Rebeca Coitiño, Andrea Estruch

ANYS 60!
A la dècada dels seixanta, els adolescents van començar a expressar les seves opinions
lliurement. Aquest alliberament va partir principalment de la música, que va despertar
unes mentalitats reprimides durant molt de temps, cosa que va suposar un canvi en totes
les tendències de moda. Al costat de la moda dels 90, la moda dels anys 60 torna a ser
tendència i ens serveix d'inspiració de manera que veiem ara les seves característiques,
roba, pentinats i quines eren les seves tendències.

Els joves dels 60 desitjaven trencar amb tot allò establert i múltiples reivindicacions
socials van aflorar durant l'època, des del moviment feminista, la lluita contra la
discriminació racial passant per les protestes contra els conflictes bèl·lics i les revoltes
parisenques de maig del 68 sense oblidar la alliberament sexual. Les peces de roba més
icòniques dels anys 60 són un clar reflex d'aquest esperit indòmit i revolucionari.

Silueta

Recta i solta, tot i que a principis dels anys 60 va perdurar la falda amplia i el cosset estret.
Peces estructurades, amb línies netes que jugaven amb les proporcions, els talls i els colors
per donar lloc a línies sòbries. Potser, entre totes, cal destacar el tall trapezi, les siluetes
minimalistes dels vestits curts i rectes i les peces amb talls evasé que després adaptarien
firmes.

Faldilla

La minifaldilla és la peça més característica d'aquesta època. Ens oblidem de les faldilles
llargues o faldilles midi que arriben els genolls per a aquest tipus de faldilla que queda per
sobre del genoll. La culpable d'aquesta tendència no va ser altra que l'esmentada abans,
Mary Quant, que va tenir la idea de rebaixar uns centímetres a una peça que ja era molt
utilitzada. Una idea que va treure del carrer després d'adonar-se com moltes joves optaven
per tallar les faldilles llargues per portar-les molt més curtes.
Colls i escots
Escot halter
L'escot halter dirigeix tota l'atenció a la zona de les espatlles. S'ajusta al coll i cau cobrint la
zona del pit. És un tall especialment favorable per a les dones amb les clavícules marcades
i amb l'esquena poc pronunciada. L'origen de la paraula halter ens condueix als Estats
Units, lloc on s'empra aquest terme per denominar el ronsal o enganxi que subjecta els
animals de tir com a cavalls o bous. La popularitat d'aquest escot va arribar als anys 60 i 70
gràcies a l'èxit del dissenyador americà Halston.

Roy Halston, dissenyador americà

Escot bardot
L’escot bardot ho va posar de moda Brigitte Bardot en els anys 50 i 60, tant, que li van
posar el seu nom. Tot i que no la va crear ella, va ser en els anys XIX, on ja era l'escot favorit
de la reialesa, i Eugenia de Montijo era una de les seves principals valedores.

Es tracta d'un tipus d'escot que desprèn sensualitat i sofisticació com cap altre i estilitza
deixant les espatlles i clavícules a l'aire. I encara millor: el fet que afavoreixi tota mena de
siluetes l'ha convertit en una part inesborrable de la història de la moda.

Mànigues
Màniga llarga trompeta, que va ser usat en general amb mitges estampades, i va ser fet
sovint d'encaix de ganxet, vellut, gasa o cotó, de vegades amb un psicodèlic d'impressió,
com ara els dissenyats per Emilio Pucci.

Sovint s’utilitzaven vestits sense mànigues, per això tampoc hi ha massa informació ja que
anaven sempre amb peces de tirants.
Teixits
En els anys 60 utilitzaven molts estampats molt cridaners, alguns geomètrics, altres florals,
altres amb ones molt psicodèlics, i com hi havien molts estils de vida diferent, també hi
havien molts estampats i teixits per escollir adeqüats a la forma de viure de cada grup. Els
abstractes i geomètrics eren els mes utilitzats i els que destaquen quan recordem l’època
dels 60.

Els teixits més utilitzats sobre tot eren els texans, el polièster juntament amb acrílics, vellut,
o patrons de ratlles. Més endavant també van utilitzar el PVC com a teixit. També peces
metàl·liques.

Colors
Qualifiquen els anys 60 com a tendència «psicodèlica» i que està marcada per una forta
aparició de la cultura juvenil associada a un context de «contracultura» i revolució social.

Els colors que defineixen aquesta dècada són el groc llimona o el rosa fucsia.

No utilitzaven massa el negre, ja que el substituien pel marró o la molsa, encara que no
com a color final, sinó com a component d'altres colors.

Els anys 60 definitivament va ser

l’època dels colors fluorescents.

El vermell, per exemple, també molt

popular als anys 50 va tendir a
derivar en un vermell ataronjat als
anys o un porpra-vermell en els
finals dels seixanta.

El groc i el taronja eren els colors

més utilitzats en l’època. El groc era
un altre color on tota la peça estava
en estil com a cert punt durant els
anys 60. El groc pastís, el groc del sol,
i la mostassa van fer absolutament la
declaració.
Complements

Bolso Kelly de Hermès continua sent un objecte de desig per milions de dones
arreu del món. El cobejat accessori, en la seva concepció més bàsica pel que fa al
tractament de pells, arriba a un preu que ronda els 6.000€. a 200.000€.

La bossa Kelly presenta estructura trapezoïdal, lleugerament més ampla a la base, i

tancament amb solapa, amb lleuger graó per passar les corretges de ferramentes en metall
daurat del tancament i les nanses sobre ella. Per a més comoditat compta amb una nansa
curta superior, i inclou un petit cadenat folrat a la mateixa pell. Aquest model és un dels
més cobejats de la firma, autèntica icona i bandera de la costura manual. La seva
elaboració requereix unes divuit hores, i és realitzada per una sola persona, de principi a fi.

COMPLEMENTS DE MODA DELS ANYS 60

- Bolsos de grans Dimensions . La influència de la moda arriba també als

complements als 60 i en el cas de les bosses hem de parlar dels que són de grans
dimensions i sobretot del naixement del «birkin». La bossa per excel·lència entre les
famoses i entre les addictes a la moda.

- Ulleres grans amb forma ovalada. Ulleres que cobreixen gairebé tota la cara i que
encara avui s'emporten. Si les teves ulleres tenien l'habilitat de cobrir la meitat de
la teva cara eres catalogada com una noia supercool.
 - Bandanes per el Cabel. No hi ha hagut millor accessori per donar-li un toc chic a la
nostra cabellera que les bandes amples.

- Barrets. La gamma de dissenys era tan variada que podries armar una col·lecció,
diferentes formes, estils i tamabys.

Pentinats

- Volums al cabell i els tupès.

- Multitud de dones comencen a fer servir postissos i

perruques per poder potenciar aquesta sensació de
volum, de gran quantitat de cabell i poder fer-se
recollits o semirecollits molt més carregats.

- Aquests anys, el monyo es va convertir en el recollit

per excel·lència però, una de les característiques
d'aquest, és que sempre devia estar molt fixat amb
laca.
Maquillatge

L'estètica dels anys 60 coincideix o recull l'estètica dels anys 20 quant a les formes
arrodonides.
És una època d'avenços socials. La moda la marca la joventut. A finals dels 40 i principis
dels 50, després de la guerra, hi va haver un "baby boom", que més tard es va convertir en
la joventut dels anys 60. L'actitud i la imatge dels anys 50 la troben antiquada i la rebutgen,
adopten un look més juvenil i nenat.
El maquillatge se centra als ulls, marcant molt i fent-los molt grans. Es perfilen amb
eye-liner per la part superior i inferior de lull, creant una forma arrodonida. La banana
segueix de moda i molt marcada fins arribar gairebé al llagrimal i final de l'ull però sense
arribar a tancar-la. Els colors d'ombres d'ulls solien ser en tons turquesa, blaus,
blanquinosos i rosa pastís. Una altra característica dels ulls als anys 60 eren les pestanyes
molt exagerades, gairebé sempre postisses. Fins i tot algunes vegades es dibuixaven
pestanyes a la part inferior dels ulls amb l'eye liner, com la model Twiggy.

- La pell era molt natural i el pòmul es maquillava en forma arrodonida i rosada o

coral. Llavi molt suau i natural, en colors rosats i adoptant una expressió infantil
com de nena-dona i seductora alhora, tons clarets.
- De tots els cosmètics disponibles cap no va tenir tanta demanda com el delineador
perquè ajudava a realçar la mirada de totes les noies.
- Pestanyes postisses, No només eren llargues i amples també tenien dissenys
al·lucinants: pètals de flor o colors elèctrics que donaven un toc característic a cada
noia.

Dissenyadors

Els dissenyadors van impulsar amb les seves creacions un estil de vida i de pensar que
trencava amb els motlles d'una societat conservadora, més en una Europa que estava una
mica antiquada. Dissenyadors americans, anglesos i francesos van crear les bases d'una
moda sòlida, en què l'important és poder expressar allò que volem sense necessitat de
rigidesa i adorns.
MARY QUANT (1962)

Dissenyadora britànica que va popularitzar la

minifaldilla. La longitud de la minifaldilla es va situar
en 15 cm sobre el genoll, des que es va mostrar al
món per primera vegada el 10 de juliol de 1964 en una
desfilada on Mary Quant va presentar la seva
col·lecció d'estiu amb la model estrella Twiggy.És
l'encarregada d'introduir l'era mod i el Chelsea Look.
Com a resultat van néixer les botes a l'alçada del
genoll, blanques i de material sintètic, amb cordons
fins a dalt, així com els jerseis estrets i acanalats, a
ratlles o amb cridaners quadres que encarnarien el
‘London Look’.

Tot i que va començar venent roba d'altres, aviat va començar a elaborar els seus dissenys,
adaptant estampats de paper i reinventant l'ús de teixits i colors. Confeccionava els vestits
durant el dia i els venia a la tarda. Amb el que guanyava comprava les teles per
confeccionar les de l'endemà.

ADRÈE COURREGES (1965)

Va ser un dissenyador francès, fonamentalment reconegut pels seus dissenys ultramoderns.

Es va disputar amb Mary Quant, la invenció de la minifaldilla. La minifaldilla, barata i
atractiva estava a l'abast de qualsevol dona que s'atrevís a portar-la.
Courrèges, li va atorgar a la indumentària femenina una major simplicitat, amb dissenys
que permetien més llibertat i comoditat. Les formes geomètriques tan característiques dels
seus dissenys, basades en quadres, trapezis i triangles. Va llançar una campanya
anomenada «Era espacial» que va revolucionar el món de la moda.

YVES SAINT LAURENT (1966)

Famosa va ser la creació del sostenidor als anys 60, aquest seria un altre símbol de
l'alliberament femení, mostrant tímidament, les primeres peces transparents, el bust de les
models, va escandalitzar el món.
Les seves col·leccions als anys 60 van destacar per la incorporació de l'esmòquing al
vestuari femení i per la implantació del prêt-à-porter com una línia comercial completa, va
ser el primer creador d'alta costura que va presentar una línia d'aquesta nova categoria de
moda. El 1966 va inaugurar el seu primer local que comercialitzava prêt-à-porter. També va
ser el primer dissenyador que va incorporar dones de raça negra com a models a les seves
desfilades.

Personatges

Jackie Kennedy

En els primers anys de la dècada del 60, la icona de la moda era

Jackie Kennedy amb les seves perles perfectament blanques i vestits
a mida.

A mitjan dècada, la model Twiggy va inspirar les dones que

alliberessin el seu cos i ment. La moda anys 60 va ser revolucionària
en molts aspectes, per exemple, amb l'aparició de la minifaldilla, en
què “no hi ha res com massa curt”.
La primera dama va ser la personificació de la feminitat americana, i
va quedar per sempre reconeixible per la seva elegant i moderna
bellesa, amb el seu sentit impecable de la moda.

Brigitte Bardot

L'estil francès, sempre en molts aspectes, va apostar per una imatge sensual però, alhora,
delicada. Melenes llargues i esvalotades, faldilles mini, elegants vestits de pantalons i
cridaners barrets van regnar entre les noies franceses més modernes. Brigitte Bardot, icona
de bellesa i de moda, va representar l'ideal de bombshell. Paradigma de la bellesa sense
esforç, lluïa una cabellera rossa i cardada i un maquillatge d'ull de gat que va marcar una
època. La francesa, coneguda per pel·lícules com Un Acte D’Amour, nomena un tipus d'escot
amb les espatlles a l'aire.
Jane Birkin

L'estètica hippie va protagonitzar els anys 60. Durant la dècada anterior, es van poder
observar pinzellades de la futura tendència de la mà de figures com Jane Birkin. L'anglesa
va personificar l'esperit lliure del moment. L'actriu de Blow Up, gràcies a la seva bellesa
delicada i atemporal, tenia un estil discret i bàsic però efectiu. Els vestits curts, les mitges
transparents i els talons baixos van ser algunes de les seves peces fetitxe. Per al dia a dia,
optava per còmodes pantalons texans, samarretes blanques bàsiques o camises vaporoses.
El model de bossa més venut d'Hermès, Birkin, porta el nom.
L’ART

A l'art visual, moviments com l'Art Pop, l'Art Psicodèlic, El pop Art, el Minimalisme, l'Art
Conceptual i l'aparició de Happenings es van convertir en els conceptes més significatius i
transformadors del món de l'art dels anys 60. Es creava el nou tipus d'imatge pop i se'ls
donava un altre ús als materials industrials.

El principal moviment va ser el Pop Art, que es rebel·lava contra el drama expressiu i
l'expressionisme abstracte. Els artistes van donar importància a la idea de l'art de perfil
baix utilitzant imatges de la cultura de masses. Les superfícies planes, el color i les vores
ben delimitades. El disseny gràfic, la moda i un estil de vida es van crear de la mà d'aquest
nou aire. La idea proposada per Andy Warhol que “En el futur, tots seran mundialment
famosos durant 15 minuts”, va influir a l'estatus d'estrelles de diversos artistes de l'escena
artística dels seixanta. Ell es va fer famós quan va exhibir una sèrie de pintures estilitzades
de les llaunes de sopa de Campbell. Més tard, va produir fotografies en serigrafia de cares
de celebritats, inclosa l'actriu Marilyn Monroe i l'estrella de rock Elvis Presley. L'art pop o en
anglès Pop Art és un moviment artístic d'art modern, que va basar el seu estil en l'ús
d'imatges de la cultura popular (cartells publicitaris, objectes i llocs quotidians, còmic o
cinema). Els artistes de pop art sovint es van basar en objectes, llocs o publicitats de la
cultura popular per descontextualitzar-los a les seves obres, canviant els colors (estil
kitsch), frases o situacions amb l'objectiu de retratar la realitat, criticar l'estil de vida
consumista o el materialisme de lèpoca.
CINE

Un estudi desenvolupat per l'institut politècnic Rensselaer de Nova York ha estimat que la
dècada dels anys 60 va ser la més creativa de la història del Cinema, segons les dades
recopilades.

Audrey Hepburn

Breakfast at Tiffany's és una pel·lícula nord-americana dirigida per Blake Edwards el 1961
amb Audrey Hepburn
Alguna vegada t'has preguntat perquè Breakfast at Tiffany's és tan famosa i tan vista? Què
és el que no cansa la gent? o, què hi ha dins aquesta pel·lícula que ha embadalit el món
sencer? Esmorzar amb diamants de Blake Edwards, 1961, és una pel·lícula que, a més de
fascinant, té molts detalls interessants.

La cinta és una comèdia romàntica escrita per George Axelrod i escrita per Truman Capote.
Holly Golightly, interpretada per Audrey Hepburn, és una escort (aparentment) que vol ser
actriu. Golightly sempre esmorza davant de la joieria Tiffany & Co. Paul Varjack, George
Peppard, és un escriptor mantingut per una dona casada. Holly i Paul es converteixen en
veïns, es coneixen i s'enamoren; no obstant això, ella ho rebutja i es compromet amb José
Pereira, un polític milionari.

l veritable secret de la pel·lícula d'Audrey Hepburn va molt més enllà de l'argumen. L'escena
de la guitarra ha esdevingut icònica per al setè art; veiem Holly fràgil i delicada, amb la
tovallola als cabells i guitarra en mà, cantant ‘Moon river’.
D'altra banda, Nova York brilla a casa segon de la pel·lícula; en els plànols on veiem els
actors; a les avingudes per on passegen; als gratacels; a la biblioteca pública; a Central
Park.Per a tots aquells fanàtics de la Gran Ciutat, , aquesta és la seva pel·lícula ideal. Un
altre element increïble de la cinta és el vestuari d'Audrey. Els dissenys que llueix, a càrrec
de Hubert de Givenchy i d'Edith Head, són espectaculars.

El famós vestit negre de l'escena inicial va ser subhastat per 807.000 dòlars el 2007,
convertint-se en la segona peça de cinema més ben pagada. El salari d'Audrey Hepburn va
ser de 750.000 dòlars, fet que la va convertir en l'actriu més ben pagada del seu temps.
Breakfast at Tiffany's és una pel·lícula especial que ha deixat tot un llegat darrere i que sí,
en efecte.

James Bond és un personatge de ficció creat pel

periodista i novel·lista anglès Ian Fleming el 1953.
James Bond és el protagonista de la sèrie de
novel·les, pel·lícules, còmics i videojocs
homònims, en què protagonitza les seves pròpies
missions com James Bond.
Indumentària masculina

La moda dels anys seixanta va renovar l'interès dels homes per la roba.
Per primer cop són els joves els qui marquen les tendències en lloc de simplement
seguir-les. Això fa que la manera de vestir es transformi. Havia esclatat el youthquake o
jovemoto, que va tenir com a conseqüència roba més desenfadada i un creatiu ús del color.

A les botigues es van posar a vendre camises i corbates amb estampats abstractes i
geomètrics, americanes amb tancament de cremallera, pantalons cenyits i rectes, pantalons
d'odalisca, abrics de pell falsa, vestits de pana, botes i cinturons de xarol i túniques de
punt sense mànigues. Tot això per a l’home.

Fragment de la sèrie ‘Mad men’, inspirada en els anys 60

La moda masculina es va posar al dia amb vestits estampats i de colors clars. Amb
botonadura simple i un tall més ajustat, permetien marcar les formes masculines.
Apareixen colls, solapes, cinturons i corbates més amplis, així com sabates de taló baix.
Volien combinar l’estil clàssic amb un toc més modern i molt adeqüat a l’època, i ho van
solventar amb total naturalitat.

Els joves de l'època formaven combinacions fresques que jugaven amb el color i els
estampats.
Els cantants són els protagonistes tant de les llistes d’èxits com de la moda d’indumentària
masculina. I els dissenyadors s'inspiren en la roba dels famosos per desenvolupar les
col·leccions.

Els Beatles eren els que més impacte tenien en la manera de vestir amb els seus vestits a joc, els
bigotis de ferradura i els talls de cabell rodons.
WEBGRAFIA

http://lavozdelasheras.com.ar/web/index.php/2020/09/09/arte-en-los-anos-60/

https://tiendavintage.net/historia-moda-femenina-anos-60/

https://vein.es/estilo-anos-60/

https://modaellas.com/moda-de-los-anos-60/

https://hombresconestilo.com/moda-anos-60/

https://cafeversatil.com/moda-anos-60/

https://acrilicofluido.com/arte-contemporaneo/arte-pop/

https://indiehoy.com/arte/la-marilyn-monroe-de-andy-warhol-se-convierte-en-la-segunda
-obra-mas-cara-de-la-historia/