Aida Mayor

LA PETITA ESTRELLA I LA SEVA CAIXA

En un país molt llunyà, hi havia una estrella que parlava. Vivia a les llargues i fredes nits
d’un càlid desert i quan sortia el Sol, s’amagava dintre d’una caixeta entre els racons de
l’univers. Era petita, però brillava molt: la seva llum s’escampava per tot i, com que era
tan simpàtica i riallera, tot el món la coneixia i tothom sabia que, al fer-se de dia, deixaria
de veure’s.
Hi havia diverses llegendes que explicaven el perquè s’amagava la petita però brillant
estrella. Però la única veritat era que la petita estrella s’amagava perquè tenia por que
el Sol, com que era més gran que ella, l’eclipsés i no la deixés brillar.
Vet aquí que un dia, al punt de l’albada, la petita estrella, com sempre, va amagar-se a
la seva apreciada caixeta dintre del gran univers. Però aquest cop, un vent fort es va
girar i la caixeta va girar i girar, fins perdre’s entre la immensitat de l’espai.
Va estar uns quants dies sense poder aparèixer l’estrelleta. Tots els éssers del planeta la
buscaven, doncs se l’estimaven amb bogeria. Ja desesperats, van decidir demanar-li
ajuda al Sol, doncs ell brillava com ningú i, per tant, era capaç d’il·luminar tot l’espai.
Va ser així, com, entre tots i totes i amb l’ajuda del Sol, van aconseguir trobar la petita
estrella. Tots van tenir una gran alegria i l’estrella va adonar-se’n que havia de confiar
en ella mateixa: no importa que algú brilli més que tu, doncs ets la suma de totes les
persones que ajudes a brillar. Has de confiar en tu mateix i estimar-te tal i com ets.
I això que us he explicat és el conte de la petita estrella i la seva caixa.

CONTE REALITZAT A PARTIR DE LA CANÇÓ “BRILLA, BRILLA ESTEL PETIT”

https://www.youtube.com/watch?v=chsr3soyApo