Professional Documents
Culture Documents
Microones 2009 Primavera Final Si Problemes
Microones 2009 Primavera Final Si Problemes
PROBLEMA 1
El següent divisor de Wilkinson es connecta tal com indica la figura:
75 Ω
2 V g= 5 V 0 −j 2 − j 2
1
30 Ω 1 [S ] = − j 2 0 0
2
3 Z0 − j 2 0 0
RESOLUCIÓ PROBLEMA 1
a) Calculeu la potència disponible del generador
41,46
8
16,2
b) Calculeu el coeficient de reflexió a l’entrada de l’accés 2
Γ
√2 0 1 1
1 0 0
2 0
1 0 0
on: Γ ,Γ
Per tant, les tres ones que surten seran igual a:
√2
2
√2 √2 1 √2 1
2 2 4 2 8
Llavors,
1
Γ
8
c) Calculeu la potència que entra al circuit per l’accés 2
1 1
| | | | | | 1 |Γ |
2 2
1 ΓΓ
√50
25
75 50 1
Γ
75 50 5
Llavors, substituint:
√50
25 8√2
1 1 39
1 ·
5 8
1 8√2 1
1 41,42
2 39 8
16,17
d) Potència dissipada a la càrrega de l’accés 1, a la càrrega de l’accés 3 y al divisor.
1 1 1 √2 1
| | | | | | 1 |Γ | 1 19,72
2 2 2 2 4
1 1 1
| | | | | | 0,65
2 2 64
I la potència dissipada és la diferència entre la que entra per la porta 2 i la que surt per
aquestes dues portes:
41,42 19,72 0,65 21,05
PROBLEMA 2 λ/4 3λ / 4
Considereu el biport de la figura 1.
Z 0′ Z0 Z 0′
RESOLUCIÓ PROBLEMA 2
Fig. 3
a) Calculeu la seva matriu de paràmetres S referida a Z 0′ .
Primer calculem [ S ] del biport constituït per la resistència Z 0 en paral·lel
referida a Z 0′ . Per això carreguem l’accés 2 del biport amb Z 0′ :
Z 0 Z 0′ Z − Z 0′ Z 0′
Z in = ⇒ s11 = in =− = s22
Z 0 + Z 0′ Z in + Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′
Z0 V2 Z 0′
Z 0′ s21 = s12 = (1 + s11 ) = {V2 = V1 } = 1 − =
V1 2 Z 0 + Z 0′
2Z 0
=
2 Z 0 + Z 0′
Z in
Per passar a la matriu del circuit que demana l’enunciat tenim en compte que al port 1
λ 2π λ π 3λ 3π
tenim una línia de longitud elèctrica θ1 = β = = , θ2 = β = , de manera
4 λ 4 2 4 2
que
Z 0′ 2Z 0 − j 2θ − jπ
− 2Z + Z ′ e
−2 jθ1
e − j (θ1 +θ2 ) e 1 = e = −1
2Z 0 + Z 0′
[ S ] = 0 0 = e − j (θ1 +θ2 ) = e − j 2π = 1 =
2Z 0 Z 0′
e − j (θ1 +θ2 ) − e −2 jθ2 e − j 2θ2 = e − j 3π = −1
2Z 0 + Z 0′ 2Z 0 + Z 0′
Z 0′ 2Z 0
2Z + Z ′ 2 Z 0 + Z 0′
= 0 0
2Z 0 Z 0′
2 Z 0 + Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′
b) En el biport de la figura 2, quant ha de valer Z s en funció de Z 0 i de Z 0′ perquè el
biport sigui equivalent al de la figura 1?
Busquem els paràmetres S referits a Z 0′ del biport de la figura 2, tot carregant l’accés 2 amb
Z − Z 0′ Zs
Zs Z 0′ : Z in = Z s + Z 0′ ⇒ s11 = in =
Z in + Z 0′ Z s + 2 Z 0′
Zs Z 0′ Z 0′2
Z in = i aïllant Z s trobem Z s = .
Z s + 2 Z 0′ 2 Z 0 + Z 0′ Z0
Podem comprovar que aquesta condició no tan sols garanteix que s11 és igual per a tots dos
circuits, sinó que també fa que s21 prengui el mateix valor. Així doncs tots dos circuits són
equivalents.
c) Quant ha de valer Z 0′ en funció de Z 0 perquè Z s = 2 Z o ? En aquest cas escriviu la
matriu de paràmetres S del circuit de la figura 1 referida a Z 0 .
Z 0′2
Volem Z s = = 2 Z 0 , d’on clarament Z 0′ = 2 Z 0 . Com que els circuits de les figures 1 i 2
Z0
són equivalents sota la condició de l’apartat b), la matriu de paràmetres S del circuit de la
figura 1 quan Z 0′ = 2 Z 0 serà la mateixa que la del circuit de la figura 2 quan Z s = 2Z 0 .
1 1 1
Calculant-la referida a Z 0 trobem [ S ] =
2 1 1
Del resultat de la primera part de l’apartat c) està clar que el circuit de tres ports de la figura
és equivalent a un divisor de Wilkinson. Així, a la càrrega adaptada del port 2 es dissiparan
PL 2 = 10 − 3 = 7 dBm = 5 mW .
1 1 2
El mòdul del coeficient de reflexió de la càrrega del port 3 és Γ L 3 = + = . Per tant, la
4 4 2
GT =
(1 − Γ ) S (1 − Γ )
G
2
21
2
L
2
K=
2 2
1 − S11 − S22 + ∆
2
∆ = det[ S ]
(1 − S11ΓG ) ( 1 − S22Γ L ) − S12 S21ΓG Γ L
2
2 S12 S21
Z0 L
~ C X.A.S Z0
Vg
X.A.E
Figura 1.
[S’] 0.319 λ
0.238 λ
1 2
S D
(Z0) (Z0)
0.346 λ
G
90 Ω Z0
(Z0)
Γ G Γ in
ΓL
Z0=50Ω
Figura 2.
GS(dB) 3
2.5
2 3
2.5
1.7 1.5 2 GL(dB)
2.5 1.5
1
3 1
∗
4 3.5
F(dB)
ΓL
*
S11
*
S 22
GS(dB) 3 ∗
ΓS
2.5
∗ 2 3
2.5
1.7 1.5 2 GL (dB)
2.5 1.5
1
3 1
∗
4 3.5
F(dB)
X1 (L)
1 B1 (C )
1.02 51 2
2
(Es pot fer amb la Carta de Smith)
d) A la vista del cercle d’estabilitat de la carta de Smith adjunta raoni si | Γin|>1 o |Γin|<1.
Calculem Γ de la xarxa adaptadora de sortida
0.319 λ
(Z0)
0.346 λ
Z0
ΓL (Z0)
0.346λ
Z0
Γ1
.
Γ Γ 0.36 0.93 1.45
0.319λ
Z0 j B1 1
ΓL Y2
1 1.45 Γ 0.34 0.47 Γ Γ .
0.59 ∠ 104 °
0.4 0.7
(Es pot fer amb la Carta de Smith)
Situant Γ a la Carta de Smith on és el cercle d’estabilitat i com |S11| >1 podem afirmar que:
|Γ | 1
|Γ in|=1
|Γ in|<1
ΓL |Γin|>1
∗ |S11|>1
PROBLEMA 4
l1 l2 l3 a
d1 d2 d3 d4
La figura representa un filtre passa-banda realitzat en guia d’ona WR90 per a una freqüència
central de 11, 2 GHz . Les dimensions són les següents: a = 22,86 mm , d1 = d 4 = 9, 67 mm ,
d 2 = d3 = 6, 63 mm .
a) A partir de les dimensions anteriors, determineu les reactàncies normalitzades dels
diafragmes. a la freqüència central del filtre
b) Determineu les longituds l 1 , l2 i l3 .
c) Determineu les constants d’inversió.
d) Sabent que el filtre té una resposta Chebyscheff amb un arrissat de 0, 5 dB , trobeu les
freqüències límit de la banda de pas tenint en compte que per a filtres en guia l’ample de
λ − λg 2
banda relatiu ve donat per w = g1 , amb λg 0 , λ g 1 i λg 2 les longituds d’ona en la guia a
λg 0
les freqüències central, límit inferior de la banda de pas i límit superior de la banda de pas
respectivament. i λg 0 = λg1λg 2
Notes:
Circuit equivalent d’un diafragma en guia:
d
a π d
⇔ jX amb X ≈ tg 2
λg 2 a
a
c
Longitud d’ona en una guia rectangular: λg = .
2
c
f 2 −
2a
Inversor d’impedància
φ φ
1 2 1− K
2
φ = βA = arctg B =
Z0 jB Z0 2 B K
Elements del prototip passa-baix per a filtres de Chebyscheff amb arrissat de 0,5 dB dins de
la banda pas:
πw πw πw
K 01 = , K i i +1 = , Kn n+1 = , amb n l’ordre del filtre
2ω1′g1 2 ω1′ gi gi +1 2 ω1′ gn gn+1
RESOLUCIÓN PROBLEMA 4
a) A partir de les dimensions anteriors, determineu les reactàncies normalitzades dels
diafragmes. a la freqüència central del filtre
c
A la freqüència central del filtre: λg 0 = = 33, 04mm
2
c
f 02 −
2a
Per tant:
22,86 2 π 9,67
X 01 = X 34 ≈ tg = 0, 424
33, 05 2 22,86
22,86 2 π 6,63
X 12 = X 23 ≈ tg = 0,166
33,05 2 22,86
b) Determineu les longituds l 1 , l2 i l3 .
1 2 λg 0 2
β A = arctg →A= arctg
2 B 4π B
A 01 = A 34 = −1,85mm
A12 = A 23 = −0,843mm
Llavors,
λg 0
A1 = A 3 = + A 01 + A 12 = 18,83mm
2
λg 0
A2 = + 2A12 = 14,839mm
2
c) Determineu les constants d’inversió.
2
1− K 2
B = ⇒ K + B K −1 = 0 ⇒
K
2
−B± B +4 K 01 = K 34 = 0,367
K= ⇒
2 K 12 = K 23 = 0,162
d) Sabent que el filtre té una resposta Chebyscheff amb un arrissat de 0, 5 dB , trobeu les
freqüències límit de la banda de pas tenint en compte que per a filtres en guia l’ample de
λ − λg 2
banda relatiu ve donat per w = g1 , amb λg 0 , λ g 1 i λg 2 les longituds d’ona en la guia a
λg 0
les freqüències central, límit inferior de la banda de pas i límit superior de la banda de pas
respectivament. i λg 0 = λg1λg 2
El filtre té tres cavitats, per tant és d’ordre 3. De la taula, g1=g3=1,5963, g2=1,0967 i g4=1
πw
De K 01 =
2 ω1′g1
K 012 2 g1
Aïllem w= = 0,137
π
λg 1 − λg 2
Tenim w = amb λg 0 = λg1λg 2
λg 0
Per tant,
λg20
λg 1 −
λg 1 λg21 − λg20
w= = ⇒
λg 0 λg 0 λg1
λg 0 w + λg20 w 2 + 4λg20
λg 1 = = 35,39mm
2
c2 1 1
λg21 = ⇒ f1 = c + = 10, 7GHz
λ ( 2a )
2 2 2
c g1
f −
1
2
2a
λg20
λg 2 = = 30,86mm
λg 1
1 1
f2 = c + = 11, 7GHz
λ ( 2a )
2 2
g2