EL NAIXEMENT DE JAUME I

SEGONS EL LLIBRE DELS FETS

Ara contarem de quina manera nós fórem engendrats i de quina manera fou el

nostre naixement. Primerament, de quina manera nós fórem engendrats. El
nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostra mare, la reina.
I s'esdevingué que una vegada el rei, el nostre pare, fou a Llates, i
la reina, la nostra mare, fou a Miravalls. I vingué al rei un ric home, per nom
en Guillem d'Alcalà, i el pregà tant, que el féu venir a Miravalls, on
era la reina, la nostra mare. I aquella nit que ambdós foren a Miravalls volgué
nostre Senyor que nós fóssem engendrats. I quan la reina, la nostra mare, se
sentí prenys, se n'entrà a Montpeller. I aquí volgué nostre Senyor que fos el
nostre naixement a casa d'aquells de Tornamira, la vespra de
nostra Dona Santa Maria Candeler. I la nostra mare, així que nós fórem
nats, ens envià a Santa Maria, i ens portaren en braços; i deien matines a
l'església de nostra Dona; i, així que ens entraren pel portal,
cantaren Te Deum laudamus. I no sabien els clergues que nós deguéssem
entrar allí, però entràrem quan cantaven aquell càntic. I després
ens dugueren a Sant Fermí. I, quan aquells qui ens portaven
entraren per l'església de Sant Fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus
Israel. I, quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, estigué ella molt
alegre d'aquests pronòstics que ens havien esdevingut. I féu fer dotze
candeles, totes d'un pes i d'una grandària, i les féu encendre totes ensems, i a
cada una posà sengles noms dels apòstols, i prometé a nostre Senyor que
aquella que més duraria, que nós tindríem aquell nom. I durà més la de sant
Jaume ben bé tres dits de través que les altres. I per això i per la gràcia de Déu
nós tenim per nom en Jaume. I així nós hem vingut de part de la que fou
la nostra mare i del rei en Pere, el nostre pare.

Jaume I (1208-1276), Llibre dels fets

EL NAIXEMENT DE JAUME I
 SEGONS LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

Aquest rei en Pere d'Aragó fou molt noble rei, i bon cavaller i valent d'armes, i
era senyor de tot Carcassès i de Bederès fins a Montpeller, i marquès de
Provença.

S'esdevingué que a Montpeller hi havia una dona que es deia dona Maria, que
era dona de Montpeller, i era filla d'en Guillem de Montpeller i de la filla de
l'emperador de Costantinoble. El pare i la mare eren morts, i era sense marit,
però ja havia tingut marit. Els rics homes de Montpeller celebraren el seu
consell, i digueren que bo seria que donassen marit a la dona. I es pensaren
que bo seria que en parlassen al rei en Pere d'Aragó, que era veí seu i que
confinava amb ells, i, si ell la volia prendre, més valia que la tingués ell, i seria
major honor d'ells.

D'aquí avant aparellaren els seus missatgers i els trameteren al rei, i parlaren
amb ell, i li donaren a entendre que Montpeller era noble lloc i que era en el cap
de son regne, i que aquí podria tenir frontera als seus enemics. El rei va
entendre les seues paraules i li abellí Montpeller, i prengué la dona per muller.
I, quan vingué a poc de temps, ell deixà la dona, que no volgué ésser amb ella
ni volgué venir enlloc on ella fos, que es penedí perquè l'havia presa com a
muller. Que ell era un dels més altius reis del món, i digué que molt s'era baixat
en ella, que havia presa dona que no era filla de rei. Però aquesta dona era de
molt bona vida i honesta, i agradable a Déu i al segle.

S'esdevingué que el rei estigué grans temps que no fou amb la dona. I, quan
vingué a cap d'un gran temps, el rei era en un castell molt prop de Montpeller, i
aquí amava una dona noble molt bella, i féu tant que la tingué per amiga. I en
aquell castell ell se la feia venir per un seu majordom que era de Montpeller,
que era el seu home de confiança en aquestes coses, tot i que era home bo i
lleial.

Madona na Maria de Montpeller sabé això, i trameté missatge a aquell

majordom del rei, que era vassall seu, i vingué davant ella.
-Amic -digué la dona, muller del rei-, vós siau ben vingut. Jo us he fet venir a mi
perquè vós sou mon home naturalment, i conec que sou home lleial i bo, i
aquell en qui hom se pot fiar. Jo em vull confiar amb vós, i us pregue que d'això
que jo us diré, que vós m'hi ajudeu. Vós sabeu bé que el rei és mon marit i no
vol ésser amb mi, de què jo sóc molt descontenta, no per altra cosa sinó per
això que d'ell ni de mi no ha eixit infant qui fos hereu de Montpeller. Ara, jo sé
que el rei té un afer amb una dona, i que se la fa venir en un castell, i vós sou el
seu home de confiança. Jo us pregue que quan vós li hagueu de portar la dona,
que vingueu a mi i, tot privadament, que em poseu en la cambra en lloc d'ella, i
jo em gitaré en el seu llit. I feu-ho de tal manera que no hi haja llum, i digueu al
rei que la dona no ho vol, per tal que no siga coneguda. I jo tinc fe en Déu que
en aquella nit engendrarem tal infant de què serà gran bé i gran honor a tot son
regne.

-Madona -digué el ric home-, jo estic disposat a fer tot el que vós em maneu, i
majorment coses que siguen honor i profit de vós. I sapigueu que això que vós
m'haveu dit, que jo ho portaré a acabament, però tinc molta por de provocar la
ira del rei.

-Amic -digué la dona-, no us cal témer, que jo ho faré de tal manera que
obtindreu més de bé i d'honor del que mai no heu tingut.

-Madona -digué el ric home-, grans mercès! I sapigueu que jo faré tot això que
vós maneu i, puix així és, no ho tardem més. Ara aparelleu-vos, que el rei ha
establert que al vespre li porte aquella dona que vós sabeu, i jo vindré a vós, i
d’amagat us portaré al castell i us ficaré en la cambra.

-Amic -digué la dona-, bé em plau això que dieu. Ara, doncs, aneu-vos-en i
penseu en el vostre afer, i al vespre veniu a mi.

El ric home pres comiat de la dona i se n'anà. I, quan vingué al vespre, el rei
parlà amb ell i li digué que li portés aquella dona, amb qui havia establert que
aquella nit fos amb ell.

El ric home anà a la dona, i la portà amb una donzella solament i amb dos
cavallers, i la ficà en la cambra del rei, i aquí ell la deixà. I la dona es despullà, i
es ficà en el llit del rei i féu apagar tots els llums.
Quan el rei hagué sopat i tots els cavallers se'n foren anats, el rei se n'entrà en
una cambra que era prop d'aquella on ell dormia, i aquí ell es despullà i es
descalçà, i després, abrigat amb son mantell, en camisa, ell se n'entrà en
aquella cambra on la dona sa muller estava gitada. I el rei es gità en el llit amb
ella, sense llum que no hi hagué. I el rei es pensà que fos aquella altra dona
amb qui havia establert que vingués a ell.

Veus que el rei menà son solaç amb la dona sa muller, i ella no parlà gaire, per
tal que no la reconegués fins que hagué jagut amb ella. I, en aquella vegada,
l'emprenyà d'un fill. La dona era molt sàvia i certa, i immediatament conegué
que era prenys i es descobrí al rei.

-Senyor -digué ella-, us pregue que no us siga greu, si aquesta nit vos he
robada, que certament no ho he fet per cap malvestat ni per cap malvat desig
que jo tingués, sinó per tal que de vós i de mi eixís fruit qui plagués a Déu i qui
fos hereu de vostre regne. I sapigueu per veritat que, segons que jo crec, que
jo he quedada prenys en aquesta hora. I feu escriure la nit i l'hora, que així ho
trobareu.

Quan el rei va entendre que la dona era sa muller, es va quedar molt sorprès,
però no ho féu veure, i va dir belles paraules a la dona fins al matí. I, al matí, es
llevaren i estigueren ensems aquell dia, i després el rei cavalcà i se n'anà en
Catalunya. I la dona engruixà, i estigué tant en aquell castell fins que parí i
tingué un fill, i es va dir Jaume.

Bernat Desclot (2a meitat del segle XIII), Llibre del rei En Pere

EL NAIXEMENT DE JAUME I
SEGONS LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

Manifestament hom pot entendre que la gràcia de Déu és i deu ésser amb tots
aquells qui són descendents del senyor rei en Jaume, fill del senyor rei en Pere
i fill de la molt alta dona madona Maria de Montpeller, ja que el seu naixement
fou miracle senyaladament de Déu i per obra seua. I perquè ho sàpiguen tots
aquells que d'aquí avant sentiran aquest llibre, jo ho vull recontar.
Veritat és que el senyor rei en Pere prengué per muller i per reina l'alta madona
Maria de Montpeller, per la gran noblesa que tenia de llinatge i per la seua
bondat, i perquè obtenia el poder de Montpeller i de la baronia la qual tenia en
plena propietat.

I per temps avant, el senyor rei en Pere, que era jove quan la prengué, per
escalfament que tingué d'altres belles dones, estigué que no tornà amb la dita
dona Maria, sinó que venia algunes vegades a Montpeller que no s'acostava a
ella, de què eren molt afligits i tristos tots els súbdits i senyaladament els
prohoms de Montpeller.

Una vegada s'esdevingué que el senyor rei en Pere vingué a Montpeller, i

estant a Montpeller s'enamorà d'una bella dona de Montpeller, i per aquella
tornejava i anava amb armes i treia a taulat, i feia tant que a tothom ho donava
a conèixer.

I els cònsols i els prohoms de Montpeller, que saberen això, es feren venir un
cavaller que era l’home de confiança del senyor rei en aquests afers, i li
digueren que si ell volia fer allò que ells li dirien, que ells el farien per sempre ric
i benestant. I ell digué que li diguessen això que els plagués, que no hi havia
res al món que ell pogués fer a honor d'ells que no ho fes, salvant la seua fe.

I d'aquesta raó demanaren secret els uns als altres; i digueren:

-Ara, sabeu vós què us volem dir? La raó és aquesta: que vós sabeu que
madona la reina és de les bones dones del món i de les santes i de les
honestes, i sabeu que el senyor rei no torna amb ella, de què és gran minva i
dany de tot el regne. I la dita madona reina s'ho passa així com a bona dona,
que no en fa res semblant que li siga greu. Però a nós torna a dany: perquè si
el senyor rei morís i no hi hagués hereu, seria gran dany i deshonor de tota sa
terra, i senyaladament seria gran dany de madona la reina i de Montpeller, que
convindria que vingués en altres mans. I nós no voldríem per cap raó que
Montpeller eixís mai del reialme d'Aragó. I així, si vós ho voleu, hi podeu donar
consell.

Respòs el cavaller:
-Us dic, senyors, que ja no romandrà en mi que en tot això que jo puga donar
consell en res que siga honor i profit de mon senyor  rei i de la reina madona
Maria i de tots els seus pobles, que jo no faça de bon grat.

-Ara, doncs (ja que tan bé ho dieu), nós sabem que vós sou l’home de
confiança del senyor rei de l'amor que té per aquella dona, i que vós procureu
que ell la tinga; per què, nós vos preguem que vós li digueu que vós haveu
aconseguit que ell tindrà aquella dona i que vindrà a ell tot secretament en la
seua cambra, però que no vol per res que hi haja llum, perquè no siga vista per
ningú. I d'això ell tindrà gran plaer. I tan bon punt ell serà gitat i tothom haurà
abandonat la cort, vós vindreu a nós ací en el lloc del consolat de Montpeller, i
nós serem els dotze cònsols, i tindrem, entre cavallers i ciutadans, altres dotze
dels millors de Montpeller i de la baronia; i tindrem la reina madona Maria de
Montpeller, que serà juntament amb nós amb dotze dones honrades, de les
més honrades de Montpeller, i amb dotze donzelles, i anirà amb nós al senyor
rei. I també  vindran amb nós dos notaris (els millors de Montpeller), i l'oficial
del bisbe i dos canonges i quatre bons homes de religió. I cada home i cada
dona i donzella portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan dona Maria
entrarà en la cambra del senyor rei. I a la porta de la cambra estaran tots
aplegats fins que siga prop de l'alba, que vós obrireu la cambra. I quan serà
oberta, nós cadascú amb els ciris en la mà entrarem en la cambra del senyor
rei. I aquí ell se meravellarà, i llavors nós li direm tot el fet, i li mostrarem que té
de prop la reina madona Maria, i que tenim fe en Déu i en madona santa Maria
que en aquella nit engendraran tal fruit de què Déu i tot el món en serà pagat i
el seu regne en serà proveït.

I quan el cavaller va entendre la seua raó, que era santa i justa, digué que
estava disposat a complir tot això que ells havien dit, i que d'això no s'estaria
per por de perdre l'amor del senyor rei i encara la persona; i que tenia fe en
nostre senyor ver Déu que així com ells ho havien tractat i pensat aquell fet,
que així vindria a bon acabament, i que d'això estiguessen tots segurs.

I així fou ordenat i endreçat. I sobre això tots ensems, així com eren estats al
consell, se n'anaren a madona Maria de Montpeller, reina d'Aragó, i li digueren
tot això que ells havien endreçat i ordenat. I la dona els digué que ells eren els
seus vassalls, i que era cert que per tot el món es deia que el més savi consell
del món era aquell de Montpeller; i així com tot el món testimoniejava això, a
ella semblava que es degués tenir per pagada del seu consell i que prenia la
seua vinguda en lloc de la salutació que l'àngel Gabriel féu a madona santa
Maria; i que així com per aquella salutació se complí la salvació de l'humanal
llinatge, que així el que havien acordat vingués a compliment i a plaer de Déu i
de madona santa Maria i de tota la cort celestial, i a honor i profit de l'ànima i
del cos del senyor rei i d'ella i de tots els seus súbdits, i que així es complís,
amén. I així se n’anaren amb gran alegria, i us podeu bé pensar que estigueren
tots aquella setmana en oracions i en dejunis, i senyaladament la senyora
reina.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom es va gitar al palau, els vint-i-quatre
homes bons i abats i priors i l'oficial del bisbe i homes d'orde i les dotze dones i
les dotze donzelles amb els ciris en la mà entraren al palau, i els dos notaris; i
tots ensems vingueren fins a la porta de la cambra del senyor rei. I aquí entrà
madona la reina. I ells estigueren defora agenollats en oracions tots ensems. I
el rei i la reina foren en el seu deport, que el senyor rei pensava tenir de prop
la dona de qui era enamorat. I així aquella nit mateixa estigueren obertes totes
les esglésies de Montpeller, i tot el poble que hi estava pregant Déu, així com
damunt és dit que era ordenat.

I quan fou alba, tots els prohoms i prelats i homes d'orde i dones, cadascú amb
son ciri encès en la mà, entraren en la cambra. I el rei era en son llit amb la
reina, i es meravellà, i saltà de seguida sobre el llit i pres l'espasa en la mà. I
tots s'agenollaren i digueren en plorant:

-Senyor, mercè sia de gràcia i de mercè vostra, que vegeu qui us jau de prop.

I la reina es dreçà i el rei la conegué. I li contaren tot això que havien tractat. I el
rei digué que ja que era així, que plagués a Déu que es complís la seua
intenció. I aquell dia cavalcà i se’n va anar de Montpeller. I així tots ensems
amb gran plaer i alegria estigueren amb la reina. I l’alegria va ser molt més gran
quan van saber i van veure que a Déu havia plagut que el seu tractament
vengués a acabament bo: que la reina va engruixar, i als nou mesos, així com
natura vol, ella infantà un bell fill i graciós, qui en bona hora va nàixer per als
cristians i majorment per als seus pobles: que mai no va nàixer senyor a qui
Déu fes majors gràcies ni més assenyalades.

Ramon Muntaner (1265-1336), Crònica

QÜESTIONS

1. Comenta el punt de vista dels tres textos. Què implica en cada cas?
2. Assenyala els detalls que esmenta Jaume I del seu naixement que es
podrien considerar com a miraculosos. N’hi ha algun als altres dos textos?
3. Quina raó dona Desclot de l’actitud del rei Pere amb la seva esposa? I
Muntaner? Quina versió et sembla més creïble?
4. Per què la crònica de Jaume I, a diferència de la de Desclot i Muntaner,
passa per sobre els detalls del seu engendrament?
5. Quins canvis introdueix Bernat Desclot respecte a la versió que dona Jaume
I del seu engendrament i naixement? I Ramon Muntaner respecte a
Desclot?
6. De qui parteix, en la Crònica de Bernat Desclot, la iniciativa de la substitució
al llit? I en la de Muntaner? Quina dimensió dóna aquest canvi a l’afer de
l’engendrament de Jaume I?
7. En quin moment de la Crònica de Muntaner s’equipara l’actitud de la reina
Maria amb la de la Mare de Déu en rebre l’anunci de la seva maternitat
misteriosa? Per extensió, a què s’equipara el naixement del rei Jaume?
8. Remarca les característiques de la reina que destaquen Desclot i Muntaner.
9. Identifica les paraules amb què es refereixen Desclot i Muntaner
respectivament a l’acte sexual del rei i la reina.
10.Com va reaccionar el rei en adonar-se de l’engany, segons les cròniques de
Desclot i Muntaner? Quina característica de la seva personalitat intenten
destacar-ne els cronistes amb aquesta reacció?
11.Quin és el fet que trobes més inversemblant en l’argument de l’amant
substituïda en el llit per l’esposa tal com el conten Desclot i Muntaner?
12.Per què Ramon Muntaner insisteix tant en el gran nombre de testimonis que
hi ha la nit que el rei dorm amb la reina?
13.Identifica les vegades que Muntaner es refereix al nombre dotze en aquest
fragment de la seva crònica. Quin significat simbòlic té la referència a
aquest nombre? En quina altra de les cròniques reproduïdes en aquestes
pàgines apareix també una referència al nombre dotze?
14.Escriu un text comentant quina de les tres versions té un caràcter més
novel·lesc. Justifica la teva resposta. Analitza-hi les semblances i les
diferències de les tres versions pel que fa a: personatges que hi apareixen,
escenaris, estil i to de la narració, informacions, etc.