Wuolah Free COMPTABILITAT

COMPTABILITAT.
pdf
Anónimo
COMPTABILITAT
2º Grado en Relaciones Laborales
Facultad de Derecho
Universidad Pompeu Fabra
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 1: COMPTABILITAT I SISTEMES D’INFORMACIÓ
A.- CARACTERÍSTIQUES ENTORN ECONÒMIC
● Existència incertesa: en les variables econòmiques, sobre la presa de

decisions de les diferents alternatives que pren l’empresa.
● Major importància sector privat: cada agent económic pren les seves
decisions.
● Obtenció del benefici: l’empresa per la seva subsistència i per retribuir el
propietari dels mitjans de producció ha de tenir un resultat positiu.
● Relacions complexes entre els agents econòmics

B.- QUÈ ÉS LA COMPTABILITAT?
● Eina bàsica per a identificar, mesurar i transmetre informació econòmica
sobre els negocis i permetre el coneixement de l’evolució d’aquests
● Facilita el diagnòstic i redueix la incertesa en el procés de la presa de
decisions
● Instrument que ens informa dels elements que componen el patrimoni de
l’empresa i que ens explica com l'activitat econòmica ha generat uns guanys
o pèrdues
Per tant, la comptabilitat ens permet un control sobre les nostres coses i ens
permet saber què passa a nivell econòmic dins l’empresa.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3914274
Tenim l’empresa (l’agent econòmic) que té una activitat econòmica que es la
producció de béns i serveis per això contínuament han de prendre decisions
entre les diferents alternatives que hi ha.
Aquestes decisions es prenen en un mar d’incertesa, és a dir, no podem conèixer al
100% com afectaran aquestes decisions en les variables econòmiques, aquestes
decisions han d’assegurar l’obtenció d’un benefici i per tot això necessitem
informació.
És un sistema d’informació que ajudarà en la presa de decisions de les

empreses.
C.- CIRCUIT COMPTABILITAT FINANCERA
Compra Coins y descarga sin publicidad.

1. S’ocupa de quantificar, de medir les relacions de l’empresa amb l’exterior.
Amb els proveïdors (amb les empreses a qui els hi compra matèries primeres
o mercaderies, i amb altres subministradors (energía, transportistes,
advocats, economistes) de vens i serveis que necessita per realitzar la seva
activitat.
2. Analitza també la relació de l’empresa amb els clients (empreses o persones
que físiques que compren els béns o serveis que presta l’empresa).
3. Amb tot això elaborar un estats comptables.
4. Que són els que utilitzaran els usuaris per saber quina és la situació de
l’empresa i prendre les seves decisions.
El que fa és estudiar el procés de fabricació de l’empresa, és a dir, quina part

d’aquella compra és cost del producte que fabrica.
Estudia també la creació de valor per departaments, productes, mercats…
Analitzarà quins són els ingressos per cada producte, per mercat que interessa al
directiu.

Amb tot això s’obtenen uns costos per producte i per servei uns resultats que es el
que estudia la direcció.
D.- USUARIS
Usuaris externs: no prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.
● Amb relación contractual en l’empresa:
➔ Accionistes: son els propietaris de l’empresa, han aportat els seus
diners perquè l’empresa es pogués constituir i pogués iniciar aquest
projecte, aquesta activitat econòmica. Estan interessats en tenir
informació de quina és la situació del patrimoni i del resultat de
l’empresa perquè el valor de la seva inversió depèn de quina sigui
l’evolució de l’empresa.
➔ Entitats de crèdit (els bancs): necessitaràn analitzar aquesta
informació quan una empresa els hi demani finançament. El que fa és
analitzar el risc, és a dir, si li deixo en aquesta empresa quina
probabilitat hi ha de que no em retorni aquests diners perquè

l’empresa vagi malament. Analitzaran aquests estats i si el risc és
assumible oferiràn el finançament. Més risc el cost de finançament
serà més car i al contrari.
➔ Treballadors, comitès d’empresa i sindicats: els seus ingressos
depenen de la marxa de l’empresa, com evolucioni tant en els
ingressos actuals com els futurs.
➔ Clients: necessiten assegurar que els subministraments siguin
constants, han de saber en tot moment la situació de l’empresa a la
que compren els productes o serveis.
➔ Proveïdors: son els que venen productes i serveis a l’empresa. Han
de saber en tot moment la situació de l’empresa perquè els seus
ingressos depenen d’això, i també han de prendre decisions de sí
finançar o no la compra d’aquesta empresa (l’empresa compra al
proveïdor, i li pot pagar en el mateix moment o pot demanar de pagar
al cap de 30 dies, i el proveïdor per prendre aquesta decisió de si sí li
ofereix aquest finançament o no, analitza abans el risc, la situació de
l’empresa, si és solvent o no i s’ha d’assegurar de que si li ofereix
aquest finançament al cap de 30 dies cobrarà els béns entregats avui).
➔ Auditors de comptes i assessors: els auditors s’han d’assegurar que
la informació de l’empresa està mostrant la realitat, la situació real de
l’empresa. Els assessors ajudaran als diferents directius en la presa de
decisions.

● Sense relació contractual:
➔ Administració Pública: obté els seus ingressos bàsicaments dels
impostos que paguen les persones físiques (l’impost de la renta) i les
persones jurídiques, les empreses (vía impostos de societats, IVA…).
El que fa per assegurar-se que l’empresa està ingressant el que li toca
en funció del seu resultat, del seu moviment d’ingressos i despeses és
analitzar la informació comptable.
➔ Competència: les empreses el que fan és analitzar a els millors (els
que tenen més quota de mercat) per saber quin és el valor de les
variables d’aquestes empreses i comparar-les.
➔ Analistes Financers: es dediquen a fer diagnòstics sobre sobre quina
és la situació financera del mercat, han de recollir tota la informació de

les empreses que operen en aquest mercat.
➔ Inversors: abans d’invertir en un projecte empresarial analitzen,
perquè el que vol és no perdre aquests diners invertits, sinó el contrari,
que els diners invertits li donin un resultat una rendibilitat. Abans
analitzen també els estats financers abans de fer una inversió ells
directament o a través del seus assessors.
➔ Societat: està interessada perquè les empreses a més de proveir de
feina a la gent, proveeixen de béns i serveis. Una fallida empresarial
pot afectar a la societat.
Usuaris interns: prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.
● Directius:
➔ Preus i altra política comercial: el departament comercial quan ha

d’establir preus, ha de decidir sí reforça un producte o el retira, per
totes aquestes decisions s’utilitzen la informació comptable.
➔ Política de Finançament: quan l’empresa ha de fer una inversió hi ha
de decidir si s'autofinança amb els seus recursos o si sol·licita els
recursos a un tercer o a una entitat financera també el que fa és
analitzar la situació de l’empresa (si està molt endeutada…).
➔ Política de Dividends: l’empresa quan obté un resultat, una part
d’aquest resultat pot anar al propietari i l’altre part es pot quedar a dins
de l’empresa per finançar inversions futures. Per decidir quina part va
com a dividend que és el que retribueix el propietari, també analitza la
informació que aporten els estats financers.
➔ Son responsables de la informació donada a tercers: Els directius
son els encarregats de que aquesta informació sigui correcta i
adequada (analitzen aquesta informació que reflecteixi la imatge fidel
del que és la situació patrimonial i dels resultats de l’empresa).
➔ Tenen a més a més la informació que els hi proporciona la
comptabilitat de gestió.
E.- FASES SISTEMA D’INFORMACIÓ

Tenim una 1a fase que és la recollida de dades, el sistema ens ha de dir quines
dades son les que hem de recollir, només ens interessa que les dades que afectin al
patrimoni i al resultat de l’empresa. Han de ser dades quantificables. La 2a fase
sería l’elaboració d’aquesta informació. Finalment tindriem l’output que són els
estats financers.

TEMA 2.- EL PATRIMONI. L’ESTRUCTURA ECONÒMICA I FINANCERA DE
L’EMPRESA
Quan parlem de patrimoni ens referim a la riquesa que té l’empresa.
A.- EL PATRIMONI EMPRESARIAL
Què ens fa falta per a muntar una empresa?

Els RECURSOS HUMANS comptablement no els reflectim en el patrimoni
empresarial perquè no els podem quantificar.
Recollim només en aquest balanç que mostra el patrimoni de l’empresa el que
son els recursos econòmics.
EL VALOR DEL PATRIMONI NET / EL VALOR COMPTABLE DE L’EMPRESA =

El béns (Actiu) + els drets (quantitat de diners pendents de pagament) - les
obligacions (deutes exigibles).
El Balaç de Situació mostrarà el patrimoni.
Les APORTACIONS DELS PROPIETARIS, vía l’aportació inicial de capital o vía el

resultat no distribuït que es queda a dins de l’empresa per autofinançar aquestes
inversiones.
Les SUBVENCIONS, recursos que aporten les administracions públiques.
Els CRÈDITS DELS PROVEÏDORS, quan l’empresa adquireix mercaderies o

matèries primeres d’una altra empresa, i aquesta li deixa pagar la comprar en un
termini de temps, impostos que hem de pagar a l’administració pública, cotitzacions
dels treballadors de la SS, es pot pagar amb un termini.
B.- EL BALANÇ DE SITUACIÓ

L’actiu és el total de les inversions realitzades per l’empresa, mentre que el
patrimoni net més el passiu són les fonts de finançament d’aquestes inversions.
ACTIU NO CORRENT = Quan els béns i drets de cobrament per un període

superior a l’any. Tots els actius que es creu que romandran a l’empresa més d’un
any.
Masses Patrimonials d’actiu:
● Immobilitzat Intangible: béns i drets que no tenen un valor tangible, físic
(aplicacions informàtiques, una patent…).
● Immobilitzat Material: béns amb un valor físic, tangible (terrenys i béns
naturals, construccions, instal·lacions…):
● Inversions Immobiliàries: son inversiones en béns immobles (terrenys,
construccions…) que no intervinguin en l’activitat pròpia de l’empresa, és a
dir, si l’empresa les vens pot continuar perfectament desenvolupant la seva
activitat.
● Inversions financeres a ll/t: actius financers a llarg termini (obligacions,
deutes públics) o en participacions de capital (accions).

ACTIU CORRENT = Quan els béns i drets de cobrament per un període inferior a
l’any. Tots els actius que es creu que romandran a l’empresa menys d’un any.
● Existències: béns que formen part del procés de fabricació, transformació de

l’empresa (matèries primeres, productes en curs, acabats...).
● Realitzable
● Disponible: elements líquids de l’empresa (diners).
Masses Patrimonials de PN i Passiu:
● Patrimoni Net: els recursos de l’empresa que es destinen a

l’autofinançament. Aportacions dels propietaris vía capital..
● Passiu No Corrent: totes aquelles obligacions de pagament amb un termini
de venciment superior a l’any.
● Passiu Corrent: totes aquelles obligacions de pagament amb un termini de
venciment inferior a l’any.
PN = Actiu - Passiu

ACTIU = PN + Passiu
TEMA 5 DEL LLIBRE
El Fons de Maniobra és la part de l’Actiu Corrent (inversions a c/t) que és

finançada amb fons del patrimoni net i passiu (recursos propis i exigibles a ll/t).
FM = AC - PC
Sí AC = PC, no hi ha fons de maniobra, l’empresa està justa.
Fons de Maniobra Positiu, dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que
amb el seu AC pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini (PC) i que
encara disposa d’aquest marge.
Fons de Maniobra Negatiu: una part de les inversions a llarg termini (AnC) serien
finançades amb exigibles a curt termini (PC), cosa que podria provocar que
l’empresa tingués problemes per pagar els deutes i estigués a prop de la suspensió

de pagaments.
C.- VALORACIÓ D’ACTIU I PASSIU

Valoració d’existències: entrada
● Preu d’Adquisició: inclou l’import facturat, i afegint els transports, duanes,
assegurances i altres despeses directament atribuïbles a l’adquisició.
● Cost de Producció: fabrica l’empresa. Es determinarà afegint el preu

d’adquisició de les matèries primeres els costos directament imputables al
producte i els indirectament imputables.
Valoració d’existències: sortida
Si tenim mercaderies idèntiques, però amb un preu d’adquisició diferent: si

l’empresa no té cap sistema que li permeti adjudicar cadascun d’aquests béns al
preu que realment ha costat el que es fa és:
1. PMP (Preu Mitjà Ponderat): Un promig (agafar la quantitat d’aquestes

mercaderies pel seu preu d’adquisició, anar sumant les unitats de cada preu, i
d’aquí treure un preu mig).
2. FIFO (First In, First Out): O les primeres que em surtin les valoraré al preu
de les primeres que em van entrar, o al contrari.
D.- COM AFECTEN ELS FETS COMPTABLES AL BALANÇ
TOT FET COMPTABLE AFECTA COM A MÍNIM A DOS ELEMENTS DEL
BALANÇ.

E.- DESPESA VS INVERSIÓ
● Despesa: estem parlant d’un consum de recursos. Quan pago la llum (sortida
de diners perquè estic pagant un servei a un tercer), trucades telefòniques, el
sou del treballadors, un bitllet d’avió..
● Inversió (actiu): estem parlant d’un canvi d’un actiu per un altre actiu.
Compro una màquina (inversió perquè jo he canviat un actiu diners per un
actiu maquinària), una furgoneta, un edifici…
TEMA 3.- EL RESULTAT PERIÒDIC: INGRESSOS I DESPESES
A.- EL MÈTODE COMPTABLE
Tots els fets comptables afecten i van modificant el patrimoni de l’empresa. Un cop
enregistrats aquests fets comptables produïts durant un periode de temps, serà
necessari conèixer periòdicament:

● El Balanç ens defineix la situació patrimonial de l’empresa en l’últim dia.
● El Compte de Pèrdues i Guanys o d’Explotació ens explica el resultat generat
durant un periode de temps.
B.- EL RESULTAT

Amb les aportacions dels propietaris el patrimoni net s’incrementa.
RESULTAT= Si els ingressos són més grans que les despeses tindrem un resultat
positiu, i al revés.
Si el resultat és positiu farà que el patrimoni net augmenti, en canvi, si tenim
pèrdues disminueix.
El patrimoni net pot disminuir si els propietaris de l’empresa (accionistes)
decideixen fer reintegraments als propietaris:
● En forma de dividends ( s’obté un resultat positiu, i aquest tot aquest resultat

positiu o una part es decideix que es reparteix als propietaris de l’empresa en
forma de dividends).
● O bé, els propietaris de l’empresa poden decidir recuperar una part o totes les
aportacions que van fer al 1er dia (es considera que hi ha una reducció del
capital).

C.- RESULTAT I TRESORERIA
El resultat es la diferencia entre ingressos i despeses.

D.- COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS I RESULTAT
Decidir sobre accions futures: Si jo observo que els meus marges han disminuït,
puc decidir fer accions per tal d’intentar comprar les matèries primeres més barates.
Estem obligats a presentar tots aquests estats comptables en el Registre Mercantil,

per tal de complir amb les exigències legals establertes.
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ: L’empresa independentment de com estigui
finançada, té beneficis o pèrdues.
RESULTAT FINANCER: Ens dirà, si per culpa de com estem finançats, o per culpa
dels accedents de caixa que podem tenir invertits, tenim un resultat financer positiu
o negatiu. És a dir, jo tinc accedents de caixa, i els inverteixo amb inversions que no
tenen res a veure amb la meva activitat principal, puc tenir un resultat financer
positiu.
Si jo m’he hagut de endeutar per tal de comprar tots els actius no corrents que
necessito per la meva activitat habitual, aquest endeutament farà que hagi de pagar
uns interessos i com a conseqüència les meves despeses financeres seran més
grans que els ingressos financers, i el resultat financer negatiu.
La suma dels dos resultat fan un RESULTAT ORDINARI (resultat abans

d’impostos). Aplico els impostos que em toquin pagar (25%). Obtinc un resultat net
de pèrdues i guanys.

Empresa A: té més despeses que ingressos, per tant el benefici ordinari
d’explotació és negatiu. Possiblement aquesta empresa té moltes inversions
financeres fetes, deguts accedents de caixa que hagi tingut en anys anteriors. Com
a conseqüència d’aquests accedents de caixa ha invertit en productes financers
aliens a la seva activitat habitual, té un resultat financer de 50. Aquests 50 - 10 = 40
(resultat abans d’impostos). Gastem 10 d’impostos, i obtenim un benefici net de 30
(40 - 10).
Empresa B: Els actius que hagi fet servir per obtenir aquest benefici, els hagut de
finançar amb deute (finançament aliè), com a conseqüència ha hagut de pagar uns
interessos que han representat una pèrdua financera, un resultat financer de 10. El
resultat abans d’impostos = 50 - 10 = 40.
Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

Resultat d’operacions continuades: Un negoci de llençols i tovalloles, i l’empresa
aquest any decideix que deixarà de fabricar llençols, es centrarà només en
tovalloles. Poguem comprar el compte d’explotació d’aquest any sense llençols, amb
el compte d’explotació de l’any vinent també sense llençols. El resultat d’aquelles
operacions que jo he previst, i que seguiré fent durant els anys següents.
Resultat procedent d’operacions interrompudes: aquelles operacions, com a

nivell de direcció d’empresa, he decidit que deixo de fer, que la abandono (aquesta
línea de negoci la separaré de la resta). I aquí posarem el resultat d’aquestes
operacions que deixo de fer neta d’impostos.

El principi de meritació: La despesa o l’ingrés s’ha de comptabilitzar
independentment de quan aquest ingrés pesa, s’acabi cobrant o pagant.
D’una banda va el flux real (ingrés i despesa) i per l’altre banda el flux monetari (
cobrament i pagament).
Periodificació: si es fa una compra, la compra es comptabilitza al moment que es
produeix, i el cap d’uns dies o uns mesos, aquesta compra s’acaba pagant quan es
produeix el pagament, després de fer la compra. Les vendes s’acaben cobrant
després de fer-se. Seria com una bestreta pero referida a partides que no són ni
compres ni vendes.
Una periodificació, cobrem o paguem abans que la despesa o l’ingrés s’hagi produït.

TEMA 4.- ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES
Quan parlem d’anàlisi, podem analitzar un balanç o un compte de resultats,
comparar aquest balanç, amb un balanç ideal, amb un valors generals.
Podem comparar balanços de la mateixa empresa, de diferents exercicis, fem un

anàlisi dinàmic, veient l’evolució de l’estructura econòmica financera d’aquesta
empresa.
Podem comparar també, amb estats provisionals, és a dir, quan les empreses es
marquen els objectius, els quantifiquen i elaboren balanços i comptes de resultats
provisionals, si comparem aquests amb els estats actuals, veiem com s’allunya tota
l’empresa dels objectius que s’havia marcat, i també, podem comparar les dades de

l’empresa amb els valors sectorials, els valors de l’empresa líder del sector, o
l’empresa competent.
S’han calculat els percentatges de cada massa patrimonial, amb el pes de cada
massa. Les dues son estructures ideals, és a dir, son empreses equilibrades, tant
l’estructura econòmica financera.
L'Actiu No Corrent de l’empresa industrial és més elevat perquè fabrica, i per tant,
necessiten llocs on fabricar, maquinaria… Té passiu no corrent, té accés a
finançament a llarg termini i l’empresa comercial no. Si no tens actiu no corrent, no
pots garantitzar aquest finançament.
Empresa Comercial més existències i realitzable.
L’Actiu no Corrent de l’empresa en l’any 2008, té molta inversió en AnC. El

finançament més important és el Passiu no Corrent, es casi un 60% de tot el
finançament.

L’empresa del 2010, s’ha reduït una mica l’inversió en AnC respecte l’empresa de
2008, però sobretot, el gran canvi que s’ha produït és en l’augment del PN.
El PN del 2008 tenía una estructura finaçera dominada per deute i en el 2010 té una
estructura financera molt més capitalitzada.
3 regles d’or en l’anàlisi del balanç:
● Una empresa que no tindrà problemes de liquiditat a c/t, l’actiu corrent (si pot
ser el doble) ha de ser més gran que el passiu corrent. Per assegurar que
podem fer front amb aquests venciments del finançament.
● Realitzable + Tresoreria = PC. Això ens garantitzeria que l’empresa pugui fer
front amb aquests pagaments que té a c/t.
● Refrència a l’estructura finançera: PN = PN + Passiu. El total del PN, ha de
ser almenys el 40%, perquè l’empresa es consideri suficientment
capitalitzada o no massa endeutada. Quan l’empresa està molt endeutada hi
ha un risc més gran de fer front amb aquestes obligacions de pagament.

ANÀLISI HORITZONTAL: Comparar amb altres anys

Si al quadre final del EOAF, si en l’actiu hi ha un negatiu, el passem després a
Origen i no a Alpicació.
Entre l’any N-1 i l’any actual, l’empresa ha destinat els seus recursos, a invertir en
actiu no corrent (actiu fix) en l’aplicació de recursos. En l’origen de recursos, la
masa que més ha crescut es el passiu corrent, l’empresa ha finançat aquesta
inversió amb AnC amb PC, no és correcte, les inversions a ll/t, tot el que és AnC, les
finançarem amb recursos permanents, perquè sinó tindrem tensions de tresoreria.
Desequilibri amb el finançament de les inversions, que li pot generar en un futur,
problemes de liquiditat.
Parlem d’equilibri quan aquestes inversions amb AnC, estan finançades amb
recursos permanentes (PN o PnC).

Menys FM: Empresa que fabrica camises, aquestes camises les fabriquen a
mesura que es van fent les comandes dels clients, de manera que quan una
comanda està fabricada, allò pràcticament no passa per l'estoc i es ven directament
al client. Les existències seran molt petites. Si l’empresa els fa fer pagaments al
comptat o en un termini molt curt, la xifra de clients serà també molt petita. Els seus
proveïdors financien a 60 o 90 dies les compres que pugui fer l’empresa.
Més FM: Empresa va a comprar a un proveïdor, ell li diu que ha de comprar al
comptat. Els clients demanen pagar a llarg termini (60 o 90 díes), es va acumulant
un valor d’existències, i un saldo de clients, que fan que l’AC sigui molt més gran.

Empresa poc eficient, excés de FM, necesita un finançament que l’empresa es
podria estalviar.
Empresa poc eficient, excés de FM.

CICLE DE MADURACIÓ: Estoc de màteries primeres (les MP arriben al
magatzem). A mesura que es van fent servir aquestes MP, passen en estoc de
productes en curs, un cop es finalitza el període de producció es passa a, estoc
de productes acabats, un dia o altre s’acaba venent, i, passa a ser un deute o un
dret que nosaltres tenim de cobrar d’un client. El moment en que cobrem s’acaba el
cicle de maduració.
CICLE DE CAIXA: El moment que comprem en aquesta empresa no paguem res,
paguem al cap d’un dies (termini de pagament a proveïdors). El moment en que
paguem estem en negatiu, saldo negatiu de caixa, que perdura fins que arriba el dia
que cobrem del client, recuparem aquests diners que hem invertit en aquesta MP.
El producte creix a mesura que el productes es va fabricant, o fins el punt en que

es ven. A mesura que l’empresa va fabricant, la inversió de diners que l’empresa ha
de fer, és més gran.
ANÀLISI VERTICAL
EXEMPLE: (Aprovisionaments / VENDES) X 100 = ((-512)/971) X 100 = -52,7%.
Tot s’ha de dividir amb el total de VENDES.
La gestió ha augmentat, per tant la gestió dels aprovisionaments ha anat a pitjor,

això implica que el marge brut ens baixi. Per contra, en les despeses del personal
han augmentat, per tot i així el percentatge és menor, això vol dir que la gestió del
personal ha sigut correcte.
ANÀLISI HORITZONTAL
EXEMPLE: (Vendes 20X2 - Vendes 20X1) / Vendes 20X1 = (971-921) / 921 =

5,4%

En l’any 20X2, tenim un 5,4% més de vendes que l’any 20X1. Aquest increment de
vendes ens marca la comparativa respecte de la resta de percentatges. Els
aprovisionaments han augmentat un 14%, vol dir que els aprovisionaments han
augmentat per sobre de l’increment que hem tingut de vendes, per tant, el seu
comportament ha estat negatiu.
En les despeses del personal ha augmentat un 4%, com aquest 4% està per sota
del 5% de les vendes, vol dir que la gestió del personal ha estat bona.
El que ens permet aquest anàlisi és veure en quins àmbits l’empresa ho ha fet
bé o no.

Aquest 5 del BAII, l’obtenim calculant el 5% de les 100 U.M. Després calculem
el deute, a on apliquem X% de les 100 U.M, i mirem si el deute és més gran o
menys que el ROI (5).
1) EL BAII d’aquesta empresa augmenta en 2.

2) Finançarnos a través de deute ens està perjudicant, perjudica el benefici
de l’empresa.
Si el ROI és favorable, el deute incrementa la rendibilitat financera de l’empresa.

ROI > Cost del deute

Diferència entre INGRESSOS i DESPESES, obtenim el BN + AMORTITZACIONS

(estan dins les despeses) = CASH FLOW o FLUX DE CAIXA.
Amb aquest FLUX DE CAIXA l’empresa pot decidir fer dues coses:

1. Quedar-se amb aquest BN, i reinvertir-lo. Es considera que l’empresa té
tendència a autofinançar-se.
2. Repartirlo en forma de dividends per l’accionista, l’empresa no té tendència a
autofinançar-se.
PASSAT
● Si el PN, ha augmentat el mateix que els beneficis obtinguts, l’empresa té

tendència a autofinançar-se.
● Si el PN ha crescut molt per sota dels beneficis obtinguts, l’empresa ha tingut
tendència a no autofinançar-se, repartint molts dividends.
FUTUR :
● Si l’empresa té un palanquejament molt positiu, tindrà tendència a

autofinançar-se més bé amb crèdit extern, a tercers
● Si hi ha molta disponibilitat de finançament bancari, l’empresa té tendència a
no autofinançar-se, a repartir dividends.
● Si hi ha molta disponibilitat de capitals, l’empresa l’empresa té tendència a
repartir dividends, per després buscar en el mercat nous capitals que entrin el
PN de l’empresa.
● Si els accionistes tenen inversions alternatives que donin molta rendibilitat,
l’empresa té tendència a no autofinançar-se, a repartir dividends, per tal de
que aquests accionistes puguin recuperar dins que han invertit en l’empresa, i
fer inversions alternatives que resultin més rentables.
Si tot això es compleix, voldrà dir que l’empresa tindrà un creixement equilibrat
CREIXEMENT EQUILIBRAT = Creixement del 10% dels beneficis, amb un
creixement de vendes lleugerament inferior, del 8%, amb increment d’actiu
lleugerament inferior que els vendes, del 7% i amb un increment del deute per sota
de l’increment dels actiu, d’un 6%.
MORT D'ÈXIT = El benefici augmenta molt poc, el que està augmentant més que
tota la resta és el deute, els actus una mica per sota del deute, i les vendes per sota
de l’actiu i el deute.

Situació de màxima preocupació per l’empresa.

TEMA 5.- EFE I ECPN

INICI
● Explotació (dèficit): L’explotació estarà consumint recursos

● Inversió (dèficit): Com que està començant, requerirà d’inversions.
● Finançament (superàvit): Requerirà de finançament extern o dels
propietaris de l’empresa.

CREIXEMENT
● Explotació (superàvit): dèficit s'hauria transformat en superàvit

● Inversió (dèficit): encara està creixent d’un dèficit degut a que seguirà
invertint
● Finançament (superàvit): encara decidirà finançar a través de préstecs o
potser dels propietaris de l’empresa.
MADURESA
● Explotació (superàvit): encara té superàvit per explotació

● Inversió (dèficit): inversió deficitària
● Finançament (dèficit): deficitària perquè l’empresa està en superàvit
d’explotació, i aquest superàvit l’emplea en seguir invertint, però també han
torant aquest finançament que havia agafat en etapes anteriors, tornant
diners en formes de disminució de capital als seus propietaris, amb més
dividends a partir de reserves o tornant préstecs que havia agafat en etapes
anteriors.

REESTRUCTURACIÓ
● Explotació (superàvit): superàvit d’explotació

● Inversió (superàvit): possiblement estigui fent desinversions per tornar a
invertir més endavant. Estarà venent AnC, per tornar-los a comprar.
● Finançament (superàvit): torni a demanar a finançament extern per fer
aquesta reestructuració, finançament a través préstecs externs.
LIQUIDACIÓ
● Explotació (dèficit): està liquidant perquè té pèrdues

● Inversió (superàvit): la seva activitat d’inversió serà de desinversió. estarà
venent AnC, per tant serà un superàvit de tresoreria.
● Finançament (dèficit): com que esta liquidant, estarà tornant diners de
préstecs, als seus propietaris, finançament negatiu.


Wuolah Free COMPTABILITAT

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free COMPTABILITAT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COMPTABILITAT.

2º Grado en Relaciones Laborales

Reservados todos los derechos.

● Existència incertesa: en les variables econòmiques, sobre la presa de

Reservados todos los derechos.

És un sistema d’informació que ajudarà en la presa de decisions de les

C.- CIRCUIT COMPTABILITAT FINANCERA

Reservados todos los derechos.

Compra Coins y descarga sin publicidad.

3. Amb tot això elaborar un estats comptables.

Reservados todos los derechos.

El que fa és estudiar ​el procés de fabricació de l’empresa, és a dir, quina part

Compra Coins y descarga sin publicidad.

Usuaris externs: ​no prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.

● Amb relación contractual en l’empresa:

Reservados todos los derechos.

Compra Coins y descarga sin publicidad.

Reservados todos los derechos.

Usuaris interns: ​prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.

➔ Preus i altra política comercial: ​el departament comercial quan ha

Compra Coins y descarga sin publicidad.

Compra Coins y descarga sin publicidad.

Quan parlem de patrimoni ​ens referim a la riquesa que té l’empresa.

A.- EL PATRIMONI EMPRESARIAL

Què ens fa falta per a muntar una empresa?

Compra Coins y descarga sin publicidad.

EL VALOR DEL PATRIMONI NET / EL VALOR COMPTABLE DE L’EMPRESA =

El Balaç de Situació mostrarà ​el patrimoni.

Reservados todos los derechos.

Les APORTACIONS DELS PROPIETARIS, ​vía l’aportació inicial de capital o vía el

Les SUBVENCIONS, ​recursos que aporten les administracions públiques.

Els CRÈDITS DELS PROVEÏDORS, ​quan l’empresa adquireix mercaderies o

Compra Coins y descarga sin publicidad.

ACTIU NO CORRENT = ​Quan els béns i drets de cobrament per un període

Masses Patrimonials d’actiu:

Reservados todos los derechos.

● Existències: ​béns que formen part del procés de fabricació, transformació de

Masses Patrimonials de PN i Passiu:

● Patrimoni Net: ​els recursos de l’empresa que es destinen a

Compra Coins y descarga sin publicidad.

TEMA 5 DEL LLIBRE

El Fons de Maniobra ​és la part de l’Actiu Corrent (inversions a c/t) que és

Sí AC = PC, ​no hi ha fons de maniobra, l’empresa està justa.

Reservados todos los derechos.

C.- VALORACIÓ D’ACTIU I PASSIU

Compra Coins y descarga sin publicidad.

● Cost de Producció: ​fabrica l’empresa. Es determinarà afegint el preu

Valoració d’existències: sortida

Si tenim mercaderies idèntiques, però amb un preu d’adquisició diferent: ​si

Reservados todos los derechos.

1. PMP (Preu Mitjà Ponderat): ​Un promig (agafar la quantitat d’aquestes

D.- COM AFECTEN ELS FETS COMPTABLES AL BALANÇ

Compra Coins y descarga sin publicidad.

A.- EL MÈTODE COMPTABLE

Reservados todos los derechos.

Compra Coins y descarga sin publicidad.

● En forma de dividends ( s’obté un resultat positiu, i aquest tot aquest resultat

Reservados todos los derechos.

El resultat ​es la diferencia entre ingressos i despeses.

Compra Coins y descarga sin publicidad.

Estem obligats a presentar tots aquests estats comptables en el ​Registre Mercantil​,

La suma dels dos resultat fan un ​RESULTAT ORDINARI (resultat abans

Compra Coins y descarga sin publicidad.

El que fa és estudiar el procés de fabricació de l’empresa, és a dir, quina part

Usuaris externs: no prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.

Usuaris interns: prenen decisions que afectin al funcionament de l’empresa.

➔ Preus i altra política comercial: el departament comercial quan ha

Quan parlem de patrimoni ens referim a la riquesa que té l’empresa.

El Balaç de Situació mostrarà el patrimoni.

Les APORTACIONS DELS PROPIETARIS, vía l’aportació inicial de capital o vía el

Les SUBVENCIONS, recursos que aporten les administracions públiques.

Els CRÈDITS DELS PROVEÏDORS, quan l’empresa adquireix mercaderies o

ACTIU NO CORRENT = Quan els béns i drets de cobrament per un període

● Existències: béns que formen part del procés de fabricació, transformació de

● Patrimoni Net: els recursos de l’empresa que es destinen a

El Fons de Maniobra és la part de l’Actiu Corrent (inversions a c/t) que és

Sí AC = PC, no hi ha fons de maniobra, l’empresa està justa.

● Cost de Producció: fabrica l’empresa. Es determinarà afegint el preu

Si tenim mercaderies idèntiques, però amb un preu d’adquisició diferent: si

1. PMP (Preu Mitjà Ponderat): Un promig (agafar la quantitat d’aquestes

El resultat es la diferencia entre ingressos i despeses.

Estem obligats a presentar tots aquests estats comptables en el Registre Mercantil,

La suma dels dos resultat fan un RESULTAT ORDINARI (resultat abans

Resultat procedent d’operacions interrompudes: aquelles operacions, com a

Més FM: Empresa va a comprar a un proveïdor, ell li diu que ha de comprar al

El producte creix a mesura que el productes es va fabricant, o fins el punt en que

EXEMPLE: (Aprovisionaments / VENDES) X 100 = ((-512)/971) X 100 = -52,7%.

EXEMPLE: (Vendes 20X2 - Vendes 20X1) / Vendes 20X1 = (971-921) / 921 =

Si el ROI és favorable, el deute incrementa la rendibilitat financera de l’empresa.

● Explotació (dèficit): L’explotació estarà consumint recursos

● Explotació (superàvit): dèficit s'hauria transformat en superàvit

● Explotació (superàvit): encara té superàvit per explotació

● Explotació (superàvit): superàvit d’explotació

● Explotació (dèficit): està liquidant perquè té pèrdues