Termodinàmica i Transmissió

de Calor
Tema 3
Transferència de calor

1
Tema 3.Transferència de calor
 Conducció
• Conductivitat tèrmica
• Conducció de calor en estat estacionari

 Convecció
• Convecció forçada
• Convecció natural

 Radiació
• Radiació tèrmica
• Radiació de cos negre
• Propietats dels materials a la radiació

 Mecanismes simultanis de transferència de calor

2
 Transferència de calor
Energia transferida a través de la frontera d’un sistema, deguda a una
diferència de temperatura entre el sistema i el seu entorn.

Calor és la quantitat d’energia que es transfereix.

La transferència de calor té direcció i magnitud.

Conveni de signes:
Q > 0 transferit cap al sistema
Q < 0 transferit des del sistema

La calor no és funció d’estat.

Q
La calor per unitat de massa ve definida per q 
m
3
 Transferència de calor
El flux de calor és la velocitat a la qual es transfereix la calor per àrea
unitària perpendicular a la direcció de transferència.

Q
El flux de calor s’expressa com q  ,,
(W/m2)
A

on Q és la velocitat de transferència de calor o raó de

transferència de calor (J/s = W) i A és l'àrea de transferència
de calor.

La velocitat de transferència de calor per unitat de longitud ve donada

en W/m i la velocitat de transferència de calor per unitat de volum en
W/m3.
4
 Transferència de calor
estacionaria
Els problemes de transferència de calor sovint es classifiquen en:

• Estacionaris (estables), no hi ha canvi amb el temps en qualsevol

punt dins del medi.
• Transitoris (no estables), quan hi ha dependència respecte del
temps.

La temperatura o el flux de calor romanen inalterats amb el transcurs del

temps durant la transferència de calor estacionaria a través d’un
medi.

Exemple: la transferència de calor a través de les parets d’una casa serà estacionaria
quan les condicions en l’interior i en l’exterior romanguin constants durant varies
hores.
5
Mecanismes de transferència
de calor
La calor es pot transferir en tres modes diferents:
• Conducció
• Convecció
• Radiació

Requereixen de l’existència d’una diferència de temperatura.

Succeeixen del medi que posseeix la temperatura més elevada cap a un

altre de temperatura més baixa.

6
 Conducció
Transferència d’energia de les partícules més energètiques d’una substància
cap a les partícules adjacents menys energètiques, com a resultat
d’interaccions entre aquestes partícules.

Pot tenir lloc en sòlids, líquids i gasos.

Als gasos i líquids la conducció es deu a les col·lisions i a la difusió de les

molècules durant el seu moviment aleatori.

Al sòlids es deu a la combinació de les vibracions de les molècules en una

retícula i al transport d’energia per part dels electrons lliures.

La rapidesa o raó de la conducció de calor a través d’un medi depèn de:

- configuració geomètrica
- gruix i material
- diferència de temperatura
7
Conducció de calor en estat
estacionari
Llei de Fourier de la conducció de calor
Per a una capa plana unidimensional la relació entre la temperatura i
el flux de calor és:
dT
q,,
cond  k on k: conductivitat tèrmica (W m-1 K-1)
dx
Per a una conducció tèrmica unidimensional en estat estable a través
d’una capa plana de gruix L, la distribució
de temperatura és lineal i per tant:

T2  T1 T1  T2
q,,
cond  k k
L L

8
 Conducció de calor
multidimensional
La llei de Fourier implica que el flux de calor és una quantitat
direccional.

La direcció del flux de calor sempre serà normal cap a una superfície
de temperatura constant (superfície isotèrmica).

n Vector de flux de calor normal a

una isoterma en un sistema de
coordenades bidimensional

F. P. Incropera, D. P. DeWitt. Fundamentos de Transferencia de calor. Ed. Prentice Hall

9
 Conducció de calor
multidimensional
Acceptant que el flux de calor és una quantitat vectorial, és possible
escriure un plantejament més general de l’equació de conducció.

Considerar un medi en el qual la distribució de temperatura és

tridimensional.

En coordenades rectangulars:

 ,,  ,,  , ,  ,,
q  i qx  j q y  k qz
On:
T ; T T
q  k
,,
q ,y,   k i q  k
,,
x
x y z
z
10
 Conductivitat tèrmica
La conductivitat tèrmica (k) d’un material és una mesura de la capacitat
del mateix per conduir calor.

Es compleix que:

• Un valor elevat de k indica que el material és un bon conductor

de la calor i un valor molt baix indica que és un aïllant.

• Els cristalls i els metalls purs tenen les conductivitats tèrmiques

més elevades, i els gasos i els materials aïllants les més baixes.

• Les conductivitats tèrmiques dels líquids solen trobar-se entre les

dels sòlids i les dels gasos.

• Normalment, la conductivitat d’una substància assoleix el seu

valor màxim en la fase sòlida i el mínim en la fase gasosa.

11
 Conductivitat tèrmica
Per a materials sòlids es pot dividir en dos components:

1. Associat amb el flux d’electrons lliures.

Component dominant per a materials

metàl·lics amb baixa resistivitat elèctrica.

2. Associat amb les ones reticulars de vibració induïdes pels

moviments de vibració dels àtoms, col·locats en posicions més o
menys fixes d’una manera periòdica en una xarxa cristal·lina.

És funció de la regularitat de la distribució de xarxa.

Component dominant en materials altament cristal·lins.

12
 Conductivitat tèrmica
• El primer efecte generalment té major influència k de metalls 
k de materials no metàl·lics (amb l’excepció d’estructures
cristallines altament ordenades, com el diamant).

• k estructures cristal·lines  k materials amorfs

• Major espai intermolecular en gasos i líquids, i moviment de les

molècules més aleatori  k menors que per a sòlids.

M. C. Potter, E. P. Scott. Termodinámica. Ed. Thomson.

13
 Conductivitat tèrmica
Dependència de la conductivitat tèrmica amb la
temperatura:

• Per nombrosos sòlids es pot suposar constant en petits

intervals de temperatura.

• Pels gasos generalment augmenta amb la temperatura.

• Pels líquids pot augmentar, disminuir, o, com en el cas de

l’aigua, augmentar i després disminuir quan augmenta la
temperatura.

14
Conductivitat tèrmica

Yunus A. Çengel. Transferencia de calor y masa. Ed. McGraw-Hill.

15
 Convecció
Mode de transferència d’energia entre una superfície sòlida i el líquid
o el gas adjacents que estan en moviment  compren els efectes
combinats de la conducció i el moviment de fluids.

La conducció i la convecció són semblants doncs requereixen la

presència d’un medi material, però difereixen en què la convecció,
requereix, també, la presència del moviment de fluids.

La transferència de calor a través d’un sòlid sempre és per conducció.

La transferència de calor a través d’un líquid o un gas pot ser per:

• convecció  moviment massiu del fluid
• conducció  fluid en repòs

16
 Convecció
La velocitat de la transferència de calor a través d’un fluid és molt
més alta per convecció que per conducció.

Quant més ràpid és el moviment d’un fluid, major és la transferència

de calor per convecció.

La convecció, mecanisme més complex de transferència de calor,

depèn de moltes variables:

• Viscositat dinàmica, conductivitat tèrmica, densitat, calor

especifica i velocitat del fluid.

• Configuració geomètrica i aspresa de la superfície del sòlid.

• Tipus de flux del fluid (laminar o turbulent).

17
 Convecció
La convecció pot ser:
• Forçada: quan el moviment del fluid està provocat per una
causa externa, com un ventilador o bomba.

• Lliure (natural): quan el moviment del fluid és induït per les

forces d’empenta que sorgeixen a partir de diferències de
densitat ocasionades per variacions de temperatura en el
fluid.

Yunus A. Çengel. Transferencia de calor y masa. Ed. McGraw-Hill.

18
 Convecció
Llei de Newton del refredament :
El flux de calor per convecció entre una superfície sòlida i un fluid en
contacte amb ella ve donat per:
,,
qconv  h(Ts  T )
on T : temperatura del fluid (suficientment lluny de la superfície)
Ts: temperatura de la superfície
h(W m-2 K-1): coeficient de transferència de calor per
convecció
(Depèn de la geometria de la superfície, de la naturalesa del
moviment del fluid, i d’una gran varietat de propietats del fluid i
de transport.)

Generalment els coeficients de transferència de calor per convecció:

• forçada  lliure
• líquids  gasos (sota condicions de flux similars)
19
 Convecció
Nombre de Nusselt
Als estudis sobre convecció és pràctica comú treure les dimensions i
agrupar les variables en nombres adimensionals.
El nombre de Nusselt (coeficient adimensional de transferència de
calor per convecció) es defineix com:

h Lc On k: conductivitat tèrmica del fluid

Nu  Lc: longitud característica
k

Significat físic de nombre de Nusselt:

Considerar una capa de fluid

de gruix L i una diferència de
temperatura ΔT= T2 – T1

20
 Convecció
Nombre de Nusselt
La transferència de calor a través de la capa de fluid serà per convecció quan
aquesta tingui algun moviment i per conducció quan estigui immòbil.
El flux de calor en cada cas ve donat per:

T
q ,,
conv  h T ;
,,
q
cond k
L
Al dividir ambdues equacions:

,,
qconv hT hL
   Nu
qcond k T L k
,,

El nombre de Nusselt representa la millora de la transferència de calor a través

d’una capa de fluid com a resultat de la convecció en relació amb la conducció
a través de la mateixa capa.  Major nombre de Nusselt, més eficaç és la
convecció.
21
 Radiació
La radiació tèrmica és la forma de radiació emesa pels cossos
degut a la seva temperatura.

La radiació s’atribueix a canvis en les configuracions electròniques

dels àtoms o les molècules.

L’energia del camp de radiació és transportada per ones

electromagnètiques (o fotons).

La transferència de calor per radiació és la més ràpida, no requereix

suport per a propagar-se i pot tenir lloc fins i tot al buit.

22
 Radiació
La raó màxima de la radiació per unitat d’àrea que es pot emetre des
d’una superfície a una temperatura Ts (en K) ve donada per la llei de
Stefan-Boltzmann:

q,,b  T 4 s On  és la constant de Stefan-Boltzmann (5,6710-8 W m-2 K-4)

Cos negre  superfície idealitzada que emet

radiació a aquesta raó màxima.

Per a una superfície real, el flux emès es pot expressar en termes de

l'emissió d’un cos negre:

q,,  q,,b  T 4 s

on  és l’emissivitat  propietat que proporciona una mesura de l’eficiència a la qual

una superfície emet energia en comparació amb un cos negre (sense dimensions i amb
valors entre 0 a 1). 23
 Radiació

M. C. Potter, E. P. Scott. Termodinámica. Ed. Thomson.

24
 Radiació
En els processos de transferència tèrmica radiativa, cal considerar també
la radiació absorbida per la superfície quan incideix radiació sobre la
mateixa:
q,,   qI,,

On q,, flux de radiació absorbit per la superfície (W/m2).

q I,, (G) irradiació, flux total de radiació incident sobre la

superfície (W/m2).

 absortivitat  fracció d’irradiació absorbida per la superfície

(sense dimensions i amb valors entre 0 a 1)

El valor de  depèn tant de la naturalesa de la irradiació com de la

superfície.
25
 Radiació
Un cos negre absorbeix tota la radiació incident sobre ell   = 1 (és
un absorbent perfecte, de la mateixa forma que és un emissor perfecte).

Si   1 i la superfície és opaca, una part de la irradiació es reflecteix. Si

la superfície és semitransparent, una part de la irradiació també es
transmet.

La fracció d’irradiació reflectida per la superfície rep el nom de

reflectivitat   (sense dimensions i amb valors entre 0 a 1).

La fracció d’irradiació transmesa és la transmissivitat   (sense

dimensions i amb valors entre 0 a 1).

La radiació absorbida i emesa augmenten i disminueixen, respectivament,

l’energia tèrmica de la matèria.

La radiació reflectida i la transmesa no tenen cap efecte sobre l’energia

tèrmica de la matèria.
26
 Radiació
Quan una superfície d’emissivitat ε a una temperatura Ts està per
complet tancada per una superfície molt més gran, a una temperatura
Tvolt, i separada per un gas (com l’aire) que no interfereix amb la
radiació, es té:

,,
qrad   (Ts4  Tvolt
4
)

Yunus A. Çengel. Transferencia de calor y masa. Ed. McGraw-Hill.

27
 Radiació
La transferència de calor per radiació cap a una superfície, o des d’aquesta,
envoltada per un gas com l’aire, succeeix paral·lela a la conducció (o
convecció, si es té un moviment massiu del gas) entre aquesta superfície i el
gas.

La transferència total de calor es determina al sumar les contribucions dels

dos mecanismes de transferència.

Coeficient combinat de transferència de calor (hcombinat)

(inclou els efectes tant de la convecció com de la radiació)

La radiació acostuma a ser

significativa amb relació a la
,,
qtotal  hcombinat (Ts  T ) conducció o a la convecció
natural, però menyspreable en
relació a la convecció forçada
28
 Mecanismes simultanis de
transferència de calor
Existeixen tres mecanismes de transferència de calor, però no poden
existir els tres simultàniament en un medi.

La transferència de calor succeeix per conducció en els sòlids opacs,

però per conducció i radiació en els sòlids semitransparents.

Un sòlid pot presentar transferència de calor per convecció i/o radiació

en les seves superfícies exposades a un fluid o a altres superfícies.

La transferència de calor és per conducció, i possiblement, per radiació

en un fluid estàtic i, per convecció i radiació en fluid que flueix.

29
 Mecanismes simultanis de
transferència de calor
En absència de radiació, la transferència de calor a través d’un fluid pot
ser per conducció o per convecció, depenen de la presència d’algun
moviment massiu d’aquest fluid, però no per ambdues.

Els gasos són pràcticament transparents a la radiació amb algunes

excepcions (ex. l’ozó absorbeix radiació ultraviolada).

Els líquids solen ser forts absorbents de radiació.

La transferència de calor a través del buit només es produeix per

radiació, ja que la conducció o la convecció requereixen de la presència
d’un medi material.

30
 Resistència tèrmica
L’equació per a la conducció de calor a través d’una paret plana
unidimensional sota condicions d’estat estacionari es pot escriure:

T T T T
Q cond , paret  k A 1 2  1 2
L Rcond

On: Rcond és la resistència tèrmica de la paret en contra de la conducció

de calor (ó resistència a la conducció de la paret) i té unitats de
K/W:
L
Rcond 
kA
La resistència tèrmica d’un medi depèn de la configuració geomètrica i
de les propietats tèrmiques del medi.

31
 Resistència tèrmica
La resistència tèrmica també s’associa amb la transferència de calor
mitjançant convecció a una superfície. De la llei de refredament de
Newton:

 Ts  T
Q conv  h As (Ts  T ) 
Rconv

On: Rconv és la resistència tèrmica de la superfície contra la convecció

de calor (ó resistència a la convecció de la superfície) i té unitats
de K/W:
1
Rconv 
hAs
Quan el coeficient de transferència de calor per convecció és molt
gran la resistència a la convecció es fa zero.

32
 Resistència tèrmica
Quan la paret està envoltada per un gas, els efectes de la radiació
poden ser significatius i aleshores caldrà considerar-los.

T T
Q rad   As (T 4  T 4 )  hrad As (Ts  Tvolt )  s volt
s volt
Rrad

On: Rrad és la resistència tèrmica de la superfície contra la radiació (ó

resistència a la radiació) i té unitats de K/W:

1
Rrad 
hrad As

hrad depèn amb intensitat de la temperatura i és el coeficient de

transferència de calor per radiació.  Permet expressar la
radiació de forma anàloga a la convecció.

33
 Resistència tèrmica
Una superfície exposada a l’aire circumdant compren convecció i
radiació de manera simultània i cal considerar els dos components
(sumar o restar si tenen direccions oposades)

Quan Tvolt  T , l’efecte de la radiació es pot tenir en compte de

forma apropiada al substituir h en la relació de la resistència a la
convecció per:
hcombinat  hconv  hrad

D’aquesta forma s’eviten les complicacions associades amb la radiació.

34
 Resistència tèrmica
Xarxa de resistències tèrmiques
Considerar la transferència de calor unidimensional en estat
estacionari a través d’un paret plana que està exposada a convecció
sobre ambdós costats (T2 T1):

Yunus A. Çengel. Transferencia de calor y masa. Ed. McGraw-Hill.

35
 Resistència tèrmica
En condicions estacionaries es té:

T T
Q  h1 A(T1  T1 )  kA 1 2  h2 A(T2  T 2 )
L

Que es pot reordenar com:

T T T T T T
Q  1 1  1 2  2  2
1 h1 A L kA 1 h2 A

Per tant:
T T T T T T
Q  1 1  1 2  2  2
Rconv ,1 Rcond Rconv , 2

36
 Resistència tèrmica
Sumant numeradors i denominadors es té:

T T
Q  1  2
Rtotal
On

1 L 1
Rtotal  Rconv ,1  Rcond  Rconv , 2   
h1 A kA h2 A

Les resistències tèrmiques de conducció i convecció estan en sèrie.

La resistència tèrmica equivalent es determina

sumant cadascuna de les resistències
(resistències elèctriques connectades en sèrie)
37
Transferència de calor a través de
parets compostes
A la pràctica, sovint es troben parets planes que consten de varies
capes de materials diferents.
Considerar una paret plana que consta de dues capes (Ex. paret de
totxo amb una capa d'aïllament):

Yunus A. Çengel. Transferencia de calor y masa. Ed. McGraw-Hill. 38

Transferència de calor a través de
parets compostes
Es pot utilitzar el concepte de resistència tèrmica per determinar la
raó de la transferència de calor estacionaria a través d’aquestes
parets compostes.
T T
Q  1  2
Rtotal
On :
1 L L 1
Rtotal  Rconv ,1  Rcond , paret1  Rcond , paret 2  Rconv , 2   1  2 
h1 A k1 A k2 A h2 A

Resistència tèrmica total (Rtotal)  suma aritmètica de

cadascuna de les resistències tèrmiques que es troben en la
trajectòria de la transferència de calor (resistències en sèrie).
39
Transferència de calor a través de
parets compostes
Aquest resultat es pot estendre per a parets planes que consten de
tres o més capes, al sumar una resistència addicional per cada capa
addicional.

Un cop es coneix Q , es pot determinar una temperatura superficial

desconeguda Tj a qualsevol superfície o interfase j, a partir de:

 Ti  T j On: Ti és la temperatura coneguda al lloc i

Q Rtotal,i-j és la resistència tèrmica total entre els
Rtotal ,i  j llocs i i j

El concepte de resistència tèrmica és molt útil en la resolució de

problemes de transferència de calor quan Q roman constant 
transferència de calor estacionaria, sense generació de calor dins del
medi.
40