LLIBRE ICAPÍTOL 1:El narrador ens parla dels

infortunis de l’amor i ens presenta la història de

Curial i Güelfacom exemple d’una història d’amor
que després de moltes penes van aconseguir el
seuobjectiu “lo guardó de llurs treballs”.CAPÍTOL
2:Curial: nascut en una família pobre, va néixer
quan els seus pares ja eren grans i el seupare va
morir quan ell era petit. Vist la pobresa amb què
vivia va decidir fugir i se’n va anar acasa del
marquès de Montferrat, la germana del qual es
diu Güelfa. Viuen castell Pont deStura. El va
acceptar com a cambrer. Curial era conegut a la
cort per la seva gran bellesa.CAPÍTOL 3:La
bellesa de Güelfa era molt coneguda, tot i ser
minyona. El senyor de Milà es vaenamorar d’ella i
li va dir al marquès de Montferrat que si ell li
donava a Güelfa com a mullerell li donaria a
Andrea, la seva germana que també era molt
bella; aquest tracte es vacomplir.Es va posar
malalt i anava a morir però va deixar en
testament que Güelfa seria la dona delsenyor de
Milà amb marit o sense, això va entristir molt a
Güelfa. El seu pare al veure-la aixíi patint perquè
no passés qualsevol cosa va fer el possible
perquè tornés a Montferrat i aixíva ser. Va viure
uns quants anys amb el seu germà i Andrea al
seu palau a Alva.CAPÍTOL 4:El marqués estava
tan enamorat d’Andrea que va descuidar les
altres coses.CAPÍTOL 5:Güelfa era molt bella i
sentia apetits carnals. El seu pare no li buscava
marit ni ella s’atreviaa demanar-li tot i que en
volia així que va pensar que podia estimar
secretament. Es va fixaren els homes de la cort i li
va agradar Curial.CAPÍTOL 6: NO L’HE ACABAT
D’ENTENDREMelchor de Pando era el procurador
de Güelfa, tenia 50 anys. Gülefa se’n fiava molt
tantperquè gestionés les seves riqueses com per
explicar-li els seus secrets. Un dia van parlarde
Curial i a ella li sabia greu com estava en Curial i
van pensar que la Güelfa el podriaajudar a fer-se
home. Van quedar que ell s’encarregaria de
gestionar el tema.(Curial no se n'adona que la
Güelfa està enamorada d’ell. El marquès fa anar
Curial amenjar amb la Güelfa i quan es troben
ella es declara, durant el menjar ella no té gana
iquan acaben mana a Melcior que Curial
respongui a les seves paraules. Curial diu que
ellnomés està aquí per obeir-la (o sigui que sí que
els dos s’estimen molt). A tot això hi ha
dosancians cotilles que ja sospiten alguna
cosa.Curial va ascendint, molt famós i estimat a
la Cort. Encobriment de Melcior de
Pando.Apareixen envejosos (“dos cavallers
ancians”), sense nombrar, encara, que veuen
actuardiferent la Güelfa i els espien.La Güelfa
confessa a Curial que el que Melcior de Pando li
ofereix ho ha decidit ella. Ellal’estima.Dinar: àpat
oficial.Enamorament per part dels dos.Vespre:
Güelfa besa a Curial. Bes d’amor + bes jurament
del senyor al vassall.CAPÍTOL 7:Es narra la
conversa entre Melchior i Curial que el marqués
li va prometre a Güelfa quetindria amb ell. Parla
de la situació del marquès de Montferrat: ho ha
descuidat gairebé tot,no té fills… Li diu que li
donarà béns propis i que si veu que els gestiona
bé més endavant elfarà senyor.CAPÍTOL 8:En
Curial va començar a fer les coses que li havien
estat encomanades. La Güelfa cada
dias’enamora més de Curial i li va dient a
Melchior les coses que li ha de dir a Curial i que
hade fer. Mentre tot això passava, dos cavallers
de Güelfa, al veure que parlaven tant i comestava
creixent Curial, per enveja van parlar entre ells
dient …. (cap. 9).CAPÍTOL 9:Es narra la conversa
entre els dos cavallers. Diuen que potser surten
ells malparatsd’aquesta relació, també comenten
el canvi d’actitud de Güelfa. Conclouen que
abans dedir-ho al marquès volen veure algun
indici clar de deshonra.Per altra banda, el joc
d’amor entre Curial i Güelfa segueix: cap dels dos
està segur quel’altre l’estimi. Un dia, el marquès
va ordenar a Güelfa que anés a dinar amb Curial,
aquestava aprofitar l’oportunitat per declarar-
s’hi. Van dinar incòmodament i després Curial va
anara parlar amb Melchior i li va dir com es
sentia, que estava enamorat de Güelfa.
Després,Melchior li va dir a Güelfa que el cor de
Curial era seu i van quedar que aquella nit ell
l’aniriaa veure acompanyat de Melchior. En
aquella nit es confirma el seu amor però ella li
demanaque ho faci públic, al final es
besen.CAPÍTOL 10:Narra un dia concret en què la
Güelfa dinava amb en Curial i el marquès. Anant
cap allà laGüelfa i el Curial agafats de bracet es
van fer petons amb la mala sort que uns ancians
elsvan veure.CAPÍTOL 11:Els ancians (Ansaldo i
Ambròsio) parlen amb el marquès i li expliquen
tot el que saben de larelació entre Curial i Güelfa.
Li diuen que el millor que pot fer és apartar a
Curial de Güelfa.CAPÍTOL 12:Parla Ambròsio de la
por que el marquès perdi l’honor. El marquès es
va estressar de tantescoses que deien els
ancians i es va tancar a la seva habitació i va
pensar què faria la sevadona durant tot el dia.
CAPÍTOL 13:El marquès parla amb Curial. Li diu
que ha de marxar i no tornar mai a la seva terra.
Curiales defensa dient que ha estat falsament
acusat per enveja. També diu que allunyar-se
deles terres no és el que li fa més mal, sinó que és
allunyar-se de la dama que estima. Davantde les
paraules de Curial el marquès dubta si realment
aquesta acusació està feta perenveja però li diu
que igualment ha de marxar. La Güelfa, quan
s’entera de tot això per bocade Melchior, quasi
marxa a Milà però decideix quedar-se i callar
esperant que així la cosapassi a l’oblit.CAPÍTOL
14:Un dia que estaven el marquès, la muller i
Güelfa a Casalo va arribar un herald
(oficiald’armes) d’Alemanya que buscava un
cavaller (Jacob de Cleves) que feia el camí de
SantJacme de Galícia. El va trobar i li va donar
una carta de la duquesa d’Hostalric en què
esdeia que ella havia estat acusada d’haver
comès un adulteri amb ell i que per això el
seusenyor la volia morta. Gràcies a la reina
d'Hongria, que era la seva germana
cosina,descobreix una possible solució: si
guanyava una batalla formada pel cavaller i un
companycontra dos altres cavallers ella seria
salvada, sinó seria matada. El problema és que
aquestcavaller no la podia ajudar perquè es
trobava molt malalt, es va posar a cridar i el
marquèsel va sentir i va anar a veure’l
acompanyat de Curial, llavors aquest li va
mostrar la carta i liva explicar el
problema.CAPÍTOL 15:Curial i el marquès van
tornar a visitar el cavaller. Aquest estava tan trist
que Curial es vaoferir per anar a la batalla amb
ell. Durant els següents dies el cavaller es va
curar i Curialho va preparar tot per la batalla.La
Güelfa va ordenar a Melchior que aquella nit
acompanyés a Curial a la seva cambra. Uncop
allà, li ho va explicar tot. Ella es va posar molt
trista i li va donar un diamant.CAPÍTOLS DEL 16
AL 18:Jacob de Cleves i Curial van cap a
Hostalric. Pel camí paren a una ciutat on Curial
ajuda almossèn Auger Bellian, un cavaller vell i
indefens, acusat falsament d’assassinat per
HarricFonteynes, germà de mort. Els fills de
Belian no el volen defensar per por a la valentia
dequi els acusa. Curial el defensa i venç Harric.
Tots dos, Harric i Auger s’incorporen al seguicide
Curial. Poc després, arriben a la cort de
l’emperador, on s’havia de dur a terme la
batallaa favor de la duquesa.CAPÍTOL 19:Després
d’uns quants dies van arribar fins a l’emperador,
els van rebre amb alegria i festa jaque la fama de
Curial era coneguda arreu com el més bell i el
millor home d’armes del món.Per defensar la
innocència de la dama Curial a de passar per
una mena de judici semblantal de déu.
L’emperador fa venir a la duquesa, als dos que
l’acusen i a Curial i Jacob deCleves el 25 d’abril,
dia de Sant Marc, per celebrar la batalla. Aquell
dia va venir gent de totarreu (Alemanya, Itàlia…),
s’esmenta en concret el duc de Baviera, pare de
la duquesaacusada, qui confia molt en
Curial.CAPÍTOL 20:Els cavallers que acusen (Othó
de Cribaut i Parrot de Sant Laydier) arriben amb
unestendard blau clar i despleguen la seva
tenda. Curial i Jacob fan el mateix però amb
unestendard burrell i negre amb un lleó rampant
al mig. Quan estan tots al pavelló Curials’acosta
a l’emperador i li demana que el faci cavaller,
aquest ho fa. Abans de començar labatalla com
a tal l’emperador demana als ducs d’Holanda i
de Lorraine a veure si podensolucionar el
problema evitant una batalla, parlen amb els dos
bàndols però els dos estandecidits a fer la
batalla si cap l’altre bàndol no es fa
enrere.CAPÍTOL 21:Al començar la batalla amb els
quatre cavallers dalt del cavall la duquesa cau
de patimentperò ningú ho veu perquè s’estan
fixant en el que passa al camp. Othó de Cribaut
contraJacob de Cleves. Parrot, conegudíssim a
Alemanya, va a per Curial i comencen a
lluitarmoltíssim sent ferits els dos.CAPÍTOL
22:Arribats al punt en què ja no anaven sobre
cavall i estaven molt ferits van acabarbarallant-
se al terra. Al final Curial i jacob s’ajuden entre
ells i Curial en plena batalla lipregunta a Parrot
que què els ha portat a acusar la duquesa,
aquest li respon que no ho sapsinó que només
està acompanyant al seu company així que li ha
de preguntar a aquest.Jacob està a punt de
matar a Othó quan Curial l’atura i s’acosta per
preguntar-li. Li va dirque Jacob li havia tret
l’honor i l’havia allunyat del duc, llavors sabia que
si acusava a laduquesa Jacob aniria a defensar-
la i acabaria en batalla, de camí a la batalla el
matarien. Ésa dir, la duquesa no ha comès
l’adulteri i Othó ho fa fet només per venjança.
L’emperadordecideix que els dos cavallers han
de morir cremats. CAPÍTOL 23:
Celebren una festa per celebrar que tot ha anat
bé i el duc de Baviera ofereix la seva com a
muller a Curial com a acte de gratitud. Just en
aquell moment apareix Melchior que venia de
Montferrat amb una carta de Güelfa per a ell. La
duquesa besa a Curial també com a senyal
de gratitud. Curial diu que no se l’ha de veure a
ell com a heroi sinó que és la justícia qui ha
actuat
Curial estava gaudint de la festa fins que Melcior
li va recordar que era hora d’anar a la seva
cambra, li diu recordant-li la carta de Güelfa.
Primer plora moltíssim però després la carta el
reconforta.
CAPÍTOL 24:
L’emperador va enviar a Curial molts regals i
Curial l’endemà els va descobrir i ja es va
vestir amb una roba i joies que li havia regalat.
La celebració segueix i celebren un banquet
en el seu honor. El narrador fa un incís per dir-
nos que no parla de Jacob ja que no és el
personatge en què ens centrem. Curial encara no
ha rebutjat la proposició del duc de
casar-se amb la seva filla. Més tard, el duc de
Baviera se l’emporta perquè dini amb ell i la
seva dona i només deixa que serveixin les seves
dues filles: Laquesis i Cloto. Laquesis
tenia 15 anys, molt bella, la relaciona amb la
història de Guido delle Collonne perquè es
descriu la bellesa d’Helena. A més, tot el que feia
era vist amb molt admiració. Curial, quan
la veu, queda emmirallat i es planteja donar-li el
seu cor. Una altra doncella enamorada d’ell
s’adona d’aquest fet, es diu Tura. La mare de
Laquesis li pregunta a Curial què li sembla la
seva filla i què li agrada més i aquest respon amb
molt admiració lloant-la. Melcior va veure
que era impossible parlar amb Curial aquella nit
i marxa. Els ducs li diuen a Curial que dormi
a l’habitació de Laquesis, aquest hi va però li diu
a Laquesis que necessita descansar. Veu
un altar amb un retaule del monssenyor sant
Marc, aquest li recorda al lleó i a Güelfa, això
el fa sentir molt cuklpable i s’agenolla a l’altar i es
lamenta d’ell i del que sent. Passeja per la
cambra de Laquesis i admira les seves joies fins
que és a punt de fer-se de dia.
CAPÍTOL 25-26:
Curial té una visió i es troba amb un minyó molt
pobre que demanava almoina per les cases.
A punt de morir, es troba amb una dona de gran
bellesa que l’obsaquia amb roba amb la
seva roba i el seu cor per a alimentar-se, cosa
queel converteix en un “home molt gran e
bell”. Abans d’acomiadar-se, ella li fa jurar una
promesa: si alguna vegada ella es troba en
un punt semblant (a punt de morir de fam) ell li
tornarà el favor. Després, Curial veu aquesta
mateixa dona en la plena pobresa demanant
almoina i menjar a qui havia afartat i aquest no
li volia donar, li girava l’esquena. Cupido, per
odre de Venus decideix ajudar-la i llança dues
fletxes: la de plom a la dona al mig del cor i la
d’or a l’homa al que ella va ajudar i ara no vol
fer-ho ell. Una vegada es desperta, Curial
pregunta a Melcior el significat de la visió i
aquest
només li respon: “mala cosa és ingratitud”. En
aquella moment una doncella de Laquesis
dona roba blanca a Curial perquè se la posi per
la festa que se celebra en el seu honor.
CAPÍTOL 27:
Cada dia els honors de Curial creixien, de
manera que s’oblidava de Montferrat i de la vida
que tenia allà. Melchior li proposava tornar però
Curial ho refusava gaudint de les festes.
Per altra banda hi havia el tema de Laquesis, el
duc la hi havia ofert com a muller i ell no
s’ho creia però tampoc es veia capaç d’acceptar-
la pel seu amor cap a Güelfa; de manera
que evitava parlar del tema. Aquell dia, a la
missa, el pare li ordena a Laquesis que vagi a
donar la pau a Curial. Aquesta ho fa i li fa un
petó, arran d’aquest totohm descobreix que
estan enamorats perquè ella torna vermella,
Jacob de Cleves va a adjuar-la perquè veu com
tremola i aquesta li diu a la seva mare que si
aquest no l’arriba a ajudar s’hagués desmaiat
Més tard Laquesis cau desmaiada i
consegueixen reanimar-la dient el nom de Curial.
Informen d’això a Melchior perquè ho digui a
Curial però aquest no ho fa. Més tard arriba un
haraut i informa a curial d’un altre fet: el rei de
França a ordenat dur a terme un torneig a
Melú (illa de França) d’aquí a sis mesos i dividit en
4 parts. Els cavallers han de venir amb
un parament d’un color segons de qui són
amorosos (viudes, dones mariadades, donzelles,
monges…). El duc de Bretanya i el d’Orleands
aniran amb 200 cavallers cap allà i
combartran tots els cavallers que es trobin pel
camí i vulguin anar al torneig. Només seran
admesos als torneig aquells cavallers que siguin
errants. Curial diu que hi anirà però que
abans passarà per Montferrat, tal com Melchior
li recomana.
CAPÍTOL 28:
Avisen a Curial que Laquesis ja ha millorat la
salut i aquest decideix anar a visitar-la a
l’hostal del duc, on reposa. La mare i ella li
retreuren que no ha anat a visitar-la però aquest
s’escusa dient que no l’havien informat. Curial
marxa i es despedeix del duc, el qual li dona
una espasa, i després torna a l’hostal per
despedir-se de Laquesis. Els dos es diuen
paraules molt maques i es despedeixen.
CAPÍTOL 29:
Laquesis està molt trista i la mare la consola
dient que no estigui trista ni es preocupi que
ella i el duc aniran al torneig a veure’l. Laquesis li
demana anar al torneig però la mare no li
ho aconsella ja que diu que estarà trista i això
farà que no estigui tan trista.
CAPÍTOL 30-31:
Güelfa, en absència de Curial, es reclou en un
monestir i gràcies a les cartes de Melchior i
del seguici que acompanya a Curial cap al
torneig pot seguir fil per randa les seves
aventures. Assabentadq que la batalla contra els
acusadors de la duquesa d'Ostalritxe
s’havia de celebrar el dia de Sant Marc es fa
construir una imatge i un altar d’aquest sant a
la seva habitació i hi prega constantment.
Arriba a Montferrat un cavaller que ha anat amb
el seguici de Curial i li explica com han anat
els fets i que el duc de Baviera ha ofert a Curial
la mà de la seva filla, Laquesis. A partr
d’aquí la desesperació de Güelfa és molt gran.
Es prepara una gran celebració per l’arribada de
Curial a Monferrat amb festes i un torneig
preparat pel marquès.
CAPÍTOL 32:
El marquès de Monferrat. que sempre havia
sentit admiració per Curial, comença a sentir
enveja.
Arriba un cavaller napolità anomenat Boca de
Far, per competir al torneig tot i que la seva
gran motivació ve de voler a Güelfa com a muller.
El marquès lluita contra aquest, llavors
Curial diu que el marquès sembla que més a una
batalla vagi a matar. Llavors, li expliquen
el que el marquès ha dit abans sobre ell per
enveja i aquest s’enfada. Es narra el torneig
entre Boca, el català, el marquès…CAPÍTOL 33:
Un cop s’acaba aquest torneig el marquès torna
a les llotges amb les dames de Curial. El
marquès llavors crida a Boca de Far i el lloa dient
que és el millor cavaller del torneig. Curial
s’enfada molt i busca el cavaller que havia lluitat
contra Boca: Dalmau d’Oluge de Catalunya
i li monta una celebració.
A l’hora de sopar, una de les donzelles
anomenada Arta que era molt bella no para de
fixar-se en Curial i Güelfa se n’adona i gelosa li
deixa anar un comentari. Durant el sopar
Boca rep un premi de part del marquès com a
millor cavaller del torneig. Curial es posa
gelós per això i a més nota com Boca està
enamorat de Güelfa. Llavors Curial li dona al
cavaller català una espasa que li havia regalat el
duc d’Ostalritxe. Llavors Boca es posa
gelós i el marquès demana que tothom calli. Més
endavant se segueixen discutint sobre qui
ha estat millor cavaller, qui mereix més honors...
En un moment s’anuncia que han arribat
estrangers. (no es diu res del tema).
CAPÍTOL 34:
Al final tot acaba en batalla. el català va a
buscar dos cavallers: Roger d’Oluge i Ponç
d’Orcau, més Curial. Boca també en tenia dos
més el marquès. D’aquesta manera acaben
sent 4 contra 4. El marquès assigna el dia de
batalla al dia Sant Joan, que proper. Durant
els dies abans de la batalla el marquès va
intentar solucionar el conflicte però va ser inútil.
Després es discuteixen sobre si la batalla ha de
ser a cavall o a peu.
La Güelfa va marxar al monestir a dormir
esperant poder-se retrobar amb Curial d’amagat.
El marquès s’amaga i s’espera per veure si els
pilla in fraganti però falla perquè aquella nit
en Curial no es mou de la seva posada.
CAPÍTOL 35:
L’endemà es troben tots a missa, Boca hi va
perquè espera trobar-hi a Güelfa. Curial,
assabentat que Boca està enamorat de Güelfa,
està molt enfurismat però el tranquilitza
saber que d’aquí poc hi haurà la batalla i Güelfa
s’haurà de decidir per un dels dos.
Un dia van dinar tots junts i el marquès, perquè
Boca li ho havia demanat, va anar a buscar
Güelfa al monestir perquè passés temps amb ells.
Els ancians comencen a parlar del
matrimoni entre Boca i Güelfa però aquesta
encara estima a Curial tot i que li agradi veure
com Boca la festeja. Davant de la possibilitat de
matrimoni Güelfa diu que no es
comprometrà amb un cavaller que pot estar a
punt de morir en una batalla ja que ja és viuda
d’un home i no ho vol tornar a ser. El marquès va
lloar aquesta resposta i va dir als ancians
que ja parlarien del tema un cop passés la
batalla. Els ancians van comunicar aquesta
resposta a Boca, qui es va posar molt content i
va tenir encara més ganes del dia de la
batalla.
CAPÍTOL 36:
Curial ho sentia tot i moria de gelosia i d’enveja
perquè: es deia que Güelfa amava a Boca,
el marquès el tenia en més estima que a ell i
celebrava moltes festes en el seu honor, i a
més ell no podia parlar amb Güelfa.
Güelfa que sabia tot el que havia passat amb
Laquesis i estava dolguda volia tornar-li
l’enuig a Curial. Güelfa va agafar els paraments
que havia donat Laquesis a Curial i fa una
tenda per Boca i li demana que guardi el secret
fins el dia de la batalla quan s’ho trobi a
dins???
Curial no pot parlar amb Güelfa i li dona cartes a
Melchior perquè aquest les hi faci arribar,
aquesta es llegia i besava i parlava molt de
Curial. Deia que tot i que l’estimés molt li volia
fer patir el mateix enuig que ella havia patit per
Laquesis fins que arribés el dia de la batalla.
Així que tothom veia a Curial molt trist i ja el
donaven per vençut mentre que veien a Boca
molt alegre i, per tant, com a vencedor.
CAPÍTOL 37:
S’acosta el dia de la batalla així que els catalans
li pregunten a Curial que quins paraments
vol pel dia de la batalla, aquest els hi respon que
ara mateix té altres preocupacions i que se
n’encarreguin ells que ell ja estarà content. Li diu
a Melchior que els hi doni tot l’argent que
necessitin i aquests li diuen que no en necessiten
gaire i li proposen fer un parament blanc
amb la creu de Sant Jordi, ja que és la invocació
sota la qual està fundada la seva ordre de
cavalleria. A Curial li sembla bé. Tot i això, tothom
pensa que Curial morirà el dia de la
batalla.
Curial li demana a Güelfa que li doni alguna cosa
seva per portar el dia de la batalla i
aquesta li diu que no, que es posi alguna cosa de
les que li va donar Laquesis, que ella era
conscient del que havia passat en el passat.
Curial davant d’això pensa que li hagués valgut
més la pena quedar-se a Alemanya. Melchior li
diu que aquestes proves que li posa Güelfa
són normals en uns enamorats i el convenç que
sí que està enamorada d’ell i que no
pateixi.
Curial celebra una festa amb els catalans dies
abans de la batalla i fan diverses proves tots
vestits de cavallers. En aquestes es demostren
les grans capacitats de Curial. Aquest
ofereix als cavallers catalans tot l’argent que
necessitin però Dalmau d’Oluge els hi diu que
no cal, que el seu rei ja els hi en dona.
CAPÍTOL 38:
Dalmau d’Oluge: home molt fort, no era gentil??
Ponç d’Orcau: noble de llinatge, jove, molt gentil,
home prim, alegre, cantador, enamorat.
Aquests dos cavallers anaven pel món
combatent i tothom els tenia en molt ona posició.
Eren cavallers errants.
CAPÍTOL 39 A 42
Güelfa, penedida decideix donar el parament de
Laquesis a Boca. El dia abans del combat,
a través de Melchior de Pando, fa arribar a Curial
una camisa seva, de dona, on ella
mateixa amb l’ajut de l’abadessa, ha brodat
creus de sant Jordi perquè la vesteixi durant la
lluita.
CAPÍTOL 43:
La gent es reia de la camisa de Curial. Quan Bica
s’acosta a saludar a Güelfa aquesta baixa
el cap perquè no el vol veure i aquest es pensa
que ho fa per amagar les llàgrimes. Entra
cadascú a la seva tenda, llavors surten i es
queden només els 8 cavallers al camp.
CAPÍTOL 44: es narra concretament la batalla
Curial nombra a Sant Jordi (mirar nota pàgina
132) quan va a la batalla.
cavallers Boca:
- Federico Venosa contra Dalmau d’Oluge
- Gerardo de Perúgia contra Roger d’Oluge
- Salones de Verona contra Ponç d’Orcau
- Boca contra Curial:
- Curial era més fort però Boca s’ajudava molt del
seu cavall
CAPÍTOL 45:
Curial colpeja molt a Boca, quan aquest està
gairebé inconscient li pregunta “qui és millor, tu
o el català?”, ja que això havia estat el motiu que
havia portat a la batalla. Aquest no respon
així que l’acaba matant, tot i que no era el que
volia.
CAPÍTOL 46 - 47:
El primer llibre finalitza amb el retorn dels tres
cavallers catalans a la seva terra. Allà són
rebuts pel rei Don Pedro, a qui relaten els
esdeveniments. L’autor anònim l’elogia com a
molt gran i noble cavaller.