EL CATALANISME

Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

TEMA 2: EL CATALANISME (1833 - 1901)

Índex:
2.1. Els orígens: el Catalanisme cultural i els primers moviments anticentralistes
2.2. El començament del catalanisme polític: Valentí Almirall, el Centre Català i la Lliga de
Catalunya
2.3. El catalanisme conservador: el Vigatanisme i la Unió Catalanista
2.4. Dos projectes per a Catalunya:
I. Bases de Manresa
II. La Constitució per a l’Estat Català

2.1. Els orígens: La renaixença i els moviments anticentralistes

(1833 - 1880)
La guerra de Successió acaba amb els dels Decrets de Nova Planta (11 de setembre de
1714) on hi va haver la pèrdua de les institucions catalanes, les corts i el català era a l’ombra
de l’àmbit públic. La societat civil va ser qui el va mantenir viu malgrat l'oficialitat única del
castellà, a través d'entitats culturals i cíviques i revistes i publicacions en defensa de la
llengua.

2.1.1. LA RENAIXENÇA
● La Renaixença literària i cultural: Fou un moviment
cultural que va sorgir el 1830 per reivindicar l’ús públic i
literari de la llengua catalana. El començament de la
Renaixença el marca una obra “La pàtria”, publicat el 1833
per Carles Aribau. Al voltant d’aquest moviment es van
agrupar molts intel·lectuals per reivindicar el moviment i
recuperar la literatura, la història, el dret i el folklore
catalans i també per reivindicar i la identitat pròpia i la
pàtria catalana.

○ Jocs Florals: L’any 1858 es van celebrar els Jocs Florals, per
promoure i difondre la llengua catalana, també per motivar
als poetes a què escrivissin en la seva llengua. Aquests Jocs
varen fer que els escriptors com Jacint Verdaguer, Àngel
Guimerà, etc. Es preocupessin per fer un model de llengua
literària culta.

● Renaixença popular: Alguns escriptors estaven en contra de l’ús medieval del català,
i van parodiar els Jocs Florals organitzant els Focs Artificials. Teatre popular i cant
coral. Van promoure l’ús del “català que ara es parla”, com Frederic Soler, per donar
un missatge, ho van fer amb sàtires polítiques. Van difondre l’ús del català entre
obrers. Van començar a sorgir publicacions periòdiques que fomentaven el català
com:

○ Diaris com: La Renaixença, Diari Català (1979)...

○ Revistes: La Tramontana, La Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa…

2.1.2. MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

● Carlisme: Els carlins estaven en contra de la centralització de l’Estat i defensaven
una monarquia amb uns furs catalans i recuperant les institucions catalanes
(llibertats) perdudes en el 1714.

1
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

● Federalisme: Pi i Maragall del Partit Republicà Democràtic Federal català defensava

un Estat federal espanyol com una unió voluntària amb les altres regions. El 1869 els
federalistes catalans van signar un pactes, el Pacte federal de Tortosa, en aquest
s’impulsava un estat federal que tingués en compte la realitat històrica de Catalunya,
lluitaven contra el centralisme espanyol. El fracàs de la 1a República i la Constitució
de 1876 va posar fi a les aspiracions dels federalistes. La defensa de Cuba de Pi i
Maragall va provocar que aquest partit entrés en crisi i posés fi al federalisme. Fins
que Valentí Almirall s’apropa al català de la renaixença i inicia el catalanisme polític.

2.2. Començament del catalanisme polític

2.2.1. VALENTÍ ALMIRALL
Valentí Almirall és considerat un dels principals impulsors del catalanisme i
és considerat el pare del catalanisme. El va portar a promoure el Primer
Congrés Catalanisme.

● Principals accions de Valentí Almirall:

○ Va escriure el Primer diari catalanista (1879) → Diari
Català.
○ Primer Congrés d’entitats i personalitats catalanistes (1880) → es va
acordar la formació d’un partit, el Centre Català, va fer un
esforç per buscar per tot el país gent amb la seva mateixa
ideologia.
○ Segon Congrés catalanista al 1883 →van començar a
haver-hi desavinences entre uns i els altres. Almirall va
fer com una selecció i això va enfadar a la gent, i deia
que només es podia fer Catalunya des de Catalunya.
Va denunciar als partits espanyols, etc.
○ Primer memorial polític catalanista: Memorial de Greuges
(queixes) (1885) →sempre tots els partits tenien un lligam
amb Madrid, i Almirall va fer el primer partit que no tenia cap
relació amb Madrid, sinó a Catalunya.
○ Primera teorització política del catalanisme: Lo
catalanisme (1886) →Va fer un llibre, és la primera vegada
que Armirall recull les bases del catalanisme, de sintetitzar-ho.

● Per què va fracassar el seu projecte?

Per què volia una Organització Interclassista → ajuntar la burgesia i els
obrers, volia apropar les classes altes amb les classes baixes (alta burgesia -
petita burgesia). I perquè Almirall representava un catalanisme massa
republicà per a atraure a amplis sectors de la burgesia catalana. A més a
més, no remarcava tant el contingut social del moviment com el
republicanisme federal, no va saber atraure tampoc les bases populars.

Alguns membres del Centre Català amb l’orientació progressista d’Almirall van conduir a
l’escissió / separació d’aquest moviment (1887).
○ Exposició Universal del 1888 → Valentí Almirall es va adonar que la monarquia
vindria a inaugurar-ho i això no li va agradar i va donar la seva opinió obertament
fent així que els burgesos li deixessin de donar suport.
○ Exposició Universal del 1929 → Montjuïc. Eren oportunitats per fer negoci.

● Per què se’l considera el pare del catalanisme?

Perquè va elaborar la primera teoria del Catalanisme i l’autogovern de Catalunya.

2
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

● Quin era el seu ideari?

○ Autogovern a Catalunya
○ Conservador
○ Fomentar l’economia i la indústria Catalana, i ho va aconseguir, Barcelona.
Proteccionista de l'economia catalana.
○ Protecció de la llengua, la cultura i la història.
○ Dret civil català →lleis que regulen les relacions personals i patrimonials,
herències, etc. Catalunya era diferent en aquest que Espanya.
- Hereu →el més gran ho rebia tot, era una tradició catalana.

2.2.2. LA LLIGA DE CATALUNYA

L’escissió del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya el 1887
formada per burgesos. Un dels líders va ser Verdaguer i Callís, un arquitecte de prestigi
Domenech i Muntaner (arquitecte del palau de música, és una coral molt important a
Catalunya, l’Orfeu), Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Àngel Guimerà…

Era una organització de caràcter conservador, creuen en una Catalunya culte, però
classista, no els hi preocupen les diferències socials, són molt possibilistes, no volien canviar
res, només volien que Catalunya estigués millor. Defensaven:

○ Dret civil català

○ Proteccionisme
○ Una política exclusivament catalana

Què va fer?
- Campanya per defensar el dret civil català i ho van obtenir, defensar la tradició de
l’hereu, que el patrimoni familiar no es perdés, que no es trenqués, quan el 1889
Espanya vol fer una llei que unifiqui el dret civil en tot l’Estat, i no tenien sensibilitat
per a l’hereu, aquesta campanya es va fer a la premsa i arribar al parlament
d’Espanya, a aquells que estaven fent la llei, i finalment van ser escoltats i Espanya
va respectar aquest dret. És considerada la 1a victòria del catalanisme. Matrimonis
civils per exemple actualment.

2.3. Catalanisme conservador

Al costat d’un catalanisme, el de Valentí Almirall burgès i moderat, però amb un caràcter
progressista va sorgir en el 1890 un catalanisme conservador. Els que afavorien aquest
catalanisme era el clero, va ser promogut per Bisbe Torras i Bages que era de Vic, per això
aquest corrent va ser anomenat Vigatanisme. Aquests provenen de la tradició carlina, ja
que, tenien una ideologia “retrograda”.

D'altra banda, va sorgir un projecte que pretenia ser més

transversal, la Unió Catalanista, fruit de la iniciativa del
dirigent de la Lliga de Catalunya, Narcís Verdaguer i Callís.
La Unió Catalanista, que tingué un fort arrelament
comarcal, pretenia ser una federació d'entitats catalanistes
(associacions, ateneus, publicacions...) amb la finalitat
d'elaborar un programa comú per a tot el catalanisme.
Finalment s'elaborà un document de gran interès,
inspirador de l'ideari del catalanisme conservador de
principis de segle XX, anomenat les Bases per a la
constitució regional catalana, també anomenat com les
Bases de Manresa (1892).

3
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

VIGATANISME o CATALANISME TRADICIONALISTA

L’església catalana connecta amb aquest espiritualisme català i amb molts de simbolismes.
Provenen dels carlins. Van fer un diari que es deia La veu de Montserrat, el seu principal
líder era Bisbe Torras i Bages, un altre que es deia Bisbe Josep Morgades i un Canonge que
es deia Jaume Cullell, el diari que van fer era de caràcter catòlic.
A la societat catalana hi havia com una divisió, el sector del clero (zones rurals) i el sector
anarquista (ciutats).

El que van fer van ser dues campanyes:

● Mil·lenari de Montserrat.
● Restauració del monestir de Ripoll.

Deien que calia fugir de les ciutats i anar a territoris rurals, els burgesos com veuen que a les
ciutats hi ha molts anarquistes, transporten les fàbriques (colònies industrials) cap a la
Catalunya interior (Manresa, Olot, etc.).
També exigien que tots els llibres sagrats es traduïssin al català.

Defensaven:
- La família, la religió, les tradicions, la propietat, la llengua catalana, catolicisme
per sobre de tot i rebuig cap a tot allò que era modernitat.

Bisbe Torres i Bages va fer un llibre que s’anomena “La tradició catalana” el 1892.

Aquests no es presentaven a les eleccions, només eren un corrent ideològic.

Lema: “Catalunya serà cristiana o no serà”.

UNIÓ CATALANISTA
Provenen de la Lliga de Catalunya, d'aquesta unió va sorgir el 1891 i va durar fins al 1917,
quan va tenir més força va ser el començament, Narcís Verdaguer i Callís és el líder i va
proposar la seva fundació com a una federació d’entitats catalanistes:

● Ateneus → gent que feien activitats relacionades amb el catalanista, com classes de
català, és com una mena de centre cívic com diríem ara.
● Caire folklòric → castellers, colles de sardanistes, corals…
● Centres excursionistes i científics → gent que feien excursions com per exemple, a
muntanyes, descobrir plantes…
● Partits polítics → feien assemblees

El 1892 va haver-hi l’assemblea més important a Manresa, per fer el seu document
fonamental: Les Bases de Manresa, que és un intent d’una Constitució Regional Catalana.

2.4. Dos projectes per a Catalunya: Les Bases de Manresa i la

Constitució per a l’Estat Català
Les Bases de Manresa i la Constitució per a l’Estat Català:
A finals del s. XIX van sorgir formulacions catalanistes polítiques, estudiarem la constitució
federal la proposarà per a l’Estat Català el 1883 i, d'altra banda, la Unió Catalanista
(catalanisme conservador) proposa les Bases per una Constitució regional catalana,
anomenada “Les Bases de Manresa”, són dos documents fonamentals.

I. BASES DE MANRESA
El 1892 la Unió Catalanista va fer una Constitució: Les Bases de Manresa, és un document
arcaic i on s’accepta la monarquia.

4
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

Característiques d’aquest document:

○ Conservador
○ Caràcter arcaïtzant
○ Vol la plena sobirania de Catalunya
○ Divisió de poders: executiu, legislatiu i jurídic
○ Oficialitat de la llengua catalana
○ Moneda pròpia
○ Monàrquics
○ Servei militar voluntari
○ Restabliment de les institucions antigues perdudes
○ Pacte entre Catalunya i Espanya
○ Sufragi censatari o corporatiu
○ Catòlic
○ Regió autònoma

II. LA CONSTITUCIÓ DE L’ESTAT CATALÀ

El 1883 el Partit Republicà Federal català, va escriure el seu document fonamental: La
Constitució per a l’Estat Català, va ser un dels documents progressistes on no s’acceptava
la monarquia. Lideratge en aquell moment per Vallès i Ribot.

Característiques d’aquest document:

○ Progressista
○ Caràcter republicà
○ Laïcisme
○ Sufragi universal masculí i femení
○ Innovador, institucions noves
○ No monàrquic
○ Estat federal
○ Divisió de poders: legislatiu, executiu i jurídic

5
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

FONTS D’INFORMACIÓ

1. El Memorial de Greuges
2. Gravat: La mort del dret civil català
3. Fragment: Missatge a la Reina Regent
4. El catalanisme d’arrel cristiana
5. Mapa temàtic de Catalunya: Unió Catalanista
6. Bases de Manresa
7. Constitució per a l’Estat català

1. El memorial de Greuges
a) Descriviu el tipus de font i de què tracta.
És una font primària i un memorial polític, ja que és de 1885, es tracta d’un recull de queixes
(demandes) del catalanisme polític cap a la monarquia (Alfons XII) escrit / redactat per
Valentí Almirall.

b) Digueu el context històric de les dades que proporciona la font.

El text ens situa en el 1885 on es troben en la primera etapa de la Restauració Borbònica
(1875 - 1898) i inicis del Catalanisme polític (Cetre Català).

c) Digues l’autor de la font i quins són els greuges que expressa.

○ Recuperar el sistema administratiu (institucions catalanes) català perdut el
1714.
○ Crítica al centralisme castellà / espanyol.
○ Ús oficial de la llengua catalana en educació i justícia.
○ Defensa d’una política econòmica proteccionista per la indústria catalana ho
compara també amb l’espasa de Dàmocles (impediment) i crítica el
lliurecanvisme.
○ Demana un particularisme català (catalanisme).

2. Gravat: La mort del dret civil català

a) Descriviu el tipus de font i de què tracta
És una il·lustració un gravat, denuncia la fi o suspensió del dret civil català per part de l’estat
espanyol.
b) Digueu el context històric de les dades que proporciona la font.
El text ens situa en el 1885 on es troben en la primera etapa de la Restauració Borbònica
(1875 - 1898) i inicis del Catalanisme polític (Cetre Català).

c) Comenta el gravat.
L’1 de maig de 1889 és quan el govern espanyo, volia fer la llei que
unificava el dret civil de tot l’estat, amb la qual cosa les tradicions
de les regions catalanes (hereu) s’enterraven. Al gravat hi ha una
al·legoria la dona que representa Catalunya, la tomba i la corona de
flors representant la mort del dret civil català. Aquest gravat forma
part de la campanya que va fer la Lliga de Catalunya per protegir el
dret civil català i ho van aconseguir, van aconseguir que el govern
espanyol respectés les tradicions catalanes, és considerada la
primera victòria del catalanisme.

3. Fragment del Missatge a la Reina Regent →

missatge a la reina regent

6
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

a) Descriviu el tipus de font i de què tracta.

Aquesta és una font primària, és un manifest polític que recull les demandes de la Lliga de
Catalunya a la reina regent Maria Cristina.

b) Digueu el context històric de les dades que proporciona la font.

El text ens situa en el 1888 on es troben en la primera etapa de la Restauració Borbònica
(1875 - 1898) i inicis del Catalanisme polític. Coincideix amb l’exposició universal a Barcelona,
per tant, li donen el missatge a la reina en persona.

c) Digues l’autor/s d’aquest manifest i cometa.

○ Defensa la recuperació de les institucions catalanes perdudes en el 1814. La
recuperació de les Corts generals.
○ Escollir quina part econòmica Catalunya vol contribuir al pressupost general a
Espanya i recollir els impostos.
○ Demana l’autonomia de Catalunya i també decidir quants soldats envia a
l’exèrcit espanyol i a més que el servei militar sigui voluntari no obligatori.
○ Que la llengua catalana sigui oficial a la via pública de Catalunya, a
l’administració, en temes jurídics i a l’escola.
○ Que els càrrecs polítics estiguin dirigits per catalans, que no vingui gent de
fora a ocupar aquests càrrecs, professors, etc. Perquè coneguin la llengua
catalana.

4. El catalanisme d’arrel cristiana

a) Descriviu el tipus de font i de què tracta.
És una font primària. Es tracta d’un text polític, és un fragment
d’un tractat escrit pel Bisbe Torres i Bages que es titula “La
tradició catalana” escrit el 1892 i defensa l’origen diví (Déu)
del catalanisme (regionalisme).

b) Digueu el context històric de les dades que

proporciona la font.
Se situa en el 1892 en la primera etapa de la Restauració
Borbònica (1875 - 1898), en la Regència de la Maria Cristina.

7
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

Són els inicis del catalanisme polític i tradicionalista (Vigatanisme).

c) Digues l’autor/s d’aquest text i cometa.

Fa una comparació de l’origen de Catalunya amb el d’EUA i ho fa fent referència a
Washington en relació amb el seu origen diví. Les nacions no neixen dels homes ni les
relacions sinó del dret natural (Déu).

5. Mapa temàtic de Catalunya

a) Descriviu el tipus de fons i de què tracta.
És un mapa de Catalunya temàtic que representa l’origen dels
participants a l’assemblea de Manresa de la Unió Catalanista el
1892.

b) Digueu el context històric de les dades que

proporciona la font.
Se situa en el 1892 en la primera etapa de la Restauració
Borbònica (1875 - 1898), en la Regència de la Maria Cristina.
Són els inicis del catalanisme polític.

c) Comenta:
1. En quines regions hi ha major participació?
On hi ha més participació és a les regions de Barcelona com el Maresme, el
Vallès Oriental, etc…

2. On hi ha una mica de participació?

A les regions de la Selva, Baix Empordà, el Baix Penedès, Manresa… Les
comarques de la costa i el centre de Catalunya.

3. On hi ha menys?
On hi ha molt poca participació o participació quasi nul·la, són a regions de
Lleida, més cap al sud i a les zones dels Pirineus.

4. Digues algunes localitats amb entitats que donessin suport a la Unió

Catalanista:
A l’Alt Empordà hi ha tres anomenades Agullana, Llers, Crespià.
Al Baix Empordà hi ha dues anomenades: Pals, Palafrugell.

6. Les Bases de Manresa

a) Descriviu el tipus de font i de què tracta.
És una font primària tracta de la Constitució Regional Catalana autònoma que fa la Unió
Catalanista de caràcter conservador per regular les relacions entre la regió catalana i l’estat
espanyol, és un text jurídic.

b) Digueu el context històric de les dades que proporciona la font.

Se situa en el 1892 en la primera etapa de la Restauració Borbònica (1875 - 1898), en la
Regència de la Maria Cristina. Són els inicis del catalanisme polític.

c) Comenta:
1. Com és aquest document?
Aquest text és un document de caràcter arcaïtzant i conservador, accepten la
monarquia i es basa en la plena sobirania de Catalunya.

8
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

2. Resumeix els articles 1, 3, 6, 7, 12 i 13.

➔ Article 1: Declara els poders que pot exercir el poder central a
Catalunya, com ho farà i d’on ho radicarà el poder legislatiu. De què
s’ha d’encarregar Espanya s’encarregarà sobretot de les relacions
exteriors (comercials), infraestructures més enllà a Catalunya i de
l’exèrcit i el poder legislatiu en el rei.
➔ Article 3: Aquest article diu que la llengua catalana serà l’única oficial
a Catalunya i que Catalunya es pogués relacionar amb Espanya en
català.
➔ Article 6: Parla dels càrrecs polítics que només han d’estar exercits per
catalans. El poder de Catalunya s’ha de centrar a encarregar-se
d'autogovernar-se. Lleis de tots els temes interiors, poder recaptar
impostos i tenir una pròpia moneda.
➔ Article 7: poder legislatiu recaurà en les Corts Catalanes (parlament
català) i amb un sufragi censatari, els homes de família i que fossin
grans propietaris, per la gent de poder.
➔ Article 12: Parla de l’exèrcit, que Catalunya decideixi enviar voluntaris
catalans a fer de soldats. Servei militar voluntari. Per por a perdre
treballadors, i que si van almenys rebin una compensació econòmica.
➔ Article 13: L’odre públic queda en mans del poder regional, a partir
d’un cos semblant als mossos d’esquadra i la tornada de sometent.

7. Constitució federal: Constitució per a l’Estat Català

a) Descriviu el tipus de font i de què tracta.
És una font primària tracta d’un projecte d’una Constitució Regional Catalana per a un
suposat estat català dins una república espanyola federal, que fa el Partit Republicà Federal
Català els seus líders eren Vallès i Ribot i Pi i Maragall, és un text polític de caràcter jurídic,
tracta d'una Catalunya amb un pacte federal amb la resta d’Espanya.

b) Digueu el context històric de les dades que proporciona de font.

Se situa en el 1883 en la primera etapa de la Restauració Borbònica (1875 - 1898), el regnat
d’Alfons XII. Són els inicis del catalanisme polític.

c) Comenta:
1. Per què es considera un text polític progressista?
Perquè eren repúblicans i no monàrquics, defensa un sufragi universal
(d’homes i dones), una regió federal, també estaven en contra de l’explotació
infantil en el treball, en l’article 42 parla de la separació entre l’estat i
l’església.

2. Resumeix els articles 1, 6, 41, 50, 53 i 56.

➔ Article 1: Estat català tindrà el poder total sobre si mateixa, però
també parla de què estableix un pacte federal amb Espanya.
➔ Article 6: Tots els catalans tindran tots els drets humans (vida, lliure
exercici, reunió i associació…). Estan en contra de la pena de mort,
condicions de vida dignes, igualtat, està parlant de repartir riqueses…
➔ Article 41: pots ser de la religió que vulguis.
➔ Article 50: Sufragi Universal masculí i femení a partir dels 21 anys en
homes i dones catalans amb estudis i amb drets civils.
➔ Article 53: Separació de poders, legislatiu (corts) executius (president i
ministres) i judicial (jutges).
➔ Article 56: Parla sobre les atribucions de Catalunya en aquest pacte
amb Espanya: relacions amb estats regionals, exèrcit regional català,

9
 Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

fiscalitat recull d’impostos, sanitat, educació, ordre públic… Com un

Estat, poder declarar l’estat de guerra civil…

Comparació de les Bases de Manresa i La Constitució per a l’Estat Català.

➔ Diferències:
BASES DE MANRESA CONSTITUCIÓ FEDERAL DE L’ESTAT
CATALÀ

Conservador Progressista

Arcaïtzant → Institucions antigues Innovador → Institucions noves

Sufragi censatari corporatiu Sufragi universal masculí i femení

Creients de la monarquia Creients d’una República Federal

Regió autònoma Estat federal

Catòlic Laïcisme

Moderat Agosarat (propostes atrevides / estat

independent) Separatista

➔ Semblances:
BASES DE MANRESA CONSTITUCIÓ FEDERAL DE L’ESTAT
CATALÀ

Projecte sense validesa jurídica Projecte sense validesa jurídica

Models per a estatuts posteriors (1931 - Models per a estatuts posteriors (1931 -
1980) 1980)

Els dos regulen / estableixen la relació entre Els dos regulen / estableixen la relació entre
Catalunya i Espanya → divideixen les Catalunya i Espanya → divideixen les
atribucions o competències de Catalunya i atribucions de Catalunya i les d’Espanya
les d’Espanya (estat)

Defensen l’oficialitat de la llengua catalana Defensen l’oficialitat de la llengua catalana

A Espanya hi ha d’haver divisió de poders A Espanya hi ha d’haver divisió de poders

Redactat:

10
Catalanisme (1833 - 1901) Andrea Montoro Delgado

11