- http://www.ub.

edu/cdona/lletradedona/aloma

Análisis d’Aloma

sinopsi
Aloma és una noia que viu amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Dani. L'arribada
del seu cunyat Robert des d'Amèrica crea molta expectació. Els sentiments d'Aloma cap a ell són
contradictoris, es mouen entre l'atracció i la repulsió. Tanmateix acaben mantenint relacions. Entretant,
Dani cau malalt i finalment mor. Joan, mentre, és infidel i s'endeuta per la seva amant. Això fa que
s'hagin de vendre la casa i anar a viure de lloguer. Les desgràcies culminen amb el descobriment d'una
relació amorosa que Robert havia deixat a Amèrica i la seva marxa. Tot i el dolor, Aloma decideix
continuar vivint pel fill que espera.

ressenya
Una de les qüestions que ens podríem plantejar davant d'Aloma és de si es tracta d'una novel·la
autobiogràfica. Sovint confiar en l'autobiografisme és caure en una temptació inevitable, sobretot quan
alguns paral·lelismes entre l'obra i la vida de l'autor semblen convidar-nos-hi. En el cas d'aquesta
novel·la, on sí trobem aquesta vinculació, sembla una qüestió molt clara.

Existeixen alguns esdeveniments que lliguen realitat i ficció: la relació d'una jove amb un familiar de
més edat, principalment, però també la ubicació de la llar en una casa amb jardí. Això sembla indicar el
caire autobiogràfic del llibre. En el mateix sentit, podríem llegir l'ús de l'estil indirecte lliure, que permet
fins i tot incloure pensaments íntims de la protagonista. Igualment l'escriptora trenca la linealitat del
temps i deixa que apareguin els records de la noia per associacions lliures. Així doncs, la narració ens
introdueix només en el món d'Aloma, que podríem veure com l'alter-ego de Rodoreda.

Malgrat tot, és important no confondre la ficció amb l'autobiografia: naturalment l'autora s'inspira en la
pròpia experiència vital, i tanmateix cal dir que la novel·la va molt més enllà de l'anècdota personal i
intenta construir una ficció, centrant-se en l'anàlisi de la psicologia de la seva protagonista.

Rodoreda comença a desenvolupar-hi el seu estil característic basat sobretot en el recurs simbòlic.
Identifica el jardí i la llar amb el món de la innocència, món que Aloma abandonarà al llarg de la
novel·la. Es tracta, per tant, d'una novel·la que narra la transformació de l'infant en adult, a través del
descobriment de la mort, l'amor, l'engany i, al final, del deure que s'encarna en un fill.

L'autora marca la sortida del món infantil amb el marciment de les flors. També utilitza amb finalitat
simbòlica el temps: l'obra comença a la primavera, el temps de la florida, continua amb l'estiu, el clímax
de la trama, la tardor suposa el principi de la decadència i a l'hivern s'encadenen tots els desastres. La
novel·la conclou amb la promesa d'una nova primavera, quedant així un final obert.

Malgrat que pugui semblar el contrari, és una novel·la d'aparença molt senzilla: el seu vocabulari és
planer, no té grans descripcions i evita tractar directament els temes transcendentals igual que evita
caure en la grandiloqüència. Però, tot i així, aconsegueix una gran profunditat. El resultat és una
novel·la que potser fou un exercici catàrtic per l'autora, que intentava deixar enrere els errors de la seva
joventut.
 - http://unmuntdemots.blogia.com/2018/091702-aloma-de-merce-rodoreda.-analisi-
literari-per-montse-villares.-4-part-simbologia.php

Un altre aspecte a tenir en compte és la profusió de simbologia. Tenim ja al primer capítol, aquell que
comença amb l’intencionat: L’amor em fa fàstic, un gat negre (símbol de mal averany), que, en realitat, és
una gata. Una gata amb cara trista, cada vegada més bruta i resignada, que tenia una gatinada rere una
altra i a qui un gat no la deixa en pau, fins que la troben morta. Podríem dir que és premonitori o bé que
ens avisa que el que esdevindrà no serà una vida plaent.

Tampoc és casual, que la novel.la comenci a la primavera Era una tarda de començaments de primavera
amb orenetes xisclant pel cel. Les parades estaven atapeïdes de flors. A la primera hi havia galledes amb
clavells vermells, rams de ginesta blanca, les últimes violetes. I moltes roses; més boniques que les del
seu jardí; i acabi a l’hivern. El temps narratiu i la trama avancen sincronitzats i sempre acompanyats
d’imatges florals que reforcen el paral·lelisme entre les flors i l’amor. A la primavera arriba l’amor: a la bóta
que tenia més a la vora s’estaven obrint dues gardènies. Quan s’ adona que està enamorada diu he sentit
olor de llessamí i encara no està florit. A l’estiu, just la nit de Sant Joan coneix l’amor carnal i l’endemà diu:
les gardènies, masegades i negres, feien fàstic... i ella. A la tardor el til·ler, que a primeries d’agost ja
s’havia començat a esgrogueir, es desfullava i els crisantems, ja s’havien obert els primers; el nen mor i
s’assabenta que han perdut la casa i s’han de mudar a un pis. Arriba l’hivern amb el comiat del Robert i de
la casa però amb la bona nova de l’embaràs. Els arbres tornarien a tenir fulles. La glicina s’hauria
d’esporgar. I s’haurien de replantar les violetes.

No conec el llenguatge de les flors però estic segura que no ha triat les flors a cada escena en va. Fins i
tot compara a Maria, la núvia amb el vestit de seda, trobava que semblava una rosa. La rosa, un clar
símbol d’amor, surt vàries vegades: en Robert l’hi talla una a la Coral, a casa de la Coral hi ha un rosal
sense espines i al final de la novel.la, Aloma veu un roser sense roses. Surten també crisantems, que són
flors que es fan servir a les corones de morts, i apareixen just quan en Joan té un atac, poc abans que el
nen mori, just desprès de la seva mort i quan s’acomiada de Robert. L’Aloma duu gardènies al vestit la nit
de San Joan. He trobat a internet que les gardènies signifiquen amor secret, que és just el que tenien
Aloma i Robert. Seria interessant conèixer el significat del llessamí, les violetes, etc.

Aloma és una novel.la trista. Podríem dir que és una novel.la de desamors. El Joan no està enamorat de
l’Anna però sí de Coral que no ho està d’ell. Ella s’enamora de Robert que estima a una altra noia. Als
actors secundaris tampoc els hi va bé.

La protagonista, una noia adolescent, accepta la vida que li ha tocat viure i només somia una història
d’amor com la de les novel·les que llegeix o les cartes que escriu. És una noia alegre amb ganes
d’estimar i de ser estimada que accepta la mort del germà i del nebot, la pobresa, l’impossibilitat d’estudiar,
haver de dur la casa, els animals i el jardí... amb l’única alegria de viure a una casa amb jardí. Perd la
innocència quan se’n adona que tots els que l’envolten l’utilitzen. És una noia forta que tira endavant amb
les seves decisions i que decideix viure pel fill que tindrà.
- https://www.ecured.cu/Aloma_(libro)
- mm