant no refmenys, e deftro
hint los arroços que per ell fon en lo dit terme
atrobats , cleuant, e exigint moltes penes , e fa
hent altres execucions dels fahents los dits arro
ços, correncies, e ftanquies no obftat que lo dit
loch de Fradell, e habitats en aquell, e altres te
rratinēts en fon terme fien ftats, e ftigué en pofs
fefsio de fer les dites correncies , e ftaquies enlo
dit terme per tant de temps q memoria de ho
Fo.xxxij
.
mens no es en contrari : no obftant encara que
en lo dit priuilegi no fia,o puxen effer compres
fes lo dit foch de Fradell ni fos termens . Perq
fupplique lo dit braç qfia merce de vos fenyor
manaral dit loctinent , o a qualfeuolaltres offi
cials vostres fots encorriments de grans penes
que no cotraften en res al damunt dit loch, o ha
bitants en aquell, o a qualfeuol altres fahents, e
volents en lo dit loch,o termens de ağll los dits
arroços, correncies , ftanquies. Nos ad fup,
plicationem brachij predicti eidemgrauamini
prouidimus in noftro confilio per prouifionem
inferius infertamquam die fubfcripta de benig
nitate noftra, & ad fupplicationem dicte curie
per noftrumprotonotarium publicari mandauis
mus in curiafupradicta cuius prouifionis tenor
eft talis. Lo fenyor Rey per falut, e vtilitat
dela cofa publica daquellaterra pogue fer lo dit
priuilegi general en aquella : empero la execu
cio dels cometets contra lo dit priuilegifen deu
fer per lauent jurifdictio en lo dit loch, e en fas
diga dağll per lo loctinet de gouernador della
lo riu de Vxo. Vobis & cuilibet veftrudici
mus,& mãdamus de certafcientia,& expreſſe
pro prima,& fecunda iufsionibus quatenus pro
uifione noftra fuperius infertă teneatis, & obfer
uetis perpetuo ac faciatis ab omnibus inuiolabi
liter obferuari, & non contraveniatis nec alique
contravenire finatis aliqua ratione. Datis in pas
latio regali ciuitatis Valentie, intus quandā aus
lam fiue domum vbi dicta curia celebratur die
vigefimo octauo Semptembris. anno à anatiui
tate domini M. cccc.iij. Do.Maſco.
Idem R. de eodem.
II.
Os Martinus Dei gratia, rex Ara
gonum,Valentie ,Maioricarũ, Sar
dinie,& Corfice:comes Barchis
none,Rofsiliõis , & Ceritanie.De
cet mageftatem regiam principaliter, & diuites
habere fubiectos quorum cura peruigili fibi fo
li ab altifsimis eft commiffa . Cumigitur fide
dignorum relatu percepimus quod ob vapores
& infectiones quamplurimas prodeuntes ex
ftantijs, & correntijs arrociorü que fiebant pri
dem in aliquibus locisfeu partibus regni Valen
tie quorum ex habitatoribus multi infirmaban
tur, & alij varijs egritudinibus atqz morbis acri
ter cruciabatur & demu huiufmodi morbis ins
!
ualefcentibus que non folu hos fed etiam quàm
plures habitatores locorum predictis vicinitati
pcr
 Fori Valentie
perproximoru amplectabatur obiebant : contin
git aliqua ex iam dictis locis pro maiori pars
te depopulate remanfere . Voletes & ideo huic
morbo cotagiolo medelam adhiberi falutarem
& quia fuimus in curia generali quam regnico
lis celebramus Valentinis per findicos ciuitatis
Valentic de his humiliter fuplicati circa predis
ta fic in noftri cõfilio prouidimus ftatuenduq
& ftro figillo pendenti munită . Datis Valětic.xx.
&ordinandum duximus quod in toto dicto re
Valentie non fiant de cetero correntie fiue
gno
ftantie arrocioru, & hoc fub pena.xx.foloru res
galium Valentie pro qualibet fanecata terre, in
quacontra ordinationem huiufmodi facta fues
rit correntia fiue ftantia à cõtrafaciente velcon
trafacientibus quibuflibet exigenda per modũ
inferius declaratum . Et nihilominus parrociu
talis corrētie fiue ſtantie ad illius pena comitten
tis iam dictam fumptus penitus euellatur. Vos
lentes quod fi in terminis ciuitatu, & villarum
regalium dicti regni fuerit factum contra predi
Eta executio fiat per cos modum , & formam
contentos , & fpecificatos in quodam priuilegio
domini regis Petri genitoris nři memorie laus
de digne dicte ciuitati conceffo, datis Valentie
die martis , intitulata pridie calendas lanuarij
anno à natiuitate domini. M.ccc.xlij . Si vero
in locis que non fint de realenco contra predis
Eta fuerit factum volumus dicta pena domi
nis eorum penitus adquiratur feu quibus locis,
& etiã in dictis ciuitatibus , & villis regalibus .
Volumus , & ordinamus q executio predicta
fiat per ordinarios vel dominos illoru ad quos
fpectet. Et fi domini vel ordinarij ipfi fuerint,
ia dictis executionibus reperti negligentes feu
remifsiprouidemus quod gubernatorregni Va
lentie , in eoru fatica fiue contumatia penam di,
torum viginti folidoru à quolibet cotrafacien
& dela dita ciutat en virtut del dit affert priuilegi
te vt predicitur exigat atq leuet, & arrocios di
Etarum ftantiarum , & correntiarum penitus ,
eradicet. Quam prouifionem , ftatutü, & ordis
nationê die ſubſcripta de benignitate noſtra , &
ad fupplicationem dicte curie per noftrum pros
tonotarium publicari mandauimus in cadem .
TQuaretenore prefentis mãdauimus firmiter
& expreffe illuftri Martino dei gratia regi Sici
lie, ducatuum Athenaru, & Neopatric duci ,
gubernatori gñali , & in omnibus terris & reg
nis noftris poft dies noftros felici deo propicio
fucceffori :necno gubernatori dicti regni Valen
tie, &alijs officialibus ceteriság vniuerfis, &fin
gulis ad quos fpectat prefentibus , & futuris , &
dictoru officialiu locatenêtibus pro prima & ſe
cunda iufsionibus quatenus prouifione, ftatutü
& ordinatione noftram fuperius inferta & om
nia,&fingula contenta in eis teneant,& obfers
uent perpetuo ac faciant ab omnibus inuiolabi
liter obferuari,& non contraueniat necaliquem
vel aliquos cotravenire finat aliqua ratione. In
cuius rei teftimoniu prefentem fieri iufsimus no
vinj . die Septembris . anno à natiuitate dni. M.
cccc.iij. regni noftri octauo. Do.Maſco.
Prouifio facta fuper illis
qui ponunt ignem in locis conuicinis ci
uitatis Xatiuc..
I.
Artinus Dei gratia rex Aragos
num,Valentie , Maioricarŭ , Sar
dinie , & Corfice , Comesq Bar
chinone ,Rofsilionis ,& Ceritas
Mnic. Illuftri Martino Dei gratia ,
Regi Sicilie, Ducatuu Athenaru , & Neopa
trie duci , gñali gubernatori ,& primogenito no
ftro precharo, poft dies nfos felici deo propis
tio fucceffori ,necnogubernatori regni&iuftitic
ciuitatis Valentie ceteris vniuerfis & fingu
lis officialibus noftris vbilibet conftitutis & cos
rũ locatenentibus falute & dilectione. Quia
per brachium Ecclefiafticum regni Valentie
in generali curia quam celebramus regnicolis di
&i regni in viam grauaminis oblatū nobis fuit
capitulum fequens. Itemfenyor com fe dis
ga es afferme que per lo fenyor Rey en Pere
lia atorgat priuilegi a la ciutat de Xatiua que
fochs per los circuuchins no puxen effer melos
fots pena de mort: lo loctinent de Gouernador
inhibeix , e cotrafta fots pena de mort que fochs
no fien mefes dins termens dels lochs de la fgle
fia,prelats, o altres perfones ecclefiaftiques : pre
nent no refmenys , e manatpedre dins la jurėdi
Etio dels dits lochs los fahents lo cõtrari , e mes
nant prefes ala dita ciutat de Xatiua agreujāt , c
conftrenyent ,e fahent les injuftes extorfios a fa
eliure voluntat : la qual cofa es contra tota raho
ejufticia com lo fenyor rey en Pere parlant ab
deguda , e humil reuerencia no haja pogut ator
gar lo damunt dit affert priuilegi en prejuhi de
la fglefia, prelats , o altres perfones Ecclefiafti
ques , ni de fos lochs, e vaffalls : lo qual prejuhi
fe moftraria a hull filo dit affert priuilegi eraob
fcruat en los dits lochs , e termens de aquells .
Per que
 in extrauaganti.
Per que fupplique lo dit braç que fia merce de
vos fenyor manar al dit loctinent de Gouernas
dor, o qualfeuol altres officials vres fots incorris
ment de grans penes que no contraften en res a
la dita fglefia ,prelats, o altresperfones Ecclefia
ftiques, ni als homens, o vaffalls de aquells, ans
los leixen, e permeten a fa liura voluntat metre
fochs dintre los termens dels dits lochs no obs
ftant lo dit priuilegi, o qualfeuol altres a la dita
ciutat atorgats. Nos ad fupplicationem brachij
predicti eidem grauamini prouidimus in noftro
confilio per prouifione inferius infertam quam
die fubfcripta de benignitate noftra, & ad fup,
plicatione dicte curie per noftrüprotonotarium
publicari mandauimus in curia fupradicta cuius
prouifionis tenor eft talis. Lofenyorrey viſt
lo proces actitat entre lesparts de la dita raho
prouehex enlo dit greuge dels fochs quis meten
per los circunuchins lochs de Xatiua qui fien de
prelats, e perfones Ecclefiaftiques, fenyors de
lochs quefia reuocada, e reuoca la letra del dit
loctinent de gouernador. Datis Xatiue. xxx.
die lunij.Anno à Natiuitate domini.M. cccc.j.
E totes altres femblants letres tramefes per lo
dit loctinent als deffus dits fien dadesfots qual
feuol kalēdaris. E enten, e vol lo dit fenyor que
lo dit priuilegi del fenyor Rey en Pere no faça
prejuhi alcu als deffus dits en la jurifdictio que
aquells han ols pertany en los dits lurs lochs. E
aço matex vol lo dit fenyor fia feruat quant als
circunuchins de barons,e cauallers, e altres qual
feuol. Vobis & cuilibet veftrum dicimus ,&
mandamus de certa fcientia, & expreffe pro pri
ma, & fecuda iufsionibus quatenus prouifione
noftram fuperius infertam teneatis, & obferues
tis perpetuo & faciatis ab omnibus inuiolabilis
ter obferuari, & non cotraveniatis nec aliquem
contravenire finatis aliqua ratione.Datis in pas
latio regali ciuitatis Valentie, intus quandam au
lamfiue domum vbi dicta curia celebratur, die.
xxviij. Septembris . Anno à Natiuitate domi,
ni.M.cccc . iij. Do.Maſco.
Ferdinandus R. An. M. D. x.Montiffoni .
II.
Tem fenyor per quant a caufa dels
fochs qs lancen en les muntanyes
e exares en lo voſtre regne de Vas
lecia en los mefos de juliol, Agoſt,
e Setembre cremant dites xares fe feguexen
molts das als arroços,veremes, garrofes , e altres
fruyts los quals fruyts ab los bochorns, e fochs
Fo.xxxiij
.
fe fcalden, evenen en total perdicio. E axi nere
ben diminucio los drets, e terços de delme de
vraAltefa , eper lo ſemblant fe feguexen moltes
malalties en los homens , e fenyaladamet ne reb
gran dan la voftra ciutat de Xatiua, e fon terme.
Perçofupplica lo braç Real del dit regne a vos
ftra Mageftat fia de fa merceprouehir, emanar
q los dits fochs nos lancen en los dits meſos de
juliol,Agoft, e Setebre en les muntanyes, e xas
resdel dit regne cremant aquelles. Eaço per obs
uiar als dits dans . Manant abgrans penes al por
tant veus de gouernador general, e als loctinets
de gouernador de lla Xuquer, e de la Plana ca
fcu en fa juredictio que no permeten a los dits
fochs fien lançats en los dits mefos , e temps exe
cutant los contrafahents enles penesper los dits
gouernadors impofadores. Plau a fa Mage
ftat que los dits fochs no fien lançats en los mes
fosde juliol, Agofty Setembre fots les penes a
arbitre de fa Mageftat, e de fos officials impofa
dores . Vic.
Reuocatio cuiufdam
cedule appofitefuper facto impofitio
num ville fancti Matthei.
I.
Artinus Dei gratia , rex Aragos
num ,Valentic, Maioricarum, Sar
dinie, & Corfice, Comesó Bars
chinone, Rofsilionis, & Ceritanic.
Illuftri Martino Deigratia, regi Sicilie, Ducas
tuum Athenarum ,& Neopatrie duci, gene
rali gubernatori, & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ter
ris noftris felici deo propitio fucceffori , necnon
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,
ceteris vniuerfis &fingulis officialibus noftris
vbilibet conſtitutis, & coru locatenentibus falu
tem &dilectione. Quia per brachiu ecclefiafti
cũ regniValentie in gnali curia qua celebramus
regnicolis dicti regni in viam grauaminisoblas
tum nobis fuit capitulu feques. Primerament
feñor cola vniuerfitat dela vila de fent Matheu
caltres vniuerfitats del meftrat de Muntefa , co
tra expreſſesprohibicions , e manamets axi fim ,
ples co penals del reuerent meſtre de Munteſa
hajen poſades,leuades, e exhigides impoficions
en gran prejuhi, e menyspreu del dit meltre, e ju
redictiode ağll, la qual cofa no podien fer, fegōs
qes ftatpronunciat, e declarat perfentencia dos
nada plavoftra molt gran Senyoria enla ciutat
Ee de Carago
 Fori
de Caragoça quinta Decebris .Anno à natiuita
te domini . M.ccc.xcvij.entre la part del dit me
ſtre, e les vniuerfitats damut dites. E vos fenyor
en lo dia,e loch damunt dits hajats fet publicar
vna cedula, o prouifio, la qual cotenia en acabas
ment a vos fenyorvoliets q per raho deles dites
cofes lo dit meftre no procehis a punir los homés
de les dites vniuerfitats caufant aquella , per tal
colos dits homens haurien procehit a polar, les
uar, e exhigir les dites impoficions per prouable
raho ,ço es per prouifio a ells atorgada per lo fes
nyor rey don loan frare voſtre, jatſia ağlla nols
approfitas en res fegons per la dita fentécia ap
par,la qual cedula, oprouifio parlant ab fubjecta
e humil reuerecia de vos fenyor es obuiant a jus
fticia,com fia cert lo dit meftre hauer tota jure,
dictio alta,e baxa en los dits homens, e vniucrfi
tats. Evos fenyor parlant ab la reuerencia que
deffus de jufticia no poder inhibir al dit meftre,
ne fer puifio pjudicial a fa juredictio. Per ğ ſup
plique lo dit braç q fia merce de vos fenyor res
uocar, e annullar, chauer per reuocada , c annulla
da la dita cedula , e prouifio com axis deja fer ſe
gonsjufticia.Nos ad fupplicationem brachij
predictieide grauamini prouidimus in não co
filio per prouifione inferius infertam quam die
fubfcripta de benignitate nfa &ad fupplicationē
dite curic per ním protonotariu publicari man
dauimus in curia fupradicta cuius prouifionis te
nor elt talis. Si lo Senyor Rey ha trobat q la
dita cedula no fon ne pogue effer part de la fens
tencia p lo dit fenyor donada, ans fon acte ſepa
rat de ağlla cõ la dita cedula ſia deciſoria, e ema
nada fens diſcuſsio , e examinacio feta ab les par
tides. Perço attesa inordenadamet fon emana
da reuoca ağlla, e vol que no haja efficacia ne va
lor. Evollo dit fenyor que vna carta dela publi
cocio dela dita cedula fon prefa fegos fe diu per
en Berenguer deGoftemps fcriua del dit fenyor
fiatreta ne feta en forma publica , ne face fe
daci auant, e fitreta es fegons fe diu q es, eaqlla
te emparada micer Pere defcoll oidor dela cort
del dit fenyor ğağlla ſia lacerada, e tallada per
lo canceller , evicecanceller, e regent la cancelles
ria del dit fenyor.Vobis & cuilibet veſtrů dis
cimus ,&madamus de certa fcientia , &expreffe
pro prima , & fecuda iufsionibus quatenus proui
fionem noftra fuperius infertam teneatis, & obs
feruetis perpetuo,& faciatis ab omnibus inuiola
biliter obferuari, & no cotraueniatis, nec alique
contrauenirefinatis aliqua ratione. Datis in pala
tio regali ciuitatisValentie, intus quandã aulam
Valentie
fiue domu vbi dicta curia celebratur die.xxviij.
Septembris. Anno à Natiuitate domini milles
fimo quadringentefimo tertio. Do.Maſco.
Quod iuris firma poſita
ratione cuiufdam deuefie, & caraſcal deAls
bocacer remittatur ad magiſtrũ Munteſic.
I.
Artinus Dei gratia , rex Arago,
num ,Valentie , Maioricarum , Sar
dinie, & Corfice , Comesó Bars
NT
chinone, Rofsilionis ,&Ceritanie .
ultri Martino Dei gratia ,regi Sicilie , Duca
tuumq3 Athenarum , & Neopatrie duci, genes
rali gubernatori , & primogenito noftro precha
ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ters
ris noftris felici deo propitio fucceffori , necnon
gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie ,
ceteriség vniuerfis &fingulis officialibus noftris
vbilibet conftitutis , & coru locatenentibus falu
tem & dilectione. Quia per brachiu ecclefiafti
cu regniValentie in gñali curia quã celebramus
regnicolis dicti regni in viam grauaminis oblas
tum nobis fuit capitulum fequens . Item fes
nyorco en Ramon Ioan notari , Sindich, e pro
curador quis afferma de la vniuerfitat de Panis
fcola,e fingulars de ağlla dient, e pretenet en lo
dit nom q lo jufticia de la dita vila, e terme de as
quella ,en los lochs de Benicarlo , e Vinalaroç no
pot effer detengut pres alcu fino per tres jorns,
ne en los dits lochs pot effer conegut ne jutjat
de algu criminosans deu effer remes al jufticia
de la dita vila de Panifcola per raho de les quals
cofes, e altres en la dita forma cõtengudes lo dit
en Ramon Ioan enlo nom que deffus dient,pres
tenent, e affermant la dita vila, e jufticia de ağlla
tenir poffefsio de aquelles haja fermat de dret
cotra lo dit meftre, e comanador major, e fos of
¡
ficials enpoder del Gouernador de la Plana. E
daltra part lo dit enRamõ loan axi cõ a ſindich
quis diu de la vniuerfitat Dalbocacer haja fers
mat de dret cotra lo dit meftre, e comanador de
la dita vila, e frares del dit orde fobre huna deue
fa,e carafcal dient, e affermat la dita vniuerfitat
effer en poffefsio de hauer, e guardar aqlla, eve
dar a foscõuchins , e altres, e lodit loctinet de go
uernador de la Plana recbudes les dites fermes
de dret haja manat ab grãs manamēts penals als
dits reuerent maeftre, ecomanadors , cofficials
ejutges lurs q no perturbe les dites vniuerfitats
cafcua en fon cas enla poſſeſsio , o qfi deles dites
cofes:
 in extrauaganti. Fo. xxxiiij .

coles, los als manamēts parlat ab ſubjecta,e hu dominŭ regem Martinum, adfupplicationě
mil reucrecia fon cõtra jufticia,co lo dit loctinet dictibrachij Militaris.
de gouernador no haja poder, ofacultat de fer
Martinus R. An. M.cccc. iij. Valentie.
manamēts, o inhibiciõs als dits meftre, comana
I.
dors,e officials feus co no fia jutge cõpetent de
Ateat vniuerfis q cũ in curia gñas
ağlls ne poccafio deles dites fermes de dret vel
li qua illuftriffimus, & magnificus
als lo dit loctinet de gouernador no puxa hauer
Princeps&dñs Martinus dei gfa
alcuna conexeça,o juredictio de les cofes en les
rexAragonu,Valetie, Maioricarũ,
dites fermes de dret cõtengudes,co fi lo cotrari
Sardinie,& Corfice, comes Barchinone, Rof
craatorgat no feria fino donar manera de leuar e
filionis & Ceritanie. Indixit & celebrare ince
tolrep occafio de fermes de dret, o altres exco
pit in ciuitate Sugurbij regnicolis regni Valētie
gitades maneres la juredictio, e conexeça deles
die fabbati.xx. Augufti.an, à natiuitate dñi.M.
caufes ptanyets al dit meftre, eofficials feus.Per
cccc.j.Ac finiuit in ciuitate Valetie dieſubſcri
q fuppliq lo dit braç ğ fia vra merce reuocar, c
pta fuiffent dicto dño regi p dictũ brachiũ mili
hauerper reuocades les dites fermes de drets , e
tare pdicti regni oblata invia grauaminis ques
dits manamēts, e tot ço q daquen enfeguit pros
dam inter alia capitula inferius inferta. Dictus
uchir q en lefdeuenidor femblant nofia fet aliàs
dns rex ad fupplicatione dicti brachij eifdē nos
qfia cas, nulle, irrit, eva. Nos ad fupplicationë
minibus in fuo cõfilioprouidit, & refponfiones
brachij predicti eide grauamini prouidimus in
fecit vt in fine continetur.Quas quidem prouis
nrocofilio per prouifione inferius infertam quã
fiones dictus dominus rexdie fubfcripta de bes
diefubfcripta de benignitate nŕa & ad fupplica
nignitate fua regia,&ad fupplicatione dicti bra
tione dicte curieper ním protonotariu publicas
chij mãdauitpublicari . Et ego Raymundus de
ri mădauimus in curia fupradicta cuius prouifio
cumbis eius protonotarius de mãdato ipfius in
nis tenor eft talis. Lo feñor rey al primer cap
cade curia publicaui. Cuius quidem prouifionis
del dit greuge proueheix que la dita ferma de
& capitulorum feu prouifionum infertorum in
dret de Panifcolafia remefa al dit macftre, e ma
ca tenor fequitur in hunc modum.
II.
naal gouernador q no fentrameta. En les altres

cofes cõtengudes en aqll lo dit feñor proucheix Artinus Dei gratia , rex Arago

emana ql gouernador no fentrameta de la dita num ,Valentic, Maioricarum, Sar

ferma de dret Dalbocacer, co lo dit feñor denes dinie, & Corfice, Comesó Bars

ga aqlla, cen quat tota fadigaprefumpta deuia chinone,Rofsilionis,&Ceritanie .

romaniral gouernador fegos la prouifio deffus Illuftri Martino Deigratia,regi Sicilie, Ducas

feta a la regaliadel recors. Pero co a Pere Mos tuuma Athenarum, & Neopatrie duci, genes

rulls notari,findich Dalbocacerfos feta afsigna rali gubernatori, & primogenito noftro precha

cio pemptoria de moſtrar la dita fadiga, c ağlla ro:poft dies noftros in omnibus regnis & ter
no haja moſtrada pço en cotumacia fua lo dit fe ris noftris fèlici deo propitio fucceffori, necnon

nyor remet lo dit procesal dit meftre, e mana al gubernatori regni & iuftitie ciuitatis Valentie,

gouernador que no fen entrameta¶Vobis & ceteris vniuerfis &fingulis officialibus noftris
cuilibet veftrum dicimus , & mandamus de cers dicti regni, &alijs ad quos fpectet dictorum

ta fcientia, & expreffe pro prima, & fecunda iuf officialium locatenentibus,prefentibus,& futu

Gionibusquatenus prouifionem noftramfuperius ris falutem & dilectione.Quia nos quibufdam

infertam teneatis, & obferuetis perpetuo, acfas grauaminibus nobis in gñalicuria quam celebra
ciatis ab omnibus inuiolabiliter obferuari,& nõ mus regnicolis Valetic datis p militare brachiu

contraueniatis,nec aliquem contrauenire finatis dicti regni tenores qui fequuntur continētibus.

aliqua ratione. Datis in palatio regali ciuitatis

Valentie , intus quandam aulam fiue domum Quod ftillus curieguber

vbi dicta curia celebratur vigefimo octauo dic
nationis per que vaffalli pro debitis domino
Septembris. Anno à Natiuitate domini milles
fimo quadringentefimo tertio . Do.Maſco. rum mercantur nopracticetur pro cõtractis

perdominum tinentie de Alcacen in regno

Prouifiones fuper aliqui Aragonum.

Martinus R. An, M.cccc. iij. Valentie.

bus grauaminibus brachij militaris facte per
Ecij j.
 Fori
I.
Tem fenyor com la tinença Dal.
cacenfia poblada a fur Darago on
pertofteps lo dit fur es ſtat feruat,e
fon donada als predeceffors del no
bledon Lop Ximenez Durreafenyor de ağlla
en lo fetge de Burriana, e ans q foffen feyts furs
de Valencia en la qual donacio lo fenyor rey en
Jaume nos retench res,calcus officials devos fe
nyor, ço es gouernador,loctinent, e altres feffor
cen fer juhis en latinença, e cõtra habitadors da
quella enprejuhi de la juredictio del dit noble, e
cotra los dits furs Darago. E lo q es pus fort lo
Gouernador fefforça de ferferuar los ftils de la
fua cort contra la dita tinença en fer penyorar , e
executar los vaffalls p deutes del fenyor encara
côtractats en Arago, o en altra manera. Per
quenfupplipuen qfia vra merceprouehir, c mas
nar als dits gouernador, e officials vres q alcuna
cofa no facen en prejuhì de la juredictio del dit
noble, e q en la dita tinença, e contra los habitas
dors de aqlla en alcuna manera no facen contra
furDarago , ne los dits ftils dela dita cort dela go
uernacio vſen ſtilen en, e cõtra los habitadors de
la dita tinença . E co lo loctinent de la Plana de
Burriana haja fetes moltes cofes cõtra jufticia, e
cõtra la dita juredictio , e fetes a perfones de ho
mens de la dita tinença , e en altra manera cofes
molt injuſtes de q es ftat foftengut gran dan per
ağlls.Per q fia voftra merce corregir lo dit locti
nent,e fer li pagar los dans los quals explicara a
la voſtra fenyoria quant li plaura. Plau al fes
nyor Rey que per raho dels cotractes, e obliga
cions fetes enArago plo fenyor de la dita tinen
ça nos pratich lo dit ſtil en la dita tinença.
Dominus Rex man
dat gubernatori vt fuper preſenti gras
uamine faciat iuftitiam.
Martinus R. An. M. cccc. iij. Valentie.
I.
Tem fenyor co la dita ciutatp con
tribucio de murs, e valls leue, e exe
gefca del dit loch de Sollana molt
mes q no deu.E moltes vegades lo
dit moffen loffre feñor del dit loch haja requeſt
los jurats dela dita ciutat q vullen reduhir a des
gut ſtamet, e nou han fet.Perq fuppliquen q fia
vra merce ordenar, e manar a la dita ciutat q no
exegeſca mes del dit loch per les dites contribu
Valentie
cios fino tant co linvendra juftament coptantp
cafats fegons los altres lochs del terme de Vale
cia.Lo fenyor rey mana al gouernador q y faça
jufticia fpatxada . Prouidim in nfi cõfilio pnfas
prouifiões in fine cuiuflibet dictoru grauaminũ
continuatas &fcriptas quas die fubfcripta de be
nignitate nra &ad fupplicationedicti brachij p
noftrum protonotarium publicari mandauimus
in curiafupradicta. Vobis & cuilibet veſtru
dicimus , & mandamus de certa fcientia, & ex
preffepro prima &fecuda iufsionibus quatenus
prouifiones nras predictas & quamlibet earum 1
iuxtaipfaru feries & tenores teneatis, &obferuc H
tis perpetuo &no cõtraueniatis nec alique cons
travenirefinatis aliqua ratione. Datis in palatio
regali ciuitatis Valentie, intus quandam aulam
fiue domuvbi dicta curia celebratur. xxviij.die
Septembris. Anno à Natiuitate domini. M.
cccc . iij. Do.Maſco.
? Dominus Rex man
dat gubernatori & alijs qui receperut
auerias duplicatas de facto prefentis
grauaminis quòd illas reftituant.
I.
Tem lo fegon es en la cort del gouer
nador peralcus crims de homeyfore
denunciats alcuns moros de Picacen
la qual cofa lo feñor rey tenint corts
en la ciutat de Sogorb cuoca aci manant al Go
uernador q li trametes lo proces, e lesparts. E
apres la dita cuocacio fon feta compoficio per
los dits moros denuciats ab lo dit fenyor reyp
cent cinquantaflorins, e lesaueries q muntaren
trenta florins los quals fore pagats a treforer co
en altra manera la remifsio nos pogues hauer:as
pres lesquals cofes logouernadorper deftret de
prefons, o altres compulfions hafeyt pagar als
dits moros altres treta florins de aueries ala ſua
cort ço que es intollerable, ecofa de molt mal
exempli q per huna compoficio ſe hajen a pagar
aueries duplicades cum non debeant recipidus
plices auerie. Dominus rex mandat tam res
ceptori pro parte thefaurarij quàm gubernatori
&alijs qui eas receperut quòd medietatem aue
riarum duplicium receptarum reftituant .
2 Dominus Rex man
dat Mattheo Narbonefi quòd de pro
ceffu de quohabetur metio in prefen
ti grauamine non fe intromittat .
j.
:

in extrauaganti.
I.
Olt Excellent fenyor com los
hereus de moffen Ramon de
Thous, dels quals es la tinença
de Thoris ab lenyoria total jure
dictio alta, e baixa, e tot exers
cici de aquella, e moffen Pafqual Maçana, caua
ller, tudor, e curador daquells enfemps ab la dos
na Caterina mare dels dits hereus, e pubils do
na poderofa, vfufructuaria, e legitima adminis
ftradora dels bens , e drets de aquells hajen en
lo loch de Thoris , e vaffalls de aquell tota ju
redictio alta, e baxa mer, e mixt imperi.E Mas
homat el Cathala moro deThoris , evaffall dels
pubils fia fuyt, eabfentat del dit loch fens com
ptarcontra voler dels deffus nomenats , e haja
! recorregut al batle general, e fermat de dret fes
gons ques diu denant aquell, e haja fet proces
contra la dita dona Caterina denant lo dit batle
general, lo qual en derogacio dela juredictio de
la fenyoria del dit loch mana ala dita dona Cas
terina ab multiplicacio de molt grans penes
que donas los bens mobles fehents, c femouents
al dit Mahomat , ço que parlant ab la honor
quespertany fer no degues com la dita dona no
fos del for del batle ans li fos inhibit per lo Gos
uernador de Valencia . Perço car lo dit Maho
mat fens que no hauia comptat romania vaſs
fall de la dita na Caterina que fobre los vaffalls
ha tota juredictio,ni pot effer a altra perfona res
corregut. E ara en loan Hiuanyes de la thefos
reria del fenyor Rey, eaxi com a procurador
fifcal,e com a procurador del dit Mahomat ſeſs
force de fet exigir, e fer leuar les dites penes
dels bens de la dita na Caterina, ehereus deffus
dits, chajen fetafsignar en jutge, erelador mis
cerMatheu Narbones per lo qual fon fets, e fan
tots dies grans deftrenyiments a la dita dona
per paffar a les dites penes a inftancia del dit
procurador fifcal, e de micer Miquel juft aduos
cat del fifch en gran derogacio dels dits pobils,
e mare de aquells, e de fa juredictio. Perço
fuppliquen los dits tudor, e curador , e la dita
dona Caterina vfufructuaria deffus dita que
ſia manat al dit micer Matheu que de la dita
queftio no fentrameta prefertim com fia casfi
fcal loqual durat les corts no pot accitar, e com
los dits pobils ne mare de aquells no fien del
for delbatleper la dita raho aquell proces def
fus dit , e greuge fia tornat a jufticia, e degut
ftament noftre Senyor Deus. &c. Cum
iurifdictio contra dictam dominam pro his que
Fo.xxxv .
in dicto capitulo continentur non pertineatbas
iulo generali . Dominus Rex mandat dicto
Matheo Narbonenfi ne dedictaqueftione nul
latenns fe intromittat. Prouidimus in no,
ftro confilio per noftras prouifiones in fine cus
iuflibet dictorum grauaminum continuatas, &
ſcriptas quas die ſubſcripta de benignitate no
ftra, & ad fupplicationem dicte curie per nos
ftrum protonotarium publicari mandauimus
in Curia fupradicta. Vobis & cuilibet ves
ftrum dicimus, & mandamus de certa ſcientia ,
& expreffe pro prima, & fecunda iuſsionibus
quatenus prouifiones noftras predictas & quain
libet carum iuxta ipfarum feries, & tenores te
neatis , & obferuetis perpetuo , ac faciatis ab
omnibus inuiolabiliter obferuari , & non cons
traueniatis , nec aliquem contrauenire finatis
aliqua ratione. Datis in palatio regali ciuitatis
Valentie, intus quandam aulam fiue domum
vbi dicta curia celebratur vigefimo octauo die
Septembris. Anno à Natiuitate domini mille,
fimo quadringentefimo tertio . Do.Mafco.
Reuocacio del vif
reyat del viſcompte Dilla.
I.
Os Martinus Dei gratia Rex
Aragonum, Valentie, Maioris
carum , Sardinie , & Corfice,
Comesa Barchinone , Roſsi
lionis, & Ceritanie. Confide
rantes per brachium Militare regni Valentie in
curia generaliquam regnicolis celebramus Vas
lentinis fuiffe nobis humiliter fupplicatu. Vt cũ
tenentia fiue commifsio viceregn per nos vltra
riuum Xucharis & in ciuitate Xatiue facta nos
bili Petro de Fonolleto vicecomiti infule de
Cancto fit contra forũ, & iuftitiam dignaremur
illam de nři benignitate regia reuocare. Quam
obrem nos dictafupplicatione admiffa benigne
fic eide in nřicõfilio prouidimus preuocamus ,
caffamus, & irritamus, annullamus & totaliter
abolemus fi & in quantu illam videatur factam
fore contra iuftitiam atqz forum & non aliàs los
cumtenentiam fiue commifsione fuperius defi
gnatam. Quam prouifionem die fubfcripta de
benignitate nfa, & adfupplicatione dicte curie
per noftrum protonotariuum publicari mandas
uimus in eadem . In cuius rei teftimonium pre
ſentem fieri , & noftro pendenti figillo iufsi,
Ee in mus
 Fori
mus communiri.Datis in palatio regali ciuitatis
Valentie,intus quandã aulam fiue domum vbi
dicta curia celebratur,die.xxviij.Septebris pau
lo'ante hora vndecimam noctis. anno à natiuita
te dni.M.cccc.in.Regni nři.viij.Do.Maſco .
20 Quod per refponfio
nes factas per dominum Regem gras
uaminibus, que refponfiones non fue
runt acceptate nullum preiudicium
fiat domino regi nec brachio Regali.
I.
Os Martinus Dei gratia Rex
Aragonum, Valentie, Maioris
carum , Sardinie , & Corfice,
Comesa Barchinone, Rofsi
lionis , & Ceritanie.Omnemo
preiudicn materiam fi quam videretur nunc, vel
in pofterum nobis, aut regali brachio regniVas
lentie factam fore ob refponfiones fiue prouifio
nes per nos factas eius grauaminibus oblatis no
bis in curia generali quam regnicolis celebra
musValentinis & pillud nõ acceptatas auferre
penitus affectantes, & quia per Sindicos brachij
fupradicti in dicta curia fuimus humiliter fup
plicati circa hec in noftri confilio prouidimus.
quod per refponfiones grauaminum iam dictas ,
& per dictu brachiu non acceptatas, vt prefers
tur nobis, aut eidem brachio nullum preiudiciu
generetur fiue fiat, necinde nobis, aut ei ius alis
quod oriri videatur. Quinimò volumus quod
predicta remaneant in illo puncto quo erant an
te oblatione grauaminŭ fupradictorũ . Quam
prouifione die fubfcripta de benignitate noftra
& ad fupplicationemdicti brachij per noftrum
protonotariu publicari mandauimus in eadem
curia. Quare tenore prefentis mandamus .
Illuftri Martino Dei gratia , Regi Sicilie, Duca
tuum Athenaru, & Neopatrie duci, guberna
tori gñali primogenito não precharo, ac in omis
bus regnis, & terris nfis poft dies noftros felici
deo propitiofucceffori , necnon gubernatorireg
ni & iuftitie ciuitatis Valentie ceteris vniuers
fis & finguls officialibus noftris ,& eorum loca
tenentibus pro prima , & fecunda iufsionibus
quatenus prouifionem noftram huiufmodi te
neant firmiter, & obferuent teneris , & obfer
uari faciant inuiolabiliter per quofcunq , & non
contraueniant , nec aliquem contrauenire pers
mittant aliqua ratione . Datis in palatio rega
Valentie
li ciuitatis Valentie, intus quandam aulam fiue
domum vbi dicta curia celebratur. xxviij. die
Septembris . Anno à Natiuitate domini . M.
cccc. in . Do.Mafco.
Reuocacio de les proui
fiones fetes Angoçalbo Aluares Dauila
del offici del confolat.
1.
Artinus Dei gratia, Rex Aragos
num ,Valentic,Maioricarum, Sar
dinie, & Corfice , Comesq Bars
chinone, Rofsilionis ,& Ceritanie.
Illuftri Martino Dei gratia, regi Sicilie, Ducas
tuum Athenarum , & Neopatrie duci, gubers
natori generali , primogenito noftro precharo:
ac in omnibus regnis, & terris noftris felici deo
propitio fucceffori, necnon gubernatori regni &
iuftitie ciuitatis Valentie ceteris vniuerſis, &
fingulis officialibus noftris vbilibet conftitutis
ac eorum locatenentibus , falutem, & dilectio >
nem. Quia nos auditis ad plenu partibus infras
fcriptis in,& fuper quadam fupplicatione nobis
in viam grauaminis in generali curia qua regni
colis Valentinis celebramus per findicos ciuitas
1
tum , & villarum regalium dicti regni oblas
ta . Cum qua inter alia petebatur vt aliquas
prouifionesperquasad illuſtriſsimi regis Caftel
le nepotis noftri prechari preces inftantes Gon
diçaluo Aluares Dauila regis predicti natura
lis conceffimus officium cõfulatus Caftellanoru
in ciuitate Valĕtie tanquã factis contra eius fo
ros, & priuilegia ceffare, reuocare, & annullare
dignaremur : prouidimus in nfo confilio in hunc
modum fcilicet quòd caffauimus & totaliter an
nullauimus iuftitia exigête dictas prouifiones p
nos factas eidem Gondiçaluo Aluares de offis
cio confulatus fupradicto quam prouifione die
fubfcripta de benignitate noftra ,& ad fupplica
tionem dicte curie per noftrum protonotarium
publicari mandauimus in eadem. Vobis &
ideo ac cuilibet veftrum dicimus, & mandamus
de certa fcientia & expreffe pro prima & fecun
da iuffionibus quòd preinfertam noftram proui
fionem teneatis , & obferuetis perpetuò : acfas
ciatis ab omnibus inuiolabiliter obferuari, &
non contraveniatis , nec aliquem , vel aliquos
contravenire finatis aliqua ratione . Datis in
1
palatio regali ciuitatis Valentie , intus quan
dam aulam fiue domum vbi dicta curia ce
lebra
 in extrauaganti .
lebratur,die.xxviij.Septembris.Anno à Nati
uitate domini.M.cccc.iij. Do.Maſco.
Reuocacio proceffuuiu
ftitie Aragonum factorum fuper facto de
Xelua, ad poftulationem totius curie.
I.
Artinus Dei gratia , Rex Arago
num ,Valentic, Maioricarum , Sar
dinie, & Corfice , Comesq; Bars
chinone, Rofsilionis, &Ceritanie .
Illuftri Martino Dei gratia, regi Sicilie, Ducas
tuumó Athenarum,& Neopatrie duci, gubers
natori gencrali , primogenito noftro precharo:
poftog dies nãos in omibus regnis, & terris nřis
felici,deo propitio,fucceffori nro, necno quibufe
uis gubernatoribus ,iuftitijs ,vicarijs , baiulis ,me
rinis,fupraiunctarijs , ac alijs vniuerfis , & fin
gulis officialibus nřisvbilibet conftitutis, iuratis
& regitoribus quarumcunq ciuitatum villarũ
&locorum fiftentium in noftro dominio ac alijs
quibus infra fcripta pertineant, & dictoru offi
cialiŭ locatenentibus,prefentibus , &futuris falu
tem & dilectione. Quia nos cuidă grauamini
per findicos ciuitatis Valentie in curia generali
quam regnicolis celebramus Valentinis nobis
oblata tenor qui fequitur cõtinenti . Primeras
ment fenyor co lo jufticia Darago en gran me,
nyfpreu, e deferuey de vra real corona, e de les
preminencies , efupremitats que vos fenyor has
uets en regne de Valencia, e en gran dan, e preju
hi de les libertats , e franquees, e drets de la dita
ciutat haja aſſajat de fet com de dret no pogues
fer proces, e diuerfes enantaments contra juftis
cia,jurats, e alcuns altres ciutadans de la dita ciu
tat per raho de juft, elegitimproces, e enan tas
ments quelos dits jurats feren contra lo noble
moffen Pere Ladro vefcõte de Vilanoua, cmu
ller de aquell de la Vall de Xelua, ço ğ fer no ha
pogut, com lo jufticia Darago no haja alcuna
conexença , ni juredictio en los fets ques fan es
fdeuenen dins voftre regne de Valencia. Pers
ço fuppliquen los dits Sindichsque fia merce de
vos fenyor prouchinta voftres drets, e regalies
ea la indemnitat de la dita ciutat declarareffer
nulles co ho fien , e a cautela en quant fon proces
hides de fet annullar,e reuocar tots los dits pros
cehiments fets per lo dit jufticia Darago.Pro
uidimus in noftro confilio vt fequitur. Lo jus
fticia Darago ha fa juredictio limitada per ters
ritori,ço es per, c dins lo regne Darago, è no pot
Fo.xxxvi.
conexer, ni pertany a ſa juredictio acte, caufa,
proces, o fet, actitat,fet, o procchit foral dit res
gne. Per tal lo Senyor Rey declara effer nulles
frits denullavalor tots , e qualfeuol proceffes
fentecics, pronüciacions, exactios totse fengles
enantaments fets per lo dit jufticia Darago, los
Ainents, equalfeuol officialsfeus , e perfones per
ell contra los jurats, officials , o altres perfones
de la ciutat de Valencia , o altres per raho dels
proceffes, e enantaments quels dits jurats feren
el noble moffen PereLadro de Vilanoua , e mus
ller de aquell per raho de la execucio en la vall
de Xelua . E a cautela lo dit Senyor reuoca tots
los dits proceffes, fentencies, pronunciacions ,
execucions, e altres enantamets fets per los dits
jufticia Darago, loctinents feus , e altres per ell
per ladita raho.Quam prouifionem die fubfcri
pta de benignitate noftra, & ad fupplicationem
dicte curie per noftru protonotarium publica
ri mandauimus in eadem. Vobis & cuilibet
veftrum dicimus, & mandamus de certa fcien
tia, & expreffe quatenus prouifionem noftram
fuperius infertam iuxta fui feriem &tenorem te
neatis, & obferuetis perpetuo & non contraues
niatis nec aliquem contravenire finatis aliqua
ratione . Datis fub noftro figillo pendenti in pas
latio regali ciuitatis Valentie, in quadam aula
fiue domo vbi dicta curia celebratur , die.xxviij.
Septembris . Anno à Natiuitate domini. M.
cccc. in. Do.Maſco .
Que visrey ni locti
nent Real no fiames fino en certs
cafos.
I.
Os Martinus Dei gra rex Ara
gonum, Valentie, Matoricaru,
Sardinie , &Corfice, Comesóz
Barchinone, Rofsilionis, & Ce
ritanic. Vt vniuerfitates ciuita
tum ,&villarum regni Valentie earum fingulas
res quilibet cõiunctim vel diuifim à calumnijs
moleftijs vexationibus pluribus fubleuentur
qui hactenus ob pluralitatem commiſſariorum
forfitan minus iufte, ac infui difpendium fint
propefsi. Et quia pro partenoftri Sindicorum
& earundem vniuerfitatum in Curia generali
quam celebramus regnicolis Valentie fuimus
de infrafcriptis humiliter fupplicati. Sic eis in
noftro confilio duximus prouidendum quod no
bis preſentibus vel abfentibus à dicto regnopro
Ee iin
quis
 Fori
quibufuis factis vel negocijs quantucunqz grans
dibus ,feu arduis no ponemus vel mittemus nec
ponere vel mittere pofsimus ad vniuerſitates
predictas, vel ad aliquam feu aliquas ipfarum
aliquem viceregium , vel locûtencntem noſtrũ .
Etli contrarium fecerimus volumus nunc pro
tunc negocia, & actus per ipfum fienda fint
caffa ,& vana & nullius efficacie, feu valoris.
Excepto tamen exhinc, & nobis retento quòd
fuperfacto imminentis bandoſitatis , vel ſcanda
li pofsimus ponere, & mittere viceregiu,vel lo
cumtenentem noftrum ad cafdem vniuerfitates
vel aliquas,feu aliquam ipfarum , & etiam ad to
tum regnum iam dictum cum poteftate fola fu
per illius bandofitatis ,vel ſcandali actu que,vel
quod imminebit indicto Valentie regno, vel
alia parte, feu vniuerfitate eiufdem cum vniuer
ſis, &ſingulis incidentibus, dependentibus ex
eis ,& connexis.Et etiam pofsimus aliàs ad fup,
plicationem iuratorum ciuitatis Valentiepones
re, & mittere ad eafdem vniuerfitates, feu alis
quam ,vel aliquas ipfarum, feu ad regnum ſupra
dictum viceregium , vel locumtenentem nos
ftrum.Nec etiam mittemus commiffarium , vel
commiffarios excepto, & faluo quod pofsimus
mittere commiſſarium, vel commiffarios fuper
cafibus , vel demandis non prohibitis, & volu
mus quod tuc mittantur qui mitti aliàs poffunt
iuxta foros Valentie . Prefentem namq pros
uifionem quam durare volumus , & vim ac
robur obtinere hinc ad primas curias generas
les omnium regnorum & terrarum noſtrarum,
vel particularis dicti regni Valentie mandauis
mus die fubfcripta de benignitate noftra, & ad
fuplicationem dicti brachij publicari per noſtrũ
protonotarium in curia fupradicta. Quare in te
ftimoniu premifforum prefentem cartam fieri
iufsimus noftrofigillo pendenti munitam.Data
in palatio regali ciuitatis Valentie, intus quan ,
dam aulam fiue domum vbi dicta curia celebra
tur. xxviij. die Septembris. Anno à Natiuitate
domini. M.cccc.iij. Regni noftri octauo .
T
Do. Maſco.
Idem Rex . Anno . M. cccc . viij.
Valentic.
II.
Temprouchim que a fupplicacio
de la ciutat de Valencia , o dels jus
rats de aquella no puixa effer pos
fat vifrey en la ciutat de Xatiua, ne
en les altres viles, e lochs del dit regne.
Valentie
Ferdinandus R. An. M. D. X. Montiffo,
1 ni,ad fupplicationem brachij Militaris .
III.
Tem fenyor com per fur fet per
lo altRey en Marti de alta recor
dacio fituat en Rubrica , que no
puxa effer pofat visrey. Sia pro
uchit, e difpoft que a fupplicacio
de la ciutat de Valencia no puxa efferpofat vifs
rey en la ciutat de Xatiua, ne en les altres cius
tats, viles , e lochs del dit regne. Perço lo dit
braç fupplica humilment per voftra Mageftat
ab acte de la prefent cort fia prouehit, e decla
rat que lo dit fur fia feruat de tal manera que lo
visrey pofata fupplicacio dela ciutat, o jurats de
Valencia no puxa exercir fon offici en la ciutat
de Xatiua, e altres ciutats , viles, e lochs del dit
voftre regne.Plau a faMageftat fia feruat lo dit
fur,leuat tots abufos. Vic.
Idem R. da ca.
IIII.
Tem fenyor com per fur del alt
Rey en Marti de digna memo,
ria fia eftatprouchit que visrey ,
ne loctinent general no puxa cf
20
ferpolat en lo dit voftre regne fi
no en cas de vrgent neceffitat, o de imminents
bandoſitats, o a ſupplicacio dels jurats de Valēs
cia,e lo dit fur fos temporal, e nunca fia ftatcon
fermat, e per conſeguent fia expirat. Perço
lo dit braç humilment fupplica fia merce de
voſtra Altefa ab acte de la prefent Cort declas
rar lo dit fur effer expirat. Ela loctinença ges
neral pofada per voftra Mageftat a peticio de
la dita ciutat, e jurats de aquella effer expirada .
Reſtant a voftra Mageftat fa real preheminen,
cia , axi com ans de la edicio del dit fur era en
poder dels antipaſſats Reys pera poder poſar
fi volra loctinent general . Sa Mageftat
declara lo dit fur effer extinct com fos tempo
ral, reſtant ſa Altefa en fa preheminencia real
axi com reſtaua y tenia ans de la edicio del dit
fur. Vic.
Quod prouifiones fa=
cte, & conceffe brachio Ecclefiafti
co, & Regali habeant eandem effis
caciam, & vim ficut prouifiones bra
chij Militaris.
I.
Nos

in extrauaganti .
Os en Marti per la gracia de
Deu rey de Arago , de Valens
cia, de Mallorques , de Serde
nya, e de Corcega, e comte de
Barcelona, de Roffello , e de
Cerdanya. Per tolre totes fofpites, e per cofes
rahonables per les quals fom moguts a les cofes
de juſcrites ab ağfta noftra prouifio prometem
en noftra bona fereal a voſaltres dels braces Ec
clefiaftich, e Real, e a caſcun de vosaltres que fi
per ventura en qualfeuol teps , e quãtque quant
ſeſdeuenia, o ſeſdeuendraq prouifions ja atorga
des, o atorgadores per nos al braç Militar , oa
ağlls daquell braç de qualfeuol materia deduhi
da en la cort per nos celebrada a aqft regne per
los tres braços , o dos, o hu daquells per via de
greuges , o de prouifios, o en altra qualfeuol ma
nera emanaran,o exiran, o feran liurades, os mo
ftraran effer exides daqueſta ora a auant de nos
o de noftra cort contra , o fora la forma que han
les prouifions les quals hauem fetes a vofaltres
dits dos braços Ecclefiaftich,e real fobrels greu
ges,e altres prouifios les quals hauem prouchi
des, e fetes en la dita cort nos atorgarem , e ara
atorgam ab la preſent a vosaltres que totes pro
uifions quefobrels greuges voftres , e cafcun de
volaltres vltra la forma, ecocepcio de les parau
les fots les qls avosaltres fon ja atorgades fien
encara a voſaltres atorgades ,e daci auant ator>
gama vosaltres fots aquelles forma , e concebis
ment de paraules, e força fots les quals aquelles
del dit braç Militar emanaran , exiran , o feran
liurades, o moſtrades effer exides, axi q les vos
ftres prouifions retengudes lurs proprics forma
e concebiment de paraules axi en juhi com fora
juhi fealegren de aqlla força, ecocebimēt de pa
raules de les quals fe alegren aqlles del dit braç
Militar,e aço en quant a voftres prouifions pui
xa approfitar, e no cotraftar apres a faber q per
les dites cofes no entenem q les prouifions ator
gades, o atorgadores a aquells del dit braç Mis
litar fiena volaltres dels dits braços Ecclefias
ftiche Real per la dita raho atorgades: mas que
les prouifions a vofaltres atorgades en la dita
cort fien ordenades, e ab haudes
per ordenades abtal executoria, e ab altres clau
fules concernets forma,e fermetat daquelles ab
les quals feran ordenades les prouifios daquells
del dit braç militar que en fdeuenidor fe emana
ran, o exiran, o ſeran liurades , es moftraran eſſer
exides de nos, o de noftra cort axi que aqſtapro
uifio fguard la forma, e no la materia. Manants
The
Fo.xxxvij
.
ab aquesta..atexa al illuftre Martiper la gras
cia de Deu rey de Sicilia, e dels ducats de Ate
nes, ede Neopatria duch, molt car primogenit
noſtre, e gouernador general en tots noftres res
gnes eterres,apres nřes dies Deu volent benas
uenturat fuccchidor , e a tots altres officials , e
fotſmeſes noftres ğaqueſta noſtra prouifio , e to
tes , efengles cofes en ella contegudes tenguen,
e obferuen, e facen pertuyt perpetualmet, efens
violacio alcuna obferuar, e noy contrauinguen,
ni permeten alcnn contrauenir per alcuna caus
fa,oraho:carnos a ells , e a cafcũ dells tollem tot
poder de fer lo contrari. En teftimoni dela qual
cofa manam la prefent effer feta , e ab lo fagell
noftre fagellada. Dada en Valencia a.xv.dies
de Dehembre, en lany de la natiuitat de noftre
fenyor M. cccc.ctres. Rex Martinus.
? Dels officis a qui fe
ran comanats.
Martinus R. Anno M. cccc.viij .Valentic.
I.
ma
De hacs.s.
Rdenam per lo prefent fur , e acte teria habe
de cort qofficis de batlies, alcay fo
dies, loctinencies dels officis de les
gouernacios, e altres qlfeuol officis
de regne de Valecia, exceptats tan folamēt offi
cis de gouernadors del dit regne de valecia , axi
de ça com della Sexona, e de batlegeneral dela
ciutat , e regne de Valencia daci auant no puxen
effer donats,atorgats, ecomanats perpetualmet
o a vida ,o a temps , o a beneplacit a alcunes per
fones fino als nadius, o habitadors , o heretats
fens frau dins lo deffus dit regne. Los quals ha
bitadors, o heretats fens frau hajen habitat enlo
dit regne,almenys per cinch anys. En aço em
perono entenem ne volem q fien entefes, ne co
prefes aqlls qui huy fon prouehits dels dits offis
cis,e tenen aqlls quant es als dits officis que te
nentantfolament.
Del quitament del ca
ftell de Guadaleft.
Martinus R. anno M.cccc.viij . Valentie.
I.
Eracte de cort, e ab confentimet dels
deffus fcritsprometem,volem e pro ›
P uchim que al duch de Gandia per nos
ne paltrino fia quitat lo caftell, e vall de Gua
Ec v daleſt
 Fori
daleſt de tota la vida natural de all.Pero apres
la mort natural del dit Duch puxa effer fetqui
tament pagant lo preu , e fegons vna fenten .
cia per nos donada entre lo procurador noftre,e
lo dit duch fots kalendari de . xxij . de Dehem ,
bre del any.M.cccc.viij. No contraſtant lacte
e carta per nos feyta, e jurada dela tenor dejus
inferta, e qualfeuol cofes, claufules, derogatos
ries, ecauteles en aquella contengudes ,ne altres
la qual, e les quals fon ftades per nos viftes , ere,
conegudes diligentment: lo qual,c les quals to
lem , e no obftar volem durăt la vida natural del
dit duch tant folament, la tenor del qual acte, e
carta es fegos fe fegueix. Nos Martinus dei
gratia rex Aragonu &c. Attendentes die
prefenti hoc cft codem inftanti quo prefens con
ficitur carta noſtra inter alia concordata capitu ,
la , & conceffa per actu curie, fuiffe conceffum
capitulnm vnum huiufmodi ferici. E per
les dites cofes fenyor, e per cinch milia florins
per als damnificats de Serdenya del temps dels
Tenyors reys en Pere,e en loan qui fon dela ciu
tat de Valencia diftribuhidors a coneguda dels
diputats del regne en tots,o en alcuns , e enla for
ma, eper les quantitats que als dits diputats fes
ra benuift lo regne profer,efubue a vos feñor lo
do a vos ja feyt per la cort, e la anticipacio dels
quaranta milia florins del dit do de trenta milia
Aorins : delsquals los cinch milia florins fiaper
als damnificats de Serdenya, e los.x. milia pera
quitamenta vos fenyor. Elos reftants. xv.mi
lia que fien per vos fenyor per complir ço que
es degut per la cedula de comprador, e altres.
Et quia in oblatione dictoru dece mille flos
renorumad opus quitamenti prefixi quamuis
queinfra concedimus , & expreffamus non fue
rint in dicto capitulo ab expreſſo poſita, & hoc
ex cauſa quam hic inferi non curamus : verum
inter nos exparte vna, & deputatos p brachiữ
regale , & iuratos ciuitatis Valentie ex altera
fuit & eft conuentum, &partionabiliter cocor
datum quod dicti decem mille floreni auri de
Aragonia iunctis cis decem mille folis Barchi
none,ex illis octuaginta mille florenis dicțiauri
quosad redimendum patrimoniu deputauimus
conuerterentur, & conuertantur de facto in res
demptionem ,& quitamentũ caftri,loci, & vals
lis de Guadaleft, quam egregius vir Alfonfus
dux Gandie, patruus nofter charifsimus velvt
bona patris fui tenet diu eft pro centum vigin
ti millefolis impignorata. Que quidem Cas
ftrum , locus, & vallis funt vna ex rebuspatrimo
Valentie
nialibus per priuilegium inalienationibus , & à
corona regia infeparabilibus. Quare nosfups
plicantibus inde deputatis, & iuratis predictis
volentes cocordata & pactionata in actucurie,
&conclufioe capituloru prefixorů in fcriptis re
digere feu redigi facere prout decet tenore pres
fentiscarte noftre quam robur,&efficaciam vo
lumus actus curie obtinere tanquamfi in prein
ferto capitulo fuiffent expreffa. Statuimus , pro
uidemus , decernimus , & etiã ordinamus quòd
predicti decem mille floreni auriiunctis eis dic
tis decem millefolis, conuertantur, & conuerti
habeat in quitamentũ dictorũ Caftri, loci &val
lis de Guadaleft. Et ad cautelam promittimus ,
& iuramus per crucem domini noftri lefu Chri
fti, & eius fancta quatuor Euangelia coram nos
bis pofita, & per nos corporaliter tacta quòd di
Etos decem mille florenos auri cum adiunctiõe
dictorum decem mille foloru faciemus,& man
dabimus ,& nunc pro tunc mandamus conucrti
in quitamentum predictum per quofuis procu
ratorem vel procuratores noftros ad dictu redis
mendum patrimoniũ deputatos vel deputados
quoda no impidicmus vel impedire faciemus
quitamentum predictum . Nec propterea cons
ccdemus aliquam cartam vel litcra alongamen
ti fuperfedimenti,impignoramëti , venditionis,
concefsionis ,vel gratie non redimendi,per quas
quitamentum predictum poffet retardari vel
aliquatenus impediri . Et fi forfan fcienter vel
ignoranter predicta per nos fierent nullam vos
lumus efficaciam obtinere, imò illam nunc pro
tunc, & ecotra reuocamus , & pro reuocatis ha
beri volumus,& iubemus. Ceteru ad tollendă
nobis omnem poteftatem faciendi contrarium ,
nam aliquando per importunitatem fupplican
tium multa nobis damnofa concederc oportet
contravelle , ferie cum eadem concedimus , &
donamus vobis deputatis, & iuratis predictis
donatione pura, & irreuocabili que dicitur inter
viuos,& in vos nomine predicto cum preſenti
tranfferimus ius, facultate, & licitum redimen
di predicta Caftrum,locum,& vallem vt fiat li
berius redemptio antedicta. Mandantes gu
bernatori , & baiulo generali regni Valetic pros
curatoribus quibufuis ad noftrum redimendum
patrimonium deputatis vel deputãdis, ceterisq
vniuerfis, & fingulis officialibus noftris vel cos
rum locatenentibus prefentibus & futuris quas
tenus prefentem cartam noftram, & omnia, &
fingula in ca contenta teneant firmiter, & obſer
uent,& faciat inuiolabiliter obferuari. In cuius
rei tes
1
 in extrauaganti.
noftro
rei teftimonium prefentem fieri iufsimus noftro
figillo pendenti munită. Datis Valentie. xxv.
die februarij.anno à natiuitate domini millefi
moquadringentefimo iiij. regni noftri nono .
Dalmacius vidit.
De les queftions den
Berenguer de Vilaragut.
Martinus R. An. M. cccc. viij. Valentie.
I.
Supplicacio dels fobreaits elets p
acte de cort prouehim q lesqſtions
que los hereus de moffen Berens
guer de Vilaragut, e de na Carro,
ça han: les quals per nos fon comanades a deter
menar a noftre canceller a moffen Giner Raba
ça ,amicer Guillem çaera, e a micer Pere Catas
la ,fien determenades, e diffinides preftamêt per
aquells en perfona noftra. Eper tal q les parts,
neftiguen mes en fegur vole, e mana als deffus
4 dits que encontinent facen fagrament q no exi
ran del regne de Valencia tro les dites queftios
hajen determenades. Eço que los damunt dits
determenaran, e ordenaran volem que valla, e
haja aquella força queha , e deu hauer fentencia
per nos donada , e pronunciada . Eaço hauem or
denat,e prouehit de voluntat de les parts
De la queftio de Valen
cia, Muruedre, e Sogorb.
Martinus R. Anno M.cccc.viij.Valentie.
1.
Es auant volem, e manam a noſtre
vicicanceller que no ifque del reg
ne de Valencia , e aço jur tro haja
determenada la queftio q es entre
la ciutat de Valencia, e la vila de Muruedre de
vna part, e la ciutat de Sogorb de altra , de e per
raho del aygua del riu que decorre per Sogorb
vers Muruedre, e vs de aquella . Prouchins ĝl
dit noftre vicicanceller en perfona noftra cones
gue, examin, e determen la dita queftio , tambe
nos preſents en la dita ciutat, e regne de Valens
cia com abſents , e tambe dins los deu dies apres
noftra partida com aquells paffats. Donants li
aquefta vegada per lo prefent acte de cort lo
prefentpoder ab confentiment de les perfones
elets, e reprefentants la cort.
Fo. xxxviij.
2
Delsgreuges del braç
Ecclefiaftich.
Martinus Rex. Anno. M. cccc. viij.
Valentic.
I.
Omlos greuges per los deffus dits
del dit braç ecclefiafticha nos ara
offerts, e en lo proces continuats
fien ftats remefes a jufticia fegons
la prouifio a cafcun dels dits greuges per nos fe
ta appar. Per tal a major cautela ab lo preſent
acte decortdelegam, e afsignam enla forma de
jus fcrita a fer les prouifions neceffaries ſobre
los dits greuges, e miniftrar jufticia fobre aqlls
les perfonesfeguents .
Delbisbe.
11.
Primerament a vn greuge parti
cular del bibe de Valencia , lo qual
es del partidor. Delegameafsigna
micer Domingo Malcodoctor, e
micer Guillem Cahera licenciat en leys, los qls
fens alguna figura de juhi la veritat del feytfos
lament attefa regoneguts los proces, e fentecia
fobre lo dit feyt promulgada en, e fobre aquell
facen jufticia ſpatxada.
Del macftre de Munteſa.
III.
Obre los greuges deffus dits
particularment tocants lo macs
ftre de Muntefa , e orde de aqll,
e lo Bisbe de Tortofa.Delegã ,
caſsignă Neſperandeu Cardos
na vicecancellernŕe , micer Domingo Maſco ,e
micer Ioan Mercader doctors , e Micer Guille
Cahera licenciat en leysals quals en,e fobre los
dits greuges , e cofes en aquells , e cafcun de aqlls
contengudes ab incident , e emergents de ağlls
donam , e atorgam plen poder. Referuam em
pero a nos que fins volrem retenir lo dit micer
loan Mercader per aduocat noftre que ho pus
xam fer. Item prouchim , e ordena mes auant
per lo prefent acte de cort ğ los dits jutges per
nos delegats, o afsignats dels quals es feta mens
cio en lo precedent capitol, ca cafcunde ağlls
abilitam per lo prefent acte a conexer, e deters
menar los dits greuges en perfona noftra no cỡ
traſtants qualfeuol furs, e priuilegis ſien teguts
ans
 Fori Valentie
ans de totes cofes fer , e preftar, e de continent, e
de feyt preften, e facen fagrament en poder del
bisbe de Valencia que no exiran , ne alcun dells
exira del regne deValecia dins fpay de dos mes
fes comptadors del dia de la ferma dels preſents
capitols a auant ans perfonalment ſens tota fis
tio romandran ,ftaran, e cafcu dells romandra,
& en Berenguer Minguet ciutada de la dita ciu
e ſtara continuament dins lo dit regne tro a tant
que fobre los dits greuges, e totes , e fengles co
fes a ells en lo precedent capitol comefes fingu
la fingulis referendo fia ab acabament per juftis
cia declarat per los dits jutges, caximatex juren
queferan diligents fens tot engan, e dilacio en
abreujar, e en diffinir los dits greuges, e que los
ditsjutges tracten,e examinen los dits greuges,
e prouchefquen en aquells fegons que en greus
ges donats en cort fe deu, e es acoftumat de pro
cehir, e prouchir remoguda tota appellacio, e
tot altre, e qualfeuol remey.Eperço que los dits
jutges prouchiran , e diffiniran ara per la donchs
valla per acte de cort. Eper major fermetat que
la dita jufticia fe faça als dits greuges prouchim
que lo general fe puxa retenir deu milia florins
de la quantitat del do, o proferta de jus fcrita , e
no puxen effer compellits a donar aquells tro a
tant q los dits greuges en lo prop precedent ca
pitol contenguts fien per los dits jutges,fingula
fingulis referendo declarats, e donades a la part
qui obtendra degudes executories , e baſtants.
Eprometem ,ejuram que ço que fera declarat,e
la execucio de allo no empatxarem , dilatarem,
otorbarem en alcuna manera directa , o indires
cta que no fia menat preſtament a execucio .
Que los comptes dels
batles ,jufticies, e officialsque feran donats
fien pofats los regiſtres en lo archiu del
Real.
Alfonfus III. R. Anno . M. cccc. xix.
Valentie.
I.
Atfia per lo Senyor don Ferran
De hac ma
teria habesa do de gloriofa memoria fos, e ſia
liu forü..tio.
de notarijs. ftat abprouifio fua ordenat, e ſta
lib.ix.c.xxxiij
blit per vtilitat de les rendes, res
fo.ccxix.
galies, e drets reals, e per confers
uacio, e profit de la cofa publica del regne deVa
lencia que tots, e fengles cõptes dels batles , axi
generals com locals, jufticies, officials, caltres
perfones qualfeuol qui adminiſtraran, o hajen
adminiſtrat en regne de Valencia monedes,pe
cunies,rendes , e altres drets , o cofes a nos, o a no
ftra cortpertanyents per qualfeuol titol, o cauſa
fien retus, oits,rebuts, e diffinits en la ciutat de
Valencia, e o dins lo regne de aquella , e ſia ſtat
diputat, caſsignat a diffinir los dits comptes. E
tat, volent lo dit fenyor, e prouchint que los co
ptes deffus dits perpetualment fien conferuats
en lo archiu de noftre Real de la dita ciutat,axi
com ja per priuilegi era ſtat prouchit, e atorgat
als del dit regne per noftres predeceffors, per tal
quepus propinquament, e ab menys affanys , c
defpefes de les dites cofes fe pogueffen hauer
certificacions , e altres auifos neceffaris. E per
nos apres la dita ordinacio, e ſtatut ſia ſtat loat, e
confermat en axi que nos hauem recbut lo dit
Berenguer Minguet en confeller noftre, coidor
per nos dels dits comptes en lo dit regne.Emes
a humil fupplicacio dels tres braços de la Cort
general del dit regne de Valencia per nos celes
brada als habitadors del dit regne ab letra nos
ſtra , ab noſtre ſagell fagellada . Dada en Valen.
cia a. xviij. de Març de lany. M.cccc. xviñ.
Loant,approuant, e encara confirmant la prouis
fio per lo dit fenyor Rey pare noftre feta en tos
tes, e fengles cofes en aquella contengudes, e la
qual es inferta en la dita letra noftra. Declaram
volem, e prouehim de certa fciencia, e accons
felladament vifta la vtilitat dels drets, e regalies
noftres, e de la cofa publica del dit regne que los
comptes dels officials noftres, e dels altres admi
niftrants negocis noftres en lo dit regne foffen
oits, examinats, e diffinits en lo regne, e ciutat 1
de Valencia, e no en altre loch, perço lo dit Bes
renguer Minguet, e altres ab aquell oidors dels
dits comptes diputats per lo dit fenyor Reypa
renoftre, e altres en lefdeuenidor per nos eligi
dors als quals deputats, o deputadors atorgam
plenera poteftat q en, efobre totes les dites co
fes ab incidents , emergents, e annexes poguef
fen fer, e deliuramet exercir vniuerfes, c fengles
cofes que al offici de maeftreRacional dela cort
fe pertagueffen, e fperaffen,les quals lo dit mac
ftre Racional poguera fer ans de la dita proui
fio per lo dit fenyor Rey en Ferrando, e encara
per nos fetes, é la qual noftra prouifio voliem q
duras per temps de fis anys comptadors del dia
de la data, e de alli auant tro que fos reuocada.
Empero per tal que los dits ftatut, ordinacio, e
prouifions fetesfien de major ſtabilitat, evalor
infignits a vtilitat de noftres rendes, regalies, e
drets

in extrauagantì.
drets, e honor, eprofit del dit regne, eq en fdes
uenidor los dits comptes no puſquen eſſer trets
de aquell, ço que facilment fe podria enfeguirfi
als dits ſtatut, ordinacio , e prouifions era deros
gat en alguna manera, ço q feria no poch preju
hi a la cola publica. Perçopfguart deles co
fes deffus dites, e perço encara qaxi co lo dit re
gne es fundat fots certes, efpecials leys, furs, ſta
tuts, coftums,priuilegis: axi en aquest cap haja
fpecialprouifio e prerogatiua. Prouchim, corde
nam perpetualment per acte del prefent parlas
ment que tots los dits comptes ab les cauteles
fahêts per aquells : axi los qui fon en larchiu del
racional de Barcelona qui fon del dit regne co
los comptes dela adminiftracio feta per moffen
Francefch Martorell canonge, en loan Suau, c
en Ioan Pujada comiffaris per lo dit fenyor rey
en Ferrando, e per nos conftituhits a rebre los
fruyts, erendes a la cambra apoftolical perta
nyents pendent la fubftractio de olim Papa. B.
E encara los comptes dels fubdelegats per aqlls
com encara tots , e qualfeuol altres comptes pre
ſents, e fdeuenidors ara , e per toftemps fien, cha
jen effer cõferuats enlo dit archiu del noftrereal
de Valencia, edaci auãt fien, e hajen eſſer retuts
oits, rebuts, e diffinits, en e dins la ciutat , eo reg
ne de Valencia, en poder del dit en Berenguer
Minguet: lo qual de prefent elegim, intitulam,
e nomenam , o de altra perfona que fia del dit re
gne ydonea per nos, o noftres fucceffors cligido
raque exercefca les dites cofes e fia dit, e nome
nat maeſtre racional de noftra cort en regne de
Valencia. En axique perpetualment en la dis
ta ciutat, e regne fia, e dure lo dit offici exerci
dor per lo dit en Berenguer Minguet, o aquella
perfona del dit regnea qui per nos, o noftres fuc
ceffors fera acomanat ara , e per auant qui haja
aquelles preheminecies, e prerogatiues que los
maeftres racionals han acoftumat, e acoftumen
de hauer. Per lo preſent empero acte no fia fet
prejuhi algu als furs , e priuilegis, per los quals
es permes als jufticies, e muftaçafs, e altres offi
cials deles ciutats, e viles reals, e loctinents lurs
quipoden, e han acoftumat retre lurs comptes
en poder dels batles locals: ans manam als dits
furs, e priuilegis fien feruats. De Funes.
Idem R. Da. ca.
De hac ma 11.
teria habesas
Om los noftros protonotaris , e ſecre
liu foru. 5.ti°.
de notarijs. taris fen porten los proceffos de les
lib.ix. c.xxxij
fo.ccxix. corts que nos tenim en regne de Vas
lencia, en Cathalunya, e en altres parts, e encara
Fo.xxxix.
los fcriuans de manamet, e altresfcriuans de no
ftra cort los proceffos que fan no lexen los regi
ftres en los lochs qs fan tals proceffos: les quals
cofes redunden en grã dan dela cofa publica del
dit regne, e dels habitadors de aqll. Perço ors
denam, e prouehim perpetualmēt, e manam als
dits protonotaris, fecretaris, efcriuans de manas
ment que de tots los proceffos dela cort, e qual
feuolaltres actes fets enla audiencia noftra, c de
noftres fucceffors, o de noftre, o lur primogenit,
o denant jutges tocants lo regne de Valencia, o
los habitadors de aquell lexen los dits regiſtres
en lo archiu noftre: lo qual tenim dins lo real de
la ciutat,e que de les prouifions , letres, actes, e
cartes axi de jufticia co de gracia , e altres qualfe
uol tocants fets del dit regne , o dels habitadors
de aquell fien fets regiftres, e libres fparços en
los quals les dites cofes fien fcrites, e regiſtra
des :los quals regiftres , e libres feta differencia
de fets a fets fegons es acoftumat fien intitulats
regiſtres deregne de Valecia, en axi cõ es a dir.
CommuneprimůValetic. Gratiarum primum
Valentie,e axi dels altres axi en fet co en nom ,
bre dels dits regiſtres, eque aduenint lo cas que
los dits regiftres deguen effer pofats en archiu,
aquells fien mefos , cconferuats perpetualment
en larchiu del noftre Real de Valencia : en ma
nera que nos , o noftres officials , e encara los has
bitadors del dit regne pus facilment puſcam, e
pufquen hauer ço que haurem, e hauran neceſs
fari de les dites cofes, e actes. E perço de les
cofes paffades dins lo dit regne per femblant.
✓
fien trobats regiſtres atorgam, e prouchim que
de tots los regiſtres , cartes, e altres actes de tot
lo temps paſſat, axide aquells qui fon recõdits
en lo archiu de Barchanona , co encara de aĝlls
quifon de prefent en poder dels protonotaris, e
fecretaris noftresfien trets tranfumpts, e part en
regiſtres intitulats fegons deffus es dit totes car
tes,priuilegis, letres , e prouifions, e altres qualfe
uol actestocants fet del dit regne, e dels habita
dors de aquell. E aquells dits regiftres nouells
fets a defpefes del dit regne enla dita forma ſien
portats,e mefes enlo dit archiu del fobredit re
yal noſtres de Valencia. De Funes.
Mana fa Mag. que en les
caufes de Onda contra los procuradors
fiſcals fia feta jufticia expedida.
Alfonfus III.R.an. M.cccc.xix.Valentie .
8
j.
 Fori
1.
Napres com lo maeftre de Munte
fa pretena qfobre los fets per nos
comefes ab acte de cort à micer
Ioan mercader, moffen Domingo
Mafco, micer Guillem çaera, micer Pere Bers
tran, e micer Blay de Camanyes , concernents
los debats que fon eftats, e fon entre noftre pros
curador fifcal, clo findich, e vniuerfitat , efingus
lars,e officials reals de la villa Donda conjun
tament, e diuifa de vna part. Elos Sindichs
& de la dita vila Donda, o officials Reals , ofingu
maeſtre de Muntefa dela part altra fegons de la
dita comifsio , e debats confta per proces iniciat
denant los dits jutges fots calendari del any de
la Natiuitat de noftre Senyor.M. cccc. xviij.
a fetze del mes de juny, als quals proceffes , e
commifsio nos referim fien ftades fetes moltes
dilacions en lo ſpatchament de la jufticia dels
dits debats axi per occafio de alcunes noftres le
tres, o manaments com per interpoficio que lo
Gouernador de regne de Valencia ha fet en, c
fobre los dits debats, ço es tentant de fet cones
xer de aquellsaxi per fon mer offici co a inſtan
cia del dit noftre procurador fifcal, e o de la dita
vniuerfitat, efingulars, e officials reals de aqlla ,
e en altra manera co encara per culpa dels dits
jutges:efia noftra intencio que la dita jufticia ſia
ſpatchada entre les dites parts en vigor de la no
ftra commifsio , e per lo prefent acte. Per tal
reuocam , caffam, e annullam qualfeuol prouis
ſions, e manaments fien eftades per nosfetes, e
atorgades contra lo poder dels dits jutges, e de
claram aqlles effer de nulla efficacia, e valor axi
com a fetes contra acte de cort per nos fet, mas
nam als ditsjutges expreffament hi faffen juſti
cia fpatchada. E juram en noftra bona fe real,ea
Deu, e als fancts Euangelis per noftres mans
corporalment tocats q no atorgarem ne mana>
rem fer prouifio alcuna nepermetrem effer ma
nada,ne feta ferp nře cãceller, vicecaceller, o re
gent la cacelleria p fcrit, o de paraula cõtra la di
tacomifsio,ne darem, ne permetrem dar tarda,
o impediment alcun als dits jutges, o alcu de as
quells directament , o indirecta en la expedicio
de la jufticia dels dits debats contenguts en dits
proceffes, e commifsio . E prouchim, e manam
que noftre vicecanceller , co regent la cancelle
ria faça ſemblant jurament ,e que nos ne aquells
ne altres officials noftres neadmetrem , ne ad
" ipfo facto fens alcuna altra monicio, ne declaras
metran appellacio alguna, co recors alcu fobre
los dits debats principals , e incidents , e depen
dents de aquells . E on per importunitat, o ins
Valentie
aduertencia fia per nos, o noftre canceller, core
gent la cancelleria, o altres noftres officials feta
alcuna prouifio,inhibicio, o alcun manament en
cara que fia de fegona jufsio, e penal los dits jut
ges,ne algu de aquells no fien tenguts admetre
ne obcir la dita prouifio, inhibicio, o manament
ne per alloencorreguen pena alcuna prouchints
emanants als dits jutges que aço juren tenir , e
complir.E volem, ordenam, e manam que qual
feuol fupplicacions per noftre fifch, o per part
T
lars de aquella conjunctament, o diuifa fien fta
des a nos donades , eo en noftra cacelleria , epro
uchides, ofens prouehir fien remefes, e remete
ab lo prefent acte als dits jutges, ea lur determi
nacio.E inhibim, cmanã al dit căceller,vicecan
celler, co regent nra căcelleria, e a tots altres of
ficials que dels dits debats, efupplicacions, cins
cidents de aquells , e de ağlles nos entrameten,
ne entrametam directament, ne indirectafots
virtut del dit jurament. Encara prouchim, c or
denam que los gouernador, e batle generals del
regne de Valencia , e loctinents de aquells ,ne al
tres officials noftres no temten entrametes cos
nexer dels dits debats , o alcu de aquells, ne dels
incidents, edependents,ne dar deftorp, o impe
dimentalcu als dits jutges . Abdicants de no
ftra certa fciencia a aquells dits gouernador , e
batles, e altres officials, e qualfeuol de aqlls tem
tants fer locotrari tot poder a cautela . Si döchs
per losdits jutges no eren requefts, e la donch
quant axi requeſts feran manam als dits Gouer
nador, e batle, e loctinets de aquells que menen
e duguen a prompta execucio tot ço de que ſe»
ran requeſts per los dits jutges,o per aquells los
fera confellat. E prouchim, volem, e manam als
dits gouernador, e batles, e officials noftres que
no admeten noftre procurador fifcal, neofficials
Reals, ne lo Sindich, o fingulars de la dita vila
de Onda, ne altres en juhi , nec aliàs , fobre los
dits debats, ne fobre los dits incidents , e depen
"
dents: ans les dites parts remeten als jutges ab
tots losactes fets, e temtatsfer.E nos ara per la
donchs ab lo prefent acte ho hi remetem decla
rants effer nulle tot ço que en cotrari fera tem
tat fer. E manam a tots, e fengles noftres aduo
cats, eprocuradors fifcals fots priuacio de lur of
fici: la qual pauctoritat del prefent encoreguen
cio que denant los dits jutges, e no denant nos,
canceller,vicecanceller,regent cancelleria, Go
uernador, Batle, e altres officials noftres facen
juhi 1
H
 in extrauaganti. Fo.xl.

juhi fobre los dits fets . Declarats effer nulle tot

uallers, co gentils homens, elos noms de aqlls
ço que encontrari tentaran fer. E per major fer fien mefos en redolins de cera, los quals redos
metat, eſpatchament de la jufticia dels dits ne lins fien mefos en hun baci fegons dit es deffus.

gocis prouehim, ordena, e manam expreffamēt E lo primer qui fera tret fia diputat per lo triens
als dits jutges, e a cafcun de aquells que juren fo nifeguent. De Fu.
brelos fancts Euangelis que dins hun any hajen
Idem R. Decodem.
examinat , dicidit, e executat en proprietat, e pof
III.
fefsio los dits debats, c tots los incidêts , e depen
Tem als fet redolins dels dit caua
dents de aqlls, totes amor, temor , excepcions,
llers, e gentils homens romanints
appellacions, e recorços foragitats. E com per
en lo dit baci fien ajustats cinchcas
acte de cort los dits jutges, e tots los altres quis
uallers, o gentilshomes, e los noms
afsignaren pnos en la cort propaffada hajen ef
de aquells fien mefos en cinch redolins de fera
fer fatiffets de lurs falaris de la pecunia del dit ca
fegons dit es en axi que fien dotze redolins , c a
pitol. Perço prouchim q los dits falaris de tots
quells fien mefclats fegons deffus, e lo primer
los dits jutges, e qualfeuol de aquells fien pagats
quitrauranfia comptador, lo fegon clauari, clo
de les pecunies del dit generala coneguda dels
De.Fu. terçadministrador, e fien trets hun apres daltre.
dits diputats .
De Fu.vic.

TIdem R. De codem.
De electio de dipu IIII.

tats, e comptador del general. Tem que de cafcun officipaffat lo lur temps
I de tres en tres anys en la forma deffus dita
Alfonfus III. R. An. M. cccc. xix. fia feta electio dels dits officis. De Fu.vic.

Valentie.
L Idem R. de eodem.
Ellorats la electio fahedora dels V.

officis de diputats, comptador, Temque aquell, o aquells qui hauranhaut

dels dits officis no effer elets ne entrar

Militar per los triennis (deuenis

en diteselections primer feguents. De Fu.vic.
dors. Ordenam que tots los ha

uents officis enla dita deputacio per lo braç mis Idem R. de codem.

litar paffat lo primer trienni, e daqui auant de VI.

tres en tres anys, ço es dels deputats , los copta Ots los altres capitols de la deputacio per
dors,adminiſtrador , e clauari fe ajuſten enfemps nos fermats romanints en ſa força , e va

lor.Rex Alfonfus.
e preſtat primer pera aquells fagrament que elis
giran bones, e condecents perfones fegons lur
bona confciencia , e intencio, lo qual jurament fa Ferdinandus R. An. M.D. x. Montiſſoni.
VII.
ran en poder del findich del braç militar, elegef

quen huyt nobles homens, e los nomsde aquells Voftra Mageftat humilment offir lo
ftament Militar del vostre regne de
fien mefes en huyt redolins de cera eguals , e de
hun matex pes, efien meſclats en hun baci ab Valecia refident en la prefent cort los

aygua, e mesclats lo primer qui dağlls fera tret capitols feguents, fupplicant aquella vulla pro

fia deputat, e lo fegon qui fera apres tret fia com uchir, catorgar aquells.
VIII.
ptador: axi fiaferuat daqui auant de trienni en
trienni. De Fu. Primeramet fenyorjatfia per actes
de cort fia donada formaa les eles

Idem R. De eodem . tions de deputats, ecomptadors,

&
II. clauaris, e adminiſtradors del gene

Tem en apres per femblant forma, e ral del vostre regne de Valencia pera tots los
manera, e fots lo dit jurament per los tres ftaments. Pero com en dies paffats voſtra
deffus dits dos diputats , compta Mageftat haja fequeftrat les dites electios dels

dors,adminiſtrador, e clauari fien elets huyt cas dits officis a fguart del dit ſtament militar : per
la qual
 Fori
la qual rabo los diputats del dit ſtament militar
fon priuats de la libertat que per actes de cort
atorgats al dit general tenien, e tenen de fer ele
Etios de deputats , e altres officis deffus dits per
lo dit ftament militar. Supplica perço lo dit ſta
ment militar placia a voftra Mageftat reuocar
ab'acte dela prefent cort lo dit fequeftre, reftitu
hint, e tornant en libertat los dits deputats del
dit ſtament militar prefents, e fdeuenidors pera
que aquells puxen fer les dites elections de de
putats, comptadors , clauari, e adminiſtradorper
lo dit ftament militar. E millorants les dites ele
Etions fahedores dels dits officis per lo dit ftas
ment militar. Sia prouehit, e ordenat ab acte de
la prefent cort, que les dites elections de depus
tats, comptadors, clauari,eadminiftrador per lo
dit ſtamet militar, e per als triennis fdeuenidors
fe facen a fanch, e o per via de enfaculacio , en, e
per la forma declarada per los capitols infra ſe
guents. Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De eodem.
IX.
Confiderant que lo ftament militar
ab acte rebut per lo notari, ſcriua, del
dit ſtament a del mes de
proppaffat ha fet nominacio de huyt pfones : les
quatre nobles, e les quatre cauallers, e generofos
pera examinar, efer nominacio de perfones axi
nobles com cauallers, e generofos pera entrar, e
polar aquells en dites elections per lo dit ftamet
militar. Perço fia prouehit, e ordenat ab acte
dela prefent cort que les dites huyt perfones ele
tes fe ajuften enfemps, e nomenen totes les pers
fones axi nobles com cauallers, o generofos , axi
de la ciutat de Valecia , com deles altres ciutats
vila, oviles Reals del dit regne per als dits offi
cis. E dels noms de aquells ordenadamēt faran
dues cedules, o liftes en paper la vna de nobles,
e laltra de cauallers, e generofos, e les dites dos
cedules, o liſtes preſentaran a voſtra Mageftat.
Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. de codem.
X.
Temque voftra Mageftat axi dels
noms q en cafcuna de les dites ces
dules li feran prefentats ſegons es
dit enlo precedent capitol.com de
altresque fa Mageftat volra feruada la forma
dels prefents capitols elegefca , e prenga los que
li femblara , e en lo nombre que lifemblara.É fe
Valentie
ta la nominacio per voftra Mageftat , axi dels
fcrits en les dites cedules , com dels altres q vo
ftra Mageftat volra dels qui haura abilitat per
als dits officis mane fer de cafcuna de les dites
cedules dos copies , o tranflats, e mane cloure, e
fagellar abfon real fagell fecret les dites quatre
cedules cõprouades les vnes ab les altres, e les
dues de aquelles tinga lo protonotari de voſtra
Mageftat cuftodides , e guardades, e los altres
dos tranflats, la hu dels nobles, laltre dels cauas
llers, e generofos , liure a Pere Bataller notari
fcriua dela deputacio del dit regne manant li a
quelles dites dues cedules fagellades be, e feels
ment porte ala ciutat de Valencia, e liure aqlles
als deputats del dit general reſidents en la dita
ciutat de Valencia pera que de aquelles fe faça
lo feguent. Esafaber que per los deputats
militars en plencia dels dits altres deputats les
dites dos cedules fien defclofes , e hubertes, clos
noms dels militars axi de nobles com de cauas
llers, e generofos que en les dites dues cedules
fe trobaran fcrites per lo fcriua de la diputacio
en plencia dels dits deputats fcriga, o façaſcriu
re ordenadament en hun libre de pergamia vna
part la cedula dels nobles, e en la altra part la ce
dula dels cauallers , e generofos. Lo qual libre
fia fet fer bell , e ben guarnita defpefes de la de
putacio . E dela fcripcio que dels dits noms per
lo dit fcriua fera feta, o feta fer enlo dit libre, ne
reba acte publich el autentique, e cloga de ma
fua en lo dit libre fent mecio enla clauſura deles
rafures,e inepcies del fcriureq feran fetes en los
dits noms fini haura . Plau al fenyor rey. Vic.
Idem R. de codem.
XI.
En hun armari dels armaris del archiu
dela cafa dela deputacio fien fetes tres
Telhades diuerfes tancadures forts, e bones ab
tres claus diuerfes. E los dits deputats militars
en preſencia dels altres dits feus condeputats
affeffor , findich, y fcriua del dit general pofen
lo dit libre en lo dit armari, e tanquen aquell ab
les ditestres claus. La huna de les quals claus
tinga lo deputat noble: laltra tinga lo deputat
caualler, o generos, e laltra tinga lo fcriua del ge
neral. Elo dit libre ftiga toftemps enlo dit ars
mari recondit, e guardat. E del dit libre ſia fet
huntranflat autentich en hun altre libre: lo qual
tinga guardat lo fcriua dela deputacio en loars
chiu, e puga comunicar aquell. Plau al fes
Vic.
nyor Rey.
Idem
 in extrauaganti .
Idem R. De codem.
XII
Tem Senyor cop diuerfos actes
de cort los officisde deputats, com
ptadors, clauaris, cadminiftradors
duren tres anys los als fenexen en
la festade Nadal. E com la deputacio q huy es
fencixca en la feſta de Nadal any Mil.cccc.
xij. E lauors per virtut dels dits actes de cort fe
han de fer noues elections dels dits officis pera
altre trienni, perço en les dites elections fahedo
res dels dits officis plodit ftamentmilitar en ca
ſcũ trienni dels fdeuenidors feferue es haja afer
uar la pratica feguet, ço es q los findich y fcriua
del dit gñal lo dia dela feſta de nadal deldit any
M. D. xij . trameten los porters dela deputacio
veftits de les robes quels dona la caſa, ab les ma
ces altes a conuocar, eaquells couoquen los de
putats, comptadors, clauari , e adminiſtrador del
dit gñalper lodit braç militar affeffor del dit ge
neral, e conuiden pera q fien prefents, e facen tes
ftimonilos q volran los deputats militars q enla
ciutat de Valencia ſeran lo dit dia peral en dema
de mati a les huyt ores a fera lo dit dia de fanct
Steue protomartir en lo ql dia la electio de dits
officis per lo dit braç militar ſe acoftuma fer, e
quant los dits deputats,eoptadors,clauari, cad
miniſtradordel dit braç militar, e les dites perſo
nes conuidades a fer lo dit teftimoniĝy vědran
feran juncts enla fala de la dita caſa dela deputa
cio hogen tots enla capella deladita fala la miffa
del fanct Sperit, e aqlla hoyda tots juncts ablo
fcriua de la deputacio auallen al archiu de la ſcri
uania de la deputacio, e ab les dites claus losdits
deputats enprefencia dels altres officials deffus
dits del dit gñal, edits teftimonis obren lo dit ar
mari hon lo dit libre dela dita matricula dels no
bles, e cauallers pals dits officis ftara recondit, e
guardat, etraguen lo dit libre del dit armari, c
portant aqll enles más lo deputat noble fentors
nen a pujar a la dita fala,y alliobre lo dit libre, c
lo dit fcriua dela deputacio en preſencia de tots
fcriga, etranflade tots los noms dels nobles q le
ran fcrits en lo dit libre en albaranets de pregas
mi eguals,e aqlls fcrits comproue ab lo dit libre
cafcu dels dits albaras, e en plencia de tots le po
faraenvn redoli de cera fahedorabynestenalles
de fer reglons poca cola majoretes, les quals fe
copren de bens del dit gñaly ftiguen conferuas
des en lo dit archiu , e lo dit redoli axi fet fia pos
fat per ma del dit deputat noble en hun baci de
aygua,caxi fia fet de caſcŭ nom dels enfaculats
Fo.xli.
o fcrits enla dita matricula, o libre, e acabats de
fer los dits redolins deles dites pfones noblesfie
trets deldit baci hu a hu pfentslosdits deputats
caltres officials deffus dits, e los dits teftimonis e
fcriua p mãs del dit deputat noble moftrăt la ma
defcuberta, e lo braç arromăgat premoure tota
fofpicio, e fiè pofats plo dit deputat en hun baci
de forma qtotes les perfones vejen tot lo cõpte
coplit dels enfaculats per los dits nobles effer en
lo dit baci pofats. E fet aço hun fadri menor de
huyt anys pofe lo braç nuu,ela ma vberta en ps
fencia dels dits deputats, cõptadors, clauari, e ad
miniſtradors y teftimonis, e fcriua per tres vega
des en lo dit baci hon dits redolins ftan, e menes
gant cafcua vegada los dits redolins en laygua,
la tercera vegada traga hun redoli lo qlaxi tret
fiavbert plo ditdeputat noble en pfencia delsfo
bredits deputats, coptadors,clauari, adminiſtra
dor, aduocat,findich, teftimonis y fcriua, cla plo
na qs trobara fcrita en lo dit redoli fia moftrada
publicamet p lo fcriua dela deputacio , la ĝl pfos
na axi treta fia haguda p deputat en lo trienni ſe
guent.Eapres lo dit fadri torne a pofar en la for
ma deffus dita la ma en lo dit baci, e menège los
redolins ğ alli reftaran, entraga hun redoli, e fers
uada la folênitat deffus dita lo qui en lo dit redo
lifera trobat fcrit fia jutge comptador enlo dit
trienni feguent.Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De codem. XIII.
A matexa forma, e folemnitat fien fer
uades en les elections dels deputats,
I coptador, clauari , e adminiftrador dels
cauallers, egenerofos del dit braç militar, exce
ptat ğ loquede dalt es dit q faça enles dites ele
ctions dels nobles, lo deputat noble faça , e haja
de fer lo deputat caualler en les elections dels
dits officis dels dits cauallers , e generofos , e fetes
les dites elections los dits deputats acõpanyats
dels ditsaltres officials, e teftimonis tornen a ba
xar lo ditlibre en lo dit archiu , e pofen ağll dins
lo dit armari, etanquen lo dit armari ab les dites
tres claus. E cafcu delsqui tendran les claus les
fen porten ab fr, e los dits deputats, coptadors,
clauaris, cadminiſtradors del dit gñal qui nouas
ment feran elets p los altres ftaments dela fgles
fia,e de la ciutat de Valencia, ede les altres cius
tats, e viles reals del dit regne preften, e hajen a
preftar lo juramet acoftumat en la cafa de la des
putacio lo dia de la fefta de capdany apres fes
guent. Eaxis feguefca en cafcun trienni de eles
Etio dedits officis.Plau al fenyor Rey. Vic.
Ff Idem
 Fori
Idem R. Decodem.
XIIII.
Fetes les dites elections filos dits
deputats, e altres officials noua
ment elets no feran prefents a les
dites elections . Pero feran enla dis
ta ciutat que fien auifats de continent per los
porters de la cafade la deputacio . E fiferan ab,
Tents de la ciutat ,pero dins lo regne deValencia
que per letres dels deputats vells, les quals por
ten los porters de la cafa de ladeputacio fien aui
fats, dient los que per al dia de capdany fien en
Valencia a la cafa dela deputacio a preftar lo dit
jurament. Efinoy feran preften lojurament los
quey feran. E regefquen los affers de la deputa
cio los qui lo dit jurament hauran preſtat caſcu
en ſon offici, fins hajen preftat los qui falliran lo
dit jurament feruant toftemps los actes de cort
del dit general, e les relacions dels dits porters
continue lo dit fcriua del general . Plau al Se
Vic.
nyor Rey.
Idem R. De. codem.
XV.
Temafialcũa pfona deles enfacu
lades, ofcrites enla ditamatricula,
o libre en lo teps de la electio dels
dits officis fera official real, o dela
cala de la deputacio exceptat fubdelegat de des
putat, o comptador , clauari, e adminiſtrador
deldit general, e los qui feran deutors al dit ge
neral, o no hauran donat compte dalguna admi
niftracio que hajen tengut del dit general no pu
guen concorrer en les elections fahedores dels
dits officis. E fipinaduertencia era mes en redo
li,eper cas exia en deputat, o en altres dels dits
officis no puga concorrer, ans ne fia tret hun als
tre en loch de aquell qui no tinga lo dit impedis
mentpuix nofia tret, o impedit de la matricula.
Efi enles dites elections exiran pare, e fill , o dos
germans , o dos dun cognom puix fien dun linat
ge,e cognom que no puguen concorrer, ans en
Toch del qui fegonament fera exit ne fia tret als
tre del ſtament matex qui no tinga tal impedi
ment. Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De codem.
XVI.
Tem los qui feran trets del dit baci
per deputats, comptadors , clauari, o
administrador no puixen effer tornats
als dits officis,o algu de aquells fins fien paffats
gite
sye gu
Valentie
dos triennis, entes empero quepux vna vegada
fon ſtats enfaculats , o fcrits en la dita matricula
nopuguen effer trets puix dins los dits dos trien
nis no puguen concorrer en les dites elections.
Plau. &c. Vic.
codem.
Idem R. De
XVII.
Tem fi alguns dels deputats, co
ptadors , clauari , o adminiſtra
dors del dit ftament Militar mo>
rra, o renunciara al dit offici, o
per altra qualfeuol via lo dit offi
ci vagara durant lur trienni que dins.x , dies cõ
tinus, e apres feguents que la dita mort , renun
ciacio, o vacacio fia manifefta als dits deputats,
aquells hajen a elegiraltre, o altres dels enfacu
lats en loch dels defunct, o defuncts ſobredits, e
dela condicio de aquellsferuant toftemps lo ors
de, eforma en los precedents capitols conten
Vic
guts. Plau al fenyor Rey.
Idem R. De eodem.
XVIII.
Temper prouchir a la conferua
cio de aqueft orde ſia ſtatuhit, e
ordenat ab acte dela prefent cort
que de cinch en cinch anys co
mençant a correr los dits cinch
anys del dia de la primera electio fahedora dels
dits officis en virtut de la prefent capitulacio en
auant lo jorn ques fara la electio de obrer per lo
dit ſtament Militar en lo loch ques fara lo fcriua
dela deputacio qui ara es, o per teps fera vinga a
la dita electio, eaquella feta prefente al Sindich
qui ara es, o per temps fera del dit ſtament Mis
litar vna nomina, o memorial dels qui en lo dit
temps feran morts de la dita enfaculacio . E
los dits Sindich del ſtament Militar, e ſcriua
de la deputacio facen altra cedula dels del dit
ftament qui en lo difcurs del dit temps hau
ran contractat matrimoni , e caſats tindran es
dat complida de vint y quatre anys, e de al
tres del dit ſtament qui ja fon cafats, e no feran
en la dita nominacio q voftraMageftat fara ara,
i
puix lauors fien majors de vinty quatre anys,
e les dites dues cedules prefenten , e fien tens
guts prefentar als examinadors qui en la dita
jornada feran ſtats elets pera examinar les pers
fones qui deuran entrar a obrer . E los dits
examinadors preſten primer juramenta noſtre
fenyor
11
 in extrauaganti.
fenyorDeu, e als fancts Euangelisde aqll fobre
lo miſfal vbert al canon dauant los dits findich,
efcriua q totoy, amor,parentefch, prechs, e tes
mora partpofats faran bona, efana examinacio
juxta deu,c lurs cõfciencies.Epreftat lo dit jura
ment examinen los dela dita cedula dels cafats,
tenints vint y quatre anys cõplits fins en doble
nõbre dels morts.Elos qui trobaran abils, e ſuf
ficients perals dits officis ab letra clofa dreçada
a fa Mageftat exceptat en la perfona de Hieros
nim Mafco al qual de voluntat del braçMilitar
lo tenen per abilitatper al teps ques cafara. Los
noms dels axi abilitats li fien fcripts, e tramefos
per qper fa Altefa de aquells los que liparra, e
no altres alguns fien pofats en la enfaculacio en
loch dels qui de la dita enfaculacio feran morts.
Pero q lo nombre dels qui fa Mageftat eligira
no fia major que lo dels qui feran morts feruant
toftemps los dits actes de cort: la qual examina
ciofacen,e fien tenguts fer los dits examinadors
en lo mateix dia,c hora q ſera feta la dita exami
nacio de obrer, e no puguen porrogar aqlla , ne
partirfe del loch hon fe fara lo dit exame fins fia
fet. E los dits Sindich, y fcriua fien folicits en lo
ditteps de fer lo fobredit . Perofi per negligens
cia, o oblit dels ditsSindich, e fcriua lesdites ce
dules nos feyen, e prefentauen com dit es que en
los altres dies apres puguen fer, e prefentar les
dites cedules , e ferle la dita examinacio. Plau
al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De codem.
XIX.
Tem q enla enfaculacio fahedora
per als ditsofficis, e en les addiciõs
que de cinch en cinch anys fe faran
a la dita enfaculacio hilien pofats
homens que tinguen vint y quatre anys coplits,
eq tinguen, o hajen tengut muller, e menors de
vint y cinch anys, eq no tinguen, ohajen tengut
muller noy fien admefos. Plau al Senyor
Rey. Vic.
Idem R. De codem.
XX.
Tem los diputats , coptadors, clauari,
e adminiftradordel dit ftament Milis
1PT
tar qui juxtaforma de acte de cort po
den fubdelegar perals dits officis fubdeleguen,
chajen de fubdelegar de les perfones enfacula
des,o que en virtut dels prefents capitols fe en
facularan, e no puga fubdelegar a altri. Plau
Vic.
alfenyor Rey.
Fo.xlij.
Idem R. De codem.
XXI.
Tem que los deputats vells liuren als depus
I nous to
les claus que tindran del dit armari del dit libre.
Plaual fenyor Rey.
¶Dela reftitucio dela electio de deputats, e co
ptadors a les ciutats, e viles reals feta per lo
Rey noftre fenyor.
Idem R. Da. ca.
XXII.
Atfia en dies paffats per los abu
fos ques feyen enlos elections de
deputats, e coptadors de les ciu
tats, e viles reals del noftre regne
de Valecia, exceptada la dita ciu
tat de Valencia, hagueffem fecreftada a noſtre
regia cort la dita electio, e fupplicats en la celes
bracio de les prefents corts generals enla preſent
vila de Monço per los findichs de les dites viles
hajam reftituhit la dita electio a les dites ciutats
e viles axico ab lo preſent acte a cautela reſtitu
him per bons, ejufts refpectes. Volents empero
als abufos paffats obuiar p donar orde a les eles
ctions fahedores daci auant. Statuhim y ordena
que per quant la electio de deputats fedeu fer
de les ciutats , eviles mes principals del dit reg
ne.Perço volem, emanam q la electio de depu
tats fols fe faça de les ciutats, eviles feguets, ço
es Xatiua, Oriola, Alacant, Morella , Alzira,
Caftello, Vilareal, Ontinyent, Alcoy,per la for
ma feguent,ço es q enla primera electio fahedo
rafe haja de elegir primeramet lo deputat de la
ciutat de Xatiua , e la fegona electio haja de efs
fer feta dela ciutat de Oriola, la tercera dela ciu
tat de Alacant,la quarta dela vila deMorella,la
quinta dela vila de Alzira ,laſiſena torna a la ciu
tat de Xatiua per quat aqlla es populofa ,y paga
molt mes qninguna de les altres en lo dret del
general. Y es molta raho q aquella haja alguna
porrogatiua mes que ninguna de les altres. E
apres de Xatiua feguint lo dit orde fia la fetena
electio dela vila de Caftello dela Plana,la huy
tena fia de la ciutat de Oriola per q effent ağlla
apres de la ciutat de Xatiua populofa es molta
raho qaqlla tinga alguna porrogatiua co es dit
dela ciutat de Xatiua. E la nouena electio fia de
la vila devilareal, e la dehena ſia dela vila de On
tinyēt,e la onzena dela vila deAlcoy.Enaxiğfi
nit lo torn, o boixart dels dits onze anys plo or
de,e forma deffus dita torne a effer feta electio
Ffä de deputats
6
Fori Valentie
de deputats començant altra vegada a la cius
tat de Xatiua, e feguint lo orde deffus recitat .
La fegona electio fia feta dela ciutat de Oriola.
Eaxi deles altres ciutats ,e viles fegõs lorde def
fus recitat . E axis feguefca perpetualment . Vic.
De electio de comptadors .
Idem R. Da , ca.
XXIII.
Per quant de les altres viles ĝres
ften ha de effer feta electio de cos
ptadors :perço prouchim, ſtatuhim
y ordena ab acte dela preſent cort
que lo primer trienni vinent fia comptador hun
vehi de la dita vila de Burriana. E lo trienni aps
fia vehi dela vila de Cullera. E laltre trienni hun
vehi de la vila de Liria . E lo trienni aps feguent
fia hun vehi delavila de Biar.Ite lo trienniapres
ſeguent fia hun vehi de la vila de Bocayrent. E
laltre trienni apres fia hu de la vila de Alpont.
Ite lo trienni apres feguent ſia hun vehi dela vis
la de Panifcola. E laltre trienni fia hun vehi dela
vila de Penaguila.E laltre apres fia hun vehi de
la vila de Xerica.Elaltre apres vnvehi delavila
de Xixona. Elaltre trienni apres hun vehi de la
vila de Vilajoyofa. Elaltre apres hun vehi de
Caftell Fabib.E laltre apres fia comptador hun
vehi de la vila de Ademuç . Enaxi que finit lo
A dit torn , o boixart per lo orde deffus dit torne
la dita electio de comptador ala vila de Burria
na,e a les altres viles deffus nomenades en, e per
la forma deffus recitada. Vic.
Idem R. De codem.
XXIIII.
Temmes ftatuhim, e ordenam per
donar forma ales elections q fe han
de fer de deputats , e coptadorsper
que aqlls fe facen fens pafsio algu ,
na dels vehins , e habitadors de les dites ciutats,
e viles reals . Perço prouehim, e manam q en lo
trienni de electio de deputat fia hagut pelet en
deputat de aqlla ciutat, o vila a qui pertanyera
fegons es dit aquell quis trobara jurat en cap de
aquella ciutat,o vila aquell any ques fara la dita
electio de deputats , ço es lo jurat en cap de cius
tadans , o de homens de vila fi la electio ptanye
ra a vila inſeguint en aço lo orde donat a la ciu
tat deValencia , la qual es cap del dit regne: lo q!
jurat en cap ara per lauors en deputat perpetual
ment elegim. E aço mateix fia feruat en la ele
ctio, o elections fahedores de cõptadors en les
100
viles damunt nomenades en les elections deles
comptadories , ço es que los comptadors fien, e
hajen de effer los qui fe trobaran jurats en cap
lany ques fara electio de deputats, e coptadors
fols los homens de vila, e no cauallers, ni genero
fos, ni Ecclefiaftichs : los qualsdeputats,ecopta
dors hajen, e fien tenguts de venir a jurar ala ciu
tat de Valecia per al dia de capdany, e refidir en
la dita ciutat, o firefidir noy volran hajen,e ſien
tenguts de fubdelegar juxta los actes de cort
atorgats als deputats del dit regne. Vic.
Idem R. De codem.
XXV.
Perquat esmolt rahonable cofa q los
qui per nfe feruey han treballat en la
prefent cort fien remunerats en algu
na manera.Perço prouehim,manamy ordenam !
q les primeres elections fahedores de deputats
ecomptadors de les dites ciutats, e viles fien ip
fo facto dels findichs qui de prefent fe troben
perfonalment en les dites corts , ço es de micer
Frances Domingo Olzinade Xatiua, en Gos
mes Daroca per la ciutat de Oriola, en Antoni
Mingot per Alacant, en loan Gueran per Mos
rella, en Pere Puig Gilabert per Algezira, en
1
Pere Feliu per Caftello de la Plana, en Pere
Gil per Vilareal, en Alfonfo Ballefter per Pani
ſcola .En axi que aduenint les dites primeres ele
ctions de deputats, e cõptadors los dits findichs
deffus nomenats fien haguts p nomenats y elets
per deputats, ecoptadors en les dites primeres
elections axi com fi foffen jurats en cap no ob
ftant lorde deffus donat en les dites elections.E
finit lo dit lur trienni, o fi aquells, o algu deağlls
era mort que la electio ſe faça en, e per la forma
Vic.
ja deffus donada.
Idem R. Decodem.
XXVI.
Per quant axi matex fe troben de pre
fent pnoftre feruey en la prefent cort
alguns Sindichs de algunes viles : los
quals Sindichs fon vehins ,e habitadors de la ciu
tat de Valencia,y es raho per alguna remunera,
cio de fos treballs qaquells fien prefents en les
fubdelegacions ques acoftumen de fer per los
deputats, o comptadors en la ciutat de Valens
cia per los deputats, o comptadors de les dis
tes viles. Perço volem, emanam que los pris
mers comptadors que feran eligits en les pri
meres comptadories de aquelles viles que fon
Sindichs que aquells dits comptadors hajen de 1
fubdes
 in extrauaganti.
fubdelegar, e fien tenguts de fubdelegar en com
ptadors los dits Sindichs qui paqlles dites viles
refidexen de prefent en la prefent cort perfonal
ment: los quals fon los feguents, ço es en Noffre
çahera per Cullera, e Alpont :en Bernat Dafsio
per Liria:en Melchior Figuerola per Xerica : y
Fo.xliij.
lencia mas que de aquella fepague, e haja de pas
gar hun fou per cafcun cafiç de general que fera
tret fegons la forma antiga, cacoftumada. Plau
alfenyor Rey reftant en facultat als deputats
de fer a fa Altefa la corteſia quels parra fegons
ha acoftumat. Vic .

p Burriana en loan cauall .Finides les qls fubde

legacios , op morts de algus dels dits findichs q Idem R. De codem.

refte lo cõptador de la dita vila en fa libertat de III

fubdelegar lo qvolra enla ciutat deValecia.vic. Tem Senyor quecaſcun any en

lo mes de Agoft fegons es aco

ftumat lo collector quiira a co
Actes de cort del ge=
llectar lo dit dret de general

neral del regne de Valencia. de la fal per lo dit regne en cafcu

na ciutat, vila , o loch demane als jurats de la di
Ferdinandus R. An. M. D. x. Montiſſoni .
ta ciutat, vila , o lochfi feran Chreftians , e fino
I.
feranchrestians als fenyor, e batle de la dita vni
Rimeramet fenyor cola experien
uerfitat, e aljames de moros lo manifeft axide
cia haja moftrat, e moftre q enla fo
les cafes cõ dels qui tenen beftiars enla dita cius
lucio, e pagamêt del dret del genes
tat, vila, o loch.Elos dits fenyors, batle, ejurats
ral de la fal fe fan, e cometen molts
caſcun en fa ciutat,vila, o loch dins tres dies cõ›
fraus, e abufos en tant q exceptada la ciutat de
ptadors de la ora que fera arribat a la dita ciu
Valencia , en la qual lo dit dret fepaga coplidas
tat,vila,o loch migançant juramët que preften
ment,entotes les altres parts del regnequi no pa
en poder del dit collector li donenverdader ma
guenper taixats, e auenguts nos paga la meytat
nifeft del nõbre de les cafes q fon, e dels quitenë
del is deuria pagar del dit dret del gñal dela fal,
beftiars enla dita ciutat,vila, o loch.E facen ve
lo q es grandan, e diminucio dels drets de la dis
nir de côtinent denat lo dit collector los q tenë
ta generalitat.Suppliquen per tal fia de vfa Ma
los beftiars , e caſcun de aqlls ab jurament a pres
geftat per augmet del dit dret, e per q aquell co
fte en poder del dit collector li manifefte quin
plidamet fe pague prouchir, e manar ab acte de nõbre debeftiar te.E fet lo dit manifeft los dits
la prefent cort ğen totes les parts del regne de
jurats dins los dits tres dies donen al dit colles
Valencia exceptat la dita ciutat deValècia dins
Etor de comptants la quãtitat q fummara lo dit
los murs de aqlla lo dit dret fepague de la fal p
dret franca de defpefes de plegar plo nobre de
tatcha, e com a tatchats,e auenguts de aqfta for
les dites cafes, e beftiars. Eli paffats los dits tres
ma. Que caſcuna cafa del dit regnepoblada pa
dies a caufa del dret fe detendra lo dit collector
gue,e fia tenguda pagar hun real caſcunany per
qper cafcun dia del ques detendra en la dita ciu
cafa, e dos reals pcêtenar de beftiar en loch dels
tat, vila, o lochlipaguen fet fol's de falari cões
dits fis fol's de general percafiç.E q les carnece
acoftumat. Aço empero declarat glo dit colles
ries,porcaters, e peixcadors paguen fegons ğ fe
ctor vltra lo dit manifeft q li donaran puga cõ
ran auenguts ab los dits diputats.Eqtots los fo
axi les cafes co los beftiars. E fi trobara q li
ptar a
bredits auenguts hajen, e deguen hauer els fia
hajen donat falç manifeſt ſien encorregutsen pe
venuda la fal a raho de huyt fol's lo cafiç franca
na devint y cinchliures per lo dit falç manifeſt
de general. E q circa la execucio, e cuftodia del
applicadores al dit general . Plau al Senyor
dit dret fia feruada la forma qals deputats mil
Rey. Vic.
lorparega remetent ho ala conexença de ağlls.
Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De eodem.

Idem R. De codem. IIII.

II.
Tem qenlo cõptede les cafes de cafcuna
Tem fenyor qenlofobredit capitol q ciutat, vila, o loch pa pagarlo dit hun real
parla dels auenguts no fia entefa ni co pcafa del dit dret en cafcun cetenar de ca
Ifes fien deixades cinch cafes franques per
prefa la fal delaMata, e cap de Ceruer

caltre qualfeuol que exira del dit regne de Vas Vic.

los pobres.Plau al fenyor Rey.
Ff in Idem
 6H
L19
Fori
Idem R. de eodem .
V.
Tem qfialgun fenyor de ciutat , vis
la,o loch, o algun jurat,o altre qual
feuol official , o regidor de vniuerfi
tat axide real com de fenyor Eccle
ſiaſtich , Militar , o de ciutada , o altra qualfeuol
perfona de qualfeuol ftat ,preheminencia ,o cons
dicio fia qui per qualfeuol via publica, o amaga
da directament, o indirecta donara , o donar fas
ra empaig, o impediment algu axi al compte de
les dites cafes,e beftiars com a la execucio , exas
tio, c collecta del dit dret encorrega , e fia ens
& ra fet per lo dit gabellot, ço es que venes la dita
corregut ipfo facto en pena de mil fol's applica
dors a la generalitat . La execucio de la qual pe
na facen los deputats a confell de fon affeffor.
Vic.
Plau al Senyor Rey.
Idem R. De codem .
VI.
Temper fquiuar molts fraus qs
porien cometre enla gabella de
Valencia en lo vendre de la fal
fia prouchit , e ordenat que lo ga
bellot , o venedor de la fal de la
gabella deValencia enla caſa ,o duana dela ſal ğ
es , ofera dins los murs de la dita ciutat novena,
ni puxa vendre fal en la dita cafa a menor preu
de quatorze fol's lo cafiç cõprefos en lo dit preu
los fis fous per cafiç del dit dret del general.
Dels quals lo ditgabellot done compte,e raho
com es acoftumat al dit general. E perproues
hir be de fal als de la dita gabella de Valencia
quiſtan , e habiten fora los murs de la dita ciu
tat de Valencia, axi en los rauals , alqueries ,
lochs de la orta,e contribucio de aquella com al
1
tres del regne quifon, e an acoftumat effer de la
dita gabella . Sia prouchit , e ordenat que lo
gabellot de la fal de la dita gabella de Valen
cia tinga, e fia tengut, e obligat tenir fora los
murs de la dita ciutat en lo carrer vulgarment
dit de Moruedre vnabona tendade fal ben for
nida de fal bella, bona, e neta de broça, e rebe
dora, la qual vena tan folament als dits taxats , e
auenguts per lo dit general de la fal a raho de
huytfous lo cafiç , e no mes fots pena de vint y
cinch liures applicadores lo terçal general , lo
terçal accufador, e lo terç a la part intereffada .
Vic.
Plau al fenyor Rey.
Idem R. De codem.
VII.
Valentie
Tem qla fal en les nou caſes , o gas
belles de vraMageftat, e cnla tens
da qfera en lo cami de Morucdre
de fora los murs de Valencia nos
vena nes puxa vendre per mancament de fal, o
bondat de fal, ni per neguna caufa, necefsitat, o
confideracio per vrgent quefia a mes preu de
huyt fous per cafic entes, e compres en los dits
huyt fous de preu les manifactures, e defpefes
de la dita fal . Exceptat en la cafa, o duana que es
fera dins los murs de aquella ques vena a.xiiij.
fous lo cafiç com dit es deffus . Efi lo contrari fe
fal a mes preu lo cafiç de huyt fous co dit es def
fus encorrega per cafcuna vegada enpena de
vinty cinch liures applicadores lo terç al gene,
ral laltre terçal accufador, e laltre terç a la part
intereffada. Plau al ſenyor Rey. Vic.
Idem R. De eodem.
VIII.
Tem que vra Mageftat no puga di
minuhir lo nombre deles nou gabe.
lles dela fal en lo ditregne per quant
la diminucio de aquelles feria dam
nofa a tot lo regne ans aquelles fien, e ftiguen en
les parts que huy ftan, ço es en la ciutat de Vas
lencia, e laltra en la ciutatde Xatiua,laltra en la
vila de Alzira, laltra en la vila de Burriana, lal
tra en la vila de Paniſcola, laltra en la vila de
Cullera,laltra en la vila de Vilajoyofa, laltra en
la ciutat deAlacant, c laltra enla ciutat de Orio
Vic.
la. Plau al fenyor Rey.
Idem R. De codem.
IX.
Tem que los gabellots, o venes
dors de la fal en les dites nou gas
belles de vra Mageftat tinguen
e hajen a tenir caſcu de aquells
en la cafa, o duana de la ditafua
gabella compliment de fal per als de la ſua
gabella. De forma que tots los de la dita gas
bella anant perfal ala dita gabella ne troben
abondantment al dit preu de huyt fol's lo cafiç.
Efinon trobaran en la dita cafa, o duana ols fe
ra feta alguna difficultat en vědrels la fal. Que
lo tal comprador requira lo dit gabellot, o ves
nedor de la dita fal li vena fal al dit for. Efias
quell refpondra que no ni ha , o per alguna
via recufara vendre la fal al dit forque lotal
comprador de la dita requeſta, e reſpoſta faça
rebre
་
་་་
 in extrauaganti .
rebre acte publich per algun notari fi ni haura, e
fino ni haura ne faça fer hun teſtimonial fcrit
de ma del batle, o de algun altre official, o de al
gun capella de la dita ciutat, vila, o loch hon
fera la dita caſa , o duana de la fal. Per lo qual a
&e, e teſtimonial pague dos fous al notari quil
rebra, oal batle, o altre official, o capella qui lo
dit teſtimonial fara. E lo dit notari no puga res
cufar de rebre lo dit acte, e lo dit batle, o altre
official, o lo capella que feran requeſts no pu
guen recufar de fer lo dit teſtimonial, e liurar lo
de continent a la part quil requerra. E fiu recu
fauen q lo quiu recufara de fer, e liurar lo encor
rega en pena de cent florins partidors vt fupra.
Eab lo dit acte,o teftimonial vaja lo dit cõpra ,
dor a cõprar fal a qualfeuol altra gabella de vo
ftra Mageftat que benvift li fera, en lo qual lo
*
gabellot de la dita gabella vehent lo dit acte , o
teftimonial li haja de vendre fal al dit preu de
huytfol's percafiç.Eaços fara a totes deſpeſes, e
dans del dit gabellot qui no tendra fal en la dita
fua gabella, o no lin haura volgut vendre : lo ql
dan, e defpefes fia de aqfta manera, ço es gloga
bellot q no tedra falpague al qui volra fal, e non
trobara,o no linvolra vědre los dits dos fol's del
dit acte, o teſtimonial, e mig real pcafcualegua
de tantes legues com hi haura de la dita duana
que noy haurafal, o no hauran volgut vendre
fins a laltra duana, o cafa de la fal de laltra ga
bella hon ira a comprar la fal. Evltra los dits
dans, e defpefes lo gabellot, o venedor de la dita
fal qui no tendra fal pera vendre en la dita fua
gabella per cafcuna vegada que fera trobat ſen
fe fal, oque no voldravendre encorrega en pena
de deu liures applicadores vt fupra. Plau al
Vic.
fenyor Rey.
Idem R. de codem.
X.
Tem que les mesures de la fal deto
tes les gabelles de vraMageftat fien
redreçades, e reformades, e affina
des plo muſtaçafde la ciutat de Va
lencia ab lopatroq ağll te en la dita ciutat. Eğ
los gabellots, o venedors de la dita fal no pugue
mefurar la dita fal fino ab les meſures redreça
des, e marcades per lo dit muftaçaf. E la dita fal
qvendra fia bella,bona, e neta de broça , e rebes
dora. E filo cotrari feyen q per cafcuna vegada
q contrafaran en qualfeuol dels dits cafos enco>
rregue enpena de vinty cinch liures partidores
fegons qdit es deffus.Plau al fenyor Rey. Vic.
Fo . xliiij.
Idem R. De codem .
XI.
Temğ calcun particular en la ciu
tat,e regne de Valencia puga per
obs de fa cafa coure, e fer coure fal
fens licecia del batle general ni de
nenguna altra perſona . Plau al fenyor rey. Vic.
Idem R. Decodem .
XII.
Tem que lo batle de caſcuna ciu
tat, vila, o loch hon fon ordena,
des, e affentades les nou cafes, o
duanes de la fal en tot lo dit rega
ne executen, e fien executades
les dites penes en los dits gabellots, ovenedors
de la dita fal.E facen fatiffer, epagar al dit com
prador qui no haura trobat la dita fal, o no lin
hauran volgut vedre les dites defpefes, e drets
fegons es dit deffus:les quals execucions facene
fien teguts fer proptes, e fens folenitat de dret,
ni de fet mas co enfets fifcals.Efi eren tarts afer
la dita execucio, onola volien fer dins hun dia q
de cafcu de ağlls ſe haja recors al batle general
de Valencia , e ental cas lo dit batle local pague
les dietes , e defpefes del dit recors fi en aqll ſub
cumbira. Elo dit batle general en lo dit cas fas
ça la dita execucio, e per q los dits capitols mil
lor fien feruats, e les dites penes fien executades
axi lo dit batle general co los dits batles locals
preften fagrament a noftre Senyor Deu, e als
fancts Euangelis de aquell en preſencia dels de
putats del dit general queferuaran los dits capi
tols, e executaran en fon cars les dites penes als
dits gabellots ,o venedors de la fal:lo qual juras
met preften lo dit batle gñal tantoft qp los dits
deputats ne fera requeſt el faça preftar en Vas
lencia als dits batles locals dins quinze dies as
pres que per los dits deputats ne fera requeſt. E
daqui auant cafcun batle en lo introhit de fon
offici prefte lo ditjuramet en preſencia dels dits
deputats del dit general . Dels quals juraments
reba acte lo fcriua del dit batle gñal. Plau
Vic
al Senyor Rey.
Idem R. De codem.
XIII.
Tem confiderat a la noua forma def
fus entroduhida per la exactio del dit
BYVBERTS dret de la fales vtil al dit general, co
per aquella fe augmente molt lo dit dret, e pera
conferuacio de aquella es molt neceffari la obs
Ff iin feruança
 Fori Valentie

feruança dels prop precedents en orde fet capis ma ğa voftraMageftat no puga approfitar,nial
tols. La execucio , e ter obferuar dels quals prin general noure, e tot lo dit dret refte en mera lis

cipalment ſe ſguarda a voftra Mageftat, e per bertat, e difpoficio dels deputats pux aquell fe
aquella als feus batles general, e locals en lo dit carrega per feruey de voftra Mageftat. Plau
regne. E perço fia cofa jufta q la cura, e folicitut al Senyor Rey. Vic.

de fer feruar, c executar los dits fetcapitols , e co

fes en aqlls contengudes tinguen los deputats ,c Idem R. De eodem .

findich del dit general a defpefes del dit gñal. XVI.

Per tal ab lo prefent acte ſia donada poteltat al Tem Senyor com la opinio de

Sindich del dit general que precchint autoritat molts fia que pagant fe com fepa

y prouifio dels dits deputats a defpefes del dit ga lo dit dret del general de tall

general faça part ligitima per totes , e qualfeuol de brocats, fedes, draps y altres
A
vniuerfitats, e aljames del dit regne, e fingulars cofes detall per los compradors

de aquells axi dauant voftra Mageftat fupplis dels dits draps , o fedes fe fa gran frau ala dita ge

cant aquella com dauant los dits batle general, neralitat his crega que molt millor fe pagara lo
dit dret de tall fiaquell hauien a pagar los vene
e locals perafer feruar los dits capitols, e execu
tar les penes de aquells , mantenir , e defendre la dors dels draps , e de les fedes . Suppliquen per

execucio, e obferuacia de aquells , e fer hi tot ço tal placia a voftraMageftat ab acte dela prefent

e quantfia mefter pera la obferuança , c execucio cort donar licencia, e facultat als dits deputats

delsdits capitols. Plaual fenyor Rey. Vic. quiarafon y pertemps feran que fils parra que

fia pus profitos, e vtil pera la dita generalitat q

Idem R. De codem . lo ditdret del tall fe pague per los venedors q
XIIII. ho puguen ſtatuhir, cordenar, e fer fobre aço los

Tem que fi algu, o alguns habita capitols neceffaris dexant ho a fa voluntat, edis
dors,o domiciliats dins los murs fcrecio.Plau al fenyor Rey. Vic.
de la ciutat de Valencia compra

ran, ocomprar faran en la tenda Idem R. De codem.

delaf
fal del camide Moruedre,o XVII.

en altra qualfeuolpart fora dels murs de la dita Tem que les fubaftacions,e vendes
ciutat, o per qualfeuol via vfaran dins los murs dels drets del general que los depu

de la dita ciutat de qualfeuol fal comprada, o ha tats fan, e acoftumen fer cafcũ trien,

guda de fora los murs dela dita ciutat que fia en ni fe facen publicament en la lonja
de mercaders de la dita ciutat de Valencia , e en
corregut, e encorrega per cafcuna vegada en pe
na de vint y cinch liures applicadores lo terç al les dites fubaftacions dels dits drets pera liurar

accufador, eles dos parts al general. En la mates aquells nofi enfenga candela com fes acoftu

xa pena encorreguen , e fien encorreguts los qui mat en temps paffat mas que los dits drets ſe lis
per auengut cõpraran falde qualfeuol gabella , uren publicament fens enfendrey candela,a cos

e la vendran,donaran, o leixaran a qualfeuol ha neguda dels deputats, ab confell dels compta

bitant, o domiciliat dins los murs de la dita dors, e altres officials del dit general fi, e fegons

ciutat de Valencia pera vfar de aquella dins la que peractes de cort parlants deles vendes dels

dita ciutat.La execucio de les quals penes facen dits drets los es ja permes y es ftatuhit y orde

los deputats, e adminiſtradors del dit general. nat.Plau a fa Mageftat axis faça filsparra als
Vic. deputats. Vic.
Plau al Senyor Rey.

Idem R. De codem. Idem R. De eodem.

#

XV. XVIII.

Tem que voſtra Megeſtatab acte Tem que totes, e qualfeuol pers

de la prefentcort renuncie al acte q fones de qualfeuol ftat, prehemi

en lo any.Mil.cccc. lxxxviij. fonch nencia , o condicio fien qui mena

fet entre vra Altefa , c los deputats çaran,fubornaran abpecunies, o

que lauors eren fobre lo augment del general de en altra qualfeuol manera , o pre

la fal. Enaxi que lo dit acte fia cancellat de fors garan, o menaçar, ſubornar, o pregar faran a al
gu,o

Fu
s
OK2CICI e10
XX

in extrauaganti .
gu ,o alguns que no diguen en los dits drets del
generalen tots juncts, o en les filloles, o quars
ters de aquells que venen, e acoftumen vendre
los deputats del dit general , o que no compren
aquells offerran, offerir faran los qui copren los
dits drets, o algu de aquells quefien excommu
nicats. Evltra la dita pena de excommunicacio
fien encorreguts, e encorreguen en pena de mil
florins dor applicadors a la generalitat . La exes
cucio de la qual pena facen los deputats, e noal,
tria confell de fon affeffor,tota appellacio , e tot
recors juft,o injuft ceffants, e no admefos en les
matexes penes de excommunicacio , e pecunia
ria encorreguen los deputats, e altres officials
del dit general qui faran lo deſſus dit, o per les
dites vēdes fahedores dels dits drets pendran,e
rebranfubornacions algunes dels dits arrenda
dors per vendrels, o liurar los dits drets. E la
execucio de la pena pecuniaria en que los depu
tats, o altres officials del dit general per les ras
hons deffus dites feran encorreguts facen los de
putats del ditgeneral qui apres de aqlls feran.
Vic.
Plau al fenyor Rey.
Idem R. De codem.
XIX.
Nles fobredites penes de excom
municacio,e pecuniaria ficn encors
reguts, e encorreguen los fenyors
de ciutats, viles , clochs , e los bat
les, juſticia, jurats, e altres qualfeuol officials , o
regidors de vniuerfitat, oaljames axi reals com
defenyors, caltres qualfeuol particulars qui per
obs dels dits fenyors, o de les vniuerfitats com
praran, o cõprar faran, o apres de hauer los com
prats algun particular los hi pendran, o pendre
faran los dits drets del general,oalgu de aquells
de les dites ciutats, viles, o lochs que feran fe
nyors, otendran lo regiment de aquelles en les
dites penes dexcommunicacio , e pecuniaria no
fien entefos, ni comprefos los particulars de al
guna vniuerfitat, o aljama quiper obs dells ma
texos cõpraran los dits drets per obs, evtilitat
dels fenyors,o vniuerfitats deffus dites.Plau
al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De codem.
XX.
Nles fobredites penes de excomuni
cacio, o pecuniaria fien encorreguts , c
E encorreguen los qui en les dites cius
tats,viles, c lochs de hon feran fenyors, ohon fes
Fo.xlv.
ran batles, jufticies, jurats, o altres officials no
donaran collectors , e taulegers pera collectar , e
executar, eregir lo dit dret en la fuaciutat, vila,
oloch juxta forma del acte de cort del dit gene
ral, o no dexaran logarcafa, o dar pofada , o vis
tualles pera menjar en la fua ciutat, vila , o loch
als taulegers , collectors, executadors, e guardes
dels dits drets, o de algu de aquells. Plau al
Senyor Rey. Vic .
Idem R. De codem.
XXI.
Perque laditapena de excommuni ,
cacio enlo contengut en los dits tres
capitols forteixca fon degut effecte,
fien decretats los dits capitols en
fguart de la dita pena de excommunicacio tans
toft per lo vicarigeneral del archebisbat de Va
lencia, e los bisbes de Tortofa, de Sogorb, ede
Cartagenia, e los vicaris generals, e officials de
aquells cafcu en fon diocefis dins lo dit regne la
dita excommunicacio publiquen, e facen publis
car cafcun any lo jorn de capdany en la Seu de
Valencia, e entotes les altres fglefies de la dita
ciutat, e regne de Valencia. Plau al fenyor
Rey. Vic.
Idem R. de eodem.
XXII.
Tem los fobrecollectors , guardes
de mar,taulegers de les taules de la
ciutat,e regnede Valencia axi dels
talls com de les mercaderies , e als
tres qualfeuol officis de la exactio, e cuſtodia
dels dits drets tocants, cpertanyents als dits are
rendadors per guardar,eplegar losdits drets, to
ftemps que los dits drets le vendran fien en me
ra difpoficio, e volutat dels cõpradors dels dits
drets, odret. E los deputats, c altres officials del
dit general, oalgu de aquells ans de vendre los
dits drets,ni apres de hauer los venuts no dema
nen als dits copradors de ağlls los fobredits offi
cis , o algu de aqlls. Enlo preſent empero capitol
no fien entefos, necomprefos los tres officis de
les taules del general de la ciutat de Valencia,
ço es lo offici del libre, e magerra, e lo offici dels
albarans de la taula delgeneral de les mercades
ries, e lo offici del libre major de jornades de la
tauladel dret del general del tall del drap.Com
los dits tres officis ab antiquo ftigue a difpoficio
dels deputats.Eperço reften en la matexa difpo
ficio de ağlls. Aço ajuftat qfi en lotemps dels
Ff v arren
 名

Fori Valentie

T
arrendaments los qui diran en los dits drets, o dos dies caſcuna fetmana, ço es lo dimarts, elo

faran dir en aquells tal quantitat ab condicio diuendres apres de leuat deu fi feriats no feran,
efi feran feriats en los dies fubfeguents no fes
quels leixen los dits tres officis que parega vtil
al dit general que los deputats leixen los dits li Plau alfenyor Rey. Vic.
riats.

bres, e officis als dits compradors. Plau alfes 1

Vic. Idem R. De eodem.
nyor Rey.
XXV .

Idem R. De eodem. Tem que lo clauari rebedor de les

XXIII. pecunies del dit general en lo princi

Tem que los deputats del dit ge pi de fon offici, cans que vfe,ne exer
neral en cafcun trienni de deputa cefqua aquell faça obligacio, e done
cio fien tenguts vna vegada en fermances, eprincipals obligats enfemps ab as
lo dit trienni trametre hu dels quell, e per lotot de donar bon compte, e raho

dits deputats qui aquells concor de les pecunies que rebra, e reftituhir, e tornar la
dantment elegiran a fer vifita general pertot lo quantitat que reftara aquell deutor al dit gene
regne en les taules del general. Axi de les mers ral,juxta forma dels actes de cort del dit gene

caderies cõ dels talls . Efi fraus trobara aquells ral parlants del compte del dit clauari: les quals
e los fraudants, ecometents los dits fraus execu fermances done, e fia tengut donar a coneguda

te,proueixca,e caftiguejuxta los actes de cort, dels dits deputats, o la majorpart de ağlls puix,

capitols,vs,coftums , e pratiques del ditgeneral. ni haja de caſcun braç. Eque no puixa vfar lo

E que lo dit deputat a la ditavifita porte abfi dit clauari del dit offici fins haja fet la dita oblis

lo Sindich y fcriua del dit general, ofubftituhits gacio, e donades les dites fermances.Elo ditcla

de aquells, e los porters del dit general. Empes uariaxi com pagara losalbarans del dit general
ro filos drets del dit general feran arrendats , e done hun tall en cafcu de aquells, de forma que

venuts que lo deputat qui ira a fer la dita vifita no puga mescorrer. Plau al fenyor rey. Vic.

fia elet per los dits deputats a nominacio y vos

luntat dels arrendador, o arredadors de tots los Idem R. De codem.

dits drets del general vulgarment dits lo mar XXVI.

gallo,e ental cas no vajalo Sindich a la dita vis Tem que los jutges comptadors

fita, fi donchs per los dits compradors demanat del dit general, o lurs fubdelegats

noy fera. E los falaris dels dits deputat, e fcriua , fienteguts vna vegada cafcun mes
MB
Sindich, eporters fe paguen dels fraus, e penes comptar en la cafa de la deputacio
que executaran en la dita vifita. Efinoy baſta los albarans que lo clauari rebedor de les pecus

ran lo quey fallira fe pague dels fraus que entre nies del dit general haura pagat lo mes enans, i
lany fe executen en la ciutat de Valencia.Plau axi de penſions de cenfals com de falaris, e des
I
Vic .
al Senyor Rey. fpefes juxta lorde que lo dit clauari portara en
los pagaments, e los dits albarans que hauran
Idem R. De codem. comptat, e admes en compte al dit clauari tallas
XXIIII.
ran, eaqlls tallats ab lo fcriua del dit general leis
Tem que los adminiſtradors del xaran en lo archiu de la cafa de la deputacio, e

dit general qui daci auant feran alli ftiguen cuftodits y guardats. E aquells rego
en lo principi de lurs officis, e ans neguen en lo finament , e diffinicio que faran del

que regefquen aquells preften, e compte de la claueria de cafcun any. E lo dit ca

fien tenguts preftar fagrament y pitol fien tenguts jurar los dits comptadors, o
homenatge enpoder dels adminiftradors vells , fubdelegats de aqlls per quant regiran pfos prin

quebe, e lealment fe hauran en los dits officis , e cipals en lo introhit de lurs officis. E ans q vſen
feruaran en les judicatures los actes de cort, e ca de ağlls, fi empero p los dits coptadors p caufa
pitols del dit general, e lo matex fagrament, e de mortaldat eren abſents dela dita ciutatdeVa

homenatge preften los fubdelegats de aquells lencia , q durant tal abſencia no ſien obligats al
en poder dels adminiftradors que feran elets. E dit jurament. Plau al fenyor Rey. Vic.

que losdits adminiftradors , o lurs fubdelegats

hajen a tenir en la caſa de la deputacio fitiada Idem R. De codem.

xxvij.

USIC S
H C
6
 in extrauaganti.
XXVII.
Tem que los deputats, e adminiſtra
dors del dit general per mer offici in
quirint, efentinquirir fraus fets al ge
neral entren, efacen entrar lurs mini
ftres , e guardes en lo alfondich,e moreria de Va
lencia y en altre qualfeuol loch per priuilegiat q
fia fens licencia, ni conuocacio del batle general
ni de altre official, ni perfona alguna : com fins
aci ho hajen acoſtumat fer. Plau al fenyor
Vic.
Rey.
Idem R. De codem.
XXVIII.
Tem que los deputats del dit ge
neral tinguen licencia, e facultat li
bera de fer,e crear, cclegirfindich,
porters, e tots altres miniftres, e
guardes per obs dels affers , enego
cis de la deputacio, e generalitat confermant en
cara ab loprefent acte de la preſent cort les cles
ctions ja fetesper aquells ablos falaris acoftu
mats. E que en les dites elections fahedores de
findich, e porters en carsde mort, o renunciacio
deaquells feruen la pratica de la electio de ads
uocat, efcriua del dit general per actede cort
introduhida. Aço entes, e declarat que la cle
Etio de guardes de dits drets facen a temps cert
o a volutat dels dits deputats quils faran, e dels
queapres fuccchiran en los dits officis de depus
tats donant los fils femblara lo falari quels fera
benviſt, e de la forma que millor los femblara.
Lesquals guarden los dits drets per tots los cas
mins,ciutats, viles, lochs, ports, e platges del dit
regne,e per los deſerts. Plau alfenyor Rey.
Vic.
Idem R. De codem.
XXIX .
Tem que voftra Mageftat, e la
ferenifsima fenyora Reyna, efon
primogenit, los inquifidors de la
heretica prauitat,e altres officials
e miniftres del dit fanct offici. E
totes,e qualfeuol perfones de qualfeuol ley, dis
gnitat,condicio, o ftat ficn axi Ecclefiaftichs co
feglars. Eaxi Chreftians, moros, com juheus, e
axi ftranys com priuats fia, efien tenguts pagar
los dits drets del general, axi los que ja fon im
pofats co los ques impoſaran fi alguns ſe ni im
pofauen en la prefent cort, e o en, eper virtut de
acte de cortde aquella, axi com ja per actes de
Fo.xlvi.
cortyesyfontenguts, cobligats pagar. E que
voftra Mageftat pague los dits drets de les ro
bes, monicions, e mercaderies obligades a pas
gar lo dit dret que ha trames, etrametra axi en
Ora,Bogia com enaltres terres conquiftades, e
conquistadores, axi per prouehir aquelles com
lo exercitde gent darmes de la dita conquefta .
Plau al fenyor Rey. Vic.
Idem R. De codem.
XXX.
Tem quefia prouchit ab acte de
La prefent cort que los cenfals del
dit general axi los carregats com
losques carregaran nos puxen cas
rregara major for de fetze diners per liura que
esa. xv.milia per miller. Eque los dits cenfals
ques hauran a carregar fe hajen a carregara ve
hins , e habitadors del dit regne . E que nospu ,
guen carregar a alguns ftrager, o ftrangers men
tres fe trobaran diners dels habitats del regne.
E que los dits habitants quant faran los dits car
regaments hajen a preſtar jurament, e fien res
queſts de preſtar jurament en poder dels depus
tats q los diners, e preus dels dits carregaments
quells faran fon propris de aquells, o de altres
vehins,c habitants del dit regne. Plau al Se
nyor Rey. Vic.
Idem R. De codem .
XXXI.
Tem que los officials , eminiftres dela des
putacio ab fos accompanyats, copradors,
collectors, taulegers, e guardes, e altres
I
qualfeuol miniftres dels ditsdrets puguen
portar qualfeuol armes axi defenfiues com of
fenfiues per la defenfio, e cuftodia de lursperfos
nes, com ne tinguen molta necefsitat per caufa
dels dits drets. Eq lo loctinent gñal Gouernas
dor, ne altre qualfeuol official inferior, o fupes
rior nols puga leuar les dites armes ne moleſtar
los a caufa de aquelles puix les porten honefta
mět, eno fien trobats en lochs defonefts. Plau
Vic.
alfenyor Rey.
Idem R. De eodem .
XXXII.
Tem com lo dit general en virtut de
dos actes de cort la hu fet en la vila
de Monço a.xxij . del mes de Setem ,
bre any Mil.cccc.lxx.laltre enla ciutat de Tors
toſa a. xx. de dehembre dit any fia obligat en
huyt

Fori Valentie
huyt Milia cent fis fols, ehuyt diners cenfals
carregats en virtut dels dits dos actes de cort a
diuerfes pfones endiuerfos cõtractes, los preus
dels quals fon cent y vinty hun milia fis cents
fous. Les annues penfions dels quals en virtut
dels dits dos actesdecort es prouchit fe paguen
cafcun any tant com duraran los ditscenfals del
dit dret de la quema per los comprador, o com
pradors, collector, o collectors del dit dret dela
quema. E voftra Mageftat en virtut dels dits as
tes no pot leuarlo dit dret de la quema durant
los dits cenfals, e fins que aquells fien quitats hi
esobligat voftra Mageftat quitar los dits cens
fals delferuey de la primera cort fegons en los
dits actes fe conte.Perço fuppliquen voftraMa
geftat que del feruey de la prefent cort quite los
dits cenfals, efi quitar nols poraque abacte de
la prefent cort millorant los precalendats dos
actes de cort.E fens lefio nenguna de aqlls pro
ueheixca, e mane quelos comprador, o compras
dors, collector, o collectors, clauari, o rebedor
de les pecunies del dit dretans quevfe del dit
dret prefte, e preften fagramenty homenatge
en poder dels deputats del dit general que dels
primers diners que procchiran, o rebran del dit
dret cafcunany pagaran lespenfionsde aquell
any dels dits cenfals als dits crehedors cenfali
ftes ans quepaguen altres confignacions del dit
dret fetes, o fahedores , e ans que paguen quan >
titat alguna del dit dret, o preu de aquella vos
ftra Mageftat, o a voftre batle general, o thefos
rer. Efino pagaran fegons es dit les dites pen
fions vltra la pena de perjur en que feran encor
regutsfien executats los ditscomprador, o cos
pradors, collector, o collectors , clauari, o rebe
dors deles pecunies del dit dret per los deputats
del dit general en perfones, e bens de ağlls pera
pagar les dites penfions dels dits cenfals : la qual
execucio facen fenfe folemnitat de fet ni dedret
mas ſummariament com en fets fiſcals. Efilo
comprador, o compradors, collector, o colles
tors, clauari, o rebedor de les pecunies del dit
& tanga,o puixa pertanyer, o tocar a la dita profcr
dret en dita execucio feră trobats no pagadors
lo batle general qui per voftra Mageftat ven lo
dit dret, o comana la execucio , o collecta de as
quell, epren les feguretats dels compradors, o
collectors, o clauaris de aquell fia tengut de fos
bens propris pagar les pefions dels dits cenfals.
Elo qdels dits compradors, collectors, o claua
ris del dit dret cobrar nos hauranpogut, que la
execucio contra lo dit batlefacen los dits depus
tats. Plau al fenyor Rey. Vic.
T poden fer, e puxen fer totes, e fengles cofes ab
912
#
Idem R. De codem.
XXXIII
Tem que voftra Mageftat, ni la
ferenifsima Senyora Reyna, ni
primogenit, ni loctinet general ,
ne Gouernador, neportant veus
de Gouernador, ne altre qualfes
uol official, ordinari, o delegat, o altre qualfeuol
per gran poder q hajen no puga, ne puguen en
trametres de les cofes en los prefents actes de
cort com en los que jate lo dit general contens
gudes, ne qualfeuol cofes queferan fetes, proue
hides,c ordenades per los deputats, adminiftra
dors,comptadors, clauaris, ne altres officials, ne
miniftres del dit general, ne de les execucions,
cauſes, plets, oaltres cofes incidents, emergents,
o dependents de aquelles, e dels dits prefents ca
pitols del dit general . E en qualfeuol manera a☛
quelles tocants per via de fimple querella , o de
appellacio, o recors jufts, o injufts, ni dient que
los proceffos, o actes de les caufes, caufa reco
gnofcendi foffen tramefos a voftra Mageftat, ni
donant forma certa als dits officials de la depus
tacio de prouchir en les dites caufes, ni per oppo
ficions de tercers, ni altre qualfeuol caufa, via,
manera, o raho cogitada, o no cogitada. Efifen
feyen,que no obftant qualfeuol empaig, o impe
diment que per voftra Mageftat, o los altres of
ficials deffus dits pogueffen donar als dits depu
tats, o altres officials deffus dits del general : as
quells proceheixquen en les dites caufa, o caus
fes fins a compliment de execucio de aquelles
inclufiue. Plau al fenyor Rey. Vic.
H
Idem R. De codem
XXXIIII.
Temque los dits deputats concor
dantment, o la major part de aqlls
puix ni haja de cafcun braç gene,
ralmenthajen plen poder, caucto
ritat de ordenar, e complir tot ço, e als que pers
ta,o fer obferuar aquella, e executar los contras
uenints, eno obferuants los capitols de aquella.
Exceptat empero lo ques pagara per tatcha, en
la qual no tinguen res que veure los deputats.E
per complir, e pagar la part que tocara a aques
lla puixen vendre, e originalment carregar cens
falls obligant hi los drets axi ja impofats com
1
nouament impofadors per via de generalitat ſi
alguns fen impofaran fegons q per actes de cort
1
los
 in extrauaganti. Fo. xlvij.

los inſidents, annexes , edependents de aquelles. Primò per caritat de huna miffa cafcun dia
Eaquelles tocants en qualfeuol manera alguna ques celebrara en la capella de la cafa de la

cofa de aquestes no exceptada fegons que mils, deputacio ab bulla Apoftolica dihuyt liures
e pus aptamet puixa effer dictat,e entes feruant fisfous.

en tot,e per tot lo que fe es acoftumat ſeruar en

Item quatrearroues de olipera la lantia que
altres cenfals que per los deputats fe es acoftu
continuament crema en la dita capella.
mat de feruar. Plau al fenyor Rey. Vic.

Item al fcriua per lo regiment, e adminiftras

Idem R. De codem . cioque porta del libre de compte, eraho que
XXXV. te en larchiu que te en la cafa de la deputas

Temfenyor que los cenfals que en cioals comptadors , ecollectors dels drets

virtut de la preſent preferta, e per delgeneralaxidel que procehex cafcun dia

obs depagar lapart del feruey fa dels dits drets com del que reb, e paga lo cla

hedorabaquella tocanta pagar al uari, e per lo enleftir dels comptes de les cla

dit general le vendran , e originalment ſe carres uaries de cafcun any quaranta liures.

garanper los dits deputats, ques venen, e origi

Item al dit fcriua per lo falari de rebre la dif
nalment fe carreguen al primer mig any de pen
finicio del compte del clauari del general
fiofranch, e no mes. Plau al Senyor Rey.
cinch liures deu fols. Epfcriure, e fummar
Vic.
lo dit libre del compte del dit clauari quinze
liures.
Idem R. De codem.
XXXVI. Item al porter de la deputacio vltra les trens

Tem Senyorque los cenfals per ta liures q per acte de cort te tatchades fe li

raho de la prefent preferta carres paguen caſcun any deu liures.

gadors per los dits diputats, e los

Item alsfcriuans de la deputacio perfcriure
ja carregats de aci atras fobre lo
lo libre registre dels albarans de les penfions
dit general, e los que daci auant
de cenfals pera liurar aquelles, e lo libre, res
perlos dits deputats per luir, e quitar los carres
giftre de dits albarans per al clauariper fer
gats, e carregadors carregaran juxta forma dels
lospagaments dels cenfals quatorze liures.
actes de cort del dit general fien , eromanguen

axi priuilegiats que per occafio de algun crim, Itempera la fcriuania paper, pregamins, tin
ta,plomes, manifactures de libres, fil, ealtres
o delicte comes , o cometedor, nec aliàs per los
cofes de poca fumma fegons hi es meſter.
comprador, o compradors, o poffehidors dels
dits cenfals en penfions , e preus de aquells no
Totes les quals deſpeſes ſon vtils, e neceſſa
puguen effer annotats, cõfifcats, emparats, fecre
riesper al dit general. Perço fuppliquen ab
ftats,ne en alguna manera emparats , ne en aqlls
acte de la prefent cortfien tatchades, e pro
vos Senyor, o voftres fucceffors,ni voſtre loctis
uchides pagar cafcun any fegons en los dits
nent general, ni Gouernador, nialtres qualfeuol
items fe conte. Plau alfenyor Rey. Vic.
officials, ni altres qualfeuol tenint commifsio de
Idem R. De codem.
voftra Mageftat nopuguen , ni puixen ftendre,
XXXVIII
nipofar les mans en alguna manera. Plau al
Vic. Temper prouehir que al fdeues
fenyor Rey.
nidor en noues entrades de Rey,
Idem R. De codem . reyna,e primogenit : en los quals

XXXVII. los deputats per alegria de ſon

Temfenyor com en la caſa de la Rey, e Senyor fe acoftumen de

deputacio vltra los falaris ordina veftir, e fer feftes. É per mort de Rey, Reyna, o
ris per actes de corts taixats als primogenit fe acoftumen veftir dedol . Queen

deputats, e altres officials del dit cafcun dels dits cafos en lo veftir puguen defpés
AID
general fe paguenab diuerfespro drelos deputats per caſcuna vegada axi per fes

uifions dels deputats cafcun any los falaris, des fta com per dol de pecunies del general fins en

fpefes ordinaries, e necefaries feguents. fumma de quatrecetes liures, e no mes.Aço de

clarat
< 99 $ ថ្មី b
Fori Valentie
clarat q per feftes de alegria fols fien veftits los
deputats ,affeffor , findich , fcriua , eporters dela
deputacio . E en lo dol fien veftits los deffus dits
e los cõptadors ,adminiſtradors ,clauaris del dit
general, e fcriuans de la ſcriuania qui feran pres
fents a les dites feftes , e dols. Efi ſeran abſents
los fubdelegats de aquells fi feran preſents en la
Vic.
dita ciutat . Plau al fenyor Rey.
Idem R. De codem .
XXXIX.
Perlo femblant en la fefta ques fa
la nit de Sent Dyonis en la ciutat
de Valencia en memoria de la glo
riofa coquefta que en ſemblant nit
feu lo alt Rey en laumede la dita ciutat de pos
der de farrahins enemichs de la fancta fe cathos
lica ,no puguen defpedre en la dita feſta de bens
del general mes de mil fous. Plau al Senyor
Vic.
Rey.
Idem R. De codem.
XL.
Tem que los deputats en les fu
baftacions, e vendes que fan de
trienni dels drets del general, les
caneles ,o veles de cera que en les
jornades que fona les dites fuba
ftacios han acoftumat donar als officials del dit
general, e algunes perfones de codicio , e honrra
qui venen a les dites ſubaſtacions , e vendes . E
alguns coneguts qui dien en los dits drets, que
les donen com han acoftumat en les dites jorna
des. Pero que les dites candeles no pefen mesde
quatre vna liura, e que non donen fino als offic
cials de la cafa, e perfones decondicio, e honra
qui feran preſents a les dites fitiades, e no als ab
fents. Eaçojure en poder dels deputats lo que
tendra carrech de ladita cera. Plau al Senyor
Vic.
Rey.
Idem R. De codem.
XLI.
Tem los deputats, o la majorpart
de aquells puix ni haja de calcun
braç puguen tatchar, e fer pagar fa
laris als qui per la deputacio, e af
fers del dit general treballen, e treballaran juxta
los treballs de aquells a lur coneguda, e fer os
brarla cafa de la deputacio , e veftir de tauardos
ebarretes los porters de la deputacio. Plau al
Vic.
Senyor Rey.
Idem R. De codem.
XLII.
Tem com algunes vegades fe fe
guix en la deputacio que per als
gunscafos inopinats ſe han de fer
algunes defpefes vltra les deffus
PI
dites, evltra les comprefes en los
actes de cort vells per lo general ,quen tal cas, o
cafos los deputats ab confell, e interuencio dels
comptadors ,adminiſtradors , e clauaris, e aduos
cat del dit general les puguen deliberar, prouc
hir, e fer de pecunies del dit general. Plau al
Vic .
Senyor Rey.
Idem R. De codem.
XLIII.
Tem Senyor que la prefent profers
ta , e totes , e fengles cartes, e prouis
fions fahents la dita proferta, e per
tota la dita cort, e per cafcu dels dits
braços Ecclefiaftich, Militar, e de les ciutats, e
vilesreals, e fingulars de aqlles fien liurades au
Etentiques, e fagellades, o plumbades franques
de dret de fagell,e de tot lo altre dret,e defpefa .
Vic .
Plau al fenyor Rey.
Idem R. De codem.
XLIIII.
Tem que voftra Mageftat jure en
plena cort de tenir, obferuar, e fer
obferuar, etenir los prefents capitols
etotes, e fengles cofes en aquells, c
cafcu de aquells contengudes ab los incidents,
dependents, e emergents de aquells , e a aquells
Vic.
annexes . Plau al fenyor Rey.
Ferdinandus Dux locumtenens Caros
li Imperatoris Regis Hifpanic. Anno.
M. D. xxvii . Montiffoni, ad fuppli
cationem totius curic.
XLV.
Os tres braços reprefentants la damēt
Del arren
delge
prefent cort fon contents que neral dela fal
fetal batleges
per los deputats del prefent res neral.
gnefia arrendat lo dretdel ge
neral de la fal de la Mata y del
cap de Ceruera al noble batle general don Lois
Carroç per aquell preu que fonch arrendat al
noble don Ferrando de Torres quondam batle
general y en aquella forma que li fonch arren,
dat ab acte de cort, e per lo preu en lo dit acte
de cort , e arrendament contengut , e que lo dit
arrens
 in extrauaganti.
arrendament dure fins a les primeres corts clos
fes,e finides. & licet.&c. Altifsimus.&c. Plau
a fa Excellencia. Ludouicus Domingues.
¶Idem R. Da . ca.
XLVI.
Tem fenyor attes, e confiderat que
per hauer fe pofat lo real dela fal per
cafcuna cafa del dit regne mudant la
execucio del dit dret fegons eftaua
pofat ſe fan moltes vexacions en la exactio del
dit dretals habitants enlo dit regne.Suppliquen
a fa Excellencia fia merce de aquellaque la im
poficio del dit real de la fal fia leuada, e lo dit
dret fia mudat en la forma , e manera que ftaua
antigament, o en altra manera, la qualparra fia
mes comoda fens dan del dit general. ¶¶la es
prouchit. Figuerola vic.
Carolus Imperator Rex Hifpanie. An . M.
D.xxxvij .Montiſſoni.
XLVII.
Ostres braços repreſentants la
preſent cort ſon cotents que per
los deputats del regne deValen
cia fia arrendat lodret del genes
ral de la fal de la Mata y del cap
de Ceruer al noble batle general don Lois Cas
rroç en nom de voſtra Cefa. Mageftat per preu
de cinch milia fol's pagadors cafcun any fegosy
de la forma q foncharredat al noble don Ferra
do de torres quondam batle general, y q lo dit
arrendament fahedor dure per temps de quinze
anys . Plau a fa Mageftat. Maius vic.
Idem Imperator R. Hifpanic. An. M. D.
xlij. Montiffoni.
XLVIII
Tem Senyor per tenor dels capis
tols dela generalitat del dit voſtre
regne fe demoftra a los gabellots
y arrendadors de les gabelles dela
fal en certs Cafos fon encorreguts en algunes pe
to
nesy fenyaladament com no tenenprouehides
les fues gabelles de la fal que es neceffaria y los
poblats de les ciutats, e viles reals del dit regne
han de anar a altres gabelles perprouehirſe de
faly per lo femblant han de pagar totes les des
ſpeſes ques fan en anar perfal a les altres gabe
lles, e quant volen penyorar los dits gabellots
juxta forma dels dits capitols de cort nols tros
ben cafes penyoradores, y axi les dites ciutats, c
Fo. xlviij .
viles reals y habitadors de aquelles fon fruftra
des, e fruſtrats deles dites penes, e defpefes . Per
tal los dits tres braços fuppliquena voftra Mas
geftat fia de fa merce prouehir, emanar que los
gabellotsy arrendadorsde les gabelles de la fal
en lo principi de fon arrendament y adminiſtras
cio hajen de donar fermances, e principals obli
gats en lo loch de les dites gabelles per la raho
deffus dita, la execucio de les quals penes , e des
fpefes hajen de fer los batles de les matexes gas
belles y enfadiga de aquells los jufticies de les
viles de les matexes gabelles. Plau a fa Mas
Maius vic.
geftat.
Idem Imperator Rex Hifpanie. Da. ea.
XLIX.
Tem Senyor com fouint ſeſde
uinga quelosbatles, oloctinents
de batles de les vostres ciutats, e
viles reals del dit vie regne fon
arrendadors,gabellots , cadminis
ftradors de les dites gabelles de la fal, e quat ſe
offereix demanarjufticia de aquells ,aquella nos
pot demanar ni attenyer,com los matexos bat
les de les matexes gabelles fien los jutges en lo
dit cas, e no es be que nengu haja de effer jutge,
arrendador,gabellot, adminiftrador, e tenir offis
ci de part, e jutge : com donaria caufa , e occafio
quesfarien molts fraus com fe fany de aquells
nosporia com nos pot hauer jufticia. Per tal los
tres braços fuppliquen voſtra real Mageſtat ſia
de fa merce prouchir, e manar que daqui auant
los dits batles , o loctinents de aquells de les di
tes ciutats , e viles reals del dit regne no puguen
effer gabellots, arrendadors, ni adminiftradors
de les dites gabelles de la fal fots certes penes
per voftra Mageftat impofadores, e que los cos
tractes dels tals arrendaments fien ipfo facto
nulles.Plau a fa Mageftat fots pena de priuas
cio de fos officis. Maius vic.
Idem Imperator Rex Hifpanie. Anno.
M. D. xxxiij . Montiffoni, ad fupplica
tionem brachij Regalis.
L.
Tem Senyor la ciutat deValencia ¶Quefien co
rebgran prejuhi , e dan en fos drets uocats los ars
rendadors en
los quals fon molts ,e de molta im
los juhins for
brerobes pre
portancia per que quant algu co fes en fraudels
met algun trau de les mercaderies que entren, o drets.
trauhen de la dita ciutat los del peatge, e del ges
neral volen q la ciutat , eo arrendadors de aqlla
ftiguen
An
Fori Valentie
ftiguen a la determenacio de aqlls, equant cöfif
quen la roba done lo terç al accufader, e lo terç
al gñal, e lo altreterç ſe parteix entre lo peatge,
qma, e mercaderia, e talle ,e fta en ma del gñal, c
del peatge fer gracia dels dits fraus,e en aqlla no
demanen en res ni p res als arredadors de la mer
caderia,e del tall qui fon p los drets de la ciutat,
la qual es molt mes intereffada en aço q lo dret
del peatge,per quant los qui retenen lo peatge,e
fan frau en aquell la pena que tenen es pagarlo
doble del dret,e noy ha confifcacio, ni terç,nial
tra pena fegons fi pot veure en los furs del Rey
en laume primer en lo capitol tercer de leuda y
hoftelatge . Perço fupplica a voftra Mageftat fía
merce de ağlla prouehir, e manar quenos puixa
fer gracia ni relaxacio plos del general, e peats
ge de qualfeuol robes, e mercaderies que feran
prefes en frau , fino couocats los arrendadors de
la mercaderiay del tall.Y fi confifcacio fe ha de
fer fatiffet lo peatge del doble los arrendadors
dela mercaderia ,edel tall hajen, e puguen hauer
lo dret,e la pena que per capitols dels dits drets
Plau a fa Mageftat q
podeny deuen hauer.
los arrendadors de la ciutat de Valencia fien co
uocats, e hoyts enlojuhi,reftitucio, o compofis
cio ques fara de la cofa prefa per lo que toca a
lur interes als quals fia donat lo que per juſticia
Maius vic.
lospertany.
Idem Imperator R. Hifpanic. An. M. D.
xxxvij. Montiſſoni.
LI.
Forma de
Tem fenyor en cars q fera prefa,
judicaturafos
bre les robes alguna cofa vedada ques preten
prefes en frau
dra effer en frau axien refpecte
delsdretsrcals
general y dela dels drets reals com del general ,
ciutat de Vas
e drets de la ciutat, e lo fenyor de
lencia.
la tal roba volra cftar a jufticia que de continent
fila tal coſa rebra comoda diuifio que la mitat
fia liurada als deputats, o perfona per aquells de
putada deduhit empero primer lo terç del accus
fador, e defpefes de les guardes que de aquell fe
paguen, e acoftumen pagar, lo qual terç haja de
ftar en poderdel batle fi lo accufador haura nos
tificat lo frau al batle.E fi lo accufador haura no
tificat dit frau als deputats, o arredadors del ges
7
neral lo terç del accufador haja de ftar en pos
der de la perfona deputada per los deputats fins
tant fia declarat per lo batle ,e plo general ſegōs
dauall fe dira. E en cars que axi per lo batle com
per la generalitat fera declarat tal cofa effer con
fifcada que lo dit terç fia liurat per entegre al ac
☺
Ak
t
cufador deduhides les defpefes de les guardes.
Efi per lo batle fera declarat effer confifcada , c
perlos deputats, o adminiſtradors fera declarat
lo contrari , vel econtra que al accuſador fols
fia donat la mitat del terç,y en cars que la cofa
vedada no rebra comoda diuifio que aquella ha
ja de eftar en poder del tauleger de la batlia fins
fia declarat per jufticia fi es en frau, o no. E des
clarant fe effer en frau, e la mitat effer confifcas
da al general que en cars que fia confifcada axi
al general com ala batlia fia venuda junctament
axi per lo batle, o miniftres dels drets reals, e ab
lo Sindich del general, o dels arrendadors de a
quell. Efi fols fera cõfiſcada per la mitat tocant
al general en tal cars la tal cofa de continent ſia
liurada als deputats. Plau a fa Mageftat, aço
declarat que les cofes vedades encontinent q fe
ran prefes fien portades al batle general, e taule
ger de aquell,lo qual fia tengut liurar al general
les dites part, o parts en la forma en lo precedet
Maiusvic.
capitol contenguda .
Idem R. De eodem.
LII.
Tem fenyor que lobatle judique
de la mitat dela cofa prefa en frau
o de la mitat de la ftimacio de as
quella en cars que fia indiuiſible,
e los diputats, e adminiſtradors
del dit general de laltra mitat enaxi q lo batle
pvia directa,o indirecta per via de judicatura,
confifcacio, o relaxio , compoficio, o aliàs nos
puixa entrametre de la mitat que toca al genes
ral, nilo general de la mitat que toca al batle.
Plau a fa Mageftat: aço declarat que la gene
ralitat reba la mitat dela ftimacio de mans del
batle general, o tauleger de aquell apres que les
tals cofes que no reben comoda diuifio feran ſti
mades, e venudes en lo cars modo y forma en lo
precedent capitol contengudes. Maius vic.
Idem R. De codem.
LIII.
Temfenyor que enlo fobredit cars
lo batle no puixa fer relaxio, ni co
poficio de la part de la cofa vedada
que reftara en fon poder en prejuhi
dels drets de la ciutat de Valecia ans no obſtant
la tal relaxacio, e compoficio la dita ciutat, e los
arrendadors dels drets de aquella puixen profes
guir fos drets dauant los adminiftradors de la
ciutat deValencia per la part, o porcio a aquella
tocant.
1
 in extrauaganti.
tocant.Empero filo batle judicara en lo dit cars
per via de jufticia la dita ciutat,o los arredadors
dels drets de aquella hajen de ſtar a la declaras
cio feta per lo batle.Aço declarat q en lo ſobres
dit cars la ciutat,o fos arredadors no puixen par
ticipar per via alguna en la mitat tocant al gene
ral com fols tinguen dret en la mitat tocanta la
batlia. Sa Mageftat no enten res innouar en re
ſpecte de la ciutat mas qſe obferue lo praticat.
Maius vic.
Idem R. De codem.
LIIII.
Temfenyor en lo carsque alguna
cofa no vedada fera cayguda en
frau perno hauer deſpatchat en la
batlia,e general, e drets dela ciutat
que en tal cars fi fera en la mefada del batle aqll
encontinent remeta la mitat al general. Et vice
verfa lo general enla fua mefada al batleſeguint
en la conexença, caltres cofes, e terç del accufa
dor,e defpefes deles guardes lo matex orde que
deffus es dit fe ha de feguir enles cofes vedades.
Plau a fa Mag, aço declarat que en reſpecte
de la ciutat no enten res innouar mes que fe ob
Maius vic.
feruelo praticat.
Idem R. De codem.
LV.
Tem Senyor en cars que algu
na cofa vedada, o no vedada fes
ra cayguda en frau per no hauer
defpatchat en la batlia, ni en los
drets de la ciutat y haura def
patchat en lo general en tal cars lo general nos
entrameta de tal frau reſtant tota la conexens
ça al batle, cen lo dit cars fe ferue en refpecte
de la ciutat de Valencia , o dels arrendadors
dels drets de aqlla lo matex orde en fguart del
tot q fe ha de feruar en fguart de la mitat fegons
es dit. Plau a fa Mageftat en refpecte de la
batlia general fiper la generalitat les robes feran
legitimamet deſpatchades, com en reſpecte de
la ciutat no entenga fa Mag.res innouar mes q
fe obferue lo praticat. Maius vic.
Idem R. De codem.
LVI.
Tem fenyor encars que la tal cofa no
fera defpatchada per lo general, o mis
niftres de aqll, ni p los drets de la cius
tat y fera defpatchadaper la batlia, o drets reals
Fo. xlix.
no fe empatchen dela tal cofa, o fraus, ans tota
la conexença, e judicatura fia del general. E de
clarantper via de jufticia los deputats, o admi
niftradors del general la ciutaty fos arredadors
eftiguen a la tal declaracio y fies declarat la tal
cofa effer cayguda en frau que la ciutat,o arrens
dadors de aquella hajen aquella parte de jufti
cia haurien ſi la mitat fos applicada ala batlia ge
neral, o drets reals q de jufticia ne haurien hauer
e fera declarat per los deputats. Plau a fa Ma
geftat en refpecte de la generalitat tant folamēt
fip la batlia feran les robes legitimamet deſpat
chades, co en reſpecte dela ciutat no entengares
innouar mes q fe obferue lo praticat.Maius vic.
Idem R. De codem.
LVII.
Tem Senyor com lo cloure de les
Queles cla
claueries dels clauaris ab deutesfia ueri
es del gea
clofcs,no
molt danyos per al general, perço qneral fica
ni diffi
en effent clofes dites claueries ab nides ab ros
cechs exhigie
dits deutes en apres aquells nos exhegixen . Per bles.
ço los dits tres braços fuppliquen avoftraMage
ftat fia merce de aquella ftatuhir, e ordenar ab
acte de la prefent cort que ans que les claueries
fien del tot cloſes, e diffinides fien, e hajen de eſs
fer exhigits tots los deutes exhigibles, e no pus
xen effer cloſes ab deutes alguns qs puixen exs
higir. E que los dits deputats regoneguen la cla
ueria que enteps paffat tingue, e regi Sanct Fes
liu,e lesquantitatsque rebe, cliura per rahodels
carregaments dels cenfals que foren nouament
carregats al catholich Rey don Ferrando per
quitar a altres,e facen jufticia en quant a aquells
tocara en fer pagar al dit Sanct Feliu fialguna
cofa deura de la dita adminiſtracio . Plau a fa
Maius vic.
Mageftat.
¶Idem R. Da. ca.
LVIII.
Temfenyor per quant per occa
fio dels guiatges ques donen, e ficials os of
¶QuelReals
atorguen per los officials Reals no puixen
de cafcun dia fe feguexen, e han guiarlos frat
alsdrets
feguit grans dans del dit general, dela gñalitat .
e la totaldeſtructio de aquell . Perço que per
la dita cauſa, e raho los que cometen frau al dit
general ja huy no poden effer mes caftigats ne
los deutors del dit general executats . Perço
los dits tres braços fuppliquen a voftra Mas
geftat fia merce de aquella prouehir ab acte
de la prefent cort que los dits deputats caſti.
Gg guen
 y
al
f cbo

Fori Valentie

guen, epuix caftigar los fraudants los drets del geftat en la prefent vila de Monço en los anys.

dit general , e conexer dels fraus que hauran as M.D.xxviij.e M.D.xxxiij.proppaffats , e los

quells fets no obftants los dits guiatges . Plau que de aci auant fe carregaran per luir, equitar
Maius vic. los cenfals carregats , o carregadors juxta forma
afa Mageftat.
dels actes de cort fien, eromanguenaxi priuiles
Idem R. Da. ca.
LIX . giats co los altres cenfals qui ſon ſtats carregats
Forma del
Tobre lo dit gñal. Plau afaMag. Maius vic.
jurament qlo
Tem fenyor com fe fia feguit q los
fubftituhit p
algun deputat negocis del dit general fien ſtats ſo
ha de preftar. ¶Idem R. Da. ca.
fpefosper no hauer hi deputat del LXII.
BLES ftament, e codicio qs fera fet algun Tem Senyor com per diuerfos
Que offis
fubftituhit en poder dels als juraffen, epoguefs
actes de cort fra prouchit, ftatus cials reals no
fen jurar los fubftituhits qferan, e fon fets p los
hit,e ordenat que voftra Mages deles caufes
ditsdeputats en gră dan del dit gñal, e dela bona
ftaty la ferenifsima fenyora reys del general.
adminiftracio de ağll.Perço los dits tres braços
na, ne fon primogenit , ne altres
fuppliquen a vra Mag. fia merce de aqlla proue
qualfeuol officials nos puixen entrametre de les
hirab acte de la prefent cort q los fubftituhits a
q
cofes tocants al dit gñal per via de fimple quere
faran los dits deputats juren, chajen de jurar en
la, appellacio, o recors, o per fermes de dret, o
poder del qui fera deputat del ſtament del depu
per prouifions de caufa recognofcendi , o aliàs
tat qui fara lo dit fubftituhit fi deputat principal
pqualfeuol via , caufa , e raho : loqlacte de cort
hi haura en la cafa del dit general, e fi no ni haus
en les corts q fon eftades celebrades per voſtra
ra,e haura ſubſtituhit del dit ftament jure, e haja
Mag. per raho de les quals fon eftats carregats
de jurar en poder del dit ſubſtituhit en preſencia
diuerfos cenfals per obs de pagar part del feruey
dels altres deputats dels altres ftaments, e fino
offert a vra Mag. en dites corts per los braços
hi haura deputat principal ne fubftituhit del dit
del dit regne de Valencia en dites corts fon ſtats
ftamentjure, e haja de preftar lo dit jurament en
fets.Perço los dits tres braços fuppliquen a vía
poder de hun deputat dels altres ftaments , lo
Mag.fia merce de aqlla prouehir ab acte de la
qualper los dits altres deputats fera elet per al
prefent cort per conferuacio de dits drets,e dels
Maius vic.
dit effecte. Plau a fa Mag.
ditscenfals carregats fobre aquells q deles dites

Idem R. Da . ca. cauſes , e coſes tocats al dit general no fen entras

LX . meten nepuxen entrametre vfa Mag. nealtres

Temfenyor pquat no es be ğ los qui qualfeuol officials de vra Mageftat per granpo
Quedeus der que tinguen per dites caufa, e cauſesni aliàs
fon deutors al gñal entren, ne hajen
tor del gñal
de entrar en les elections dels officis
nopuxa coco fegons en dits actes de cort atorgats al dit gñal
Freren clecio
del dit gñal ,perço q effent deputats es mes largamentcontengut. Plau a fa Mag.
de deputats ,
ni de altres of e tenint altres officis del gñal de aqlls nos pot bo fien feruats los actes de cort. Maiusvic.

ficials dela ca namet exhigir lo q deuen al gñal. Perço los dits

fa del gñal.
braços ſuppliquen a vraMag.fia merce de aqlla Idem R. Da. ca.

ftatuhir, cordenar que los qui feran deutors del LXIII.

generalaxi del ſtamet Ecclefiaftich com Milis Que enles

Tem Senyor per quant en lesfu fubaftacions

tar, e Realno puxen concorrer, ne entrar en la baftacions dels drets del general dels drets del
gñal nos pu
electio de deputats, ne altres officis del general per que lo preu de la venda, e ars xen donaran
efide facto entraffen e foffen trets no puixenre rendament dels dits drets fe aug torches fino
dels
ab
gir los dits officis ans hajen de elegirne altres en mente, e puixa augmentar fe ha fis deputats.
acoftumat de
Toch deaquells. Plau a fa Mag. Maius vic. gran temps ença donar algunes
antorches als qui diuhen algunes bones dites
Idem R. Da . ca. en la venda, o arrendament de dits drets en be
LXI.
nifici del general , les quals quant fe hauran de
Priuilegien Tem Senyorque los cenfals que fon donar es be que nos puixen donar fino ab vo
fe los cenfals
ftats carregats per lo general pera pas luntat, e confentiment de tots los fis deputats ,y
carregats en
les corts del t
gar part dels ferueys a voftra Mage, de tots los altres officials ques trobaran en dites
any M.D.xx.
viij.e.xxxiij. ” ſtat offerts en les corts celebrades per vfa Ma fubaftacions , evendes dels dits drets. Perço los
dits
 Fo.1.
in extrauaganti.

dits tres braçosfupplique a voftra Mageftat fia etiam Comes Rofsilionis, & Ceritanie. Ins

merce de aquella prouehir ab acte de la preſent perfcrutabilisdiuine prouidentie altitudo in par

cort que les dites antorches nos donen nis puxe tem folicitudinis mundi huius regia fublimitas

donar fino ab conſentiment y parer de tots los
fis deputats y de tots los altres officials ques tro
baran en les dites fitiades de les vendes, e fubas
ftacios dels dits dretsy q nos donen fino als qui
mes benifici faran al dit gñal, e q no puxe fer, ni
atorgar capitols fino ab lo confentiment y parer
te nos pretulit,ac regnorum & terrarum noftra
rum inter nobis fubditos precipuum obtinere
voluit magiftratu.Ex quo ipforü fubditoruno
ftre precipue predilecte ciuitatis Valentie regis
mini pfidentes immenfacferuitia nobis regic
nfe coroneab eifdé exhibita,& afsidua meditas

de tots los fis deputats, e dels altres officials , c tione vrgemur, vt pro eorum remunerationibus

del affeffor, e Sindich del dit general, e noen als iuxta credite nobis difpenfationis officium cos
tra manera. Plau a fa Mag. Maius vic.
rundem precipuorum fubditorum commodis in

quorum profperitate vtic profperamur iugi

¶Idem R. Da . ca. quantum nobis ex alto coceffum fuerit folicitus

dinis ftudio intendamus , ac corũ iuftis fupplica

LXIIII.
Que los de tionibus fauorabiliter annuamus in hijs precis
putats puxen Tem Senyor com per no poder
pue que ad reipublice vtilitatem cernimus res
copellir als cla
los deputats del voftreregne de
uarisqmoftrē
dundare. Sane per dilectos, & fideles noftros
lo libre,ecom Valencia compellir al clauari, e
pres. iuftitia, iuratos & probos homines ciufdem ciui
rebedor deles pecunies del ge
tatis Valentie fuit nobis expofitum querelofe
neral moftre tota ora quels
que
quod licet fuper inftrumétis cenfualium & vio
parexera los comptes y libres de dita claueria
lariorum,& corum executionibus per foros, &
perfaber les quantitats q haura rebut dels drets
priuilegia regni eiufdem foret hactenusfalubri
del general fino de tres en tres mefos, fe ha caus
ter iam prouifum damnande tamen ambitionis
fat,e caufa q los albarans del general no fon pas
importuna improbitas infaciabilis auaritic ob
gats co fe deurien pagar als crehedors y fenyors
tenebrata cecitas fic multorum debitoru dicta
dels dits albarans en gran dan de aquells co no
cenfualia,& violaria facientium per fas, vel nes
puxen hauer los diners dels dits albarans co deu
fas, alienas pecunias alienantium vfurpare ocu
rien,y paltra part lo clauarife poria tenir los dis
los excecauit quòd retentionem preciorů reces
nersdel dit gñal. Perço los dits tres braços fup
ptorum àfingulis abfqz refponfione aliqua pens
plique a voftraMag.fia merce de ağlla ſtatuhir,
fionum propoffe introducere non verentur. Et
cordenar,c ab acte de la pfent cort donar poder
quamplurimorum animos cos patrocinantium
e facultat als dits deputats, o ala major part de
ad fe trahentes in illa temeritate impellunt , vt
aquells ab qni haja de cafcun braç q puxen co
que fibi à foro, & ratione interdicta nouerint
pellir al dit claurari del general q moftre los dits
excrefente malitia in defenfionem eorum ad im
comptes, e los libres de la dita claueria tota ora
pediendum dictoru çenfualium, & violarium
que voldran, e benvift los fera p veure fi lo dit
executiones exquifitis fraudibus contra execu1
clauari tindra en fon poder diners y quantitats
tiones eafdem proponere, & allegare inuerecun
del general. E lo dit clauari fia tengut mostrar
de conantur. Nosverò introductionem talem
los dits comptes , e libres. E firecufara fer holi
difpendium pluribus offerentem damnofum
puixen impofar penes pecuniaries a ſon arbitre
valde toti regno &huic ciuitati reprobam meri
y aqlles ab tot effecte executar de bens del dit
clauari.Plau a fa Mag. Maiusvic. to reputantes camo omnino tollere pro reipus
blice vtilitate defiderabiliter affectantes. Et vt

tantam patrocinantium malitiam gratia infrans

gente diuinaprout nobis pofsibile fuerit repris
Video hee Pracmatica dels cenfals
pracmarica mamus ad fupplicationem dictorũ iuftitie, iura
fuit reuocata
de qua fuit factus forus fequens . torum & proborũ hominũ ac totius confilijvni
per forü eiufs
dem regisAl I. uerfitatis ciuitatis eiufde. Tenore prefentiu fta
fonfi tertij.tio
Os Alfonfus deigratia Rex Arago tuimus,prouidemus, fancimus, ordinamus, & fa
deiure emphi
tcotico.co.res num , Sicilie, Valentie, Maioricaru , cimus edictu perpetuu, pracmatică , fancione &
uocant, e ha
Sardinie, & Corfice, Comes Bar
uent.lib.quar inuiolabile ftatutu qfi& quãdo vigore, caufa,
so.fo.cxxiij. chinone , dux Athenarum , & Neopatric , ac feu rationc alicuius cötractus feu inftrumeti ,aut
Gi inftrus
3
 Fori Valentie

inſtrumentorŭcenſualis,aut violarij pro penſios' tempore impetrationis dicti mandati executos

ne, feu penfionibus eoru & feu pro penis ratio rij inftrumentu , vel inftruméta cefualis,aut vio
ne retardatiõisfolutionis , aut ſolutionũ , feu aliàs larij ,ſeu cenſualiũ, aut viclariorum de quo, feu
vigore,caufa,feu occafione dictorũ inftrumento quibus executio poſtulabitur fuerint litigioſa,

rūcõmiſsionis ,feu q comiſle pretendantur exes &feu in litigium deducta, ita quòd lis, feu ques

cutio iudicialis requifita fuerit, & feu mandatũ ftio,petitio, accufatio, clamum, feu queuis quere

executoriumverbo , vel fcriptis à nobis feu quos la, demanda ,aut impugnatio cõtra cadem inftru
uis alio iudice ordinario , feu delegato, impetras mentum, vel inftrumenta de nullitate, falfitate,

tum,obtentũ,& factu fuerit contra aliquam vni fimulatione,fictionc, extinctione debiti,feu can

uerfitatem , feu corũ findicũ, vel procuratorem cellatione, aut aliàs de natura quauis fimili , vel

iuftitiam & iuratos ipfius, feu contra quafuis difsimili quacunq , ne alia iam prius propoſite

aliam perfonam,vel perfonas fingulares,feu cc fuerint que aliàs effectum contractus ,feu execu
clefiafticas contra talem executioné & ſeu man tionem ipforum inftrumenti, feu inftrumentorũ

datum executorũ nulla proponi valeat , nec ad impedire deberent, aut valerent, tali etiam litis
mittatur, feu admitti pofsit folutionis falfitatis gio non obftante mandatum executorium vigo
nullitatisfeu queuis alia fimilis vel difsimilis ,aut re talium inftrumenti, vel inftrumentoru polsit

alterius cuiuflibet generis , feu nature exceptio , &valeat obtineri & executio propter hoc nul

feu defenfio in viam rationũ contra mandatum , latenus valeat retardari : nifi ante impetratione

executorium que impedire valeat, feu retardare dicti mădati executorij,vel ante lapfum decem

illam executione inceptam,feu illud mandatum dicruqui in ipfo opponentur, vel pendente exes

executoriu, nifi propofita fuerit talis exceptio cutione ipfius mandati in, & fuper eodem litis

feu defenfio , & cum effectu probata per inftrus gio fuerit diffinitiue pronunciatum pro parte ils

mentum publicũ,aut aliam auctenticam publis lius contra quem executio intimabitur, & pros
cam fcripturam plenam fidem tribuentem intra nunciatio fuerit in rem iudicatam tranfactaiure

primos dece dies in dicto mandato executorio ipfius qui executabitur , fi quid cõpetat ex pens
expreffatos. Et fi intra dictos decem dies dicta denti litigio faluo in omnibus remanete. Item fi

propofita exceptio ,feu defenfio no fuerit vt pre contra mandatum executorium fuerint propo

dicitur cum effectu probata dicta continuetur, fite alique rationes, exceptiones ,feu defenfiones

fiat & adimpleatur executio iuxta forum prefa admiſsibiles vt eft fupradictum in & fuper qui

ta exceptione, feu defenfione in aliquo non obs bus per iudicem executionis pronuncietur cis
ftante. Debitor vero, feu vniuerfitas, findicus, non obftantibus mandatum executorium vas

lere, & tenere & reali executioni deduci debere

procurator,iuftitia, vel iurati, feu quiuis alius cõ

tra quem executio fiat , & fpectet ac pertineat àtali pronunciatione , & declaratione nullates

prefatam exceptionem,feu defenfioncm propo nus pofsit, feu valeat appellari , recurri , reclamari
nens vt eft dictu pofsit illam eandem,feu aliam feu fupplicari,nec correctio peti.Et fi appellatio

quamcuq in alia inftantia,&iudicio pleno pros aliqua, recurfus, reclamatio, correctio, feu fups

ponere, &fuper illa feu illis iuftitiam petere , & plicatio,feu quoduis aliud remedium à tali pros
obtinere iure fibi faluo, fi quod competat rema nunciatione,& declaratione de facto interpofis
nente.Per fecundam vero, feu aliam inſtantiam ta fuerit,feu interponentur, illa immediate hora

nullatenus incepta executio retardetur, ncc pro cadě interpofitionis per iudicem denegentur &
ceffus mandati executorijaliquatenus impedias refutetur. Et eis non obftãtibus ac fi interpofita

tur, feu differatur nifi infra dictos decem dies no fuiffent cōtinuetur executio iure ipfi appels

dicti mandati executorij , vel durante ipfa exe lanti, recurrenti,feu reclamanti correctionemue

cutione quam per aliam inftantiam decernimus petenti , fupplicanti fiue quoduis aliud remes

non retardari in , & fuper dicta fecunda inſtan dium interponenti faluo in alia inſtantia remas

tia fuerit pronunciatum. Et talis pronunciatio nente vt eft fupradictum. Item quicunqz aduos
tranſacta fuerit in rem iudicatam de qua fenten catus, Sindicus, feu procurator fiue queuis alia
tia in rem iudicatam tranſacta infra dictos des perfona cuiufcunqz gradus,coditionis, aut ftatus

cem dies, vel ipfa executione durante vt predis exiftat, & à quocunq , feu quibufcunq cuiufuis
}
citurad probandum aliquam de dictis propofi legis,gradus , conditionis aut ftatus exiftant ge

tis exceptionibus, vel defenfionibus fieret ples neraliter, vel fpecialiter fuerit ad patrocinandũ

na fides. Hoc etiam addito, & adiecto quòd fi & vel procurandum conftitutus, rogatus, feu

deputatus
1
aua ganti
in extr . Fo.lj.

deputatus qui contra inftrumentum , vel inftru , nes illi feu illis iudicibus ordinarijs vel delegá

meta cenfualis, aut violarij, vel cenfualium , vel tis corã quo vel quibus cauſadicta extiterit co
violariorum , &feu contra eorum executionem
mittimus plenarie perprefentes. Etfitales ads

vel executiões pro fe, & factis fuis proprijs feu uocatus, procurator, findicus aut patrocinator ,
vniuerfitate vel vniuerfitatibus, & feu pro pers aut corum aliquis dicta damna, expenfas , & feu

fonis fingularibus tam Ecclefiafticis quàm fecu penam foluere non poterint per annum inte,

laribus feu aliàsquibufcunq aduocauerit ,allega grum aduocatus feu procurator ab omni aduo
uerit, procurauerit , interuenerit feu patrocinas catione, & patrocinio, & findicus feu procura

uerit verbo vel fcriptis, & ſeu aduocando,pros tor ab omni findicatu, & procuratione irremif

curado feu patrocinado feu nomine fuo proprio fibiliter fint omnino priuati. Et fi infra dictum
interueniendo feu aliàs rationes aliquas, excep annum in aliqua aduocatione patrocinio findi
tiones, defenfiones , vel impedimenta alia ques catu feu procuratione fe aliquatenus immifcue

cunc iuris vel facti, & cuiufcunq generis ſeu rint à modo ipfo facto remaneant, &fint infas

nature exiſtăt ordinauerit ,allegauerit, cõfulerit mes. Itcm vt contra tales patrocinates, &feu

aut propofuerit corã nobis feu iudice vel iudici quiin caufis predictis feu in aliqua ipfaru dicta
bus, quibufcuq ordinarijs feu delegatis eccleſia allegauerint ,propofuerint , confulerint feu ordis
fticis vel fecularibus , & feu in quibufcunc au nauerint, ratiões, exceptiones , defenfiones , im

diencijs, curijs feu judicijs tam intra quàm ex, pugnationes feu impedimenta alia fupradicta

tra ciuitatem predictam :patrocinandotamen in ad executionem predictorum damnoru, expen

caufis predictis contra ciuem, habitatorem vel farum , penarũ veridice valcat, &iufte procedi.
ciues fiue habitatores ciuitatis predicte aut aliũ Sancimus ac etiam ordinamus q quandocunq

quemuis,aut contra quemuis alium dicti regni tales rationes , exceptiones, defenfiones, propos

habitatorem executionem vel executiões pros fitiones , fiue impugnationes coram nobis, feu

pter fori fubmiſsione aut aliàs in quauis eiuf quibufuis alijs iudice , vel iudicibus ordinarijs ,

dem regni parte inftantem.Et fiue ad impedien vel delegatis contra inſtrumentu , vel inſtrume

dum, retardandum feu repellendum executio ta cenfualium ,aut violarioru ,aut corum execu
nem feu executiones inftrumentorum dictoru tiones fiue in viam rationum contra mandatum

cenfualium feu violariorum ,& contra ipfas exe executorium ad illa impediendum,fiue in viam

cutiones feu in viam requifitionis , actionis feu requifitiõis , actionis , clami, accufationis, feu que
aliàs contra eadem inftrumenta feu illorum efs rele propoſite fuerint feu proponentur iudex fis

fectum, & in caufa feu caufis predictis non ob, ue iudices ,& feu notarius , vel ſcriba cauſe cum

tinuerit,imò ipfe feu eius principalis aut princi quo feu in poffe cuius tales proponentur ratios

pales fubcubuerit aut fubcubuerint, tales perfo nes, clamum, querela , actio, feu requeſta in in

ne proponentes feu ordinantes fiue pro femets ftanti propofitionis eorundem medio iuramens

ipfis fiue vt aduocatus,ſindicus,procurator ſeu to per cum cum veritate realiter recepto inters
patrocinator, fiue fint vnus fiue fint plures om roget & interrogare habeat omnino proponens

nia damna,& expenfas que fieri, & infequicon tem. Quis dictas rationes, clamum, querelam ,

tigerit parti contra quam ordinauerit, allegas actionem , feu requeſtam ordinauerit , & conti

uerit feu propofuerit , aduocauerit ,patrocinaue nuet in proceſſu iuxta refponfionem. Quis
rit, feu procurauerit foluere, reftituere, fatisface aduocatus , feu procurator, & quis findicus , feu

re, feu refarcire de fuis bonis proprijs teneatur. procurator fuerint ipfius caufe partis impugnan
Et talis aduocatus fiue fit vnus fiue plures pe tis talia inftrumentum , vel inftrumenta dicto

nam pro quolibet proceffu in quo fubcubuerint rum cenfualium , feu violariorum & feu corum
incurrant centnm librarum Valentie. Sindicus
executiones. Etſitalis proponens ordinantem

vero feu procurator fiue vnus fiue fint plures, vel aduocatum non nominauerit , & fi nomi

&feu perfona fiue perfone , proponentes pro fe nauerit, & illum infra diem non reprefentaues

metipfis penă pro quolibet proceffu in quo fubs rit nullatenus eius pofitio admittatur , imò

cubuerint incurrant quinquaginta libraru.Q ua procedeturvt infra latius deducetur . Et finos

rum penarum partis tertia fifco noftro, alia ters minauerit ,& defignauerit , & infra diem repres
tia communi ciuitatis Valentie , reliqua vero fentauerit aduocatu,feu ordinantem dictus no

tertia parti obtinenti irremiſsibiliter applicetur. tarius feu fcriba caufe eiufdem ad nominatũ , &

Et quarumpenaru executionem feu executio defignatum niſi preſens fuerit accedat , & acces
Gg iij dere
 Fori
dere habeat aduocatum, vel ordinantem ipſum
perfonaliter interrogandofi ipfeordinauerit,aut
cõfulerit rationes, actioné,clamũ, requeſtam,ſeu
querelas predictas fic vt premittitur propofitas
& quod per eum refponfum fuerit continuet in
proceffu,itaquòd prefate rationes, exceptiones,
defenfiones, actiones,requefte,feu querele abijs
nunquam propofitis, & admifsis per iudice has
beantur.Nec iudex parte citare, nec copiam de
eis darefaciat, feu prouideat, nec eas repetat,feu
pro repetitis habeat, nec partem proponentë fus
per eisaudiat,imò fi cotra executorium mandas
tum ad illud impediendu propoſite fuerint cur,
fus executionis, & lapfus decem dieruũ in dicto
mandato executorio prefixoru nullatenus retar✩
dentur,imòfemper &cõtinue in ipfa executio
ne procedatur donec clare conftiterit per dictas
depofitiones & per proceffum quis ordinans,
& quis proponens, & quis aduocatus , & quis
findicus, feu procurator fuerint dicte partis,pro
ponentis, feu impugnantis dicta inſtrumentum
feu inftrumenta,feu volentes impedire corũ exe
cutioneinceptam, & tunc & non aliàs per iudi
cem procedi valeat ad vocandum parte aduers
fam illas repetendum, & copiam de propofi>
tis coram co tradendum & inde fuper eis debi
te procedendum, vt &fecudum modu fuprata
&
tum. A predictis tamen excepimus, & exces
ptu effevolumus, &intedimus quod fi forte de
inftruméto falfo an de inftrumento alicuius cen
fualis,aut violarij iam redepti, quitati, finiti feu
cancellati, & feu de & pro pretenfa aliqua pen
fione illius aliquis attemptauerit executione ins
ftare,requirere, & poftulare & feu mandatu exc
cutorium à nobis feu aliquo quouis iudice im
petrare in hoc cafu licitũ fit debitori, feu ei &cõ
tra quem executio inftabitur, feu cui dictũ man
datu executorium prefentabitur , vel dirigetur,
eiufqz aduocato, & ,pcuratori abfq
; metu & in
curfu penaru predictaru exceptione dicte falfis
tatis feu redemptionis,luitionis, feu quitamenti
proponere & allegare contra dictũ mandatum
executorium,ipfam tamen executionecũ inſtru
mēto publico habeat probare. Et fi inftrumentũ
publicũ, aut aliam autenticam & publică ſcris
ptura pre manibus non habuerit feu penes fe ha
bere poteritfit ipfi debitori ciufq aduocato , feu
procuratori permiffum dictam exceptione falfi
tatis, feu luitionis & quitamenti proponere, alle
1 gare,&probare in alia inftantia &per via actio
nisvtierat iam permiffum, per ifta tamen ſecun
dam inftantiam per viam actionis feu requifitio
Valentie
nismotam nofuperfedeatur in alia inftantia exe
cutionis. Et fi ex meritis ipfius proceffus cõftite
rit cenſuale, aut violarium dequo executio fues
rit poſtulata,ſeu mandatum executorium impe
tratu effe falfum, vel iam in veritate redemptũ
& quitatu fuiffe & effe , iudex in fua pronuncia
tione talem inftantefeu requirente dictă execu
tionem , & feu dictũ mandatu executoriũ impe
trantein penă dupli non folupenfionis falfo peti
te,ſeu totius ptij ,ſeu fortis principalis ipfius cen
fualis feu violarij vt cõtinetur in inftrumento&
in expenfis omnibus habeat condenare . Si verò
coftiterit tale cenfuale, aut violariu in veritate
nõ effe falfum,redemptu fiue quitatu,tali cafu iu
dex vltra expenfarum condemnatione in duplo
penfionis, feu penfionũ de qua ſeu quibus inſta
bitur executio,feu dictum mandatů executoriũ
fucrit impetratum partem proponente dictam
exceptione condenare omnino habeat & tenea
tur. Excipimus etiam àpredictis & exceptum
effe volumus, & intendimus quod fi forte ratio
ne penſionis,feu penſionŭ alicuius cenfualis, aut
violarij mandatu executorium fuerit impetratũ
contra aliquem, vel aliquos in ipfius cenfualis,
aut violari inſtrumēto, vel inftrumētis minime
obligatos, feu nominatos vt detetores aliquoru
bonorũquos ab impetrante, feu impetrantibus
"
dictu mandatum detentores bonoru cis oblato,
rum effe pretendentur, tales pretenfi detentor,
vel detentores contra que, vel quos dictũ man,
datum , executorium prefato nomine dirigetur
corum paduocati, & procuratores abfq metu,
vel in curfu penaru predictaru exceptionem nõ
detentionis taliu bonorũ ordinare, & propones
re valeant,& allegare. Veruntamen fi cöftiterit
ex proceffu allegantem, feu allegantes dictam
exceptione non detentionis in veritate detento
rem ,vel detentores effe vniuerfales dictorũ bo
norum obligatorũ, et feu rei fpecialis illi, vel illis
impetrantibusdictum mandatu executoriupro
dicto cenfuali ,aut violario fpecialiter ypoteca ,
te, feu obligate quod contra ipſum, vel ipſos vt
detentorem vel detentores pofsit dictum man,
datu executoriuimpetrari et dirigi.Tunc iudex
vltra expenfaru cõdemnatione in dupulm pens
fionis, feu penſionũ de qua feu quibus inftabitur
executio,& feu mădatum executoriu fuerit im
petratum partem proponente dictam exceptio
nem cödemnare omnino habeat & teneatur. Si
verò ex dicto proceffu minime cõftiterit dictos
allegante,feu allegates dictă exceptione no des
tentiões effe tales o pofsint vt detetor feu dete
tores
1:4
in extrauaganti.
tores conueniri tali cafu prefatus iudex talem
impetrantem dicti mandati executori in ex
penfis condemnare omnino habeat & teneatur.
Ceterisin pracmatica fupradicta contentis, flas
tutis ,& ordinatis faluis remanentibus & illefis.
Quare per prefentes mandamus diſtricte,
&de certa fcientia cancellario , & vicecancella
rio vti vicegerenti gubernatoris & baiulognali
regni Valentie,iuftitijs & alijs vniuerfis , &fin
gulis officialibus, &iudicibus quibufcunqz ordi
narijs ,feu delegatis, & corum focatenētibus ,&
fubdelegatis fubire, &indignationis nfe incur
fu pena duoru milium florenoru auri de bonis
cuiuflibet cotra facientis irremifsibiliter haben
dorum, &noſtro erario applicandorũ quatenus
in caufis predictis , & confimilibus infra regnu
Valentie feruet ad vnguem &obferuari faciant
pracmaticam , fanctione,&ordinationes predi
tas, & omnia &fingulain eis contenta: & con
tra ipfa non veniant feu aliquem contravenire
permittantpalam,vel occulte aliqua ratione, ab
dicantes cuilibet eoru omnimodam poteſtate
contrarium faciendi. Promittentes infuper fub
noſtra bona fide regia , & fuper crucem iurantes
necnon p dominu deum,&eius fancta quatuor
Euangelia à nobis corporaliter tacta omnia pre
dicta,&fingula feruare, & nullatenus reuocare
in toto,vel in partedirecte,aut aliàs cũ in nře rei
publice ac dicte ciuitatis, &regni vtilitate ſunt
conceffa.In cuius rei teftimoniu preſentem fieri
iufsimus não figillo comuni impendetimunită .
Datis Valentie.xx.die Octobris .Anno à Nati
uitate domini. M.cccc. xxvij . Regni nos
ftri.xij. Rex Alfonfus in gratiaru Valentie.ij .
Que los fingulars del
braç militar fe alegren de les fraquees
atorgades a fos vaffalls.
Ioannes R. locumtenens regis Alfonfi . III.
Anno. M.cccc. xlvj . Valentie.
I.
Ofenyor Rey loctinent gene
ral . &c. Prouchex , e declara ğ
les franquees atorgades als fins
gulars del braç militar peralurs
vaffalls hi fien entefos, e com
prelos los dits fingulars del dit braç feñors dels
dits vaffalls mentres feran fenyors dels lochs, p
los quals hauran la ditafranquefa, e quefenpus
xen alegraraxi com lurs vaffalls.Axi empero q
Fo. lij.
files franquefes feran atorgades, o confermades
peracte de cort fen ajuden, e puxen ajudar, eale
grar los dits fingulars del dit braç per acte de la
pfent cort. Efi feran atorgades fora cort fen aju
den, efen alegren en la dita forma fora la cort.
Stil de la gouernacio.
Atfia q la juredictio dela pcura
cio gñal del regne de Valencia
fia molt lata, e ampla: car es im
mediada , e fegona cort apres de
la cort del fenyor Rey, epot fer
totes cofes. Empero per tal com moltes perfo
nes fpertes en fur, e dret han dit, e requeſt a mi
Ioan doctor en leys confeller del dit fenyorrcy ,
caffeffor dela dita cort, q yo degues clarament ,
e fpecifica declarar tots los cafos enlos quals ma
jormentfia loffici, e poder de la dita cort, axi ſe
gons fur, dret, conftitucio,ftil: com antigavfan
ça de la dita cort. Per tal jatfia que a les dites co
fes declarar fia infufficient declarat los dits ca
fosfubicient apres daquells claufula general de
tots los altres, los quals fegons pertanyen ala di
ta cort.
I.
Primerament pertany a la dita cort conc
xerde tots, e fengles delictes , e maleficis cone
fes, ecometadors per los jufticia, Muftaçaf, ce
quiers, e altres officials de ciutats, viles Reals
del'dit regne, e punir, e caftigar aqllsdius loany,
e teps de lur adminiſtracio, e aço de, e per raho
de qualfeuol crims , e maleficis comefes en la lur
adminiſtracio, e offici , o per occafio de aquell, o
axico a perfones priuades per priuilegi del rey
en de alta dites
fon exceptats los batles generals, especials del
dit regne los quals per priuilegis foren tolts ala
dita cort, lo qual fonch dat. &c.
II.
Item pertany a la dita cort conexer dels
pleyts ciuils mouedors per,e contra los dits offi
cials dins lo temps de la lur adminiftracio , e de
afsignar jutges fobre aquells , e aço es fegõs for
ma de dret comu .
III.
Item la dita cort mana, e ha acoftumat de
manar, e reqrre tots, e fengles nobles , baros,ca
uallers, generofos , ciutadans, e altres, e los ,pcu
radors,batles,alcayts, jufticies , e altresofficials
de aquells en totes,c fengles letres,quefacenju
Gg iin fticia
 Fori
fticia, e altres coſes, encara que la conexença de
les dites cofes que fon manades fer no pertanga
a la dita cort.
IIII.
Item jatfia qantigamet lo ditprocurador
pogues en firefumir perviam fimplicis queres
le a tots los plets dels dits officials, e en aquells
fer jufticia,omanar als dits officials que la facen
donant a aquells certa forma que la faheffen , em
pero per priuilegi del dit regne fonch tolt lo dit
poder, e es axi prouchit quel dit procurador nos
entrameta dels dits annota afsi los dits
feyts,o pleyts quis menen dauant los dits ordi
naris ,c officials , caço per priuilegi . Empero fens
appellacio, e fadiga per viam fimplicis querele
pot reduhir,e manar reduhir a jufticia tots , e ſen
gles greuges,torts, e injuries feyts per los dits or
dinaris, e ağlls reduhits a jufticia remetre la cos
nexença ,e proces del dit feyt als dits ordinaris .
V.
Itemfi alcun jufticia , o altres officials dels
infants, barons,richs homens, cauallers , eperfo
nes generoſes, e altres hauents ciutats, viles,o al
tres lochs, en los quals hajen tota juredictio alta
e baxa, mere mixt imperi fon attrobats en fadi
ga de jufticia per algun qui no fia fotfmefes lur
es, e pot effer haut recors a la dita cort, fens que
no esneceffari hauer recors al fobira immediat
del fenyor del dit jufticia, o officials.Eaço es fes
gons ftilde la dita cort.
VI.
Item fi alcun dels dits infants ,barons, o al
tres fenyorsde viles , caftells, algries , elochs ha
uents mer, emixt imperi, e tota juredictio alta, e
baxa ſon attrobats en fadiga per los lurs fotfme
fes,pot effer haut recors ala dita cort. Eaço fes
gons dret.
VII.
Item la dita cort ha conexença de crim de
lefa Mageftat com es per qualfeuol dels habita
dors enles dites ciutats,viles, e lochs, e alqueries
dels dits infants, barons, cauallers , e altres . E ens
cara ql dit crim fia comes dins limitacions deles
dites ciutats, e viles . Item allo matex ha loch
en crim de falfa moneda. Item la cort ha cone
xença de tots los Chreftians, e farrahins come
tents crim decollera, e de catiuar catius Chres
ftians, e dels donants confell, fauor, e ajuda en lo
ditcrim de quis vulla fien, e hon fe vulla hajen
comes lo dit crim. E aço per tal com lo dit crim
es accomparat, cajuftat, o femblant de lefa Mas
geftat.
Valentie
VIII,
Tlte la dita cort ha mer imperi, e alta juredi
dictio en totes, efengles, viles, caftells ,lochs, e
alqueries de infants , baros , cauallers, caltres, en
los quals empero lo dit mer imperi no pertany
als dits fenyors ans es del Senyor Rey. Si em.
peroles dites viles, e caftells, alqueries , e lochs
nofon fituats dins termens de alcuna ciutat, o
vila Real. Exceptats encara farrahins poblats
dins los termens de caftells, viles, e lochs de pre
lats ,religiofos, e clergues, la conexença dels als
pertany perpriuilegi al batle.
IX.
Item la dita cort ha conexença de tots los
farrahins delinquents q fien dels infants, barons,
cauallers , o altres perfones generofes poblats
dins los termens deles ciutats, e viles reals deles
quals lo mer imperifie del Senyor Rey, e aço
per priuilegi del Rey en laume lo darrer. Datis
Illerde.xj.kalendas Aprilis.Anno domini . M.
ccc.xiiij.Et datis Valentie.ij.ydus Aprilis.An
no domini. M.cc. xcix.
X.
Item les vniuerfitats , e aljames de les ciu
tat,viles, caftells,alqries, e lochs reals de infants,
barons ,cauallers, caltres fon del for, e juredictio
e deftret de la dita cort criminalment, e ciuil ens
cara que les vniuerfitats fien conuengudes jatſia
que erroneament per alguns jutges fia cftat des
clarat que allo no ha loch en cas que es contraſt
entre dues vniuerfitats de hun matex fenyor
dins hun territori fituades, o entre vniuerfitat
conuenguda, e algun de la vniuerfitat demanat,
en les quals cofes dien aquella conexença perta
nyeralfenyor de les dites vniuerfitats,o vniuer
fitat,evehi:la ql cofa no fon fens nota de repres
henfio. Car puix que es prefupofat totes les vni
uerfitats effer del for del dit procurador polat q
fia queftio, o contraſt entre dues vniuerfitats de
hunmatexfenyor,la conexença deu effer del dit
procurador,confiderat que la vniuerfitat cõuen
guda es del for del dit procurador. E allo mas
tex ha loch com espleyt, e contraft entrevniuer
fitat cõuenguda, o algun vehi de aqlla mateixa
demanant.
XI.
Item tots los richs homens,cauallers, e al
tres perfones generofes domiciliats, e poblats
dins termens de ciutats, viles, e lochs de infants,
barons, c altres fon de for, e juredictio, e deftret
del dit procurador en pleyts ciuils, o criminals:
Gdonchs los dits ciuils no fon per raho de cofes
tengu
 in extrauaganti .
tengudes a feu, cens, o certa part de fruyts, o de
ferui per los dits infants,barons, caltres.
XII.
Item tota la conexença de tots los farras
hins qui fien de ciutats, viles , e caſtells, e lochs
de infants, barons, cauallers , e perfones generos
ſes encara que hajen mer imperi delinquents fo
ra los limits de aquells acaptants , o no portants
garceta, o en altres crims comefos pertany a la
dita cort del dit procurador, e aço fegons ftil de
la dita cort.
XIII.
Item la dita cort reftreny los jutges per lo
dit fenyor rey delegats demanãts immoderats
falaris , e fahents execucions no degudes , o pros
perofes, e defordenats proceffes.
XIIII.
Item los cauallers, e perfones generofes
habitants en les ciutats, e viles Reals de Valen,
cia fon del for, e juredictio del dit gouernador
en totes,efenglespleyts ciuils, e criminals. Ex
ceptat les ciutats de Valencia, de Xatiua , e les
viles de Morella, Muruedre, Algezira, Caſtes
llo , e Burriana.
XV.
Item la dita cort ha de ftil que les fentens
cies donades cõtra los fenyors de les ciutats,vi₁
les ,e lochs del dit regne, e altres obligacions en
e per les als los fenyors de les dites viles, e lochs
fien teguts, e obligats: menar,e fer menara exe
cucio contra, e en los bens mobles, e vaffalls, e
habitadors en les dites viles , clochs dels dits
fenyors.
XVI.
Ite la dita cort ha ftil quels fenyors de les
dites viles, clochs jatfia quefien conftituhits , e
pofats dins alcuna ciutat,ovila real,o altres refs
ponen enpoderde la dita cort, o en poder dels
jutges ordinaris deles dites ciutats,viles, o lochs
fia la cortfera benvift: fi empero dins les limita
cions de aqlles los dits fenyors hauran domicili.
XVII.
Item la dita cort no ha feylla certa : ans lo
gouernador en qualfeuol loch dins lo dit regne
encara fora poblat fa, e red dret, e jufticia a tot
hom,e donafentêcies, cita, e ha acoftumat citar
les parts que compareguen denant ell en qualfe
uol loch dins lo dit regne on ell fera en lo ter
me aſsignat.
XVIII.
Item de totes injuries,refiftencies, e altres
fetes a qualfeuol officials del fenyor Rey pers
Fo. liij.
tany a la dita cort conexer, e punir aquells qui
les reſiſtencies feytes hauran.
XIX.
Item lo notari dela cort damunt dita reeb
per fcriptures delsproceffes dos fous, e huyt di
ners per full,e pertal deu anar continuament ab
lo gouernador, o fon loctinent, e no pot ni deu
hauer algun altre falari fino les dites fcriptures,
jatlefia que peralguns fcriuas dela cort amagas
dament, e no deguda fie ftat feyt algunes de ve
gades lo contrari.
XX.
Item los faigs de la dita cort no deuen pe
dre per falari per cafcun dia vltra dos fols, efis
diners.
XXI.
Item los fcriuans de les corts dels ordinas
ris no deuen pendre per falaris, o fcriptures fino
ço que es ordenat en la taula de les dites corts,
e fi contrafaran ſon de aci punits , e caſtigats per
la cort damunt dita.
XXII.
Item fils fcriuas de les damunt dites corts
a inftácia de alguna perfona priuada vana ſcriu
renafres de algun nafrat, o bens de algu quis di
ga hauercomes, o feytes aqlles, o contra lo qual
fia requeftat execucio, no deuen pendre alcuna
cola per les dites fcriptures, o per altra raho dels
inculpats, o conuenguts tro que fia cert dela lur
colpa, o delicte, o que la execucio pufca, o deja
effer feta en los bens de aytals conuenguts . E
aço mateix fia entes dels faigs qui iran ab los
dits fcriuans.
Inftrumenta illicita.
On debet fieri compofitio principaliter
No
corporalis de re litigiofa . Rub.del quart
co. penultimo .
Non debet recipi clericus in fidanciam co
ram iufticia . Rub.deſeguretat.c . octauo.
Minor viginti annorum nonpoteft fide iu
bere.ca. Rub.co.decimo.
ludeus, hereticus, feu farracenus non po>
teft emere nechabere feruum Chriftianum, nec
nutricem Chriſtianam.Rub. que juheu, ne far
rahi.co. primo &fecundo.
Non poteft fieri compofitio feu conuenien
tia contra bonos mores, nec contra conftitutios
nes. Rub. de conuenientijs . co. tertio.
Gg v Abfolus
 Fori Valentie
Abfolutio facta per filium feu conueniens
tia non nocet patri in eadem Rub. c . v.
Diuifio bonoru cui plus vixerit facta non
nocet filijs facta diuiforis.ea. Rub. c.viij.
Confratrie facramétales necnon confpiras
tiones mala pacta vetant.ca . Rub.c°. ix .
Pactum turpe vt furtum , vel fimilia non
valet.ca.rub.co.xj .
Pactum factum per vim , vel victum
etiam iuramentum non valet nec cotractus.co .
ti°.co.xij .
Tranfactio & copofitio certi fufpecti non
poteft fieri.ti.de tranſactionibus.c.vij.
Tranfactio facta per patrem non nocet fis
lio emancipato vel vxorato.co.viij.
Canonici regulares , pupilli vel furioſi nec
religioſi non poſſunt effe in publico officio nec
tutores ,nec aduocati.rub.de aduocatis .
Clerici presbiteri non poffunt patrocinari
nifiper Ecclefiam coru, vel prouincijs feu mi
ferabilibus perfonis pro clericis, cadem Rubri
ca.co.eo.
Accufatus de crimine nõ poteſt effe procu
rator in lite, nec femina procuratrix nifi ,ppatre
vel pro matre qui non habent aliquos qui pro
cis procurent in crimine, nec à damnatione non
recipitur procurator, nifi ad allegãdum cauſam
abfentie de foro vel ad vnu, & certum tantum
articulum de iure.
Procurator non poteft fubftituere ante lis
tem conteftatam.Rubrica Regis Petri.co.ij.
Officiales regis non poffunt redditus Res
gis,nec aliquid à curia alienari . eadem rubrica.
co. vlti.
Donatio facta potentiori non valet. rub.
que nengun no puxa les fues actions donar, ne
accomanar a pus poderos.
Captusin poffe alterius non poteft contras
here.Rubrica.de aquelles cofes que feran fetes
per força.co.vj .
Contractus pupilli nõ valet nec adulti ,niſı
iuret quia etiam faciet tenere . fed eft cõtra forũ.
rub.reltitutione feu donatione.c°. finali. Nec
etiam quòd iuret fi cõtractus eft de remifsione
bonorum , aut de abfolutione tutoris vel curato
ris facta vt in foro.ix.regis Alfonfi . rub. de tus
dors, ecuradors.co.j .
Donatio velvenditio facta in patrem, &
filium familiarem no valet niſi det ei libros , vel
aliquid ratione ftudij, vel ponere in capitali, &
arma & equitaturam. Rubrica de donacions.
co. xiiij.
Minor vigintiannorum non poteft vende.
re rem mobilem nec immobilem.rubrica de res
ftitutione.co.xj.fi minor . Nec obligare generali
ter vel fpecialiter fine tutoris auctoritate. Rus
brica.ca.
Filius familias minor viginti annorum non
poteft fideiubere nifi pro patre que ei fuccedit.
Rub.de reftitutione minorum.c.ij.
Femina nonpoteft effe arbitrix , nec tutrix,
nec manumiffor , nec fidancia : nec mutus , nec
furdus poffunt effe.Rubrica de arbitris.c°. Ïj.
ludex ordinarius non poteft effe arbiter in
illa caufa de qua eft iudex. Rub.cadem.
Seruus non poteft effe in iudicio ciuili, nec
etiam criminali nifi fit fua lis. Rub.de juhis.
Societas quòd nullo tempore diuidatur nõ
valet. Rub. de companyia .
Mutuum factum in ludo non valet niſi pi
gnus tradatur pro co.
Filio familiari non debet mutuari.
Pupillus furiofus non debet facere folutio
nem : nam tutor, feu curator poffunt repetere.
Homo liber non debet feruire alicui pro
debito vel aliàs, nifi ad certum tempus .
I
Vxor non poteftobligari pro viro nifi pro
prio nomine & principaliter & quod iuret.
Non debet recipi inftrumentum iudeoru
contra forum,& cartam .
Miles non debet mutuare ad vfuras.
Primus procurator no reuocatur per fccun
dum nifi certificetur per fecundum. Rub.dc ma
nament qalcu fa a altre.co.vij.
Comparatio vel proceffus domini non re
uocat procuratorem.non tamen de foro .
De re turpi non fiat focietas. Rub.de com
panyia.co.iij.
Nullus homo, nec frater, nec alius poffunt
effe tutores nifi habeant etatem viginti anno,
rum.eadem Rubrica.co.iij.
Tutor vel curator non poteft emere respu
pilli,feu adulti: nec procurator res domini.rub.
enqual guifa compra , e venda.co. ix .
Filius non poteft vendere rem in qua pater
habet vfufructu fine patre, & econuerfo. Rub.
cadem.co.iij.
Ripa maris non poteft vendi. cadem Ru
brica.co.xvj .
Venditio feu obligatio dotis non valet niſı
vxor iuret. rubrica quals cofes no deuen fer alic
nades.co.j . -
Alienatio rei communis non valet nifi pro
parte alienantis.ca.Rubrica.c°.ij.
Aliena
 in extrauaganti.
Alienatio rei communis non valet, nifipro
parte alienantis.ca. Rubrica. cº. ij.
Alienatio feu legatum nonpoteft fieri fan,
tis.in eadem Rub.co.vj.
& alios adoptare,vel affiliare.rub.cõ deja hom af
Nullus teneat rem palio principe,feu dño.
rub. de dret de coſa q fera donada a cens.c°.j .
Augmentum non poteft effe, nifi in medic
tate dotis.rub.de arres, efpofalles.co.ij .
Mulier totam dotem, nec partem non po
teft dare filio, nec alteri viuente viro.Rub. dels
exouars.co.vltimo.
Extimacio rei dotalis non poteſt fieri poſt
conſumationem matrimonij.rub.en qual mane
rafia demanat lexouar. c . xxix .
Maternon poteft dare tutore filijs, niſi fas
ciat illosheredes.rub.de tudoria.co.ij .
Tutornon poteftdare feu ftabilire rem pus
pilli imperpetuum,nifiratione famis, vel redem
ptionis parentum, vel ratione debiti auctoritas
te iudicis.
Resfacra& religiofa no poteft vendi, nec
alienari,necfpiritualis:nifi fit conflata.ca. rubri,
ca.co.xv.
Siplures funt tutores,vel curatores ,vel ma
numiffores vnus non fufficit ad faciendumalis
quid.rub.de tudoria.c°. xxvj.
Teftamentumfinetribus,vel quatuor teſti
bus non valet.rub.de teftamentis.co.v.
Necpater, nec mater poffunt filios legitis
mos in legitima de fraudare.rub.ca.c°. xxv.
Item necfilius nonhabens defcendentes de
bet grauare parentes.ca.rub.c°.xxxij .
Filius pofthumus preteritus, vel finecauſa
exheredatus rumpit teftamentum.rub.quals po
den fer teftament.co.iiij .
Mater nonpoteft fubftituere filio pupillari
ter falte in legitima.rub.de teftamentis.c.xxv.
Paterautem fic.
Sed vltra.xv.annos necpater,nec matervl
lusinlegitima.rub.de teftamentis.c.xvij.
Pupillus non poteft repudiare heredita
tem finevoluntate tutoris.rubrica.de rebujar he
retat. cº. vj .
?
Surdus, nec mutus, nec minor. xv. annoru
non poteft teftari, nec furiofus, nec prodigus.ru
brica.quals poden fer teſtament.cº.ij.
Non valet teftamentum factum in poffe
inimicorum.ca.rub.c°.vj.
Filia maritata non habens filios petat patrē
velmatrem cum voluerit facere teftamentum.
Rub.quals poden fer teſtament.c.viij.
Spurius nonpoteft effe heres:nifi illi qui le
Fo. liiij.
gitimari poffunt.Rubrica.als quals les heretats
fontoltes.co.vij .
Habens defcendentes legitimos nonpoteft
filiar,e emancipar.co.j .
Minor.xxv.annorum non adoptare.
Adoptans debet habere viginti annos plus
adoptato.ca.rub.co.vj .
Res religiofa non poteft alienari, imòpus
niantur contrahentes , nifi ratione dotis diuifios
nis retenti.rub.de donacions.co.vij.
Respromiffa ratione turpitudinis non pros
deft nifi tradita fit.ca.rub.co.xiij .
Minorviginti annorum , nec furiofus , nec
infamis non poffunt effe arbitri, nec tutores. ru»
brica , ea .
Venditiofine certo pretionon valet.ca.ru
brica.co.xix .
Donatio excedens fummam centum mora
batinorum fine inftrumento non valet.ca.rubri
ca.co.xix .
Donatio ducentorum aureorumfine iudi.
cis infinuatione non valet de iure, nec àforo.
rub.de donacions.
Flumina &litora aquarum funt cömunia
& platee, & vie & omniacontenta in capitulo.
totes les places. rubrica, de departiment de cos
fes.capit. x. &. xj .
Nullus poteft tranfferre in alium plus jus
quàm ipfe habet.rub.de regulis iuris.c.iij.
Guidaticum no poteft fierinifi per regem.
rub.de guiatges,e de treues.c.iij.
Ciuis non recipiat ciuem ad hominem, feu
vaffallum in comandam , vel guidaticũ, nec tris
butum : nifi ratione cenfus, nec homagium niſi
ratione feudi & cenfus. rub. de guiatges, e de
treues.co.inj.
Bellum non iudicatur in lite quepoteft pro
bari per teftes. Sed in proditione. rub. de batas .
lles.co.nj.
¶Vidua non debet habere augmentü fecun
dum forum nouum .
Augmetum factum vidue licet fiat per ali
quam donationem , renunciationem, vel condi
tionem non valet. Etiam eft prohibitŭ notarijs
talia conficere inftrumenta fubpena priuationis
officij.rub.en qual manera fia demanat lexouar
in foro nouo.c.ij.
Quod generofi ementes bona de realens
co ca vendere non poffunt clericis , & fi fiat non
valet, & prohibitur notarijs talia conficere ins
ftruméta fub dicta pena priuationis officij . Ru
brica
 Fori
brica . que generofes puxen coprar de realench.
c.primo.
Solutio facta per pupillumfine auctoritas
te tutoris, vel pfuriofum fine auctoritate tuto>
ris,vel perillu qui bona fua adminiſtrare no po
teft,no valet.vt in foro nono.rub. per qual raho
pot hom demanar ço que no fera degut.
Seruus non poteft effe teftis pro domino
nec contra dominum. vt infra Rubrica, de tes
ftimonis.
Emptio enim facta per tutorem, vel eius
mulierem de bonis pupilli,vel per curatoremde
bonis furiofi, vel per quemcunq
; bonorum ad
miniſtratione habentem non valet . vt in foro fe
cundo & nono.rubrica.en qual guifa compra, e
venda fia feta.
Cambium feu permutatio factap vim non
valet.vt in foro octauo.rub.en qual guifa cõpra
e venda fia feta.
Venditio facta per illum qui dominus non
eft rei no valet.vt in foro finali.rub. en qual guis
fa compra, evenda ſia feta.
Emptio nec venditio non poteft effe inter
patrem &filium qui eft in patrispoteftate.vt in
foro.xxij.rub. en qual guifa compra, e venda
fia feta.
Venditio,ftabilimentum,donatio, feu alics
natio rei cenſite fine confenfu domini directi
non valet. vt in foro. xxj . &.xxiiij. rubrica, de
dret de cens .
Donatio facta per mulierem filijs fuis , feu
extraneis de bonis ipfius mulieris viuente viro,
nifivir cõfentiat non valet.vt in foro finali.rub.
de promifsio de exouars.& in foro tertio. Rub.
de donationibus.
Donatio inter viuos facta per virum mus
lieri, nec econtra durante matrimonio non vas
let.vt in foroprimo. rubrica, de donationibus q
feran fetes entre marit, e muller, donatio tans
tum caufa mortis bene valet.vt codem.ti°.c°.fi>
nali:ſed donatio interviuos facta fummam.D .
folidoru excedens non valet fine infinuatione
iudicis. vt in foro octauo . rub.de donationis
bus inforis Regis Martini .
Stabilimentum nec donatio ad imperpes
tuum factum pertutorem de rebus immobili
buspupilli non valet.vt in foro fexto.rub.de tu
doria que fera donada.
Pupillus non poteft effe in iudicio fine tus
tore. Et fi fententia contra eum latafuerit non
valet.vt in foro.vij.rubrica , de tudoria que ſera
donada.
1 .
Valentie
Nullus poteft habere duos tutores ,nifihas
beret bona in diuerfis locis, ita quòdvnus tutor
commode adminiſtrare non poffet.vt.c.xij.rus
brica.de tudoría.
Nullus poteft emere feu in pignusaccipere
illas res que pofsidere non poteft : vtputa laicus
quòd ematfacra feu fpiritualia vt. c . xvj.rub.
de tudoria.
Nullus tutor poteft dimittere in fuo teftas
mentoadminiſtrationem tudorie heredi fuo,feu
alio extraneo.vt in foro.xvij.rub.de tudoria .
Si pluresfunt tutores, vel curatores ,vel ma
numiffores auctoritas vnius non fufficit ad fas
ciendum contractum fi omnes funt in ciuitate ,
vel loco vt in foro.xxvij.rub.de tudoria, e de te
ftimonis.co.penultimo.
Surdus & mutus naturaliter non poffunt
facere teftamentum, nec minor. xv.annorufed
major bene vt in foro fecundo.rub.quals poden
fer teftament.
Teftamentum inquo no funt tres ,vel qua
tuor teftes non valet vt in.c.v. rubrica.de tefta
mentis.& in.c.j.ſub dicta rubrica Regis Mar
tini.
Teftator nonpoteft aggrauare legatarium
vt plus reftituat quàm legatum ei dimiffum eſt.
vt in foro.xix.rub.de teftamentis.
Femina non poteft effe manumittrix.vt in
foro.fi.rub.de teftamentis.
Repudiatio hereditatum facta per pupillu
fine auctoritate tutoris non valet. vt in foro vls
timo.rub.de rebujar heretat.
Pactum legis commiſſarie in pignoribus
improbatur.vt inforo. xix. rub. depignoribus.
Promifsio alicuius rei facta abillo qui eſt
incarceratus nonvalet, nec fideiuffor eius tenes
turquanquãambo iurauerint. vt in foro fi.rub.
de aquelles cofes que feran fetes per força.
Fideiufsio filij familias minor.xx.annis nõ
valet fed fi pro patre fideiubet, & fuccedit in he
reditate tenetur, aliàs ſi non ſuccedit, non tenes
tur.vt in foro fecundo, rubrica, de reftitucio de
menors.
Donatio facta per patrem extraneis non
valet,fi iam dederat bona fua filijs emancipatis
vt in foro quarto. rubrica. de reftitucio de mes
nors.
Minor non poteft petere reftitutionem de
geftis perprocuratorem conftitutum perauctos
ritatem iudicis,vel tutoris.vt in foro nono, rub.
reftitucio de menors.
Minor viginti annorum qui mutuatpecus
niam
 in extrauagantì .
niam minori viginti annorum, qui mutuum ac
cepit non tenetur nifi fiat ditior. vt in foro. xiij.
rub. de reftitucio de menors .
Compromiffum factu feu firmatũ in poffe
ordinarij iudicis quanquam amicabiliter fiat no
valet.vt inforo.v.rub . de arbitrcs.
Iudex delegatus non poteft fubdelegare ni
fi fit datus à principe.vt in foro.x.rub. dejuhis.
Mutuumfiinludo mutuatur,& ad ludum
non repetitur nec fideiuffor illius cui mutuatur
conueuiri non poteft, vt in foro primo.rub. de
jochs, e dels jugadors, fed fi ante mutuu pignus
accepit poteft eu retinere.vt code titulo c.iiij.
Nullus poteft clongare tempus debiti vel
concedere elongamentum nifi princeps.vt in fo
ro fi. rub. de pagues que dejen effer fetes.
Qui habetfiliu vel filios vel alios defcëden
tes no poteftaliŭ affiliare.vt in foro primo circa
principium.rub.com puxa hom, e dejaaltre af
fillar, e emancipar.
Affiliatio in qua affiliatus eft maior affilian
te non valet.vt in foro penultimo rub, co ti°.
Venditio, donatio, feu alienatio rei dedu ,
te in litigio feu litigiofe non valet.vt in foro.
& Non debetfolui laudimiŭ dere teftata vel
vij.rub . de donationibus .
Notarius non poteft ponere aliam diem in
contractibus nifi illu in quo fit contractus aliàs
puniatur pena falfi.vt in foroprimo.rub. denos
tarijs.
Nulluspoteftalium guidare nifi rex . vt in
foro . inj. rub. de guiatge, y de treues.
Nullus poteft impignorare , vendere, feu
alienarefeudufine confenfu domini directi feu
di,vt in foro fexto.rub. de feudis.
Pactum feu auiuentia quòd aduocatus nõ
tencatur foluere expenfas partino valet, fi pars
per tres fententias continuas fuerit condemnas
tus. vt in foro.iij.rub.de aduocatis.in foro regis
Martini.
Pactum feu auinentia quòd in bonis aduo
cati non fiat executio nõ valet, niſi malicioſe or
dinauerit recurfum. vt in foro.iiij. rub. de aduo
catis, in foro regis Martini.
Aduocatus notarius nec alius qui vtatur
officio procurationis nõ poteft emere debitum,
feu actione quod vel que per curia veditur pro
folutione alicui fienda . vt in foro fecudo. en ql
manera fentencia que fera donada, in foris regis
Martini, nifi ipfemet nomine fuo faciet execu
tionem quia tunc poteft.vt in codem ti°.co. pris
mo in foris regis Alfonſi ſecundi.
Non valet donatio excedes fummã quing
Fo.lv.
mille folorum fine infinuatione, in illis quing
mille folis quanquam fit iurata, nec notarij pof
funt ponere facramentum in hac donatione fub
pena priuationis , nec etiam infinuationi renun
ciare fub eadem pena.Tande hec que dicta funt
non habent locum in rege, inregina, in primoge
nito, nec in vxore eius fiue conforte , nec in con
ftitutione dotis, nec in donatione contemplatio
ne matrimonij . vt in foro vnico de donatiõibus
in foris regis Martini.
Nulla vniuerfitas militum,feu ecclefie po
teſt carricare,vendere , feu alienarccenfualia vel
violaria fuper illa, niſi cõſenſu domini illius voi
uerfitatis, per forum regis Martini.datum Vas
lentie. xxviij . Septembris anno dominimilles
fimo.cccc. tertio. Et per forum fi. de iure em
phiteotico.
Non valetteſtamentumper filiam marita☛
tam factum carente filijs ,fi non vocatad confes
ctionem ipfiusteftamenti patrem vel matre qui
intus ciuitatem vel locum vbi fit teſtamentum
ſint. vt de teftamétis.co. primo in foris regis Al
fonfi fecundi.
data tam caufa mortis quàm contëplatione mas
trimonij . vt in foris regis lacobi de re cefita, c .
xxx.ſien alcuna ciutat . & perpriuilegium eiuf
dem . Necetiam foluitur laudimiũ quando res
dotalis extimata cenfita redditur mulieri poft
morte mariti.co. ti°.c.fi lo marit, e los hereus.
Nota quod per forum regis Alfonfitertij
notarius tenetur facere mentionem fiipfe notas
rius,& teftator cognofcunt teftes vel ne fubpes
na falfi. Et vide in . rub. de teftamentis. co.los
fcriuans. & in qualibet vltima voluntate . & dis
cat fic. Prefents teftimonis foren a la confectio
del dit teftament appellats, e per lo dit teſtador
pregats los honorables, t, &, t, los quals lo dit
teftador dix quels conexia , e ells a ell, e lo notas
ri de juſcrit ſemblantment.
Prouifio ac declaratio fu
per pluribus negocijs , & miſerabilium per
fonarum, ac falariorum.
Os en Marti per la gracia de Deu prin a hus
cipiquod
Vide
Rey Darago . &c. Per cedar fcan ius prouifio
nishabess.ro,
dels, e inconuenients entre noftres desu comni.
fotfineles officials qui daciauãt , e jud.lib.iij. fo.
]xxxuij . ví
tots jorns le poden feguir: axi com ja ça en rere ad.§.Ite pros
uchum.
fe fon feguits entre los noftres alguazirs , e les ju
fticies
 Fori
ficies en lo criminal de la ciutat de Valencia.
Declaram, e edicte perpetual fem que en qual
feuol cas ciuil, o criminal que fefdeuendra en la
dita ciutat,vila, o loch on nos ferem requeſt nos
ftre alguazir peralgun cuytat clamater que ac
corregua a algun cas ciuil, o criminal axi de dia
com de nit aquell puys fia requeſt totes fahenes
a part pofades vaja a fer la dita prefo, arrets, o
altres qualfeuol acte ciuil, o criminal on cas fe
pogues feguir fiaccorregut noy era. Declaram
que puys noftre alguazir qualque fia hiſera pris
mer que no lo jufticia, o altre official, volem, e
declaram que noftre alguazir exercefca ſon offi
ci onfera clamat denant tot altre official fens
cõfultar a nos, ne a nfe vicecanceller. Efilonfe
alguazir exercintfon offici,e o acte de prefo,ar
refts, o detuhicio de bens fahedora p q bens no
ſien abfentats fobreuendra lo jufticia, o algun al
tre official de la ciutat, vila, o lochdient que a
ell pertany la juredictio de la prefo, arrefts, o
annotacio de bens quis porien tranfportar fi ac
corregut noy era per lo dit alguazir. Volem, de
claram, e manam que aquell noftre alguazir vs
de fon offici de prefo, eo annotacio de bens fens
cõtradictio del jufticia, ode altre official,al qual
ab la prefent manam que no perturbe noftre als
guazir,com nos, e noftres alguazirsfiam en los
dits cafos puix requeſts feremde part fuperior
en lo dit clam,o requeſta que nengun altre offis
cial. Saluu empero que apres que pernoftre als
guazir fera fet lo dit acte, manam que en tal cas
To noftre alguazir per lo clam, o requeſta que li
fera feta verbal puys haura exercit fon officii
de nit fera fet lofendema per lo mati fia tengut
denunciar, co notificar a nos, o a noftre vicicans
celler lo dit cas , o acte per ell feyta inftancia de
part,per tal que nos,o noftre vicecanceller hi pu
xam prouchir de remey de jufticia per commiſ
fio,o en altra manera fegons lo cas fera vengut
e decidir a qui pertany la conexença de la caufa
oa nfe alguazir, o al jufticia co a nos fe pertan
ga fer commifsio a qui nos plaura. E per confe
guent manam a tots, e qualfeuol officials, co jus
fticies euenint tal cas daci auant no pertur
ben en neguna manera noſtre alguazir, e ſi lo dit
jufticia fera primer en lo dit cas, ey fobreuen
dra noſtre alguazir, manam a aquell ſobreſcure
eleix exercir lo dit jufticia. E per la dita raho p
fedar fcandels entre los officials hauem couocat
noftre confell, en lo qual fon conuenguts , co es
Nefperandeu Cardona vicicaceller noftre, mof
fen Domingo Maſco, micer loanMercader ad
Valentie
uocatfiſcal noftre, micer Guillem çaera, micer
Fraces Blanch, caltres p part de la ciutat de Va
lencia, enfe protonotari en Guillem Cefcomes.
E examinat lo dit cas prouchim, emanam que
lo noftre alguazir qualquefia precehexca a qual
feuol jufticia, e official de la dita ciutat, vila, o
loch. E fidels dits officials , jufticia , o altre pres
tendra effer interes fens contradictio algunafien
tenguts venir, e vinguendenant nos , o noftre vi
cecanceller, e pofen clam, co fon interes, e feray
prouchit dejufticia. Iteprouchim q co clams
Tien ftats fets a nos, e a noftre vicecanceller que
alguns defmoderats falaris fien ſtats exhigits, e
oprefos per los fcriuansdels alguazirs, com fcu
ders del offici. Per la dita raho dehim,declară, e
manam a confell dels fobredits no derogant les
altres ordinacions fetes de noftra caſa faluu que
daci auant fien feruades les tatchacions de jus
fcrites, e que negu de noftres officials no puxen
en fon cas puspendre ne hauer de lurs treballs, e
falaris en cafcun acte que facen fino en la forma
feguent.
I.
Primo prouchim, e manam ql ſcriua dels
alguazirs quat iran,o fera requeſt vaja a fcriure
les nafres que feran eftades fetes en perfona de
alcu que fera attrobat mort, o nafrat fiy haura
part queu requira , en tal cas hajalo fcriua pcr
fon fcriure, etreball tant folament dosfous puys
la perfona morta, o nafrada ſera attrobada paga
dora.E filo nafrat, o mort no haura res de qno
pora pagar tal fcripcio de nafres, o mort lodit
fcriura no puxa exhigir.
II.
Item fi lo fcriua de noftres alguazirs fcrius
ra de hom nafrat qui fera viu les nafres enla per
fona de aqll feta, o fetes es clamara de tal clam,
o fcripcio de nafres lo fcriua no haja fino dos
fous fis diners. Efivolra pofar clam algu lo als
guazirarreftaquell. Elo fcriua ha tan folament
dels arrefts que fcriura tres fous, e enquira la for
ma dela nafra qui la ha feta, econtra la altra part
e bens de aquells treball en hauer los. E rebuda
la informacio lo dit noftre alguazir conuoch lo
nire aduocatfifcal, e procurador fifcal, los quals
notifiquen a nos, o a noftre vicecanceller lo cas
perque hifia prouchit.
III.
Item ordenam q de ſcripcions de bens q
fara lo fcriua de caſa dels delats, e matadors no
prengapus de.iiij.fous de cada fcripcio.Elos del
officig fera en los besno hajen mes de dos fols .
Item
 in extrauaganti .
IIII.
Item prouchim que filo cas fefdeuendra
que attrobaran alcun hom mort, elo noftre als
guazir ira a cafa del mort, e no fi trobara parent
alcu, lo nrealguazir faça fcriure, e annotar tots
losbens de cafa a fon fcriua, e de tal annotacio
com los bens fon venuts, o parent fi demoſtrara
haja lo fcriua qui haura annotats aquells perfon
treball tres fous,e fi lo parent qui aquell volra , e
demanara copia del dit inuentari haja a pagar
tant com tendra de bona continuacio fegons fur
e pratica de Valecia ,ço es dos fous per full, e de
tota altra fcripcio de bens a requeſta de part fes
ta lo fcriua no prenga pus de tres fols, e dis
huyt diners lo del offici . Efilos bens feran dos
nats a capleuta haja lo dit fcriua per lo dret de
la capleuta tres fous . Efi capleuador noy haura
e los bens romãdran a carrech dela cort romans
guen en guarda dels deloffici tro a tant per nos
onoftre vicecăceller hi hajam prouchit. E apres
queyfera prouchit, e les guardes ne exiran hajen
per lur guarda entre dia,enit cinch fous.
V.
Item ordenam que quant alcuna fcripcio
de bens fera feta en cafa de alcuna inftancia de
fifch,o de part, e la muller proteſtara de fa dot q
no fia prejudicada ans tot fon dret li fia faluu res
quirent ne carta publica, lo fcriua de tal proteſta
cio non puxa hauer mes de tresfous . Eli en los
bens annotats, eo fcrits noy haura capleuador , e
per leuar meſsions de guardes ſe acomanaran a
la muller, oa altra perſona de tal carta de co₁
manda lo ſcriua no haja per fon falari entre fcri
ure los bens , e la carta de comanda , ço es cinch
fol's fis diners.
VI.
Itemfilos noftres alguazirs attrobaran al
cun hom mort per donar licencia quel foterren
feta la enquefta com es eftat trobat mort ha lo
fcriua per quen fia memoria en fdeuenidor per
la licencia donada , e atorgada de foterrarlo dos
fous.
VII.
Item fiarreftaments feran fets de algu , o
alguns haja lo fcriua per reebre aqlls per caſcuna
perfona quels noftres alguazirs arreſtaran, ço es
tres fous, e de capleuta de perfona axi mateix ha
ja tres fous per rebre aquella.
VIII.
Ite de tota cödemnacio de pena de quart
que los noftresalguazirs judicialment facen con
demnant algu de quina quantitat qualfeuol que
Fo.lvj.
fia lo fcriua non puxa mes hauer de hun fou, e de
la accufacio del quart fis diners.E firellaciofera
feta de manamentalgu fet per los miffatges del
offici no puixa hauer ne pendre pus defis diners
perfcriure la dita relacio, e de accufacio de cons
tumacia haja quatre diners. Efi actes fara en
proces no prenga per carta de procés de forma
menor fiferan actes fenars fino a raho de fis dis
ners pcarta, e doble a raho de dotze diners per
carta fegons ftil, e fur de Valecia donat nou pa
rells per plana de bona continuacio.
IX.
Item los fcuders del offici no puxen pens
dre de citacio q facen fino fis diners, e de manas
ment q faran per qualfeuol cauſa quels ſera ma
nat fer fino tan folament huyt diners prccchint
manament a ells fet per noftres alguazirs , o del
jutge per nos en qualfeuol cas afsignat .
X.
Item ordenam quefilo cas fefdeuendra q
lo fcriua dels noftres alguazirs, e procurador fi
ſcal hauran anar fora la ciutat fcriure nafres, o
mort alcuna attrobant alcun mort, o per alcun
delicte comes,per lo qual nos o noftre vicecan
celler prouchirem quey vaja lo noftre alguazir
fcriua, e lo procuradorfiſcal. Declaram que lo
noftre alguazir haja anant a inftancia depart dos
florins, clo procurador fifcal floriy mig, e lo fcri
ua hun flori , ço es mig flori de matinada tro a
migjorn, e mig flori tro al altre mig dia, vltra
les fcripcions de les nafres , e annotacio de bens
com hi hajam prouchit deffus que deu hauer, e
los fcuders del offici anant a cauallab lo alguas
zir hajen per lur dieta cinch fous, e no pus.
XI.
Item ordenam que axi com algunes veus
lo alguazir conuocat per algu de nit haura exir
decafa per algun cas criminalment, o denafra
elo fcriua haura exir de caſa de nit haja doble
falari.
XII.
Itemdeclaram, prouehim , e manam que
quantdenant noftre alguazir a cõfell de lurs affi
ftents fera prouchit que manament executori
fia fet contra algu infortint de carta executoria ,
o fentencia real, o de condemnacio alcuna , o pro
cehira de jutge delegat per nos, e en aquell mas
namentexecutori fe ha a infertarla commifsio
del alguazir, o deljutge, e los calendaris dels cõ
tractes ,fentencia, o condemnacio haja lo ſcriya
qui tal manamet executori fara ab la inferta de
la commifsio, ço es quatre fous. E paffats los
deu
 Fori Valentie
deu dies fi offerta fera pofada paguen al fcriua
perpofar aquella hun fou,e fi bens fe han fcriure
e dara capleuta tinga lorde deffus per nos decla
rat, ehaja lo del offici per anar fcriure los bens
tant folament hun fou,eno mes faluu la ftada q
fara fia moderada.
XIII.
·
Item fi reftitucio de bens ſera feta haja lo
fcriua tres fous, e lo miſſatge hun fou.
XIIII.
Item fi venda de bens mobles, o fchents fe
fara per lo noftre alguazir, o jutge,o de hun gaui
niet valent bens mobles fital veda pujara cinch
cents fous haja lo alguazir, o jutge los capfous
partidors a aquellsfegons es acoftumat, e lo fcri
ua deu hauer del comprador cinch fous per lo
primer centenar, e dalli auant hun fou pcr cada
centenar.E fi molts crchedors feran en la venda
inftar aquell que fera primer en execucio , e fara
fer la venda,e inftara aquella effer feta, no pach
res fino hun fou de inftacia, e los actes dela exe
cucio quea inftacia fua en la dita execucio feran
fets, e los altres qui en la dita execucio ſe immis
fcuiran, e diran, e a inftancia mia la dita venda
fia feta, pach cafcun dels dits tals crehedors al
fcriua en poder del ql fe fa la venda cafcu pach
hunfou, e no pus.
XV.
Itemfi alcuna penyora feta per los noftres
alguazirs, o per altre qualfeuol noftre jutge dele
gat feraprouehit per lo dit alguazir a cofell dels
jutges, o afsiftents lurs de noftra cort, o per altre
qualfeuol jutge delegat noftre, que la penyora
fe vena,lo fcriua no puxa pendre per fon dret de
la dita venda que no puje mil fous fino tan ſolas
ment dos fous romanint les altres tatxesper nos
fetes en fon effer, e tatxa.
XVI.
Itemprouchim, e ordenam q fi alcun cõ,
prador fara depofit del que haura comprat des
pofant lo preu en poder del noftre alguazir, e jut
gede tal depofit fet en poder dells, o lur taules
ger per ells elet paguen al fcriua hun fou , e fi la
part nevolra copia pach de la dita copia a raho
fegons fur,ço es quatre fous per full per raho de
la ordinacio del depofit, e albara del tauleger fin
producix.
XVII.
Itemfi leuament de pecunia fe haura a fer
de poder del alguazir, o de qlfeuol jutge de tals
actes,oleuamentfegueixquen la ordinacio dela
noftra cort dela gouernaciodel regne deValen
cia,e facen la obligacio, e donen fermança ydo
nea, e fufficient fegons en la dita cort es acoftus
mat donar, e fer.
XVIII.
Item filos noftres alguazirs qui hauran co
mifsio noftra, o qualfeuol altre jutge, e aquells
peralguns altres affers ira fora la ciutat,e no pos
ra entendre en la caufa q li fera comefa per nos
puxa fubdelegar altri axi per lur propri motiu
com a inftancia de part. Efia inftancia de part
fera feta la fubdelegacio, pach al ſcriua p talcõ
es contracte ab inſerta de la commiſsio tantum
quatre fous per lo notal ,e per la prefentacio que
fera feta al fubdelegat fia pagat al fcriua dela
caufa a raho fegos fur quatre fous per full:perço
com es prefentacio de contracte.
XIX.
Tltemordenam, e manam a tots, e qualſcuol
notaris axi de alguazirs com de jutges delegats
noftres ipfo facto dins hun jorn natural que hau
ran reebut qualfeuol condemnacio de pena de
quart accufat lo quart dins lo dit jorn natural ha
jen aquell a fcriure en la noftra fcriuania:perçoğ
lo dret noftre per lo noſtre procurador fiſcal ſia
executat. Axi matex frarrefts, e capleutes, o ma
naments penals alguns per ells feran fets axi ma
tex los hajen afcriure en la dita noftra fcriuania.
E noftre protonotari tingue lo libre fparç p ſcri
ure los dits actes. Eağlls fien manifeſtats a no
ftre theforer, e procurador fiſcal.
XX.
Itemprouchim, ordena, e manam q nens
guna capleuta, eo arreſts,ne ninguna altraoblis
gacio de pena de quart, o altra per noftres offi
cials rebuda nofia cancelladafens que noſtre tre
forer,o loctinent de aquell ab noftre aduocat fis
fcal,e procurador fifcal couocats no puixe effer
cancellades neprefoner lançat de prefofens que
nos, o noftre confell no fiam confultat, e hajam
deliberatfi fera fahedor, o no tals cancellacions
effer fahedores, o prefoner lançat de prefo. Ne
noftreprocurador fifcal no puxca pofar abolicio
alguna contra algun delat, pres, o contra qui fia
fet proces fens que noftre aduocat fiſcal nonfia
be encautat en faça relacio del dit cas a nos, o a
noftre confell, perço que fia vift fi la dita abfolu
cio es fahedora ,o no :perço com moltes, e diuer
fes vegades per fubornacions, prechs, menaces
les dites abolicios fe fan en dan, e prejuhinoftre ,
e de noftres regalies, c emolumets de noftres co
frens. E de aço mană a noſtre treſorer, aduocat
fifcal, e procurador fifcal no facen ne fer facen
femblants
 in extrauaganti.
femblants abolicionsfots pena deperdrelurs of
ficis, ira, e indignacio noftra encorreguen. Eles
qualsprouifions per nos, e nře cõfell ordenades
mananta tots los fobredits officials nfes obfer.
uen,e tingué, e fi cotra fera fet perden, efien pris
uats de lurs officis, eftiguen a merce nra: la qual
ordinacio fonch feta en lo noftre real, e poſada
quenos hauem foralos murs de Valencia a
del mes de any.M.cccc.iiij. E publicadaper
en Guillem Comes noftreprothonotari. &c.
XXI.
E encara lo fenyor rey a ordinacio de fon
cõfell, attenent que alcuns pledejants fots color
de miſerabilitatvexe molta gent, e volen aduos
catfranch, e procurador, e dels fcriuans de les
caufes fcriptures franques,e los verguers, e por
ters als facen lurs citacions, emanaments q nols
donen res, epledejant fe auenen ables parts, e no
paguen res als treballants.E per cuitar femblant
abus ordenam ,volem , emana q qualfeuol perfo
na qallegara miferabilitat ,puada fufficientmet
abteftimonisdignes de fe,e no maleuats. Epro
uada la miferabilitat lo vicecanceller admeta as
quella:pronunciant, e declarant aquell, e aquella
cffer miferables, e fien admeſes en tot juhicom
a miferables. E lo dit aduocat dels miſerables
aduocaquell, o aquella qui haura prouada la mi
ferabilitat, e lo procurador dels miferablespro
cura franch aquells. Saluu que declaram que
lo miferable fiatengut de pagar al fcriua de la
caufa huyt diners, ço es hun diner per carta de
forma major, ehun diner de regiſtrar q fon per
full los dits huyt diners, eno pachaltre al fcriua .
E tals miferables facen obligacio que obtéguda
la caufa, o ſeran venguts ad pinguiorem fortună
pagaranço que per jufticia fienteguts fegons la
arduhitat dela caufa , axi com fera aduocat, pros
curador, e altres officials, verguers, e porters, c
lodret pertanyental fcriuavltra los huyt diners
que hauran pagat facen compliment fegons for
ma defur lo fenar a raho de dos fous, e lo doble
a raho de quatre ſous per full. Efi p prouifio del
jutge ſe hauran a fer letres citatories aquelles ſe
hajen a donar franques de falari, faluu que pach
la cera, e no als , romanint la obligacio en fa força
e valor.E ſi ſentencia fera publicada, e lo mifera
ble haura obtengut tot, o en part en tal cas nos
ftre protonotari, e fcriua de manament fien tens
guts donar los la dita fentecia , e executoria fran
ca:fino que pach la cera , e veta, e ſia tengut dos
nar feguretat de pagar tots los drets. Elifers
mança no haura ab iurament que pagara,o cms
¿..
Fo.lvij.
paren lo quehaura obtengut per talque tots los
treballantsfienfatiffets de lurs falaris, e o obten
guda la caufaque no pagara lo deffus dit es tro
baran bens a tal perfona que fes dita miferable
puxa effer feta execucio, e nos pufca dir miſeras
ble puys ha de que pagar.
XXII
Item fialgun de noſtres ſcriuans de mana
ment ira de noſtre manament, o de noftre vices
canceller, o regent la cancelleria a rebre alguna
pau,o rebre qualfeuol altre contracte , o obliga
cio es deftorbara en anar, e rebre aquell anat per
ciutat romanint la tatxa damunt per nosfeta en
fa força, e valor haja per la recepcio, e anada de
cafcun fermant tres fous vltra la valor del cons
tracte. Efi la part en hauer locõtracte nos auen
dran del juſtpreu fahent differencia de les perfo
nes que fermat hauran en lo contracte volem , e
mana q tal tatxacio fia remefa als priors del art
de notaria dela ciutat deValencia :filos contras
hents feran ciutadans , e habitadors del regne de
Valencia . Efi feran ſtrangers, e fora lo regne en
tal cas volem, e manam que tal juhi, e conexen,
ça fia vifta, edetermenada per noftre vicecăcel
ler,o regent ab nfe protonotari,e priors dels no
ftres fcriuans de manametmoderant lopreu del
dit contracte de pau, o altre qualfeuol recbut g
lo dit noftre fcriua de manament .
XXIII
Item lo contracte de qualfeuolley fera, o
cefal,o violari, eo debitori fera de mil fous haja
lo notari, o lo fcriua lo qual li tatxam deu fous p
millenar de vera fort.Efi fera de mil fous en jus
li tatxam tantum hun flori, no entes ne compres
Salona te
teftaments ne codicils, los quals fe han a tatxar
es sodiskler
fegons la valor dels bens.
XXIIII.
Item almonedes, e inuentaris fien pagats
fegonstatxa de la ciutat , ço es a raho de trenta
fous ppergamifi en forma ſe han a donar, e fi en
paper fe traurafegons algunes vegades fe fa pa
guen a raho de quatre fous per full, enaxi em
pero que quantque quant volran les vendes, e
inuentari en publica forma pague fegons la def
fus dita tatxa de trenta fous per pregami, e as
quelles ores lo notari, eo fcriua haja a com,
penfar la copia que haura dada primera en pas
per que haura pres quatre fous perfull reduc
fca a dos fous per full , e los altres dos fous
prenga en compte dels pergamins . E volem,
ordenam, e manam que lo dit fcriua vltra la
tatxa deffus dita haja per fon deftorp, eftatge
Hh de cas
 Fori Valentie
de caſcun jorn que vagara enfer lo inuentari , e
almonedes cinch ſous per caſcun dia, e no mes.
XXV.
Venintals jutges q per nos ,o per nře vice
canceller, e regent la cancelleria qui ſeran deles
gats en algunes caufes co pronunciaran fentecia
o fera prouchit que ordenen la ſentencia ans de
pronunciar aquella caſcuna de les parts depos
lofalari ordenat. E fi la vna part requirent, e des
manant ſentencia veu que la part contraria no
vol depofar, depos ella per abdues les parts ,e lo
jutge, ans de pronunciar ſentencia faça fer pes
nyores a la altra part que no haura depofat . E
promulgada fentencia ſi pagar no volra ipfo
facto faça vendre aquelles , e reftituefca lo falas
ri a la part quil haurà beſtret.
XXVI .
¶lte los fcriuans deles caufes de comifsions
que denant los jutges per nos delegats enles cau
fes haje, e nopuxa pus pendre per full fino de ſe
nar dos fous , e de doble quatre fous fegons def
fus es tatxat, c no mes.
XXVII.
Tlte fiper nos, o per nře vicecanceller fera
prouehitque lo noftre alguazir faça alguna exe
cucio axi de bes mobles fehents , e femouets de
tant quant fara execucio prenga los capfous . E
fi nos , o noftres alguazirs haurea trametre fcris
ure bens fora la ciutat pera fer alguna execucio,
oper fcriure, e annotar bens de alguns delats, o
pendre alcu, e rebre emprifia , e o informacio, ey
iran a requeſta de noftre fifch , tots aquells quey
iran,aray vaje lo dit noſtre alguazir,o los de no
ftre offici ab lo procuradorfiſcal, e fcriua , ne lo
fcriua,ne nengun dels quey iran no hajen ſalari
alcu ,ne puxen pendre restro atant la execucio
fia feta . E feta la execucio, o compoficio de les
pecunies quen exiranlos treballs fien pagats,lo
reftant vajaals noftres cofrens.
Prouifio fuper fide
iufsione preftanda per ſupplicantes à
fententia lata in regia audientia.
I.
Os Petrus Dei gra. &c. Quo
niam non eft malitijs hominum
parcendum neq; dictamen de
victo, feu qui fententialiter in
concilio, feu auditorio cancella
rieregie fubcubuerit fub cõuinentia foucndum
ad inueſtigandas vias lubricas quibus luce rega
lis iudicij non contentus ex quo fententialiter
fit deuictus fubcubuerit : vt eft dictum ſubſtan,
tiam fui victoris faciat expenfis, & vexationis
bus indebitis deuaftari habita fuper ijs delibera
tione matura, & pleno noftro confilio prouide
mus,ac perpetuoftatuimus, ac etiam ordinamus
quod deinceps fi & quicuq in curia noftra poſt
prolationem alicuius fententie pronunciationis,
vel declarationis per nos, feu in perfonam nos
ftram per alium quodcunq ferende continge
rit fupplicationem aliquam porrigi de aut fus
per candem fententiam pronunciationem , feu
declarationem retractando ,refoluendo, feu alis
qualiter corrigendo, non aliter ipfa fupplicatio
admittatur, nifi prius dictus talis fupplicans ido
neam in dicta Curia dederit cautionem quòd
|
cafu quo in caufa eiufdem fupplicationis fub
cumbat expenfas fiendas, & damna fuftinenda
per alteram partem occafione dicte cauſe ſols
uet, &refartiet integriter & complete. In cus
ius rei teftimonium prefentem fieri iufsimus no
ftro Sigillo appenditio comunitam . Datis Bar
chinone vicefima feptima die Augufti . Anno à
Natiuitate domini. M. ccc.lxx. Regni nos
Viffs.ro.
ftri.xxxvij .
11.
Os Petrus Dei gratia Rex Ara,
gonum. &c. Experientia que eft Quod in
fra dece dics
rerum magiftra fepius in apparatu
regia fenten
produxit quod poft fententias las cia fupplicet
tas pernos, feu in perfonam noftram per noftros &fupplicatio
cancellarium, vicecancellarium in confilio nos fequatur &de
cetero non au
ftro fuper litibus que ibi,feu curia noftra pertras diatur:imore
Etantur, feu refumuntur, feu aliàs pars contra currens crea
tapenapuni
quam talesfententie funt promulgate per viam tur.
fupplicationis, feu fimplicis querele,aut aliàsad
noshabet recurfum . Nofq quandoq ad dicte
partis inftantiam, vel importunitatem, aut aliàs
dictas fententias facimus recognofci : vnde fes
quitur quòd partes ipfe in litium preteritarum
reincidunt recidiuam. Sunt etiam alij qui pro di
&
tis fententijs infra terminu decem dieru ficut
eis deiure licetad nos fupplicant, corüfupplicas
tionem malitiam concufsi profequi no curantes
ex quo dicte fentétie aliqualiter remanent in fu
fpenfo. Idcircò nos volētes malitijs hominu ob
uiare,& ne partes fumptibus &expeſis fatigen
tur, habito fuper hijs digeſto , & maturo cõfilio .
Tenore prefentis prouidimus , ftatuimus, & ors
dinamus de ijs pracmaticam , fanctione faciētes
quòd de feu pro fentëtijs per nos, feu in perfona
noftram per cancellarium,vicecancellarium nos
ftros
 in extrauaganti.
ftrofeu cancellariam noftram regentes in noftro
confilio,& aliàs in noftra curia latis vfqz in hos
diernam diem, feu quas de cetero proferri conti
geritinterquafcunqz vniuerfitates, feu perfonas
lipro eis infra decem dies poft prolationem ip
farum continue fecuturos non fuit, feu fuerit fup
plicatum non pofsit expoft ad nos,feu officiales
noftros inde recurfus haberi:nec talis pro is ad
nos recurrens per nos minime audiatur: imò il,
lis volumus nunc pro tunc viamprecludi agen
di,& illumvolumus incidere in penam duorum
milleflorenorum pro qualibet vice qua ad nos,
vel officiales noftros recurfumhabuerit pro pre
mifsis, cuius medietatem nobis ac fifco noftro,
&aliam medietatem parti: in cuius fauorem di
te fentétic late fuit, vel fuerint adqri volumus
& Etius, aut confultius quàm noftra audientia in
& iubemus. Ordinamus etiam, & ftatuimus
pracmatice quòd fi à fententijs referendis vt eft
dictum infra decem dies ad nos fuerit fupplica
tum quòd pars fupplicans infra vnum annum
à die fupplicationis in antea cotinue fecuturum
caufam eiufde fupplicationis profequi teneatur
&ipfa caufa infra vnum annum debeat termi,
nari aliàs quòd lapfo dicto anno ipfe fententie
in rem tranſeãt iudicată , & pro trāfactis in rem
iudicatam habeantur vigore prefentis pracmati
ce, quam vigorem legis in omnibus volumus
obtinere. Et nihilomin' huius ferie reuocamus,
ย
caffamus,irritamus, & annullamus omes,& fin
gulas commifsionesper nos factas vfog nunc,
feu quas de cetero nos facere contigerit fuper
fupplicationibus factis,feu fiendis vobis à dictis
fententijs contra formam ordinationis , & prac
1C
matice prefentis, feu fuper recurfu ad nos, feu
officiales noftros habito,feu habendo eifdem iu
dicibus , feu commiffarijs quibufcunq inde aſsi
gnatis,feu afsignandis expreffe inhibentes ne di
čtis comifsionibus aliquatenus de ceterovtans
tur necfe intromittant de eifdem.Mandantes p
hanc eande charifsimo primogenito noftro ges
nerali Gubernatori, căcellario,vicecancellario,
noftram cancelleriam regentibus, prefentibus ,
&futuris ceterifqz officialibus, & commiſſarijs
feu iudicibus delegatis, feu delegandis noftris
prefentibus,& futuris quatenus noftram ordina
tionem ftatutü, & fanétione huiufmodi ratam
& firmam habentes teneant, & obferuent , ac
obferuari inuiolabiliter faciant, & non contra>
ueniant, nec aliquem contrauenire permittant
quauiscaufa.In cuius rei teftimonium.&c . Das
tis Valentie vicefima Septembris. Anno àNas
tiuitate dñi. M. ccc. Ixxxij. Regniæ nfi.xlvij.
Fo.lviij.
III.
Etrus Dei gratia. &c. Vniuers Pracmatica
fupcaufis fup
ſis & fingulis officialibus ordis plication a
narijs, & delegatis & alijs ad fentétia
dienciainreaus
gia
Dr.
quos prefentes peruenerint falu latis deipfis
B
tem & dilectionem. Intellexi, nullus iudex
inferior non
mus alicui fententias pernos, feu in perfona audeat deips
fis cognofces
nram & innoftri audientia latas impugnare co
re.
nantes fuper illis comifsiones ad aliquos fingu
laresiudices quandoq ordinarios ,quandoq de
legatos nituntur aliquando quefito colore à nos
ftra curia impetrare quod reputamus diffonum
rationi:cum non fit verifimile quòd vnus folus
fiueplures quacua dignitate exiftant ,vel fciens
tia iudicent fuper quauis caufa, feu queftione re
qua potifsime in ferendis fententijs eft copia pe
ritorum. Quocirca talibus infolertijs obuiare
volentes vobis dicimus ,& madamus , & etiam
inhibemus fub pena mille morabatinorum auri
noftro applicandorum crario ipfo facto quates
nus dealiquibusfententijs in noftri audientia la
tis etiamfiin commiſsionibus ac literis inde fa
tis contineatur quòd adhibitis aliquibus alijs
&
peritis, vel de ipforü concilio fententias fic latas
recognofcant , & fuper eis iterum pronuncient
infirmando ,vel confirmando, vel aliàs quomo
docunq minime cognofcere prefumatis . Nos
enim quafuis commiſsiones in contrarium ob
tentas,ſeu obtinendas,fub quauis forma, velexs
prefsione verborum huius ferie reuocamus , des
claramus omnes fententias qlate fuerint ſuper
ſentētijs in nře audientia latis effe caffas ato ins
ualidas.Datis Valētie.xx.die Septèbris.anno à
Natiuitate domini . M. ccc . lxxj.G.de Palou.
Ferdinandus Dux locumtenens Caroli Im
peratoris Regis Hifpanie. Anno, M. D,
xxviij Montifloni, ad fupplicationem bras
1
chij Regalis.
IHI:
Tem fenyor fuppliquena fa Ex Que no fiè
cuocadescau
cellencia fia de fa merce proue
" fes de menor
hir que les cauſes de menor fum uma de cin
ma de cinquanta liures no fien es quantalibres,
uocades a la real audiencia.Sa
Excellencia mana q nos euoquen les caufes fino
ab vrgentifsimes cauſes conftant de la negligen
cia delsjutges inferiors. Figuerola vic.
Idem Imperator R. Hiſpanic. An. M. D.
xxxvij. Montiſſoni,
Hh i V.
 Fori Valentie

V. VIL
FOR
Tem Senyor com per fur nouas Tem fenyor fupplica lo dit braç real Derelatio
ne caufaru in
ment fet en les corts celebrades fia merce de fa Excellencia prouchir regia audiens

en la prefent vila, en lo any Mil. cordenar que quant lo rellador de la cia.

D. xxvij. fia difpoft q enla real caufa ques tractara en la Real audi,

audiencia ques celebra en la vos encia fara relacio del proces aqlla relacio la fas

ſtra ciutat de Valencia nos puxen euocar cauſes ça prefents les parts litigats,per q los qui oyran
de menor fumma de cinquanta liures, eno ob la relacio tinguen coplida noticia de tot lo pros

ftant lo dit fur fia eftat publicat ſe abuſa de ağlI ces,eper obliuio del rellant nos obmeta alguna
com de caſcun dia fe euoquen caufes de menor cofa del fet. Lo relador cocorde la relacio in

fumma. E aço fe feguefca moltes voltes per dol fcriptis cum aduocatis partium, & cum eis fiat
efrau de aquellsqui obtenen les tals euocacions relatio dummodo fit fignata ab aduocatis, vel

obtenint les obrepticie & fubrepticie. E jatſia fi videbitur preſidenti regij confilij fiat relatio
apres entela la qualitat de tals cauſesağlles fien coram partibus. Figuerola vic.
reftituhides,o reuocades les dites cuocacios no

relmenys aquell en prejuhi del qual la tal cauſa

Idem Imperator R. Hiſpanic. An. M. D.
o caufes fon cftades euocades refta dampnificat
xlij.Montiffoni.
axi per la dilacio del temps comper les defpes VIII.
fes que li conue fer per obtenir la dita reftitucio
Tem Senyorco en les cauſes ĝs
o reuocacio. Suppliquen perço los tres braços
cometen ad referendum per lo
deldit voftre regne de Valencia fia merce devo
loctinent general fe faça la relas
ftra Mageftatper obuiar a tals fraudes, e difpen
cio per lotal jutge relador fens
dis prouchir, e manar que en tot cars ques decla
prefencia de les parts , de hon po
rara qen alguna caufa peffer de menor fumma
den naxer molts inconuenients, e prejuhis a les
no deu effer euocada per obferuança del dit fur
dites parts pera la decifio de les dites caufes, co
ağll,a fupplicacio del qual la tal caufa fera cuos
per oblitpugue lodit jutge relador dexar de fer
cada ipfo facto fia condepnat ipfo iure, & facto
relacio de alguns caps en fet effencials pera la ju
en les defpefes, e encara en la dehena part de la
fticia de les dites parts. Eper no fer fe la relacio
valor del plet.Plau a fa Mageftat. Maius vic.
dels dits caps fe pot donar la fentencia contra ju

fticia. Perço fuppliquen los tres braços placia a

Idem Imperator R. Hifpanic. An. M. D.
voftra Mageftat prouchir que en les caufes que
xlij.Montifloni.
feran de major fumma de mil fous en fusfe haje
VI.
a fer la relacio, e aquella fe faça en preſencia de
Tem Senyor co enla audiencia real
lesparts, e nos puga fer ditarelacio fino conuos
fe facen, eacoftumen fer grans, e im
cades les dites parts y enprefencia de aquelles
moderades deſpeſes, e ſalaris los ĝls
fieffer hi volran ab fos aduocats y procuradors
nos fan en los tribunals, e corts del
e que lo relador de ditacaufa no tinga vot en di
portant veus de general Gouernador, jufticies,
ta caufa que fera relador. Plau a fa Mage
caltres ordinaris de la dita ciutat. Perço per fcu
ftat qs guart lo acte decortfet en les corts del
far dits falaris, danys, y defpefes.Suppliquen los
any. M. D. xxviij. Maiusvic.
dits tres braços fia merce de voftra Mageftat

prouehir,ftatuhir, e ordenar que de aci auất nos

cuoquen,ni puguen cuocar dites caufes en la pri

Que fi alcun fingular I
mera inftancia a la loctinencia general fino que
n
aquelles fien tractades dauant los jutges ordina del braçMilitar fera pres per crim que
ris de la voſtra ciutat, e regne de Valencia en la haja a effer denunciat dins deu dies, c

dita primera inftancia. Plau a fa Mageftat ques que lo denunciant ſe haja obligar a pe
guart lo fur. Maius vic. na de ytalio.

FerdinandusDux locumtenes gñalis Caroll Ioannes Rex Nauarre locumtenens Alfon

Imperatoris R. Hifpanie.An.M.D.xxviij. fi Regis III. Anno. M. cccc..xxxviij.

Montilloni,adfupplicationě brachij regalis. actus Curic.
E
j.

in extrauaganti .
I.
Tem Senyor que fi algun fingular
del braç Militar fera pres per crim
alcu que haja comes, que aquell ay
tal haja effer denunciat dins deu
dies comptadors del dia auant que fera pres. E
lo denunciant en qualfeuol caufa criminal fe has
ja obligar a pena de talio , e paffats los dits deu
dies fino fera pofada la dita denunciacio, ğental
caslo dit prefoner fia deliure de la dita prefo.
Plau al fenyor Rey. Vol empero que en la di
ta prouifio fien comprefos los altres dos braços
e fingulars de aquells .
? Super facto vafsallo
rum Militum.
Alfonfus Rex. III. anno. M.cccc.xxviij.
In villa de Trayguera. actus Curie brachij
Militaris.
I.
Roucheix lo fenyor Rey que
tots collidors, receptors , e als
tres adminiftradors axi Chres
ftians com Moros , e juheus
qui fien vaffalls dels fingulars
del dit braç fien tenguts dar compte, e raho de
lurs collectes, receptes , e adminiſtracions als
fenyors dels lochs dels fingulars del dit braç, e
que depoder, juhi, e examen lur no puxen eſſer
treyts, e fi enaltres parts feran atrobats ſien re
ftituhits aaquells.
Idem Rex. Anno . M. cccc. xxviij.
Invilla Muriucteris.actus curic brachij mis
litaris.
II.
Temfenyor com los voftres Gos
uernador del regne de Valencia lo
tinent , efurrogats de aquells fene
& fens mi.
trameten conexer per via derecors
de les cauſes dels vaffalls dels barons, nobles, ca
.
uallers, e gentilshomens,efingulars del dit braç
manant a aquells que li remeten los proceffos , c
е
enantaments enfemps ab lesparts, eg no enan
ten en les dites caufes, tro a tant que per ell fia
conegut del recors fet a ell, la qual cofa es de
grangreuge als fobredits barons, nobles, cauas
llers, e gentils homens, com fia tolre la juredi
tioques pertany per les donacions, alienacions
& aqllsqui amen,e guarden losmeus manaments.
e trafportacions fetes a ells de lurs heretats, hoc
& Hhinj
Fo.lix.
encara per furs,e priuilegis del dit regne. Per
que fupplicalo dit braç fia voftra merce Senyor
prouehir, e manar als dits Gouernador, locti,
nent, e furrogats que daci auantnos entrameten
conexerper via de recorsde les caufes dels vaf
falls del dit braç, o fingulars de aqlls, nefer tals
manaments als Senyors, o als officials de ağlls,
efi fetes feran fien haudes per nulles, e fens als
cun effecte, e valor, eaqlls no obftãts los dits ba
rons,nobles, cauallers, e gentils homens puxen
enantar en lescauſes, e proceffos de lurs vaffalls
caltres no obftãts los dits recorfos, emanamēts.
Proucheix lo Senyor Reyque ell no deja
admetre, ni admeta, ne loctinent de dit Senyor,
o lo Gouernador general, o lo portant veus de
aquell, o fos loctinents, ne batle general, ne als
tres officials del dit Senyorpuxen admetre, ne
admete recors algu de vaffall, o vaffalls de qual
feuol fingulars del dit braç Militar, ne de al
tres,en fauor de aquells dits vaffalls recorrents
del juhi, o juriſdictio del fenyor dels dits vaſs
falls, o de officials de aquells,ans los fia ipfo fas
Eto tota audiencia denegada. E vol lo dit Se
nyor que la prefent prouifio dure perpetual
ment. Efobrel recors dels ftrangers delinquets,
o for fortints en altra manera en les viles , cas
ftells , lochs , o territoris dels dits fingulars del
dit braç roman a major deliberacio: pero que ca
fcuna de les parts romanga en tot ſon plener
dret
que preten axi de proprietat, o poffefsio
com altre qualfeuol fegons que millor los perta
nyia ans del prefent acte.
Aquefta es la jura que
deuen los juheus jurar , e tinents les
mans en lo libre ğ es appellat deu mas
namēts, caqll quilegira diga en axi.
I.
Vheu
al tre juresperaquell qui dix yo fo, eno es
Tlures per aquell qui dix yo fo el teu fenyor
Deu qui te tragui de la terra de Egypte, e de la
cafa de feruitut. Di. jur.
Tluresper aquell qui dis yo fo el Senyor
Deu teu fort, e poderos qui vifite los peccats
dels pares en los fills del tro en la terça, e quar
ta generacio quen auorrien, e fas mifericordia a
Di. jur.
Iures
 Fori Valentie
Iures per aquell qui dix no rebras lo nom
de ton Deu en va. Di. jur.
Tlures per aquell qui dix no faras entretallas
ment negun ne nenguna femblança qfia el cel
deffus ne en les terres , ni en la mar,ni dins en la
terra, ne les adoraras , ne les tendras per deus .
Di. jur.
Tluresper aquell qui dix membrete que fan
tifiques lo dia del difapte, e obraras los fis dies
de la femana , e faras totes tes obres , epofaras el
feten dia del difapte per q es de ton Deu ,e no fa
ras obra tu neton fill, ne ta filla , ne ton feruent ,
ne ta ſeruanta , ne ta beftia ,nel ſtrany qui es dins
tre tes portes . Perço com Deu feu en aquells fis
dies lo cel,e la terra, e la mar, e totes les cofes qy
fon,es pofa hun dia , e perço noftre Senyor Deu
benei el dia del difapte el feu fanct. Di. jur.
Tlures per aquell qui dix no faras teftimoni
falç contra tonproixme. Di. jur.
Tlures per aquell qui dix no cubdiciaras la co
fa de tonproixme, në defijaras fa muller , ne fon
feruent , ne fa feruenta ,ne fon bou , ne ſon aſe, ne
alcuna cofa del feu. Di. jur.
lures per los cinch libres de la ley, e per lo
nom fanct qui dix yo fo qui fo , e aquell qui es
menuia a vos.heye.a fer.heye.heye. Di. jur.
Tluresper lo nom honrat. heya. heya.heya .
eper lo gran nom, e fort , e fpauentableq era en
tretallat fobre lo front de Aaron. Di. jur.
luresper lono marauellos han medel fruyt
que dixMoyfes fobre la mar, e partix la marper
dotze carreres, e paffaren tots los fills de Ifrael
perlo fech, e mori farao, e tota ſa hoſt en la mar
Roja, eper la fancta manna que menjaren tos
parents en lo defert. Di. jur.
Iures per lo tabernacle , e per la fancta mes
fa, e per lo candalobre que era tot dor, e per la
archa federis, e per les dues taules les quals pos
fa Moyfes en la archa per manament del Ses
nyor. Di. jur.
lures per la cortina que eftaua ſtefa denant
lo cherubin , ep les fanctes veftidures deAaron ,
eper la fanctaamor que conech Deu a Moy
fes. Di. jur.
Tluresper la fancta jura qjura Deu a Abra
ham en lo mont de Maria de promifsio, e per
Hierufalem, e per la katedra de Deu, e per los
Angels adminiftrants denant lo fenyor beneyt
e per les fanctes rodes dels animals ftants Cara
a cara denant, deffus loant, e benedien a grans
veus fanctus, fanctus, fanctus Senyor Deu de
Sabaot plens fon los cels, e la terrade la tua glo
ria. Di. jur.
lures per tots los Angels que fon en lo cel,
eper tots los fancts, e per tots los Prophetes,
e per tots los noms honrats, e marauellofos, c
fpauentables que fon de cadis baruch iduc.
Di. jur.
1
lures per tots los noms delsAngels qui fon
en el cel, e per. xxiiij. libres de la ley, e per tot
ço que es fcrit en aquells, e per benedictions, e
per les maledictions que foren donades en lo
mont Giuriti,e fobrel mont Ebel, e per los dots
zetrips de lfrael. Di. jur.
Si faps la veritat,e vols jurar mentira, ne la
dius vinguen fobre tu aqueftes maledictions, e
comprenguen te. Di. amen.
Maleytferas en la ciutat com oracio en la
tua folgança fia en maledictio . Di. amen.
Maleyt fera el fruyt de ton vetre, els fruyts
de la tua terra, e les arades dels teus bous, cles
1
greges de tes ouelles, maleyt entraras, e maleyt 1
exiras. Di. amen.
"
Lo fenyor Deu enuiara fobre tu fam,e mis
nua, edefonra en totes les obres que tu faras en
tro que fies crebantat, e deftrohit toſt per les tro
bes males en que lexiſt. Di. amen.
Do a tu el Senyor peftilencia, e fam tro que
fies degaſtat en la terra enla qual tu has a anarp
mantenirla. Di. amen.
Fira te elfenyorDeu demingua ,e de febra
aguda,e de foch, e de ardor, e de calentura,ede
ayre corrumput , ede rouina ,e encalç te troque B
prefques. Di. amen. I
Dontenfe Senyorpols enlaterra en loch
depluja, e deuall fobre tu del cel cendra tro que
P
fics crebantat. Di. amen..
Port te deu q caygues entre tos enemichs V
per vna carrera entres cotraells, eper dotze fus ja
ges, efies fparuerat per tots los regnes de la ter t
ra. Di. amen. C
TE latua cara fia menjada de totes aus del
96
cel, e de les befties de la terra, e no fia quite des
man. Di. amen. b
Fira
 in extrauaganti .
Firate el Senyor Deu de oradura del loch
enla partida de ton cors per hon gits lo fems
deton ventre, e don te tinya, e menjança : axi ğ
no pufquesfanar. Di, amen.
Fira te el fenyor Deu de locura , e doradu
ra,edeceguedat, e de fuor,e depefa, e palpes al
migdia axi comfol ferlo cech en lestenebres.E
james no endres Deu les tues carreres en nen,
gun temps : fempre foftingues calumpnia, e fies
appremiat de crueldat, e no hajes qui te alump
ne. Di.amen.
Muller prengues, e altre jaga ab ella. Di.
amen.
Cafa faces, e noy habites : vinya plantes, e
no la veremes. El teu bou fia mort denant tu , c
no menges dell. Di. amen.
Elteu afe fia arrapat denant tu,e not fia res
tut, lestues ouelles fien donades a tots enemichs
e no fiaqui te guiu . Di.amen.
Los teus fills, e les tues filles fien portats a
pobles ſtranys, evejen ho los teus vlls, e faleſ
quen te, e no hajen alguna força en la tua ma.
Di.amen.
Lo poble que no coneixs menjen los teus
fruyts,e les lauors de la tua terra, e foftingues to
ftemps calumpnia, efies apremiat en tota la tua
vida, e que telpauents de totes cofes a veuran
los teusvlls. Di.amen.
Fira te el Senyor de mala plaga en los ges
nolls,e en les cuxes q no puxes guarir de les tues
plagues dels teus peustro fus al cap. Di.amen.
Adura el fenyor Deu a tu, eata muller, ca
tos fills, ea tes filles en gent que no conexeran
tu ni tos parets, e feruiras als deus allents al fuft,
c a la pedra, e feras demoftrat en prouerbi, e en
paraula a tots pobles, als quals te
tè duix lo Ses
nyor. Di. amen.
Gitaras molta fement en terra,e culliras ne
poca:la qual fe menjaran los lagofts. Di. amen.
Vinyesplantaras , e cauaras, e no beuras del
vine culliras daquenalcuna cofa, q tot ho mens
jaran vermens,oliues hauras en tots los termens
teus,e no ten vntaras del oli el qual fe derrocara
es perira . Di. amen.
Fills, e filles hauras , e not feruiras dells, els
quals feranportats en captiuitat , tots los teus ar
bres, elos fruyts de la tua terra feran menjats de
Fo.lx.
royna, e lom ftrany viuen ab tu pujara, e tu das
uallaras, e feras pus baix, e ell fera cap, etu ſeras
coha . Di.amen.
Vendran fobre tu totes eftes maledictions
ecopendran te, e encalçaran te tro que fies cre
bantat . Di. amen .
Scriuras al enemich que enuiara el Senyor
atu en fam, e enfet, e en defnuetat, e en tota min
gua, e pofara el jou fobre ton coll tro quet cre
bant. Et dara a tu el Senyor gent de luny logar
e de les en contrades derreres de la terra enfem
blants daguila volant, eaxi vendra remetuda
fobre tu que no poras entendrelur lenguatge.
Di. Amen.
Gent rabiofa que no perdonaran al veyll,
ni hauran merce del poch, e tragaran los paris
ments de les tues befties, e les meffes de les tues.
terres en tro que muy res, e notleixaranformēt,
nevi,ne oli,ne a les greges de les tues ouelles en
tro que fies deftrohit, e crebantat , e menjaras lo
fruyt de ton ventre, e les carns de tos fills, a les
quals lo Senyor Deu ten dara anguftia, e de
gaftament quite fubjugaraa tos enemichs. Di.
Amen.
La tua figura fia confummada en tot mal,
e la tua terra no don germen, els arbres de la
tua terra no donen fon fruyt, e enuiute lo Se
nyor les beſties del camp qui te confumen, ca
ton beftiar que totfe torn poch. El Seny or cre
bant de tu el bordon de ton pa, e qlte menysa
pes,e non fies fart. Elfenyor not pdo, e quất tu
mes demanarasperdo ell mes fe enfelonefca fos
bre tu, e la tua ira vinga contra tu , e fien ſobre
tu totes eftes maledictions que fon fcrites en as
queſta carta, e deftrua lo Senyor lo teu nom
de jus lo cel, e confumpte en perdicio delsdotze
trips de Ifrael, e fegõs les maledictions que fon
ſcrites en aquesta carta. Di. Amen.
Los teus fills fien orfens, e la tua muller fia
viuda, e fien fets axi com la palla denãt lo vent.
El angel del Senyorte cncalç les tues carns, e
fien fetes tenebroſes , efpauentables . El angel.
del Senyor te comprenga, la tua taula fia laç, e
fcandalo denant tu . Los teus vlls fien fcurs, e
no veges,e la tua fquena tot dia ſe encorb. Di.
Amen.
Lofenyor enuiu a tu la fua ira, e la furor de
la tua penfa te comprenga . Di. amen.
Aduga Deu a tu mal fobre mal, e no ens
Hh in tres
 Fori Valentie
tres en ſa jufticia , la tua caſa ſia deffeyta , e no ſia
qui hahite en ella. Elfenyor Deu deftrua el teu
nom del libre dels viuents , e no fies fcritab los
juſts. Di. amen.
La tuafanch fra fpargida axi cõ a fum, el
teu cors axi com a fem, elteu argent nel teu or
not ajud el dia de la ira del Senyor . Di. amen.
Firat el fenyor Deu de totes plagues axi
com feu a Pharaho , ea fon poble ſi fabs la veri
tat ne la celes , e dius mentira . Di. amen.
Firat el Senyor axi com feu a Egypte de
fanch, e de ranch, e de mofques, e de mortaldat
daquells primers engenrats . Di. amen.
Maledictio que Malehi aayon, e a gento
vinga ſobre tu en ta caſa, e fobre tot quant has.
Di. amen .
Ta muller, e tos fills vajen minigan de por
ta en porta,e no ſia algu quils acõfell. Di. amě.
Fills engenraras qui jaguen ab tu , e quet
fcarnefquen. Di.amen.
En ira,cenmala voluntat caygues del feñor
Rey,e de totsaquells quet veuran. Di. amen.
Tots tos amichs te fien enemichs , e tofteps
te ſcarnefquen, e caygues, e no ſia quit ajud a le
uar. Di, amen.
Efiapsla veritat, e mens cayguen te del
cap los cabells, e de la boca les dents . Di.amen .
Pobre, e mefqui morras, e no fia quit foters
re. Di.amen.
Si faps la veritat, e jures , e dius la mentira
la tua anima vaja en aquell logar on los cans gi
ten,efan fon ftercol . Di.amen.
La jura que han a fer los moros.
Ille, ille, alledi ,le , ille, lla , illeſu , huma , has
mel,cuſmach,hua, mifach.
Que fia reftituhit lo
boixart qes en lo archiu de la fala de
Valencia per lo qual fe fa electio de
les perfones ecclefiaftiques per als ofs
ficis de la ciutat.
Ferdinandus R. An. M. cccc. lxxxviij.
Oriole.
I.
Senyor molt Excellent.
Nlo braç Ecclefiaftich de aquest
voftre regne de Valencia fon ja or
denades les perfones que deuen ha
uer los offcis comũs a tots los tres
braços axi de tot lo regne com de la ciutat de
Valencia , e contribucio de aquella, e la regla es
certa entre los dits braços que cafcun de aquells
ha de fer la electio de les pfones de cafcun braç
pera fer de totes hun cors , e fenyaladament lo
dit braç Ecclefiaftich per que los dits officis fe
partexen annualmēt entre los clergues feculars,
ço es los Canonges de la Seu de Valencia , e no
altres, e los exempts , ço es aquells a qui toca lo
offici ques ha de elegir tenen lur boixart, e res
gla ab la qual ja es cert caſcun any qual de les
perfones Ecclefiaftiques deu effer eligida, cens
tre los dits officis es lo offici de obrer de murs, e
valls de la dita ciutat de Valencia lo qual ſe dos
na caſcun any a hun eccleſiaſtich , a hun militar,
ehun de la dita ciutat. En lo dit braç Ecclefias
ftichfe acoftuma fer la electio en esta forma , ço
es hun Canonge de la dita Seu per hun any, c
en lo fegon any hu dels dits exempts de aquells
empero qui tenen lurs comãdes, lochs ,o cafes , e
propri domicili dins la ciutat, e tèrme deValens
cia, e les quals perfones exemptes fon defignas
des enlo boixart, e regla fcrita que entre aquells
antigament fonch feta , e en la electio fahedora
del dit offici de obrer lo hun braç nos deu entra
metre del altre , nel altre del altre, es veritat que
per quant los dits exempts no tenen caſa comu
na antigament fonch per ells ordenat que lo lur B
boixart, o regla fcrita fos guardada en lo archiu
de la fala de la dita ciutat comanat alli per clis, c I
a lur beneplacit en axi que los dits exempts cas ព
fcun any ells, e no altri pogueffen veure en lo
lur any a qui deuia effer donat, o pertanyia lo (
dit offici,e a qui venia en regla, o en orde . E fes
feguit Senyor molt Excellent que per termens
aqueft orde, e ço que es de raho , e jufticia lo ras
cional de la ciutat de Valencia qui te les claus
del dit archiu fe es volgut fforçar algunes vega
des en torbar ğ los dits exempts no vejen lo dit
boixart ne fapien a qui toca fegons va pordelo
dit offici mas de p fino donat ne pus raho dona
ua lo offici a aqll qui ell volia , e moltes vegades
fe es feguit ql donaua lo dit racional a qui no per
tanyia occupantfe lo offici que a ell no pertany.
E com no fia juft, c rahonable que tal prejuhi, e
greuge
 in extrauaganti. Fo. lxj.

greugefia fet als dits exempts que en lurs cofes contribuhirper aquella : car refefteix molt ala
cofficis algu haja a tenir les mas fino ells e la co condicio, e profefsio ecclefiaftica : los quals de
manda que era feta en fauor de ells los retorqſs tals carrechs iure diuino,& humano fon liberes,

ca en dan puix per gracia de Deu fon perfones eimmunes. Ecom en los dies paffats per lo fpe
queno han mefter curador, e tenen entre fi bos &
table Gouernador quonda comte de Cocens
na amor, e germandat. Suppliquen per tallo tayna ſia ſtada conuocada hoſt, e caualcada con

braç ecclefiaftich, e los dits exempts q per fquis trala baronia de Arenos, per los intereffos de
uar tals abufos , e reparar lo lur greuge fia a vos alguns particulars qui alli tenienprefos mullers,
ftra merce fenyor prouehir q lo dit boixart fia efills fens nengun fguartde la libertat ecclefiafti
reftituhit a les dites perfones exemptes:car ells ca hajen fet pagar en lo dit hoft, e caualcada als

lo comanară , o metran en loch tut, e fegur, e ab ecclefiaftichs, e religiofes perfones ab rigorofes

voluntat de tots, eſeguiran aquells fens abus , e execucions p pagar la gent darmes fefienvenu
fegons deuen, e aço fenyor molt excellent es co des creus, e calzers , efent cötribuhir los bens, ter

fa qvra Real Mageftat la deu prouchir ab tot res, e heretats de aqlls franqs, liberes, e exeptes
effecte , e fens admetren excufacio alguna : car detal hoft, ecaualcada , eredempcio de aqlles.

es cert cofa que no toca interes de alguna perſo Supplicam voftra Mageftat qabacte de cort
na,ne de alguna vniuerfitatne a alcu dels altres proucheixca que les dites perfones ecclefiafti

braços :ans es propri interes dels dits exempts , e ques nofien veixades , ni tengudes les religiofes
braç ecclefiaftich la voluntat dels quals fe deu perfones a hoft, ni a caualcada, e que fien obfers
feguir puix qa ells toca altramēt los feria fet cui uats priuilegis, e gracies fobre la predicta im

dent greuge, e donar occafio qans de paffar en munitat a les fglefies , e perfones ecclefiaftiques

res enla prefentcortfe hi fes deguda prouifio.E atorgades. Placet domino regi quod ferues
per que fe poria fer que lo dit racional dela cius tur dicta immunitas nifi in cafibus à iure & fos

tat de Valecia, o altre qualfeuol tenint les claus Vidit vic.

ro exceptis.
del dit archiu poria dir que lo dit boixart, o res

gla fcrita nos troba per no donarlo, e feria molt

Quelos ecclefiaftichs
major greuge en tal cas que fens aquell que de
gran temps ença fonch concordat co dit es fos y religiofes perfones tenints mula , o mu

en libertat del dit racional, o de aqll quiu fa deu les pera fon vs no fien compellides a tes
nir cauall.
fer la electio a fon beneplacit. En tal cas fuppli

quen los dits exepts que avoftra Mageftat plas

Ferdinandus R. anno. M. cccc. Ixxxviij.
cia no permetals fia donat impediment per vos
Oriole.
fenyor,ne per alcu altre dels dits braços:car ells
I.
ne faran, efen concordaran de hun entre ells fas
Acra Mageftat los ecclefiaftichs
hedor :lo qual fera comu , e concordat egualmet
axi com ne tenen facultat de dret, e de jufticia. je ecclefiaftigs perfones dela ciu

Ellicet. &c. Altifsimus &c. Placet domi tat de Oriola humilment fuppli

De la caual. Yod Rey quen voftra Altefa que com la di

noregi.
ta ciutat en lo any.M.cccc.xxvj .

haja impetrat vn dela gloriofa memo

Que no fien compellides riadel fenyor rey don Alfonfo manant ab gras
penes que nengun de qualfeuulla ſtament q fia
les perfones ecclefiaftiques a hoft , e caual
cada vltra les immunitats ſues. ccclefiaftich ,o religios . &c. no pugue tenir mul

ni mula enfrenats, e enfellats per fon vs fi ja no

tenen cauall. E com abtota humilitat , ereues
Ferdinandus R. anno M. cccc. lxxxviij.
Oriole. rencia parlant los ecclefiaftichs no fien tenguts
I. al exercici de les armes per lo perill de les irres

Acra Mageftat fcriptum eft quod gularitats que porien encorrer, e leuar los la lis
bertat de tenir mul, o mula , o altra caualcadura
cefaris cefari quod dei deo.Les ccs

clefiaftigs pfones no poden effer co es ab reuerencia parlant deslibertar los, e impo

pellides a hoft , e caualcada de hon far los feruitut per via directa, o indirecta lo q

porien feguir morts, e irregularitats ne pagarni feria opprimir, e alterar la eccleſiaſtica libertat.
Hh v Suppli
 Fori Valentie
Suppliquen voftra Altefa quens placia proue
hir que lo dit priuilegi no haja loch en les perfo
nes ecclefiaftiques, ereligiofes. Placet do
Vidit vic.
mino regi.
Comifsio arbitral que fa
la Mageftat Real fobre lo greuge pretes
per la fpectable vezconteffa de Chelua.
Ferdinandus R. anno. M. cccc. lxxxviij.
Oriole.
I.
A mageftat delfenyor rey pro
uchint fobre lo greuge pofat p
la fpectable vezcontefla de Vi
lanoua, e de Chelua dona Ca
therina Centelles , e de Pallars,
mare,tudriu , e curadriu de dõ laume de Pallars
demanant les penſions , e fort principal a ella en
lo dit nom degudes de aqlls fexanta milia fols:
los quals lo fpectable dolaume de Pallars vez
conte de Vilanoua marit della fupplicant dona,
e paga al ferenifsimo Rey don loan pare de fa
Altefa per lo preu de certes terres que lo dit fe
nyorReyvene al dit vezcomte en la illa de Sar
denya volent ho dir fegons en lo dit greuge es
contengut . Attenent q per la breuitat del tips
fa Altefa fobre lo greuge no pot perfo
nalment prouehir, ni adminiftrar jufticia per a
&
te de la prefent cort de voluntat , e confentis
ment delos reprefentants aquella , facommif
fio de la dita queftio que es entre lo fifch de fa
Altela , e la dita vezcomteffa an Ioan Ram
fcriua meftre Racional de la fua cort enlo regne
de Valencia , e moffen loan Pardo habitant en
la dita ciutat de Valencia los quals hoides les di
tes parts examinen los cõptes , e la jufticia dela
dita ſpectable vezcompteffa , e dins dos mefos
primers vinents del dia de la prefentacio , e del
dit acte continuament comptadors donen fen.
tencia diffinitiua fobre lo fupplicat per la dita
vezcomteffa , e lo q fera per ells pronunciat des
duhefquen a effecte, e execucio , la qual fentecia
haja effecte de acte de cort axico fi la ſentencia
en lo prefent dia com a acte de cort fos per la di
ta cort donada , e promulgada . E pera fer les dis
tes cofes los arbitres preften jurament de fer la
dita examinacio de comptes,hoir les parts e do
nar hi fentecia en lo dit fet dins lo dit temps de
dos mefos, e paffat lo dit temps fi los dits com
miffaris no pronunciauen, la dita vezcondeſſa :
en lo dit nom fia tornada en poffefsio en virtut
del prefent acte de cort de confemblant confi
gnaciocom tenia de deu Milia fol's fobre lo dit
1
dret de quema dela qual fonchdefpullada, e aço
per temps de fet anys preftada caucio de reftitu
hir fi fos conegut no deure rebre tant com pres
tega effer lideteguts fexanta milia fous, ocirca.
E promet faReal Altefa que la dita commiſsio
no remoura, ni impediment algu directamet ni
indirecta donara,ni manara effer fet lo contrari,
elo q fera pronunciat fia confignat a la dita fpes
t
& able vescomteffa fobre lo dret de la quema
ques cull en lo regnede Valencia reuocant, o
fufpenent la dita Mageftat qualfeuol gracies,
vendes,alienacions , e cõfignacions del dit dret
de quema, o part de aquella apres del dia que la
dita Real Mageftat parti vltimament de la ciu
tat de Valencia , e aço fins a tant que la dita vez
comteffa fia pagada del que fera fentenciat, o
en cas que no fos fenteciat dins los dits dos me
fos,fins a tant que la dita quantitat demanada p
la dita vescomteffa , o lo que fera jutgat per los
ditsjutges fia pagat. Les quals cofes fe fan, e fen
tenen a fer fens prejuhi, nouacio , e derogacio de
les primitiues obligacions a la dita vezcomteffa
en lo dit nom pertanyents. De la Caualleria.
Encorporacio qu
e la
Mageftat Real fa de la vila de Exe
rica, e lochs de Pina, e les barraques al
patrimoni,e corona Real.
Ferdinandus Rex.An. M. cccc. Ixxxviij.
Oriole.
I.
A Mageftat del Senyor Rey
cõ la ſua vila de Exerica ,e lochs
de Pina, e les barraques fituats
dins lo prefent regne de Valens
cia fien Reals, e vnits a la fua co
rona, epatrimoni Reals infeparablement no fo
lament ab priuilegi fet, e atorgat per lo ferenifsi
mo Senyor Rey en Marti de alta recordacio
dat en Valencia a.xj.de juliol del any. M. cccc.
quatre, mas encara ab ſentencia donada en lur
facra audiêcia a vint y tres de Octubre del any
M. cccc.lxxix . Hoc encara fareal Excellen
cia nouament ha fet, e atorgat priuilegi de ins
corporacio a la dita vila, e lochs dat en la ciutat
de Toledo a vint y dos de Març del any. M.
cccc.lxxx . ab lo qual lo dit Senyor rey promes
a major
 in extrauaganti. Fo.lxij .

a major cautela engeneralcort encorporar alfeu

? Facultat attribuyda
patrimoni, e corona reals la dita vila,e lochs con

fermant los dits priuilegis, e fentencia. Afuppli per la prefata Mageftat al braç Mili
cacio de Bernat Dafsio Sindich de la dita vila, tar pera poder exigir dels fingulars
e lochs, e encara dels braços de la fglefia, e deles del dit braç la fuma de tres milia fous
ciutats, e viles Reals del prefent regne en la pre pafatiffer los carrechs q te lo dit braç.

fent general cort loant,cconfermant los dits pri

Ferdinandus R. An. M. cccc. Ixxxviij.
uilegis de incorporacio, e fentencia incorpora ,
vneix, e agrega la dita vila de Exerica , elochs Oriole.

de Pina, e les barraques al feu patrimoni , e coro I.

na Reals del feu prefent regne axi com fi la dita A Mageftat del Senyor Rey

vila , elochs foffen nomenats, e fcrits en los priui per acte de la prefent cort a fup

legis de incorporacio fets, eatorgats a les cius plicacio del braç Militar devo
luntat, e confentiment de tota
tats, e viles Reals. Eab lo prefent acte de cort
promet fa Altefa de no vendre, ni alienar, ni en la cort, e de les perfones repres

altra manera feparar la dita vila de Exerica, e fentants aquella proueheix que per leuar de ves

lochs de Pina, e deles barraques p ninguna caus xacions, e dans a les fingulars perfones del dit

fa, e raho vrgent que fia, o neceffaria fi, e fegons braç qui per feruey dels Reys predeceffors de

en los dits priuilegis, e fentencia es contengut, e fa Altefa han fet moltes defpefes per les quals

largament deduhit als quals fa Mageftat ſe refir pervia de carregaments de cenfals tenen obli

e vol aquells, e aquella hauer aci per expreffos gatsfos bens, e de cafcun jorn ſoffriſen grans exe
axi com fi deverbo ad verbum foffen aci côten cucions que en la forma,e manera q es feta pro

guts,c expreffats. Dela Caualleria. ferta, e donatiu a ſa Real Mageftat per tota la

cort, ço es a tant com fera tatchat per cafa axi

de les perfones del dit braç com dels vaffalls axi

matexſien exigits de totes les fingulars perfos

? Confirmacio al braç
nes del ſtament Militar, e dels vallalls de aqlls
Ecclefiaftich fobre la electio de obrer
per los tatchadors, e clauaris elets p lo dit braç
de murs, evalls difponent als exempts
Militar, ço es tant per cafa com baftaran a cent
fien elets al dit offici.
milia fous, los quals dits cent milia fol's fien di
ftribuhits, e realment conuertits en quitament

Ferdinandus R. An. M. cccc. Ixxxviij. dels dits cenfals, e pagament de les penſions, e

Oriole. rata de aquells deguts als crehedors, e lo reſtant

I. dels dits cent milia fous fia conuertit en pagas

A Mageftat del Senyor Rey per mentdelesdeſpeſes, falaris, e altres cofes que fon

acte de la prefent corta fupplicas neceffaries pagar, e defpendre al dit braç Milis

cio del braç Ecclefiaftich . Viſta tar en la prefent cort, e expedicio de aqlla fegõs

vna concordia antigament feta en fera tatchat per los dits tatchadors . Vidit vic.

tre los del dit braç fobre la electio fahedora del

obrer de murs, e valls de la ciutat de Valencia
? Prohibicio feta perfa
de les perfones del dit braç en lo any. M. ccc.
Ixxiiij. inſeguint la qual de prefent, e en la pres Real Mageftat a les ciutats, e viles

fent cort entre los deldit braç es fet , e donators Reals q nopuixen impofar peytes, o

altres impoficions fens conuocacio

de com los exempts deuen deaqui auant eſſer
dels intereffats .
elegits en lo ditoffici abacterebut per en loan
Soler notari a.xxviij.de juliol any prefent . M. Ferdinandus R. An. M. cccc. lxxxvij.
cccc. Ixxxviij. Per que la dita concordia Oriole.

perpetualment fia tenguda enla dita electio.En I.

axi que per alcu, o alcuns nols puixa effer donat A Mageftat del molt alt fenyor Rey
empaig, o feta contradictio alguna, mas lo pre
fobre los greuges pofats p lo braç mis
fent dure perpetualment tant com durara la dis litar, e algunes fingulars perfones de
taconcordia. Vidit vic,
aquell per la exactio de les peytes, etatches de
bens
 Fori Valentie
bens fehents, mobles, e femouents que fe fa per
les vniuerfitats de les ciutats, e viles Reals, cal
tres viles , e lochs del prefent regne per los bens
que tenen, e poffeheixen en lesdites ciutats, vi»
les, e lochs , contribucio , e termens de aquelles
axi impoſades com impoſadores. Viſts lospris
uilegis,fentencies, e pracmatiques,fanctions fos
bre les dites peytes, e tatches difponents, cals
dits Militars atorgats volent prouchir degus
dament fobre les dites cofes per acte de la pres
fent cort. Proucheix , difcerneix, e declara ğ de
aqui auat en la impoficio deles dites peytes fien
tenguts, e perpetualment obferuats los dits pri
uilegis,fentencies, e pracmatiques, fanctiõs a la
letra, e fegons en aquelles es difpoft, e ordenat.
E fenyaladament en lo que difponen de les con
uocacions fahedores dels intereffats enaxi ques
facen les dites conuocacions fens frau ,o cautela
alguna,c ab tota realitat, e veritat. En axi que fi
en la impoficio de les dites peytes, etatches exa
Etio de aquelles per los dits conuocats, o procu
radors de aquells fera feta contradictio alguna
tals peytes,o tatches impoſades, e impoſadores
nos puixen executar en aquella part en que hau
ra cantradictio fins que hoydes les parts per lo
portant veus de general Gouernador del regne
de Valencia, e cort fuafia viſt, prouchit,e decla
rat deures executar, e fians de la dita declaracio
les dites vniuerfitats apres de la dita contradi
tio era en res procehit, e enantat tot ſia ans de
& Oriolc.
totes cofes al primer ſtat reduhit, aço empero
declarat que lo dit portant veus de gouernador
breument, e de paraula fens figura de juhi hoy
des les parts , evifts fos drets ho declare.
Vidit vic.
Declarat facra mage
ftas locum de Montartal fore ac effe mis
litie antique,&debere gaudere immunis
tatibus quibus affueti ſunt gaudere loci
dicte militie.
Ferdinandus . R. anno . M. cccc. Ixxxviij.
Oriole.
I.
Ominus rex vifa fupplicatione
in via grauaminis in curia oblas
ta per Ludouicũ loan militem
fub die decimo nono lunij anni
prefentis cum qua fupplicauit
petijt, & requifiuit declarari ac prouideri locũ
de Montartal cuius effe dicitur dominus fore
ac effe militie antique,& dictum Ludouicum ļ
loan debere gaudere omnibus illis immunitatis
bus, &priuilegijs quibus domini locorum mili
tie antique gaudere , &vti affueti funt.Viſa ſup
plicatione in dicta curia generali oblata per fins
dicum ville Algezire, fub die decimo feptimo
prefentis menfis lulij , cum qua pretenditur di
tum locum de Montartal, fore & effe contri
&
butionis generalis dicte ville, cum fuerit fitus :
intra generales terminos dicte ville. Viſa vens
ditione facta per ferenifsimum dominũ regem
Petru Gondifaluo de Caftro veteri de Cames
ra ipfius domini regis de dicto loco de Montar
tal.Vifis alijs que videnda erat prouidet, & de
clarat dictum locum de Montartal fore & effe
acfuiffe militic antique, & ob hoc, & aliàs debe
re gaudere ac vti omnibus immunitatibus , pri
uilegijs, &prerogatiuis quibus domini ac loci
militic antique affueti funt & gaudere in omni
Vidit vic.
bus,&per omnia.
Comifsio compromiſsa=
ria que fa la facra Mageftat fobre lo greuge
pretes per lo noble do laner Rabaça de Pe
rellos, per la vall de Seta.
Ferdinandus . R. anno. M. cccc. lxxxviij.
1.
A Mageftat del Senyor Rey
per acte de la prefent cort fobre
lo greuge contra la dita Mages
ftatpofat per lo noble don laner
rabaça de Perellos ,fobre la vall
de Seta. &c. De voluntat, eexpres confentis
1
ment de tota la dita cort, e de totes les perfones
reprefentants aquella proueheix quefia feta cõ
mifsioals arbitres elets per fa Mageftat, e perlo
Q
dit noble:ço es moffen Lois de Cabanyelles go
uernador, moffen Lois Ferrer loctinent de ges
neral Gouernador per fa Altefa , e don Lois de
Vilanoua, e moffen loan Pardo elets per lo dit
noble : los quals a cõfell, e ab affefforia de micer
Alfonfo de la Caualleria vicecanceller, e de mi
cer laume Roffell regent la cancelleria de fa
Mageftat ,e no fens ells facen, e miniftren juftis
cia en lo dit greuge donant, epublicant diffini
tiua fentencia en aqll entre lofifch devnapart
e lo dit noble de la altra,e fobre la jufticia per lo
dit noble demanada enla fupplicacio a fa Altes
fa dos
 in extrauagantì.
fa donada: los qls hajen a donar, epublicar la di
ta ſentencia ab cõfell dels deffus dits ordenada
per tot lo mes de Agoft, primer venidor hon
feuulla que los dits arbitres fien, o feran enlo dit
temps.Éque los dits affeffors juren darfos vots
e juxta aquells ordenarla dita ſentencia. Elos
dits arbitres publicar la dins lo dit teps. La qual
dita fentécia axi ordenada, epublicada com dit
es haja forces, e effecte de acte de cort, e fia as
te de cort axi com fi en plena cort fos delibera
& tes doctor en leys habitadors de la ciutat deVa
da, ordenada, e publicada. E fia executoria , cha
ja tots los effectes qacte de cort deu hauer ens
tre lo dit fifch,elo dit donPerellos tanfolamēt.
Epromet fa real Mageftat en fa bona fe Real
per loprefent acte de cortqueala dita commif
Tio,e al que deuen fer los dits arbitres, e aſſeſſors
fegons dit es nofara, ne permetra effer fet, o dos
nat empaig algu directamet, o indirecta, neper
metra que empaig hi ſia fet: ans ab lo preſent a
te de cort manara, e mana que aquest acte fia
&
tengut, e inuiolablement obferuat, e ab tot effes
Єte executat vfant vers los dits arbitres, e affefs
fors de fa Real poteftat ab que la dita fentencia
fia ordenada, e realment publicada, e executada
entre les dites parts tant folament, e fens preju
dici de tercers. E que puguen los dits confellers
o affeffors , o cafcu dells fubdelegar en loch feu
la perfona de fciencia que benviſt los fera abğ
lo fubdelegat, o fubdelegats fien tenguts feguir
efeguexquen in omnibus,&per omnia la forma
de la prefent commifsio. E que fe haja de hauer
no obſtant la dita ſubſtitucio, o fubdelegacio lo
vot deaquell, o aquells que fara, o faran la dita
fubftitucio , o fubdelegacio per que tots temps
que los dits arbitres hajen a pronunciar pronun
cien ab los vots delsdits deffus nomenats aſſeſs
fors, e cõfellers , e no menys de aquells losquals
fi vift los fera enfemps &feorfumpuxen ferpor
rogacio del dit teps deffus defignatper lo teps
que benvift los fera a fidemillorreconeixer, e
Veure los merits de la dita caufa fi fera neceffas
ri. Viditvic.
2Compromes ab com
mifsio que fa fa Altefa fobre lo greus
ge pretesper lo noble don loan Cens
telles per los molins de Paterna.
Ferdinandus R. An. M. cccc. lxxxviij.
Oriole.
1.
Fo.lxiij .
A Mageftat del Senyor Rey
fobrelogreuge pofat per lo no
ble don loan Centelles fobre
los molins de Paterna per que
li ſia feta , eminiſtrada jufticia p
acte de la prefent cort de voluntat, e confentis
ment de les reprefentants aquella fa commiſsio
de la dita caufa, e greuge amoffen laume Rof
fell regēt la cacelleria , e amicer Francefch Ars
lencia, e per tercer a moffen Lois Ferrer locti
nent de Gouernador general del regne de Vas
lencia , los quals tots , o los dos de aquellsdonen,
opromulguen fentencia diffinitiua en lo dit fet,
e executen ab tot effecte aquella dins terme de
quatre melosapres publicacio del prefent acte.
En axi que lo q per ells, o los dosdells fera pros
nunciat haja forces de acte de cort fet en la pres
fent cort, e fia executatab tot effecte. E aço fien
tenguts jurar los dits arbitres depronüciar dins
lodit temps.Epromet fa Real Altefa en fa bo
na fereal que la dita commifsio no reuocara, ni
en aquella impediment alcun donara directas
ment, o indirecta,ni manara als dits arbitres res
en contrari.
2Commifsio arbitra
ria que fa la Real Mageftat fobre lo
greuge pretes per lo noble don Pere
Ramon de Vilaragut ſobre la baros
nia de Albayda.
Ferdinandus. R. anno. M. cccc. Ixxxviij.
Oriole.
I.
Tem la prefata Real Mageftat
per acte de la prefent cort ſobre
logreuge pofat per lo noble don
Pere Ramon deVilaragut fobre
lo vincle a preten tenir en la ba
ronia de Albayda : la qual fon venuda per lo
ferenifsimo Senyor Reydon loan pare de fa
Real Altefa al Reuerendiffimo Cardenal de
Sanctiquatre bisbe de Leyda volent ho dir ſe
gons en lo dit greuge es contengut, perexpedi
cio dela jufticia comet la dita caufa, e greuge a
moffen laume Roffell,regent la căcelleria de fa
Altefa, c a micer Frances Artes doctor en leys
habitadors de la ciutat de Valencia . E per
tercer lo loctinent general de Gouernador del
regne de Valencia.En axique los tres,o los dos
de aquells
 Fori Valentie
de aquells pronuncien fentencia diffinitiua enlo
dit fet, enegoci hoyt lo fifch del dit fenyor rey,
caquells de qui fia interes , e facen jufticia ſobre
lo dit greuge, e lo per ells pronunciat dedueix
quen a execucio. E la qual pronunciacio hajen
a fer dins terme de quatre mefos , e cõtinuamēt
' contadors apres publicacio del preſent acte.En
axi que lo que per ells fera pronunciat haja for
ces,e effecte de acte fet en la preſent cort . Ejus
ren los dits arbitres dins lo dit temps pronuciar
en ladita caufa . E promet fa real Mageftat que
la dita comifsio no reuocara , ni als dits arbitres
directament , o indirecta empaig algun donas
*ra ni permetra effer donat , ni manara fa alta fes
nyoria effer fet lo contrari . Vidit.vic.
Concordia capitula
da, e declaracio feta per acte de cort ens
tre la Mageftat Real, e los crehedors de
la baronia de Arenos.
Ferdinandus R. anno. M. cccc. lxxxviij.
Oriole.
I.
A Mageftat del Senyor Rey
benauenturadament regnant te
plena noticia com la baronia de
Arenos,en la qual fon los lochs
eviles de jus en la preſent capi
tulacio fpecificades y defignats y confrontats
era tenguda per don lacme de Arago, c de dos
na Elionor muller de aquell, e encara per altres
qui pretenien tenir dret de proprietat en aqlla,
la qual baronia, e tots los lochs de jus nomenats
foren adquifits, e guanyats al fenyor Rey don
Ioan pare feu de infinida recordacio per la noto
ria rebellio, e crim de lefa Mageftat,per los des
tenidors, e poffehidors comefos e perpetrats.E
perço lo dit fenyor rey , fenyor e proprietari de
tota la dita baronia, e lochs de aqlla , de tota ağı
lla baronia fonch feta donacio a don Alfonfo
de Arago fill de aqll en tant q lodit don Alfon
fo perlodit titol de donacio, e qualfeuol altre ſe
dehia fenyor de la dita baronia de Arenos : loğl
no pogue hauer la poffefsio de la dita baronia fi
no pagant lo que concorda, e paga a la ciutat de
Valencia:la qual ab fes propries defpefes de ma
dels rebetles hague , e cobra, e reduhi a la fideli
tat de la real Mageftat la dita baronia de Ares
nos, e lochs de aqlla : la qual ciutat de Valencia
era detenidora,e poffchidora de la dita baronia
de Arenos, e dela qual pretenia effer poffchido
ra tant,e tant longament fins fos pagada de les
dites defpefes. La qual ciutat de Valecia fonch
pagada de tots ſos drets de cent milia fols q la
dita ciutat de Valencia hague, e rebe :ço esqua
ranta e cinch milia per mans del noble don Go
mez de Figueroa, e cinquanta e cinch milia per
mans de micer Miquel Dalmau per recuperas
cio, e paga dels quals lo dit noble don Gomez ,
e lo dit micer Dalmau tenen, e poffeheixen als
guns lochs de la dita baronia. È aximateix lo
noble don Gomez de Figueroa te, e poffeheix
lo loch de Toga, palguns nobles, e magnifichs
cauallers adquifit, e guanyat de mãs dels rebets
les a obediencia del fenyor Rey, e per titol que
del dit loch te dela dita real Mageftat, ço es del
dit don loan , e lo caftell, e loch, e la
Poblade Arenos,fonteguts , e poffchits per los
hereus de moffen loan de Vallterra per raho de
les defpefes fetes en coquiftar lo dit loch, eredu
hir ağlla obediencia de la real Mageftat. Eaxi
tota la dita baronia per titols de la real Mages
ftat, e per les dites defpeſes fetes per reduhir ağs
Ila a obediencia fon tengudes, e poffehides : axi
perlo hereu del dit illuftre don Alfonfo de Ara
go, com per lo nobledon Gomez de Figueroa,
com per los hereus del dit moffen Vallterra, cõ
per lo dit micer Miquel Dalmau . E jatſia los
dits detenidors, epoffchidors per drets de pos
cioritat en conquiftar, e reduhir la dita baronia,
elochs de aquella a obediencia de la Mageſtat
del fenyor Rey fe diguen pociors : empero nos
pot excloure que los verdaders crehedors axi A
percenfals com violaris,no hajen a efferpagats
1
de la dita baronia de Arenos de la proprietat, c
rendes de aquella pretenent qper les dites def
pefes fetes per reduhir a obediencia la dita baro
nia no pode effer apartats, e feparats los dits cen
fals, e violarisde no effer pagats majorment co
pretengué dels fruyts , e rèdes reebuts de la dita
1
baronia , e lochs de aqlla ſien pagades les dites
defpefes .Eperço p part dels dits crehedors fon
ſtades moltes fupplicacios en les corts generals
demanat, e fupplicant dela dita baronia effer pa
gats los cenfals , violaris e penfions de aqlls : car
pagades les dites defpefes en reduhira obedien
cia la dita baronia, e lochs de aqlla, de aqlla dis
ta baronia , e lochs de aqlla hauien a effer pagats
los dits cenfals , e violaris, de que la Real Mage
ſtat hauent plena noticia de tot lo dit fet, e dels
credits, e dels greuges pofats per caufa de aqlls,
aqualfeuol confifcacio feta de la dita baronia,
o drets
1
 in extrauaganti.
o drets adquifits en aqlla no podia effer fet en
prejuhi dels dits crehedors qui ans de la dita re
betlio qui ja tenien en fequeftre la dita baronia
per effer pagats de fos credits, e axi feta inalie
nable:perço ab acte de la prefent cort vfant de
plenaria poteftat, e de tot loqco a rey, e fenyor
pot vfar, e fer: encara que tinga noticia de la dis
ta baronia, e lochs de aqlla effer alienats , e traf
portats per lodit Reydon loan, conformantſe
ab la jufticia declara,vol, eli plau, ces content
que per los dits crehedors fien pagats docents
milia fols: los quals pagats fegons fera concors
dat fia liurada la dita baronia,e lochs de aquella
als dits crehedors en paga, cſatisfactio dels dits
credits, e per dar pus clara intelligencia del fet
es atorgatabacte de la prefent cort per la fors
ma feguet. Plau al fenyor Rey. Vidit vic.
De codem .
II.
A Mageftat del fenyor Rey
de volutat de la prefent cort ge
neral , cab acte expres deaques
Ula ferma , ordena, proucheix, e
declara que ha per be confifcats
e incorporats a fi, ea fa real cort, e a cautela de
nou confifca , e incorpora a fi, ca la dita fa cort
lesviles, clochs , e caftells , e baronia de Arenos,
çoesde vila Fermoſa,çucayna, Vilamaleffa, Lu
dient,Toga ,Spadella ,Vallat, Torrechiua , Arc
nos,c la Pobla,ab tots fos termes ,territoris , jus
rifdictios ciuils, e criminals altes, e baixes , me,
res,emixts imperis ,pminencies ,prerogatiues ,c
libertats , rendes , drets,fruyts, emolumēts , cob
uencions de aqlls ab totes les heretats , poffef,
fions,ecofes en aquelles, edins aqlles fituades,
ccõprefes abtot plen domini , e fenyoria fegõs
que pus amplament fe tenien ,epoffchien ,tenir,
epoffchir fe deuien , e podienper don lacme de
Arago, e predeceffors deağll, e o qualfeuol fes
nyors en, e de la dita baronia , e lochs , viles,ca,
ftells fobredits per la notoria rebellio del dit do
Iacme de Arago , e dona Elionor fa muller, e do
lacme , don loan,don Pedro ,dona Elionor, do
na Catherina , dona loana, e altres fills, e filles
dels deffus dits cõjuges per qualfeuol titols, cau
fes, e rahons a ells deffus dits , o qualfeuol de as
quells pertanyents, e pertanyer podets en qual
feuol manera : los quals,e les quals fonfituats en
regne de Valencia , e fon limitats ,termenats , e
confrontats fegons fe fegueix.E primeramet la
vila deVilafermofa affrōta ab terres, e termés
Fo.lxiiij .
del loch de Cortes del dit regne de Valencia, e
ab terres, e termes del port de Mingalbo del re
gne de Arago. Item lo caftell, e loch de la Pos
bla de Arenos affronten ab terres, e termés del
dit loch de Cortes, e del loch de Olba , ede Vis
lanoua , e de la Font de la Reyna, e de Pina del
dit regne de Valècia, e de fant Agoſti aldea de
la comunitat de Terol. Item lo loch de Torre
chiua affrõta ab terres, e termens dels lochs de
Tormo , e de Torralba, e de Toga del regne de
Valecia. Ite lo dit loch de Toga affrota ab ters
res, etermens del loch de Argilita , é de Torres
chiua, e de Ludient, ede Vallat, del dit regne de
Valencia . Itělo loch de Spadella affrõta ab ter
res e termes dels dits lochs de Argelita, e deTo
ga Ayoder,e Fanzara , e dela Alcudia del dit re
gne de Valecia. Item lo loch de Vallat affrōta
ab terres , e termes dels lochs de Toga, e de Spa
della ,Fanzara de la Alcudia, e de Argelita del
dit regne de Valencia. Item lo lochde Ludiet
affronta ab terres, e termens dela Alcora de La
cena, e de Argilita deffus dits. Item lo caftell,
eloch de Vilamaleffa affronta ab terres , e ters
mens de Lucena ,e de Vilafermofa , e deçuçay,
na deffus dits. Item lo loch de çucayna affron
ta ab terres, c termes de Vilafermofa , e de Ara
nyol, e Montanejos del dit regne de Valencia.
Volentque loprefent acte de cort a fguart dela
dita confifcacio fia haut per fentencia de confif
cacio co conſte a la Mageftat real notoriament
deles caufes,per les quals es fundada la dita con
fifcacio. Ea major cautela ab la prefent fenten
cia declara effer cas, e loch de confifcacio , e axi
confiſca, cincorpora les dites terres fegos deffus
es dit a fon patrimoni, e corona reals. Plau al
Vidit vic.
fenyor Rey.
De codem .
III.
Lo dit fenyor Rey ab acte de la di
ta prefent cort expreffament reuo
ca caffa, e annulla , e declara, e ha p
reuocades, caffes, e nulles totes, e
qualfeuol donacions,gracies, alienacions, vendi
cions,cefsios ,e tranſportacios , en qualfeuol ma
nera, e forma fetes , e atorgades per la Mageftat
dela dita baronia de Arenos,eVilafermofa, cas
ſtells ,viles, e lochs,termes , e territoris , heretats,
e poffefsions fobredits al illuftre don Alfonfo
de Arago fill feu , coals hauetcaufa de aquell a
don Gomez Suarez de Figueroa, camoffen Be
renguer mercader, co Anna Elionor mullerde
aquell
 Fori
aquell com afenyors del dit loch de Argelita , e
an Domingo , can loan Cathala , e a altres quals
feuol perfones com anullament , e inualida fes
tes, e atorgades per effer ftades fetes, e atorga
des en prejuhi , e derogacio dels crehedors del
dit do lacme , e de fa muller, e viles, e lochs def
fus dits, e per effer a inftancia de aquells ſtats pri
mer offerts , e affixes a la cort de la gouernacio
de la ciutat , e regne deValencia & aliàs. Plau al
Vidit vic.
Senyor Rey.
De codem.
IIII.
Per femblant lo dit Senyor Rey
reuoca, caſſa , e annulla, e o declas
ra effer nulles, e caffos ab acte dela
dita Cort tots, e qualfeuol teſtas
ments, codicils, e vltimes difpoficions , donas
cions,ceſsions,aſsignacions,refignacions, egra
cies ques deyen fer fetes, e atorgades per la egre
gia dona Yolant de Arenos quondam muller
del illuftre don Alfonfo de Arago quondam
Duch de Gandia , e Marques de Billena, axi a
moffen loande Luna, com an Pere de Luna fill
de aquell, e oa na Yolant de Tamayo muller
fua, e defcendents de aquells, o hauent caufa de
aquells com a altres qualfeuol , e tots, e fengles
actes procchiments, e enantaments en virtut de
aquells, e de qualfeuol de aquells fubfeguents
en qualfeuol manera per los quals fos vift effer
los adquifit, o adjudicat per alguna via,o mane,
ra,titol , e raho dret algu axi en poffefsio com en
proprictat com en altra qualfeuol manera pos
dentle empatchar directament, o indirecta taci
ta,o expreffa les execucions, e drets dels dits cre
hedors,cenfaliſtes , e violariſtestenints , e hauēts
fpecials obligacions axi fobre los dits caftells,
viles,c lochs, caltres cofes fobredites ab fermes
cobligacios, o carregamêts del dit don lacme, e
muller de aqll, efeñors altres fobredits pdecefs
fors lurs coper les vniuerfitats, e fingulars dels
dits lochs,e viles ab fermes, e licencies dels dits
fenyors, eque tots, e cafcun dels actes, etitols de
qualfeuol natura fobredits , e deſignats fie hauts
expreffos, ekalendats en lo prefent acte axi co
fi de verbo ad verbum en aquella foffen inferts
declarant a cautela los cenfals de tots aqlls cre
hedors que troben effer ftats pagats de les pens
fions de lurs cenfals, eo hauer inftades les execu
. cions contra lo dit don lacme, e les dites vniuer
fitats,e qualfeuol de aquelles de cinquanta anys
ença deure effer tant folament pagats: los quals
Valentie
parifica , e eguala entre fi fens differencia alguna
en dretde prioritat, epocioritat, e tots e qualfe
uolaltres efferne totalmant exclufos . E per que
nenguns dels crehedors de la dita baronia axi
fobre rendes de fenyor com fobre les vniuerfis
tats de les condicions , e qualitats propdites no
fien fupplantades per ignorancia, e inaduertens
cia en lurs drets, e actions, declara, e ordena, e
manames lo dit Senyor Rey ab acte de la dita
cort que en les ciutats de Valencia , e Xatiua, e
vila de Caftello dela Plana ab veu de publiques
crides haja effernotificat , e intimat q totes,e ql,
feuol perfones tenintscenfals , violaris , o cartes
ab refponfio de interes enla dita baronia de Are
nos viles, clochs , e caftells de aquella axi en ren
des de fenyors com en les vniuerfitats de ağlla
hajen a fer exhibifio, e ocular oftefio dins tren
ta jorns apres publicacio de les dites crides de
tots fos titols, cartes, e actes autentichs, e fe fa
hents dels originals carregaments dels dits cen
fals, violaris, ecartes derefponfio ab interes ab
compliment de titols dins la ciutat de Valencia
enma,epoder de aquell, o aquells qui en les dis
tes crides feran defignats ab cominacio que paf
fat lo dit temps no fien admefos a poder ni deu
renenguna cofa demanar: ans tots lurs drets , e
actions de aquella hora auant los fien exclufos.
Plau al Senyor Rey. Vidit vic.
|
De eodem:
V. "
Lo dit Senyorrey per lo matex acte
de cort de fa certa fciencia, e de fos
drets be certificat deliberadament , c
expreffa ven tranffereix, cedeix, e re
nuncia tota ladita baronia,viles,lochs , caſtells, e
termés, juriſdictiõs,drets e redes, e altres cofes
totes, efengles deffus dites, e defignades, e fes
gons deffus confrontades , e limitades, e qualfes
uol drets que a fa Senyoria en les dites coles has
jenpertangut, e pertanguen per qualfeuol via,
manera,titol, e raho volent aqlls fien aci hauts
per expreffos , defignats , e kalendats , e inſerts
de verbo ad verbu per fi, epfos fucceffors qual
feuol Reys de Arago, e de Valencia al noble
don Ioan Centelles ,moffen Ioan Pardo, moſſen
Luis Crespi Valldaura , moffen Bernat Almu ,
nia en fon nom propri : e com a procurador de
loanot de fent Feliu, moffen loan Olzina, en
Bernat de Penaroja, moffen Vicent Penaroja,
moffen lacme, e moffen Francefch Penaroja,en
Nicolau Pujades, e en loan Ferragut, een Lois
Collar

in extrauaganti.
Collar notari procurador del fill, e hereu den
Ioan de Vallterra quondam, micer Eximeno
Ros procurador de lacme Montull de Vilas
real, moffen Luis loffre procurador dels hereus
de moffen Frexinet, moffen Franci Crefpi pro
curador de moffen Vicent Fachs , e altres qui
aquells reconeixeran apres effer participants en
lo pagament del preu de la prefent venda . Em
pero ab lo carrech dels cenfals , e violaris quels
dits crehedors hi han. Y aço per preu de dos
cents milia fol's moneda reals de Valencia, los
quals fe han a pagar a la Mageftat del Senyor
Rey, o aqui fa Mageftat volra,manara, e ordes
E encara mes declara nengunes altres
quantitats deure ni poder fe demanar als dits
crchedors,compradors, o a la dita baronia , vni
uerfitats, o habitadors de aquella per perfones,
e vniuerfitats algunes enfatiſfactio de deſpeſes
qualfeuol fetes en, e per la recuperacio, e detens
·
cio deffus dites. Plau al fenyor Rey. Vidit
vicecancellarius.
De codem.
VI.
A qual venda , tranfportacio,
cefsio, e renunciacio vol, e des
clara lo dit Senyor Rey fia ens
ļ
tefa, e axi ordenada , e eftefa per
lo protonotari los preſents as
Etes teftificant, e publicant en la prefent cort en
franqua de dret de fagellals ditscrehedors, com
pradors en publica forma liurada ab totes aque,
Iles claufules , renunciacions , e obligacions que
fien cautes, eneceffaries a tanta, e complida vas
liditat, fermetat de aquella,c feguretat dels dits
crehedors. E atorga, e dona facultat lo dit Ses
nyor als dits compradors que per propria aus
étoritat pagat lo dit preu puixen pendres la pof
fefsio de la dita baronia ,caftells, vilcs , c lochs , c
cofes deffus dites, e mana a pena de deu milia
florins dels contrafahents exigidors que tots, e
qualfeuol alcayts, fotalcayts, batles, jufticies,
jurats, alamins, e officials altres,e als habitadors
en aquells, eaquelles , e qualfeuol altres perfos
nes a qui fe efguarda en qualfeuol manera no fas
cen, ni fer attenten, ni prefumeix quen, ni cons
fenten a aqlls dits crehedors contradictio algu
na ans aquella los leixen pendre els liuren,e pres
ften los fagraments , e homenatges de fidelitat
que a fenyors de aquells ſe folien preſtar en la
pus vtilpertinent, e cauta forma que fer fe puga
Fo.lxv.
declarant enlo dit acte tots, e cafcun de aquells
effer delliures, e abfolts de qualfeuol altres juras
ments, chomenatges que preftats hagueffen ala
ciutat de Valencia, edon Gomes Suarez de Fis
gueroa, ea micer Miquel Dalmau ,e a don AI,
fonfo de Arago, o qualfeuol altre hauent cauſa
de aquella moffen loan de Vallterra quondam
coafos hereus, o qualfeuol altres hauent cauſa,
odret de aqlls.E fi per la deffus dita forma , oma
nera nos podia hauer la vacua poffefsio dela dita
baronia,vila, lochs, e caftells defignats de aques
Ila. En tal cars la Mag. del fenyor Reyfia tens
gut, e de prefent fe obliga mijançant jurament
liurar la poffefsio de la dita baronia, vila, lochs ,
caftells de aquella vacua,e expedita als dits cre
hedors dins terme de vint dies francamet detos
tes defpefes,e fia en facultat dels crehedors eles
gir aqlla via que mes volran, lo qual terme cors
rega de la hora auant quefera feta requeſta a hu
de fos officials aquells qlos dits crehedors alcs
dites cofes deputar, e elegir volran, e elegiran
perhauer la dita poffefsio ,lo qual official, o offi
cials encorreguen en penade deu miliaflorins lo
contrari fahent. Plau al fenyor Rey. Vidit
vicecancellarius.
De codem.
VII.
Com los dits doscents milia fol's
preu dela fobredita venda ſe hajen
a beſtraure, e pagar per alguns dels
dits crehedors ağlls hauent a trau
re, chauer axi pervia de carregaments de cen
fals fahedors fobre los bens propris com per via
devendes de altres cenfals feuspropris, & alias
per poder fupplir a la dita quantitat. E no feria
deguda cofa ni jufta a ells que a lur carrech ſe
hagueffen a comptar les penfions, e perdues de
aqlls. Per tal declara , e ordena lo dit fenyor per
acte de la dita cort que dels dits doscents milia
fols per los fobredits crehedors preu de la dita
baronia , e cofes deffus dites pagadors en la fors
ma, e manera deſſus dita aquells quils pagaran , c
o en lo pagament de aquells participaran per la
part a cafcu contingent hajen a recbre, e has
uerne refponfio, e juft interesa raho de quinze
milia fots per miller de fol's cafcun any de
fruyts,rendes, emolumets, e obuencios, e pcytes
de la baronia , viles, e lochs deffus dits , primer, c
ans de qualfeuol altre pagament que de aquells
fer fe puga. Eaxi les defpefes que fetes haus
ran per raho deles vendes, e carregaments dels
li cenfals
 Fori Valentie
cenfals deffus dits de nou per ell venedors ,o cas
rregadors , capres les defpefes , e falaris de jus
defignadors e fpecificadors :e q la demefia , ore
fta de les rendes , e fruyts e peytes deffusdites q
fera feta deductio de les dites quantitats ſe has
ja a conuertir pfou e per liura entre tots los dits
crehedors per les penfions annualment deuedo
res dels feus cenfals, e violaris q tenen fobre les
rendes axi be de fenyor com fobre les dites vnis
uerfitats. Plau al fenyor Rey. Vidit vic.
De codem.
VIII.
A cautela ,e encara declarant , e dis
fcernint lo dit feñor ab lo fobredit
mateix acte de cort los fobredits
don loan Centelles , moffen loan
Pardo,motfen Luis Crefpi Valldaura , moſſen
Bernat Almunia en fon nom propri , ecoa procu
rador de loanot de fanct Feliu ,moffen loan Ol
zina,en Bernat de Penaroja ,moffenVicēt , moſ
fen lacme ,e moffen Francefch Penaroja , en Nis
colau Pujades ,en loan Ferragut , een Luis Cos
llar notari procurador del fill, e hereu den loan
de Vallterra quonda , micer Eximeno Rospros
curador den lacme Montull de Vilareal , mof,
fen Luis loffre procurador dels hereus de mof
fen Frexinet, moffen Franci Crefpiprocurador
de moffen Vicent Fachs ,crchedors q beftraure ,
e pagar deuen les fobredites quãtitats effer pris
mers, co pociors per aquelles q qualfeuol dels
crehedors dela dita baronia viles ,lochs , evniuer
fitats, e fingulars deağlla , e dels dits don lacme ,
e fa muller, e altres fenyors predeceffors lurs, e
perfemblant per les penfions corredores per to
ta aqlla quãtitat a raho de quinze milia fol'sper
miller de fots, los quals a cautela fuccehir vol , c
declara en tots los drets, e actions axi del dit fes
nyor Rey com de la dita ciutat , e del hereu de
moſſen Vallterra ,e de la comunitat de Terol , e
altres participants en la conquefta , o conqueftes
de la dita baronia , e per raho de aquella , e encas
ra del illuftre don Álfonfo de Arago , e de don
Gomez de Figueroa ,e micer Miquel Dalmau ,
e per femblant dels hereus fuccehidors de mofs
fen Ioan, e en Pere de Luna , e de na Yolant
de Tamayo , e de qualfeuol altres perfones has
uents caufa de aquells . Plau al Senyor Rey.
Vidit vicecancellarius.
De codem.
IX.
Mpero entes, e declarat que pertant
temps quant la dita quantitat ſtara en
E la manera deffus dita per aquells be
ftreta,e pagada execucio no puixa effer feta per
via alguna en la baronia, viles ,e lochs fobredits,
vniuerfitats,habitadors , e fingulars de aqlls per
nenguns dels crehedors de qualfeuol codicio, e
fpecie fien fino ab voluntat, e confentiment dels
crehedors qui hauran beftret la dita quantitat
dels dits doscents milia fol's deffus dits axi beg
los crchedors de la dita baronia, e lochs de aqlla
co deles vniuerfitats, e aljamesdels lochs de ağs
lla. En axi que aquells per hauer comprat de la
Mageftat Real les dites vila, e lochs : cper effer
detenidors e poffehidors de aquells no puixen
effer impetits, e demanats ne en nenguna mas
nera conuenguts per les penfions degudes, e des
uedores dels dits cenfals,eviolaris.Plau al fe
Viditvicecancellarius.
nyor Rey.
De codem.
X.
Que los crehedors fobredits beftra
hent la dita quätitat, e lurs hereus en
foncars, co , pcuradors de aĝlls tots
concordantment hajen poder, e facultat fegons
qab lo prefent acte de cort fe los dona, catorga
qab auctoritat de aqlla puguen vendre, e alies
nar, cedir, e tranfportar la dita baronia , viles,
lochs, caftells, termens , ecofes totes,e qualfeuol
deffus dites axi entre fi co a altres qualfeuol per
fones conjunctamēt ,o departida en aqlla forma
e manera ğ a ells feraviftpuix fia al mes donant
per mija de crida publica ,e encãt en la ciutat de
Valencia per trenta dies peremptoriament cos
ptadors, fahedors ab les defignacions generals,
cparticulars determēs, e territoris , e limitacions
de mollons, fites, ebogues, e juriſdictions altes,
e baixes , ciuils,e criminals,mers, e mixtes impe
ris,preheminencies , e perrogatiues , e libertats ja
deffus dits, edefignats, eo fegons pus amplamet
los feñors dela dita baronia,caftells, viles,c lochs
fobredits tenien, hauien, e poffchien: exercir, tes
nir,hauer,poffehir, cexercir,folien, deuien , c pos
dien ab expreffes encara reparticions entre les
dites viles , clochs, o cõpradors de ağlles de tots
los cenfals ,e violaris damunt dits exemints ,e lis
berats los vns dels altres de tota manera de obli
gacio directa real ,perfonal , o ypothecariaſi, e
comes expedient , e viſt losfera, les quals vēdes
c partis
1
 in extrauaganti .
eparticions, cactes per aqlls fahedors envirtut
delprefent poder hajen, etinguen tanta validis
tat, fermetat, e efficacia quãta ſideſignadamět e
expreffa en,ep loprefent acte de cort foffen fets
e fetes, e ab auctoritat de aquella, e que los dits
crchedors qui de preſent compren en les dites
vendes, alienacions , e particions, eregoneixen
ces que faran conjunctament, o feparadano fien
tenguts de cuictio fino tant folament per lurs
fets, e contractes propris. Plau al Senyor
Vidit vic.
Rey.
De codem.
XI.
Eclara mes lo dit Senyor per a
te de la dita prefent cort tots
& frons dels dits altres de manera qfien tots egua
los crehedors deffus dits en les
rendes, fruyts, drets, e emolus
mets, e obuencions a fenyor pers
tanyents les penfions dels quals venen, e incum
ben a pagar a part de fenyor de la baronia, vis
les,e lochs de aquella effer,e deure effer tots ens
trefi eguals en drets, e no pociors, ne primers
vns que altres. E per tant les quãtitats procchis
dores deles redes, e cofes fobredites deure effer
repartides per fou, e per liura fegons les annues
penfions de lurs cenfals,feta la deffus dita dedu
tio de les penfions del preu dels dits doscents'
milia, e dels falaris, e deſpeſes deſignats per tots
los prefents actes, e lo preu , o preus de la dita'
baronia, caftells,viles , e lochs.E en cars de ven,
da , e vendes fahedores fegons dit es deure eſſer
repartides per fou, e per liura entre tots los dits
crehedors en rendes de fenyor juxta los preus
de lurs cenfals, eviolaris que extincts ni exclus
fos no fien per les rahons deffus dites. Plau al
Vidit vic.
fenyor Rey.
De codem.
XII.
Per quant alguns dels dits cres
hedors durant la detencio de la
dita baronia en mans , e poder de
la dita ciutat de Valencia , encas
ra abans en temps que aquella ftaua fequeftra,
da abprouifions Reals a inftancia dels matei
xos crehedors fe han fet pagarab prouifions,
e letres del dit Senyor Rey algunes quantis
tats en compte, e rata de fes penfions, co pros
prietats de cenfals, e violaris en cuident prejuhi
dels altres crehedors qui ab aqueft nofon eftats
Fo.lxvj.
parificats,niegualats per tant declara lo dit Se
nyor Reyfemblantment que tots, e caſcun de
aquells hajen a pendre en compte de lursparts
de penſions tant quant les ne deura venir, e to
cara en cars de vendicio de la dita baronia del
preu, e preus de aquella feta primer deductio
deles proprietats dels credits de tots los dits
crehedors , efi tanta part nols ne recaura ne res
caure dels dits preus de les vendes deura quant
es lo que ells, è cafcu dells reebut hauran com
dit es, comptat fou per liura per reparticio en
tre tots fahedora ental cars hajen a pendre en
compte de les forts principals de lurs cenfals , e
violaris aquella demefia del que per ells recbut
fia eftat, comptat fou per liura fegons les pens
lats enla dita reparticio, e no fia vift effer auans
tajats los vns mes quels altres. Plau al Se
nyorRey. Vidit vic.
De codem.
XIII.
Com les vendes, e concordies de re
particions de la dita baronia caftells,
viles, e lochs , ecofes deffus defigna
des puguen reebre no folament algu
na mas encara longa dilacio per moltes cauſes, e
refpectes de difficultats que occorrer poden en
tal negociacio declara per tant la dita Mages
ftat del dit fenyor rey ab lo dit prefent acte de
cortque entretant que les dites vendes,e repars.
ticions no feran concordades, e fetes los crehes
dors beftrahents los dits doscents milia fol's ha
jen, e tinguen lo regiment,e adminiſtracio, e pro
curacio de la dita baronia ab amplifsima, e bas
ſtant poteftat per fi, oper fubftituhits feus ele
gint entre ells hu , o dos, o los que benviſt los
Tia cöftituhint los falari cafcun any, comptant
per prorata del temps que lo dit carrech tens
dran, efi bonament concordar nofen poran en
tal cars conuocats tots los crehedors que be
ftret hauran la dita quantitat a inftancia de qual
feuol dells en lo loch per aquell defignador los
prefents dels qui citats de Valencia feran en cõ,
tumacia dels abfents preftants primer iurament
de votar fegons deus, efes confciencies hajen
a fer electio en cafcun any de les dites vna , o
dos perfones pus fufficients dells mateix pera
la dita procuracioque de any en any fe hajen
a mudar los dits procuradors per la vna de les
formes deffus dites. Plau al Senyor Rey.
Vidit vicecancellarius.
Lin De

Fori Valentie
De codem.
XIIII.
Que axi lo dit falari com altres
qualfeuol falaris de alcayts , offis
cials , e perfones aptes , aduocats , e
procuradors elets defpefes vtils , c
neceffaries puixentatchar ,e pagar, e fer los dits
adminiftradors , e regidors , e procuradors qui
feran per fes anyades fegons dit es:e que tot co,
equant, e qualfeuol fia , los haja aeffer admes , c
pres en cõpte per los altres crehedors enfemps
beftrahents com deſſus es deſignat ans , e pris
mer de qualfeuol altres partides , e pagaments , e
lo que reftara del reebut per aquells fia repar
tit entre tots los crehedors fegons damunt dit
es per fou, eper liura . Plau al Senyor Rey.
Vidit vic.
De codem.
XV.
Tem per quant la dita baronia
de Arenos , e lochs de aquella fon
deprefent detenguts per altri , e
es juft, e rahonable que aquells
qui la detene, e poffeheixen puix
hana reftituhir la poffefsio de aquella fien pas
gats del que degut los esper los vaffalls. Perço
proueheix lodit Senyor Rey ab acte de la pres
fent Cort que en lo liurament de la poffefsio de
la dita baronia fien viſts, e examinats , e cõptats
quins, equals deutes fon deguts a fenyor en axi
que feta verificacio dels deutes deguts per los
dits vaffalls totslos deutes que feran confeffats
per los dits vaffalls eifer deguts als dits poffes
hidors os moftraran deguts ab cartes publiques
fien a aquells pagats dins temps de fis mefes
primer vinents per los dits crehedors , e per la di
ta verificacio de deutes fahedora nos puixa res
tardar lo liurament de poffefsio .
Plau al Ses
Vidit vic.
nyor Rey.
De codem .
XVI.
Tem per quant los detenidors,
e poffehidors dela dita baronia,c
lochs de ağlla facilmēt vltra los
dits doscents milia fols q fe han
a pagarper los dits crehedors po
rien demanar defpefes , o milloraments fets en
los dits lochsaxide augmentacio de pobladors
com en cafes de Senyors, e altres lochs, orts,
camps, e vinyes a fenyor pertanyents , o altres
1
do
qualfeuol defpefes que ells pretenguen hauer
CU
fetper qualfeuol via , o raho,no puixen demanar
La
ne per la dita raho vfar de retencio alguna dels
dits lochs ans tota audiencia ſobre les dites cos 0
fes los fia denegada, ep la dita raho la dita pofs
fefsio als dits crehedors donadora nols fia des
tardada . Plau al Senyor Rey. Vidit vic.
De codem.
XVII.
Tempquat los doscēts milia fofs
fe han a pagar, los cent milia fol's
de comptants, e los altres cent mi
lia en cenfals bons, e fegurs fegons
que volran los dits chrehedors.Perço plau al fe
nyor rey q fet depofit dels dits cent milia fol's
odoscents milia fol's en poder del Gouernador
del regne de Valencia que de continent fia liura
da la poffefsio de la dita baronia de Arenos als
dits crehedors , e perfones deffus nomenades als
quals fi era fet contraft enla apprehenfio de pof
fefsio que en tal cars lo Gouernador, o loctis
nent de aqll fens algunes defpefes dels dits cre
hedors a fola inftancia dels dits crehedors fens
altra coneixença de caufa fia encontinent liuras
|
da als dits crehedors la poffefsio vacua, e cxpes
dita de la dita baronia, c lochs : los quals en pos
der de la Real Mageftat juren feruar lo prefent
capitol, e fien tenguts a les penes damunt dites
de deu milia florinsfilo cotrari faran.Plau al !
Vidit vic.
Senyor Rey.
De codem.
XVIII.
Tem per que no feria jufta cofa q
per alguns delscrehedors fienpro
curats los fets de tots, e los tres
W
balls, e defpefes redundaſſen tant
folamet a carrech dels procurats
com dit es les dites cofes a vtilitat comuna, e
vniuerfal. Per tant proueheix ,e declara lo dit fe 2
nyor per lo mateix acte de cort que fi la dita u
.
baronia fera detenguda per tant temps en pos
t
der dels crehedors, compradors deffus dits que
de les rendes, drets, e emoluments , e obuen
cions de la ditabaronia, deduhides les penfions,
e defpefes dels dits doscēts milia fols, c los fala (
ris, e defpefes,vtils,e neceffaries deffus defigna B
des baſten a major ſumma . En tal cars del rea C
1800
ftant fe hajen a pagar les defpefes ques adueras g
ran mijançant juramentpertots los dits crehes 2
dors
 in extrauaganti .
dors effer ftades per ells fetes en eper la profes
cucio dels plets, e execucions contra lo dit don
Jacme, e altres per raho dela dita baronia, e dels
dits cenfals e credits lurs: collocant emperò pri
mer en orde les de aqlls qui en lesprefentscorts
han refidit, e en les cortsde Sanct Mattheu vlti
mament celebrades refidiren per profecucio de
les dites cofes. E fi fera cars que ans de effer pa
gats de les dites rendes, e cofes cõ dit es la dita
baronia feria venuda per los dits crehedors cos
pradors,deduhit lo pagamet de les forts princi
pals dels cefals a carrech de fenyor incumbints
a pagar fien dela refta del preu pagats los deffus
dits per lo dit orde graduats. Eapres feta dedu
Єtio deles dites defpefes lo qreftara fia cõuertit
en pagamêts deles penfios de aqlls fegos deffus
es dit, e declarat. Plau al feñor rey.Vidit vic.
De codem.
XIX.
Tem declara mes auat la Mageftat
del fenyor Rey los dits crchedors
no deure ni poder demanar quantis
tats algunes per la primera ni ſegos
na conquefta de dita baronia, ni lochs de aque
lla:axi per la ciutat de Valencia, com encara
per lo Duch, ni per los hauents caufa de aquell
ni per micer Dalmau, don Gomez de Figueroa
com encara los hauets dret per moffen Vallters
ra, com encara la comunitat de Terol, ni perfos
na altra alguna de qualfeuol fpeciey condicio
fien com no proceheixca de jufticia, ni raho als
guna,caxi ho declara p lo prefent acte de cort.
Viditvic.
Plau al fenyor Rey.
De codem.
XX.
Perquant per los preſents capitols
es vilt effer fet pagament als dits
crchedors dels cenfals, e violaris q
tenen fobre la baronia de Arenos,
axiacarrechderendes de fenyorcom deles vni
uerfitats, caljames perla venda ,o vendes fahes
dora,o fahedores per los dits crehedors dela di
ta baronia, e lochs de aquella. Plau al fenyor
Rey per lo prefent acte de cort que no fia fet,
ni caufat prejuhi als dits crehedors en les cuis
Etions, e menysfalliments a aquells promefos
per qualfeuol perfones en les compres de lurs
cenfals, e violaris, o qui en altra qualfeuoltin
guen regres de cuictions , e menysfalliments
a les quals cuictions, e menysfalliments per
Fo.lxvij.
loprefent acte no fia fet ni caufatprejuhi algu.
Plau alfenyor Rey. Vidit vicecancellarius.
De codem.
XXI.
Tem com ab acte de la prefent
cort fia dada facultat als dits cre
hedors pagats los doſcents milia
fol's , aquells quils pagaran, e o
participaran effer primers, e pos
ciors en la dita baronia, regiment,e adminiftras
cio de ağlla. Perço vol lo fenyor Rey abacte
de la prefent cort que los dits crehedors quipas
gara los dits dofcets milia fol's,tinguen los dits
drets, e fenyoria. E cafcun crehedor qui volra
contribuhir en paga delsdofcents milia fol's per
la quantitat qpagara tinga los dits drets : puix
empo pague fet milia cinchcents fol's, e de aqui
en fus per lo q li tocara per fou e per liura, e no
menys en la proprietat dels dits doscents milia
fol's, egualantfe fi volra ab los altres crehedors
qui hauran pagat: e aço dins fexanta dies apres
feta la crida. Plau al fenyor rey. Vidit vic.
De codem.
XXII.
Es auant plau ala Mageftat del dit
alt fenyor Rey, evol expreffamet
que alteps q los diners deffus dits
M
preu dela ditabaronia feran pagats
e depofats en la forma que per los prefents capi
tols es ja difpoft, e ordenat q de fet als dits cres
hedorsfenyors dela dita baronia los fien liurats
tots lostitols, drets e actions fi alguns feran, o
tendran los qui primer aqlla baronia tenie, e pof
ſchien , e lochs de aqlla axi per lo dit illuftrifsi
mo don Alfonfo, o hauets caufa de ağlls micer
Miquel Dalmau co per don Gomez de Figue
roa,e los hereus de moffen Vallterra, e o altres
qualfeuol hauent dret algu : los quals dits titols
ecartes hajen a recuperar los officials de fa Als
tefa,e liurar los als dits crehedors co dites : e per
hauer,e reftituhir aqlls puixen effer copellits, e
forçats per los dits officials. Plau al fenyor
Vidit vicecancellarius.
Rey.
De codem.
XXIII.
La prefata Mageftat del fenyor rey
ſemblantment a major cautela aba
&e de la prefent cort, e de voluntat
t
de aquella fi, e en quant fos , o fia mes
fter de plenitut de ſa Real, e fuprema poteſtat
Ii in fuppleix
 Fori Valentie

fuppleix tots, equalfeuol defectes que fien en les dites quãtitats fins que les dites cofes fien ab

los actes deffus dits, e cofes en aquells , e qual tot effecte executades,ccomplides. Plau al
Vidit vic.
feuolde aquells contengudes , e o en cafcun de Senyor Rey.
aquells a tota, e complida fermetat, e validitat
de aquells, e a feguretat dels dits crehedors , e Yo el Rey.

o de aquells que fe efguarda , e pertany perta

nyer, o fguardar fe pot conjunctament , o des
Offerta feta a la Ma
partida en alguna manera , no obſtants qualfes

uolfurs,actes de cort,pracmatiques , fanctions , geftat del Senyor rey per los tres bras

priuilegis , vfos, coftums , e libertats del fobres ços del regne de Valencia, ço es Ecs
clefiaftich, Militar, e Real contengus
dit regne de Valencia lo contrari , o altrament

difponents en alguna manera als quals, ca les da en los capitols feguents.

quals lo dit Senyor de voluntat expreffa de la

dita Cort quant a les dites cofes , e a caſcuna de Ferdinandus R. An. M. cccc. Ixxxviij.
Oriole.
aquelles vol,difpon , e ordena expreffament de
voluntat , e confentiment de la dita Cort effer

derogat tant folament per aquesta vegada. Excellentifsimo Senyor .

E
fialguns dubtes , e altercacions , o queſtions in
Os tres braços de la cort
furtien dels prefents capitols que hajen meſter

declaracio, interpretacio alguna que aquella ſe de voſtre regne de Valen

cia regraciant a voſtraAls
faça,o fe haja de fer declarar , e interpretar a tos
tefa la propoficio per as
ta vtilitat , profit , e faluetat dels dits crehedors,
edetenidors de la dita baronia , e no en altra mas quella feta en la ciutat de
Taraçona fots kalendari
nera alguna com fi expreſſament de verbo ad
de dotze del mes de Fes
verbum fos dit, exprimit , e declarat, e fpecificat
atota vtilitat , e profit dels dits crehedors . Plau brer del any Mil quatrecents huytanta quatre,

Vidit vic. per la qual fe moftra la gran affectio, e voler

alfenyor Rey.
que vra Excellencia ha haut,e ha al dit voftre re

gne volent entendre ab grancura, e diligencia

De codem .
en lo ben auenir de aquell, e fer rahoa voftres
XXIIII. fubdits, e vaffalls, econferuar los en juſticia jat

Promet lo dit Senyor Rey per fi, fia la dita cort no fia huy en punt de pendre fi, e

e per los fucceffors feus Reys en conclufio com encara reften moltes cofes a pro "
fa bona fe Real, e jura a noſtre uchirconfiant empero de la virtuofifsima pros

Senyor Deu fobre la creu , e los ferta per voltra Altefa a la dita cort feta. Offes

fancts quatre Euangelis perfes propries mans rint que enbreu temps les dites cofes feran per
tocats que fara, curara , e dara obra, ab acaba, voftra Mageftat benignament prouehides .

ment que les cofes totes, e fengles enlos prefents Attenent que lo temps ne loch no compors

capitols, e en cafcu de aqlls contengudes feran ta que voftra Real perfona puixa de prefent as

feruades, e complides, e a degut effecte dedus turar en lo preſent regne de Valencia per los

hides, e aquelles, e a alguna de aquelles no con grans affers, e arduus negocis que a aquella oc
tra venra, ni contrafara: contravenir, o contra corren de anar en Caftella .E pofat que vos Ex
fer fara, ne confentira directament , ni indire, cellentifsimo fenyor en la dita voftra propofi

ta,tacita,ne expreffa per alguna via, cauſa, ma

& cio nofia ftada demanada fubuencio, ajuda, ofer

nera, oraho , e haura aquelles per fermes, eagras uiralgu dediners. Vehent empero los dits tres

dables fots obligacio dels bens de la regia cort. braços la execucio de la affectio en la dita pros

Eplau al dit Senyor Rey que fialgun em poficio demoſtrada. E vehent encara que voftra

paig, o contradictio cra fet en les dites cofes per real Mageftat de continu fal grandifsimes des

los quals lo contengut enlo prefent acte de cort ſpeſes en actes virtuofos, e de gran catholich, e
no fos executat, eo portat a execucio que los potentifsim rey, e feñor debellant los enemichs

clauaris, e receptors del donatiu, e offerta fets a de la fancta fe catholica, e ftirpant la ſecta Mas

fa Excellencia no fien tenguts pagar, o donar hometica en manera q lo nom de IefusSaluador

noftre
 in extrauaganti.
noftre fia tots temps reuerit, e exalçat per tot lo
mon, e encara fehent altres actes dignes de gran
difsima laor, e de indelible memoria. Dien los
dits tres braços que jatſia ells noy fien tenguts
a fer lo feruir, do, e fubuencio de jus exprellats
mas de lur bon grat, e mera liberalitat ab , e fots
expreffes condicions , e faluetats, e no fens aques
lles queper la prefent offerta, e fubuencio no fia,
o puixa effer fet prejuhi algu a furs, o priuilegis,
e libertats del regne: ne puixa effer tret en fdeuc
nidor a vs ne confequencia , e ab expreſſa cons
dicio, e proteftacio fivos Senyor atorgareu los
capitols, e ordinacions de jus inferts, e en ağſta
manera , e no en altra, nec aliàs offiren de bon
grat a vos Senyor CENT vinte cinch milia
liures moneda reals de Valecia pagadores en lo
temps que de jus ſeran defignats de les quals
cent vint e cinch milia liures fien donades , e do
na la dita cort a voſtra Real Mageftat fetanta
cinch milia liures pagadores, e fmerçadores en
la forma, e per los temps de jus fcrits. Eles res
ftants cinquanta milia liures fien conuertides en
fatisfactio, epaga dels intereffats, agreujats de
jusfcrits, e en los treballants enla prefent cort ſe
gons los fera tatchat per les perfones de jus fcri
tes.Plau al fenyor Rey. Dela Cauall.
De codem.
I.
Primerament los dits tres braços
per quant voftra Real Mageſtat
per les moltes alienacions, gracies,
munificencies, e defpefes que han
fetes los Reys predeceffors de aqlla dels drets,
rendes, e cofes de fon Real patrimoni en lo pres
fent regne de Valencia no te tals reebudes en
aquell per les quals puixa occorrer a les necefs
fitats de vostres fubdits, e vaffalls qui deſigen
feruir aquella. E per que voſtra Real Excellen
cia continuament ſe recorde dels regnicoles del
dit voftre regne. An accordat que lo deffus dit
feruir, e do a voftra Mageftat offert ſe faça en la
forma feguent, ço es qfien comprats cent milia
fol's cefals , carregats fobre lo general del regne
de Valencia.E fobre la ciutat de Valencia,e fos
bre les vostres ciutats, e viles del prefent regne.
Enaxi que del dit general fien quitats tantsfols
cenfals com fobre aquell tendran los qui no fon
habitadors,c domiciliats en lo prefent regne de
Valencia. E que perlos deputats del general
del dit regne ne ſia fet quitament als pofſchis
Fo.lxviij.
dors de aquells, e carregament a voftra Real
Mageftat:als quals dits deputats per acte de la
prefent cort los dits tres braços donen pleniſs
fimapoteftat pera fer los ditsquitaments , e cars
regaments.Eaxi mateix per los jurats dela cius
tat de Valencia fia fet quitament de tants fol's
cenfals com hi tenen carregats fingulars del
dit regne qui no fien de la contribucio de as
quell,e dels Ecclefiaftichs, e apres de aquelles
perfones que tenen de dotze milia fol's en fus
de renda fobre la dita ciutat , en axi empero
que los cenfals carregadors fobre lo dit genes
ral, e ciutat fe carreguen a voftra Mageftat a
raho de quinze milia fol's per miller, e no en
major ne menor preu . Eper lo femblant fien
comprats cenfals de aquells que fan les ciutats,
e viles de voſtra Altefa en lo prefent regne de
Valencia al dit preu, o for fins que tota la quan
titat ques eſmerçara es deura efmerçar prens
ga fumma dels dits cent milia fols cenfals, rens
dals , e annuals en penfio, e la proprietat de
fetanta cinch milia liures moneda de Valencia:
les quals quantitats axi en annual penfio com
proprietat de aquella fia perpetualment de vos
Senyor, e de vostres fucceffors Reys de Ara
go, e de Valencia , e de la corona Real de Ara
go , e de Valencia inalienables . En axi que
pervos Senyor, ne per los dits voftres fuccef
fors Reys nos puixen lesproprietats de aquells
vendre,alienar, e tranfportar, e tranfleri en tot
o en alguna part poca, o molta directament,
o indirecta en alguna perfona, collegi, o loch
per qualfeuol caufa , manera , o raho , o per
qualfeuol necefsitat poca, o multa, vrgent, o
neceffaria que fia, o tinga voftra Real perfo
na,o voftres fucceffors Reys , e per que de
aquells fucceheixca lo que de prefent volen
los dits tres braços de la prefent Cort , e la
qual prohibicio de no alienar dure perpetual
ment quant a les dites proprietats dels dits
cent milia fofs com dit es, eo de les penſions
fegons de jusfe dira. Plau al Senyor Rey.
Vidit vicecancellarius .
De codem.
11.
Tem Senyor offiren los dits tres I
braços les dites quantitats , ço es
los dits cent milia fol's cenfals en
axi , e noen altra manera que de
les penfions annuals de aqlls vos
ſtra realMageftat ne haja a diſtribuhir,aſsignar,
li itÿj è cons
 Fori
e confignar en pagaments de quitacions , o fala,
ris donadors a perfones naturals del prefent vo
ſtre regne de Valencia: los qual voftra real Al
teſa pendra, e volra pendre en fon feruir axi pes
ra confell com per altres qualfeuol feruituts a
les qual voftra real Altefa los volra ,e deſtinara
enaquelles empero perfones del dit regne que
voftra real Altefa volra, e elegira enaxi q lo que
fera confignat per voftra Mageftat a les dites
perfones del regne de Valencia prenga fumma
almenys de cinquanta milia fol's. E de les pens
fions dels altres cinquanta milia fol's puixa vo
ftra Mageftat afsignar,e diftribuhir en aquelles
dites perfones del dit regne, o altres qualfeuol,
o en altres cofes a voſtra real Altefa ben viftes,
e com volra, e elegira a fon real arbitre : la qual
diftribucio faça , c haja fer voftra real Mageftat
atemps, o a vida puix perpetualment no paffen
en algu fino tant com aquell a qui fera cõfignat
viura, o a voſtra real Mageftat plaura . En axiq
morint,o reuocat lo beneplacit de voftraAltefa
ſe haja a diſtribuhir , cafsignar en altres perfos
nes com dit es , en axi que les dites penſions res
ften en vostra real corona com dit es perpetuus
inalienables , e infeparables de aquella axi com
dit es de la proprietat. E lo prefent capitol haja
loch no fols en voftra Realperfona mas en vos
ftres fucceffors Reys de Arago , e de Valencia.
Plau al fenyor Rey.. De la Cauall.
De codem.
III.
Tem que fifera cars que los dits
cenfals comprats , o carregadors a
o per voftra Real Altefa fins en la
BB dita quantitat de les dites ſetanta
cinch milia liures fe luyran, e quitaran en tot, o
enpart en tal cars los preus de tals cefals en cars
de luycio, e quitament fe hajen a metre en pos
der del clauari dels deputats del preſent regne
de Valencia per que encontinent fien reefiers
çats en altres cenfals fobre lo dit general, o ciu ,
tats,o viles Reals del regne de Valencia fegons
deffus dit es, e aço a fola requefta de voſtre bats
le general del dit regne enaxi que lo dit reefs
merç nos puixa detardar puix hi haja loch tut, c
fegur tal com deffus dit esper lo dit batle genes
ral deftinat, o deftinador. Eaço fe faça tantes ve
gades quantes feran quitats los dits cenfal, ocen
fals. Plau al Senyor Rey. Vidit vic.
De codem.
Valentie
IIII.
Tem per donar forma al dit paga
ment deles quantitats de cent vint
y cinchmilia liures deffus offertes
Íos dits tres braços offiren aquelles
en aqueita manera , e no en altra,ço es ques ex
hegeixquen les pecunies en cinch anys conti
nuus, e continuament comptadors del dia de la
preſent offerta en auant, e no abans ni cn altra
manera, ço es vint y cinch milia liures cafcun
any enaxi que exegides les dites vint ecinch mi
lia liures en lo primer any les quinze milia liures
fien pera vos Senyor enpaga rata de les dites ſe
:
tanta cinch milia liures efmerçadores enconti
nent que feran reebudes en cenfals com deſſus
dit es. E les deu milia liures fien repartides ens
tre los dits treballants , e officials de la dita cort
axi com feran per los tatchadors dels tres bras
ços tatchades. E de alli auant en caſcun any fins
que los cinch anys fien finits les deu milia liures
fien compartides en los dits intereffats , e agrcus
jats per fou, e per liura . E les dites quinze milia
liures fien conuertides en efmerços pera vos fes
ny or com dit es. Plau al Senyor Rey. Vidit
vicecancellarius .
8
I
De codem .
V.
Per que ab tota realitat, e tot effe
Ete les dites quantitats fien conuer
tides en lescofes deffus dites , los
tres braços per acte de la preſent
cort offiren les dites quãtitats en aquefta manes
ra, e no en altra q les perfones elctes per los dits
tres braços cafcun any exhegeixquen les dites
vint y cinchmilia liures, e aquelles realment de
pofen en poder dels clauaris q han clct los dits
tres braços , o en poder de aquell de ells del qual
fe concordaran . Los quals diftribuheixquen les
dites quantitats en les cofes deffus dites, e no en
altres, ne en altra manera del que deffus es dit.
Enaxiquevos Senyor, ni algun officialvoftre,
ne altre qualfeuol, o hauent commifsio de vos
non puixan res pendre, ni demanar, ne en altres
cofes conuertir, ni manar conuertir, ni puixau co
les dites pecunies tocar, ans los dits exegidors, e
los clauaris preften fagrament, e homenatge fos
lemnialment en mans, e poder de aquell official
dauant lo qual ne feran requests de fer, e coplir
les dites coles , e ques obliguen no contravenir a
aquelles ans que fien admeſes a poder exhigir, e
1
1
recbre les dites quantitats . En axi que fi feyen
lo cons

in extrauaganti .
Io contrariho paguen del feu propri.En tant que
fi per vos Senyor los era manat lo contrari per
no obehir a voſtres reals manamêts, o de voſtres
officials no fien encorreguts en pena alguna. E
fi en algu dels dits cinch anys era fet lo contrari
per als anys feguents vos fenyor no pugau rees
bre quãtitat alguna mas ceffe la dita exactio en
lesquantitats que a voftra real Mageftat fe des
uen diftribuhir fegons deffus dit es,eceffe lo dit
donatiu quant a vos fenyor, e los dits braços res
ften defobligats perpetualmet dela prefent offer
ta en fguart del que vos fenyor nedeueu hauer.
E per attendre, e complir les dites coles, los dits
clauaris fien tenguts donar fufficients fermăces ,
eprincipals obligats. Enaxiempero q los dits
clauaris no puixen liurar, o pagar pecunia algus
na a lesperfones intereffades, e a les quals es ſtat
tatchat pervoftra Mageftat que fon les de jus
fcrites fens interuencio del meftre Racional de
la cort voftra en regne de Valencia per q aquell
faça fer cautela fufficient, e bastant aindempnis
tat de voſtra Altefa, e de la voftra cort. Enaxi
que fi fens conuocar lo ditmeftre Racionalal,
gun pagametfe feya losdits clauaris ho paguen
de propri aço entes q en cafcuna paga ques fara
fe ferme apoca del que rebra cafcu en paga rata
del quedeu hauer. E en la vltima paga que cas
fcu rebra a compliment del que deu hauer fien
haguts per renunciats los greuges, e demandes
cotra vos fenyor poſades , e totes les actions ex
tinctes de aquell, o aquells que complidament
feran eftats pagats de les quantitats quels fon
tatchades axi en tal manera que en juhi, ni fora
juhi no puguen demanar cofa alguna a vos Se
nyor, ni a voſtre fiſch impoſantlos fobre alloara
per lauors perpetual callament. Plau al Ses
Vidit vic.
nyor Rey.
De codem.
VI.
Tem Senyor per dar expedicio
a la exactio deles pecunies, e qua
titats q fon offertes los dits tres
braços han deliberat les dites pes
cunics fe exhigeixquen per nus
mero de cafes de tot lo regne, ço es pfifa auens
guda en axique fien fetes de quinze fins en vint
mans de perfones, o cafes lo numero, oquantitat
deles quals mans hajen a fer los tatchadors elets
per los dits tres braços com be, epus egualment
viftlos fera. En axi que per la forma qa ells fera
viſta fien de les perfones,e cafes per ells tatchas
Fo.lxix.
des exhigides les dites quantitats . Edeprefent
elegeixen per tatchadors les perfones feguents,
ço es per lo braç Ecclefiaftich micer Frances
Prats, frare Garcia de Marzilla, don lordi Cen
telles, frare Ramon Cifcar, don loan Dixer, c
moffen Miquel Bataller.E per lo braç Militar,
lo Comte de Cocentayna, lo vezcõte de Chels
ua, don Pedro de Moncada, don loan de Cars
dona, don Gafpar de Caftellui, don Baltazar
Ladro, don loan çanoguera, don Anrich deŔo
cafull, dõ Lois Ladro,moffen Lois CrefpiValls
daura ,don loan del Mila, Enrich deMontagut,
don Franci de Monpalau ,moffen Antoniloan ,
moffen loan Pardo, Miquel loan de Soler, don
IenerRabaça de pellos , moffen loan Dezpuig,
moffen loan de Rocamora, moffen Ioan Sagra,
en Perot loffre de Loris , moffen loan Roca,
moffen Perot de Caftellui , moffen Franci Cres
fpi, moffen Pere Ramon de Monforiu , moſſen
Perot Semboy, moffen Gracia de Monforiu,
moffen Cofme de Vilarafa,moffen Lois de Fe
nollet, moffen Lois loan, moffen Lois loffre per
moffen Ot de Borja, don PeroMaça de Licana
e de Cornell. Eper les ciutats, e viles reals en Be
renguer Marti deTorres, en Fracefch MiroVa
lleriola, en Ioan de Gallach , en laume Bou , en
Franci Granulles , en Bernat de Penaroja, en
Lois Alpicat, en loan Alegre, micer Andreu
Sart, en Berthomeu Abat. Per Valencia micer
Eximeno Ros , en loan Peres, en laume Pafa
qual, en Lois Collar, en Bernat Tordera, e en
Bernat Dafsio : los quals tatchadors hajen pos
der de tatchar quals cafes deuen effer compres
fes , e numerades en les mans ques deuen fer per
raho , e caufes de compartir les quantitats a vo
ftra Altefa offertes. En axi que lo que per ells fe
ra fet fia axi executat, e deduhit a effecte, e des
guda execucio tota excepcio, o raho en contrari
a part pofada.¶Plau al Senyor Rey. Dela
Caualleria.
De codem.
VII.
Tem los dits tres braços fan clas
uaris qui tinguen, reeben,e cõfers
uen les pecunies que feran exhigi
des per caufa de la prefent offerta
e diftribueixquen aquella aquells
fegons deffus dit es als quals dits clauaris en fer
e exercir les dites cofes voftra Mageftat, e tota
la cort done fon poder, loch,e veus:los quals cla
uaris fon losfeguents.Per la fgleſia micer Fran
li v ceſch
 Fori Valentie
cefch Prats, frare Garcia de Marzilla, do jordi
Centelles, frare Ramon Cifcar , don loan Di
xer, e moffen Miquell Bataller. Eper lo braç
Militar don Pero Maça de Liçana, do Lois de
Vilanoua , moſſen Lois Crefpi ,moffen Bernat
Almunia. Ep les ciutats, e viles reals en Beres
Marti de Torres, en Francefch Miro Va
guer
Teriola. Per Valencia micer Eximeno Ros , en
loan Perez , en laume Paſcual, en Lois Collar,
en Bernat Tordera, e en Bernat Dafsio. Plau
Vidit vic.
alfenyor Rey.
De eodem.
VIII.
Tem q los dits tatchadors, e claua,
ris caſcu pera fer , e exercir ſon offici
hajen poder fufficiet de vos fenyor
per acte de la prefent cort de proue
hirq lien fetes execucions contra los recufants,
enovolents pagar, e a lur offici obtemperar. En
axi que lo que per ells fera prouehit, e manat fer
fia executat per qualfeuol porter, o porters de
voftra Altefa a qui fera per aqlls prouehit, e ma
nat. Efi mefter fera hauer, e obtenir auxili del
portant veus de Gouernador del prefent regne,
o loctinent general de aquell ,o de altres qualfe
uol officials de voftra Altefaen lo prefent reg
ne los fia donat, e no denegat per algua via, cau
fa,manera, o raho impofant grans penes als dits
voftres officials qaxi ho facen. Plau al fes
nyor Rey. Dela caualleria.
De codem.
IX.
Tem fenyorla dita offerta fan los
dits tres braços ab tal condicio , e
no en altra manera q totes les co
fes , efengles de aqlles en aquella
contengudes fien inuiolablement
obferuades a la letra , e fens fubintellecte algu
mas planament ſegons a fa enteniment es cons
tengut en aquella fens interpretacio, o gloſa als
guna. Efi interpretacio algua de paraula ſe has
uia a fer la hajen a fer dos per vos fenyor, dos ec
clefiaftichs , dos militars, e dos per les ciutats , e
viles reals , puix fien de les plones del dit poder
eligidors per fort los dels braços, e los voſtres
pervos fenyor. Plau al fenyor rey. Vidit vic.
De codem .
X.
Tem quetot lo que prouchiran
los clauaris elets per los dits bras
ços,o aquelles perfones qui feran
eletes pera exhigir, e diſtribuhir
les pecuries procehidores pera la
dita offerta lien executades axi com per ells fes
ra prouchit, caço per propria autoritat, e en nõ,
e veus de voftra Mageftat, e de tota la cort en
axi que al que fera prouehit per aquells no pu
ga effer donat empaig algu, o impediment per
vos fenyor, ne per los officials voftres directas
ment,o indirecta, e filo contrari era fet , o atten
tat nofia de algun effecte : ans ceffe, e no haja
loch la dita proferta , cõ los dits tres braços ens
tenguen fer, ehan fet aquella ab aquesta condi
cio que aquella fia executada , e deduhida a effe
Ete, e real execucio per los dits tres braços , e o
per les perfones eletes per los dits tres braços, e
qui lo dit poder han de exhigir, e diftribuhir les
dites pecunies, e en altra manera no la volen , ne
entenen hauer feta. En axi que clegeixen de
prefent fetze perfones, ço es per vos fenyor, en
Ioan Ram Scriua meftre racional , en Bereguer
Mercader loctinet de batle general, moſſen jau
me Roffell affeffor del Gouernador, micer Mi
quel Dalmau aduocat fifcal. Per la Sglefia mis
cer Francefch Prats, frare Garcia de Marzilla,
don lordi Centelles , frare Ramon Cilcar. Per
lo braç Militar moffen Pere Exarch, leronim
de Vich, moffen leronim jolia, Miquel IoanLo
pis de Pomar. E per les ciutats, e viles reals en
Lois Alpicat, en Franci Granulles . Per Valen
cia en loan Perez, e en Bernat Dafsio per les vi
les reals ,les als plones fien appellats coptadors
pera exhigir los comptes dels clauaris, c de tots
los qui hauran adminiftrat les pecunicsdela pre
fent offerta. Plau al fenyor Rey. Vidit vic
De codem.
XI.
Es perfones qui hana effer ſatisfe
tes, e pagades per vos fenyor de
les pecunies procehidores dela dis
ta offerta, e a les quals es ftat pvos
fenyor, o per los arbitres clets per voftra Alteſa
e per la cort fentenciat, e declarat deure effer pa
gats fon los feguents .
DonaYfabel muller del noble don Lois de
Vilanoua , per legat fet per la Reyna dona
Maria.
Item a la noble dona Beatriu de Montagut
donzella per dita raho.
Item
 in extrauaganti.
Item Ana muller de moffen Gilabert
Ferrer aliàs Cifre per dita raho.
Item a moffen Sagra per dita raho.
Itemala viuda muller de moffen Lois de Ca
ftellui quonda caualler aliàs Monpalana per
la dita raho.
Ite Ana Leonarda de Caftrop la dita raho.
Item Ana Serena muller de Berthomeu Ses
rena per la dita raho .
Itea les filles de meftre Radio mullers dels
Balaguersper la dita raho.
Item al hereu den Pere Serena.
Ite a don Pedro de Moncada pla fal.
Item a don loffre de Borjaper la dita raho.
Itema don Lois Ladro per la dita raho, e als
tres.
Itě Ana Maria Pujades, e de Montagut mu
İler de moffen Lois de Montagut p deute cau
fat per lo Senyor rey don loan de immortal
memoria.
Tltema frare Ramon Ciſcar, comanador de
Torrent per la dita raho.
[ Item al cote de Cocentayna per la dita raho.
}Item a don Pero Maça de Liçana, per los
drets que te en Albayda.
Item a don loan de Cardona.
Caftellui fenyor de
}Item a moffen Perot de
Carlet, e a don loande Montagut.
Item a moffen loan Roca , per la batlia de
Oriola.
Item an Montagut de Montagut per deute
del fenyor Rey don loan.
Item anGracia de Agramunt p la dita raho.
Item a moffen Pere Exarch per la dita raho.
Item an Nicolau joffre per la dita raho.
Item a don loan çanoguera .
Itea don Ramon Caftella per la dita raho.
Ite a la reuerent Abadeffa de la Trinitat per
legat dela Reyna dona Maria.
Item a moffen Francijardi de Menaguerra.
Item als q poffeheixen la baronia de Arenos
Item a moffen Gracia de Monforiu.
Item a moffen Gafpar de Caſtellui .
Ite an gomez de Daroca ciutada de Oriola.
Item a moffen Antoni Ioan.
Item als hereus de moffen Bonaftre.
Item a moffen Frances Ioan de Vilanoua.
Item a la ciutat de Valencia.
Item al Compte de Oliua.
Item als hereus de moffen Gafpar Fabra.
Item an Lois de Fenollet.
Item al Duch de Vilafermofa.
Fo.lxx.
Item a moffen Lois Ferrer.
Item al vifrey de Mallorques.
Item a moffen Ioan de Vilarafa.
Co es a cafcu dels nomenats deffus les quan
titats en hun memorial,en hun full de papercon
tinuat defignades , e per vos fenyor al protonos
tari donat, emanat a confequencia delsprefents
actes continuar. En axi que tots los deffus pris
mer nomenatsfien pagats deles quãtitats a ells,
e caſcun dels tatchades , e declarades fegons lo
dit memorial de tot lo quels es degut, coptant
per anyades fegons deffus dit es, e apres fien pa
gats la ciutatde Valencia, e los qui apres de as
quella deffus en orde fon nomenats: lo qualme
morial es del tenor feguent . Les quantitats
feguents mana , c prouehex la Mageftat del Ses
nyor Rey effer donades, e pagades a les perfo
nes de jus ſcrites, agreujades , e contengudes , e
nomenades en la offerta, e acte de cort en lo dia
preſentpublicats per la prefata Mageftat Real
enla cort. Eprimerament a la dita noble dona
Yfabel muller del noble don Lois de Vilanoua
per legat fet per la Reyna dona Maria quatre
milia cinchcentes liures . Ea la dita noble dona
Beatriude Montagut donzella per la dita raho
mil cinchcentes liures. E a la dita na mus
ller de moffen Gilabert Ferrer aliàs Cifre pdis
ta raho milliures . E al dit moffen Sagra perdita
raho mil liures. E a la dita viuda muller de mof
fen Luis de Caſtellui quondam caualler aliàs
Monpalauaper la ditaraho cinchcetes liures. E
a la dita na Leonarda de Caftro per la dita ras
ho trescentes liures. E a la dita na Serena mus
llerden Berthomeu Serena per la dita raho dos
centes cinquãta liures. E a les dites filles de mes
ftre Radio mullers dels Balaguers per ladita
raho doscetes vint ycinch liures. Eal dit hereu
den Pere Serena cent liures. E al dit don Pedro
de Moncada per la fal fetcentes cinquanta lis
ures. E al dit don loffre de Borja per la dita ras
ho fetcentes cinquanta liures. E a la dita na Ma
ria Pujades, e de Montagut muller de moffen
Lois de Montagut per deute caufat per lo Ses
nyor Rey don loan de immortal memoria mil
liures. E al dit frare Ramon Cifcar comanador
de Torrent per la dita raho mil cinchcentes lis
ures . E al Comte de Cocentayna per la dita ra
ho mil cinchcetes liures.E a don PeroMaça de
Liçana per los drets que te en Albayda quatre
milia cinchcetes liures.E al dit don loan de Car
dona mil liures. Eal dit moffen Perot de Cas
ſtellui dofcentes liures. E al dit Senyor de Çars
let
 Fori Valentie
let e Alcudia dos centes liures. Eal dit moffen
Ioan Roca per la batlia de Oriola mil liures .E
al ditMontagut de Montagut per deute del fes
nyor Rey don loan trescentes fetanta cinch lis
ures . E aldit en Gracia deAgramunt per la dita
raho cent cinquanta liures. E als dits hereus de
moffen Bonaftre doscentes cinquanta liures. E
al dit moffen Pere Exarch per la dita raho mil
cinchcentes liures.E al dit enNicolau loffre per
la dita raho quatrecêtes liures .E al dit don loan
çanoguera trecentes liures. E al dit don Lois
Ladro p la dita raho, e altres huytcentes liures.
Eal dit don Ramon de Caftella per la dita ras
hocinchcentes liures.E al dit moffen Franci jar
di de Menaguerra trecentes liures. E a la dita
reuerent Abadeffa de la Trinitat per legat dela
Reyna dona Maria mil cinchcentes liures. E al
dit moffen loan de Vallterra per lo caſtell de
Arenos mil liures . E al dit micer Dalmau per lo
que li fall, e deu hauer de la baronia dos milia y
cinhcetes liures . E al dit moffen Gracia deMon
foriu cent cinquanta liures . E al dit moffen Gas
fpar de Caftellui vint y cinch liures. E al dit Go
mez Daroca ciutada de Oriola cinquãta liures.
E al dit moffen Francefch loan de Vilanoua
cinchcentes liures. E per les defpefes de la cort
deu milia liures :les quals quãtitats prenen fum
ma de quaranta dos milia cent vint e cinch li
ures. Ela reſtant quantitat a copliment de cin
quanta milia liures que es fet milia huytcentes
fetanta cinch liures fe ha de donara certs intes
reffats que fa Altefa te en memorial pera poder
fatiffer aquells. ¶ Plau al Senyor Rey . Dela
Caualleria vic.
De codem.
XII.
Tem qvos fenyor maneu expedir p
furs, e actes dela prefent cort les or
dinacions quefon eftades fetes , e co
cordades per tots los tres braços de
la prefent cort, e ab vos fenyor , e o pervoftra AI
tela ab los officials de aquella clets en lo prefent
poder:los qls furs, e actes de cort, e tots los actes
que en la prefent jornada de trenta hu de juliol
fon fets,e qsfaran en apres fien donats , liurats , e
expedits per voftreprotonotari franchs de dret
de fagell, cab tot complimet com en femblants
actes de cort es neceffari. Plau al Senyor
Rey. Vidit vic.
De codem.
XIII .
Aprefent proferta los dits tres
braços fan a voftra Mageftat
de mera, e libera voluntat, e no
perque y fien tenguts com def,
fus dit es fens derogacio, alteras
cio, e prejuhi dels furs,priuilegis, vfos , cbons co
ftums del prefent voltre regne de Valencia, e
dels priuilegis, e libertats en vniuers, e fingular
a tots los regnicoles de aquell pertanyents, en
axi que per los prefents actes, ne altres en cons
trari fets, e fahedors nols fia en res derogat mas
aquells romanents en fes forces, e valor per as
quefta vegada tan folament fan, e entenenhas
uer fetla prefent proferta, e tot lo que es capitu
lat en aquella: en axi que no fia, ni puixa effer
tret en confequencia en fdeuenidor,en prejuhi,
derogacio, o alteracio en res,ni per res dels drets
del dit regne: fupplicant aquella la dita offers
ta com pofada es per voftra Mageftat fia benis
gnamet acceptada ab faluetat expreffa de tots
los drets deffus dits, e altres que dir, e nomenar
fe puixen fahent per aquella, de la qual faluetat
ne mane voſtra Altefa effer ne feta carta publis
ca. Plau al fenyor Rey. Vidit vic.
De codem.
XIIII.
Com fenyor molt Excellent fent fe
per la Cort tal feruir, e offerta es acos
ftumat per los Reys predeceffors de
voftra Real Mageftat fer abfolucio general en
la forma en les altres profertes , e femblants do
natius contenguda. Suppliquen perço los dits
tres braços confemblant abfolucio de les acos
ftumades los fia feta. Plaual Senyor Rey.
Vidit vic .
De codem.
XV.
Orelmenys Senyor molt Ex
cellent entenen, e volen hauer
feta la preſentproferta los dits
tres braços ab condicio, e falues.
N
tat expreffa q p vos Senyor fia
tenguda, e obferuada la concordia entre voſtra
Altefa de huna part, e los crehedors de la bas
ronia de Arenos de la part altra, de la qual es
eftat fet acte de cort publicat en la prefent jors
nada poch abans de la prefent proferta. A la ğl
capitulacio los dits tres braços fe refiren vos
lent ho hauer dit fegons en aquella es côtengut.
Enaxi
 in extrauaganti.
En axi qpagats losdoscents milia fol's enla di
ta concordia fpecificats realment, e de fet fra do
i nada la poffefsio de la dita baroniaab tota inte
gritataxi, e fegonsen los dits capitols es conten
gutyfpecificat. E fino era fet los clauaris, cre
bedors de les pecunies de la dita offerta ceſſen
liurar les quantitats que exigides hauran fegons
deffus es contengut, volent hauer aci per infer
tats los dits capitols axi com fide verbo advers
bum foffen infertats. Plau al Senyor Rey.
De la Caualleria .
De codem.
XVI.
Tem perquant en la ciutatde Ta
raçona fonch feta electio de tracta
dors, e examinadors de la prefent
cort, e de prefent fon eftats fets tat
chadors, clauaris, e hoydors de comptes. Vos
len los dits tres braços que tots losdits examina
dors,tractadors,tatchadors,clauaris, e hoydors
de comptes hajen lursfalaris egualment. Én axi
que en cas que algu dels elets tingues, o tinga
dos, o tres dels dits officis no puixa hauer fino
hun falari tant folament. En axi empero que los
dits falaris nofien donats fino a aquells del dit
braçMilitar que enlo dia ques fa la prefent offer
ta feran en la prefent ciutat de Oriola perfi, o
per fon fubdelegat. En axi que tots los tatcha
dors de tots los tres braços hajen a tatchar los fa
laris dels deffus dits examinadors, tractadors,
clauaris , hoydors de comptes , o tatchadors
elets per la dita cort. E los altres officials del ſes
nyor Rey, e los treballants en la negociacio de
la prefent cort, en aquesta manera que en la dita
tatchaciode falaris, etreballs cocorreguen deles
tres parts les dos dels tatchadors de cafcun braç
encara q fien los huns mes als altres fien eguals
en veu,e poder. Plau al Senyor Rey. Vidit
vicecancellarius.
De codem.
XVII.
La Mageftat real acceptant la preſent
offerta, e cofes en aquella contengus
des, regracia molt ağlla a la dita cort.
Evol,e declara de volütat de la dita cort, e dels
tres braços de aquella que per fer los actes que
de prefent fe fan,e fon eftats fets nos puixa dir la
prefentcort effer finida, ni finada cõ ağlla vulla
lo dit fenyor rey reſte, e ftigua en fa força, e vas
lor, e que fia continuada, e lo dit poder ſtigua, e
dure axi com fins aci es ftat pera negociar, cons
Fo.lxxj.
tinuar, e acabar les cofes q no fon fetes, e reften
per fer. E lo dit Senyor rey ab confentiment de
la dita cort, e dels tres braços de aquella, e de les
perfones deldit poder continua, muda,e tranſfe
reix la prefent cort, e la refidencia de les perſo
nesdel dit poder a la ciutat de Valencia apres q
fa real Altefa fera partida dela preſent ciutat de
Oriola. Dela Cauall
De codem.
XVIII.
A Mageftat del Senyor Rey
jatia poch ans de la publicacio
del prefent en vn capitol dela of
ferta feta per tota la dita cort, e
tres braços de aquella fia conten
gut que les perfones agreujades en la recepcio
que farande les quantitats a aquells tatchades
hajen a renunciar als greuges, e demandes fetes,
e qstinguen per cotents per la quantitat a caſcu
tatchada del q mesauant porien hauer,e demas
nar fehent abfolucio, e remifsio al Senyor Rey,
o a fon fifch, entre les quals pfones es la infigne
ciutat de Valencia : la qual per via de greuge ha
demanat, e demana cent quaranta cinch milia
fols,ca la qual ab la dita offerta li es eftada cons
fignada certa quantitat en paga rata del dit
deute, vol, c liplau, e axi ho proucheix ab lo pre
fent acte de cort que rebent la dita ciutat la dis
ta quantitat de preſent a aquella tatchada no fia
tenguda de fer remifsio, o relaxacio de la res
ftant quantitat a complimet de tot lo dit deute
ans es la intencio que no obftant qualfeuol cofa
enla dita offerta cotenguda ladita ciutat,juráts,
efindich de aquella puixen cobrar,hauer, exigir,
edemanar los dits cent quarăta cinch milia fols
enles altres primeres corts ques celebraran enlo
prefent regne de Valencia feta deductio de la
quantitat que rebra la dita ciutat del donatiu de
la prefent cort. En axique los drets dela dita ciu
tat en alguna manera no fien prejudicats per res
que en la dita offerta fia contengut, e dit:ans lo
dit deute refte en fa força , fermetat, e valor no
derogat ni prejudicat fegons eftaua ans dela pu
blicacio del dit acte de offerta. De la Cauall.
De codem .
XIX .
B la prefent abfolem, e remete a qual
feuol braços, vniuerfitats, e qualfeuol
fingulars del dit regne de Valecia to
tes penes ciuils, e criminals, e qualfeuolcrims q
fien
 Fori Valentie
fien ftats comelos tro al jorn de huy: dela pres
fent empero remifsio general exceptam tan fos
lament crims de heretgia , e de lefa Mageftat, c
de fodomita, ede falfadors de moneda , e debas
res, e de traydors , e de mort acordada, de nafres
e de coltellades donades per diners , e de fallos
notaris,e daquells que fan fer, e vfen fcientmēt
de les cartes,teftaments, e falfesfcriptures , coffa
ris,e ladres, e trencadors de camins, e de qualfe
uol pau e treua.. De la Caualleria.
De la treta del for=
ment de Sicilia, e de altres parts : e que
los jurats no tinguen part en los auis
tuallaments.
Ferdinandus Rex. Anno M. D. X.
Montiffoni.
L
Om per diuerfos priuilegis per
los fereniffimos Reys don Mar
ti,e Reyna dona Maria:c encas
ra per lo fereniffimo Rey don
CD Marti fill dels dits Rey , c Rey
na conjuges a la noſtra ciutat de Valencia ator
gats:ab inferta de hun altre Real priuilegi del
ferenifsimo Rey don Federich Rey de Sici
lia a la dita ciutat de Valencia atorgats, fia do
nada facultat, e libertat a la dita ciutat, e a les
perſones per aquella elegidores , e deſtinado»
res, que de qualfeuol part del noftre regne de
Sicilia puixen traure,e fer traure tant forment
commènefter hauran , e ordi per obs de la pro
uifio de la dita ciutat de Valencia , ab licencia
empero noftra ,o dels noftres portolans de la di
ta illa de Sicilia , pagant tant folament per lo
dret de la treta dels fobredits forments tres tas
rins per caſcuna falma general:e hun tari, e deu
grans percafcuna falma general de ordi. Pros
uchim per tal, ftatuhim, cordenam que los dits
priuilegis daci auant fien a la dita ciutatde Va
lencia inuiolablement obferuats. En axi que la
dita ciutat , e les perfones per aquella dedicas
dores tan folament paguen, e fien tenguts pas
gar tres tarins per caſcuna falma general del
forment que trauran de dita illa , e hun tari, e
deu grans per cafcuna falma general de ordi.
Vic.
Idem Rex. Da. ca.
II.
Rouchim,e ordenam per tenir
be auituallada ,e baſta de fors
ments la noſtra ciutat, e regne
!!hb de Valencia que fi forments al
guns venran, oferan portats del
"
regnede Arago, o del principat de Catalunya,
o de altres qualfeuol parts per mar, o per terra
a la noſtra ciutat, e regnede Valencia :q tals for
ments no fien, ni puxen effer detenguts, ni em
patchats p ninguna perfona: fens prejuhi empo
1
delspriuilegis deldit regne de arago o principat
de Catalunya atorgats, fialgus ne tinen. Vic.
Idem Rex. Da. ca.
III.
Tem com per furs e priuilegis a la
voſtra ciutat de Valencia atorgats
la dita ciutat, e los jurats de aqlla
puixen,etinguen facultat de fer ar
mada axi per terra com per mar pera portar, c
fer portar forments en teps de necefsitat a ladi
ta ciutat de qualfeuol part del dit regne, leixant
la prouifio neceffaria enlavila,o loch de hon los
dits formēts trauran.E com tot lo be del dit vo
ftre regne de Valecia ftiga en la conferuacio de
la dita vía ciutat de Valencia.Suppliquen p tal
los findichs dela dita ciutatplacia a vřa Mage
ſtat confermat, e ratificant los dits furs, epriuile
gis:e encara millorant aqlls prouehir,e manar q
los dits jurats per fa propria auctoritat puixen
portar, e fer portar a la dita ciutat de Valencia
qualfeuol formets, e altres vitualles qs trobaran
en qlfeuol part del dit regne axi en terra co cn
mar. Eq per execucio de aço puixen armar fus
ftes neceffaries pera pedre los dits formets ,cal
tres vitualles. Plau al fenyor Rey fien feruats
los furs, e priuilegis fobre aço difponents. Vic.
Carolus Imperator Rex Hifpanic. Anno
M.D.xxxiij . Montiffoni.
IIII.
Om p priuilegis dels reys en Mar
ti,creyna dona Maria, y rey don
Federich Rey de Sicilia atorgats
a la vostra ciutat de Valecia, e fur
fet per lo catolich rey don Ferrado en les corts
per aquell celebrades en la prefent vila de Mon
ço en lany M. D. X. fia en effecte diſpoſt, ſtas
tuhit , e ordenat que trahent, e dexantle traus
re forments, e ordis ab licencia de voſtra Mas
geftat , o dels mestres Portolans de la vostra
illa,e regne de Sicilia, la voftra ciutat de Van
lencia
 in extrauaganti .
lencia puixa traure los forments que haura me›
nefter pera la prouifio de aquella , pagant tant
folament tres tarins per falma general de fors
ment, etari y deu grans per falma general de or
diper la treta de aquells. Perço los tres braços
fuppliquen a voftra Mageftat per que dita ciu
tat puxa effer prouchida de dits forments , e or
dis fia merce de aquella per obferuança de dits
furs, e priuilegis prouehir,ftatuhir, e ordenar to,
ta ora, e quat per voftra Mageftat e los meftres
portolans fe donara licencia de traure dits for
ments, cordis de la dita illa, e regne de Sicilia,
la dita ciutat puixa ab tot effecte traure dits for
ments,cordis pagant tan folament los dits tres
tarins per falma general de forment,c tari, edeu
grans per falma generalde ordi:y per effectuar
To fobredit manar expedir les letres,e prouiſiõs
neceffaries. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
Idem Imperator R. Hifpanic. Anno
M. D. xxxvij. Montiffoni.
V.
Tem Senyor coab diuerfos furs
epriuilegis, e fenyaladament ab
fur fetper vra Mag.cn la cort en
la prefent vila celebrada en lo as
ny M. D. xxxiij . vra Mageftat
confermant los dits furs, e priuilegis , e de nou
atorgat en quat menefter fos haja atorgat frans
quea a la vostra ciutat de Valecia de qualfeuol
nou impofit per voftra Mageftat, e per qualfe
uol official voftre impoſador fobre la treta dels
forments, cordis de là vra illa de Sicilia,fegons
mes largament en lo dit fur cfta difpoft, e del ql
a voftra Mag. fe fa ocular, e real oftenfio, e no
obftant la difpoficio del dit fur lo voftre mes
ftre portola,e virey en la dita illa en lo any pros
paffat M.D.xxxvj . hajen exigit injuftament
cab moltaforça, eviolencia,parlantab lo acata
ment queavraMag.fe deu, vexant de prefo als
procuradors ,e factors de la dita ciutat, que per
obs de auituallar aquella trahien forments , los
quals ab moltainftacia requerien q per jufticia
fos declarat fi eren obligats a pagar, o no . Ejas
mes poguerenobtenir declaracio:ans fonchpro
uchit per lo voftre virey en la dita illa que pas
gaffen lo dit nou impofit, egapres voftra Mage
ftat fos confultada . E axi foren forçats de pas
gar cinch miliay trenta ducats,dels quals actes
e prouifio , c folucio dels dits cinch miliay tren
ta ducats a voftra Mageftat ſe fa real oftenſio.
Lo que es cuident prejuhi dela dita ciutat axi
L
Fo.lxxij.
en lo paffat com encara en lo fdeuenidor, e cons
tra lo ftatuhit, c ordenat per vraMageftat en lo
dit fur.Suppliquen perço los dits tres braços fia
merce de voftra Mageftat prouehir, e manar q
la dita quantitat ſia reftituhida a la dita ciutat, ċ
manar donar executories del dit fur abtalsclau
fules, prohibicions , e impoficions de penes per
les quals voftre meftre portola, e virey de dita
illa, e altres officials no puxen, ni attempten fer
pagar nou impofit per los formets, cordis ques
trauran pera prouifio de la dita ciutat. Plau
a fa Mageftat q fe obferue lo fur,y manara def
pachar los executorials & conuinguen. E quant
als cinch milia y trenta ducats fa Mag.fe infor
mara de aço, y prouehira conforme a jufticia y
raho: y replicat fobre aço refpongue fa Mag. q
ja veen la neceffitat que ara occorre : pero ğen
altra cofa fa Mageftat tendra memoria de fer
los merce . Maius vic.
Idem Imperator R. Hifpanie. Da.ea.
VI.
Tem Senyor perquant los partits
¶ Que los ja
que losjurats de la dita ciutat aco rats no tine
ftumen de fer ab mercaders, eal, losguen part en
tres perſones pera vituallar la dita mets fotscera
ta pena.
ciutat fe poden fer, e caufar molts fraus pera la
dita ciutat tenint part en dits partits, e auinēcies
los officials ,e miniftres de la dita ciutat. Perço
los dits tres braços fuplique a vra Mag.fia mer
ce de aqlla ftatuhir e ordenar q los dits officials
no puguen tenir p via directa ni indirecta part
enlos dits partits q la dita ciutat fa, cacoftuma
de fer ab los talsauitualladors, e mercaders fots
pena de tres milia florins de or , applicadors lo
terç avfa Mageftat, e lo terç al clauari dels qui
tamets de cenfals dela dita ciutat,e lo altre terç
al accuſador: eğ la dita pena execute, e haja de
executar contra los dits officials quis trobaran
tenir part en dites auinencies lo loctinent genes
ral del dit regne, e en abfencia de aqll lo portat
veus de gñal gouernador a inftancia de qualfes
uol accufador. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
Que los cenfalsde va
lencia,y del general no puxen effer carres
gats a major for deſetze diners per liura.
Ferdinandus Rex. Anno M. D. X.
Montiffoni.
1.
Prouchim
 Fori Valentie
Rouchim , e ordenam perpetual ,
ment que los cenfals axicarregats
com carregadors en lo fdeuenidor
fobre la ciutat de Valencia , e gene
ral del dit regne, no fien, ni puxen fer carregats
a major for de fetze diners per liura, que es, e re
fpon a quinze milia fous per miller: com aqueſt
falo preu juft, e rahonable per lo carregament
dels tals cenfals. Vic.
Que los comanadors
e frares de la religio de Muntela vagat
lo macftrat puxen fer electio de meftre
ab tota libertat.
Ferdinandus Rex. Anno M. D. X.
Montiffoni.
I.
VER Blo prefent fur perpetualment
prouchim , e ordenam q toſteps
ques feguira cas que los comas
nadors, e frares de la religio de
Muntela hajen, e deguen fer ele
Etio de mettre de la dita religio, que los dits co
manadors, e frares facen, epuixen fer la dita ele
Etio liberament fegons que per bulles Apofto
liques, e per priuilegis Reals la dita electio fe
pot,e deu fer. E que per nos,ni noftres officials
ni comiffaris nols fia feta compulſio, ni coactio
alguna . Vic.
Garolus Imperator Rex Hifpanic. Anno
M. D. xxxiij . Montifloni.
II.
Onfermant, e millorant lo fur fet ab
lo qual es ftatuhit , cordenat que los
frares , e comanadors del orde, erelis
gio de Muntefa facen la electio de mestre, y q
en fer aquella nols fia fet empaig,e impedimet
algu: perque de alli auant apres de don loan de
la Nuça,qui es prouehit per la fede Apoftolica
del dit maeftrat, fens prejuhi dela qual prouifio
liberament facen, e puixen fer la dita electio.
Prouchim ab lo prefent fur, ftatuhim, e ordena
per gran benefici del noftre regne de Valencia,
een noftra bona fe Real prometem, y axi ho ju
rama noftre Senyor Deu , e als fancts quatre
Euangelis de aquell , que per nos , e fucceffors
noftres,ne a fupplicacio noftra , ni de aquells dis
rectamet, o indirecta de aci auant no feran ſup
plicades,niprocurades de nfe Sanctpare bulles
o altres prouifions algunes de coadjutories, ne
altres prouifios, coceſsions, gracies del dit mae
•
ftrat per alguna perfona:nins intrametrem de la
electio fahedora per los dits comanadors de
macftre:ans aquella dexarem liberament ferals
dits comanadors ,ereligio de Munteſa :y pmas
jorfeguretat, e complimet prometem qab tota
diligencia procurarem fer confermar al noftre
Sanct pare la prefent ordinacio: fupplicant que
fa Sanctedat, ne fucceffors de aquell nos entras
metran de la dita clectio fahedora de maeftre:
ans aquella deixaran liberament fer a la dita re
ligio conforme a fes ordinacions, e ftatuts , e ſe
gons han acoftumat de fer. E pa les dites.cofes
obtendrem bulles , e prouifios neceffaries ab les
claufules oportunes. Plau a fa Mageftat. Vic.
De les caufes delsvaf
falls de la religio de Munteſa.
Ferdinandus Rex. Anno M. D. X.
Montiffoni.
I.
Om per dos prouifios fetes per lo dit
alt Rey en Marti: dades en lo Real
de Valencia a. xxviij . de Setèbre, cn
lo any dela Natiuitat denře Senyor
M. cccc.e tres : les quals forenfetes furs, fia dos
nada certa forma de procehir als portant veus
de gouernador, e loctinents de aquell en lo res
gne de Valencia en les caufes dels vaffals de la
religio de Muntefa : manant y ordenant que los
vallalls del dit orde no puxen p fermes de dret
niper via de recors portar fes caufes dauantlos
dits portant veus de gouernador, ni lcctinents
de aqll,fino en fadiga de jufticia , o no volents
lo mestre de Muntela, o comanadors , o fcs los
Etinents, o jufticies, e altres officials pendres afs
feffor, o affeffors fie fegons en les dites proui
fions es contegut. A les quals en forma de aqlls
moltes vegades per los dits portant veus de go
uernador,o loctinets de aquell es ftat cotrauen
gut. Perço ftatuhim , e manam que los dits furs
fren inuiolablement obferuats . Enaxi q fi cons
tra forma dels dits furs enantamets alguns daci
auant feran fets aquells fien haguts per nulles,
caffos, e perno fets . E que ipfo foro & facto los
tals vaffalls fien remefos al dit meftre, o coma,
nadors , o loctinents de aquells , o officials lurs.
Statuhim mes auant , e ordenam que fi algun
recorrent callant ques del macftrat de Muntcfa
obtendra
1
 in extrauaganti .
obtendrá alguna letra de recors, o prouifio de
ferma de dret del dit portant veusde Gouerna
dor,o loctinents de aquell que lo tal obtenint la
dita letra fia hagut ipfo facto per condemnat en
les deſpeſes en doble. Vic.
Quels Moros no fien
fets Chreftians per força.
| Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
1
Montiffoni.
I.
Em fur nou que los Morosvehins
ſtadans , e habitants enles ciutats, e
viles reals, e altres ciutats, viles, e
lochs , calqueries de Eccleſiaſtichs,
richs homens , nobles, cauallers, ciutadans, e al
tres qualfeuol perfones no fien expellits, fora
gitats,ni lançats del regne de Valencia,ni de les
ciutats, e viles Reals de aquell, conſtrets , nifor
çats a fer fe Chreftians, Com vullam, e fia nra
voluntat q per nos ue fucceffors nřes als Moros
deldit regne de Valencia no fia fet empaigalgu
en lo comerciar,negociar, e contractar ab, c ens
tre Chreftians de lurs fets,negocis, e contractes
mas qliberamentho puixen ferfi, e fegons fins
a huy fer han acoftumat. Vic.
Que los officis del ra
cional,e findich de Valeciafien triennals.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
I.
Tem com fia gran be delregimet
de la republica de la ciutatde Vas
lencia que los officis de racional, e
I findichs fien triennals ,per q la mus
tacio pofa limits als que faben que noshan de
perpetuaren dits officis. Supplica perçolo braç
Militar fia merce de aquella ftatuhir, e ordes
nar, que los dits officis fien triennals. Eque la
hun trienni fia noble, o caualler, e laltra ciutada.
En lo qual la fglefia cocorda , elo braç real difs
fent. Plau afa Mageftat en reſpecte del racio,
nal que fia triennal com fefupplica. E que nens
racional puxa effer racional dos triennis
gun
coplidors. E en refpecte del altre, fa Mageftat
hi prouehira mirant lo be de la dita ciutat. Vic.
Fo.lxxiij.
Que los jurats racio
nal, e findich, efcriua de Valencia no
tinguen altres officis enla ciutat, edels
que han tengut donen compte.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
I.
Tem Senyor com fia cofa rahos
nable que los lurats, Racional, e
Sindich, e fcriua de la ciutat de
Valencia vltra fos officis no tin
guenadminiftracions dela ciutat
c de les que de facto han tengut hajen adonar
compte de aqlles.Supplica lo dit braça vraMa
geftat fia mercede aquella ſtatuhir, e ordenar q
les perfones deffus dites, caltres que hauran ten
gut administracions hajen depolar dits cõptes
en poder del racional ab afsiftencia dels quator
ze del quitamet, e dos nobles, e dos cauallers cli
gidors cafcu any plo braç militar. Perg la exa
minacio dels coptes fia ab mes attecio feta, en
la qual la Sglefia confent, e lo braç Real diu ğ
fie feruats furs, e priuilegis fobre aço difponets.
Plau a fa Mageftat quedaci auant lo racional,
ne altres officials de la fala no tinguen adminis
ftracions de la ciutat fino aquelles per priuiles
gis, cordinacions de la ciutat poden tenir.Eque
de les qhan tengut, e fi algunes de facto tindran
que de aqlles ne donen copte a les perfones que
fegons les ordinacions , eftablimets fon tenguts
donar, e fi no ni haura a les perfones qui fa Mas
geftat deputara. Vic.
Que los cenfals de la
ciutat de Valencia nos puxen quitar
fino fegons lo temps del boixart.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
1.
Tem Senyor co la ciutat de Valen
cia feguint fonacoftumat ſtil, e pra
tica quant te algunes quantitats
per hauer de quitar configna aques
lles al clauari del quitament per obs de luir, e
quitar cenfals carregats fobre la dita ciutat. E
fouint fe fdeuinga, que los officials, e perſones
del regiment de la dita ciutat quiten, è acoftus
men quitara qui bels ve , pretermes, e dexat
lorde qui feruar deuen en los quitaments .
Kk Supplica

Fori
Supplica perço lo dit braç Militar voftraMage
ftat la merce de aquella prouehir que nos pus
xen quitar cenfals fobre la dita ciutat carregats
fino fegons orde, e forma dels capitols dels quis
taments . Lo qual finit hajen de quitar fegons
lo boixart nouamet fet . E ab la pracmatica per
fa Mageftat nouament confermat : en axi que
nofia en facultat dels dits officials , e regidors
de la ciutat gratificar algunes perfones cotra for
ma dels dits capitols , boixart ,e pracmatica ,ſino
queprimitus fe hajen a quitar los eftrangers , e
perfones que no contribueixen en les impofi,
cions dela ciutat, e fuccefsiuamet als cenfaliftes
mes antichs juxta lorde del dit boixart, c pracs
matica. Excepto que enlo dit orde no fien com
prefos los moncftirs , ni los cenfals de la Sglefia,
e cofes pies,la renda dels quals ferueix al culto
diuinal en refpecte de les quals almoynes y co
fes pies los quitaments de aquella reften en ar
bitre de la ciutat .
Idem R. Da. ca.
II.
¶Quelos ces
fais alsignats Om la vostra ciutat de Valen
ala ciutat per
cia per feruey de voſtra Altefa ,
pagar les pen
fions dels cen
e per fubuenir a les vrgents , e
fals q la dita
ciutat respon grans necefsitats que aquella ha
perio rey itis tengut per caufa de les conques
guen aliena
bics. ites axi del realme de Napols , com de la Africa
haja carregats molts, e diuerfos cenfals ab diuer
fos contractes per pagar les penfions, dels quals
inter cetera fon ftades confignades a la dita cius
tatles penfions de aquells Cent milia fous cen
falsque voftra Mageftat caſcun any reb, c deu
rebre fobre la dita ciutat, e general del regne :los
quals foren carregats del preu del donatiu fet a
voftra Mageftat en les corts de Oriola, e los
qualsper acte de la dita cort nos poden alienar.
Supplica per tal la dita ciutat de Valencia, e los
Siadichs de aquella placia a voftraMageftat ab
acte dela prefent cort loar, e approuar, ratificar,
e confermar la dita confignacio per voftraMas
geftat feta a la dita ciutat dels dits cent milia
Tous cenfals. Emes fupplica la dita ciutat, c Sins
dich de aquella queprecehint licencia y facultat
donada, catorgada per acte delaprefent cortab
voluntat ,e confentiment de tots los tres braços
de poder vendre, e alienar voftraMageftat los
dits cent milia fous cenfals , que aquells fien per
voftraMageftat venuts per obs de quitar altres
tants cenfals dels que la dita voftra ciutat deVa
lencia ha venuts , e carregats per vfe feruey. Eğ
1
I
Valentie I
1
interim axi les proprietats com les penfions dels
dits cenfals fien mefes entre mans de la dita cius
tat. Et infuper fuppliquen los dits Sindichs plas
cia a voftraMageftat ab acte de la prefent cort,
loar,approuar, ratificar, e confermar tots, c qual
feuol contractes fets, e fermats axi entre voſtra
RealMag.cprocuradors de aqlla , cõ entre los
gloriofos reys dcimmortal memoria pdeceffors
de vraReal Altefa de vna part, e la dita via ciu
tat de Valencia de la part altra . Plau a fa Mages
ftat ferpaffar per acte de la prefent cort aqueils
contractes que moftrara fa Altefa hauer los pro
mes fer los paífar per acte de cort. E quant a la
facultat de poder vedre los dits cent milia fous.
Plau a fa Mageftat aquells fien fets alienables
fens prejuhi dels drets de Valencia. 1 Vic.
Idem R. Da. ca.
III.
Tem fenyor co lavra ciutat deVa
Dels cent
lencia haja , e deu hauer de vrareal quarăta cinch
Mageftat cent quaranta cinch mi miliafousdes
gutsa Valens
lia fol's a ella deguts , e plo Senyor cia.
rey don loan dememoria indelible pare,e prede
ce for de via Real Altefa confeffats y regones
guts abalbara per aquellfignat . E en paga rata
dels quals fobredits cent quaranta cinch milia
fols via Real Mageftat en les corts de Oriola
prouehi foffen donades ala dita ciutat de Valen
cia cinch centes liures , e que la reftant quantitat
pogues demanar, e exhigir la dita ciutat ales pri
mercs corts . E com la dita ciutat no haja hagu ,
des ,ni rebudes les dites cinchcentes liures . Sup
plica per tal fia de voftra Mageftat prouchir, e
manar que axi les dites cinchcentes liures ccm
lo compliment dels dits.cxlv . milia fofs fien ala
dita ciutatpagats. Plau al fenyor Rey que
plos examinadors dels greuges fia feta jufticia
puix dauant ells lo contengut en lo dit capitol
es deduhit per via de greuge . Vic.
2 Del port y carrega=
dor de Cullera.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
I.
Om per priuilegis Reals loport, e cas
rregador de la vila de Cullera fia de
la voftra ciutat de Valencia , e jurats
deaquella , en axique de inhibicio, e licencia al
guna
 in extrauaganti.
guna del dit port nofen pot entrametre perfona
alguna, com lo dit carregador, e port per virtut
dels dits priuilegis fien ftats tranſportats en la
dita ciutat de Valencia, e jurats de aquella . Sup
plica perço lo dit braç real placia a voſtra Real
Mageftat ab acte de la prefent cort prouehir,
e manar que los dits priuilegis difponents circa
la tranſportacio del dit port, e carregador fien
obferuats, impofant penes a qualfeuol official
qui del dit port, e carregador fe entrametra .
Plau a fa Mageftat vifts los dits priuilegis
prouehir de manera que aquells fien obferuats
fi,cen quant de jufticia obferuarſe dejen. Vic.
Que enlo regne de
Que en lo
Valencia nos pague dret de afſadura.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Velasreg Montiffoni.
DSA
I.
Ada 1
TemSenyor com per furs, e pris
uilegis ala voſtra ciutat y regne
de Valencia atorgats, fia difpoft
y ordenat que ninguns fenyors
de caftells, e lochs dins lo dit res
gne deValencia noprenguen,ne puixen pendre
dret de affadura de nengun vehi ne habitador
del dit vre regne,y ſpecialment es aço difpoft p
hunpriuilegi del dit fenyor rey en laume coqui
ftador del dit regne donat en la ciutat de Vas
lencia kalendas Aprilis . Anno domini millefi»
mo ducentefimo feptuagefimo . Eper hun altre
privilegi del Senyor Rey en Peredonat en la
vila de fent Matheu celebrant corts generals
a.xx. de Febrerany . M. ccc. lxx. Eaxi matex
es difpoft per lo fur final del alt Rey en Marti
fituat fots Rubrica del batle, e de la cort.E mol
tes voltes per los dits fenyors de caftells , e lochs
contrauenints als dits fur, epriuilegis fefia fet, e
intemptat lo contrari , ço que es gran dan, epres
juhi dels vehins del dit voftre regne de Valen
cia . Supplica per tallo dit braç Real fia de vos
ftra Mageftat prouchir,e manar per obferuança
dels dits fur, e priuilegis que nengun caualler, ni
altres qualfeuol fenyors de caftells dins lo dit
voftre regne de Valencia no prengua ne gofen
pendre,ni exhigir lo dit dret de affadura . Eaço
ab impoficio degrans penes :la execucio de les
quals fia comefa als jurats de la ciutat de Va
lencia quiper diuerfos priuilegis fon jutges res
Fo.lxxiij .
integradorsde les franquees,e libertats de la dis
ta ciutat de Valencia. E al Gouernador en res
fpecte de les altres ciutats, e viles Reals dins
la jurifdictio del qual fera caftell, o vila que hau
ran pres la dita alladura. E filo dit Gouernas
dorfera attrobat negligent en la dita execucio
que en tal cas ho faça, epuixa fer lo jufticia de
caſcuna ciutat, ovila del dit regne hon fera lo
vchi aquella qui fera cftada prela, o leuada la di
ta affadura. Plau a fa Mageftat fobre lo dit
dret deaffadura , caltres cofes contengudes en
lo prefent capitol effer feruats los fur, epriuiles
Vic.
gis fobre aço difponents .
Dels officis de la vila
de Moruedre.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
I.
TemSenyor com voftraMage
ftat contra difpoficio de furs, y
priuilegis del vostre regne deVa
lencia haja prouehit, e ordenat
que los officis de la vila deMors
uedre vajen a fach: de la qual prouifio de enfacu
lacio la vostra ciutat de Valencia ha rebut gran
dan, eprejuhi. E perço aquella hi feu expreffa
contradictio com a molt dampnofa, e prejudis
cial als vehins de la dita vila de Moruedre , a
molt mes a la juredictio que la dita voftra ciu
tat de Valencia ha , e te en la dita vila de Mor
uedre. Perço fupplica lo dit braç Real placia a
voftra Mageftat reuocar la dita infaculacio , e
reftituhir la electio delsdits officis a la diſpo
ficio dels dits furs, e priuilegis . E axi matex que
la ditavila no puxa daci auant carregar cens
fals a major preu de quinze milia pcr miller:
com la dita vila fia del terme, e juredictio de la
ditaciutat de Valencia, e contribucſca ab aque,
lla en tots donatius Reals, e altres defpefes.
Plau afa Mageftat prouehir hiſens acte de
Cort. Vic.
De certes quantitats
demanades per les viles Reals del res
gne deValencia.
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
Kkÿ j.
 Fori
I.
Tem Senyor comper manamēt
de voftra Mageftat , o del Gos
uernador general del voſtre res
gnede Valencia les vostres viles
RE
Reals del dit regne feguints la
bandera de Valencia anaren a recobrar la bas
ronia de Arenos , e lo vezcondat de Chelua , en
la qual recuperacio de la dita baronia, e vezcon
dat les dites viles Reals hajen fetes moltes des
fpefes,les quals de jufticia deuen recobrar. Sup
plica per tal lo dit braç Real placia a voftra Ma
geftat ab acte de la prefent cort prouehir, e mas
narque les dites defpefes fien pagades ales dites
viles reals. Plau a fa Mageftat fer pagar les
dites ciutats, e viles reals tot lo q de jufticia fe
moftrara que les dites ciutats, eviles reals hajen
Vic .
edejen cobrar per la dita raho.
¶Idem R. Da, ca.
II.
Tem Senyor com moffen Luis
Ferrer per manament de voſtra
Mageftat, e ab letres ſignades de
voftra Real ma fia anat en temps
paffat a algunes viles Reals, ede
aquelles haja amprades algunes quantitats per
fubuenir a voftra Altefa en la guerra de Granas
da prometent los que aquelles los ferien reſtitus
hides per voftra Mageftat. Supplica per tal lo
dit braç Real placia a voftra Mageftat proue
hir, e manar ab acte de la prefent cort que les
dites quantitats fien reftituhides a les dites viles
Reals. Plau a fa Mageftat pagar, e reftitu
hir a les dites viles reals lo q re veraſe moſtrara
Vic.
effer los degut per la dita raho.
Sententia grauaminũ .
Ferdinandus Rex. Anno. M. D. X.
Montiffoni.
I.
Ls greuges offerts per moltes ciu
tats, e viles reals del regne de Va
lencia, e altres particulars perfones
en les corts generals celebrades p
lo alt Rey don Ferrando Rey e fenyor noftre
en lo any mil.D. y deu enla vila de Monço ſon
ftades fetes per los prouehidors de greuges per
Ja partdel Senyor Rey,e per la dita cort depus
tats les prouifions feguents.
Valentie
Auguftinus vic.
N grauamine oblato pro parte
nobilis Triſtanni de Perellos , om
nes prouifores concorditer proui
dent quia lis pendet inter pars
tes nec aliquod grauamen depre
henditur. Ideò dicunt non effe grauamen Cus
rie, fed quòd pro expeditione iuftitie fiat com >
mifsio, cumqua mandetur Gubernatori iudici
caufe quòd infra duos menſes promptam & exs
peditam faciat iuftitiam , poftquam proceffus
fuerit in puncto accordij. Et fivoluerit dictus
Triftannus quod fibi concedatur prouifio cum
qua proceffus veniat caufa recognofcendi man
dant fibi concedi . Vic.
In grauamine oblato pro parte heredum
Iacobi Aguilar quondam vicecancellarij in res
gno Valentie, quia iam fuit factum compros
miffum cum regia Mageftate. Ideònihil prouis
dent : fed decidatur caufaper fententiam arbi
tralem. Vic.
Ingrauamine oblato pro parte Ludouici
Mafco petentis tres mille folos cum no conftet
de intentione dicti Ludouici Mafco . Ideò om
nes prouifores prouident quòd abfoluto fifco ,
feu Regia Mageftate imponatur filentium dis
to Ludouico Mafco prout imponunt cum pre
&
fenti. Vic.
In grauamine oblato per Guillermu Ray
mundu Carroç filium nobilis Beatricis de Cas
ftellui tanquam heredis Carrotij de Vilaragut
eius quondam viri cõfimili grauamini dicti Lu
douici Maſco, prouident idem quòd in preces
denti. Vic.
Ingrauamine oblato pro parte nobilis Ni
colai de Vilarig quia no fuerunt aliqua acta pro
ducta pretenfum grauamen probantia.Ideopro
uident idem quod in duobus proximis grauami
nibus fuit prouifum . Vic.
In grauamine oblato pro parte ville de
Ontinyent fuper tribus mille folis quos dicit
mutuo tradidiffe Ludouico Ferrer de mandas
to domini Regis, omnes prouident condemnan
do dominum regem ad obferuantiam actus Cu
rie fuper hocediti. Vic.
Idem
 in extrauaganti .
Idem vt in proximo prouident in grauas
mine oblato per villas regias reſpectu expenfas
rum factarum in recuperatione baronie de Are
nos, & vicecomitatus de Chelua , conſtito de
mandato regio,feu officialium fuorum cius no›
mine,& de expenfis per cosfactis in dicta recu
Vic .
peratione.
Idem prouident in grauamine oblato pro
parte quarundam villaru regalium ratione mus
tui facti dicto Ludouico Ferrer ex prouifione
regia pro guerra Granate vt in grauamine oblas
to proparte villede Ontinyent. Vic.
In grauamine oblato pro parte Petri de
Cardona:omnesprouident quòd reuocatis lite
rispriuatis mandet dñs rex quod fententie regie
mandentur executioni per gubernatore Rofsi
lionisprout de iure funt exequende. Vic.
In grauamine oblato pro parte Thomede
Proxita petentis quatuordecim mille trecentos
triginta quatuor ducatos auri ex refiduis admi ,
niftrationis thefaurariegñalis dominiregis Al
fonfi. Quia nec grauamen eft inftructum , nec
dominus Rex nunc feliciter regnans fuccedit
in regno Neapolitano iure hereditario fed iure
fanguinis & inueftiturarum fummorum pontifi
cum & aliàs,protanto,& aliàs repellunt dictũ
Vic.
grauamen.
Idem vt in proximo prouident ingraua,
mine per eundem Thomam oblato fuper quas
dam petia terre, & quodam orto ciuitatis Neas
Vic.
politane.
In grauamine oblato pro pte Ioannis Cen
telles de Sentlir, omes prouident quod mandes
tur gubernatori quod dum proceffus fup dictis
molendinis fuerit in puncto accordij fentëtiam
proferat infra duos menfes etfi voluerit conces
daturcaufa recognofcendi , Vic.
In grauamine oblato pro parte lacobi de
Pallars fuper tribus mille florenis, quia non con
ftat de pretenfis. Ideò omnes abfoluerunt prout
abfoluunt dominum Regem. Vic .
Idemomnes in grauamine oblato pro par
te Ludouici de Pallars tanquam heredis Egres
gijRogerij de Pallars patris fui quondam vice
comitis de Chelua. Vic.
Fo.lxxv.
Ingrauamine oblatopro parte findici vil
le Caftillionis cotra priuilegium obtentum pro
parte ville Morelle, prouident omnes prouifos
res quòd quia grauamen non eft inſtructũ quòd
fiat commifsio gubernatori,qui feruatis feruan
dis faciat iuftitiam. Vic.
Ingrauamine oblato pro parte ciuitatum
Oriole &Alicantis fuper iure quitandi, & iudi
candi de Bonaguerra, &c. Quia eft contentio
inter duos baiulos, prouident quodno eft graua
men curie, attento maximequia iam per literas
iuftitie eft prouifum comittedo dictam caufam
confilio doctorum de regio confilio Valentie
prout prouifum extitit. Vic.
In grauamine oblato pro parte Gafparis
Ledioprouident quòd grauamen non eft inftru
Etum. Vic.
¶In grauamine oblato pro parte Gaſparis
batlede Alacant & aliorum , quia grauamen eſt
fundatum prouident quod fublato omni impes
dimento fiat executio marcarum. Vic.
In grauamineoblato pro parte ville Cas
ftillionis fuper fale prouident quòd no procedit
quia fententia regia no facit ius quo ad omnes,
&fignanter quia iam fuit prouifumper actum
curie.Et ideo feruentur acta curie & fori fuper
hoc nouiter editi. Vic.
Ingrauamine oblato pro parte nobilis Lu
douici de Calatayut petentis interpretationem
fori capituli Cathalonie regisMartini fuper exe
cutione cenfualium in Rubrica de re cefita, quia
grauamen non eft inftructum,nec eft grauamen
curie pofito quod effet inftructum . Ideo prouis
dent quod non procedit. Vic.
Ingrauamine oblato pro parte nobilis , &
Egregij Alfonfi de Cardona fuper iuredictio
ne,quia grauamen non eſt inſtructum.Ideo non
Vic.
procedit.
Ingrauamine per eundě oblatofuper pres
tio de Alcodar, quia iam fuit petitum in curns
Oriole & ſatiſfactum , vt in foris Oriole patet.
Ideo prouident quòd non procedit. Vic.
Idem prouidet in alio grauamine per euns
dem oblato fuper Ebo & Gallinera. Vic.
Kk iij la
 Fori
In grauamine oblato per Gueraldum Bou
dominum de Millars.Prouident quòd dominus
rex mandat thefaurario Alfonfo Sanchiz quòd
reftituat quantitatem dicto Bou pertinentem
preuia ratione iuxta formam fori Regis Alfon
Ti primi Rubrica de iurifdictione omnium , &
cundem condemnant ad reftitutionem quantis
tatis predicte iuxta fori formam. Vic.
In grauamine oblato pro pte nobilis Ioan
nis Caftella pernobilem egregiü Onufrium de
Cardona.Quia dictus loanes Caftella cft mor
tuus,& grauamen nõ eſt inſtructũ . Ideò faluant
ius heredi dicti Ioannis Caftella, & ab inſtantia
preſentis fifcum abſoluunt. Vic.
In grauamine oblato per dictũ Onufrium
de Cardona fuper dote filie fue,quia eft factum
compromiffum cum domino rege. Ideò nihil
prouident fed remittunt prouifioni dictorum ar
bitrum . Vic.
Ingrauamine oblato per Vicecomité de
Chelua fuperfalinis quia eftfactum copromif
fum cum domino rege. Ideònihil prouident fed
prouifioni arbitrum remittunt . Vic.
Idem ingrauamine oblato per Francifcu
Domingo fuper falinijs deftubeny. Vic.
In grauamine oblato pro parte dominoru
de les carniceries fuper priuilegio conceffo Lus
douico Ferrer militi , quia agitur de preiudicio
tertij &pendet lis indeciffa .Ideò mandetur bas
1
iulo cui cauſa eſt comiſſa quòd ſeruãdo formam
commiſsionis fibi facte expeditam faciat iuftis
tiam , ſeruando formam antiqui priuilegij quas
tenus de iure feruari debeat. Vic.
In grauamine oblato pro parte ville Al
gezire fuper iuredictione de Alberich,quia con
Itat de litis pendentia. Idco prouident quòd non
Vic.
eft grauamen curic.
In grauamine oblato per eandem villam
fuperiuredictione loci de Alcocer, quia graua ,
men non eft inftructum prouident quòd no pro
cedit grauamen . Vic.
In grauamine per candem villam oblato
fuper iuredictione de Benimuflem, prouident
quòd mandetur baiulo generali coram quo lis
Valentie
pendet quòd iuftitiam faciat expeditam infra
duos menfes poftquam proceffus fuerit in pun
Єto accordi. Vic .
Ingrauamine oblato per cande villam fu
perloco de Muntartal prouidet fiat comiſsio
locumtenēti gñali Valentie quod partibus audi
tis faciat iuftitiam habita illa ratione de actu cu
rie facto in Oriola ğ de iure haberi debet . Vic.
Ingrauamine oblato pro parte Ludouici
Iuliani, prouident condemnando dñm Regem
vt cũ effectu compellant comiffarium, velcom
miffarios vt perfonaliter accedant ad villam de
Ixar, & de la Pobla de Ganyen, & ibi ftet, &
ſtent doncc cũ effectu exequantur prouifiones,
&execuciones obtente per dictü lulia propen
fionibus cenfualium iuxta foros Aragonum.Et
fiforte dicti comiffarij erunt impediti aliquo iu
fto impedimento prouident quòd mittantur cõ
miffarij nominandi per dictu lulia ad quem , feu
quos cöftituendum , & creandum, feu creandos
dim regem condemnant. Et fi predicta cũ cfs
fectu non fuerint facta per dominũ regem, con
demnant dominum regem ad totum intereſſe
dicti lulia. Vic.
In grauamine oblato per villam Algezire
contra baiulum dicte ville: grauamen non cft in
ſtructum. Ideò prouident quòd non procedit
grauamen de preſenti. Vic.
In grauamine oblato pro parte brachij mỉ
litarisfuper fententia de murs, e valls contra do
minum regem pretenfo. nõ conftat. Ideò dicti
prouifores repellunt ipfum grauamen refpectu
domini regis, refpectu vero ipfaru partium pros
uident quod fiat commifsio iuftitic fimilis pros
uifionis facte ad fupplicationem brachij Eccle
fiaftici. Vic.
In grauamine oblato proparte creditoru
baronie de Arenos , prouident quòd no eft gras
uamen curic. Ideò ipfum repellunt. Saluant tas
men iura creditoribus qui no compromiferunt
cum regia Mageftate fi que habent &eis cope
tunt contra regiam Mageftatem vt candem du
cere pofsintin debita inſtancia. Vic.
In grauamine oblato pro parte nobilisHie
ronymi Caftella prouident quòd attento quòd
dictusHieronymus Caſtella nõvenit intra tem
pora prefinita,et attento quòd fecreftum nõ pri
yat
 in extrauaganti.
uat aliquem à fua poffefsiõe, nec poteft dici in
iufte prouifum donec de iniuftitia cõftiterit pars
te conuocata ad cuius inftantiam prouifum fuit,
&que in prefentiaru fe opponit. Ideoprouident
quod non eft grauamen Curie, nec admittendũ :
fed quod dictus Hieronymus Caftella iuftitiă
petat iure ordinario. Vic.
¿ ª Offerta. ¿ manera, e no en altra offiren de bon grata vos
S. R. Mag.
A vrgentifsima necefsitat de
conferuar lo exercit, e gent dar
mes en la conquesta de Africa
que te cõtra los infels , e moros
enemichs dela fe, e religio Chre
ftiana.E perque enaquella fe loe, e adore noftre
Senyor Deu lefuchriſt Redemptor noſtre, ha
forçat voftra gran Excellencia de conuocar, e
demanar corts generals en aqueſta voſtra vila
de Monço als regnes de Arago, e de Valencia,
eprincipat de Cathalunya, e als regnicoles de
aquells per hauer fubuencio, e auxili per obs del
dit exercit, carmades,e conferuar , e guardar les
ciutats, e terres que per diuina gracia fon ftades
conqueftades, e prefesaforça darmes per no di
fiftir a tant fancta, e gloriofa emprefa fegons en
la propoficio pervoftra Mageftat feta enlo prin
cipi de les prefents corts a quatre de Maig pro
paffat les dites cofes, e altresfon pus diffufamet
fcrites, e contengudes, fobre les quals hauts di
uerfos colloquis ,parlaments , e deliberacions en
tre los braços Ecclefiaftich,Militar, e Real, co
de les ciutats, e viles Reals del dit voftre regne
de Valencia. E apres de moltesfupplicacions fe
tes fobre lo dreç,reparacions dela jufticia del dit
voftre regne, e fobre alguns greuges axivniucrs
fals com particularsdel dit voftre regne. Viſta, c
entefa la necefsitat que voftra Altefa te de pres
fent de anar en lo Realme de Caftella per cofes
concernents granment lo ftat, e conferuacio de
voſtra Real corona, e no pot aci detenir ſe mes
auant per fer, e complir moltes cofes que reften
a fer. Confiderant quant fon grans les defpefes
que voftra Real Mageftat fa de continu en as
Etestant gloriofos per extirpar la fecta Maho
metica en maneraque lo nom de Iefus Redem
ptornoftre per tot lo mon fia reuerit, e exalçat
fins en conquistar la cafa fancta de Hierufas
lem, e altres fochs fancts , en los quals noftre Ses
nyor leſuchriſtpres mort,e paſsio.Los tres bra,
Fo.lxxvj .
ços, ço es Ecclefiaftich , Militar, e Real del dit
voftre regne de Valencia , jatſia no fien tenguts
a fer lo feruir, do , c fubuecio dauall fcrites , e fots
expreffa faluctat que per la preſent offerta no
puga effer fet, o caufat prejuhi algu a furs, priui
legis,e libertats del dit voftre regne, nepuxa ef
fer tret en efdeuenidor avs, e confequencia , e ab
expreffa proteſtacio fivos fenyor atorgareu los
capitols, e ordinacions de jus fcrites. En aqueſta
fenyor Cent milia liures moneda realsdeValen
cia, enaquefta forma pagadores, e exhigidores,
ço es que fobre lo general del dit voſtre regne
deValenciafien carregats tants fol's cenfals,ren
dals,e annuals per los deputats del dit voſtre re
gne a diuerfesperfones mijançant cartes de gra
cia de poder luir, e quitar aquells a raho de quin
zemilia fol's lomiller quants fen poran carregar
fobre lo dit general ab lo redreç expecificat , c
declarat en los capitols dauall inferts puix los
preus de aquells no excedefquen fumma de
cinquanta milia liurcs. La qual quantitat ques
deura carregar fins a les dites cinquanta milia
liures fia arbitrada, e declarada per los tatcha
dors de tots lostres braços, haguda primer ins
formacio dels deputats del general del effer del
general. De les quals fe hajen depagar deu mis
lia liures ques han a diftribuhir,e pagar en falas
ris, e defpefes dels officials axi de voſtra Altefa
co dels altres braços qui han treballat en la pres
fent cort. Ela reftant quantitat a compliment
de les dites cent milia liures fia exhigida per
tatcha vniuerfal de les cafes de tot lo dit regne,
axi del braç Ecclefiaftich, e Militar, com de les
ciutats, e viles Reals , e de tot los vaffalls de as
quells, e de tots los habitadors del dit voſtre re
gne de Valencia en laforma, e manera que fon
feta, e ordenada la tatcha de la cort de Oriola
en loany mil . cccc.xc. En manera que roy
puga hauer differencia enla dita tatcha. La qual
quantitat quefara a tatchar fia exhigida, e par
gada dins tres anys comptadors de la fefta de
Nadal primer vinent en auant. Enaxique al
gud
dels dits officials encara que tinga molts of
ficis no puixahauer fino tan folament hun falas
ri,de la qual quantitat de deu milia liures ques
deuen repartir entre los officials de cafcun braç
fia donada tanta quantitat deduhida la part que
tocara als officials Reals. E axi matex dels car
regametsde cefals ne fia fet entre los officials y
los treballants en la preſent cort la diftribucioy
part q per ſa Mag.ſera declarat enla pſent corr .
Kk iiij La qual
 Fori
A qual fobredita offerta fan , e
entenc fer los fobredits tres bra
çosab proteſtacio , e faluetat ex
preffa, e no en altra manera, ço
es que fi fet lo arrendament del
dit dret de la generalitat, lo qual fe ha, e deu fer
en lo prefentany ,e fins a lafefta de Nadal prop
vinent fe moftrara fobre los dits drets dela ges
neralitat effer eſtada carregada mes, o major
quantitat de la que rahonablement la dita gene
ralitat pora comportar ,que en tal cars los tatcha
dors elets pertots los dits tres braços enfemps
ab los officials reals que per voftra Mageftat ſe
ran nomenats tinguen poteftat, e facultat deaug
mentar la dita tatcha en tanta quantitat quanta
fera neceffaria pera quitar aqlla part de cenfals
que demafiadamēt fera eſtada carregada fobre
la dita generalitat .
Tem Senyor fuppliquen, e vos
len que les dites cent milia liures
fien pagades a voftra Altefa per
obs dela dita conquefta ,e que as
quelles nos puxen cõuertir en pa
gar, e ſatiſfer greuges alguns exceptat la part, o
porciode la tatcha tocant al braç Militar de la
qual voftra Mageftat no puixa pagar greuges,
ferncafa volütat,pera la paga dels quals greu
gesaxi dels que per fentencia delsexaminadors
com per fentencia arbitral hajen y fien pagats
dela quantitat dela primera anyada de dita tat
cha,y que los dits clauaris dela dita anyada fien
tenguts pagar los dits greuges juxta forma de
dites fentencies , ço es de continent la quantitat
que procehira dels carregaments de cenfals fa
hedors fobre lo dit general deduhides les dites
deu milia liures confignades per pagar los fala
ris y en apres lo que mancara a compliment de
les dites cent milia liures del que procchira dela
tatcha fahedora. Vic.
Tem fenyor fuppliquen que la tat
cha fia feta per los officials reals, c
per los tatchadors de tota la dita
cort, ço es per les perſones eletes
per lo braç Ecclefiaftich, e per les perfones ele
tes perlo braç Militar, eper les perfones eletes
per lo braç de les ciutats, e viles reals : les quals
fon les feguents, ço es per voftra Mageftat, lo
vicecanceller, lo treforer general, micer Alpont
lo meftre Racional de Valencia, micer Bosch,
lo fcriua de racio, loan fcriua confeller:los quals
Valentie
e cafcu dells tinguen poder de fubrogar enloch
feu . Per lo braç ecclefiaftich lo reueret meſtre de
Muntefa , micer Fracefch Soler ,moffen Miquel,
Gomiz ,micer Leonardo Lopiz , don Frăciſco Fe
nollet,e frareLuis Pelegri del dit orde, e religio
de Muntefa.Per lo braç militar lo illuftre infant
don Enrich, moffen loan Olzina, lo Marques
de Denia , moffen Aufias Marti,don Alonſo de
Cardona, en Miquel loan Penaroja, don Ioan
de Ribelles, en Diego Ferrandis de Meſa, don
Ioan de Caſtellui, moffen Lois Hieronim Go
miz, don Hieroni Lopis, en Hieronim Maſco,
don Pedro Boyll,en Melchior Pelicer,dõ Lois
Pallars, moffen Melchior de Mont, don Triſtas
ny de Perellos , en Frances Miquel Scriua , don
Pedro Corella, moffen Andreu de Sentacreu .
E per lo braç Real, ço es per la ciutat de Valen 1
cia, en Lois Amalrich, en Guillem March, en
Ioan Figuerola , micer Baltafar de Gallach , en
Miquel Roig, en Bernat Daſsio, en Gafpar
Eximeno, micer Eximeno Ros, en Hieronim
Bayona, en Pere Belluga.Ep les altres ciutats,
e viles reals micer Fraces Domingo Olzina,en
Antoni Mingot, enMelchior Figuerola, en Pes
re Puig Gilabert, en loan Guerau, en Pere Fes
liu ,en Pere Gil, en loan çauall, en loanMonfort
e en Alfonfo Balefter. Vic.
Os quals tatchadors hajen poder
detatchar les cofes de cafcun braç
eaquelles tatchar per mans, o per
la millor manera quels parra,de for
ma que entre los tatchats fia feruada tota egual
tat, enaxi que lo que peraquellsfera fet fia axi
executat, e deduhit a effecte, e deguda execu
cio tota excepcio , o raho encontrari a part po
fada. Vic.
Tem los dits tres braços fan cla
uaris, e rebedors qui tinguen , res
ben, e conferuen les pecunies de
la tatcha , e diftribuexquen aques
lles, als quals voftra Mageftat , e
tota la cort dona tot fon poder,loch, e veus, ço
es per la Sglefia los damunt nomenats, meftre
de Muntela , micer Francefch Soler, moffen Mi
quel Gomiz, micer Leonardo Lopiz,don Frans
cifco Fenollet, e frare Lois Pelegri . E rebedors
los dits reueret meftre de Muntefap los exepts
e moffen Miquel Gomiz per los Ecclefiaftichs .
Per los Militars don Franci de Monpalau , moſ
fen Noffre Guerau Bou,don Pedro de Cardo
na,
 in extrauaganti. Fo.lxxvij
.
na, moffen Lois Iulian : los quals clauaris del dit
A Mageftat Real acceptant la
braç Militar hajen a ſeguir la forma del acte ſo
preſent offerta, e cofes en aques
bre aço fet per lo dit braç a.xij . del preſent mes
lla contengudes regracia molt
de juliol any mil cinchcents y deu. E per lo braç
aquella a la dita cort. E vol, d
Real,ço es per la dita ciutat de Valècia en loan declara de voluntat de la dita
Figuerola, micer Baltafar de Gallach, en Bers
cort, e dels altres braços de aquella que per fer
nat Dafsio, Miquel Roig. Erebedor lo dit en
los actes qde prefent ſe fan, e fon cftats fets nos
Ioan Figuerola . E per les altres ciutats, e viles
puxa dir la prefent cort effer finida, ni finada cỡ
reals , micer Francefch Domingo Olzina , en
aquella vulla lo Senyor Rey reſte, e ſtiga en fa
Noffre çahera, en loan Guerau, e enAntoni Go
força,e valor en refpecte del regne de Valencia
mez de Roca , e rebedor lo dit en Noffre ças
e quefia continuada fins que los carregaments
hera.
Vic. de cenfals fien fets fobre lo dit general, e fins q

la tatcha ques ha de fer per tot lo regne fia ab ef

fecte feta , executada , exhigida, e pagada . E aſsi
Temque los dits tatchadors,eclas

uaris cafcupera fer, e executar fon
offici hajen poder fufficient de vos
fenyor peracte de la preſent cort
gna pera continuar la dita cort dins lo capitol
de la Seu de Valencia lo vinten dia del props
vinent mes de Agoſt, e de alli auant confecutis

de prouehir que fien fetes execucions contra los uament per fos dies fins les cofes de la préſent
offerta fien ab tot effecte complides. Vic.
recufants, e no volents pagar, e a lur offici obs

temperar. En axi que lo que per aquells fera pro

uchit , e manat ſia axi executat p qualfeuol pors Per lo femblant fa Mageftat Real

confiderat que la dita ciutat de Va

ter,o porters, o commiffaris : efimefter fera has
lencia ha demanat effer li pagats
uer, e obtenir auxili del portant veus de Gouer

nador del prefent regne de Valencia, e loctinet
general de aquell, o de altres qualfeuol officials
del dit regne, als quals nopuxa effer contradit
fots grans penes . Vic.
cent quaranta cinch milia fous, los
quals lo ferenifsimo Senyor Rey don loan con
feſſa deure a la dita ciutat : proucheix , e mana q
aquells deu milia fous, los quals del dit dcute fo

ren confignats a la dita ciutat del donatiu de la

cort de Oriola peraquella perſona, o perſones

Tem q los dits clauaris fien tens quils hajen haguts, e rebuts indebitament pmas
guts donar, e retre compte del q
nament de fa Mageftat, o en altra manera com
rebran, e pagaran als oydors de
de juſticia la dita ciutat degues rebre aquells, &
comptes elets per los tres braços: puix nols ha rebuts, li deuen efferpagats, e reftis
Los quals tinguen poder de exhi
tuhits per aquell quis moftrara hauer los rebuts
gir los dits comptes , e de abfolre,e diffiniraqlls :
faluant a la dita ciutat tot fon temps , e dret per
los quals fon los feguents , ço es per voftra Mag.
poder demanar lo cõpliment dels dits cent quas
los deffus dits nomenats en tatchadors ab la ma
ranta cinch milia fous en temps de celebracio
texa poteftat de furrogary fubftituhir en loch
decorts, o en altre temps avoluntat de la dita
feu per lo braç Ecclefiaftich los damunt dits re ciutat. Vic.
uerent meftre de Muntefa, micer Francefch So

ler, moffen Miquel Gomiz ,micer Leonardo Lo

pis, don Frácifco Fenollet, e frare Luis Pelegri.
Per lo braç Militar don Ramon Carroç , mofs
fen lannot Sanç, don Joffre de Tous , en Baltas
far Mercader, e per lo braç Real , ço es per la dis
ta ciutat de Valencia, en Francefch Cabrera,
en Gaſpar Vilafpinofa, en Pere Gil,micer Fran
ces Dartes, en Miquel Roig, en Thomas Daf
fio. E per les altres ciutats, e viles reals en Anto
ni Gomiz Daroca , en Pere Feliu, en Pere Puig
Gilabert, en loan çauall, en Baltaſar Alnefpi,
e en Pere Cerda. Vic.
Axi matex la prefata Real Mageftat
ab acte de la prefent cort enfemps ab
los tres braços dela cort general loen
approuen, ratifiquen, e confermen ab lo prefent
acte de cort tots los contractes fets, e fermats
fins aci entre la prefata Real Mageftat, e la dita
ciutat de Valencia, e totes, e ſengles cofes en los
dits contractes contengudes, especificades, pas
tades , e concordades, eper fa Real Mageftat
promefes a la dita ciutat axi per raho dels pres
ftechs fets per la dita ciutat al Senyor Rey, e
carregaments de cenfals fets per la dita ciutat , ơ
Kk v Sindich
 Fori
Sindich de aquella per obs , e per fets de la dita
Real Mageftat com enaltra qualfeuol manera .
E loen, e aprouen les obligacions , e caucions fe
tes per lo dit fenyor Rey, axifpecials com ges
nerals, confignacions , e cefsions fetes per lo dit
Senyor Rey, e la ferenifsima feñora princefa de
Arago e reyna de Caftella , de les proprietats
epentions de aquellscent milia fol's cenfals que
fon ftats carregats, axi per la dita ciutat de Vas
lencia com per lo general del dit regne a la dita
Real Mageftat del donatiu, e offerta p los dits
tres braços en la dita cort de Oriola celebrada
a.xxxj.de Iuliol del any mil.cccc.lxxxviij . E p
execucio dela dita cort, e offerta de fetata cinch
milia liures exhigides per tatcha per obs de fer
los dits carregamêts de cenfals. E no refmenys
loen, e aprouen qualfeuol altres obligacions fe
tes de les rendes dela batlia general, e deles bat
lies locals del dit regne, drets de peatge, mora
bati, albufera , e altres qualfeuol joyes, reliquies,
or,argent, e altres qualfeuol drets, e bens:axi fes
tes, e fermades per la prefata real Mageftat co
per los altres predeceffors Reys de fa Excellen
cia. E ab lo prefent matex acte de cort los dits
tres braços del dit regne donen, e attribuexen
facultat ,libertat, e poder a la dita Real Mages
ftat de poder vendre, e alienar axi per via de cas
rregaments, e quitaments comper qualfeuolala
tra via que a fa Mageftatmils parra, axi en pro
prietats com enpenſions tots los cent milia fol's
cenfals carregatsper ditaciutat, e general de dit
regne de Valencia a fa Excellencia , e de rebre
los preus, proprietats , e penfions dels dits cens
falsperobs de quitar, e conuertir aquells en luis
cio,e quitaments dels cefals , los quals per la dita
ciutat fon eftats venuts , e originalmet carregats
a diuerfes perfones per obs de preftar al dit Se,
nyor Rey, e de fubuenir a les necefsitats de fa
real cort. E que nos puixen conuertir en pagas
ment dealtres cofes, no obftant que ab acte de
cort fet en la dita ciutat de Oriola los dits cefals
foſſen inalienables , ço es que nos pogueffen ven
dre ni alienar per fa Mageftat, ni per los fuccef
fors com ab lo prefent acte difpenfant en lo dit
acte de cort. Volen , e plau als dits tres braços q
losdits cent milia fol's cenfals fe puixen vědre ,
calienar com dit es per obs de luir, e quitar los
cenfals carregats per la dita ciutat p fon feruey
a moltes, c diuerfes perfones , e no en altres cofes
ne per altres cauſes , o rahons.E fins tant fien ves
nuts los dits cent milia fols cenfals la dita ciutat
reeba les penſions. E vol fa Mageftat ab coſen,
Valentie
timent dels dits tres braços los dits cenfals no
puixen effer venuts fino a vehins , e habitadors
dela dita ciutat,oregnicoles del dit regne. Vic.
Bloprefent abfolem, eremetem
a qualfeuol braços, vniuerfitats,
equalfeuol fingulars del dit res
gne de Valencia totespenes ci
uils , e criminals , eqlfeuol crims
que fien ftats comefos tro al jorn de huy : de la
prefent empero remifsio general exceptam tan
folament crim de heretgia , e de lefa Mageftat, e
de fodomita, e de falfadors de moneda, e de baa
res,e de traydors, e de mort accordada , e de nas
fres ,e coltellades donades per diners, e de falfos
notaris, e de aquells que fan fer, e vfen ſciental
ment deles cartes,teftaments , e falfes fcriptures,
coffaris, e ladres, e trencadors de camins y de
qualfeuol pau, e treua. Vic.
A Mageftat del fenyor rey con
fiderat que la conuencio de les
prefents corts es eftada general
dels regnes de Arago de Valen
cia, e principat de Čathalunya .
E en lo dia de huy acceptat fa Mageftat la offer
ta a aquella feta per los tres braços del regne de
Valencia dona poder a les perfones en la dita
offerta nomenades , les qualsſe hajen a tranſferir
a la ciutat de Valencia per executar, e dar com
pliment al feruey que a fa Mageftat es fet ab la
dita proferta. Per tant per conferuar la conuos
cacio, e congregacio de la prefent cort general
vol,e mana laMageftat q cafcu dels tresbraços
del dit regne de Valencia haja a leixar, e leixe
vna perfona , en axi que fien tres perfones, o Sin
dichs p los dits tres braços perafsiftir als actes
de cort ques faran per lo dit regne de Arago, c
principat de Cathalunya a la dita cort congres
gats tan folament: la afsiftencia de les quals fo
bredites tres perfones, o Sindichs dels fobredits
tres braços del regne de Valencia produeſca , e
obretots aquells effectes que produhiria, cobra
ria la aſsiſtencia, e preſencia de tots los dits tres
braços del dit regne quant al effecte de la cons
tinuacio de les dites corts generals,e fguart dels
dits regnes de Arago, e principat de Cathalus
nya, ab aquesta empero modificacio , e no en als
tra manera, que les dites tres perfones leixades
Plos dits tres braços no puxen fer acte algu de
cort,ne altre qlfeuolenfemps ab lo dit regnede
Arago, o principat de Cathalunya, o fens ağlls,
excepto

in extrauaganti .
excepto en la abilitacio dela ferenifsima Reyna
noftra fenyora, en la qual puixen confentirjun
&
tamenty ab conformitat dels altres regnes . E
filo cotrari feyen que tot lo que faran fia nulle,
mas que tant folament puixen afsiftir, e fer pres
fencia en les dites corts generals, e diffentir,eco
tradir en qualfeuol actes que en les dites corts
generals fe feffen, os volgueſſen fer en leſio , e
prejuhi del dit regne deValencia,o de qualfeuol
dels dits tres braços de ağll. E ab faluetat encas
ra expreffa qp lo preſent acte no fia fet, ni cau>
fat prejuhi algu al dit regne de Valencia, nial ,
gu dels braços de aquell,ni fia tretavs, ni conſc
quencia en fdeuenidor. Vic.
De la abilitacio del
illuftrifsim Duch don Ferrando deArago.
Carolus Imperator R. Hifpanie. Anno. M.
D. xxviij. Montiffoni.
Obraç Real del regne de Vas
lencia refponent per feruey de
voftra Mageftat al que per vo
ftra Mageftat es cftat propofat
circa la abilitacio de la perfos
na del illuftritsim Duch don Ferrando de Ara
go per voftra Mageftat demanada per les caus
les, e rahons en dita propoficio contengudes :
confiderada la necefsitat vrgentifsima de vos
ftra Mageftat per raho de la qual nos pot dete
nir pera celebrar les corts generalsper voftra
Mageftat conuocades enla prefentvila deMon
ço fenyaladament per lo defafiu prefentat a la
Cefarea y Real perfona de voftra Mageftat
per lo Rey de França per effer tal, tan gran,
tan extrema, e tan notoria . E per les necefsitats
que occorren en aqll feu regne de Valencia en
les quals neceffariament fe hade prouchir, caxi
matex en la reparacio de la jufticia, e en la bona
adminiftracio de aquella parlant toftempsabas
quella humil,e fubjecta reuerencia , e degut aca
tamêt quespertany a tanta Mageftatprecehint
la faluetat, e proteftacios infra ſcrites. Es a ſaber
que en lo fdeuenidor en ningun temps no puxa
effertret en vs, nien confequencia, e que los furs
del dit regne reſten faluos , eillefos abtota fain
tegritat axi com fi la abilitacio no fos ftada fes
ta,e que la preſent abilitacio dure tan ſolament
per temps de tres mefos del dia de la partidade
voftra Ĉefarea Catholica Mageftat : la qual abi
litacioper celebrar les corts generals en la dita
Fo.lxxviij
.
vila de Monço dure per lo dit teps de tres mes
fos.Es content lo dit braç ils plau per feruey de
voftra Mageftat que la perfona del illuftrifsim
Duch don Ferrado de Aragofia per voſtra Ce
farca Mageftat habilitada peracelebrar les dis
tes corts generals en la prefent vila, e no celes
brant fe dites corts generals cnla prefent vila de
Monçoaxials Aragonefos com als Cathalans,
laperfona del dit illuftrifsim Duch fia , e reſte
habilitada pera continuar, e celebrar les corts als
regnicols del dit regne de Valencia en la ciutat
de Valencia pera temps de tres mefos, los quals
correran del dia auant que fera afsignat , e pervo
ftra Mageftat prorogat pa continuar ditescorts
en la dita ciutat de Valencia , dins lo qual terme
de tres mefos fi les corts nos poran cloure lo dit
terme tenint tal poder fe puixa prorogar ab con
fentiment empero de tots los braços del dit res
gne,e perfones reprefentants aquells vna , e mol,
tes vegades puix les dites prorogacions no pui
xen excedir lo terme de hun any coptador del
primer dia del prefent mes de luny. Al qual dit
illuftrifsim Duch fupplica lo dit braç per voſtra
Cefarea Mageftat li fia donat aquellpoder que
voftra Mageftat com a Rey , e Senyorte pera
prouehir les cofes de jufticia , e pera atorgar les
qferan de gracia, y fer tots aqlls actes que fien
neceffaris pera la celebracio y continuacio deles
dites corts. Supplicant a voftra Mageftat fia de
fa merce acceptar lo dit confentiment pera fer
la dita abilitacio en la forma damunt dita, cab
tota faluetat dels furs, epriuilegis del dit regne
com la mente de voftra Mageftat Realfia que
aquells no fien derogats. Encara fupplica mesa
voftra Mageftat tinga per be quefi algun dels
examinadors fera fofpitos en algu dels greuges
que feran pofats per quant fe tractara de algun
greugefet per tal examinador, que aquell talno
entreuinga en lo examen del dit greuge. Et lis
cet.&c.Altifsimus . &c. Plau a fa Mageftat.
Figuerola vic.
De la offerta feta a fa
Mageftat per los tres braços.
Idem Imperator R. Hifpanic . Da. ca.
I.
Os tres braços de la cort de voltre
regne de Valencia refidints en les
corts generals q per voftra Mages
ſtatfon ftades conuocades enla pre
fent vila de Monço regracien granment a vos
ftra
 Fori
ftra Mageftat la voluntat que te que la jufticia
de aquell regne fia redreçada, lc que es molt ne
ceffari ,e granment conue al bon eftament,cõfer
uacio, e augment del dit regne. E vifta , e enteſa
la vrgentifsima necefsitat que voftra Mageftat
te,e les grandiffimes defpefes que ha fetes , e ha
de ferper defenfio de fos regnes, conferuacio de
fa Realperfona, e entrelos altres regnes lo reals
me de Napols, lo qual es ftat vnit, cincorporat
ab los regnes dela corona de Arago :vifta en aps
e ben entefa , e confiderada la vrgentifsima nes
cefsitat que voftra Cefarea, e Catholica Mages
ftat de prefent te a caufa dels defafius delsReys
de França, e Inglaterra defafiant la Realperfos
na de voftra Mageftat y terres y regnes de ağs
Ila, edarrerament lo defafiu , o letra de batalla q
per lo Reyde França es eſtat preſentat :a cauſa
del qual voftra Mageftat nos pot detenir, e ens
tendre en lo redreç de la jufticia, e en la confer
uacio , e bon eſtament del dit regne loquc filo
temps ho coportaua fom molt certs que voſtra
Mageftat no dexaria de fer ho ab tot compli
mentper lo que cumple al feruey de noftre Ses
nyor Deu , cal defcarrech devoftra Real con
fciencia, defijofos de feruir-a voftra Mageftat
en tals, e tant vrgentifsimes necefsitats com a
bons , efidelifsims vaffalls de voftra Mageftat, c
continuant loque aquells, e fos anteceffors han
acoftumat de fer per la innata fidelitat quetos
ftempshantengut a la Real corona de Arago
los dits tres braços, ço es Eccleſiaſtich, Mili,
tar, e Real del dit voftre regnede Valencia,
jatfia no fientenguts a fer lo feruey, do, e fubs
uencio dauall ſcrits, cab expreffa faluctat que
per la preſent offerta no puga effer fet ne caus
fatprejuhi algu afurs, priuilegis, libertats, vſos,
ebons coftums de dit voftre regne, ni puixa
effer tret en ſdeuenidor a vs, e confequencia :
anslos ditsfurs , e priuilegis reften toftemps fals
uos,cillefos en aquesta manera, e no en altra ofs
ferim de bon grat a voftraMageftat Cent milia
liures moneda reals de Valencia , e deu milia pe
ra pagar los falaris, e deſpeſes dels officials tres
ballants en la preſent cort , pagadores e exhigi
dores en, e per la forma feguent, es a faber q per
los dits tres braços, e o per les perfones en la pre
fent cort reſidents reprefentants aquella fia feta
clectio de perfones dels dits tres ftaments : les
quals tinguenple, e bastant poder, e ſpecial cars
rech enfemps ab los deputats del general de veu
re,e regonexer los coptes del general, les entras
des,e exides, e lo que refta per exhigir, e cobrar
Valentie
dels deutes deguts algeneral del any cinchcets,
e deu ença, e examinar los dits comptes, e feta
relacio de aqlls del dit general fe prenga aques
Ila quantitat que mespromptamet fe pora traus
re, e mes comodamet dels dits deutes promptas
mentſe pora traure, e mes comodamet dels dits
deutes promptament ſe pora exhigir, e cobrar,c
lo que per dita via promptamet nos pora hauer,
e cobrarab concordia dels dits ftaments ſe haja
per via de carregament de cenfal carregadors
fobre los bens de la generalitat a raho de quinze
milia per miller ab carta de gracia fins en ağıla
fumma que atotes les perfones dels dits ſtamets
femblara fe dega carregar pvia de carregament
de cenfal, haguda confideracio al que comodas
ment fe pora carregar.E tota la dita quantitat q
del dit general ſe haura encontinent ſia pagada
p via de tatcha entre tots los fingulars dels dits
ftaments repartida, feruada tota egualtat entre
aquells per aquella millorforma, emanera que
mes comodament pagar, e exhigir fe pora, e als
tatchadors fera benvift, les quals perfones que
per los dits ſtamentsſeran cletes pera examinar
los comptes, e entrada, e exida del general tin
guen tot aquell poder que neceffari lia pera fer,
c exhigir totes les dites cofes. Plaua fa Mas
geftat. Figuerola vic.
II.
Tem Senyor fuppliquen quedis
ta tatcha fia feta per los officials
Reals,eper los tatchadors de to
ta la dita cort,ço esper lesperfo
nes eletes per cafcu dels dits ftas
ments, ebraços:les quals fon les feguents, ço es
los officials Reals clets, enomenats per fa Mas
geftat. Per lo braç Ecclefiaftich don Guillem
Defprats. Per lo Reuerendifsimo Archebisbe
de Valencia micer Miquel de Miedes. Per lo
Reuerendifsim Bisbe de Tortofa, don laume
Dixercomanador de Muferos del orde de fent
laume, don laume Exarch, don Hieronim Dis
xer, moffen Thomas Torcido, don Ferrando
Dixer, don Hieronim Caftella , don Hieronim
Pardo.Per lo braç Militar lo Duch de Sogorb,
lo Duch de Gandia , lo Almirant Darago , don
Ginerde Perellos , don loan Fabra, Miquel loan
Cetina , Diego Garcia de Bacça, don Ramon
Ladrofill de don Franger Ladro, don laume de
Veziana,don Lois Mafco, don Frances Malfes
rit menor, moffen loan Frances Benauent, don
Lois de Vilarafa,don Alõfo Vilaragut,don Mi
quel de Monpalau, don Diego loffre, don Lois
Mila

in extrauaganti.
Mila menor, don Pedro Mila, moffen Hicros
nim Dartes , don Lois Lançol. Eper lo braç
Real, ço esper la ciutat deValencia, en Miquel
Hieronim Berenguer, en loan Hieronim Ĝil,
en Berthomeu Marti, en Fraces Conill,en Bal
tafar Granulles, micer Frances Dartes , micer
Dimas Aguilar, Thomas Dafsio, en Miquel
Hieronim Granulles, en Pere Benet Capola.E
per les altres ciutats, e viles Reals , Pero Perez
de Oriola,Marti Ferrandiz Demefa,Lois Gar
cia, Pero Perez de Ontinyent, loanValero ,Mi
quel Falcona, Guillem Fabregat, Lois Canto,
Sebaftia Bonet, e Miquel garçon. Vic.
III.
Os quals tatchadors hajen poder
de tatchar,e fer la dita tatcha per
mans, e per aquella via forma, e
manera que als ditstatchadors mi
llor aparexera.Plau a fa Mag. Figuerola vic .
IIII.
TemSenyor que dels primers diners
que de la tatcha procchiran fien pris
BU mer pagades les dites deu milia liu
res .Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.
V.
Tem Senyor que ningu dels offi
cials de la prefent cort , ço es tras
Etadors, examinadors de greuges
tatchadors , clauaris , e cõptadors ,
encara que tinga dos officis nopuixa hauermes
de hun falari.Plau a fa Mag. Figuerola vic.
VI.
Tem Senyor los dits tres braços
fan clauaris, c rebedors qui tingue,
e reben, e conferuen les pecunies
delatatcha , e diftribueſquen aques
Iles: als quals voftra Mageftat, e tota la cort do
na tot ſonpoder,loch, cvcus,los quals fon los ſe
guents,ço e s.
VII.
Er la fglefia don Hieronim Ri
belles ,don Angel Monpalau, e
per lo braç Militar , Hieronim
Artes,don Rodrigo Monyoç,
P
Eximen Perez Pertufa,do Gal
ceran Carroç. Eper lo braç Real,ço es per la
ciutat de Valencia, en Miquel Hieronim Bes
renguer, e Baltasar Granulles , micer Frances
Dartes, micer Dimas de Aguilar, en Thomas
Dafsio. E rebedor lo dit Miquel Hieronim Be
renguer. Eper les ciutats, e viles reals en Fran
ces Abril notari,en Damia Monferrat, en Fran
Fo.lxxix.
ces Cabrera notari, en Bernat Balaguer, en Ga
fpar Antoli. Erebedor lo dit Damia Monfes
rrat. Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.
VIII.
Temper los dits tatchadors, e claua
ris cafcu pera fer, cxcrcir, e executar
fonofficipoder fufficient per vos fes
nyorpacte de laprefent cort , e pros
uchir que fien fetes execucions contra los recu
fants,e novolents pagar,e a lur offici obtempes
rar,en axi que lo que per aquells fera prouehit, c
manat fia executat per qualfeuol porter , e por
ters,e commiffaris. Efi menefter fera hauer, c
obtenir auxili del portant veus de Gouernador
del regne de Valencia , e loctinent general de
aquell, e de altres qualfeuol officials del dit res
gne als quals no puxa effer contradit fots grans
penes. Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.
IX.
Tem Senyor que los dits clauaris
fien tenguts donar, e retre compte
del q rebran, e pagaran als oydors
de comptes elets per los tres braços
los quals tinguen poder de exhigir los dits com
ptes, e abfolrey diffinir aquells los quals fon los
feguents per voftra Mageftat nomenats en tat
chadors,ço es per lo braç Ecclefiaftich , moffen
Antoni Aparici,moffen Frances Perez . E per
lo braç Militar lo fenyor de Cortes, don Fran
ces Malferit major, don Lois Mafco, moffen
Antoni Enguerra.E per lo braç Real per la ciu
tat de Valecia , en Nofre çapena, micer Eximes
no Ros, Gafpar Eximeno, Nicolau BenetDal
pont ,en Guille March, micer Dimas Aguilar,
en Rodrigo de Lucerga . Eples altres ciutats,
e viles reals en Frances Mafcarell, en Lois loan
de Alçamora , en laume Loret, Andreu Ser
uent,en Pere Cherta, en Lois Carles, en Anto
ni Arnaut. Plau afa Mageftat . Figuerola vic.
X.
Tem Senyor que los dits tatcha
dors,clauaris , ecoptadors tinguen
poder de fubftituir en loch feu los
que feran del matex ſtament , e cõ
dicio. E los nomenats per voſtra
Mageftat puixen furrogar, o ſubſtituhir enloch
feu, los qualsfuftituhits, e furrogats tinguen lo
mateix poder que tenien fos principals. Plau a
fa Mageftat. Figuerola vic.
XI.
Item
 Fori Valentie

XVI.
Tem fenyor quela quantitat que fes.
ra carregada a cenfal fobre lo dret de Tem Senyor per que lo dit feruey fet

la generalitat fia repartida entre los a voftra Mageftat ab mes promptitut

treballants per los ftaments en la pre fe puixa effectuar, lo qual nos pot effe

fent cort. Plau afa Mageftat . Figuerolavic . Etuar fi no viftes primeramet les facultats , e for

XII. ces dela generalitat del dit regne.E perço fia ne

ceffari q la dita examinacio fia feta en la ciutat
Tem Senyor confiderada la grandifsima
de Valencia. Perço fuppliquen per voftra Ma
deftrucio del regne, y la gran pobrea dels
habitants en lo dit regne a caufa de les rea geftat fien porrogades les prefents corts perala
voftra ciutat de Valencia: la qual offerta fuppli
uolucions paffades, e de les tatches ,e com
quen los dits braços per voftra Mageftat fia ad
poficionsfubfeguides per raho de les dites reuo
mefa ab los fobredits capitols, contant qvoftra
lucions :voftra Mageftat haja per be que la qua
Mageftat no dexara de prouchir en lo redreç
titat ques haura de pagar per tatchale haja de
de la jufticia de aquell regne durant la abſencia
pagarper aquell temps que comodament fe pu
de fa Real Mageftat. Plau a fa Mageftat.
ga foftenir, lo qual temps per lo menys fien ſis
Figuerola vic.
anys. Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.

XIII. XVII.

Tem la terça part de les dites cent Tetiam fuppliquen que la preſent
milia liures haja de feruir,e effer co offerta, e totes, e fengles cartes , e

uertida en fatisfer als agreujats de prouifions fahents per la dita offer

la prefent cort. Efi la tercera part jta, e per tota la dita cort, e per cafcu
del dit donatiu no baftaua a fatisfer a tots los dels dits braços ecclefiaftich, militar,e deles ciu

agreujats p voftra Mageftat, o fos officials los tats, e viles reals,e fingulars de aquelles fien lius

rades autentiques ,fagellades ,e plumbades frã

fia faluat dret pera demanar lo que reftara enles
ques de dret de fagell, e de tot altre dret, edefs
primeres corts.Plau a fa Mag. Figuerolavic.
pefa. Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.
XIIII.
XVIII.
Tem Senyor la dita offerta fan en
fia feta abolicio general fi, efes
m ue
efta forma,ço es atotes les cofes, e ITe q
gons en femblants offertes es acoftumat.
fengles de aquelles en ağlla cōten
Plau a fa Mageftat. Figuerola vic.
gudesfien inuiolablement obferua
XIX.
des a la letra , e fens fubintellecte algu, mas pla

nament ſegos fa entenimet, e es contegut en as A Celarea catholicay real Mas

qlla fens interpretacio ni glofa alguna: e fi inter geftat acceptant la preſent offer
pretacio alguna de paraula ſe hauia a fer , la has ta, e cofes en aquella contengu
jen a fer dos per vfa Mageftat elegidors ,e dos des regracia moltaquella a la dis
Ecclefiaftichs ,dos Militars ,e dos de les ciutats ta cort, e vol , e declara de volun

eviles Reals , puix fien de les perſones del dit tat dela dita cort, e dels tres braços de aquella ğ
poder clegidors per dits braços, e no podent fe p fer los actes q de preſent ſe fan, e ſon ftats fets

auenir fien elegits per aquelles per fort . Plau a nos puixa dir la prefent corteffer finida ni fina.

Figuerola vic. da com aquella vulla la dita Cefarea catholica

fa Mageftat.
XV. y real Mageftat refte , eftiga en ſa força , e valor

en refpecte del regne de Valencia, e que fia cos

Tem Senyor que en cars ques cas
rregas quantitat alguna fobre los tinuada fins que los carregamēts de cenfals fien

drets del general fia donat per vo fets fobre lo dit general, o fins que la tatcha ğs

ftra Mageftat, e la cort ple, e bas ha de fer per tot lo regne fia ab effecte feta , e

ftant poder adits deputats de fer executada, exhigida, e pagada: e afsigna pera

dits carregaments ab totes cofes incidents, e de continuar la dita cort pera la ciutat deValencia

pendents, e annexes, e connexes a aquelles , c lo primer dia del mes de Setembrepropvinent,

qualfeuol cofa tocants , axi com ab lo prefent e de alli auant confecutiuamet per fos dies fins

acte de cort los dona. Plau a fa Mageftat. les cofes de la preſent offerta fien ab tot effecte

Figuerola vic. complides. Figuerola vic.

Lo

in extrauaganti .
Lo poder donat per
fa Mageftat al dit Illuftrifsim duch don
Ferrando de Arago .
A Cefarea,Catholica y Real
Mageftat del Empadory Rey
noftre Senyor de volütat y cos
fentiment dels tres ftaments de
la prefent cort repreſentãts los
regnicols y habitadors del regne de Valens
cia per lo prefentacte de cort day conferece al
illuftrifsimo Duque don Fernando de Aras
gon fu primo habilitado por fu Mageftad, y la
prefente corte del dicho reyno de Valencia , pe
ra proſeguir , tractar y concluyr la prefente
corte del dicho reyno de Valencia,yactos de
aquella todo aquel poder y facultat que fea ne
ceffario y cumpla para la profecucion de todo
lo fufodicho :affi como fi por fu Mageftad fuels
fen las dichas cortes profeguidas , tractadas y
concluydas,y como fifu Mageftad fueffe pres
fente,fegun por los dichos ftamentos del dicho
reyno por fus fupplicaciones ha feydo deman ,
dadoy fupplicado, poniendo en ello fu autoris
dad y decreto :y fu Mageftad porroga la pre
fente corte del dicho reyno de Valencia para el
primero dia del mes de Setiembre primero vis
niente en la dicha ciudad de Valencia.
2
Comença lo dit Illu
ftrifsim Duch a profeguir dites corts.
I.
N Dei nomine Amen. Pateat
vniuerfis & fit notum quod ans
no à Natiuitate domini Millefi
mo quingétefimo vicefimo octa
uo. die vero intitulato tricefimo
& vltimo Augufti. Illuftrifsimus Dux Ferdis
nandus de Aragonia locumtenens Generalis
pro Cefarcis Catholicis & Regijs Mageftatis
bus in præfenti Valetiæ regno ad has curias con
tinuandas, profequendas & finiendas per fuam
candem Mageftatem Cefaream, & brachia hu
ius præfati regni Valentiæ habilitatus præfatu
exercendo poffe accurias in villa Montiſſoni
per fuam præfatam Mageftatem couocatas res
gnicolis huius regni Valentię inceptas :quæ qui
dem curiæ ad diem primu Septebris tunc pros
ximè venturu per fuam eandem Mageftatem
Fo.lxxx
in præſenti Valentiæ ciuitaté de voluntate oma
nium ftamentorum porrogatæfuerunt.
1. Porrogacio de dites
2
I.
Corts.
I.
O Excellent SenyorDuch don
Ferrando Darago proueheix , e
declara la deliberacio feta per
los Sindichs de la ciutat de Vas
¦lencia juntament abalguns fin
dichs de les viles del regne, a faber es de les
viles de Liria , de Xexona , de Vilajoyofa , e
de Caftellfabib que la prefent cort ſe puixa pro
rogarper al quartdia de Abril primer vinet fins
a mija nit puix lo feruey de fa Mageftat no es
eftat encara effectuat, e es valedora no obftant
la contradictio dels altres actes . E que lo poder
per aquelles prefentat a fa Mageftat en prejus
hi de la Mageftat y dels altres a qui esadquirit
dret no pot effer alterat ex prouifione facta .
Per fuam Excellentiam. Ludouicus Domins
gues proprotonotario.
Supplicacio feta a fa
Excellencia per los braços y ſtaments
fobre la guarda del preſent regne y de
altres moltes cofes.
I.
Os braçosy ftaments del prefent
regne confiderants los dans, cops
prefsions que los Moros de Afri
ca enemichs de noſtra ſancta fe ca
tholica ab lurs armades han fet, e de cafcun dia
fan en lo prefent regne, e en la mar, e cofta de as
quell captiuantChreftians, deftruhint,e robant
alguns lochs del dit regne, e impedint q les vis
tualles, robes, e mercaderies que venen ala pres
ſent ciutat, e regne no arriben a aquell prenent
en les mars, e coſta naus, nauilis, e altres vexells
portants mercaderies al preſent regne de hon la
dita ciutat, e regne axi en general com en partis
cular ne ha rebut, e reb grandiffims danys , ela
negociacio, e comerci de la mercaderia, ca efta
caufa los drets axi de fa Mageftat com dela ciu
tat, e general ne reben grandan, ediminucio. E
vltra los dits dans que han fet, e fan ara a cauſa
de la noua conuerfio dels Moros deldit regne
que per manament de fa Mageftat fon eftats
batejats,ſen porten ab dites armades los nou cỡ
uertits
 Fori
uertits a noſtra ſancta fe renegant aquella , lo q
redunda en gran dany, e deftructio del dit re
gne,per cuitar los quals danys, opprefsions , ede
Itructio del dit regne par als dits braços , o ſta
ments prouehir a tots los mals ,e danys damunt
dits que los Moros de allende han acoftumat
fer,e fan en dit regne. E per que lo temps de la
cort es tan breu qnos poria bonamet dita guar
da prouehir, e concertar, es perço la deliberácio
e parer dels dits tres braços y ftaments que fia
donat ple, e baftant poder abacte de la preſent
cort a tots los tatchadors de tots los tres braços
y ftaments,jurats,racional,aduocats ,findich de
la ciutat de Valencia pera que tots concordants
ment, e no contradient hi ningu hajen de fer, e
facen la electio fahedora dels capitans y en les
altres cofes de les tres parts les dos enfemps ab
los diputats de la generalitat puixen fer vna tal
guarda que fia condecent pera guardar dit reg
ne , e cofta de aquell dels mals , e dans damunt
dits: la defpefa de la qual fiapagada dels bens de
la generalitat que comodament fe poran traure
dels bens que huy exten axi en pecunia cotant
com en deutes. Efi aqlls no baftaran pera fer e
conferuar dita guarda, tots los fobredits cocors
dantmet, deles tres parts les dos tinguen ple, c
baſtant poder pa pofar dret, o drets de gñalitat
fobre les robes , e mercaderies quels femblara , e
benviſt los fera. E quãt ala impoficio dels drets
y del poder qtinguenlos tatchadors lo braç Ec
clefiaftich abacte p aqll fet a vint y hu del mes
2 ta feta a fa Mageftat ab carta de gracia fegons
de Abril propaffat, eper fa Excellecia decretat
ha defignat, e exprimit les robes, e mercade ,
ries, fobre les quals lo dit dret fe ha de impofar
juxta lo qual prefta fon conſentiment : aço ens
tes, e declarat q fimoria algu, o alguns dels tat
chadors dels dits braços y ftaments fia feta eles
Etio de altre, o altres feruada en la electio de as
quellper tots los tatchadors , e a cafcu en ſon ſta
ment la forma ques acoftuma de feruar en la
electio de obrer : la qual guarda, e drets impofa
dors en fon cas pera fer, e conferuar aquella no
puixen durar,ni duren fino tantum fins a les pri
merescorts conuocades, e clofes a les quals lo
dit regne fera conuocat, e effent feta dita conuo
cacio de corts, e clofes aqlles ipfo facto la dita
guarda, e drets impofats per raho de ağlla eſpis
ren, e ceffen fens altra noua prouifio : ſi ja ans de
conuocacio de les primeres corts no ceffauen
les caufes per les quals dita guarda ſe impofas,
en tal cas fia remes als fobredits y al arbitre de
aquells q la puixen leuar, e fer ceffar la execucio
Valentie
1 de dits drets. Donent poder de fer dita electio
de capita concordantmet,& nemine difcrepans
te puix aquell fia natural del dit regne. Suppli
quen per tal los dits ſtamets, o braç, o braços ab 1
acte de la prefent cort atorgar tot lo q damunt
es dit, e fupplicat interpofant hi fa auctoritaty
decret en nom de fa Mageftat. E mes los dits
tres braços, o ftaments que haguda relacio de
les perfones eletes per los dits tres braços y ftas
ments pera examinar les facultats del general
fon de parer ğa fa Mageftat fienliurades dels
bens de la generalitat de vna part vint milia lis
ures esa faber que per los dits deputats fien lis
1
urades a fa Mageftat, o a fon theforer general,
oal procurador, o al tenint poder de aqll en eſta
forma,ço es que per aquells dits deputats fia fes
ta cefsio per reftitucio a fa Mageftat deles quas
torze Milia fetcentes liures que per fa Mage
ftat foren confignades als dits deputats, e a as
quells en nom de la generalitat per pagar al dit
C
general les dites quantitats que en lo temps de
la reuolucio del prefent regne foren preftades
a
a la regia cort. E la reftant quantitat a complis
ment de les dites vint milia liures fia liurada, e
pagada per los dits deputats en pecunia com
ptant quepromptamet fe poran exhigir, e de als
tra part fien carregades trenta milia liures de
annua penfio en cenfal, o cenfals carregadors fo
bre los drets de la generalitat a lesperfones con
tengudes, e nomenades en lo capitol dela offers
es acoftumat : les qualsdites quantitats en vnis
uerfo prenen fumma de cinquanta milia liures,
les quals fuccehefquen en paga rata, e folucio
del feruey offert a fa Mag. en la vila de Mon>
ço.Eper que ab tot effecte lo feruey de fa Mas
geftat puxa effer effectuat. Suppliquen los dits
tres ftaments, o braçosde la prefent cort ſia pro
uchit, emanat als deputats que paguen les dis
L tes vint milia liures en la forma en la preſent
fupplicacio contenguda,e que carreguen les dis
tes trenta milia liures a cenfal, e fi, e fegons en la
prefent fupplicacio es contengut . E que aques
İles fien liurades al dit treforer general de faMa
geftat moffen Lois Sanchez, o al procurador, o
tenints poder de aquell. Et licet. &c. Altifs
fimus. &c.
fa
Refpofta feta per
Excellencia a la deffus dita fuppli
cacio.
j.
9
 in extrauaganti .
1.
Cceptant en nom de fa Mageftat
fa Excellencia laprefent fupplica
cio, e cofes cõtengudes en aqlla co
de fideliffims vaffalls de fa Mage
ftat, dels quals toftemps ha efperat q en tot lo q
toca al feruey de fa Mag. per fa innata fidelitat
no faltarien.Manaperço effer pofada, e inſerta,
da en proces, e per execucio de aquella effer in
jungit als deputats dela generalitat que per lo q
toca al feruey de fa Mageftat promptament ef
fectuen lo contengut en la prefent fupplicacio,
e acte de cort enlo qual a major cautela interpo
fa la auctoritaty decret Reals.
II.
Vcceffiue verò per fuam eandem
Excellentiam fuit facta prouifio &
fufpenfio fequens quam mihi dicto
Ludouico Domingues viue vocis
oraculo publicare iuffit cuius quidem tenor fes
quitur fub hijs verbis.
Per que fa Excellencia vol y enten fer tot lo
qbonamentpot prouehir en vtilitat dels regni ,
cols del prefent regne, e repos dels habitants en
aquell.Diu que li plauq fia fobrefeyt fins les pri
meres corts enqualfeuol proces ques haja de fer
ofia fins a huyprincipiat fi algun prinpicipiat ſe
ra pqualfeuol crims contra los nouamet conuer
tits fobre los crims, e delictes dela ferra de Spas
dan, e de Bernia y encara per no hauer obeit los
manamets de fa Mageftat dins los teps per aqll
ordenats prengueffen lo Sant Baptifme, o hif
queffen fora lo regne axi en refpecte de les pes
nes corporals co pecuniaries exceptats los de la
vall de Cortes: puix los qui pretenen que fa Ma
geftat, o la regia cort de aqlla los es obligat per
hauer fet conuertir los Moros alanoſtra Sancta
fe Catholica, o hauer los dit que ixqueffen del
dit regne, o aliàs fobredites caufes puixen fera.
fes Mageftats fins a les primeres corts. E lo qui
no volra vfar del prefentacte, edilacio de teps
pera fer dites demandes,e fa Mag. reften en fes
drets. Eaximatex aquells que volran fer dites
demandes enlos feus, no obftant loprefent acte.
III.
Es auant la Excellencia ab lo
pres
fent acte de cort remet qualfeuol
delictes, per qualfeuol perfones co
M
mefos enlos quals noy ha inftancia
depart, exceptats empero los crims, e delictes
en altres corts acoftumats exceptar los quals
ſien exceptats en lo preſent acte.
Fo.lxxxj.
Supplicacio dels Sin
dichs dels tres braços que fien publica
des les fupplicacions, actes de cort,y
1
furs infra feguents.
1.
Oftmoduverò die intitulato octa
uo menfis Maij.Anno à Natiuita,
tedñi.M.D.xxix.In predicto mo
nafterio predicatorum , & in loco
vbi folium erat preparatu ac fua Excellentia in
fua fella fedebat ftantibus ab vna parte officia
libus regijs, videlicet, ſpectabili Eximeno Pes
rez de Figuerola Vicecancellario, Hieronymo
de Cabanyelles gerenti vices generalis Gubers
natoris huius regni, Ioanne Scriua de Romani
Magiftro rationale regie curie:nobili Ludouico
Carroç de Vilaragut Baiulo gñali, & Michaële
Sanchiz Dalmau locumtenente generalis the
faurarij:fedentibufqz in fcamnis coramfoliopos
fitis Ecclefiafticis perfonis, fcilicet Michaële de
Miedes officiali pro Archiepifcopo Valentie,
nobili fratreAngelo deMonpalau pro magiftro
Muntefie, Andrea Caftello Canonico Valětino
pro Abbate Vallifdigne, fratre Ferrando Bas
ftida pro populetofiue poblet, & Francifco Pes
rez pro abbate de Benifaça, nobile Ferdinans
do Dixer pro ordine diui lacobi,& Abbate fan
&
ti Bernardi, et prioreValle de Crift, Ludouico
Boyll pro generali mercedis, & Hieronymo
Pardo pro Calatraua. Et de brachio Militari
quoque fedebant in fcamnis , illuftri Ioanne de
Borja Duce Gandie , fpectabili Guillermo Co
rella Comite de Cocentayna , Egregio Alfon
fo de Cardona admiratoAragonum,fpectabile
Petro ladro Vicecomite de Chelua ,fpectabili
Petro Maça de Liçana Carroç & deÂrborea ,
Dominis Roderico de Borja, Ioanne de Vall
terra, loane de Ribelles, Ludouico Ladro, Fra
ciſco de Caſtellui, Chriftoforo del Mila, Ioanne
de Calatayut, Serafin de Ribelles, lacobo Dis
xer minore,FrancifcoMalferit.Et pluribus alijs
in multitudine copiofa . Et de brachio Regali
quoqz fedebant in fcamnis ab alia parte magnifi
co Michaële Hieronymo Berenguer, Baltazare
Granulles, Francifco Dartesdoctore , Dima de
Aguilar doctore, & Thoma Daffiofindicis ci
uitatis Valentie , Francifco Abril Sindico Xati
ue, Ludouico Garcia findico ville Algezire, Pe
tro Perez Sindico ciuitatis Oriole & Alicatis,
Francifco Vilar findico Saxone, Antonio Ar
nau de Xerica, & vt fubftituto findico Adem ,
LI Damiano

Fori Valentie
Damiano Burgal Sindico de Caftellfabib ,Mi
chaële Martinez Sindico Altipontis ,Franciſco
Cabrera findico de Cullera, & Michaële Falco
nadeL iria, & Mathia Benito deBiar , Gafpare
Antolide Bocayrent , lacobo Bort deVilajoyo
fa,& Martino loanne Alçamora de Alcoy.Et
pluribus alijs in multitudine copiofa furrexerut
&infolio fupradicto afcendentes nobilis Hies
ronymus de Ribelles Sindicus brachij Ecclefia
ftici, Ludouicus Crefpi Sindicus brachij Milis
taris, & Thomas Daffio pro brachio Regali,
fupplicarunt fue Excellentic fubfcriptas fuppli
cationes, acta curiaru,& foros publicari , prout
dictus Excellentiffimus Dux mandauit mihi
Ludouico Domingues vice & nomine proto,
notarij quòd cas & ea legerem prout alta & ins
telligibili voce prefentibus fupradictis, ac alijs
plurimis in multitudine copioſa legi.
2 Loacio e approuacio
feta per fa Excellencia de la obligacio
e promefa feta per lo Sindich del gene
ral de reftituhir los. xiiij . milia ducats
als obrers dela fabrica de murs, e valls.
Ferdinandus Dux locumtenens Caroli Im
peratoris. R.Hiſpanic. An. M. D. xxviij .
Valentic.
I.
Nlo temps de la rebellio de la ferra
de Spadan foren de part de la Ces
farea Catholica y Real Mageftat
amprats al general quatorze milia
ducats p lo tunc regent la loctinencia gñal don
Hieronim de Cabanyelles per obs de pagar lo
fou a la gent del exercit Real q era fobre la dis
ta ferra, eq no hauent promptes diners los vol
gueffen carregar a cenfalfobre la generalitat. E
per quant los deputats no podien carregar dits
cenfals fobre la generalitat fonch pres apuntas
ment ab lo dit regent la loctinencia general, e
ablo Vicecanceller, e altres officials de la prefas
ta Cefarea, e Real Mageftat, e capitulat que fo
bre la fabrica de murs y valls foffen carregats
losdits quatorze milia ducats per que per aques
Ila via fe hauria la pecunia promptament , e que
los obrers de murs , e valls los preftaffen al ges
neral,e que los dits deputats, e o lo Sindich del
general precchint primer prouifio feta per los
dits deputats, e per tots los altres officials de
la deputacio : ço es clauaris, comptadors, e ad
1
A
miniſtradors fe prometes als obrers de la dita
fabrica quels reftituhirien los dits quatorze mis
lia ducats, e que annualment pagarien les pens
fions dels dits cenfals fins que aquells foffen
luyts, equitats. Eaxi fonch fet, e pofat en exes
cucio, e lo exercit Real fonch fubuengut ab
la dita quantitat, lo que fonch gran feruey de fa
Mageftat. E jatſia la obligacio ĝ es eſtada feta
precchint tot lo que era neceffari precehir pera
poder obligar tots los bens de la generalitat.
No refmenys a fuperabundant cautela, la qual
pot approfitar y no noure. Suppliquen los
Sindichs de la dita ciutat de Valencia , obrers,
e Sindich de la dita fabrica de murs , e valls
a voſtra Excellencia fia merce de aquella en
nom , e perfona de fa mageftat, loar, approuar,
e confermar la obligacio, y promefa feta per
lo dit Sindich del general als dits obrers, e fas
brica de murs , e valls , e tots los actes que
per lo dit general fon eftats fets circa lo dit pres
ftech fet per los obrers dela dita fabrica de murs
e valls. Et licet, &c.Altiffimus, &c. Fiat prout
fupplicatur. Ludouicus Domingues .
De codem .
II.
Obraç Ecclefiaftich fupplica a
voftraExcellencia fia de fa mer
ce ab acte de la prefent cort,
loar , approuar, e confermar la
promiffio feta per lo Sindich
del general als obrers, e fabrica de murs , evalls
fobre la reftitucio dels quatorze milia ducats
que per los obrers de murs, evallsforen preſtats
al general en lo temps de la rebellio dels Mo
ros de la ferra de Spadan fi, e fegons lo Sindich
de Valencia , e obrers de murs, e valls, e Sindich
de la dita fabrica es eftat fupplicat . Et licet, &c .
Altiffimus, &c . Placet vt iam aliàs fuit proui
fum in alia. Ludouicus Domingues .
Decodem.
III.
Os tres braços de la pfent cort,
ço es ecclefiaftich, militar, y real
fuppliquen a voftra Excellen
cia fia de fa merce, loar , e appro
uar, e tenir per ben feta la declas
racio fetaper los deputats , e altres officials de
la deputacio , e la obligacio en virtut de la dita
declaracio feta per los carregamets fets per los
obrers de murs , e valls, e altres perfones q han
concorre
 in extrauaganti. Fo.lxxxij.

Idem Dux. Da. câ

cocorregut en aqlls per la reductio de Spadan,
caltres Moros del prefent regne fegons en les 1.

dites declaracio, e obligacio es contengut de la Er part del braç Real ſon eſtats
offerts certs capitols los quals
primera linea fins a la darrera , interpofant en a
conferuexen molt al benifici del
qlles fa auctoritate decret. Et licet.&c.Altiffi
regne, e perço lo braç Ecclefias
mus.&c. Placet fuc Excelletie quòd fiat vt ſup
Ludouicus Domingues. ftich diu que en los capitols fes
plicatur.
guents, es a faber, en lo capitol que comença .

Item Senyor per releuar los fubdits, e val

Capitols offerts per falls de voftra Mageftat, &c. E enlo capitol

lo braç Real. que comença. Item Senyor ab los matexos

furs es prouehit,&c . E enlo capitolque comens
Idem Dux. Da. ca. ça. Item Senyor per quant moltes vegades
I. a caufa dels recoffos , &c. E en lo capitol que co

mença. Item Senyor en la ciutat de Valencia

Real offir a voſtra Excellencia los
capitols infra ſeguents, los quals fupplica fe fa hun gran abus . E en lo capitol que comens
fien atorgats . ça. Item Senyor quefi per ventura algun no

tari. E enlo capitol que comença. Item Ses

nyorconue molt al be publich. E en lo capitol

Que lo qui es pres e do que comença. Item que lo fcriua de la cort del

nat a reprefentar no fe haja de obligar a pes dit jufticia. E enlo capitol que comença. Item
na de bar y traydor. quelo fcriua qui tendra dit libre.E en lo capitol

que comença. Item Senyorper fur del alt rey

Idem Dux. Da. ca. en Pere. E en lo capitol que comença . Item
1.
Senyorfe fupplica que los falaris. E en lo capi
TemSenyor en la ciutat de Valen tol que comença. Item Senyor per fur del res

cia fe fa hun abus per los officials gne de Valencia fenyaladament per lo fur del
axi ordinaris com per los capde alt Rey en Pere. Een lo capitol que comença .
guaytes y miniftres dels dits offi Item Senyor fuppliquen a fa Mageftat ſia de

cials,ço es que prenent algu per qualfeuol fofpi fa merceprouehir, emanar que fens precehir es

ta que tendra,o de ban do, o inimicicia, o per als uocacio , &c. E en lo capitol que comença .

guna altra caufa, les quals caufes no feran tals Item Senyorfuppliquen a voftra Mageftat que

quelspuxen pofar en prefoprenen lo ab ſagras fia de voſtra merce prouchir que les caufes de
met,ehomenatge, efan lo obligar a reprefentar menor fuinma . E en lo capitol que comença.

fe dauant lo ordinari pera cert dia fots pena de Item Senyor en les corts celebrades en lo any

bary traydor, e a certa pena pecuniaria fi nos re deu en la prefent vila de Monço. E en lo capi
prefentara:lo que es abus, e no cõforme als furs, tol que comença . Item Senyor attes, e confis

e priuilegis del regne. Perço fuppliquen la dita derat,&c. E en lo capitol que comença . Perfur

ciutat de Valencia , e les altres viles Reals que del alt Rey Namfos , &c. E en los capitols que

ab aquella adherirana fa Excellencia que fia de comencen . Item Senyorque ninguna accufa

fa merce prouehir que lo qui fera pres, e donat a cio. Item Senyor ab diuerfos priuilegis, e furs

reprefentar no ſe haja de obligar a pena de bar fon guiats.Confent, e fupplica a voftraExcellen

y traydor, mas tanfolament en pena pecunias ciafien prouehits,e atorgats com per lo dit braç
•
ria.Mana fa Excellencia que la pena no fia ma Real es ftat fupplicat . E mes adherexen als
jor de la que feria filo delicte de que es accufat capitols donats, e fupplicats per lo dit braç real

li fos prouat. Figuerola vic. fobre lo redreç, cbona adminiſtracio de la jus

fticia, e expedicio de les caufes, fupplicant aqlls

decrctats per lo dit braç

Confentiment de Realeseftat fupplicat. Et licet,&c .Altiffimus ,
l braç

Ecclefiaftich en los capitols aci mencio &c. Inferatur inproceffu. Ludouicus

nats, efupplica que aquells fien per fa Ex Domingues.

cellencia prouchits, e atorgats .

LI ä Capitols
1
Fori Valentie
Capitols offerts e do
nats en la cort general per part del braç
ecclefiaftich ab les refpoftes, c prouifions
fetes en la dita cort per fa Mageftat enla
fi de cafcun capitol.
Carolus Imperator, RexHiſpanic. An. M.
D.xxxiij. Montiffoni.
I.
Per quant de hun temps ença los
officials del Reuerendifsimo Car
denal,e Archebisbe de Valencia , e
altres perfones Ecclefiaftiques del
dit Archebisbat hoc encara la Sglefia y Eccles
ſiaſtica libertat es eſtada prejudicada , e agrauia
da per los officials devra Mageftat del voſtre
regne de Valencia, y ſenyaladament en los ca
fos de jusfcrits y fpecificats . Perço lo dit braç
Ecclefiaftich fupplica a voftra Mageftat q dits
greuges fien reuocats y reparats per voftra Ma
geftat. Prouchint fots incurfio de grans penes
que en lofdeuenidor femblants greuges, ni pre
judicis nos facen ala dita Sglefia ni libertat Ec
clefiaftica fegons qde voftra Mageftatfe fpera
a honor,e gloria de noftreSenyorDeu, e confer
uacio dela Ecclefiaftica libertat, e bona admini
ſtraciode la jufticia. Plau a fa Mageftat que
fien feruades les libertats, e immunitats de la
Sglefiaprout de iure juxta les canoniques fan
Єtions, hauts per reuocats qualfeuol abufos.
Maius vic.
Que nos puxa fer par
ticio de forment affegurat per los offi
cials dela ciutat fens hun Ecclefiaftich
deputat .
Ferdinandus. R. An. M. cccc.lxxxviij.
Oriole. Ad fupplicationem brachij Eccle
fiaftici.
I.
TemSenyor com fia coſa mani,
fefta voluntariament totes les
perfones Ecclefiaftiques pendre
part de forment affegurat que la
infigne ciutat de Valencia hau
ra fetvenirper fa prouifio comfan de aquellpar
ticio perlo poble, la qual particio nos acoftuma
fer fino a cap de dos , otres anys, o al mes en hun
anyvna vegada, e com fe feya fe donaua ales
dites Ecclefiaftiques perfones forment com,
petent, e no podrit, ne inutil, ea molt rahona,
ble preu, e en la particio lo mes ques donaua
del dit forment als pus arrendats dels ſobres
dits no paffaua de hun cafis . E en aqueſts
anys paſſats ſe ſia partit lo dit afſegurat vna,
edos, e tres vegades en lany effentlo forment
podrit, e inutil pera tot meſter com ſe ves per
experiencia que mataua los animals quen men,
jauen , e la particio de aquell tan exceſſiua
com ne donaffen hu , e dos caffiços indiſtin
Etament a lesdites perfones enfpecial en preu ,
edan exceffiu , e atals de les perfones fobredis
tes que per effer fimples preueres, e fens beni .
ficis no poden pagar lo dit preu tant per fa ims
moderacio del dit preu com per effer la quanti
tat de la particio de aquell aquis donaua ims
moderada mes que en ningun altre temps .
No refmenys vltra la dita particio en lo almo
di dela dita ciutat forçauen los dits Ecclefias
ftichs queper cafcun cafis que volien comprar
de forment ne prengueffen vna faneca del dit
affegurat en prejuhi de la libertat, e immunis
tat Ecclefiaftica com per la dita via fe fes la
dita Sgleſia tributaria parlant com es dit def
fus . E requests de auxili los officials de vos
ftra Excellencia han mostrat fer ſe joch de fem ,
blant querella , puix ells no eren compellits
de pendre del dit affegurat . Que ſia de vos
ftra merce prouchir abacte de cort manant a
Iurats, eс Racional, e altres officials de la dita
ciutat que daci auant tals particions entre les
dites perfones Ecclefiaftiques axi fouent com
tan en quantitat dit affegurat
com en lo preu de aquell fer nos puixen. Ecom
fe hagues de fer que ans de ferla dita particio
conuoquen los officials del Reuerendiffimo
Cardenal, e Bisbe de Valencia qui han plena fa
cultat, e noticia deles facultats de les dites Ecs
clefiaftiques perfones, e ab expreffa licencia, e
interuencio de aquells fia feta la dita particio,
altrament que no fien tenguts los dits Eccles
fiaftichs rebre lo dit affegurat ne puixen eſſer
forçats ne compellits a la folucio del preu per
qualfeuulla dels dits officials de la ciutat . E
fis fes encorreguen en les penes en lo preſent
acte de cort per voftra Excellencia impofades.
Plau al Senyor Rey ab impoficio de pes
nes que particio de affegurat nos puixa fer per
los
 in extrauaganti. Fo.lxxxiij .

los officials de la ciutat entre los Ecclefiaftichs

Silosmoneftirs de fan
fenſe hun Ecclefiaftich deputat per lo Bisbe, e
Vidit vic. &
ta Clara, de fant Frances, e de la Trinl
capitol.
tat han de pagar, econtribuhir en lo dos

Carolus Imperator, Rex Hifpanic. Anno. natiu, e feruey de fa Mageftat.

D.xxxij. Montiffoni . Ad fupplicationem

brachij Ecclefiaftici .
II. Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da. ca.

Tem com les Ecclefiaftiques per I.

fones nofien obligades a contris Tem antiquiffimament , e to

buhir en lo forment affegurat : y ftemps lo monestir de Sancta
voluntariament confentenquant Clara,fanct Frances, e de la Tris

fe fa reparticio general de pens nitat han pagat, c han acoſtumat

dre fa part: yperço lo catholich Rey don Fers de pagar, c feruir enlo donatiu , e
randode gloriofa memoria en les corts celebra, feruey encorts fe fa, e fes acoftumat de fer a vo

des en la ciutat de Oriola per leuar tota manera ftra Mageftat, ca fos anteceffors per losbraços
de fraus es eftat difpoft,e ordenat que hauent ſe eftaments de vře regne de Valencia ab lo braç,

de fer general reparticio de forment affegurat eftamet Ecclefiaftich :per los bens, e rendes que
per la ciutat de Valencia nos puga fer fens inter tenen, e fenyaladament de realench fi, e fegons

uencio de hunaperfona Ecclefiaftica elegida per paguen,cacoftumen de pagar tots los altres co

lo Archebisbe ycapitol de Valencia :y p quant uents,moneftirs,e religiofos , e nos pot dir fe fcut
no obftant dita difpoficio foral feattempta de fen, epuixenfcufar per dir que tenen bullesal

fer lo contrariper los Iurats, Sindich, e Racios gunes, comper la matexa raho no pagarien, ni

nal de dita ciutat repartint dit forment, fens ins contribuhirien enlo dit ferucy los altres religio

teruencio dela dita perfona Ecclefiaftica.Y loğ fosy monestirs del dit vre regne de Valencia, e
pusfort es q manen enlo almodi q no donen for fenyaladamēt los frares y comanadors de Mun

met fino qreba tates faneqs, o faneca de affegus tefa ,los quals per lofemblant tenen moltes bu

rat de modoq coprenen les Ecclefiaftiques per Iles Apoftoliques per que no hajen de pagar dit
fones, e les fantributariescõtra la forma deldit
donatiu,no obftants les quals pagueny contri ,
fur,ytambe que fes vift fer fe molts fraus en lo buexen en dit donatiu . Eco los deffus dits mo

almodi en prejuhi de les perfones Ecclefiaftiqs. neftirs en lo donatiu offerta vra Mageftatara

Perço fupplica lo dit braç avoftra Mageftat lia en les corts vltimamentcelebrades en lo any.

merce de aquella prouehir, e manar que fi no fes M. D. xxviij. en la prefent vila de Monço no
ra reparticio general que los dits Ecclefiaftichs vullen contribuhir , lo que fucccheix en gran

nopuguen effer copellits per via de almodinec dan del braç Ecclefiaftich, eno es raho que los

alias pendre de dit forment affegurat : fino en huns fien franchs, e altres no. Perço lo dit braç

cars de general reparticio, e lauors ab interuen Ecclefiaftich fupplica, e demana fia merce de

cio de la dita perfona Ecclefiaftica juxta forma vía Mageftat vulla prouchir, emanar ab fa opor
del dit fur,y no en almodi : y en cas de dita pars tuna prouifio que los dits moneftirs paguen la
ticio general la part que cabra als Ecclefiaftichs part qfon cftats tatchats deure pagar al dit dona

que la hajen de donar , e liurar adaquella perfos tiu, e feruey offert a voftra Mageftat, fegons
na Ecclefiaftica que ha de entreuenir en la dita que toftempsho han fet, e acoftumat de fer,

reparticio elegida per lo Archebisbe, e capitol pagar, e que daci auant hajen de pagar y contri

fegons forma de dit fur: per qaquella millor pu buhir. Plau a fa Mageftat que fien feruats los

ga repartirlo dit forment affegurat entre los Ec furs, e capitols de cort fobre aço difpofants les
clefiaftichs ab mes comoditat y menys dan de uats tots abufos. Maius vic.

aquells Plau a fa Mageftat fia feruat lo fur y les

libertats Ecclefiaftiques,leuats tots abufos jux

ta les canoniques fanctions, y que fobre lo cars 32

Dels portalers .
decontrauencio expreffat endit capitol fefaça

jufticia oydes les parts contendents per lo juts

Maius vic. Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da. ea .
gea quipertanga.
Ll in j
 Fori Valentie
I.
Tem Senyor la ciutat de Valencia
acoftume de fer la nominacio y ele
Etio dels portalers dela ciutat,y axi
ordena de pagar aquells: e los bal
les generals ab color dels drets de voftraMage
ftat ſe han vfurpat, e vindicat la electio de dits
portalers, e la ciutat ha reftat ab lo carrech de
pagar aqlls,del que reb gran dan la ciutat , e pre
juhi ,que effent ella la mes intereffada per caufa
de tenir aqlla molts drets , e pot rebre molt mas
jor dan no hauent hi bona cuftodia en los pors
tals:e los batles generals qui han fet les electiõs
dels portalers que huy fon les hajen fetes de per
fones qui no regeixen perfonalment co fon obli
gats los dits portalers, ans hi tenen per aquells
polades perfones donant los de fon falari molt
poca quantitat, e tal que los qui peraquells res
geixen no poden viure del falari quels donen y
forçadament han de fer mala guardia y han de
fer fraus, e furtar per viure fegōs per fperiencia
fe es vift que en alguns portals de la dita ciutat
y delsmes principals ſe han trobat portalers los
quals deixauen exir y entrar certs fobreſtants , c
traginers de molins ab fachs , e taleques de for
ment,e farina fens albarans ne pagar lo dret de
fifa a la ciutat en lo almodi. E lo matex fe troba
han fet dits portalers fraudant los altres drets
de la dita ciutat, eaxi fe ha de creure que han
fraudat y frauden los drets de fa Mageftat per
no poder viure en dits portals ab lo falari qucn
reben : y tot aço caufa no regir perfonalment
los qui fon prouchits y elegits per cftar en dits
portals.Evolent la ciutat de Valencia que cert
portaler que fonch pres en vn frau del almodi
inftants los arrendadors de aquell fonch peras
quells denunciat dauant lo jufticia criminal, e
prouat lo delicte per les confeffions del condes
lat ab lo dit portaler: per lo balle general fonch
repetit, e demanat dient que per effer portaler
la conexença de aquell tocaua al dit balle gene
ral. E apres que lo dit portaler denunciat ſtigue
en poder del dit balle lo caftich quen tingue:
fonch que apres pochs dies fonch tornat en lo
dit portal fens tenir altra natura de caftich.
Supplica perço a voftra Mageftat fia merce de
aquella prouchir, y manar que los que huy ſon
prouehits , y elegits en dits portals feruefquen
perfonalment en aquells per fcufar tals, o fems
blants fraus . Efialgu dels dits portalers des
linquira en dits portals , e lo balle general per
los drets que toca a voftra Mageftat nol vols
ra caſtigar ſia donada facultat al juſticia en lo
criminal de la dita ciutat, q per los furts, e fraus
que aquell, o aquells cometran en los drets de
la dita ciutat puixa caftigar aquells fegōs la qua
litat dels crims que per aquells feran comefos.
E mes fupplica a voftra Mageftat que de aci
auant morint qualfeuol dels dits portalers la cle
Etio de aquells facen los jurats de la dita ciu ,
tat fegons acoftumauen en temps paffat, fegons
per actes publichs fe pot veure, e o almenys
puixen pofar, e nomenar los dits jurats los pors
talers en los quatre portals principals: ço es Sar
rans , Quart , Sanct Vicent, elo de la mar,
car en altra manera los drets de la dita ciutat
nos poran conferuarab tants fraus que en los
portals fefan, e caufen fegons es notori, e pus
blich. Plau a fa Mageftat que los portalers
fino en cas de juft impediment feruefquen pers
fonalment als portals a pena de priuacio de lur
falari per lotemps que no feruiran perfonalmēt,
la qual incorreguen ipfo facto,e fi en cars de cul
pa, o de crim no feran fufficientment punits per
lo balle general puxen a inftancia del Sindich,
o lurats de Valencia en lo q ha fguart al inters
esy drets de la ciutat effer punits per lo loctis
nent general, o portant veus de general Gouers
nador del dit regne. Maius vic.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Anno . M.
D.xlij .Montiffoni.
II.
Tem Senyor com los portalers
de la ciutat de Valencia ſien po
fatsper la cuftodia dels dits pors
tals affi queper aquells nostra ,
guen, opofen algunes mercade,
ries en les quals le frauden los drets de la dita
ciutat, e moltes vegades los dits portalers axi
per fubornacions de pecunies com aliàs donen
loch que los drets de la dita ciutat fon diffrau
dats , per los quals fraus reb gran prejuhi , e
dan la dita ciutat, e fos drets. Eper que hajen
deceffar los dits fraus, e la dita cuftodia dels
dits portals fefaça ab major diligencia, e legas
litat fuppliquen los braços Ecclefiaftich, e Real
placia a voſtra Real Mageftat prouchir que
la jufticia en lo criminal de la dita ciutat de
Valencia puixa procehir, e conexer contra los
dits portalers per fon mer offici, o a inſtancia
de qualfeuol part, o denunciador en los fraus
que feran comefos en los drets tocants a la dis
ta ciutat.
 in extrauaganti .
ta ciutat. Sa Mageftat mana que rigoro,
fament fien caftigats tots los abufos y fraus,
e que los fraus comefes en los drets tocants
a la ciutat per dits portalers fien punits, e ca ›
ftigats per lo jufticia criminal dela dita ciutat re
feruant empero en totes les altres cofes la cones
xença dels dits portalers al balle general com
Maius vic.
finsa huyfes acoftumat.
Que los ciutadans de
Valencia puguen vfar de la Deucfa
de la Albufera juxta les difpoficions
de furs, e priuilegis del preſent regne.
Idem Imperator Rex Hifpaniæ. Da. ca.
Ad fupplicationem brachij Regalis.
I.
Tem Senyor per priuilegi del
Rey en Pere primer. capitol. xx.
en lo. §. Item concedimus. Eab
altre priuilegi del Rey en laume
fegon. capitol. cviij. E ab altre
priuilegi del Rey en Pere fegon, capitol. c.
xxvii.Eper fur del Rey en laumeprimer Ru
brica de departiment de cofes, efta eftatuhit, e
perpetualment atorgat que los ciutadans de la
dita ciutat de Valencia poden pofar lo beftiar
de aquells en la deuefa de la Albufera de la di
ta ciutat, e caçar, e fer lenya enaquella, eaço en
lo temps que per los jurats , econfell de la dita
ciutat fera ordenat: ab los quals priuilegis vo
ftra Mageftat mana a tots los officials que dita
conceffio, gracia , e ordinacio contenguda en
dits priuilegis obferuen, e facen inuiolablement
obferuar, cadaquells no contrauinguen , niper
meten cõtrauenir en alguna manera no obſtant
qualfeuolpriuilegis en contrari atorgats, o ator
gadors. E com per la guarda quis diu dela deue
fa cotra tenor dels dits furs, e priuilegis los dits
ciutadans de Valencia fien perturbats enles gra
cies,e perrogatiues que ab dits furs , epriuilegis
los fon atorgades :no dexant los pafturar fos be
ftiars en la dita deuefa, ne caçar, ne tallar en a
quella lenya . Eno fols los perturba en ditades
uefa pero fora de aquella en torn de la Albufe
ra, e de les marjals dela ditaciutat no dexant tas
llar als ciutadans de la dita ciutat junchs, e altra
broça lo que per los dits furs, e priuilegis nols
pot effer vedat, e lo dit guardia de la deuefa no
podent fer ho de jufticia fe ha vendicat, e intros
Fo.lxxxiiij .
duhitaquefta praticade vendre a certs gafcons,
e particulars perfones los junchs, e altres lenyes
que cftan en la deuefa, e en torn de la Albufera:
ço que ell no pot fer de jufticia y redundatot en
prejuhi dels dits furs y en gran dan dels dits ciu
tadans de Valencia:los quals a efta caufa no po
dengozar de les franquefes , e libertats que per
los antipaffats Reys los fon atorgades. Suppli
ca perço a fa Mageftat fia merce de aquella pro
uehir, e manar que per obferuaça dels dits furs,
epriuilegis lo dit guardia de la deucfa, ne altra
qualfeuol perfona no faça empaig algu als dits
ciutadans de Valecia, que no puguen vfar deles
gracies contengudes en los dits priuilegis axi
en la deuefa com fora de aquella, c en torn de la
Albufera conforme a dits priuilegis, impofant
adağll priuacio de offici filo contrari fara.Plau
a fa Mageftat que fien feruats los furs, e priuiles
gis fobre aço difpoſants, leuats tots abufos : efi
hi ha interes de tercera perfona.Mana fa Mage
ftat que per lo illuftriffimo loctinet general qui
Maius vic.
toca fe faça jufticia.
Dels vafsalls de la ba
ronia de Cortes.
¶Idem Imperator, Rex Hiſpanie . Da . ca.
1.
Temperquant los vaffalls dela ba
ronia de Cortes anant don Lois
Pallars Senyor de aquells per mas
nament de la Mageftat a exortar
los ques felfen Chriftians lo mataren a ell ya
trenta cinch perfones que eren anats per acom
panyar lo,y feren en laperfona de aquells molt
gransimproperistant quel lançaren a menjar a
goços:per la qual caufa effent aquell mort en
feruey de nře Senyor Deu y de fa Mag.tingue
per be fa Mageftat p caftigar, e copofar als dits
vaffalls en fuma de tres milia ducats pagadors
en dotze anysals fills deldit donLois Pallars.E
molts dels deffus dits vaffalls per no pagar la di
ta copoficio fenvan del loch de la dita baronia
de Cortes a altres parts del regne en gran preju
hi,e dan dels dits fills del ditdonLois . Per tant
los tres braços fuppliquena fa Mage.tinga pbe
de prouchir,e manarab acte dela prefent cortq
ningus vaffalls dela dita baronia de Cortes dins
lo terme de.xij.anys deffus dits tinga facultat
de habitaren altra part,e deixar la habitacio de
la dita baronia fots pena de mort, e perdicio de
LI in tots
 Fori Valentie
tots fos bens : y que ningun fenyor ni vniuerfis
tat,ni particular algu de qualfeuol prehcminen ,
cia,o itament que lia aculla, ni recepte, ni guie
algu dels dits vaffalls de Cortes en (deuenidor
fots pena de mil ducats dor applicadors la mis
tata fa Mageftat laltra mitat als dits fills de don
Lois ab totes les defpefes que per recuperacio
dels dits vaffalls fe conuendra fer, e que fots la
matexa pena , e ſatiſfactio de defpeles los fe
nyors de vniuerfitats que huy tenen algu dels
dits vaffalls nols puguen acullir, ni receptar, ni
tenir guiats, e que no puga pendre lo fenyor de
la dita baronia de Cortes vaffalls del loch de
Otanell. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
? Offerta feta a fa Ma
.
geftat per los tres braços en les corts
delany.M.D.xxxiij .
Sa. Ce. Ca. Rc. Ma.
I.
Os tres braços del vostre re
gne de Valencia reſidents en
les corts generals pervoftra Ma
geftat conuocades en la prefent
vila de Monço als dels regnes
de Arago , Valencia principat de Cathalunya
befen les mans de voftra Mageftat per la volun
tat,c gran affectio que ha tengut , ete de remes
diar y entendre ab gran cura , e diligencia en les
neceffitats de aquell ſeu regne de Valencia , e en
prouchir les cofes que fon neceffaries , com ha
fet, pera la conferuacio del dit regne , e habi ,
tants en aquell , een affentar , e voler affentar les
cofes de la jufticia : lo que es ncceffari , e conue
molt al bon ftament , e conferuacio del dit reg
ne. Eviſta y enteſa la vrgentifsima , e gran ne >
cefsitat que voftra Mageftatte, e los grandif
fims galtos y exceffiues defpefes que ha fets , e
fetes, e ha de fer en actes de grandifsim lahor y
de indelible memoria , e de Chriftianifsim , e po
tentifsim Rey, e Senyor en eftirpar los enes
michs de la fancta fe catholica,y fenyaladamět
en refiftir al perfido Turch enemich de la Chris
ftiandat , lo qual ab grandifsim exercit , e incres
hible numero de gent venia contra la Chriſtian
dat per deftruhir aquella , e los eftats , e fenyo ,
ries que voftra Mageftat te en Alamanya , fent
fugir aquelly tota la fua gent ab gran derrepus
tacio fua, perdua , e dan de fon exercit , e no refs
menys en deffer , e desbaratar la grandiffima ar
mada que per mar hauia fet per infeftar, & mo,
leftar los feus regnes de Napols y Sicilia y de
aqueftes parts de Espanya, per la qual los dits
regnes eftats, e fenyories de voftra Mageftat
paſſauen gran perill de no effer deftrohits , c
1
damnificats, y encara en la gloriofa conqueſta
de Corro, la qual fe te per cert fera medi pera
conquiftary debellar lo perfido Turch. E axi
matex les grans , e continues defpefes que de ca
fcun dia occorren fer a voftra Mageftat axi en
la armada de les galeres que te pera guardar, e
affegurar les mars de aqueftos fos regnes com
te offert, com encara en los exercits y gent de
armes que te en diuerfes parts. E fenyaladamet
contra lo dit perfido Turch per eftirpar la fecta +
Mahometica, en manera que lo nom de lefus
fia toftemps reuerit y exalçat per tot lo mon : e
en affentar,e pacificar les cofesde Italia y en als
tres actes gloriofos redundants en benifici de
tota la republica Chriftiana fegons que en
la propoficio per voftra Mageftat feta en lo
principi de les prefents corts a . xix . del mes de
Juny propaffat les dites coſes , e altresſon mes
diffulament fcrites, e contengudes , continuant
lo que aquells , e fos anteceffors han acoftus
mat de fer per fa innata fidelitat que toftemps
han tengut a voftra Mageftat y a la Real coro
na de Arago los dits tresbraços:ço es lo Eccle
fiaftich,Militar,e Real del voftre regne de Va
lencia, jatfia no fien tenguts a fer lo feruey , do,
o fotfuencio dauall fcrits ab expreffa faluetat q
per la preſent offerta no puga effer fet ni caufat
prejuhialgu als furs y priuilegis, vfos, y bons co
ftums del dit voftre regne de Valencia: ni puxa
fer tret en vs y confequencia : ans los dits furs y
priuilegis reften tofteps faluos, e illefos, cabpro
teftacio fi voftra Mageftat atorgara los capi
tols , e ordinacions offerts a voftra Mageftat, e
concordats, en aquesta manera, e no en altra
offiren de bon grat a voftraMageftat Cent mis
lia liures moneda reals de Valencia, e deu milia
liures pera pagar los falaris , e defpefes dels offt
cials axi Reals com dels braços treballants en
la prefent cort exhigidors en la forma feguent.
Es a faberque per los dits braços,e o per lesper
fones en la prefent cort reſidents reprefentant
aquells fia feta electio de perfones dels dits tres
braços que eftan en la prefent vila de Monço ,
los quals tinguen ple, è baftant poder, e fpecial
carrechablos deputas del general de veure, e
regonexer les entrades del dit general lo ques
pot exigir y cobrar dels deutes deguts a aquell.
Eaxi matex lo que comodament le pora carre
gar

in extrauaganti .
gar fobre los drets delgeneral, e feta relacio a
totes lesperfones dels dits braços refidents en
lesprefents corts en la prefent vila de Monço q
conuocades fe trobaran preſents en la ciutat de
Valencia fe prenga aquella quantitat que mes
promptament fe pora traure y exigir, e cobrar
dels dits deutes.E no refmenys la que comoda
ment fepora hauerab concordia deles perfones
dels dits ſtaments, e braços per via de carrega
ments de cenfals carregadors fobre los bens de
la generalitat a raho de quinze milia per millar
ab carta de gracia fins en aquella fumma quea
les dites perlones dels dits tres braços que refis
dexen en les preſents corts femblara fe deu cars
regar fobre lo dit general ,haguda empero cons
fideracio com dites al que comodament, e ab
concordiafe pora carregar fobre lo dit general,
eaquella ques haura dels dits deutes del genes
ral, ecarregaments de cenfals encontinent fia pa
gada:de la qual no reſmenys ſe hajen de pagar
les deu milia liures que han a diftribuhir en pas
gar los falaris, e defpefes dels officials axi de vo
ftra Mageftat com dels dits tres braços q han
treballat enla preſent cort dels quals fia donada
la part acoftumada als dits officials reals. E axi
matex la partques acoftuma de donar a cafcu
dels dits tres braços, repartidora per los tatcha,
dors fegons es acoftumat, e la reftant quantitat
quereftarafins a compliment deles dites centy
deu milia liures, ſia pagada pvia de tatcha vni
uerfal repartida entre tots losfingularsdels dits
ftamets,feruada tota egualtat entre aquells per
aquella millor via ,forma , e manera que mes co
modament pagary exigir fe pora, e als tatcha
dors fera benviſt : les quals perfones que per los
dits tres braços feran eletes pera examinar los
deutes , entrada, eexida del dit general tinguen
tot aquell poderq neceffari fia pera fer y exer
cir totes les dites cofes . Maius vic .
II.
Tem Senyor fuppliquen que la
dita tatcha fia feta plos officials
Reals, yper los tatchadors de
20 tota la dita cort, ço es per les per
fones eletes per cafcu dels dits
tres braços les quals fon lo feguets, ço es los of
ficials reals elets per voftraMageftat :lo magni
fich micer Miquel May vicicanceller, e en fa ab
fencia , micer Francefch Vbach regent, Luis
Sanchiz regent de theforer general, Eximen Pe
rez Figuerola regent, micer Francefch Artes
regent, don loan Lorens de Vilarafa portant
Fo.lxxxv.
veus de general Gouernador, moffen loan de
Romani fcriua meftreRacional ,don Lois Car
roz de Vilaragut Balle general , don Lois Fers
rer loctinent de Gouernador, Miquel Sanchiz
Dalmau loctinent de theforer general, micer
Marti Pons aduocat fifcal, don Hieronim Cen
telles affeffor de balle general. Eper lo braç Ec
clefiaftich, lo molt reuerent don Gafpar loffre
de Borja Bisbe de Sogorb, e Albarrazi, micer
Gafpar Rubio Vicari generaly official per lo
Reuerendifsimo Cardenal y Archebisbe de
Valecia, don Angel de Monpalau comanador
de Muntefa , don Hieronim Ribelles Canonge
de Valencia per lo comanador de Torrent, mi
cer Pedro Robles procurador del Reuerendif
fimo Cardenaly Bisbe de Tortofa . E per lo
braç Militar, lo illuftre Duch de Gandia , moſ
fen Miquel Cathala, don Frances Malferit, en
Luis Xulbi,don Pedro Rocafull, en Lois Sent
Feliu , don Frances Canoguera , Benet çauall,
don Diego loffre, en Gafpar loan Artes , don
Pedro Belluis , en Bernat Luis Almunia, don
Pedro de Borja , don loan de Borja , don Serafi
de Ribelles , don Ramon Sanç, don Ramon
Ladro, don Manuel Lançol, don Alonſo del
Mila,don Pedro del Mila, don Lois Ladro . E
perlo braç Real, ço es per la ciutat de Valens
cia ,en Guillem Ramon çahera , en Berthomeu
Marti,en Hieronim Blafco, en Ioan Nofre ças
bata , en Nicolau Benet Dalpont, micer Dimas
Aguilar, Thomas Dafsio ,micer Frances Ros,
Baltazar Granulles , Honorat Benet Vidal. E
per les altres ciutats, e viles Reals, en Pere loan
Lopiz, en Damia Monferrat, Ioan Alçamora ,
Pere Morato, Baltaſar Aluefpi , Pere Cherta,
Pere Iuefa, Miquel Auclla, Andreu Siruent,
Ioan Lois Peres : los quals tatchadors hajen poz
der de tatchar, e fer dita tatcha p mans , o per as
qlla via, forma, e manera q als dits tatchadors
millor apparra,feruada tota egualtat,enaxique
lo que per aquells fera fet,fia axi executat, edes
duhit a effecte, e deguda execucio tota excep
cio, e raho en cotrari a part pofada. Maius vic.
III.
Tem los dits tres braços fan clas
!
uaris , e rebedors que tinguen res
ben, e conferuen les pecunies de
la tatcha , e diftribuefquen aques
lles, als quals voftra Mageftat , e
tota la cort done fon poder,loch, e veus: los als
fon los feguents. A faber es per lo braç Eccles
LI v fiaftich,
 Fori Valentie
fiaftich don Olfo de Proxita Canonge de Vas
lencia , e Sindich del capitol de Valencia per los
Ecclefiaftichs , don Angel de Monpalau procu
rador del mestre de Muntefa per los exempts.
Eplo braç Militar lo illuftre don loan de Bors
ja Duch de Camarino, do Guillem de Belluis,
Onorat loan,Gaſpar Antift. E plo braç Real :
ço es perla ciutat de Valencia, en Guillem Ras
monçaera, Nicolau Benet Dalpont , micer Di,
mas Aguilar, en Pere Benetçapofa ,c rebedor
lo dit en Guillem Ramon çaera. E per les cius
tats,e viles Reals ,Pere loan Lopiz, Marti Pes
rez , Lois Garcia, Miquel Cerda , e rebedor lo
Maius vic.
dit LoisGarcia.
IIII.
Tem que los tatchadors, e clauaris
cafcu pera fer, e exercir, e executar
fon offici hajen poder fufficient de
vos Senyor per acte de la preſent
cortpera prouchirque fien fetes execucions co
tra los recufants , e no volents pagar, e lur offici
obtemperar. Enaxi que lo que per aquells fera
prouchit,e manat fia executat perqualfeuol por
ter, o porters , o commiffaris , e fi mefterfera has
uer,e obtenirauxili del loctinent general, por
tant veus de Gouernador del regne de Valen
cia, o de altres qualfeuol officials del dit regne
los fia donat: als quals no puixa effer contradit
Maius vic .
fots grans penes.
V.
Tem Senyor que los dits clauaris
fien tenguts donar compte del que
rebran , e pagaran als oydors de
comptes elets per los dits tres bras
ços , los quals dits coptadors tinguen poder de
exegir dits comptes, e forçar als dits clauaris de
hauer los de donar, cabfolre , e diffinir aquells :
los quals dits comptadors fon los feguents : ço
es per lo braç Ecclefiaftich lo doctor loan Lo
rens de Salaya procurador del Abat de Benifa
ça ,donHieronim Ferrer Canonge de Valencia
procurador del general de la Merce. Eper lo
braç Militar don Ioan Vallterra , e don Lois
Maſco, moffen Frances Benauent, moffen Ber
thomeu Lois Carçola . E per lo braç Rcal : ço
es per la ciutat de Valencia en Miquel Hicros
nim Garcia, Frances Lois Dafsio , Nofre Cas
pena, en Miquel Lois Garcia, e laume Benet
Eximeno, en Nofre çahera, en Gafpar de Sent
Pere,Miquel Torres. E per les altres ciutats, c
viles Reals, Perc loan Lopiz , Damia Monfer
f
C
rat,loan de Tucfta, PereLuefa,Andreu Siruet,
Baltafar Hieronim Martinez notari , loan Vi
ues notari ,laume Linares.
VI.
Tem Senyor que ningun dels offis
cials de la prefent cort, ço es tractas 7
dors, examinadors de greuges , clas
uaris, e comptadors encara quetin
guen dos officis no puxen hauer ſino hun falari .
Maius vic.
VII.
Tem Senyor que la quantitat que fe
ha de carregar a cenfal fobre lo genes
ral fia repartida entre los treballants
dels braços que tenen offici de la cort. Maius
vic.
VIII.
Tem Senyor confiderada la gran
difsima deftructio del dit regne, e la
pobrea dels habitants en aĝll a caus
fade les calamitats paffades voſtra
Mageftat tinga per be q la quantitat ques hau
ra de pagar per tatcha, fe haja de pagar per aqll
temps que comodament fe puixa pagar, lo qual
temps fiaper fis anys comptadors del mes de
Iuliolprimer vinent en lo qual feneix la darrera
paga del feruey de les corts propaffades. Maius
vic. r
IX . V
Tem Senyor que en cas ques car,
regas quantitat alguna fobre los
drets del general fia donat per vo
ftra Mageftat y la cort ple, e bas
ftant poder als deputats del dit general de fer
dits carregaments ab totes cofes incidents, e de
pendēts, annexes,y conexes, e aquelles en qual
feuol manera tocants, axi co ab lo preſent acte
de cort los dona. Maius vic.
X.
Tem Senyor que durant lo temps fe ha
de pagar lo feruey offert a voftra Mage
ftat en les prefents corts, nopuixen effer
I
demanats altres ferueys per voftra Mas
Maius vic.
geftat.
XI.
Tem Senyor la dita offerta fan en efta
forma, ço es que totes les fobredites co
fes,efengles de aquelles en aquella cons
I
tengudes fien inuiolablement obferuas
des ala letra, e fens fubintellecte algu planamet
e a fa enteniment fens interpretacio ni glofa als 1
guna , e ſi interpretacio alguna ſe hagues de
fer:

in extrauaganti .
fer facen, e hajen de fer aquella de paraula dos
dels officials Reals de voftra Mageftat, e dos
dels Ecclefiaftichs , e dos dels Militars , e dos de
les ciutats, e viles Reals elegidors per los dits
tatchadors, e no podent fe aqlls auenir fien cles
gits per forts, les quals perfones ques han de
elegir fien dels dits tatchadors.
XIL
Tem fenyor fuppliquen a voſtra
Mageftat que los greuges q fon
eftats pofats en les prefents corts
ſe remeten pera determenar ſe a
la ciutat de Valencia per los juts
ges, eprouifors de greuges : los quals fe hajen
de declarardins fis mefos , comptadors paffats
quinze dies apres que lo illuftriffim Duch don
Ferrando de Arago loctinent general de voftra
Mageftat en lo dit regne fera tornat a la ciutat
de Valencia, e que los dits jutges, c prouiforsde
greuges hajen de jurar en poder del dit loctinet
general de ajuſtarſe vna vegada cada dia en la
confraria de Sent laume pera examinar, epro
uchir los dits greuges enla hora, e hores qs con
cordaran en los quals los quis trobara prefents,
puix ſia la major part,tinguen poder de proues
hir, e declarar en dits greuges no obftant la ab
fencia dels altres, e lo que fera per aquells decla
rat fia hagut, e tinga execucio neceffaria : y que
voftra Mageftat y qualfeuol de fos officials a
quis pertanga a fola oftenfio de la tal fentencia
hajena darletres executorials , efi fos declarat
per los ditsprouifors de greuges durant les pres
fentscorts donant los voftra Mageftat, e la cort
tot aquell poder que en femblant cars fe ha aco
ftumat de donar . Efidurant lo dit temps.dels
dits fis meſos nos declaras los dits greuge, o
greuges,o en algu de aqlls : fien faluos los drets
a la part enlo greuge de la qual no fera declas
rat pera les altres corts. Maius vic.
XIII.
Tem Senyor que la dita tercera
partde les dites cent milia liures
del dit feruey haja de feruir y efs
fer couertida en fatifferalsagreu
jats, e per als deutes que vra Ma
geftat haura donats pliquits, e daravoftra Mas
geftat per deutes liquits ab lo prefent acte de
cort los albaras de fcriua de racio, dels quals co
ſtara ab certificatoria del dit ſcriua de racio no
fer eftats pagats, e los deutes de les configna.
cions fetes per voftra Mageftat fobre la trefore
Fo.lxxxvj
.
ria general de les quals conftara ab priuilegis, o
altres legitimes cauteles, edebitoris fobre latre
foreria gñal ab prouifions,cedules de mercescõ
fignades fobrela treforeriageneral , e lo preftech
de onze milia ducats perla fabrica de murs, e
valls preftats avoftra Mageftat per la reductio
de Spadan: fegons qvoftra Mageftat ha tegut
per liquit abprouifio feta al peu devnafupplica
cioplos Sindichs de Valencia y obrers pofada .
E mes la quantitat deguda al noble don Fran
ces çanogueraper hauer la donada voftra Ma
geftat per liquida ab huna prouifio feta per vos
ftra Mageftat al peu de vna fupplicacio pofada
perlo dit don Frances çanoguera partidors ens
tre totsper fou y per liura. Maius vic.
XIIII.
Axi matex dona p liquits los em
preftechs fets la hu per lo capitol
de Valencia de cinch centes liures
ab lo interes,les quals fe empreftas
ren en lo temps de la germania. Item trecentes
norata tres liures que preftaren les perfones del
braç Ecclefiaftich en lo dit temps. Item quatre
centes liures que lo dit braç emprefta per la re
ductio de la ferra de Spadan. Maius vic.
XV.
Temmes les reftes dels deutes liquits as
donaren en les corts paffades que no cas
beren en la tercera part del feruey confis
I
gnada pera pagar als agreujats fíen hau
Maius vic.
desper liquides.
XVI.
1 Tem mes dona per liquit la merce feta a Pcs
re Luefa com per fa Mage
Maius Vic.
ftat al peu de huna fupplicacio.
XVII.
Tem mes fe donen per liquits les
quantitats que les ciutats , e viles
reals han defpefes en les reductions
de Spadan y Bernia . E lo matcx fe
entenga enlos preftechs fets per Xixona, Pena
guila, e Vilareal. Item lo de dona Angela de
Muncada, lo de don Ramon Ladro , lo de don
Alonfo de Cardona.Item lo del Duch de Gan
dia fegons fta prouchit.Item tot lo qs deu per
preftechs fets enlo temps dela germania,qcon
fta per liquidacio y certificatoria del meftre ras
cional ,y qfia lo matex per lo ques prefta a obs
Maius vic.
de la guerra de Spadan.
XVIII.
Item
 Fori Valentie
Tem Senyorcom la guarda, e tatcha
per raho de aquella feta fpire, chaja
defpirar clofes les prefents corts, e de
la dita tatcha fobren dos anyades : de les quals
ja fon pagades algunes quantitats. Perço fuppli
quen a voftra Mageftat effer prouehit les dites
dos anyades fien ab tot effecte exigides , e que
lesdites pecunies que hauien de feruir pera la
dita guarda fien polades en la facreftia dela Scu
de Valecia: enla qual hajen de ſtar depofades, c
que de alli no puixen effer tretes per voftra Ma
geftat ni altres officials Reals per via directa,
ni indirecta,cogitada, o incogitada fino q efti
guen alli a tota ordinacio, e difpoficio de fa Ma
geftat, o de fon loctinet general enfemps ab les
perfones dels braços q huy refidexen en la pres
fent cort deMonço concordablement :les quals
dites deu milia liures nos puixen traure de la fa
creſtia fino en cócordia de les perfones que huy
refidexen en les prefents corts y en Monço his
trobaran en la ciutat de Valencia , o que toſteps
queyhaura difcordia entre aquells nos puixen
traure. Maius vic.
XIX .
Tem Senyor perque lo dit feruey
ab mespromptitut le puixa fer,c cfs
fectuar:lo qual nos pot effectuar fis
no viftes primerament les forces, e
facultats del general del dit regne, e perço fia
neceffari que la dita examinacio lia feta en la di
ta ciutat de Valencia . Perço fuppliquen fien per
voftra Mageftat porrogades les prefents corts,
eduren fins dits carregaments, e tatcha fia feta
y executada , e per lo temps que dits greuges fe
han de examinar, e pera les dites cofes tant fola
ment,e no altres. Maius vic.
XX.
Tem Senyor fuppliquen que la pre
fent offerta , e totes, efengles cartes
fahents per aquella, e per tota la dis
ta cort, e per cafcu dels dits tres bra
ços, Ecclefiaftich, Militar,y de les ciutats, e vis
les Reals , e fingulars de aquelles , edel general
fien liurades auctentiques,e fagellades, e plum
bades, franques de dret de fagell, e de tot altre
dret, e defpefa. Maius vic.
XXI.
ITemque fia feta per voftra Mageftat abfo
lucio general :fi, e fegonsen femblants offer
tes,e cortsfe acoftuma fer. Maius vic.
XXII .
A Mageftat Real acceptara la
preſent offerta , c cofes en aque
lla contengudes regracia molt
aquella a la dita cort, evol e de
clara de volutat de la dita cort,
cdels tres braços de aqlla : q per fer los actes q
de prefent fe fan, e fon cftats fets : nos puixa dir
la prefent cort effer finida ni finada : co aquella
vulla lo dit Senyor Rey refte y eftiga enfa fors
ça,evalor en reſpecte del regne de Valencia, e
que fia continuada fins que los carregaments de
cenfals fien fets fobre lo dit general, e finsque la
tatcha ğs haja de fer per tot lo regne fia abeffes
te feta y executada , exigida, y pagada: e affi
&
gna pera continuar la dita cort dins lo capitol
de la Seu de Valencia pera quinze del mes de
Febrer del any.M. D.xxxiiij.Y per lo teps do
nat pera examinacio dels greuges, e de alliauat
confecutiuament per fos dies fins les cofes de
la preſent offerta fien ab effecte complides.
Maius vic.
XXIII.
Perque fa Mageftat voly enten
fer tot lo q bonamět pot prouchir
en vtilitat dels regnicols del pres
fent reg
ne, e repos dels habitants
en aquell. Perço diu que li plauq fia fobreſeyt
fins les primeres corts en qualfeuol proces ques e
haja de fer, e fia fins a huy principiat:fi alguprin
cipiat fera per qualfeuol crims contra los noua
ment conuertits : fobre los crims, edelictes de la
ferra de Spadan, ede Bernia, encara p no hauer
obeit los manamēts defa Mageftat dins lo teps
f
peraquell ordenat prengueffen lo Sanct Bas r
ptifme, o hixqueffen fora lo regne, axi en reſpe
n
Ate deles penes corporals com pecuniaries puix
losqui pretenen que faMageftat, o la regia cort
deaquella los es obligat per hauer fet conuertir
los Moros a noftra Sancta fe catholica, o hauer
los dit que hifqueffen del dit regne, o aliàs fobre
dites caufes fien contents fobrefeure en qualfe
uol demãda qper les dites caufes puixe fera fes
Mageftats fins les primeres corts. Maius vic.
XXIIII.
A Celarca Catholica y Real
Mageftat confiderat qĺa cõuo
cacio deles preſents cortses efta
da general als regnes de Arago,
Valencia, e principat de Cathas
lunya,y en lo dia de huy acceptant fa Mageftat
la offerta a aquell feta per los tres braços del res
gne
 in extrauaganti .
gne de Valencia fe donapoder a les perfones en
la offerta nomenades, les quals fe han tranſferir
a la ciutat de Valencia per executar, e darcom,
pliment al feruey que a fa Mageftat es fet ab la
dita offerta.Per tant de voluntat de la dita cort
per confermar la conuocacio, e congregacio de
la prefent cort general vol, e mana fa Mageftat
que cafcu dels tres braços del dit regne de Vas
lencia haja a leixar, e leixe vna perfona en axi
que fien tres perfones , ofindichs per los dits tres
braços per afsiftir als actes de cort qs faranper
lo dit principat de Cathalunya a la dita cort co
gregats tan folament, la afsiftencia de les quals
fobredites tres perfones, o Sindichs dels fobres
dits tres braços del regne deValencia produix
ca, e obre tots aquells effectes que produhiria,
cobraria la aſſiſtencia, e prefencia de tots los
dits tres braços del dit regne : quant al effecte
de la continuacio de les dites corts generals a
fguart del dit principat de Cathalunya ab ağſta
empero modificacio, e no en altramanera : que
les dites tres perfones leixadesper los dits tres
braços no puixen fer acte algu de cort , ni altre
qualfeuol enfempsab lo ditprincipat de Catha
lunya, o fens aquell, y fi lo contrari feyen qtot
lo que faran fia nulle.Mas q tanfolamet puixen
affiftir y fer preſencia enlesdites corts generals,
ediffentir,e contradir en qualfeuol actes que en
les dites corts generals fe feffenys volgueffen
fer en lefio, e prejuhi algu del dit regnede Vas
lencia ,o de qualfeuol delsdits tres braços de as
qll, e ab faiuetatencara expreffa que per lo pre
fent acte no ſia fet ni caufat prejuhialgu aldit
regne de Valencia ni a algu dels braços de aqll
ni ſia treta vs,ni confequencia en lo fdeuenis
Maius vic.
dor.
Sa. Cc. Ca. Rc. Ma.Ge
Acortgñaldel regne deValen
cia cögregada en ağſta vila de
Monço, en la qual per vraMas
geftat fon eftades congregades
corts generals als regnes deAra
go, Valencia,e principat de Cathalunya jatſia,
conuocar, continuar, celebrar, e cloure corts ges
nerals fia cofa affixa a la dignitat Real, e offi
cide fa Real Mageftat, no refmenys empero
confiderat losgrans, e moltseftats que te voftra
Mageftat en diuerfesparts,losquals voftra Ma
geftat per fa dignitat Imperial, e Real es tens
gutadminiftrar y entendre en la conferuacio, e
Fo.lxxxvij.
gouern de aquells: confiderat axi matex la fan.
Atay gloriofa empresa qvoftra Mageftat com
a Chriftianiffim y potentiffim Rey, e Senyor
ha fet en coquiftar a Corro, per que de alli pui
xa eftirpar la fectaMahometica en manera que
lo nom de lefus fia toftemps reuerit y exalçat
per tot lo mon,e debellar lo perfidoTurch enes
mich de noftra Sancta fe Catholica, e confere
uar los feus regnes, e ftats axi de Napols y Sici
lia y Alamanya.com encara deftos fos regnes
Defpanya per que per lo dit Turch no fienins
feftats, e damnificats,y encara en altres cofes de
gran importancia, e qualitat per lo be, e confers
uacio de la republica Chriftiana : en les quals fa
Imperial perfona conue y es forçada haja de en
treuenir y effer occupada y eftar de tal manera
que ficonuengues abfentarfe deftos fos regnes
ho pogues fer fegons li ha conuengut en eftos
anys propaffats. Per hon en cars queper lo bon
cftat, e conferuacio del feu regne de Valencia ,
affento, y repos de aquell conuengues celebrar
corts nos poria fer fino ab gran difficultat, eper
uentura dan de fos Reals cftats per hauerfe de
detenir en la celebracio de aquelles. Perço vos
lentprouehir al be y repos, e bon eftat del dit
regnede Valencia per los cafos quis porien oc
correr. Requerints celebracio , e conclufio de
corts la dita cort ab expreffaproteftacioğ per lo
prefent acte nofia fet, ni caufat prejuhi algu als
furs,y priuilegis,libertats,vfos, e bons coftums
del dit regne:ansaquells reften en tota fa força,
efficacia, e valor:ab expreffa proteftacio axi ma
tex que no puga effer tret en lo fdeuenidor en
vs,ni en confequencia:diu que li plau, econſent
de abilitar de la profpera vida de fa Cefarea
Mageftat la perfona de la Mageftat de la Em,
peratriu y regna noftra Senyora conforte de ſa
Imperial Mageftat effent per fa Mageftat los
Atinent generaly altre nos feta, e conftituhida
pera qpuixa enperfona,cab poteftat de fa Mas
geftat celebrar, continuar, e cloure no folament
corts particulars del regne de Valencia pero en
cara generals dels regnes de fa Mageftat effent
dites corts pervoftra Mageftat empero conuo
cades,puix fe faça en los lochs que fegons furs,
cbons coftums del regne fe han de conuocar , c
guardant fe los terminis, e temps q fegons dits
furs,vfos , e bons coftums donar fedeuen, e puis
xa en dites corts prefidir en loch de voftra Mas
geftat legitimar, continuar,e acabar aquelles ab
plen poder, e baſtant facultat de fer, ftatuhir, e
atorgar, furs, capitols, y actes de cort, gracies ,y
altres
 Fori Valentie
altres priuilegis, e cofes que imperial, ereal
at la ferpo
ria: los quals tinguen tota aquella efficacia, e va
lor q tendrien fi per voftra Mageftat perſonals
ment foffen fets de voluntat de la cort , no ob
ftant qualfeuol furs , e actes de cort en contrari
fets, falues empero les faluetats fobredites.
Maius vic.
Que los fermans de dret
en la cort fecular fobre cofes ecclefiaftiques
fien mantenguts en fa poffefsio fins que per
lo jutge aqui pertany aliter ſia declarat.
Carolus Imperator Rex Hifpanic anno.M.
D. xxxvij. Montiſſoni.
I.
Tem fenyor per quant aximatex
les dites perfones q refidixen en
Roma, apres que han citat, e fet
citar les dites perſones eccleſiaſti
ques, quetenen, epofſcheixen di
gnitats, cbeneficis en lo dit voftre regne de Vas
lencia , de facto procuren de hauer la poffefsio
1
de dites dignitats , e beneficis no obftant la dita
perfona haja fermat de dret dauant lo official
real de voftra Mageftat de la dita ciutat, e reg,
ne. E com qualfeuol fermant de dret per los
furs del dit regne de Valencia, dega effer man.
tengut, e defenfat en fa poffefsio fins en tant fia
conegutde la caufa principal fuper proprietate
y aquella fia decifa, e determenada ab ſentĕcia
paffada en cofajutjada, y a voſtra Mageftat y
preheminencia real y a fos officials en loch de
aquella fefguarda prouehir, e vedar no fia feta
força, eviolencia fobre la dita poffefsio, e ſobre
aquella partes non veniant ad arma. Perço los
ditstres braços fuppliğna voftra Mageftat ſĩa
merce de aquella ftatuhir, e ordenarqfi per als
gunaperfona fera fermat de dret per raho de la
dita poffefsio que te de les dites dignitats, ebe
neficis en poder de voftra Mageftat, o de fos
officials reals per voftra Mageftat, e per fos offi
cials reals la poffefsio li fra guardada, e manar
mantenir aquella , donant li letres de manutenē
cia de dita poffefsio no obftant qualfeuol inhibi
tories de jutges, citacions, o altres prouifions
impetrades de Roma, o aliàs per les dites pers
fones. Plau a fa Mageftat que lo firmantſia
mantengut en ſa poffefsio fins que per lojutge
aquipertany aliter fia declarat. Maius víc.
Que puçol lo Villar
Chullella , Lofa , Garja , Bollulla, fien
franchs de maridatje ,e coronatge .
Idem Rex. Da, ca.
1.
Tem fenyor co los lochs del Arche
bisbe de Valecia:losals fon enlo vo
ſtre regne de Valecia, es a ſaber,Pu
çol, lo Villar, Chullella , Lofa, Gar
ja, Bolla: per effer de la fgleſia hajen , e dejen
effer franchs de maridatge , coronacio, y altres
drets reals, y lo treforer de voftra Mageftaty
regent la treforeria de facto vullen fer pagar lo
dret de maridatge, e coronacio als habitats dels
dits lochs de Puçol, lo Villar, Chullella, Lofa,
Garja, Bollulla, lo que es contra jufticia co fien
lochs dela fglefia . Perço los dits tres braços fup
pliquen a voftra Mageftatfia merce de aquella
ftatuhir,cordenar per obferuança dels drets de
la fglefia ğ ninguns officials, e comiffaris de vra
Mag. nec aliàs facen pagar, ni exigeſquen quã,
titat algua prahodels dits drets demaridatge, c
coronacioals vehins chabitadors dels dits lochs
cfi de facto hagueffen attemptat de manar ho
queceffen, e hajede ceffar de demanar e exigir
quãtitat alguna deaqlles per raho de dits drets.
Plau afa Mageftat. Maius vic.
Declaracio e amplia
cio de priuilegi atorgat als nouament co
ucrtits en lo any. M.D. xxxiïj. a xxiiij.
de Dehembre.
Carolus Imperator. R. Hifpanic anno. M.
D.xxxvij. Montiſſoni.
I
Temfenyorco voftra Mageftat ab
priuilegiatorgat a. xxiiij. del mes
de Dehembre.any. M.D.xxxiij.
en la prefent vila de Monço haja as
torgat als nouament cõuertits dela fecta Maho
metica ala ſanta fe catholica del voftre regne de
Valencia, que en cars que per crim de heretgia,
o apoftafia los bens de alguns de aqlls haguef
fen de effer, o foffen confilcats que no fe appli
caffen al voſtre fiſch real,ans foffen adquirits als
parents de aquells volet ho hauer dit fi, e fegõs
en dit priuilegi fe conte, e difpon & non aliter
nec aliàs. Elia pofat endubte filo dit priuilegi
compen
 Fo.lxxxviij .
in extrauaganti .

Tem effenteftatfupplicat a vo
compendria y fuffragaria no fols alsqui en teps

de la conceffiodel dit priuilegi eren nats,o cons ftra Mageftat per los tres braços
uertits a la noſtra Sancta fe Catholica enlo dit de voftre regne fos de fa merce

regne,mas encara als nats, e conuertits apres de atorgar lo capitol delferie, e tes

la conceffio de aquell, edefcendents de aquells. nor feguent. Item Senyor co

voftra Mageftat ab priuilegi atorgat a. xxiiij.
E encara fees pofat en dubte fi perdit priuilegi
del mes de Dehembre, any.M.D. xxxiij . cnla
feria difpoftque los dits nouamet conuertits no
prefent vilade Monço haja atorgat als nouas
pogueffen per dit crim de heretgia, o apoſtaſia ,
ment conuertits, &c. Vtinprecedenti.E voſtra
o aliàs per crim tocant a la fe, o del qual cones
Mageftat per fa folita clemencia , e benignitat
gueffen los dits inquifidors effer condempnats ,
haja atorgat aquell: los tres braços del voltre re
compofats , penitenciats en pena pecuniaria , o
gne de Valencia befen voftres Reals mans per
cffent condempnats en pena corporal, o peniten
la dita merce. E per que lo dit capitol, e lo cons
ciats corporalmet , o aliàs la dita pena corporal,
tengut en aquell fia ab tota fermetat obſers
o penitencia poria effer compofada , e commuta
uat,e guardat peraquells a qui toca obferuar. E
da en pena pecuniaria , o redemida ab pecunia.
perpofar en foffech los nouament cõuertits, los
Suppliquen perço los tres braços per leuar dits
quals per lo recel que tenen de les dites condem
dubtes fia merce de voftra Cefarea Mageftat
nacions pecuniaries , e commutacions , credem
confirmar lo dit priuilegi, declarar, e en quant
pcions de penitencies de cafcun dia fen paſſen
meneſter fia de nou atorgar que lo dit priuilegi,
•
o lamête de aquell, e o de voftra Mageftat eller allende renegant la Sancta fe Catholica . Eper

eſtada prouehir, e atorgar que les dites condem ſcuſar altres danys notoris del dit regnelos als
fe caufen del dit deffofech . Los dits tres braços
nacions,compoficions, penes,penitencies pecu
pera fubuencio , e fuftentacio del offici de la San
niaries, o alias, e compoficions , commutacions ,
ta Inquificio, e pera pagar part dels falaris dels
o redempcions de penes corporals , o penitècies
miniftres de aquell abexpres pacte que nopuxa
publiques,o corporals, o alias nos puixen fer , ni
effer treta vs, ni a confequencia, ni effer com
quantitats algunes per dites cauſes, o aliàs dels
pellits,ni extrets a augmentar la fubuencio que
dits Morifcos exhigir, ans fi de facto foffen fe
dauall fe dira, neferne altra alguna de nou.Eab
tesfien de ninguna efficacia, evalor, eno puixen
los pactes , e condicions infra feguents &no ali
effer en maneraalguna executades com entenët
ter necaliàs, offiren a voftra Mageftat fubuenir
ho altramet feria annichilar per via indirecta la
lo dit Sanct offici per les caufes deffus dites de
gracia y merce per voftra Mageftat en lo dit pri
quatrecentsducats annuos: los quals fe hajen de
uilegi feta.Mas encara lo fupplicat enlo prefent
pagar dels bens de la generalitat puix no fia per
capitol haja lochy fuffrague als nats, e conuers
via de carregament, e no per altra via ,ni de altre
tits apres de la conceffio del dit priuilegi, edes
loch en lo modo y forma que per les perfones
fcendents de aquells perpetualment. E que vos
cletes nouament per los dits tres braços de les
ftra Mageftat procure, e dona obra ab effecte
preſents corts fera ordenat y affentat. Plau
quant en ell fera que lo Reuerendifsimo Inquis
Maius vic .
fa Mageftat.
fidor general loc,approue, e decrete tot lo cons
tengut en lo prefent capitol de la primera linea,
Super eodem .
fins a la darrera. E que axi mateix lo fummopon
III.
tifice loe, approue, e conferme la conceffio per
Primerament ab pacte, econdicio
voftra Mageftat en lo prefent capitol feta. È la
queloReuerendifsimo Inquifidor
loacio,approbacio, edecretacio per lo dit Inquis
general loc,approue, decrete, e en
fidor general fahedora. E que voftra Mageftat
quant mefterfia cõfirme lo diſpoſt
abfa bona feReal prometa guardar, e fer guar
en lo dit capitol de la primera linea fins a la dar
dar,e obferuar lo cotengut enlo prefent capitol.
rera, e lo contengut en la prefentfupplicacio, e
Maius vic.
Plau a fa Mageftat.
los pactes, e condicions en aqlla appofats, cap,
poladors. Plau a fa Mageftat. " Maius vic.

Super codem.
11. Super eodem.
IIII.
Item
 Fori Valentie
Tem que lo fummo Pontifice loe,
aproue, decrete, e confirme lo dit ca
pitol, e lo contengut en aquell, e la
loacio, c aprouacio, decretacio, e cõ
firmacio per lo dit Inquifidor fahedora,e lo cõ
tengut en lo prefent capitol, e prefent fupplica,
cio. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
Super codem.
V.
Tem que fi pervia directa, o indi
rectap lo dit Inquifidor no era loat
aprouat,decretat,e confermat lo co
tengut en lo dit capitol, o per fa fans
Єtedat no fos loat,approuat, cõfirmat , e decre
tat lo dit capitol, e la loacio, aprouacio ,decretas
cio, e confirmacio de aquell per lo dit Inquifi
dorfeta que ceffe la dita offerta com fi feta no
fos. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
Super codem.
VI .
Tem ab pacte e codicio que en cars
que les dites loacions , approbacios ,
confirmacions ,c decretacios ,foffen
fetes,e perlo reuerendifsimo Inqui
fidor,o per los Inquifidors refidents en lo regne
de Valencia no foffen obferuades, e guardades,
o fera contrauengut en tot,o en part ala diſpoſi
cio de dit capitol per via directa , o indirecta co
gitada,o incogitada y los dits Inquifidors vol.
ran perfeuerar en aquella que ipfo iure & facto
ceffe la dita annua preftacio comfi james feta
nipreftada no fos, Plau afa Mag. Maius vic.
Super codem.
VII.
Tem ab pacte e codicio qfi entre
los deputats, o aquelles perfones
aqui tocara pagar la dita annua
1 preftacio, o ftaments del regne na
1
xera contenciofobre la obferuança del ditcapi
tol, ço es pretenentfe q losdits Inquifidors hau
ran contrauengut al dit capitol, e difpoft en aqll
en tot, o en part que en tal cars lo voftre loctis
nent general que ara es, o per temps fera, o en
abfencia de aquell, o no hauent hi loctinent ge
neral en lo dit regne lo portant veus de general
gouernador fia jutge dela dita caufa , e los reues
rents Inquifidors per via directa, o indirecta no
puixen conexer ne entrametres de aquella , eq
la dita caufa fia decifa,e determenada dins vint
dies, eque fi paffats aquells culpa & facto dels
dits Inquifidors: dela qual culpa hajen de cones
xer los dits loctinent general , y en fon cars lo
portant veus de gouernador, fe differis que nos
determenas ceffe la dita annua preftacio fins fia.
declarat fobre dita caufa. E que dela fentencia
per lo dit loctinent general , o portant veus de
general gouernador donadora no puixa alguna
deles parts fupplicar,appellar, ne recorrer.Plau
Maius vic.
a fa Mageftat.
Super eodem.
VIII.
Temab pacte, e condicio que f
fera declarat los dits Inquifidors
hauer contrauengut que fien ten
***** guts en lo doble del que haură res
but,eque los q pagaran, e hauran
de pagar la dita annua preftacio dels dits qua
trecents ducats retinguen, e puxen retenir deles
pagues de aquella lo dit doble, e de ağll ſe ſatiſs
faça la part agreujada . E ab los deffus dits pas
Etes, e condicions juftes, e faluetats y nofens as
quelles aliter necaliàs los dits tres braços offe
reixen los dits quatrecents ducats annuals. Ef
no pagaran annualment axi los dits Inquifidors
com los ditstres braços, e nouament conuertits
reſten en fos drets com fi la prefent fupplicacio ,
offerta, e cofes en aquella appofades no foſſen
eſtades fetes . Plau a fa Mag. Maius vic.
Idem Imperator Rex Hifpanie Anno.M.
D. xlij. Montiſſoni .
IX
.
Tem fenyor com pervoftra Mag.
fia eftat fetfur en les corts celebras
des enla prefent vilade Monço, en
lany M. D. xxxvij. ab lo qual en
effecte fonch ftatuhit y ordenat que per los In
quifidors de la heretica prauitat nos poguef
fen confiſcar los bens dels Morifcos preſents
y fdeuenidors, ni menys fer fe condemnacions,
compoficions, penes, penitencies, pecuniaries,o
aliàs comutacions , o redempcions depenes cor
porals,o penitècies publiques ab certs pactes, e
condicions fahedorsper voftra Mageftat en lo
dit fur contenguts y fpecificats per major vas
liditat de aquell.Los quals pactes, e condicions
fins a huy no fon eftats ab effecte fets y effec
tuats, ans en aquells es eftat fobrefeyt per vos
ftra Mageftat fins a les prefents corts . Perço
los dits tres braços fuppliquen, e demanen a vo
fra

in extrauaganti.
ftra Mageftat fiamerce de aquella manar ab tot
effecte complir, e effectuar los dits pactes, e
condicions en la fidel dit fur contenguts y ſpe
cificats , e prouchir que lo dit fur, e cofes en
aquell eftatuhides y ordenades fien obferua✩
des en los lochs conftituhits en lo preſent res
gne dins la Diocesi de Cartagena com per ef
fer lo dit fur ley vniuerfal del prefent regne
vniformiter fe deja obferuar en totslos lochs de
aquell . Sa Mageftat enten ques guart lo
fur : hi manara fcriure al Cardenal fobre aço ,
y fitantoft no fe effectuara trobant fe fa Ma
geftat ablo Cardenal, e trametent los del reg
ne alguna perfona pera q ho folicite fa Mageftat
en preſencia ho manara prouchir. Maiusvic.
Que la pena de mort
o galera impofada als nouament conuers
tits per contrauenir a la pragmatica de la
qual fe fa mencio no puga effer commus
tada en pena pecuniaria , ni redimida ab
diners.
Carolus Imperator R. Hifpanic Anno. M.
D.xxxvij. Montiſſoni.
I.
Temfenyor com en dies paffats
fos feta y publicada certa prag ,
matica en la voſtra ciutat y regs
ne de Valencia a effecte de vos
RI
ler q los Morifcos y
nouament cöuertits del dit regne no fenpaffal
fen en allende, ab la qual inter cetera fonch pro
uehit, e ordenat q los dits morifcos y nouament
couertits no mudaſſen ni pogueſſen mudarfos
domicilis dels lochs hon eftauen y anaffen a ſtar
als lochs Maritims y circunuehins de la mar,
ni acoſtar ſe a la mar, e lochs defignats en dita
pracmatica fots pena de effer catius fegons en
dita pracmatica es contengut. Per occafio de
la qual pracmatica molts dels dits Moriſcos , e
nouament conuertits del dit regne de Valens
ciaſon ſtats prefos y venuts per catius,los quals
enapres per los parents dels dits Morifcos tan
toft fon eftats refcatats, e pofatsen fa libertat,
y perço no han dexat en apres deanarfen y pafs
farfen en allende, per hon la dita pena de effer
catius appofada en dita pracmatica no fucce
heix , ni ha fuccehit en pena als dits Morifcos
y nouament conuertits, ni retrau aquells de paf
farfen en allende ans pus toft redunda en dan
Fo.lxxxix.
dels parents,fubdits y vaffalls dels fenyors de
dits lochs, los quals per refcatar dits Morifcos
fedeftruheixeny venen fos bens.Y per dita cau
ſa axi matex ne refulta dan als fenyors de dits
Morifcos, e al dit vre regne de Valecia , los qls
dits dans ceffarien y los dits Morifcos fe retrau
rien de paffarfen en allende fi losditsMorifcosy
nouament conuertits en lochde la dita pena de
catius foffen punits y caftigats en lurs perfones
fegons la culpa , e calitat del delicte que haurien
comes. Perço los dits tres braços fuppliquen a
voftra Mageftat fia merce de aquella prouehir,
ftatuhir, e ordenar que los dits Morifcos , e noua
ment conuertits, o fills, o mullers de aqlls q per
dita caufa foffen prefos en los dits lochs en dita
pracmatica cõtenguts per paffar fen en allende,
o aliàs tan folament puxen efferpunits corporal
ment juxta la qualitat dels delictes, e culpes per
aquells comefes. E no puxen efferpunits en pes
na de effer catius, ni altra pecuniaria, hauda per
reuocada la dita pracmatica en refpecte del ğs
difpon en aqlla que ditsMorifcos no tinguen lis
bertat de mudarfe en altres lochs q no fien mari
tims com en dit refpecte fia contra los furs del
regne.Plau a fa Mageftat que la pena ſia corpo
ral de mort, o de galera com parra al jutge : la
qual pena de galera no puixa fer redimida ab di
ners, niab robes algunes, dexada facultat a ſa
Mageftat de poder graciofamet abfolre, e liber
tar dits Morifcos de galera. Maius vic.
Que la pracmatica de no
caualcar mules preconizada en Caftella nos
execute en los que van de part del regne de
Valencia aaltra paffantper lo terme de Vi
llena, o de Almança.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da. ca.
I.
Tem Senyor com pendent la
queftio ques tracta entre la vo
ftra vila de Cabdet del regne de
Valencia de vna, e la ciutat de
Al Mas
Villena del regne de Caſtella
de part altra fobre la diuifio dels termens nos
puixa paſſar de vna part del voſtre regne de
Valecia en altre, ço es de Ontinyent,Moxent,
e altres viles fituades en aquella part a la gos
uernacio de Oriola . E fenyaladament ab carros
fens traueffar per aquella part de terme que es
litigiofa entre les dites vila, y ciutat, e fins a
Mm huy
 Fori Valentie
huy nos donaua empaig algu als voftres vaffalls
pera que ho veja y proucheixca.
del voftre regne de Valencia que paffauen per
lo dit terme,ni fent los pagar drets algus , ni exe
cutant en aqlls la pracmatica de no caualcar en
mulesper voftra Mag, nouament preconizada .
E de pochs dies en ça fe fon pofades guardes en
lo ditpas , y exhigiffen drets delsqui per alli pafs
fencom fi ab tot effecte entraffen enloterme de
Caftella per paffar auant , o atturar en aqll, paf
fants aquells tanfolament per via de tranfit de
huna part del dit regne a altra , e hajen a execus
tar la dita pracmatica lo que es intollerable dan
dels habitadors del dit regne fens refultar ne fer
uey algu a voftra Mageftat,ni vtilitat a voſtres
drets Reals.Suppliquen perço los dits tres bras
ços que fins tant la dita queftio fia decifa, edes
termenada no fia fet empaig alguals qui paſſa .
ran perlo dit terme ans paffen liberament per
aquell com paffen per altres parts del dit regne
de Valencia:ni executen dita pracmatica , e que
perço mane voftra Mag. expedir executories
oportunes.Plau a fa Mageftat . Maius vic.
Comet fa Mageftat al
loctinent general que faça feruir a micer
Alauanya lo offici de affeffor de gouer
nador della Saxona,y fi lis deu pagarfas
lari per lo batle.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da.ca.
I.
Tem Senyor com micer Françes
Alauanya affeffor de portant veus
de Gouernador en lo voftre regne
de Valencia della Saxona fe fcufe
de regir lo dit offici dient que no pot effer pagat
de fon falari, eper dita raho haja fubftituhit a mi
cer laumeTorres, lo qual fe fa pagar falari deles
fentencies lo que es contra jufticia, e en gran eui
dent dany dels habitadors dedita gouernacio,
per que lo dit micer Alauanya effent preſent no
pot regirper fubftituhit, ni lo ſubſtituhit de as
quell no pot rebre falaris de les fentencies. Sup
pliquen perço lostres braços fia merce de voſtra
Mageftat prouehir, e manar al batle de Oriola
que pague al dit micer Alauanya lo dit ſalari
que escinquanta liures, e que aquell regefca per
fonalment, e no per fubftituhit, e en cas que per
juſt impediment puixca ſubſtituhir lo talſubſtis
tuhit no paixa pendre falari per les fentencies.
Sa Mageftat ho comet al loctinent general
Maius vic.
Conftitucio de falari I
de. xxx . liures al affeffor de Gouerna
dor della Vxo fobre los emoluments
de la dita gouernacio.
Idem Imperator, Rex Hifpanie . Da . ea.
I.
Tem Senyor com enla gouernas
cio general del vostre regne de
Valencia y en la gouernacio de
la Saxona hi haja affeffors ordis
naris los quals reben falari ordis
nari de voftra Mageftat. E perço hajen de ad
miniſtrar la jufticiafrancament, e fens pendre fa
lari algu y en la gouernacio de ça lo riu de Vxo
per hauer hi molta concurrencia de cauſes hi ha
ja neceffitat de hun affeffor ordinari, lo qual vos
ftra Mageftat nomena, e elegeix, empero lo dit
affeffor no te falari algu certde hon fe fegueix
quepren falaride les fentencies que ordena en
com voſtra
grancuident prejuhi dels litigants
Mageftat fegons difpoficio de diuerfos furs, e
priuilegis deja adminiſtrar la jufticia francamēt.
Suppliquen perço los tres braços fia merce 'de
voftra Mageftat affignar competent falari al
dit affeffor,c confignar aquell fobre los emolus
ments de dita gouernacio . E puix tendran falari
N
ordinari prouchir , e ordenar fots grans penes
que no puixa pendre falaris de les fentencies.
Plau a fa Mageftat fia lo falari trenta liures en
los emoluments de la gouernacio. Maius vic.
Sa Mageftat fa mer
ce als deVilareal y Caftello que foren
captiuats per los Moros deallende de
certa quantitat en fubuencio del res
fcat.
IdemImperator,Rex Hifpanic. Da.ca.
I.
Temfenyor lo voftre loctinent gene
ral per obuiar alsinfults que de cafcun
dia fan los moroscoffaris enemichs de
noftra Sancta fe catholica, y de voſtra Cefarca
Mageftat prouchiy mana q les gents devoftres
viles de Caſtello , Borriana, e Vilareal, e altres
del dit regne eſtigueffen armades, e concertades
pera
E

in extrauaganti.
perapoder exira focorrer en qualfeuol neceffi,
tat qoccorregues en aquellapartida de regne, e
que aço felfen a ordinacio y manamet del locti
nent de Gouernador della lo riu Duxo, efes fes
guit q arribant certes fuftes de Moros al cap de
Orpela, e combatent la torre ğ enlo dit cap fees
feta per manament del voftre loctinet general, e
abajuda per voftra Mag.cnla obra de aqlla feta
com fia molt important, lo dit loctinent de gos
uernador prouchi y mana q les gents deles dites
viles de Caſtello yVilareal ab les bãderes de di
tesviles hixqueffena focorrer la dita torre code
fet hixqueren, e peleant ab los Moros alguns de
les dites viles foren morts, e alguns prefos, los
quals coftaren de refcat fis milia ducats , ço es
los de Caftello quatre milia ducats, e los de Vis
lareal dos milia ducats, per pagar los quals fon
eltats carregats diuerfos cenfals,e de aquells fen
paga interes. E com Sacra Mag.la dita gent fia
exida per manament, e prouifio del voftre locti
nent general, e per ordedonat per aquell al dit
loctinent de gouernador, e acompanyant aqll
per fer dit focorro, e no fia juft ne a raho confor
me qlos refcatats paguen los refcats de fos bens
propris,ni es juftque les dites vniuerfitats ſoftin
guen lo dany de dits reſcats puix no hiſqueren
per propria voluntat,ni auctoritat ans compe
Ilides y conftretes per los manaments deldit lo
Etinent de gouernador. Suppliquen perço los
tres braços per lo interes notori deaquells , com
fe puga feguir caſcun dia en cafcuna de aquelles
ſemblat infortuni, ſia merce de voſtra Mag.ma
narpagar lo dit refcat ab los intereffos de aquell
puix de aquell fe refponen cenfals. Sa Mageftat
los fa merce de la tercera part de aquest refcat :
laltra tercera part paguen los damnificats, y lal
tra partla vila de Caſtello,y en reſpecte de Vis
lareal fa Mageftat pagara la tercera part y lo res
ſtant la dita vila de Vilareal y contribukira en
los intereffos per la tercera part puix no excede
fca trefcents ducats. Malus vic.
Idem Imperator, Rex Hiſpanic. An. M.D.
xlij. Montiſſoni .
II.
Tem Senyor coa fupplicacio dels
tres braços deldit vre regne deVa
lencia en les corts vltimament ccle
brades fia ſtada per vía Mag. feta
merce a les vřes viles de Caftello , e Vilareal de
dos milia ducatsper lo terç de ağlls fis milia du
Fo.xc.
catsper los quals ne refcataren les pfones de les
dites viles captiuades per los Moros, o Turch's
enemichs de noftra fancta fe catholica anâts en
cõpanyia del Gouernador de la Plana per orde
donat per vře loctinent general a focorrer la tor
re ğenlocap de Orpeſa ab adjutori de vraMag.
es eftada feta en fubuencio y adjutori dela folu
cio,e paga del dit refcat . E per lo femblat fonch
feta merce a les dites viles de trecêts ducats per
als intereffos dels ditsdos milia ducats dela mer
ce, eaxi matex fia eftat prouchit, c manat q lo al
tre terç en refpecte dela dita vila de Caſtello pa
gas la dita vila, e lo altre terç pagaffen les perfos
nes refcatades , y en refpecte de la dita vila de
Vilareal pagas los dos terços la matexa vila , e
en hun capitol de la offerta en dites corts a vía
Mag. feta lesdites quãtitats fon ftades donades
per liquides a effecte q de la tercera part del ſer
uey offert a vra Mag.confignada perals agreu
jats dela dita cort fe paguen. E com SacraMag .
les dites viles paguen groffos intereffos per raho
del dit refcat, e les quantitats de les quals voſtra
Mag.ha fet merce nos cobraranni poran cobrar
tantpromptament per hon lespenfions delscen
fals carregats per obs del dit refcat exorbiran
molta mes quantitat q no pujen les quãtitats de
les qualsper voftra Mageftat es eftada feta mer
cey axi fe feguira no fols a les dites viles, e cas
fcuna deağlles , empero als particulars de aqlles
gran dan, e detriment a caufa ĝ ja ans dels dits
refcats les dites viles ab molta difficultat y tres
ball podien fuportar los grans y exceffius cars
rechs y cenfals q fobre fi tenien, e pagant voftra
Mageftat tot lo dit refcat,e intereffos de aquell
del terç dels feruysa voftra Mageftat offerts y
offeridors, e per voftra Mag.confignats , e cons
fignadors peralsagreujats de les corts fera reles
uar, e apartar les dites viles, e poblats en aque
Iles de tant gran carrech, e oppreffio. Per tal lo
braç Real deldit vre regne de Valencia humil
ment fupplica a vřa Mageftatfia de fa merce pa
gar totlo dit refcat, e intereffos de aqll, e confis
gnaraquell enlos terços dels ferueys deles corts
avra Mag. offerts y offeridors, eper vfa Mag.
perals agreujats de aquelles confignats, e conlis
gnadors.Quesobferue lo q faMag.te prouchit
y qpuguen concorrer en lo fa Mag. ha depu
tat per als agreujats:y fa Mageftat los fa merce
ara de dos milia ducats ab quels pofen en la part
dels agreujats y que puguen cocorrer en la dita
Maius vic.
part dels agreujats.
Mm ij Abili
 Fori Valentie

L
? Abilitacio de micer Ostres braços de voſtre regne

Ioan de Gays, Pompeo de Gays fon deValencia fuppliquen a voſtra

nebot com á naturals del regne. Mageftat fia merce de aqlla abi
litar les perfones de micer Fran

Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da.ca. cefch Vbach regent la cancelle

ria de voftra Mageftat en lo dit regne, e de mis
I.
cer Berthomeu Camos , e de micer loan Coſta
Erquant lo Reuerent micer Ioan
doctors del vostre Realconfell reſidents en la
de Gays vicari general per lo reue
voſtra ciutat deValencia pera que de huy auant
rendiffim Archebisbe deValencia
fien haguts,tenguts,y reputats naturals y origi
en la Metropolitana de aquella ha
naris,c domiciliats de la voſtra ciutat, eregne, c
molts anys que refideix en dita ciutat feruint
fe alegren, e puixenalegrar de totes les fraquees
molt complidament y ab fumma diligencia lo
priuilegis,immunitats que los naturals de la dita
carrech y offici qaquell te:y de prefent ab gran
ciutat y regne de Valecia fe podeny deuen ales
treball y fatiga de fa perfona ferueix a voſtra
grar,furs, e priuilegis lo cötrari difponets en res
Mageftat en les prefents corts de Monço pro
no obftants.Plau a fa Mageftat. Maius vic.
curant ab totes fes forces enfemps ab los altres

lo que al Real feruey de voftra Mageftat y a la

vtilitaty profit de aquellregne conue ab molta Abilitacio de micer

confederacio y voluntat dels naturals de dita

Miquel Perez de Miedes .
ciutat y regne axi Ecclefiaftichs com ſeglars,
per tot lo qual deffus dit es a raho conforme
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da. ca.
que fe li deuen fer moltes y fenyalades merces
I.
per voftra Mageftat mijançant la interceffio de
Er quant lo Reuerent micer
les perfones axi Ecclefiaftiques com ſeglars has
thin Miquel Perez de Miedes Cas
bitadors dela dita ciutat y regne deValecia , los
nonge de Valencia y artiaca de
quals teneny amenaquell com a propri y natu
Moruedre ha moltsanys q refi
ral de dita ciutat y regne. Suppliquen perço
deix en dita ciutat feruint molt
quant mes humilment poden y deuen los dits
complidament y abfumma vigilancia tots los
tres braços a voftra Mageftat puix aquells ex
carrechs que a aquell li fon ftats acomanats ab
preffament confenten fia merce de aquella abili
prou fatigade fa perfona feruint afa Mageftat
tar les perfones del dit micerloan de Gays y de
en les prefents corts de Monço procurant abto
Pompeo de Gays nebot de aquell fill de germa
tes fes forces enfemps ab los altres lo qal real
na reſidents enla ciutat de Valencia.En axique
feruey de voftra Mag. y vtilitat, e profit dea
los dits micer loan deGays, ePompeo de Gays
quell regne conue abmolta confederacio, e vos
de aci auant fien tenguts ,haguts, y reputats, na
luntat dels naturals de dita ciutaty regne axi
turalsy originaris, e domiciliats de dita ciutat, e
Ecclefiaftichs com feculars : per refpecte dels
regne de Valenciay quefe alegren y puixen, e
quals treballs com encara per effer lo ditmicer
deguen alegrar de totes les franquefes, priuiles
Miedes perfona docta, honefta, e molt virtuos
gis, immunitats, e libertats q losaltres naturals
fa, es cert, e a raho conforme que fe li deuen
de la dita ciutat, e regne de Valencia fe poden,
fer moltes , e fenyalades merces per voſtra
e deuen alegrar,furs, epriuilegis lo contrari dis
Mageftat mijançant la interceffio de les pers
fponents en res no obftants. Plau a fa Mas
Maius vic. fones axi Ecclefiaftiques com legues habitadors
geftat.
de dita ciutat, eregne de Valencia:los qls tenen

camenaaquell coma propri y natural de dita

Abilitacio de micer ciutat, e regne. Suppliquen perço quant mes

humilment poden, e deuen los dits tres braços

Francefch Vbach, micer Berthomeu
avoftra Mageftat puix aquells expreffament
Camos ,y micer loan Coſta.
confenten fia merce de aquella habilitar la

perfona del dit micer Miquel Perez de Mic

IdemImperator, Rex Hifpanic. Da.ca. des refident enla dita ciutat de Valencia. En

axi
 in extrauaganti. Fo. xcj .

I.
axi matex ĝ lo dit micer Miquel Perez de Mie
des de aci auant fia tengut, hagut, e reputat Tem Senyor com les vostres ciu

natural, originari, e domiciliat de dita ciutat, c tats, e viles Reals tinguen cars
rechs de falaris ordinaris, cenfals,
regne de Valencia, e que ſe alegre, e puixa, e
e altres extraordinaris la folucio
deja alegrar de totes les franquees, priuilegis,
immunitats , e libertats que los altres naturals dels quals no comporta dilacio

de la dita ciutat, e regnede Valencia fe poden, com los que feruefquen no puguen, ni deguen

edeuen alegrar, furs, e priuilegis lo contrari dis feruir fens prompta folucio dels falaris y los cre

ſponents en res no obftant. Plau a fa Mage hedors fi promptament no fonpagats inften ris

ftat. Maius vic. gides execucions y fan grans defpefes, per rele
uar los quals dans es neceffari que les rendes y
entrades de les dites viles Reals fien ab molta
2 Ordinacio de juftes promptitut,e fauor exhigides per los Racionals

de guerray forma de pagament pera en les ciutats, e viles quen hi ha, y en les que no

aquelles. hi ha Racional per los lurats, e meritament,

per què la exactio de tals rendes no vagas, ni

Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da. ca. difcorregues per diuerfos tribunals, e de aqui
I. fe feguis dilacio en dita execucio, e recuperacio

Tem Senyor com conuinga cn de dites rendes ab diuerfos furs y priuilegis : la

gran manera al benifici dela cofa conexença, e execucio de dites caufes es reme

publica de la voftra ciutat y reg fa al racional, e en fon cars als jurats leuat recors

ne de Valencia que los Militars e appellacio a qualfeuol altrejutge per prehemi

de la dita ciutat y regne fe exerci nent que fia. E com cafcun dia fe fegueixca que

ten en coſes, e exercicis de milicia. Perço los los Gouernadors y jufticies inhibexen als lus
ditstres braços fuppliquen a voftra Mageftat rats, e Racional en fon cars y loch y de aqui

fia merce de aquella voler prouehir y ordenar ſe ſegueixca gran impediment y deftorp en la

que lo general del dit regne fia tengut donar, e recuperacio de les rendes de les dites ciutats , e

pagar cafcun any cent liuresper fer feftes de jus viles, e per confeguet no podent pagar los crche

ftes de guerra en la dita ciutat caſcun any to dors fien veixades per diuerfes execucions.Sup
ftemps que la fabrica de murs, evalls donara al pliquen perço los dos braços, de la Sglefia y
trescent liures les quals fia tengut a donar, e pas Real fia merce de voftra Mageftat donar, eas

gar de allo ques acoftuma de defpendre cafcun torgar als Racionals de les dites ciutats, e vi ,

any en la fefta de Sanct Dionis en collacions , e les Reals, e en aquelles que no ni haura als lu

no de altra part. Y que los deputats ab interuen rats aquell poder y jurifdictio que es attribu
al
cio del loctinent general del dit regne,e del me hida per fur y priuilegis del prefent regne
ftre de Muntefa, o hun comanador per aqll fub Racional de Valencia circa la exactio dels deu

ftituhit,o obrers de murs, evalls, lurats en cap,y tes deguts, e deuedors a les ciutats, e viles reals.

Racional, dos nobles , y dos cauallers, eligidors Sa Mageftat ho remet al loctinent general

per lo braçmilitar deles preſents corts defignen per que fe informe y prouehexca com millor li
parra conuenir al be de les vniuerfitats fens as
y affenten lo modo y forma com dites juftes y
Maius vic.
defpefes de aquelles fe deuran fer, e quela pre graui de algu.
fent ordinació dure tan folament fins ala con,

clufiode les primeres corts. Plau afa Mas

geftat. Maius vic. ?
ਹ Commifsio al locti

nent general fobre lo arrendament del

Commifsio al locti dret de murs, e valls,y altres cofes fup

plicades.
nent general fobre lo poder ques fup
plicaper als Racionals,e Iurats de les
ciutats, e viles Reals. Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da . ca.

I.
Idem Imperator, Rex Hiſpanic. Da. ca.
Mm in Diuerfes
 Fori Valentie

bi dicto nomine cõpetentiu , & no aliàs . Sa Ma

luerfes vegades es ftat fupplicat
part de do HieronymRibelles fin geftat comet al loctinent general de Valencia

dich del braç Ecclefiaftich fos mer faça arrendar lo dit dret de murs, evalls, e pro

ce de voftra Mage.manar leuar lo ucheixca en les altres cofes fupplicades confor

dret dels tres diners q foren impofats en lo dret me a jufticia feruades les cofes q feruar y guar

dar fe dejen. Maius vic.

de murs y valls p la reductio dels Moros ğ eſta
uen retrets en la ferra de Spadan ,o almenys pro
Forma de les fubftitu
uchirq les perfones Ecclefiaftiques de la voftra
ciutat de Valencia, econtribucio de aqlla no pa cions ques fan en lo ftament Ecclefia

gaffen ditdret, e aço perq aqlles no hauien con ftich per corts.
fentit fos impofat lo dit dret fino per temps de
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da.ca.
tres anys, e paffats aqlls no tenien obligacio, ni
I.
eren obligats de pagar mes lo dit dret, lo q fins
Tem Senyorcom fouint ſeſdeuin.
ara no es eftat prouchit . E per quant la intencio
gağ ajuſtantſe lo braç eccleſiaſtich
de ağll no es empatchar les prefentscorts, e fers
del vre regne de Valencia enteps
uey de fa Mag. fino procurar as donas algun or
de conuocacio de corts moltes de
de, e affento enlo quitamet dels cefals per pagar
les plones del dit braç q fon cõuocades y poden
les penſions dels quals fon impofat dit dret de
y deuen entreuenir en aqlles no venen perfonal
tres diners per qağll fe leue ys puixa leuar fens
ment a les dites corts,mas fany conftituheixen
dany de ningu, e com fe te per molt cert q filo
procuradors, e fubftituhits de diuerſes calitats
dret de murs , evalls fe arrendas axi los onze di
religions, eprofeſſions, ea perfones q per fos pro
ners qabantiquo ſe paguen del dit dret cổ los
pris intereffos procuren de hauer les dites veus
tres diners q de nou foren carregats , e impoſats
de hon fe feguexen molts incõuenients enpreju
fobre ağlls fen trobaria vna notable ſumma tali
hi de les libertats del dit braç. Supplica perço
ter q pagades les penſions dels cenfals refpon
quat mes humilmēt pot lodit braçEcclefiaftich
lo dit dret, e axi matex les defpefes q fon necefs
a voſtra Mag.ſia de la merce abacte de la pres
fariespera fer alguna obra neceffaria cafcun any
fent cort prouehir, e manar que totes perfones
fe porien quitar algus dels cenfals q foren carre
del dit braç Ecclefiaftich quipoden entreuenir
gatsper la impoficio del dit dret nou dels dits
en dites corts hajen, e fien tenguts de anar perfo
tres diners , e axi quitats aqlls poderfe leuar dit
nalment a aquelles, e los que no poran, e no vol
nou dret. Perço lo dit braç Ecclefiaftich ſuppli
ran anar a aquelles no puixen conftituhir, nitra
ca a voftra Mag. fia merce deağlla voler come
metre procurador fino en laforma feguent, e no
tre al loctinet general de vra Mageftat en lo re
gne de Valencia que faça arrendar lo dit dret de altra manera, es a ſaber q qualfeuol prelat de
dit braç Archebisbe, o Bisbe haja de fer, e con
de murs, e valls, e q del preu del dit arrendamet
ftituhir procurador de aqll lo feu vicari general,
fia donat als drets yadminiftradors de murs, e
o official, o hun Canonge de la fua Sglefia. E lo
valls, o ales perfones a quisdeura tota aqlla fum
meſtre de Muntefa haja, e ſia tengut de fer, e co
may quantitat q mirats fis anys de huy a tras,
ftituhir vn procurador qfia comanador, o altre
neprocchia ,cha procchit de dit dret, ço es aqlla
frare, o religios de la fua religio,e lo capitol dela
anyada qfera mediana pera q de la dita quantis
Seu de Valenciahun Canonge de la dita Sgles
tat fe paguen les penſions dels cenfals q refpon
fia,e qualfeuol Abat , o Prior haja, e ſia tegut fer
dita fabrica de murs, e valls,e facen les altres co
e conftituhir procurador hun monge, o frare del
fes qdeuranfegos Deu y fes confciencies cõfor
mateix moneftir, e los altres comanadors no pui
me a les ordinacions de murs, e valls y lo que fo
xen ſubſtituir ſino altre caualler del matex abit,
brara mes per raho del dit arrendamet enfemps
e religio, eque fien los dits ſubſtituhits naturals
ables quantitats ques hauran de la tercera part
del dit regne fis trobaran, eq no puixa,ni dega
del feruey paffat donat per voftra Mag. y de la
tercera part del feruey de les prefents corts fien enlo dit braç entreuenir altra perfona algua fino
los fobredits, yfialgun altre volia, ni inteptaua
cõuertides en quitamet de dits cenfals plos als
entrar en lo dit braç puga, e deja effer repellit, e
fonch impofat dit dret de tres diners , e quitats
foragitat del dit braç, p los altres q fegons dit es
ağlls fe leue lo dit dret de murs , e valls lo ğen
entreuendran. Plau a fa Mageftat. Maius vic.
ten hauerſupplicat ſine preiudicio iuriũaliàs fi »
Quefia

in extrauaganti .
Que fia exigit compte
dels clauaris del braç Militar de totes les
corts paffades, per que fi deuen fia quitat
hun cenfal aci expreſſat.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da, ca.
I.
Er lo braç Militar es eſtat fet
hun acte del ferie , etenor infra
feguent . Loftrenu braç Milis
tar attes que ab acte rebut per
lofcriua del dit braçenlescorts
celebrades en la prefent vila de Monço en lo
any M.D. xxxiñ . es eftat prouchit que de les
fobres ques trobarien en poder dels clauaris de
les corts de Oriola fins a les dites corts del any.
M.D.xxxiij . inclufiue fe quitas lo cenfal que lo
magnifich en Honorat loan Senyor de Thous
e altres demanauen fe quitas, eredimis pagant
les penſions degudes fins ala real luycio, e quis
tament del dit cenfal. E per altre acte rebut per
lo matex fcriua en les dites corts del any M. D.
xxxiij.es cftat prouehit,e donat poder als com
ptadors affignats, e nomenats en la offerta feta
del feruey offert a fa Mageftat en les ditescorts
per ajustar los comptes dels clauaris de totes les
corts mencionades , com fe monftra que per dit
acte no es eftat donat baftant, e fufficient poder
a dits comptadors pera pendre y exhigir dits
comptes,y portaraquells a degut effecte. Pers
ço es de parer, proueheix, e ordena ſia donat cõ
ab lo prefent acte donen poder als dits comp,
tadors del any M. D. xxxiij.que puixen com
pellir los clauaris de les dites corts de Oriola
fins a les corts del dit any M.D. xxxiij. incluſis
ue a retre y donar compte de tot lo que per ras
ho de dites claueries hajen rebut affi que del
ques trobara en poder dels dits clauaris pagat
lo quels era confignat pagar, per raho de dites
claueries de allo fia pagat, equitatdit cenfal, e
pagades les penfions de aquell conforme als fo
bredits actes de cort fets per lo dit braç en les
fobredites corts del any M.D. xxxiij.y en cars
que nos troben los comptadors de les altres
corts pera rebre y exhigir dits comptes los dits
comptadors del dit any. M. D.xxxiij.tinguen
poder pera rebrey exhigir dits comptes de dits
clauaris y de tot lo ques trobara en poder de
aquells com dit es paguen lo fobredit: los quals
dits comptadors del dit any. M. D. xxxiij.
Fo. xcij.
puixen del ques trobara en poder de dits claua ,
ris pendre per fon falari caſcu de aquells cin
quataliures quis trobaran y feră en exhigir dits
comptes y rebreaquells en la conclufio, efi de
la reddicio de dits comptes donadors per dits
clauaris, e no acabant fe de rebre dits comptes
fien pagats conforme al que hauran treballat
a coneguda delstatchadors de les prefents corts
en la conclufio de qualfeuol de dites claueries.
Y en cars que los dits comptadors de les corts
delany M. D. xxxiij. no vullen acceptar dit
carrech, ni fubftituhir a altres los tatchadors
}
de la matexa cort puixen nomenar a altres en
loch de aquells , donant los com ab lo prefent
los donen poder axi als dits comptadors com
als nomenadors en loch de aquells de poderfub
ftituhirqualfeuol perfona puix ſia del eſtament
Militar. Y en cars que rebuts los comptes de
totes les dites claueries nos trobara deles fobres
de aquelles compliment pera pagar, e quitar
dit cenfal, eles penfions de aquell los tatcha ,
dors de les prefentscorts hagut fon confell, e de
liberacio ab lo qual fe moftre, etinguen per clar
lo braç Militar effer obligat a pagar, e quitar
dit cenfal, o alguna part de aquell puix ne tin
guenfacultat de tatchar lo que fia neceffari pera
pagar lo que conftara lo dit braç cffer obligat a
pagar, equitar dit cenfal. Rebuts empero los
comptes de les claueries de les prefents corts
fi de les fobres de aquelles no fobraran pera pas
gar dit deute. E per maior validitat del qual
fupplica lo dit braça voftra Mageftat ſia mers
ce de aquella voler lo decretar, e confermar,
& quatenus opus fit de nouo atorgar lo mas
tex poder que en aquell fe conte a les mateixes
perfones en dit acte contengudes, per que ab
major auctoritat, e poder aquelles puixen ex
pedir, exercir, fer, y pofar en execucio lo cons
tengut en dit acte. Plau a fa Mageftat.
Maius vic.
Abilitacio dels Sin
dichs que han de entreuenir en corts
per ciutats, eviles Reals.
¶Idem Imperator,Rex Hiſpanic . Da. ca.
I.
Tem Senyor com conuinga al feruey
de voftra Mageftat, benifici , e conſere
uacio de les vřes ciutats, eviles reals
del voftre regne de Valencia, que effent conuos
Mm iiij cades
 Fori Valentie
cades corts per voftra Mageftat vinguen Sin,
dichs per aquells a les dites corts que fien perfos
nes affectades al benifici de aquelles, e inftruhis
des en los negocis, affers, e neceffitats de aques
Iles. Supplica perço lo braç Real ſia merce de
voftra Mageftat prouehir,ftatuhir,y ordenar ab
acte de la prefent cort que de buy auant per les
dites ciutats, e viles Reals no puxen effer nome
nats, ni ſubſtituhits Sindich, o Sindichs alguns
pera entreuenir en cort per voftra Mageftat, o
fucceffors feus conuocadores fino perfona, oper
fones naturals , e domiciliats , o habitadors de les
ciutats , e viles Reals del dit regne. Efialguna
de les dites ciutats, e viles Reals per fcufarfe de
deſpeſes, o per altres refpectes a aquella benviſt
li parra no deure embiar Sindich natural, e domi
ciliat, o habitador de la dita ciutat, o vila qpuis
xa conftituhir Sindich, a vn dels Sindichs de les
altres ciutats, e viles Reals del dit regne . Eque
ningun Sindich de les dites ciutats, e viles reals
puixa tenir mes de dos Sindicats, ço es vn de la
fua ciutat,o vila,e lo altre de altra ciutat, o vila,
1 Arago, e en qualfeuol de ditscafos fi les dites
E fi algun dels dits Sindichs volra ſubſtituhir
per alguna caufa, o impediment q no puga fub
ftituhir fino hun Sindich de les altres viles reals
puix no tinga fino hun Sindicat. Plau a fa
Maius vic.
Mageftat.
Nominaci
o de jutges
en la queftio que es entre les viles de
Caftellfabib y Ademus ab los lochs
comarcans de Arago .
Idem Imperator, Rex Hifpanie . Da. ca.
I.
Es viles de Caftellfabib, eAde
mus ab ſes aldees, les quals vo
ftra Mageftat te en lo regne de
Valencia , eftan ſituades , e pofas
des dins los termés generals del
dit regne, e confrontades ab los regnes de Ara
goy Čaftella y termens generals de aquells, e
fon propries del dit regne de Valencia. Eper
los lochs vehins a aquells, e del regne de Ara
go occupantfe indegudament lo propri cami, e
tranfit neceffari que dites viles en la terra , e ters
me del dit regne de Valencia tenen hils pertany
nicols deArago, Valecia, e principat de Catha
ab mutacio de mollons , e termens , o ampliacio
lunya.Confiderants los gransgaftos, e infuppor
de aquells hauent ho ajuftat al regne de Arago
tables deſpeſes que a voftra Mageftat ha couen
no han dexat pas neceffari, e condecent als has
gut fer en actes gloriofiffims de indelible , e per
bitadors de dites viles volent paffar y anar en
petua memoria, e lahor, eferuey de noftre Ses
J
lo feu regne, e pfa terra fent los pagar drets in
jufts com fi paffaffen perterra de Arago , del
qual reben gran dany y prejuhi . Perço recor
rent a voftra Mageftat los tres braços del vos
ftre regne de Valecia per lo feu interes , e de les
dites viles han fupplicat condecents remeys de
jufticia effer los atorgats pera poder tenir tran
fit condecent y neceffari de les dites viles al dit
regne de Valencia . E com voftra Mageftat los
haja refpoft li plau q fien nomenades perfones,
y le ajuften : fens prouchir quines plones han de
effer, ni quin poder han de tenir, ni ahon ſe han
de ajuftar. Suppliquen perço los dits tres bras
ços , elo Sindich de les dites viles a voftra Mas
geftat fia de la merce nomenar dos jutges , ço es
hun del regne de Valencia , e altre del regnede
Arago, pera conexer, difcedir, e determenar en
tre lo dit regne de Arago , e dit regne de Valen
cia , eviles deffus dites fi lo cami , e pas que dis
tes viles fan pera la ciutat de Valencia es terme
propri del dit regne de Valencia, o del regne de
viles han de tenir per effer los donat pas neceſ
fari,e oportu. Donant als dits jutges que nes
ceffari fera pera diffedir, e determenar les dites
queſtions ab los incidents, e dependents de ağ
lles en loch de voſtra Maſtegat a qui per obfer
uancia dels furs de Arago y Valencia y caſcu
de ağlles toca difcedir, conexer
euol de, e determen
aqu ar
elles.Pla
les dites queftions , equalf u
a fa Mageftat quefe nomenen perfones y fe aju
ften ,y nomena per Arago micer Frances Lois
Nouella,y per lo regne de Valencia don Lean*
dro de Loriz . Maius vic .
Offerta de feruey de
centy deu milia liures, feta a fa Mageftat
en les corts del any . M. D.xxxvij .
Sa. Ce. Ca. Re. Ma.
Os tres braços del voſtreregne
de Valencia reſidents en les pre
fents corts generals per voftra
Mageftat conuocades pera la
prefent vila de Monço als rege
1
nyor

in extrauaganti.
nyor Deu, e exalçament de la fancta fe catholi
ca , com encara en gran benifici,vtilitat, e conſer
uacio dels regnes, ftats, e fenyories de voftra Ma
geftat:repos, e tranquilitat dels fubdits , e vaf
falls deaquella, e detota la republica Chriſtia
na. E fenyaladament enpaffar perfonalment en
Africa abhun poderos exercit, e gent de armes
pera pendre, econquistar la ciutat de Turiz , e
altres ciutats, e caftells del dit regne, los quals
hauia occupat Barbaroxa capita del perfido
Turch enemich de noftra Sancta fe Catholica
e de voftraMageftat. E aço per que aquell nofe
apoderas, com de fet entenia en fer ho dela dita
ciutat, e regne de Tunez, e apoderat que fos, e
infortit en aquell no infeftas ne moleftas conti
nuament axilos regnes de Sicilia eftats , e fenyo
ries de voftra Mag. los quals eftan propinchs a
la dita ciutat de Tunez, e captiuas los fubdits, c
vaffalls de voftra Mageftat com de fet, comina
ua, e preparaua de fer hofivoftra Mag.ab molta
vigilācia, e folicitut nopaſſara cõ paſſa ab gran,
diffima armada en lo dit regne de Tunez , e con
quiſtara com conquiſta, e prengue la dita ciutat
de Tunez, caltres que tenia occcupades lo dit
Barbaroxa y expellint y lançant aquell dela dis
ta ciutat y de tot lo regnede Tunez , pofant en
continu repos , etranquilitat los dits ftats, e ſes
nyories de voftra Mageftat, e losvaffalis de as
quella ,caxi matex cftos fos regnes. No refmes
nysen refiftir alRey de França,lo qual ab la fas
uor del perfido Turch,ab la qual en no poca des
rreputacio de aquell fe era ligat , econfederat
dexant lo nom de Chriftianiffim Rey, y lo que
fos anteceffors hauien acoftumat, e ab fperança ,
e confiança que de aquell tenia qtrametria hun
gros exercit en la Italia com hauia ja preparat, e
trames a la Velona,axi perpendre , e occupar ſe
lo Ducat y ftat de Mila, lo qual per mort del
Duch fens legitim fucceffor era deuolut, e perta
nyia a voftre Sacre Imperi : com encara per pen
dre, coccurparfe lo regne de Napols fegons as
quell,e fos miniftres defignauen voler ho fer, ha
uent per dita caufa, e raho voftra Mageftat fet
hun gran exercit de gent de armes co feu ab lo
qual no fols refifti, e prohibi que lo dit exercit
del rey de Fraça lo ql ja eftaua en lo Piamõt ,no
effectuas,ni pofas en execucio loque fenyalaua
volia fer, mes fent retraure aquell , e voftra Ma
geftat com a valerofiffim Princep, e Senyor per
fonalment ab lo dit exercit entra dins lo regne
de França anant a hon eftaua lo dit rey de Fran
cia, c offerint a aquell diuerfes vegades la bata
Fo. xciij .
lla, la qual james volgue acceptar aquella, fas
bent que no era part ne poderos pera refiftir a
voftra Mageftat ne a fon Real exercit enno po
ca laor,e gloria de la Imperial y Real corona de
voftra Mageftat. E per lo femblant en tenir,e ſo
ftenir vnatan groffa , epoderofa armada per mar
co te,no folspera refiftir al dit perfido Turch, e
als capitans de aquell mas pera cuftodir, e guar
dar eftos fos regnes, e ftats en tota tranquilitat,
e repos deles incurfions, inuafions, robos , c capti
uitats dels enemichs de la Sancta fe Catholica ,
fegons totes les dites cofes mes diffufament fon
contengudes y expreffades en la propoficio per
voftra Čefarea , c Real Mageftat feta en lo prin
cipi deles prefentscortsa.xin.del mes deAgoft
propaffat. E axi matex confiderat los grandif
fims defpefes, e gaftos que de aci auant conue
fer a voftra Mageftat per raho, e caufa de la fis
deliffima confederacio, e liga que es eftada feta
entre voftra Mageftat, e lo fummo Pontifice,
eVenecians pera del tot ſtirpar, e annichilar la
fecta Mahometica, e la fuperbia, e audacia del
perfidoTurch, e conquistar los ftats, e fenyorics
qaquell te occupats, een exalçar la Sancta fe
Catholica, e lo Sanctiffim nom de Iefu Chrift,
affiq aquell fia reuerit, e exalçat per tot lo vnis
uers mon.E confiderat axi matex la voluntat, e
gran effectio que te de remediar y entendre ab
gran cura y diligencia en les neceffitats de ağſt
feu regne de Valencia, y prouchir les cofes que
fon neceffaries com ha fet, axi per la conferuas
cio del dit regne, chabitants en aquell : com ens
cara en voler affentar les cofes de la jufticia que
tant neceffaries fon per al bon eftamet y confer
uacio del dit regne. E que voftra Mageftat ens
cara que fins aci fia eftat occupat en no pendre
Alger per los deffus dits arduos , e importantif
fims negocis, e occupacions queha tengut.Ems
pero que ab tot effecte conquistara, e pendra as
quellcomte offert en les corts paffades, cen la
dita propoficio per voftra Mageftat feta alsVa
lencians: continuant lo que aquells, e fos antes
ceffors voluntariamet han acoftumat de ferper
la innata fidelitat que toftemps han tengut a vo
ftra Mageftaty a la Real corona de Arago : los
dits tres braços, jatfia que nofien tenguts a fer
lo feruey, do, e fubuencio dauall fcrits. No ref
menys fots expreffa faluetat que per la preſent
offerta no puixa effer fet, ni caufat prejuhi algu
als furs y priuilegis, vfos,y bõs coftums del dit
voftre regne de Valencia , ni puixa effer tret en
vs,ni en confequencia:ans los dits furs y priuile
Mm v
gis
 Fori Valentie
gis reften toftemps faluos , e illeſos ab tota inter
gritat, e ab expreffa encara protcftacio fi veftra
Mageftat atorgara los capitols, e ordinacions
offerts a voftra Mageftat,c concordats ab ağlla
enaqueſta manera , e no en altra voluntariamēt
e de bon grat offiren a vra Mageftat. Cent mi
lia liures moneda reals de Valencia . E deu milia
liures pera pagar los treballants dela pfent cort.
E los falaris dels officials axi Reals com dela
dita cort, exhigidores , e pagadores en la forma
feguent . Es a faber que perlos dits tres braços ,
o perles perfones en la prefent cort refidents re
prefentants aquella fia feta electio de perfones
dels dits tres braços que eftan en la prefent vila
de Monço , los als tinguen ple, e bastant poder
e fpecialcarrech ab los deputats del general del
dit regne, e moffen Frances Benauent doctor,
caffeffor del dit general ,e don Baltazar Maſco
Sindich del dit general deveure y regonexer
les entrades y exides del dit general , cloques
pot exigiry cobrar comodamět dels deutes de
gutsa dita generalitat. E axi matex lo que com
modament fe pora carregar fobre los drets del
general , e feta rellacio a totes les perfones dels
prefents braços refidents enles prefents corts en
laprefent vila de Monço , que conuocades fe
trobaran en la dita ciutat de Valencia fe prenga
aquella quantitat que abconcordia de les pers
fones dels tres braços mes promptament fe po
ra traure y exigir y cobrar dels dits deutes . E
no refmenys lo que comodament fe pot hauer
abconcordia de les perfones dels dits ftaments
y braçospervia de carregaments de cenfals cas
rregadors fobre losdrets dela generalitat a raho
de quinze milia per miller ab carta de gracia
fins en aquella fumma q les dites perfones dels
dits tres braços que refidexen en les preſents
corts femblara fe deu carregar fobre lo dit gene
ral:haguda empero confideracio com dit es al
que comodament y ab concordia fe pora carres
gar fobre lo dit general ,y dela que primeramēt
fe haura dels dits deutes y carregamēts aquella
fia primer cobrada ,y de aquella no refmenys fe
haja de pagar primerament les deu milia liurcs
quefe han de diftribuhir y pagar per los falaris
dels treballs dels dits tres braços , c dels officials
devra Mageftat treballants en la prefent cort, c
de qualfeuol altra tanta quantitat q mes prom
ptament fe pora exigir, als quals dits officials
Reals fia donada la partacoftumada ,de la qual
fe paguen vint milia fofs al fpectable vicecans
celler micer Miquel may fegons fe pagauen a
micer Agofti quondam vicicanceller. Eaxima
tex la part que feacoftuma de donar als dits tres
braços repartidora per los tatchadors. E la re
ftant quantitat que reftara fins a compliment de
les dites cent, e deu milialiuresfia pagada per
via de tatcha vniuerfal repartida entre tots los
fingulars dels dits braços feruada tota egualtat
entre aquells per aqlla millor via ,forma,e mane
ra que mes comodament pagar ſe pora . E alstat
chadors fera benvift, les quals perfones que per
los dits tres braços feran cletes pera examinar
los deutes entrades y exides deldit general tins
guen tot aqllpoder q neceffari fera pera exercir
Les dites coles: los qualsfon los feguents. Per lo
braç Ecclefiaftich lo Reuerendiffimo mestre de
Muntefa ,lo Reuerendiffimo Bisbe de Sogorb,
micer loan de Gays, don Hieronim Ribelles,
don Hieronym Pardo de la Cafta, don Franci
fco de Proxita, moffen Pere Paſtrana,don Nos
fre Calatayut. Eper lo braç Militar don Pe
dro loan, en Fraces loan Pertufa ,do loan Valls
terra, en Honorat loan, don Manuel Lançol, en
Eximen Perez Almunia, dõ Giner de Perellos,
en Lois Vidal olim Ciffre. E per lo braç Real
en Honorat Benet Vidal, en loan Garcia,en
Thomas Affio, enNofre çapena , enFranceſch
Abril, en GafparTarrega, laumePujalt, March
Maius vic.
Perez.
Tem Senyor que la dita tatcha
fia feta per los officials Reals y p
lostatchadors de tota la dita cort
o per les plones cletes en tatcha,
dors per cafcun dels dits braços,
les quals fon les feguents:ço es los officialsreals
elets per voftra Mageftat, micer Miquel May
vicecanceller de voftra Mageftat, c micer Fran
cefchV bach regent la cancelleria,moffen Anto
ni, Gabriel Sanchiz treforer general, don Lois
Ferrer loctinentde Gouernador, Miquel San
chez Dalmau loctinent de treforer general, don
Leandro Loriz affeffor de gouernador, do loan
Vilarafa Gouernador, moffen Ioan Romani y
de Scriua meftre Racional, don Lois Carroç
balle general, micer Marti Ponç aduocat fiſcal,
don Hicronym Centelles affeffor de batle ges
neral. E per lo braç Ecclefiaftich,lo Reueren
diffim meftre de Muntefa, lo Reuerendiffim
Bisbe de Sogorb,micer loan de Gays vicari ge
neral, e procurador del Reuerendiffimo Arches
bisbe de Valencia,don Hicronym Ribelles fin
dich del capitol de la Seu de Valencia, moffen
Pere
 in extrauaganti.
Pere Pastrana abbat de fent Bernat, don Hie,
ronym Pardo de la Cafta procurador del abbat
de Benifaça, don Franciſco de Proxita pabors
dre de Valecia procuradordel abbat de Valldi
gna,don nofre Calatayut procurador delcoma
nador de Muferos del orde de Santiago de la
Spafa, Hieronym Roca procurador del prior
de Calatraua , moffen Damia Caftro procuras
dor del comanador de Torret del orde de fent
loan, Francefch Lois de Blanes comanador de
Muntela procurador del comanador del orde
de la Merce. E per lo braç Militar don loan
Vallterra, en Lois Vidal olim cifre, don Gaſpar
Centelles, en Francefch loan Pertufa , don Pe
dro loan , en Lois Carbonell olim Aufias del
Bosch, don Lois de Vilarafa, en Eximen Perez
Almunia , don Pedro de Borja, moffen Alonſo
March, don Alonfo Pexo , moffen Franceſch
Benauent, don Manuel Lançol, en Pere loan
Pujaçons, en Miquel Perez de Arnal, en Pes
rot loan Cifre, don Loisde Calatayut, moſſen
Baltazar Steue, y en Honorat loan. , Eper lo
braç Real,Honorat Vidal, Pere Benet çapofa,
loan Hieronym Gil,Thomas Monpalau, loan
Garcia,Francefch Ros, Thomas Afsio ,Nico
lau Benet Dalpont, Guillem Ramo çahera, en
Frances Lois Afsio, en Francefch Abril,Genis
Vilafranca , laume Pujalt, Miql Auinent, Lois
Reuert, Lois Valleriola, en Fracefch Nicolau,
Miquel Martinez ,Ferrãdo Ranauales , March
Perez. Los quals tatchadors hajen poder de tat
char, efer la dita tatcha per mans, o pağlla via ,
forma, e manera que als dits tatchadors millor
apparra feruada tota egualtat, cnaxi que lo que
per aquells fera fet fia executaty deduhit a effe
Ate, e deguda execucio tota excepcio, eraho a
part pofada. La qual dita tatcha ſe faça, e ab tot
effecte fia feta fis mefos ans de la primera paga
Maius vic.
de aquella.
Tem fenyor los dits très braços
fanclauaris, e rebedors q tinguen
e reben, e conferuen les pecunies
de la dita tatcha, e diſtribuheixan
aqlles,als quals voftra Mageftat,
e tota la cort done fon poder loch, e veus los als
fon los feguents, lo reuerendifsimo mestre de
Muntela, donHieronym Ribelles findich del
capitol de la feu de Valencia.E per lo braç Mili
tar don Pedro loan ,en Francefch Ioan Pertufa,
Tëo
don nt. E per Mafco,
naueBaltafar lo brag moffen norat Be
Fracefch
Real, Ho Ioan Be iet
nct V
Fo. xciiij .
dal,Ioan Garcia,Thomas Dafsio, Ioan Babtis
fte Palomar. Erebedorper la ciutat lo dit Ho
norat Benet Vidal. Eples ciutats, c viles reals
Francefch Abril , Gafpar Tarrega , Miquel Fe
liu , Benet loan Bonauida , e rebedor lo dit Mis
quel Feliu. Eq los dits clauaris liuren les quam
titats que fe hauran de pagar, a voftra Mageftat
del dit ferucy al tresorer general de voftra Mas
geftat, o adaquell a qui voftra Mageftat mana
ra fienliurades. Maius vic.
Tem fenyor q los tatchadors , e clas
uaris cafcu pera fer exercir y exccus
tar dit offici hajen poderfufficient y
baftant de vos fenyor per acte de la
prefent cort pera prouehir que fien fetes execu ,
cions contra los recufants ,e no volents pagar, e
a lur offici no voler obtemperar, en axi que lo q
per aquells fera prouehit, emanat fia executat
per qualfeuolporter, o porters , o commiffaris.
Efimefter fera hauer y tenir auxili del dit locti
nent general, e portant veus de general gouers
nador del dit regne de Valencia,y de altres offi
cials del dit regne los fiadonat, als quals no puis
xa effer contradit fots grans penes. Maius vic.
Tem que los dits clauaris fien tens
guts de donar compte y raho delq
rebran y pagaran: lo qual donen als
oydors de coptes elets per los dits
tres braços : los quals dits comptadors tinguen
poder de exigir dits comptes, e compellir dits
clauaris de hauer los de donar, e de abfoldrey
diffinir aquells. Los quals dits comptadors fon
los feguents. Per lo braç Ecclefiaftich, micer
loan de Gays vicari general, moffen Pere Pae
ftrana abbat de fent Bernat. E per lo braç Milis
tar don Lois de Vilarafa, en Eximen Perez Al
munia, don loan Vallterra, en Lois Carbonell
olim Aufias del Bofch.E per lo braç Real,Mi
ql Hieronym Garcia, Berthomeu Marti, Hies
ronym Caftello, Miquel Lois Garcia , Francif
co Cerefo, Galpar Cerefo, Gafpar Ros, Lois
Nauarro,Nofre çapena, Gafpar fent Pere, laus
me Benet Eximeno,Miquel loa Guerau, Mel
chior Bort, Miql Falcona, Luch Ioan Riudau
ra, Francefch Abril , Thomas Affio,Ferrando
Ranauales, Melchior Sentoll, e laume Bona
uida. Maius vic.
r
algu dels officials de la prefent
cort,ço es, tractadors , examinadors greu
ges,
 Fori Valentie
ges,tatchadors, clauaris ,e coptadors, e altres en
cara q tinguen dos officis, o mes no puxen has
uer mes de vn falari. Maius vic.
Tem fenyorqla quantitat que fe ha de cars
Ire regar a cenfal fobre lo generalfi alguna fen
carregara fia repartida entre lostreballants dels
braços quetenen offici de la cort. Maius vic.
Tem Senyor confiderada la gran,
diffima deftructio del dit regne y
la pobrea dels habitants en aquell
a caufa de les calamitats paſſades
voftra Mageftat tinga per be que aquella quan
titat que le haura de pagar per tatcha ſe haja
de pagar per aquell temps que comodament ſe
puixa pagar : lo qual temps fia per temps de fis
anys comptadors del mes de jener del any.xlj .
en auant en lo qual feneix la darrera paga deles
Maius vic.
cortspaffades.
Tem Senyor que en cars ques car
regas quantitat alguna fobre lo dit
general fia donat pervoftra Mage
ftat, e per la cort ple, e bastant pos
der als deputats del dit general de fer dits carre
gaments abtotes claufules, incidents, depen
dents ,annexes ,e connexes a aquelles en qualſes
uol manera tocants axi com ab lo prefent acte
de cort los dona. Maius vic.
Tem fenyor que durant lo temps que
fe ha de pagar lo feruey offert avoftra
Mageftatenles preſents corts no puis
xen effer demanat per voftra Mageftat altre
feruey, o ferueys als regnicoles del dit regne.
Maius vic.
Tem feñor la dita offerta fan en eſta
forma,ço es que totes les fobredites
cofes, e fengles de aquelles en aques
Ila contengudes fien inuiolablemet
obferuades a la letra fens fubintellecte algu pla
nament, e a ſa entenimentſens interpretacio, ni
glofa alguna. Y fiinterpretacio alguna fe ha,
gues de ferfacen, e hajen de fer aqlla de parau
La dos dels officials Reals de voftra Mageftat,
edos dels Ecclefiaftichs, e dos dels Militars , c
dos deles ciutats, e viles Reals: eligidors per los
tatchadors. E no podentſe concertar fien eles
gits aquelles perfones, e les perfones ques han
de elegir fien dels tatchadors. Maius vic.
Tem fenyor fupplicam a voſtra
Mageftat que los greuges à fon
eftats pofats en lespreſents corts
ſe remeten a determenar pera la
ciutat de Valencia per los jutges
y prouifors de greuges: los als dits greuges ap
pofats fe hajen a declarar dins fismelos compta
dors paffats quinze dies, apres que lo illuftriffis
mo Duchdon Ferrando de Arago loctinent
general devoftra Mageftat en dit regne fera
tornat a la ciutatde Valencia.E que los dits jut
ges, eprouifors de greuges hajen de jurar en po
der del loctinent general de ajuftar fe huna ve
gada cada dia en la confraria de Sanct laume
pera examinar, prouehir y declarar en la hora, c
hores ques concordaran enles quals los quis tro
baran prefents,puix hi haja dels officials nomes
nats per jutges per vra Mageftat dels tres bras
ços puixen, etinguen poder de prouehir, e des
clarar los dits greuges no obftant la abſencia
dels altres . E lo que per aquells fera declarat fia
haut, etinga execucio neceffaria, e que voſtra
Mageftat, e qualfeuol dels feus officials a quis
pertanga a fola oftenfio de la tal fentencia has
jen a donar letres executories. Efi fos declarat
per los dits prouifors de greuges en les preſents
corts donant los voftra Mageftat, e la cort tot
aquell poder que en femblant cars es acoftu
mat donar. Efi durant lo dit temps dels dits fis
mefos nos declaras en los dits greuge , o greus
ges, o enalgu de aquells fien faluos los drets a
la part en lo greugedel ql no fera declarat pera
les altres corts. Maius vic.
Tem Senyor que la tercera part de
lesdites cent milia liures del dit fers
uey haja de feruir, e effer conuertis
da en fatiffer als agreujats qui feran
naturals del dit regne, eperals deutes dels de
dit regne que voftra Mageftat hauia donats per
liquits, e donavra Mageftat per deutes liquits
ablo prefent acte de cort los albarans de fcriua
de racio, e los deutes de les confignacions fetes
per voftra Mageftat fobre la treforeria general
de les quals conftara ab priuilegi , e altres legitis
mes cauteles , e debitoris fobre la treforia genes
ral. E lo refiduum reftara a pagar de tots los
deutes y quantitats que per voftra Mageftat fo
ren donats per liquits enles cortspaffades, e pro
uchits fe pagaffen de la tercera part del feruey
fet en les dites corts que foren axi matex decla
rats per los jutges de cort y examinadors de
greuges

in extrauaganti.
greuges de les dites corts paffades, e lo ques de
clarara per los jutgesde greuges en les preſents
corts, e les quantitats preftades, e defpefes fetes
per raho dela ferra de Spada, e germania ab cer
tificatoria de aquella perfona, o perfonesa qui
per voftra Mag. es cftat, ofera comes. E axima
teix dona per liquits los quatorze milia ducats
que per la generalitat de la dita ciutat y regne
de Valecia foren preftats a voftra Mageftat per
la reductio dela ferra Deſpadan, e aximatex do
na per deute liquit les mil liures de les quals vo
ftra Mag.abfa realprouifio feu gracia, e merce
a dona Maria Magdalena Claramut y de Tol
3a. Eaximateix aquells dos milia y trecents du
cats que per voftra Mageftat fon eftats promes
fos pera fubuencio del refcatde les viles de Cas
ftello , evila Real, donat poder, e facultat al dit
loctinent general de voftra Mageftat en lo dit
regne faça dita reparticio fegons es acoftumat
conforme als capitols de la preſent offerta res
partint en los fobredits la dita tercera part del
dit feruey cobradors en les darreres pagues de
la dita tatcha. Maius vic.
Tem fenyor que de la dita tercera
part del feruey fe haja,e prēga ante
omnia pcipuosfis milia ducats dels
quatorze milia ducats q per voſtra
Mageftat fon degutsal general del dit regne, e
donats per deute liquit encara que al dit gene
ral no tocas per fa part tanta porcio co los dits
fis milia ducats, per lo que ha de hauer de dita
tercera part del dit feruey,e aquells fien donats
ales perfones eletes per los tresbraços pera po,
far en affento y execucio la folucio dels quatres
cents ducats en caſcunany:y demodo , forma y
manera com aquells fe han de pagar per fubuc
nir a les neceffitats del fanct offici de la inquifi
cio, e pagar alguna part dels falaris dels minis
ftres de aquell, fegons es eftat offert per los dits
tres braços a voftra Mageftat. Maius vic.
Tem Senyor que vra Mageftat a major
cautela dona ple, e bastant poder a les dis
tesperfoneseletes per los dits tres braços
I
pera que aquells enfemps ab los deputats
del dit gñal, e micer Francefch joan Benauent
doctor, caffeffor del dit general, e don Baltaſar
Mafco findich de aqll affenten e pofen en exes
cucio, effent en la ciutat de Valencia lo modo, c
forma de la folucio dels dits quatrecēts ducats .
Donant los axi mateix poder que fi per la tar»,
Fo.xcv.
dança dela execucio, e cobrançadels dits fis mi
lia ducats fe hauia de pagar alguna quãtitat per
alguns anys per raho dels dits quatrecents du
cats puixen prouchir aqlla effer pagada de pes
cunies del dit general , ab que no fia per via de
carregament de cenfal,o cenfalsfahedorsfobre
aquell,ni per altra via ab tots los incidents, de,
pendents, y cofes neceffaries pera dit effecte, e
que tot lo que fera prouehit per les dites perfo
nes tinga tata força, e valor comfi fos fet en les
prefents corts: les qualsfon les perfones feguets
ço es per lo braç Ecclefiaftich lo reuerēdiſſimo
meftre de Muntefa, micer joan de Gays, don
Hieronym Ribelles, frare Pere Ranfich, don
Francifco de Proxida, moffen Pere Paftrana.
Eper lo braç Militar don Gafpar Centelles,en
Francefch joan Pertufa,don Manuel Lançol,
moffen Alofo March,don Pedro joan, en Lois
Vidal,olim Ciffre. E per lo braç Real Hono
rat Benet Vidal, en joan Garcia, en Thomas
Affio, en Francefch Abril, en Miquel Pujalt,
en Miquel Feliu . Maius vic.
Tem Senyor per q lo dit feruey
ab mes promptitut fe puixa fery
effectuar : lo ql nos pot effectuar
fino viftes primerament les forces
e facultats deldit general del dit regne. Epers
ço com fia neceffari que la cxaminacio fia feta
en la ciutat de Valencia , Suppliquen dits tres
braços per voftra Mageftat fien prorogades les
prefentscorts pera la ciutat de Valencia,e en lo
capitol de la fglefia major de aqlla , e duren fins
dits carregaments, etatcha fia fetay executada
eper lo temps q dits greuges fe han de exami
nar pera les dites cofes tant folament, e no pera
altres. Maius vic.
Tem Senyor que los actes de cort fets, e
acordats ab vra Mageftat concernents la
adminiftracio dels drets del dit general
fien incontinentiliurats a aquells. Los qls
tinguentanta força, e valor, y execucio com fi
foffen eftats publicats en la voftra ciutat de Va
lencia. Maius vic.
Tem Senyorfuppliquen q la prefent
offerta, e totes, efengles cartes fahets
per aqlla,e per tota la dita cort, e per
cafcu dels dits tres braços, Ecclefiaftich, Milis
tar,y Real, efingulars de aquells, e del general
fien liurades auctentiques e fagellades, e plum.
bades
 Fori
bades franques de dret de fagell y de tot altre
dret y defpefa . Plau a fa Mageftat atorgar
lo lagell franch y que los treballs, falaris y fcris
ptures del protonotari y altres fcriuans fe pa
guen moderadament, o per via de concordia ab
ells fahedora fegons que en les altres corts es
acoftumat. Maius vic.
Tem fenyor que fia feta per voſtra
Mageftat abfolucio general fi , e fes
gons en femblants offertes ,e corts ſe
acoftuma de fer. Maius vic.
A Mageftat real acceptant la pre
fent offerta, e cofes en aquella con
tengudes regracia molt aquella a
la dita cort,e vol, e declara de vos
luntat de la dita cort , e dels tres braços de as
quella que per fer los actes que de prefent ſe
fan , e fon cftats fets nos puixa dir la preſent
cort effer finida , e finada com aquella vulla lo fe
nyor Rey reſte, ceſtiga en ſa força, e valor en
refpecte del regnede Valencia, e que fia contis
nuada fins quelos carregaments de cenfals fien
fets fobrelo general fi alguns fe faran, e fins que
la tatcha ques ha de fer p tot lo regne fia abtot
effecte feta y executada, exigida y pagada. E
afsigna pera continuar la dita cort dins lo capi
tolde la Seu de Valecia, per al quinzen dia del
mes de Febrer primer vinent del any, M. D.
xxxviij. Eper altemps donat pera la examina
cio dels greuges , e de alli auant confecutiua,
ment per los dies fins les cofes de la prefent of
ferta fienab tot effecte coplides. Maius vic.
Abfolucio general.
Bloprefent abfolem, e remetem,
aqualfeuol braços , vniuerfitats, e
qualfeuol fingulars del dit regne
de Valencia , totes penes ciuils, c
criminals, qualfeuol crims que fien cftats come
fostro al jorn de huy, de la prefent empero res
mifsio generalexceptam tantfolamet crims de
heretgia, e de leſa Mag. y fodomia, falladors
de moneda , e de bares traydors, e de mort acor
dada , e de nafres , e coltellades donades per dis
ners , e de falfos notaris, y de aquells que fan
fer, evfen ſcientment de les cartes, teftaments,
e falfes fcriptures, e ladres , trencadors de cas
mins y de qualfeuol pau y treua. Maius vic.
Valentie
Perqfa Mageftat vol y enten fer
tot lo quebonament pot prouchir
en vtilitatdels regnicols del dit res
gne repos dels habitants en aquell
perço diu que li plau qfia fobrefeytfins les pris
meres corts en qualfeuol proces que fe haja de
fer, efia fins a huy principiat , fi algu principiat
fera per qualfeuol crims contra los nouament
conuertits fobre los crims y delictes de la ferra
de Spadan y de Bernia, encara que per no has
uer obehit los manaments de fa Mageftat dins
lo temps per aquell ordenat prengueffen lo
fanct baptifme, o hifqueſſen fora lo regne : axi
en refpecte de les penes corporals com pecunia
ries:puix los quepretenen que fa Mageftat, o la
regia cortde aquella los es obligatper hauer fet
conuertir los Moros a noftra fancta fe catholi
ca , e hauer los dit que hifqueffen del dit regne, o
aliàs fobre dites caufes fien contents fobrefeus
re en qualfeuol demanda que per les dites caus
ſes ſe puixen fer a ſes Mageftats fins les primes
res corts. Maius vic.
A Cefarea Mageftat confides
rat que la conuocacio de les pre
ſents corts es eftada general als
regnes de Arago, Valencia y
principat de Cathaluña, e enlo
dia de huy acceptant fa Mageftat la offerta a as
quella feta per los tres braços del regne de Va
lencia fe dona poder ales perfones en dita offer
ta mencionades,les quals fe han a transferir a la
ciutat de Valencia , per executary dar compli
ment alferuey que a fa Mageftat es fet ab là di
ta offerta. Per tant de voluntat de la dita cort
per confermar la conuocacio, e congregacio de
la prefent cort general vol, emana fa Mageftat
que cafcun dels tres braços del dit regne de Va
lencia haja a elegir, elexe vna perfona enaxi q
fien tres perfones, o findichs per los dits tres bra
çosperaſſiſtir als actesde cort ques fară per lo
dit regne de Arago, eprincipat de Cathalunya
a la dita cort congregats, tantfolament la affi
ſtencia deles quals dites tres perfones ,ofindichs
dels dits tres braços del regne de Valéncia pro
dueixca y obre tots aquells effectes que produ
hiriay obraria la affiftencia y prefencia de tots
los dits tres braços del dit regne quant al effer
Єte de la continuacio deles corts għals a fguart
del dit regne de Arago y principat de Catha
lunya: ab aquefta empero modificacio y no en
altra manera q les dites tres perfones leixades
per los
 in extrauaganti.
per los dits tres braços no puixen fer acte algu
de cort, ni altre qualfeuol enfemps ab loregne
de Arago, e principat de Cathalunya, o fens as
quells. E filo contrari feyen que tot lo que fa
ran fia nulle:mas que tan folament puixen affis
ftir,e fer prefencia en les dites corts generals y
diffentir y contradir en qualfeuol actes que en
les dites corts generals fe feffen his volgueffen
fer en lefio y prejuhi algu del dit regne deValen
cia, o de qualfeuol dels dits tres braços de aqll,
cab faluetat encara expreffa que per lo prefent
acte no fia fet prejuhi algu al dit regne de Vas
lencia, ni a algu dels braços de aquell, ni fia tret
a vs, ni conſequencia en lo fdeuenidor . Maius
vic.
Que gouernador lo
Etinent de gouernador, ne altres offi
cials puixen donar garrots exceptat la
perfona de fa Mageftat, e de fon locti
nent general.
Carolus Imperator , Rex Hifpanic. Anno.
M.D.xlij.Montiffoni .
I.
Tem Senyor per quant antiquif
fimament, e toftemps enla voftra
ciutat y regne deValencia ſe has
ja acoftumat, e obferuat que los
fentenciar a pes
que fe hauien de
na de mort corporal ſe portauen publicament
per la ciutatab interuencio de cert numero de
capellans, e confraria de nra Senyora dels Def
emparats quepregauen a Deu per aquell,y axi
matex inftruhint, econfortant molt a aquells a
ben morir, en lo ques ha fet y fa molt grådiffim
feruey a nře Senyor Deu lefu Chrift. E com
de poch temps ença fe fia feguit que per los offi
cials Reals dela voftra ciutat dexada la dita
pratica, e obferuança ſe donen de caſcun dia gas
rrots als prefos q eftan en les prefons, e carcers
dins aquellesmoftrant, e donant a entendre que
publicament, e liberament no podien fer juftis
cia dels dits prefos en la voftra ciutat de Valens
cia,lo que no pareix be,com los vehins, e habi,
tadors de dita ciutat de Valencia fien tant fide,
liſſims vaſſalls de voftra Mageftat que qualfes
uol official per minim que fia de voftra Mages .
ftat puixa fer liberamet jufticia, e fentenciar los
que feran condempnats apena de mort. E axi
mateix fe fegueix fegons fe es vift ab experien
Fo. xcvj .
cia que pro maiori partelosdits fentenciats ab
dits garrots no moren ni fan la fi que deurien
com a bons Chriſtians. Perço los dits tres bra,
çosfuppliquen a voftra Mageftatfia merce de
aquella ftatuhir, e ordenar que de aci auant pers
petualment per ninguna caufa, e raho puixen ef
fer donats garrots alguns a perfona alguna, ans
los que fe hauran afentenciar a pena de mort ſe
hajen de aportar publicament per la dita ciutat
de Valencia,e per los lochs acoftumats , e lo qui
de facto donas algun garrot fia encorregut en
pena de mil florins applicadors la mitat als co,
frensde voftra Mageftat,e laltra mitat al hofpi
tal general de la voſtra ciutat de Valencia, e pri
uat perpetualmet del offici,e no puxa tenir mes
algun offici . Plau a fa Mageftat que nos donen
garrots pergouernadors ,ni loctinents de aĝlls,
ne altres officials. E quant a nos, o noftre loctis
nent general fa Mageftat ho manara prouchir,c
aduertir que nos faça deforde algu. La cort ac
cepta la dita refpofta en quant plau a fa Mages
ftat que nos donen dits garrots per los Gouers
nadors , loctinents de aquells, ni per los altres of
ficials, equant al que poria fer contrari al que es
eftat fupplicat diu que diffent, fupplicant a ſa
Mageftat fia feruit per fa folita benignitat ads
metre lo dit diffentiment.Sa Mageftat ſta yper
feuera en loprouchit,ordenat,y decretat. Mas
iusvic.
Que Inquifidor algu
en la diocefi, e diftricte de la Inquifi
cio del prefent regne no puga tenir of
fici de canceller en aquell.
Idem Imperator, Rex Hifpanic . Da. ca.
I.
Tem Senyorcom los negocis de
la Sancta fe Catholica Tien de
grandiffima importancia, e per di
ta caufa fia difpoft de jufticia a los
These
Inquifidors de la heretica prauitat
nos puixen empatchar de altres negocis , e caus
fes,ne propter illas fiat & fieri poffet offendicu
lum negocijs fidei, & aliàs,per los furs del vos
ftre regne los officis dels que miniftren alguna
juriſdictio fols dejen cffer donats als naturals
originaris de la voftra ciutat y regne de Valen
cia. Perço los tres braços fuppliquen, e demas
nen fia merce de voftra Mageftat prouehir, ſta
tuhir y ordenar que daci auant lo offici de can
celler
 Fori
celler nol tinga ni puxa tenir in quifidor algu , e
que haja de effer donat als naturals, e originaris
del vostre regne de Valencia,conftituhits en dis
gnitatecclefiaftica : los quals hajen de fer juftis
cia, e declarar en les cauſes de contencio de jus
rifdictio,e altres que no tenen al offici de aquell
a confell de affeffors no fofpitofos q no fien de
la real audiencia , ne altres officials reals, clo can
celler que huy es per effer inquifidor eftranger
del regnefia reuocat, e feta nominacio pfa Ma
geftat de canceller qui tinga les codicions def
fus dites. Plau a fa Mageftat per bona y pros
pta adminiſtracio de jufticia que attefes les mol
tes occupacions quel Inquifidor de Valencia te
en los negocis del fanct offici que fia reuocat lo
dit offici de canceller, e que daciauant per la ma
texa caufa,e raho no puga Inquifidor algu tenir
lo dit offici de canceller. Maius vic.
Reuocacio dela rota enlo
preſent regne.
Idem Imperator Rex Hiſpanic. Da. ca.
I.
Temfenyor comper experiencia fe
haja vift his veu de cafcun dia que la
adminiſtracio de jufticia ques fa en
la voftra ciutat, e regne de Valencia
ab doctors de la rota com ſe fa huy fia molt da
nyola als vehins,e habitadors de la dita ciutaty
regne de Valencia , per los grans falaris,e immo
derades defpefes ques fan, e paguen enla dita ro
ta: axials doctors de aquella com als fcriuans y
altres miniftres y encara la jufticia en aquella
nos faria nis adminiftraria comfe deu. Perço
los dits tres braços fuppliquen y demanen fia
merce de voftra Mageftat leuar la dita rota, e
donar orde que en altra manera fia feta, c admis
niftrada la jufticia en la dita voftra ciutat, e regs
ne de Valencia . Que fia reuocada ex nunc la
pragmatica feta dela rota, e audiencia que huy
fecelebra. Efa Mageftat mana que en la admi
niſtracio de la jufticia fia feruat lorde antich a
beneplacit de fa Mageftat . Maius vic.
Que en lo regne de Va
lencia no puxa entrar feda de les indies, efi
entrara fia perduda.
Idem Imperator Rex Hiſpanic. Da. ca. ·
Valentie
I.
Tem feñor la ciutat y regne de Va
lencia abunda de molta feda ques
fa en dita ciutat y regne, y a caufa
de la dita feda ques fa en dit regne
viuen moltes perfones qui fan la dita feda, e po
den pagar, e foftenir los carrechs, e dretsde la
dita ciutat, eregne . Ecom ara nouament als
gunes perfones vullen portar feda de les Indies
a la ditaciutat, e regne en gran dan dels poblas
dors del dit regne per que fera per indirecte les
uar los la vtilitat que reben los dits pobladors.
Perço fuppliqué los dits tres braços placia a vo
ftra Mageftat que puix en lo dit regne fe fa ſes
da , e abundantment: vulla vedar, eprohibirque
en la dita ciutat, e regne no puixa entrar ſeda
de les Indies , e fi aquella entrara que fia perdus
da. Plau afa Mageftat . Maius vic.
Sobre la creacio dels
officis de la taula.
Idem Imperator Rex Hifpanic. Da. ca.
1.
Tem fenyor envirtut de vn priuile
gi real del alt Rey en Marti ator
gat a la ciutat de Valencia , e confer
mat per voftra Mageftat fonch dos
nada facultat, e licencia als jurats, e confell de la
dita ciutat que per lo benefici de aqlla poguess
fen per fa propria auctoritat crear, e parar yna
taula de cambi en la dita ciutat, e fer, c ordenar
qualfeuol ftabliments , e ordinacions quels fos
benuiftperal regiment de dita taula confermāt
ab ditpriuilegi nunc pro tunc les dites ordinas
cions fahedores p los dits jurats, e cõfell, Eaxi
vfant dela facultat a ells donada p lo dit priuis
legi del alt rey en Marti,& aliàs p furs del dit
regne crearen vna taula de căbi enla dita ciutat
e peral bon regiment de aquella feren certs fta,
bliments , e ordinacions fegons q aliàs per furs
del regne era permes als dits jurats, econfell, e
crearen officials per al regiment de dita taula, y
entrels altres vn fcriua lo ql fos notari publich
dela dita ciutat pera regir lo libre manual de di
ta taula, lo qual hagues de regir perfi, e no per
fubftitutattes que la importacia dela dita taula
cõfefteix principalmet en lo dit libre manual en
lo qual fe cõtinuen les partidesq entren, e hixen
en la dita taula, e de aquella , les quals partides
fon actes publichs. Eaximatex en virtut dels
dits

in extrauaganti.
dits furs, e priuilegis, c ftabliments de la dita tau
la infeguint dites ordinacions , e juxta forma de
aquelles han fetes elections dels officials de
la dita taula, e del fcriua . Y mes apres de al
gun temps ordenaren en refpecte del dit offi
ci que la electio del dit fcriua fe fes per via de
infaculacio , la qual infaculacio fe feu de cert
numero de notaris publichs de la dita ciutat
abils , e fufficients per al dit offici, fegons lo
examen ques feu de aquells per los dits jurats.
E vagant lo dit offici fonch feta electio den
Melchior Bort notari publich dela dita ciu
tat per los dits jurats ab poder del dit confell
als quals tocaua , e toca fer dita electio per los
dits furs , epriuilegis & fucceffiue li fonch do
nada poffeffio del dit offici , e ha regit, e regeix
aquell . E fes feguit que callant fe les dites
cofes en loan Palacio ha impetrat hun priuile
gi de fa Mageftat del ditoffici no vagant as
quell fegons es dit contra priuilegis, e furs del
dit regne, y eftabliments, y ordinacions de la
dita ciutat, e taula. Perço com lo dit Palas
cio nofia notari publich de la dita ciutat, ni na
tural del dit regne, E per dita raho no pot res
gir lo dit libre, lo qual es del regiment de dita
taula, e partides , de les quals fenreb actepu ,
blich, ni menys pot regir per fubftitut , com ſia
contra lo dit priuilegi Real, y ftabliments de
la dita taula. È com fegons furs del regne qual
feuol priuilegi obtes contra priuilegis Reals de
la dita ciutat, y ftabliments de aquella , e furs
del dit regne fia nulle, e no dega donar loch vos
ftra Mageftat que per lo benifici particular de.
hun tercer fia fetprejuhi , e leſio als ſtabliments
de la dita taula, e priuilegis , e furs del regne in
troduits per lo benifici publich , com fia ex
preffament prouehit , ans la dita taula , e ordis
nacions de aquella fien conferuades inuiola
blement. Perço fuppliquen los tres braços plas
cia a voftra Real Mageftat en quant meſter fia
reuocar lo dit priuilegi atorgatal dit Palacio ,
e prouehir que los officis dela dita taula inuios
lablement, e perpetua fien prouehits juxta les
ordinacions de la dita taula axi fetes com altres
fi parra al dit confell ,e jurats deureeffer fahedos
res per lo benifici de la dita taula, e bon regis
ment de aquella. Ques faça jufticia de pres
fent en lo plet que ara pende. En lo de mes ma
na fa Mageftat ques guarde la infaculacio , e pris
uilegi que tenen, eques done obferuatoria del
dit priuilegi, y ordinacions in forma communi .
Maius vic.
Fo. xcvij
22 Que los manaments
de no fer actes fien continuats en los
libres de les corts per les quals fe ins
ften es proueheixen, e nofien de effes
&
te fins tantfien continuats en dits li
bres, eque no duren ne obren effecte
fino per temps de tres anys.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da. ea.
I.
Tem Senyor com moltes vegas
Zi
des per occafio dels manaments
de no fer actes qs fan de cafcun
dia fe fegueixquen molts plets, e
queftions perço q aquells fe fan
fecretament fens faber ho los poblats en lo dit
regne,e les perfones que volen contractar cons
tracten ignorant dits manaments , e per dita ras
ho fels caufen per difcurs de temps moltes vexa
cions y defpefes perço que dits manaments ſon
perpetuus.Per tal fuppliquen los tres braços vo
ftra Mageftat fia de fa merce prouchir y manar
ab acte dela prefent cort que los dits manamēts
de no fer actes duren tan folament per tempsde
tres anys,e que los tals manaments hajen a effer
manifeftats a la cort, e continuats enlo libre que
los fcriuansde dites corts acoftumen ferpera re
giftrar los manifefts de les donacions, e pagas
ments, e que lo dit manament no fia de effecte
algu fins tant lo dit manifeft, e manament fia
continuat en dit libre de manifeſts. Plau a
fa Mageftat. Maius vic.
Sobre la contencio
que es entre Murcia y Oriola fos
bre lo Bisbat.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da.ca.
I.
Temfenyor lo plet, queftio, e dif
ferencia ques tracta entre la ciu
tat de Oriola, c la Sgleſia, e capis
tolde aquella de vna, e la ciutat de
Murcia , e capitol, efglefia de Car
tagena fobre la erectio de la Sglefia catredal , e
Epiſcopal de Oriola es tan antiquiffima, y en
aquella fehan fet, e caufat tantes defpefes , dans,
caltres anfractes a les dites parts que celebrant
corts generals voftra Mageftat en la prefent
vila de Monço en lo any M. D. XXXIII .
Nn tingue
 Fori Valentie

tingueper be de voler pofar affento en los dits

Que los furs tinguen
plets, e differencies, e que hagueffen a ceffar ens

tre aquells los dits proceffos , e plets comfe por força , e valor del dia que feran publis

tauen, e huy en dia fe porten ab les dites defpes cats in folio encara que nofien publi
fes, e danys, e axi fonch prouchit per vra Real cats en Valencia.

Mageftat que les dites vniuerfitats, y Sglefies

dins lo temps a ells prefegit que fonch de hun Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da.ca.
I.
any ab dita prouifio trametefen perfones abpo,

ders baſtants pera poder donaraffento en dita Tem Senyor per quant los furs q
differencia , e queftio fegons ab acte de cort fon fets per voftra Mageftat fien
fonch prouchit en les dites corts a fupplicacio fets per benifici, evtilitat de la cos

dels tres braços de la ciutat y regne de Valens fa publica, e particulars dela voftra

cia. Eno obftant que ab lo dit acte de cort ciutat, e regne de Valencia , e per la bonaadmis

fos axi prouchit no refmenys lo dit affento no niſtracio de la jufticia y effent publicats per vos

fe ha pogut donar, ne effectuar dins lo dit any, ftra Mageftat in folio aquells de jufticia deguen
ni apres fens culpa, e caufa dels de Oriola, los effer obferuats, e guardats en la vía ciutat y res

quals continuament han nomenat , y trames gne de Valencia.Perço los dits tres braços fup

perfones ab poders baſtants pera poder tractar pliquen, e demanen fia merce de voftra Mages
y entendre en lo dit affento , differint los de ftat prouehir, ftatuhir, e ordenar que los dits

Murcia, com aquells tinguen lo que volien, e furs hajen effer obferuats, e guardats en la vos

han demanat toftemps . E com la dita ciutat, ftra ciutat, e regne de Valencia apres que aquells

Sglefia, e Capitol de Oriola reba gran leſio, feran publicats per voftra Mageftat en lo folio,
e prejuhi en no poder proſeguir fa juſticia, e jatfia aquells no fien publicats ab veu de pus

caufa per lo que fe innoua contra aquella per blica crida en la voſtra ciutat de Valencia :los

part de Murcia. Suppliquen los tres bra quals furs, e actes decort done, e fia tengut dos
ços de la dita ciutat y regne de Valencia plas nar lo protonotari de voſtra Mageftat als Sins
cia a voftra Real Mageftat donar loch que la dichs dels dits braços , lo qual dit protonotarifia

dita ciutat, Capitol, y Sglefia de Oriola pu tengut donar dits, furs, e actes de cort ans que
ga profeguir fa jufticia , e caufa en la rota de fa fen parteſca de la vila de Monço. Plau a fa

Sanctedat, en la qual fonch introduhida la dita Mageftat, e que lo protonotari done los actes
caufa manant fer letres a fa Sanctedat , notis com fe es acoftumat, e fegons per actes de cort

ficant li que la voluntat de voftra Mageftat es es contengut lo mes preft que fia poffible. Mas
que la dita caufa fia per jufticia determenada ſi iusvic.

ja no paregues a voftra Mageftat per releuar

les dites ciutats, y Sglefies de tants dans, e des

Que los jurats donen
fpefes prouehir, e manar a les dites parts que
dins terme breu per voftra Mageftat prefigis part dels carregaments al Capitol, y
dor compareguen dauant voftra Mageftat tras Canonges,e altres Ecclefiaftichs.

metent perfones ab poders baſtants , y ab los

actes y proceffos de les dites partsper donar Idem Imperator, RexHiſpanic. Da. ca.
affento en la dita differencia , y queftio oida la I.

juſticia de cada vna de les parts, ab cominas Tem fenyor com los benificis q huy

cio que no comparent, o no trametent perfo fe fan, e inftitueixen en la vostra cius

nes ab los poders baftants, e actes de la dita que tat deValècia pro maiori parte ſefas

ftio, e differencia voftra Mageftat manara fer cen de les rendes , e penſions dels cen

letres a la Sanctedat pera que la dita caufa fia fals,los quals fe procuren de carregar y fmerçar

per juſticia determenada. Sa Mageftat ho fobre lochs fegurs, per q los dits benifets no ha

manara veure y prouehir com mes conuinga jen de perir, y axi procuren de hauer cenfals

al feruy de Deu y feu y benifici de aquellesvni fobre Valencia que es loch molt fegur : per
uerfitats. Maius vic. • ço es juft, ea raho conforme que en los carrega,

ments de cenfals ques fan esfaranperlos jurats

e altres officials de la dita ciutat de Valencia

a qui

in extrauaganti.
a qui toca fe done part, eporcio al capitoly Ca
nonges de la Seu de Valencia, e altres Sglefies
de Valecia , e als capellans de dites Sglefies.Per
ço lo dit braç Ecclefiaftich fupplica, e demana
fia merce de voftra Mageftat prouehir, ftatuhir,
e ordenar q los dits jurats, e altres officials a qui
pertany fer los dits carregaments quant carrega
ran algunes quantitats per neceffitats de la dita
ciutat fegons acoftumen fer, donen,e ſien teguts
de donar part, e porcio de dits carregaments als
dits capitol, e canonges, e altres capellans de la
dita ciutat quedemanaran aquella. Nos pot
prouchir com hi haja interes detercer, e mana fa
Mageftat que lo loctinent general fi requeft fe
ra faça jufticia oides les parts que hoir fe deus
ran. Maiusvic.
Sobre los tres diners
nouament impoſats, caffegitsal dret
de murs, e valls.
Idem Imperator , Rex Hifpanie. Da.ca.
I.
Tem Senyor en les corts celebras
des en lo any M.D.xxxvij. fonch
polathun capitol per los tres bras
ços del regnede Valencia dient en
aquell que per quant en los anys paffats cren
eftats pofats tres diners fobre lo dretde mursy
valls perpagar les defpefes ques diu foren fetes
en expellir los Moros de la ferra de Spadan, en
lo qual confentiren los ftaments del voftre
reg
ne deValencia per temps de tres anys ab decret
e licencia del Reuerendiffimo Cardenal Sal
uiatis tunc legat de latere de la fede Apoftolis
ca a aquells donada per lo dit temps tan folas
ment de tres anys , y aquells dits tres anys fof
fen ja paffats y molt mes,com fien paffats quin
ze anys ,y losdits Ecclefiaftichs ab bona cofcien
cia no pogueffen, ni foffen tenguts a pagar mes
lo dit dret ,perço fupplicauena voftra Mageftat
que fos manat als jurats, e Racionalde Valens
cia, e altres perfones a qui tocas leuaffen y ha
gueffen a leuar lo dit dret,altramet ſi nou feyen
los dits Ecclefiaftichs nofoffen tenguts de alli
auant pagar mes lo dit dret dels tres diners , fo,
bre lo qual capitol fonch prouehit per voſtra
Mageftat que encarregaria al loctinent general
que oides les parts fes jufticia , com le moftra ab
lo dit capitol, e reſpoſta al peu de aquell feta, lo
queno es eftat fet fins ara per lo dit loctinent
Fo. xcviij.
general. Perço lo dit braç Ecclefiaftich fup.
plica voftra Mageftat fia merce de aquellamas
nar al dit loctinent general de voftra Mageftat
que apres que fera arribat en la ciutat de Valen,
cia dins fis mefos haja de fer jufticia en lo dit ne
goci, e fer leuar los dits tres diners almenys en
respecte dels dits Ecclefiaftichs, c fi dins los dits
fis meſos nos pora fer que puga prorogar lo dit
temps per tres mefos, dins los quals omnino ha
ja de hauer fer, e adminiſtrar jufticia enlo dit ne
goci, e fer leuar los dits tres diners, altrament
paffats los dits tres mefos de alli auant los dits
Ecclefiaftichs no hajen , ni ſien tenguts a pagar
lo dit dret dels dits tres diners puix per voſtra
Mageftat en les corts del any M. D. xxxiij.
fonch feta confignacio de onze milia liures per
obs de pagar, e quitar dits tres diners fobre la
tercera part per voftraMageftat confignada per
als agreujats, e fi res faltas pera acabar de quitar
dits tres diners per effer manat per voftra Mas
geftatfia pagat de la tercera part del feruey ofs
ferta voftra Mageftat enlo any M. D.xxxvij.
e del ques offerra en les prefents corts. Sa Ma
geftat manara com de prefent mana al loctinent
general oides les parts que oir ſe deuen faça ab
tota breuitat prompta y expedida jufticia con
forme a la qualitat de la caufa , la qual ſe haja de
fer,c adminiſtrar dins fis mefos apres que lo los
Etinent general fera arribat a la ciutat de Valen
cia ,y que puga prorogar ab jufta caufa per tres
melos. Maius vic.
20
Ques guarde lo obfer
uat en les prouifions cauſa recogno»
fcendi.
Idem Imperator,RexHiſpanic. Da. ca.
I.
Tem Senyor com per los furs y
priuilegis delvoftre regne deVa
lencia los vehins, e habitadors
de la dita ciutat no puxen effer
trets a pledejarfora lo dit regne
de Valencia en altres parts. E com per occafio
de les prouifions caufa recognofcendi que fe
obtenen de voftra Mageftat los dits vehins , e
habitadors de la vostra ciutat ſien forçats exir
fora lo dit regne de Valencia , e anar a pledejar
a la cort de voftra Mageftat ab grans fatigues,
deſpeſes, e treballs , per hon les dites prouifions
caufa recognofcendi per obferuança dels dits
Na furs
 Fori
furs nos deguen atorgar per voftra Mag. Perço
los dits braços Ecclefiaftich, e Real fuppliquen
a vía Mageftat fia merce de aquella prouehir,
ftatuhi ,cordenarque de açi auant no puixen,ni
fien atorgades prouifions algunes caufa reco
gnofcendi a algunes perfones: ans fi foffen impe
trades aquelles fien nulles, e de ninguna efficacia
ni valor, eno hajen, ni fien executades , ni en vir
tut de aquelles les parts no hajen, ni fien ten,
gudes comparexer dauant voftra Mageftat.
Ques ferue lo acoftumat y manara fa Mage
ftat tenir aduertencia qual conuendra fegons la
qualitat de les cauſes. Maius vic.
28
Ques faça jufticia per
lo Excellent Duch en lo ques preten
per certs moneftirs no effer obligats
contribuhir en lo feruey de corts.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da. ea.
I.
TemSenyor per quant loferuey
offert a voftra Mageftat per les
corts qper aquell fe celebren per
effer eftat offert axi per lo braç
Ecclefiaftich co Militar, e Real
dega effer pagat, efatiffet per totes perfones, c
vniuerfitats dels dits braços, e per dita cauſa nin
gu fe puixa, ni deja fcufar de pagar dit feruey, c
axi haurien de contribuhir, e pagar los mone
ftirs dels frares de Sant Frances y de altres, y
de monjes axi de la Trinitat com de altres que
eſtan en la dita ciutat, y regnede Valencia . E
com los dits frares dels dits moneftirs , e monjes
de la dita ciutat, e regne de Valencia de facto
recufen de no voler pagar la part quels toca a
pagar en lo dit feruey,eper no pagar la dita part
quels ne toca mouen molts plets, e queſtions
per les quals fe caufa moltempaig enla exactio,
e cobrança de dit feruey lo que nos deu permes
tre. Perço fuppliquen los dits braços fia merce
de voftraMageftat prouehir, ftatuhir,y ordenar
que tots losdits moneftirs axi de Sant Frances
com altres y de lesmonjes axi de la Trinitat co
altres de la dita ciutat, e regne paguen , e hajen
de pagar la part quels tocara del dit feruey, o
voftra Mageftat ho prenga en compte del dit
feruey. Plau a fa Mageftat que attes que y ha
interes de part ſe faça jufticia, pera la qual pro
ueheix quelo illuftriffimo Duch don Ferrando
loctinent general en lo dit regne enfemps ab
Valentie
dos dels tatchadors de cafcu dels dits braços q
apres en la offerta fe nomenaran ab confell dels
aduocats de dits braços coneguen fi los dits
moneftirs contenguts en lo capitol fon tens
guts contribuhir, e pagar en los ferueys offerts
• en les corts paffades , prefents , e efdeuenidores :
als qualsfa Mageftat y la cort donen ple poder
y auctoritatpera declarary fer jufticia en la di
ta caufa ab tots los incidents, e dependents de
aquella. E en carsque algu dels dits aduocats
fos fofpitos a algunes deles parts, que en talcars
per lo dit Duch,emateixos jutges fia elet altre
no fofpitos de la matexa qualitat, a ſaber es que
fia doctor refident en Valencia , e que la preſent
declaracio fe haja afer, ediſſidir ab tot effecte
en la ciutat de Valencia dins quatre meſos apres
que lo Duch don Ferrando fera arribat en la ciu
tat de Valencia. Maius vic .
Sobre la infaculacio de
jufticia y jurats demanada per lobraç
Ecclefiaftich, e Militar.
Idem Imperator, RexHifpanic.Da. ca.
I.
Tem Senyor per quant conue
molt al bon regiment, e adminis
ftracio de la voſtra ciutat de Vas
PATH lencia que fia fet infaculacio dels
Militars, eciutadans pera les ele
Etions ques fan de jurats, e altres officials de dis
ta ciutat, e per releuar dita ciutat de moltes de
fpefes q per dita caufa cafcun any ſe fan per dis
ta ciutat,e que en la dita enfaculacio entren no,
bles puix que aquells contribueixen en pagar
com los ciutadans, e Militars en tots los cars
rechs de dita ciutat . Perço los dits dos braços
Ecclefiaftich, e Militar fuppliquen, e demanen
fia merce de voftra Mageftat prouehir que fia
feta la dita enfaculacio dels dits nobles Milis
tars, e ciutadans pera la electio de dit juſticia , e
jurats, e altres officials de dita ciutat. Sa Ma
geftat mana ques faça jufticia per que hi ha inte
res de part. Maius vic.
Que los qui trauhen
albarans de cenfals de Valencia fien
obligats jurar fi los cenfals fon propris
o de naturals del regney no de ſtrans
gers,&c.
Idem.

in extrauaganti.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da.ca.
I.
Tem Senyor com los cenfalsques
carreguenper la ciutat deValencia
fobre aquellafien, e hajen de effer
carregats als vehins , e naturalsdela
dita ciutat, e no als ſtrangers, ni perfones Eccles
fiaftiques . Efide facto algun cenfal foseftat ca
rregat a algun ſtranger del dit regne, o Ecclefia
ftich lo dit cenfal ha de effer quitat al dit ftrans
ger, e carregat als naturals, e habitadors del dit
regne. E com de cafcun dia ſe ſegueixca ğmolts
ftrangers del dit regne, e perfones Ecclefiaftis
ques per interpofades perfonestenen molts cen
fals carregats fobre la dita ciutat en dany, e pre
juhi dels naturals de aquella . Perço lo dit braç
Militar fupplica a voftra Mageftat fia merce de
aquella prouehir, e ordenar que los qui trauran
los dits albarans de la dita ciutat al temps del
rebre aquells juren effer propris de aquells, e
dels naturals del dit regne, e no de ſtrangers, ni
de perfones Ecclefiaftiques,e lo fcriua qui liura
ra los ditsalbarans jure,e haja de jurar que pens
dra lo dit jurament a les ditesperfones a qui li
urara los dits albarans. Efinotificaran les dites
perfones effer de algun ftranger, o de Ecclefias
ftich fcriura, e continuara los noms dels ftran
gers, odels ecclefiaftichs dels que dira effer dits
cenfals per que puxa effer prouchit lo ques deu
ra per la indempnitat dels naturals de dita ciu ,
tat y regne, e ferfe lo damunt dit. Ques
feruen los furs del regne leuats tots abufos,
Maius vic.
Quemilitar o caualler
que tindra cent liures de renda no pus
xa effer dit pobre.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da, ca.
I.
TemSenyor com algunsgermans
y parents de cafcun dia mouen dis
uerfes plets, e fan demandes de dis
uerfos quantitats a fos germans, e
altres parents pretenent que ftarien en pobrea, c
inopia, per la qual caufa fe feguexen diuerfos.
plets co dit es, e moltes queſtions , e diffenfions
entre los dits parents. Perço per attallar aquells
lo dit ftrenu braç Militar fupplica, e demana ſia
merce de voſtra Mageftat prouchir, ftatuhir, e
7
Fo.xcix.
ordenar que la perfona que tindra cinquanta li
ures de renda nos puixa dir tenir inopia, ni pos
brea . Plau a fa Mageftat que nos puixa dir pos
bre aquell caualler, o Militar qui tindra cent
liures de renda. Maius vic.
Sobre les execucions
ques inften per los tribunals delaciutat
de Valenciacontra los vaffalls de Bur
jaçot y Benimaclet.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da. ca.
I.
Er los tribunals de la vostra ciu
tat de Valencia ſe fa molt fo
uint hun abus contra los furs,
pratiques, e bons coſtums de la
ditaciutat y regney es qquant
fe infta per alguns en los dits tribunals execucio
per penfions de céfals, e violaris, o per altres cau
fes cotra alguns vaffalls, e habitadors dels lochs
de Burjaçot, e Benimaclet fituats en la orta
de Valencia, dels quals es fenyor lo capitol de
la Seu dedita ciutat aquella dita execucio no
la fan, ni la volen fer ab letra fubfidiaria trames
fa al jutge ordinari dels dits lochs fino que tras
mete hun porter, o miffatge dels dits tribunals,
aquell dit porter, miffatge, o verguer de dret
en dret fen vaa la cafa, e habitacio del vaffall
dels dits lochs , o del altre de aquells y exccuta ,
cotrau penyores de la caſa deaquell, lo que es
contra fur del dit regne, perço com per furs
del dit regne es difpoft que los lochs que fon
poblats de quinze cafes en amunt tots tenen ju
rifdictio ciuil ordinaria & etiam tenen lur cos
hercio. E perço qualfeuol jutge de la dita ciutat
que volen fer execucio contra los dits vaffalls
deuen trametre letra ſubſidiaria als jutges or
dinaris dels dits lochs quat volen fer femblants
execucions , y enantaments dels deffus dits, y
no fer les dites execucions del modo ğ damunt
es dit. Perçolo Reucrent, y noble don Mi
quel Angel de Ribelles , y Valero Canonge,
y Sindich del dit capitol fupplica fia merce de
voftra Mageftat voler prouchir, e manar als
dits officials que regeixen los dits tribunals, e
corts de la voftra ciutat de Valencia que da,
ci auant leuats los dits abufos que les fobredis
tes execucions nos facen nes puixen fer fino
ab letres fubfidiaries tramefes als dits jufticies
Nain ordi .
 Fori Valentie

ordinaris dels dits lochs de Benima

clet per conferuacio dels dits furs, e de lesprati Que los cambis fien

ques, e bons coftums del dit regne fots decret cas de prefo.

de nullitat tota hora , e quant fera fet lo contrari .

Plau a fa Mageftat que les execucions fe fa Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da. ea.
cen ab letres ſubſidiaries com fe fupplica, confor I.

me empero als fursy priuilegis de aquell regne, Tem Senyor jatfia los cambis
los quals mana fa Mageftat fien obferuats , les mercantiuols ques fan entre mer
uats tots abufos. Maius vic. caders , e altres perfones en la

ciutat y regne de Valencia fien

molt priuilegiats, pero moltes

Sobre les cinch co vegades feldeue que fentfe execucio de dits

cambis contra los deutors , aquells alleguen que
mandes recahents en la Caftellania de
no fon pagadors amagant los bens que tenen,
Ampoftafituades en Cathalunya.
e que nos pot procehir contra aquells a captu
ra de perfona y axi fon diffraudats los pagas

Idem Imperator,Rex Hifpanie . Da . ca. ments de dits cambis, e reb gran dan lart mer
I. cantiuol. E perço per obuiar als dits fraus que

Ostresbraços deValencia fup , cada dia fe cometen fots fperança que per lo

pliquen a vřa Mageftat que per dit credit nos pot prouehir a captura de perfo

quant de antiquiffima poffeffio na, e prefo. Perço fuppliquen los braços Ec

los cauallers de la Caftellania clefiaftich y Real placia a voftra Real Mages

de Ampoſta eſtan en vs, eco, ftat prouehir que en deffalliment de bens de

ftum de poffehir les cinch comades que eftan en dits deutors fe puga procehir per los dits cam
Cathalunya, les quals encara q eftiguen en Cas bis a captura de perfona, e fia cas deprefo con
thalunya cftan dins los limits de la Caftellania tra los dits deutors. Plau a fa Mageftat.

de Ampofta , y per quant per voftra Mageftat Maius vic.

es eftat manat remetre les differencies, epleyts

que los cauallers del priorat de Cathalunya pre 2

tenen tenir fobre dites cinch comandes a la res Que les configna

cions fahedores a les ciutats, e viles

ligio , y toftemps ha manat que entre tant que
dites differencies fe conexen fia feruat lo aco Reals en la tercera part del feruey

ftumat que es dat als de la Caftellania de Am fien fetes côtra los clauaris del braç

poſta Aragonefos , y Valencians exccutorials Real.

toftemps que alguna de les cinch comandes va,

gara .Y per quant los Cathalans tenen toftemps Idem Imperator Rex Hifpanic. Anno. M.

les pretenfions que altres voltes han mogut los D.xlij.Montiffoni.

dits tres braços de Valencia fuppliquen a vo I.

ftra Mageftat que de nou remeta les fobredi, Tem Senyor com les vostres
tes differencies a la religio meftre y conuent, y ciutats, e viles Reals del dit vos

ftre regne hajen de cobrar de vo

mane guardar lo acoftumat lo qual es dar exe
cutorials Reals als de la Caftellania de Ampos ftra Mageftat algunes quanti

fta toftemps que alguna de les cinch comandes tats, de les quals fon crchedors,
vagara puix ja moltes voltes aço mateix voſtra les quals hande cobrar de la tercera part dels

Mageftat te manat. Plau a fa Mageftat res ferueys avoftra Mageftat offerts y offeridors
metre dites differencies al meftre, e religio de en les corts per voftra Mageftat celebrades ,

Sant Ioan y entretant fe interpofara pera que fé e celebradores, e lo treforer de voftra Mage.

guarde lo acoftumat, o feprenga algun bon afs ſtat configna aquelles contra los clauaris dels

Tento fens prejuhi de ninguna de les parts con > altres braços del dit regne, e no contra los clas
tendents . Maiusvic. uaris del braç Real,y axi fe differeix que no po

den effer pagades, ni fatiffetes de les quantitats

que han de cobrar, en gran, e euident prejuhi de

aquelles,

4

in extrauaganti.
aquelles,per que aquelles paguen lo que deuen,
e nopoden effer fatiffetes del quels es degut.
Perço lo braç Real humilment fupplica voſtra
Mageftat que fia de fa merce prouehir, e ma
nar que les confignacions que hauran de effer
fetes a les dites ciutats, e viles Reals per les
quantitats quels tocara, e hauran de cobrar, a,
quelles fien fetes contra los clauaris del dit braç
Real, y en aquells fien primers, e pociors que
no los altres crehedors, e que no hajen de effer
fetes contra ningun altre clauari a effecte que
puix paguen als dits clauaris lo que deuen pus
guen effer fatiffets de aquells del quels fera con
fignat. Plau a fa Mageftat que files dites
viles, e ciutats feran admefes, e confignades que
puguen concorrer ab los altres crchedors , los
quals feran confignats en la tercera part ques
donara als agreujats y que la tal confignacio
fe faça en los clauaris del braç Real, e de les vis
les Reals. Maius vic.
Que los tatchadors
de la cort del any. M. D. xxxiij. res
goneguen la tatcha, e fino baftara pes
ra pagar lo que es degut a Morella,
Caftello, Vilareal, Burriana, e altres
viles fia augmentat que aquelles fien
pagades.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da.ca.
1.
Tem Senyor com lo treforer de
la voftra ciutat de Valencia haja
confignat a les viles de Morella,
Caftello,Vilareal, e Burriana, e a
altres del dit regne certes quan ,
titats quels erendegudes hauedores de moffen
Honorat loan Clauari per lo braç Militar de la
tatcha del feruey de les corts per voftra Mage.
ftat celebrades en lo any. M. D. xxxiij . y les
dites viles no hajen pogut cobrar de aquell fis
no molt poca quantitat , perço que diu lo clas
uari que no te diners de la claueria, y axi de
prouifio del Real confell de voftra Mageftat
en lo dit regne fiaeftat comptat, e nos troben
pecunies pera poderfe pagar , y dites quanti
tats fe hajen de pagarper los del braç Militar
a fique cumplen la porcio que del feruey losto,
ca. Perço lo braç Real humilment fupplica
voftra Mageftat fia de ſa merce manar als tat,
chadors deles dites corts que regoneguda per
Fo.C.
ells la tatcha del dit braç Militar augmenten
aquella enles perfones del dit braç Militar en
tanta quantitat que baſte a la porcio quels toca,
e cap del dit feruey affi que de aquella les dites
viles puguen effer fatiffetes del als es eftat con,
fignat . Plau a fa Mageftat. Maius vic.
? Commiſsio al locti
nent general que conega fi lo fou pas
gat per la vila de Caftello a certs fol
dats en temps de la germania deu ef
fer admes per liquit.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da.ca.
I.
Tem Senyor com la voſtra vila
de Caftello al temps de la redus
Etio dels agermanats del vostre
regne de Valencia per reduhira
la obediencia de voftra Mage
ftat los agermanats dela vila de Moruedre tras
mete al camp que lo illuftre Duch de Sogorb ,
e moffen laume Ferrer loctinent de general go
uernador en lo dit regne tenien noranta quas
tre homens , los quals feruiren per temps de
hun mes, als quals paga la dita vila trecentes
tretze liures dos fous. E per temps de hun als
tre mes tingue en lo dit camp y exercit cin
quanta huyt homens, als quals paga docentes
tres liures quinze fous. E per reduhir los agers
manats de la vostra ciutat de Xatiua a la obes
diencia de voftra Mageftattrametes , e tingues
en lo camp, y exercit que contra aquells fetins
gue cinquanta fet homens, als quals pertemps
de hun mes, ofis dies que ftigueren per feruey
de voftra Mageftat la dita vila paga docentes
vint yfet liures tres fous.Yper los examinadors
de greuges de voftra Mageftat de les corts per
voftra Mageftat celebrades en lo any M. D.
xxxiij. fonch prouchit effer pagades totes les
defpefes que ferien eftades fetes per les vni
uerfitats Reals en les dites reductions de la dis
ta germania aquelles que conftarien per cers
tificacio del meftre Racional de la vostra cius
tat, e regnede Valencia. Y pofantfe lo compte
de dites defpefes en poder de aquell per part
de la dita vila , lo dit meftre Racional pofa
en aquell tants dubtes per hon fe fobreſegue
en dit compte , y axi voftra Mageftat en les
corts vltimament celebrades a fupplicacio
del Sindich de la dita vila prouchi que fos
Nn iin manat
 Fori
manant al dit meſtre racional a tots dubtes cef
fants als quals vra Mag. fupplia informat de la
veritat co la dita gent hauiaferuit, clogues dits
coptes y donas y liuras certificacio a la dita vis
la de les dites defpefes , la qual prouifio preſenta
da al dit meftre Racional james la dita vila ha
obtes la dita certificacio per hon la dita vila res
fta fens cobrar dites defpefes co la dita vila haja
feruit a vra Mag.ab dita gent y aqlla fia eftada
pagada per la dita vila deles dites quantitats,les
quals acumulades prenen fumma de fetcentes
quaranta y quatre liures, efia de rahoq ağlles co
bre de via Mag. Perço lo dit braç Real humil,
ment fupplica voftra Mageftat ſia de fa merce
manar pagar dites quantitats y donar ağlles per
liquides y effer feta cõfignació a la dita vila del
terç del feruey dels agreujats. Que lo illu
ftriffimo Duch don Ferrando eſſent en Valens
cia ho veja y proueheixca. Maius vic.
Remeta jufticia fa Mage
ftat la queftio q es fobrelo tancar la cequia
Real ques prenpera la Albufera.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da, ca.
I.
Tem Senyor com la vostra ces
quiaReal la qual pren aygua del
açut de la voftra vila de Čullera
que efta en lo Riu de Xuquer
fonch feta tan folament per obs
de focorrer a les neceffitats de la voftra Albu,
fera Reales a faber en temps que la dita Albu
fera tingues neceffitat de aygua la pogueffen
pendre del dit riu de Xuquer per la dita cequia
pera q la dita Albufera fos focorreguda de ay,
gua,c no p ninguna altra caufa, ni neceffitat, ep
la dita raho toftemps la boca, o cano de la dita
cequia es eftada tancada fino en temps que la di
ta Albufera tenia neceffitat de aygua , a caufa q
per la neceffitat de aquella fonch feta la dita ces
quia Ecom Senyorde poch temps ença alguns
particulars clandeftinamet , e amagada, e a hora
acaptada alcen les pofts de la boca, o cano de la
dita cequia pera que puguen pendre aygua per
ağlla pera regar les terres, e poffeffions, engran
dan, e prejuhi de voſtra Mageftat, e de voſtre
Real patrimoni, ede la dita vila,de hon conuin
gue a la dita voſtra vila de Cullera fupplicar
al Excellentiffimo Duch don Ferrando de A,
rago loctinent general en lo dit regne manas
4 perço
Valentie
prouchir la dita boca, o cano de la dita cequia
fos tencada ab pedra, e argamaffa offerint fe
la dita vila , e o lo Sindich de aquella de fer dis
ta clauſura, e obrir aquella tota hora, e quant
la dita Albufera tingues neceffitat de effer fo
correguda de aygua per la dita cequia a deſpe
fes de la dita vila. E per lo dit loctinent gene
ral ab deliberacio dels doctors del Realcons
fellfonch prouchit que la dita boca, o cano de
la dita cequia fos tancada ab pedra y argamaf
fa feta primerament obligacio per lo Sindich
de la dita vila de tancar, e obrir dit cano, o bos
ca de dita cequia a deſpeſes de dita vila tota
hora que la dita Albufera tingues neceffitat de
effer focorreguda de aygua per la dita cequia:
la qual Real prouifio fonch feta a nou dies del
mes de Dehembre del any. M. D. trenta
huyt.E jatfia que lo Sindich de la dita vila haja
fet la dita obligacio , la dita Real prouifio fins
a huy no es eſtada executada. Perço lo braç
del dit regne a voftra Mageftat
fia mercede aquella ab acte de la prefent cort
prouchir y manar la dita boca, ocano de la dis
ta cequia effer tencada, e la dita Real prouifio
effer executada fens mora, e dilacio alguna, e
fi,e fegons per la dita Real prouifio efta proues
hit. Manant al dit loctinent general faça tan
car dita cequia, e execute dita prouifio Real.
Mana fa Mageftat que com en aço haja litis
pendencia ques faça jufticia. Maius vic.
2
Ques obferue lo pri
uilegipretes per la ciutat de Álacant
fobre la paga del maridatge , corona
cio,y nou regiment.
¶Idem Imperator,Rex Hiſpanie. Da. ca.
I.
Tem Senyor com ab priuilegi
per lo alt Rey en Marti a la ciu
tat de Alacant atorgat fegons
28 confta ab dit priuilegi del qual fa
Real oftenfio a voftra Mageftat
fia ftat concedit, e atorgat a la ciutat que no fos
tenguda pagar per qualfeuol maridatge , corona
cio, o nou regimet fino cent florins tan folamet,
e fefdeue moltes voltes que los officials de vra
Mageftat quevan a collectar dites impoficions
odrets intenten fer pagar mes de la dita fumma
de cent florins lo que es contra la mente del dit
priuilegi,e libertats de dita ciutat. Suppliquen
 !
in extrauaganti.
perço los braços Ecclefiaftich, e Real voftra
Mageftat,fia merce de aquella ab acte dela pre
fent cort confermar dit priuilegi a la dita ciutat
de Alacant, e en quant menefter fia de nou ator
gara aqlla dit priuilegi del Rey en Marti per
maior corroboracio de aquells,e de la dita ciu
tat de Alacant. Que fe obferue lo priuile
gileuats tots abufos. Maius vic.
Abilitacio de la filla
de moffen laume Philibert.
Idem Imperator, Rex Hifpanic . Da ea.
I.
A Catholica Cefarea, e Real
Mageftat a fupplicacio, e vo
luntat dels tres braços del reg,
ne de Valencia reſidents enla
prefentcortabilita, elegitima a
Dorotea Frácifca Philibert filla de moifen lau
me Benet Philibert caualler:la qual es ftada pro
creada effent aquell cafat de dona per lo fem,
blant cafada ,pera que puga fuccehir axi per via
de teftament com ab inteftat, com encara per
via de donacio,o donacions , com encara per als
tra qualfeuol via, forma, emanera en los bens
del dit fon pare moffen laume Benet Philibert,
e mare de aquella, puix no fien bens, los quals
aquells tinguen vinclats. Eaxi matex lalegi
tima,eabilita pera totes altres qualfeuol cofes,
conceffions , priuilegis , immunitats : axi com fi
fos nada , e procreada de legitim, e carnal matri,
moni, en tal manera que fe alegre de tot lo que
fe alegren, e gozen los qui fon nats legitims, ena
turals, ede legitim y carnal matrimoni no obs
ftants qualfeuol ley, oleys,fur,o furs, pracmatis
ques,e priuilegis cotra aço difponents : als quals
equalfeuol de aquells de ſa certa ſciencia, elibes
ra poteftat abfoluta legibus de voluntatde la di
ta cortderoga en lo prefentcars. E fenyaladas
ment al fur fete del Rey en laume Rubrica
de aquells als quals les heretats fon toltes axi
com a perfones indignes,lo qual comença . Lo
fill que fera procreat, &c. Volent, e difponent.
que enrefpecte dela prefentlegitimacio los dits
furs,priuilegis,actes de cort, e leys fia tot hagut
per no fet,reftants empero los dits furs,eleys en
altres cafos en tota fa força , e valor. E vol,e mas
na que li fia expedit hun Real priuilegi larga
ment ab totes les claufules oportunes, e neceffa
ries. Plau a fa Mageftat.
Fo. cj,
Abilitacio de Glaudo
Grillet.
Idem Imperator, Rex Hifpanic. Da.ca.
S. C. C. R. M.
Er quant Glaudo Grillet es ca
fat habita y efta en la ciutat de
Valencia, y la voluntat de aqll
es continuar de cftar en aquella
per les cauſes, e rahons a ell ben
viites, los tres braços del regne de Valencia
han tengut per be de abilitar aquell com a pro
pri natural de dita ciutat y regne. Suppliquen
perço los dits tres braços a voftra Mageftat,
puix aquells expreffament hi confenten fia mer
cede aquella abilitar la perfona del dit Glaudo
Grillet refident en la dita ciutat de Valencia , en
axi que lo dit Glaudo Grillet de aci auant ſia
tengut, hagut, e reputat per natural, e originari,
e domiciliat de dita ciutat, e regne de Valencia ,
y ques alegre,puxa y deja alegrar de totes les
franquees,priuilegis , immunitats , elibertats que
los altres naturals de la dita ciutat, e regne de
Valencia fe poden y deuen alegrar,furs y priui
legis locontrari difponents en res no obftants.
Manant fer la fobredita fupplicacio infertada en
lo proces de la prefent cort.Plau a faMageftat.
Abilitacio del Excel
lentiffimo Duch don Ferrando de
Arago.
Idem Imperator,Rex Hifpanie. Da. ca.
S. C. C.R.M.eg
ObraçMilitar del voftre regne de
Valencia conuocat en corts gene
rals que voftra Mageftat celebra
en la prefent vila de Monço als re
gnes de Arago, Valencia ,y principat de Catha
lunya fupplica a voftraMageftat q liplacia abis
litar la perfona del Excellentiffimo Duch don
Ferrando de Arago, en axi que de huy auant fia
tengut, e reputat com a originari, e natural de la
dita ciutat,e regne deValencia,e hun dels Mili
tars del dit braç Militarcom qualfeuol altre Mi
litar,his alegre y puga alegrarde totes les fran
Na v
quees
 Fori
quees,gracies ,perrogatiues , immunitats , libers
tats, priuilegis, efauors als ditsoriginaris Mili.
tars del dit regne atorgades hispoden y deuen
alegrarqlfeuol altres militars del dit regne.Epu
ga entrar, e entre enlo dit braç Militar , e votar
enaqll,e diffentirfi, e fegons qualfeuol altre oris
ginari ynatural del dit regne pot, e esacoftumat
fer, furs, e priuilegis lo contrari difponents en res
no obſtants.Plau a fa Mageſtat.
Abilitacio de donBer
nardino de Cardenes Duch de Maqueda.
IdemImperator, Rex Hifpanic. Da . ca.
Sa. Ca. Ce. Rc. Ma.
Obraç Militar del voſtre reg
ne de Valecia couocat en corts
generals que voftra Mageftat
celebra enla pfent vila de Mon
ço als regnes de Arago, Valen
cia yprincipat de Cathalunya fupplica a voftra
Mageftat que liplacia abilitar la perfona del ils
luftre don Bernardino de Cardenes Duch de
Maqueda , eMarques de Elg, en axi que de huy
auant fia tengut,e reputat com a originari,e nas
tural de la dita ciutat, e regnede Valencia , e vn
dels Militars del dit braç Militar com qualfe
uol altre Militar , es alegre, e puga alegrar de to
tes les franquefes,gracies, prerogatiues, immu ♦
nitats,priuilegis,e fauors als dits originaris, cMi
litars del dit regne.Y puga entrar y entre en lo
dit braç Militar y votar en aquelly diſſentir fi,
elegons qualfeuol altre originari, e natural del
dit regne pot, e es acoftumat fer, furs, e priuiles
gis lo cotrari difponents en res no obftant. Plau
a fa Mageftat.
Abilitacio de don Pe
dro Puerto Carrero de Ceruato.
Idem Imperator, Rex Hifpanie. Da, ca.
Sa. Ca. Ce. Re. Ma.
Obraç militar del vostre regne
de Valencia conuocat en corts
generals, que voftra Mageftat
celebra enla prefent vila deMon
iço als regnes de Arago, Valen
cia, y principat de Cathalunya, fupplica a vos
Valentie
ftraMageftat queli placia abilitar la perfona del
noble don Pedro Puerto Carrero de Ceruato,
de quien ſe dize ſer Antella, en axi que de huy
en auantfia tengut, e reputat com a originari, c
natural de la dita ciutat y regne de Valencia, e
hun dels militarsdel dit braç militar com qual
feuol altre militar es alegre, e puga alegrar de
totes les franquees, gracies,perrogatiues, immu
nitats,libertats,priuilegis, e fauorsals dits origi
naris, e militars del dit regne atorgades, es pos
den,edeuenalegrar qualicuolaltre natural mi
litar del dit regne. E puga entrar y entre en lo
dit braç militar, e votar en aquell y diffentir ſi,e
fegons qualfeuol altreoriginari, enatural del dit
regne pot, e es acoftumat fer, furs,e priuilegis lo
contrari difponentes en res no obftants. Plau a
fa Mageftat.
La offerta..
Carolus Imperator, Rex Hifpanic. Anno.
M.D.xlij.Montiffoni.
Sao Cao Cáo Re. Ma
N molta obligacio conſti
tueixen, e pofen los Prins
ceps,Reys, e fenyors afos
fubdits, evaffalls quant as
quells abmoltavigilancia,
cura, e folicitut procuren q
entre los dits fubdits, e vaf
falls nos fufciten, e mogue fedicions, altercaciõs
e mouiments , per los quals fe fegueix,c acoſtu
ma deſeguir lo excidi, eperdicio de aquells. Y
axi matex que aquells fien defenfats, eno mals
tractats dels enemichs ,e vixquen , epuixêviure
en pau,repos,tranquilitat , e jufticia, e en la relis
gio Chriftiana,per feguirfede ditescofes lo to
tal benefici , conferuacio y augment de aquells
( Dihenho per tant los tres braços de la cort ge
neral del voftre regne de Valencia ) que co per
la propoficio per voftra Cefarea Mageftat feta
en lo principi de la celebracio de les prefents ges
nerals corts als regnicoles dels regnes de Aras
go,Valencia, y principat de Cathalunya , hajen
vift los grans treballs, efatigues que ab ſumma
diligencia, vigilancia, e folicitutvoftra Mage.
ftat ha foftengut per lo benefici, e cõferuacio de
fos regnes, efubdits, e vaffalls, no perdonanta
nengun treball,ni perill fa Imperial perfona, ans
anant .
 Fo. cij .
in extrauaganti .

anant pfonalment en Fladres per affentar, reme tinuant lo que aquells, efos anteceffors han fet
diar, e quietar los dits fos eftats,e feñories deFla per la innata fidelitat que toftemps han tengut a
dres.Eaxi mateix en donar orde en les cofes de voftra Mageftat, ca la Real corona, jatfia aliàs

la fe y religio Chriftiana.E norefmenys enlofo no foffen tenguts de fer lo feruey, do, e fubuen,
corro y ayuda que lo imperi deuia fer pera la re cio dauall fcrits. No refmenys emperofots ex

fiftencia , e defenfio contra lo perfido Turch, ene preffa faluctat, e proteftacio qp la prefent offer
mich de la Sancta fe Catholica, per que aquell ta no fia, ni puixa effer fet ni caufat prejuhi als
no pogues infeftar los dits fos eftats, e fenyories gu ni derogacio als furs y priuilegis,vfos ybons
evaffalls de aquell, e a aqueftos fos regnes, ni fer coftums del dit voftre regne de Valencia, ni en

dany algu en aquells.Eper lo femblant en apres lo efdeuenidor puxa effertret a vs y confequen

en fer vna groffa armada ab moltes y grans de cia,ans los dits furs y priuilegis reften faluos , cil

fpefes,
perpaffar perfonalment en Alger, co paf lefos ab tota integritat,y ab expreffa encara pro

fa ,per leuar als enemichs de la Sancta fe Catho teftacio fi vra Mageftat atorgara los furs , actes

lica la força que tenien, e tenen en aquelle eſcu de cort, e cofes que fonftats concordats abağlla

far los grans, c intollerables danys que continua en les prefents corts, en aquesta manera, e no en
ment fan en les mars, e en les terres maritimes, altra voluntariament offiren a voftra Mageftat

e fenyaladament del dit voftre regne de Valens Cent y deu milia liures moneda reals deValens
cia,lo que poguera fer fino permetera noftre Se cia,ço es les cent milia liures pera voftra Mage

nyor Deu le impedis per lo temporal, e fortuna ftat, e les deu milia liures per als treballants axi

dela marques fegui, deixant ho voftra Mages dels officials Reals com de la dita cort pagados

ftat pera altre temps com tenen y confien, e fpes res, e exigidores en la formafeguent. Es a faber
ren los dits tres braços que ab tot effecte ho que per los dits tres braços, coper les perfones
faray effectuara. E effent fen tornat en Eſpa , enla prefent cort refidents reprefentants aquells

nya ab fumma diligencia hauer entes axi en pro fia feta electio de perfones dels dits tres braços

uchir q les galeres deEfpanya anaffen a la guars refidets enla prefent vila de Monço en lo nume
da de les mars,e terres maritimes deftos fos res ro qals dits braços parexera, les quals tinguen
gnes,per que los dits Moros enemichs dela San y special carrech ab affiften
ple,e baftantpoder ,

ta fe Catholica no pogueffen fer dany algu en cia y prefencia dels deputats del dit gñal , e de
aquells , co encara en vifitar les fronteres de Na moffen loan Frances Benauent, e de don Balta

uarra,c Perpinya, e prouchir aquells com conue zar Mafco, Affeffor, e Sindich del dit general

nia pera la defenfio deftos fos regnes, y delspos fieffer hi volran, o fens ells,o qualfeuol altre de

blats en aquells, de manera que les empreses q aquells en les hores affignades pera mirar y res
algunes perfones attemptauen de fer per offens gonexer les facultats del dit general fens conuo

drea fos fubdits, evaffalls nos pogueffen fer, ni car los dits deputats, ne altraperfona alguna de
effectuar. E finalment en conuocar les prefents poder regonexer les facultats, e forces del dit ge

corts per donar orde en lo qconuenia al feruey neral,rendes, epecunies de aqll, e de pendre jura
de noftre Senyor, ca la bona adminiſtracio dela ment al fcriua del dit general, e cõpellir aquell

jufticia, redreç, e gouern de aquella en eftos fos ablosremeys quels parexera,pera que done,ma

regnes, e fenyaladamet en lodit voftre regnede nifefte, eliure tots los libres, actes, e prouifions

fegons q en la dita propoficio es mes

Valencia , del dit general q fien neceffaris pa la claricia de
largament cotengut,y es eftatabeffecte fet per les dites rendes, e pecunies que fien degudes al

voltra Mageftat, en les quals cofes vltra dels dit general, eperatot ço,equant fia neceffari per

grans treballs que ha foftenguts fa Imperialper hauer fe noticia de les facultats del dit general, c

fona ha fet moltes, grans, e intollerables defpes les dites perfones no puxen effer impedides , ni
fes, y fen fperen en lo fdeuenidor de fer molts perturbades per los dits deputats, ne altres pers

majors,per honper correſpondre en alguna ma fones, en axi que fet lo dit examen perles dites

nera a tan fenyalats, e importants actes fets per perfones ab la affiſtencia dels diputats Affeffor
vfa Mageftat en tan gran benefici, e conferuas y Sindich del dit general, o fens aqlls, com dit

cio dels dits fos regnes, c fenyaladament del dit es,fia feta relacio per aquells a les perfones dels

vře regne de Valencia, epoblats en aquelle res dits tres braços reſidents en les prefents corts,

dundants en tant feruey de noftre Senyor Deu que conuocades fe trobaran en la dita ciutat de

e dela religio Chriftiana,los dits tresbraços con Valencia del que trobat hauran en lo dit gene
Nn vj ral,
 Fori
ral, y abdeliberacio de les dites perfones dels
ditstres braços concordantment feta fe prenga
aquella quantitat que comodamet fe pora pen
dre, traure, exigir,e cobrar dels dits deutes y pe
cunies del dit general : e no refmenys fe carres
gue fobre aquell lo q concordantment fera des
liberat per les dites perfones dels dits tres bras
ços quecomodamet fe pora carregar fobre los
drets del dit general: haguda toftemps confide
racio a la conferuacio del dit general, axi en lo
dit carregamet com en la quantitat que ſera de
liberat fe prenga dels dits deutes del dit genes
ral, e al benetici, e conferuacio del dit regne, e
habitadors de aquell, de la qual quantitat ques
haura dels dits deutes, e carregaments de cens
fals fe hajen de pagar les deu milia liures als tre
ballants dels officials dels dits tres braços , e de
voftra Mageftat, o de qualfeuol altra quantitat
que mes promptament fe pora exigir, chauer:
als quals dits officials Reals fia donada la part
acoftumada donar de les dites deu milia liures,
e la reftant quantitat q reſtara de les cent y deu
milia liures lia pagada per via de tatcha vniuer
fal repartidora entre tots los fingulars dels dits
tres braços ſeruada tota egualtat entre aquells,
e per aquella millor via, forma e manera q mes
comodamentpagar fe pora ,y als tatchadors fe
ra benvift. Les quals perfones que per los dits
tres braços fon eftades eletes pera examinar les
forces e facultats del dit gñal fon les feguents.
Per lo braç Ecclefiaftich don Miquel de Ribe
lles,don loan Canoguera , moffen Frances Pes
rez, moffen Frances Oliuer prior de Tortofa,
don loan de Cardona, moffen Pere Bou , Frare
Miquel Pedros prior de Sanct Bernat, e frare
Notre Daffio . Eper lo braç Militar don San,
cho de Cardona almirant de Arago, en Hono
rat loan , don Alonſo Vilaragut, en Luys Vi
dal olim Cifre, don Benet Vallterra, en Sebas
ftia Antift,don Alonfo de AragoDuch de So,
gorb, en Diego de Baeça major. E per lo braç
Real Guillem Ramon çahera, en Baltazar Gra
nulles , micer Dimas de Aguilar, micer Cofme
Abbat per la ciutat de Valencia, loan Batiſte
Gallach, micer Thomas Pafcual, laume Cli
ment, en Frances Mafcarellper les ciutats, e vi.
les Reals, les quals perfones tinguen poder de
fubdelegar altres perfones en loch de aquells.
Idem.
Valentie
Tem Senyor que la dita tatcha
fia feta per los officials Reals, y
per los tatchadors de tota la dita
cort, o ples perfones eletesp los
dits tatchadors dels dits tres bra
ços, los quals dits tatchadors fon los feguents.
Primo pvoftra Mageftat lo doctor micer Mi
quel May vicicanceller, don Enrrich de Tole
do theforer general , lo futuro regent la cancelle
ria de Valencia, don Luys Ferrer loctinent de
Gouernadorgeneral,lo meftre Racional deVa
lencia, lo Balle general de Valecia, moffen Mas
rrades loctinent de theforer general,lo aduocat
fiſcal de Valencia , e micer Nofre Vrgelles res
gent de affefforde balle general. E per lo braç
Ecclefiaftich micer loan de Gays vicari genes
ral de Valencia , don loan Canoguera comanas
dor de Caſtellfabib, don Miquel Angel de Ri
belles,moflen Frances Perez,moffen Francifco
Oliuerprior de la Seu de Tortofa, don loan de
Cardonacomanador de Santiago , moffen Pes
re Bou comanador de fant loande Hierofoly
mita, frare Andreu Soliuella monje de Valldi
gna, frare Nofre Daffio monje de Poblet,frare
Miquel Pedros priorde fant Bernat de Valen
cia, frare Diego de Herrera monje de Vall de
Chriſt,frare loan Barbera monje de Benifaça,
e don Chriftofol Pardo dela Cafta procurador
de frare Anthoni Cejudo prior de Calatraua , fi
aquell dit prior ſera viu . Eper lo braç Militar
don loan de Moncada Compte de Aytona,
en Luys loan Torrelles, don Benet Vallterra,
moffen Baltazar Steue,don Sancho de Cardos
na almirant de Arago, moſſen Andreu de la
Tonda,don laume Dixar, en Diego de Bacça
menor, don Hieronym de Caſtellui , en Sebas
ftia Gombau,don Hieronym Tallada, en Hos
norat Benet loan,don Pedro del Mila, moffen
Frances loan Boncõpte, don Ramon Ladron,
en Perot loan Ciffre, don Pedro Tallada, en
Frances Luys Martinez , don Profpero de Cas
ftro, en Alofo Santangel,do Saubat de Huart,
en Benito Cauallos,don Balthazar Maſco, e
Hieronym Torrelles, don Luys Vich.moffen
Frances Bernat, don Pedro loan, en Sebaſtia
Santes Creus, don Pedro de Borja , enNicho
lau Luqui,don Manuel Lançol, en Eximen Pe
rez Sagra, don Giner de Perellos, moffen loan
Alegre, don Gafpar Centelles, en Alexandre
del Vado, don Francifco Ladro Vizconte de
Chelua, en laume Bou. Eper lobraç Real, en
Guillem Ramon çahèra, en Nicholau Simeon
Vernegal,

in extrauaganti.
Vernegal,en IoanHieronym Gil,enNofre La
zer Enyego , en Balthazar Granulles , miçer Dis
mas de Aguilar, micer Cofme Abbat , cn Tho,
mas Dafsio Sindich ,en Miquel Hieronym Be
renguer, en Francifco March. Per la ciutat de
Valencia ,en Ioan Batifte Gallach , en Genis Vi
lafranca , micer Thomas Pafcual , Luys Maça ,
na ,Frances loan bernabeu , Miquel Feliu, Ras
phaelMarti deViciana ,Miquel loan dela Foz,
loan Yuanyes , e Berthomeu Mayques per les
ciutats , e viles Reals : los quals dits tatchadors
hajen, e tinguen ple, e baſtant poder de fer la dis
ta tatcha per mans, o per aquella via, forma, y
manera que als dits tatchadors millor aparra ,
feruada tota egualtat . En axi que tot lo que per
aquells fera fet fia affi com fera proueyt execu
tat y deduyt a effecte, e deguda execucio , tota
excepcio , e raho en contrari a part pofades : la
qualdita tatcha fe fa, e ab tot effecte ſia feta fis
mefos ans de la primera paga de la dita tatcha ,
los als dits tatchadors tinguen , e hajen axi mas
teix poder de conexer de les contencions , e dus
btes que infurtiran per raho dela dita tatcha axi
filos que feran tatchats deuen pagar aquella ,
no,en tot,o en part, o aliàs per qualfeuol caufa,
eraho,e deſcidir, e determenar les dites qſtions
infurtidores per raho de la dita tatcha.E no refs
menys dits tatchadors tinguen poder de elegir
en cars de mort de algu dels dits clauaris ,o com
ptadors ,a vacacio del offici de aquells hun altre
clauari , o comptador de les perfones que hauran
refidit en les preſents corts, los quals clauari , o
clauaris, comptador , o comptadors que feran
elets enlo dit cars,tinguen aquell poder, eaucto
ritat que tenen los clauaris que fon elets per los
tres braços ,e per voftra Mageftat acceptats , ap
probats , e auctorizats en les corts, evoftra Mas
geftat cõferma la electio que es cftada feta per
To braç Ecclefiaftich de la perfona de don Mis
quel Angel de Ribelles en clauari,per mort de
don Hieronym de Ribelles germa de aquell ğ
fonch elet en altre dels clauaris del dit braç Ec
clefiaftich per les corts del any trenta ſet. Y la
electio de clauari feta per lo braç Militarde la
perfona de Luys Vidal olim Ciffre per mort, c
en loch de moffen Frances Ioan Pertufa altre
dels Clauaris elets en les vltimes corts celebras
des en la prefent vila de Monço , e que dits clas
uaris tinguen lo mateix poder q los altres clas
uaris de les dites corts del dit any trenta ſet tes
nien y adaquells es eftat donat , haguda per re
uocada qualfeuol electio de clauari feta en la
Fo, ciij.
ciutat de Valencia per lo capitol y perfones del
braç Eccleſiaſtich.
Idem.
Tem Senyor los dits tres braços
fan clauaris, e rebedors qui tin
guen, ereben, e conferuen , e exe
geixquen les pecunies de la dita
tatcha, e diftribuheixquen :aque ,
lles als quals vfa Mag. ctota la cort done fon
poder, loch,e veus: es a faber per lo braç Eccles
fiaftich, don Miquel de Ribelles, e don loan
Canoguera. E per lo braç Militar lo illuſtriſſı,
mo Duch de Sogorb, moffen Miquel Hicro
nym Anglefola, don Alonfo deVilaragut, e en
Diego de Bacça major. Ep lo braç Real Gui
llem Ramon çahera, Baltazar Granulles claua
ri rebedor, micer DimasdeAguilar, micer Cof
me Abbat,Thomas Dafsio Sindich per la ciu
tat de Valencia,Nofre benauent rebedordella
lo riu de Xuquer, Raphael Marti de viciana re
bedor deçalo riu de Xuquer comprefa la vila
de Algezira,Frances Ioan Bernabeu, Bertho,
meu Mayques, e Matheu Febrer per les ciu
tats, e viles Reals. E que los dits clauaris li
uren les quantitats q fe hauran de pagar avo
ftra Mageftat del dit ferpey al theforer general
de voftra Mageftat, aadaquella qui voftra Ma
geftat manara fien liurades. E que ningun dels
dits clauaris axi de les corts paffades com de
les preſents per la quantitat de la dita tatcha ğs
haura rebut per aqll, o altre per aquell, no puxa
effer guiat, ni alegrarfe de guiatge algu q li fos
atorgat,axi per voftra Mageftat com per lo los
Etinent general, o altres qualfeuol officials : ans
no obftant aqll puxa effer executat com en fets
Realsy fifcals per la dita quantitat que haura
rebut. E queaquells dits clauaris ans del exerci
ci de dits officis donen y hajen de donar bones
у fufficients fermãces a coneguda dels compta
dorsdels dits tres braços refpectiuament.
Idem .
Tem Senyor que los dits clauaris,
log e cafcu de aquells pera exercir, e
executar dit ſon offici hajen poder
e juriſdictio fufficient y baſtant de
vosfenyor per acte de la prefent cort pera pros
uchir que fien fetes execucions contra los recus
fants, e no volents pagar lo que feran tatchats , e
a lur offici no volran obtemperar, en axi que lo
que
 Fori
que peraquells fera prouchit, e manat fia execu
tat per qualfeuol porter,o porters, o commiſſa ,
ris.Eli meſter ſera hauery tenir auxili del locti
nent general, o portant veus de gouernador del
dit regne de Valencia , o de altres qualfeuol offi
cials del dit regne los fia, e hajade effer donat
als quals no puxa effer contradit fots grans pc
ncs.
Idem .
Tem que los dits clauaris fien ten.
guts donar compte y raho del que
rebran , e pagaran: lo qual compte
200 donen als ohidors decompte clets
per los dits tres braços: los quals dits coptadors
tinguen poderde exigir dits comptes, e compe
Ilir dits clauaris de hauer los de donar dit coms
pte ab los remeyspenals,o aliàs com los parexe
ra. E axi mateix de abfolrey diffinir aquells, los
quals dits comptadors fon los feguents . Per lo
braç Ecclefiaftich micer loan de Gays, e don
Joan de Cardona . Per lo braç Militar don Gas
fpar Centelles, en Sebaftia Antift, don Hyero
nym de Beamont, e en Honorat loan. Eper lo
braç Realper la ciutat deValencia Berthomeu
Marti, Hicronym Blay, Pere Benet Capofa,
Miquel Luys Garcia, laume Benet Eximeno
Gafpar de Sanct Pere, Nofre Capena fotfin
dich, Frances Luys Daffio Sindich, e Miquel
Joan Dalmau . Eper les ciutats, eviles Reals
Pere Auella, Miquel Tarrago, loan Bellot, Pe
reGil, Frances Cabrera , Chriftofol Fenollar,
Miquel loan Martinez , Frances Mafcarell, e
Matheu Febrer.
Idem.
Tem Senyor que la quantitat que fe
ha de carregar a cenfal fobre los drets
1
del general,fi alguna fencarregara,fia
repartida entre los treballants dels braços que
tenen offici de la cort.
Idem.
Tem Senyor confiderada la gran ♦
diffima deftructio del dit regne, e la
pobrea dels habitats en aqil a caufa
de les calamitats paffades , vra Mas
geftat tinga perbe que la quantitat que fe ha
depagar p tatcha fe pague, e haja de pagar per
Valentie
aquell temps que comodament fe puxa pagar,
lo qual fia per temps de fis anys coptadors del
primer de Giner delany mil cinchcents quaran
ta fis en auant en lo qual fencix lo darrer feruey
de les corts paffades.
1
Idem.
Tem Senyor que en cars ques carregas
quantitat alguna fobre los drets del dit
general fia donat per voftra Mageftat y
I
per la cort pley bastant poder als depus
tats del dit general de fer dits carregaments ab
totes les claufules, incidents, e dependents, anne
xes , e connexes , e aquells en qualfeuol manera
tocants axi com ab lo prefent acte de cort los
dona.
Idem.
Tem Senyor que durant lo temps
qle ha de pagar lo feruey e offerta a
voftra Mage. en les prefents corts,
no puxen effer demanats per voftra
Mageftat altre feruey, o ferueys als regnicols
del dit regne,
Idem.
Tem Senyor los officials de la prefent
cort, ço es tractadors , examinadors de
greuges, tatchadors,clauaris, e coptadors
I
encara que tinguen dos officis, o mes no
puxen hauer fino va falari per raho, e caufa de
dits officis.
Idem.
Tem Senyor la dita offerta fan en
efta forma , ço es qtotes les fobredi
tes coles, e fengles de aquelles en as
quella contengudes fien inuiolables
ment obferuades a la letra fens fubintellecte al
gu planament y a fa enteniment ſens interpre
tacio,e glofa alguna, e fi interpretacio alguna fe
hagues de fer facen, e hajen de fer aquella de pa
raula dos dels officials Realsde vfaMag.e dos
dels officials Ecclefiaftichs ,e dos dels Militars,
caltres dos dels officials del braç real elegidors
per los dits tatchadors dels dits tres braços. E
no podentſe aqlls cocertarfien elegits perforts,
les quals perfones que fe hauran de elegir fien
dels tatchadors dels dits braços .
Idem
 Fo. ciii).
in extrauaganti.

Idem . o altres legitimes cauteles , e debitoris fobre la

Tem Senyor que los greuges ditatheforeria general, e lo refiduo que reftara

fon pofats en les preſents corts fe a pagar de tots los deutes, equantitats que per
remeten a determinarpera la ciu voftra Mageftat foren donats per liquits en les

tat de Valencia per los dits proui corts paffades, e prouchits fe pagaffen de la ter

fors, e jutges de greuges dauant cera part dels ferueys offerts en les dites corts, e

los quals fe puxen axi matex pofar en la ciutat les quantitats que foren, e feran declarades axt

qualfeuolgreuges, los quals dits greuges axi po mateix plos examinadors , e jutges de greuges

fats com pofadors en la dita ciutat dauant los de les dites corts paffades , e preſents , e les quan

prouifors , e jutges de greuges fe hajen de cone , titats preftades, c defpefes fetes perraho dela ſe

xer,examinar, e declarar dins fis mefos compta , rra de Spadan, e germania , e fenyaladament a

dors paffats quinze dies apres que lo illuftriffi qlls onze milia ducats q per la fabrica de murs,
modon Ferrando de Arago loctinent general yvalls foren empreftades avoftraMageftat per

devoftra Mag en lo dit regne fera tornat deles la reductio de la ſerra de Spadan , e o lo q reftas

preſents corts ala ciutat deValencia, e q los dits ra a pagar de aĝlls . E axi mateix aquelles cinch

jutges, e prouifors de greuges hajen de jurar en centes liures que lo capitol de la Seu de Valens

poder del dit loctinent general de ajuftarſe tres cia en lo temps de les reuolucions populars de
dies de cada femana en la confraria de fent la germania del dit regne empreftaren a la regia

laume de la dita ciutat pera examinar, prouchir cort ab lo interes degut per raho de aquelles.

y declarar en los dits greuges en la hora , e horas E les trefcentes noranta tres liures que en lo dit

ques concordaran , en les quals los quis trobaran temps les persones del braç Ecclefiaftich preſta

preſents puix ni haja dels officials nomenats en ren a la regia cort. Eaxi mateix les quatrecens

jutges per vfa Mageftat ,e dels dits tres braços tes liures que lo dit braç Ecclefiaftich empresta

puixen,e tinguen poder de prouehir, e declarar per la reductio de la ferra de Spadan : les quals
los dits greuges no obftant la abſencia dels al quantitats, eo lo ques pora pagar de aquelles fe

tres.E lo que per aquells fera declarat fia hagut paguen de la tercera part del feruey de les corts

etinga execucio neceffaria, e que voftra Mage del any mil cinchcents trenta fet, e de les pres

ftat, e qualfeuol dels feus officials a qui pertanga fents corts ,e la quãtitat que reftara a pagar dels

ala fola oftenfio de tal fentencia donada per los quatorze milia ducats que per la generalitat,
ditsjutges, e prouifors de greuges hajen de dos regne de Valencia foren empreftats a voſtra

nar letres executories , donant los voftra Mage Mageftat, e lo que reſta a pagar deles mil liures

ftat, e la cort tot aquell poder que en femblant de les quals voftraMageftat feu gracia y merce

cars es acoftumat donar . E fi durant lo dit teps a dona Magdalena Claramunt y de Tolza. Y
dels dits fis mefos nos declaras enlos dits greu axi mateix lo que refta a pagar dels dos milia y
ge,ogreuges , oenalgu de aquellsfien faluos los treſcents ducats que per voſtra Mag. ſon eſtats

drets a la part en lo greuge del qual no ſera des promefos pera fubuencio del refcat dels particu
lars de les viles Reals. Eaxi mateix los deutes
clarat pera les altres corts.
de la regia cort que feran verificats. Y los mil

Idem. ducats dels quals voftra Mageftat feu gracia a

la vila de Bocayrent ,y lo que refta a pagar a la

Tem Senyor q vintmilia trefcen vila de Penaguila, e que fia donat poder, e facul

tes trentatres liures fis fous , chuyt tat al loctinent general de voftra Mageftat en
diners deles ditesCent milia liures lo dit regne que enfemps ab vna perfona de ca
del dit feruey offerta fa Mageftat da braç que fera cleta per los tatchadors dels

hajen deferuir y effer conuertides en fatiffer als dits braços faça la reparticio de la dita part fes

agreujats que feran naturals del dit regne , e per gons es acoftumat en los fobredits crehedors.
R
als deutes del dit regne q voftra Mageftat hau
Idem.
ra donats per liquits, e dona vra Mageftat per
deutes liquits ab lo prefent acte de cort los alba Tem Senyor per que lo dit feruey ab
rans del fcriua de Racio , e los deutes deles con mes proptitut le puxa fer, c effectuar ,

fignacions fetes per via Mageftat fobre la the lo qual nos pot effectuar lino viftes

foreria general dels quals conftara ab priuilegis , primerament les forces, e facultats del general
de !
 Fori Valentie
del dit regne,les quals fe han de veure en la ciu
tat de Valencia . Perço los dits tres braços fup
pliquen a vofta Mageftat fien porrogades les
preſents corts pera la ciutat de Valencia en lo
capitol de la Sglefia major de aquella, e que dis
tes corts duren fins que fien fets la dita examina
cio, e carregaments de cenfals, fi fen hauran de
fer,e la ditatatcha fia feta, e executada, e per al
temps que dits greuges fe hauran de examinar,
epera les dites cofes, e no pera altres.
¶Idem.
Tem Senyor queper aturarfe vo,
ftra Mageftat tretze milia liures de
la tercera part del dit leruey, qera
Ktrenta tres milia trefcetes trenta tres
liures fis fous, e huyt diners, les quals hauien, e
han de feruir per als agreujats, com fe ha dit def
fus,no puxa cffer fet, ne caufat prejuhi, ne dany
algu als dits tres braços, ne als particulars del dit
regne de Valencia ,ne puxa effer tret en vs y co
fequencia enlo fdeuenidor com voftra Mage
ftat fe haja aturat les dites tretze milia liures pro
hac vice tantum,per les vrgents neceffitats que
de prefent li han occorregut, etc.
Idem .
Tem Senyor que voftra Mage
ftat y lacort cometen al illuftrifs
fimo Duch don Ferrando locti
nent general en lo voftre regne
de Valencia enfemps ab micer
Marti Ponç aduocat fifcal, e patrimonial de vo
ftra Mageftat en lo dit regne, micer Nofre Vrs
gelles regent de Affeffor del dit Balle general
en lo dit regne, moffen loan de Gays vicarige,
neral, e moſſen Frances Perez altres dels dits
tatchadors del dit braç Ecclefiaftich,don Giner
de Perellos , e Honorat Benet loan fenyorde
Thousaltres delstatchadors del braç Militar,
en Guillem Ramon çahera , e Batiste Gallach
Sindich de Xatiua altres dels tatchadors del
braç Real ab confell dels aduocats dels dits tres
braços,ğ fon micer loan Fraces Benauet, micer
Jaume Benct Philibert , micer Dimas de Agui
lar, e Cofmeabbat conegue filos moneftirs de
fant Fraces dela ciutat deValecia, c altres qlfes
uol monestirs de frares, e los moneftirs de la Tri
nitat, Sancta Catherina de Sena , e dela Conces
pcio de Valecia , e de les Menoretes de Xatiua,
caltresqualfeuol moneftirsde monjes dela dita
ciutat, e regne fontenguts a contribuhir, e pas
gar en los ferueys offerts a voftra Mageftat en
lescorts paffades,prefents,y fdeuenidores ab lo
braç Ecclefiaftich , o no: als quals voftra Mages
ftat,y la cort donen ple,y baſtant poder, e aučto
ritat pera conexer de la dita caufa ques tracta , e
ofpera tractar ab los dits moneftirs, e qualfeuol
de aquells, e ferjufticia en aquella ab tots los in
cidents, e dependents de aquella. Een cars que
algun aduocat fos fofpitos a alguna de les dites
parts,ğen tal cars per lo dit illuftriffimo duch y
los altres fia elet hun altre doctor no fofpitos a
les dites parts dela mateixa qualitat , esa faber q
fia doctor refident en Valencia. E que la decla
racio en dita cauſa ſe haja de fer , e faça ab tot ef
fecte dins la ciutat de Valencia dins quatre me
fos apres que lo dit illuftriffimo Duch don Fers
rando fia arribat a la dita ciutat de Valencia.
Idem.
Tem Senyor q de la quartapart de
les dites deu milia liures ques dona
per als officials Reals treballants en
les prefents corts fien donadesy pas
gades al doctor micer Miquel May vicicancele
ler vint milia fous, cal doctor don loan Cofta
regent la cancelleria deu milia fous, e a don Mi
quel Climent protonotari huyt milia fous, ca
don Pedro Figuerola dos milia fous per los tres
balls per aquells tenguts en les prefents corts. E
los deu milia fous que reften fien repartits per
egualsparts entre los altres officials Reals.
¶Idem.
Tem Senyor fuppliquen que la pres
fent offerta,c tots los actes fahents p
aquella, e per tota la dita cort, e per
calcu dels dits tres braços , ço es Ecs
clefiaftich, Militar,y real,e fingulars de aquells
e del general de Valencia fien liurades auctenti
ques,lagellades ,eplumbades , franques del dret
de fagell, ede tots altres drets, y defpefes als
dits tres braços. Plau a fa Mageftat ator.
gar lo fagell franch, y que la forına, y regiſtre
dels furs y actes de cort fepaguen com les aco
ftumat.
Idem .
Item

in extrauaganti.
Tem Senyor que fia feta per voſtra
Mageftat abfolucio general fi, e fegõs
en femblants celebracions de corts fe
acoftuma de fer.
cio
Accepta de dita
offerta.
A Mageftat Real acces
ptant la preſent offerta , e
cofes en aquella contengu
des, excepto en la affignas
cio de la tercera part del
feruey per als agreujats, la
qual enten fer per efſta vol
ta tan folament,e que no li fia caufat prejuhi al
gu en lo fdeuenidor regracia molt aquella a la
dita cort, e vol, e declara de voluntat de la dita
cort, e dels tres braços de aquella que per fer los
actes que de preſent ſe fan, e fon eftats fets nos
puxa dirla prefent cort eſſer finida, ni finada,
com aquella vulla lo Senyor Reyreftey ſtiga
en fa força y valor en refpecte del regne de Vas
lencia, e que fia continuada fins que los carregas
ments de cenfals fien fets fobre lo general, fi als
guns fen faran,e fins que la tatcha ques ha de fer
1 per tot lo regne fia ab effecte feta y executada,
exegida, y pagada : e affigna pera continuar la
dita cort dins lo capitol de la Seu de Valencia,
per al quinzen dia del mes de Giner primer vi ,
nent, cany. M. D. XLIII . E per al temps dos
nat pera la examinacio dels greuges, e de alli
avant confecutiuament per fos dies fins les cofes
de la preſent offerta fien ab tot effecte cumpli,
des.
Abolicio general.ee
Blo prefent abfolem, re,
metem aqualfeuol braços,
vniuerfitats , e qlfeuol fins
gulars del dit regne de Va
lencia totes penes ciuils, e
criminals , e qlfeuol crims
que fien cftats comefos tro
al jorn de huy. De la prefent empero remiſsio
general exceptam tan folament crims de hes
retgia, e de lefa Mageftat, e fodomia, falfadors
de moneda, e de bares traydors, e de mort ac ,
Fo.cv.
cordada, e de nafres, e coltellades donades per
diners, e de falfos notaris, e de aquells que fan
fer, e vſen ſcientment de les cartes, teftaments,
e falles fcriptures,e ladres,trencadorsde camins
y de qualfeuol pau y treua.
Sobrefehiment en la
profecucio dels crims comeſos en les
ferres de Spadan y de Bernia , fins a
les primeres corts.
Per que fa Mageftat vol
enten fer tot lo que bos
namet per prouehir en vti
litat dels regnicols del dit
regne, ereposdels habitats
en aqll. Perço diu q li plau
q fia fobrefeyt fins les pri
meres corts en qualfeuol proces que fen haja de
fer, efia fins a huy principiat , fi algu principiat
fera per qualfeuol crims contra los nouament
conuertits fobre los crims y delictes de la fes
rra de Spadan y de Bernia . Encara que per no
hauer obeyt los manaments de fa Mageftat
dins lo temps que peraquell ordenat prenguefs
fen lo Sant Baptifme , o hifqueffen fora lo reg
ne, axi en refpecte de les penes corporals com
pecuniaries puix los que pretenen que fa Mas
geftat, o la regia cort de aquella los es obli
gat per hauer fet conuertir los Moros a noftra
Sancta fe Catholica , e hauer los dit que hix
queffen del dit regne, o aliàs fobre dites cauſes
fien contents fobrefeure en qualfeuol demanda
que per les dites cauſes ſe puixen fer a fſes Mas
geftats fins les primeres corts.
Porrogacio de corts
pera la ciutat de Valencia .
A Cefarea Mageftat confide
rat que la conuocacio de les pre
fents corts es eftada general als
regnes de Arago , Valencia , e
principat de Cathalunya, e en
lo dia de huy acceptant fa Mageftat la offerta
a aqlla fetaper los tres braços del regne de Vas
lencia dona poder a les perfones en dita offerta
mencio ,
 Fori Valentie

mencionades ,les quals fe han atranſferir a la ciu del dit regne de Arago y principat de Cathalu

tat de Valencia per executary darcompliment nya,ab aquefta empero modificacioy no en als
al feruey que a fa Mageftat es fet ab la dita of tra manera que les dites tres perfones dexades
ferta. Per tant de voluntat de la dita cort per per los dits tres braços no puxen fer acte algu
confermar la couocacio,ccongregacio de la pre de cort , ni altre qualfeuol enfemps ab lo regne

fent cort general vol y mana fa Mageftat que ca de Arago y principat de Cathalunya, o fensas
fcu dels tres braços del dit regne de Valecia has quells. E filo contrari feyen, que tot lo que fas

jaa leixar, e leixe vnaperfona en axi qfien tres ranfia nulle.Mas que tan folament puxen affi

perfones, o Sindichs per los dits tres braços pes ftir,e fer prefencia en les dites corts generals , e
diffentir , e contradir en qualfeuol actes que en
ra affiftir als actes de cort as faran per lo dit res

gne de Arago,e principat de Cathalunya ala di les dites corts generals fe feffen es volgueſſen
ta cort congregats tanfolament. La aſſiſtencia fer en lefio, e prejuhi algu deldit regne de Va

deles quals dites tres perfones, o Sindichsdels lencia , o de qualfeuol dels dits tres braço de as

dits tres braços del regne de Valencia produ quell, c ab faluetat encara expreffa que per lo

heixca y obre tots aquells effectes queproduhi prefent acte no fia fet prejuhi algu afdit regne
ria y obraria laaffiftencia y preſencia de tots los de Valencia, ni a algu dels braços de aquell, ni

dits tres braços del dit regne . Quant al effecte fiatreta vs y confequencia en lo fdeuenidor.
de la continuacio de les corts generals a fguart
FINIS.

Ad laudem & gloriam omnipotentis Dei Optimi

Maximi: illius facratiffimæ intemeratæ genitricis Marix: necnon beatorum Vincentij martyris,
&Vincentij confefforis huius almæ ciuitatis Valentiæ patronorum: & ad vtilitatem & beneficium

Reipublicæ totius dicta ciuitatis,& regni ,explicit volumen Fororum & Actuum Curiæ editorum
abinclyto & immortalis memoria Iacobo Aragonum Rege, dicti regni expugnatore, ac

alijs Excellentiffimis Regibus Aragonum & Valentia : necnon à potentiffimo

& inuictiffimo Imperatore & Rege noftro Carolo, vfque in an
num M.. XLII. inclufiuc factorum. Im,

preffum in dicta nobili , fideli , ac donata

corona ciuitate Valentia: arte

ac induſtria experti
viri loan,
Laus Deo.
nis

de Mey Flandri , fub anno falutis

feræ Natiuitatis Domini noftri lefu Chriſti

M. D. XLVIII. Die vero intitulata XXX.

Iulij. Regnante dicto potentiffimo Impes

ratore , ac Rege noftro Carolo.

R
/
 -
>
-
-
i

UNIVERSIDAD COMPLUTENSE

5310911385
"
3
1
3