A2.4 Teories de la desviació social.

Elena Lago
TIS 2022
ÍNDEX

1. Fes una reflexió al voltant del que qué és normal i del que és desviat. Defineix cada
concepte. Justifica les teves reflexions amb arguments contrastats. 3

2. Elabora un resum de les diferents teories de la desviació social. Fes un quadre en

relació a cadascuna: Teories funcionalistes - Teoria de les subcultures - Teories de
l’etiquetatge i teoría de la criminología crítica. 5

Bibliografía i webgrafía 6
 A2.4 Teories de la desviació social. Elena Lago
TIS 2022

1. Fes una reflexió al voltant del que qué és normal i del que és desviat. Defineix cada
concepte. Justifica les teves reflexions amb arguments contrastats.

Podem descriure la normalitat com allò que és habitual, el que fa la majoria, el que
compleix la norma, l'evident, no desviar-se.
Encara que aquest concepte és relatiu i esmunyedís, ja que depèn de cada grup al qual en
fem referència. No necessàriament la normalitat està establerta per la majoria;
comunament hi ha una minoria poderosa que fa creure a un gran grup d'individus, que
no son normals.
Per exemple: La publicitat ens mostra uns estereotips físics gairebé impossibles, fent-nos
creure que és el que hem d'assolir.

Quan s'aconsegueix definir una normalitat, s'intenta mantenir sigui com sigui, i es
controla a totes aquelles persones que se surten de la norma (els desviats).

La normalitat construeix sense que ens adonem els límits del que és possible (un límit
que va unit al poder, normes socials) i formes de control establertes per quan algú es
desvia d'aquesta. Quan parlem de normalitat sigui implícita o explícita, estem contribuint
a construir mitjançant el llenguatge la realitat i els seus límits.

Aquells que ens veuen diferents, per a nosaltres també són diferents. Per exemple: Si tu
ets una persona caucàsica que viu a Espanya, i veus a un afroamericà, el consideraràs
diferent.Però si tu com a persona caucàsica vius a Guerrero, on hi ha 303.923
afroamericans, tu seràs el diferent.

A mesura que més societats hi ha, més gran és la pluralitat de normalitats. Perquè hi ha
un munt de cultures, idiomes, religions, modes... que cada cop fomenten més diversitats.

La desviació és un concepte que es fa servir per a denotar la conducta que viola el que un
agrupament espera normalment o majoritàriament de les persones d'acord amb unes
normes socials en cada context.
En la nostra pròpia cultura, com a exemples de desviació estan les conductes com
l'assassinat, el rapte, el robatori, la bogeria, la delinqüència juvenil, l'homosexualitat, la
drogoaddicció i la prostitució.

Se li solen atribuir etiquetes a aquelles persones que es devien de la normalitat. Encara

que hem de diferenciar l'etiquetatge de la desviació: Hi ha desviacions que no s'etiqueten,
i altres que sí. Per exemple: La persona que ocasionalment oculta els seus ingressos amb
la finalitat d'evadir impostos, la que condueix amb excés de velocitat…
 A2.4 Teories de la desviació social. Elena Lago
TIS 2022
Hi ha etiquetatges que poden deformar o crear una suposada desviació. Per exemple:
L'etiquetatge cap a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ com a individus "malalts".
Relacionant la seva orientació sexual, amb una malaltia. Pel simple fet de manca
d'informació, o encara així amb la informació necessària, fer-ho servir com a insult.

El joc de posar etiquetes, ens diu molt més de qui les posa, que d'aquestes mateixes: ens
parlen del poder que tenen aquells que etiqueten per a poder passar per vàlida la seva
manera de veure el món.
Això ho fan a partir de diferents mecanismes de poder social, aplicant-los en individus
perquè no es desviïn del que s'espera d'ells. Alguns exemples son: La pressió econòmica,
dispositius legals, la marginació, els rumors, l'honor, la força física…

La vergonya és una emoció molt social, la qual ens fa pensar en la mirada desaprovadora
dels altres, incorporant-la en nosaltres mateixos i qüestionar-nos que és el que estem fent.

També pot haver-hi desviació, dins d'una altra desviació. Per exemple: una colla de
delinqüents té el seu propi conjunt de normes, valors, actituds i tradicions. El “pandillero”
que adhereix a les regles de la colla, actua conforme a les expectacions dels seus
companys, però la colla com a col·lectivitat no actua conforme als patrons de la societat
convencional.
Així mateix, un grup d'executius d'una corporació obstinats en una batalla de preus, és un
exemple de grup desviat.

Acceptar la normalitat com a model a seguir implica que ens acostem tots a l'una mitjana.
Una mitjana implica que el que tenim en comú té major pes que el que ens diferencia.
Crec que hauria de ser a l'inrevés: Som tots diferents, però tenim alguns punts en comú.
Anant un pas més enllà, tots intentem mantenir un equilibri entre dues grans forces: la
nostra individualitat i la necessitat de pertinença a la societat. Tots som diferents i
necessitem mostres de la nostra individualitat personal que confirmin la nostra identitat.
En l'altre extrem, el fet de buscar la normalitat, és la forma que tenim per sentir-nos
membres i pertanyents a un grup, el qual acaba desprestigiant la creativitat, originalitat i
l'art de les diferències.
 A2.4 Teories de la desviació social. Elena Lago
TIS 2022
2. Elabora un resum de les diferents teories de la desviació social. Fes un quadre en
relació a cadascuna: Teories funcionalistes - Teoria de les subcultures - Teories de
l’etiquetatge i teoría de la criminología crítica.

Teories de la desviació social

Teories funcionalistes Emile Durkheim Els desviats son el centre

del sistema social.
Rebutjar lo anormal ajuda a
enfortir lo correcte i el
sentiment de pertinença a
la norma.

Robert K. Merton La societat per natura

estimula les conductes de
desviació. I motiva uns
objectius de vida per
millorar el benestar, alhora
que decideix com
aconseguir-los.
Qui no pot accedir a
aquests béns, es desvia per
intentar satisfer les seves
mancances.

Teoria de les subcultures S'aprèn en l'ambient en què es viu. Els actes desviats
serien per tant una conseqüència de la socialització en
ambients amb valors i normes diferents als de la societat
en general.

Teoria de l’etiquetatge La desviació de la norma no aniria aparellada a l'acte en si

mateix, sinó al fet que la persona que l'efectua pertany a
una minoria, i per tant la majoria social l'etiqueta
automàticament com a negatiu, perquè consideren que
s'allunyen de les normes comunes.

Teoria de la criminologia Li dona a la criminalització connotacions socials i

crítica comunitàries, més que patològiques: el delicte no és fruit
de la pertinença, als estrats socials més baixos perquè es
contemplen els problemes estructurals de la societat

Bibliografía i webgrafía
 A2.4 Teories de la desviació social. Elena Lago
TIS 2022
Catalunya, U.-. U. O. de. (2022, 14 octubre). Sociología: normalidad, desviación y poder |
UOC [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?
v=fz2e1iaIAmM&feature=youtu.be

Catalunya, U.-. U. O. de. (2013, 28 noviembre). Introducción a la sociología: normalidad,

desviación, etiquetación y poder. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=J-
zWXhZlz3Q&feature=youtu.be

Diaz, G. (2008, septiembre 18). Comportamiento desviado. Monografias.com.

https://www.monografias.com/trabajos62/comportamiento-desviado/comportamiento-
desviado

Armengol, N. S. (2016). Context de la intervenció social.