APUNTS DE CLASSE.

FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

TEMA 3: PLATÓ

1. Dades biogràfiques.
2. Obres de Plató.
3. Esquema del dualisme metafísic/teoria de les idees.
3.1 Característiques de les idees (MI).
3.2 Característiques del MS.
3.3 La importància del mite en Plató.
3.4 Formes d’aprendre el MI.
4. Dualisme antropològic/Doctrina de l’ànima/Psicologia.
4.1 La concepció grega de l’ànima.
4.2 El concepte d’ànima segons Plató
5. Ètica.
6. Política: la República o polis ideal
7. Art

1. DADES BIOGRÀFIQUES

- Plató és fill d’una família noble atenesa. El seu futur estava

lligat als assumptes de la polis. Però conèixer Sòcrates el va
marcar molt i es va interessar per la filosofia.
- La mort de Sòcrates i el fet d’haver-lo conegut és el que fa
que Plató es dediqués a la filosofia; l’objectiu últim de la
seva filosofia és trobar una polis justa, un govern just que
no cometi errors com el de la condemna a mort de Sòcrates.

2. OBRES DE PLATÓ

- Plató és el primer filòsof del que es té molta obra escrita. La

seva obra és important no només perquè explica la seva
filosofia sinó perquè dóna testimoni de tota una època.
- La major part de la seva obra és escrita en forma de diàleg i
Sòcrates sempre és un dels personatges d’aquests diàlegs. Cal
tenir en compte la importància del fet que Plató escrigui la seva
obra en forma de diàleg; és un homenatge al seu mestre
Sòcrates i a la seva maièutica. Utilització de la figura de
Sòcrates.
- L’obra de Plató s’organitza en 4 etapes:
o Època de joventut: Apologia de Sòcrates, Protàgores.
o Època de transició: Gòrgies, Menó, La República L I.
o Època de maduresa: El Banquet/Convit, La República.
o Època de vellesa: El Sofista, Parmènides, Les Lleis.

1
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

3. ESQUEMA DEL DUALISME METAFÍSIC

 Món Ideal o de les idees (MI). Episteme=coneix

universal, ciència. Raó=facultat de coneixement V.
o Ideespensaments o conceptes que existeixen per si
mateixos, independentment de si són pensats o no.
o característiques de les idees: immutables, eternes,
perfectes, úniques, universals.
o Què entenem per idees: idees abstractes (Bé, bellesa,
veritat), idees concretes (home, cavall) i conceptes
matemàtics.
o El MI és una realitat físicament existent.
o Mites relacionats amb el MI: al·legoria del sol. Mite de
la caverna. Demiürg.
o Essènciaaparença.

 Món Sensible o dels Sentits (MS). Dóxa=opinió.

Relativisme. Els sentits=facultat de coneixement enganyosa,
F.

o Physis Natura, tot allò material, físic, tangible i

perceptible pels sentits:éssers vius i éssers inerts.

o La característica principal del MScanvi, mutabilitat.

Pluralitat, diversitat, multiplicitat. Canvi=caos.

o El MS és una còpia, una imitació del MI. El MS és

aparent, fal·laç mentre que el MI és real i existent.
Teoria de la participació. Mite de la caverna.

o Aparençaessència.

 Podem pensar tots els presocràtics com a antecedents del

dualisme metafísic.

 Cal relacionar el dualisme metafísic amb l’antropològic. Mite

del carro alat.

2
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

3.1 Característiques de les idees (MI)

- Són la causa de totes les coses, els models, són immutables i

captades per la raó o l’enteniment, són simples i idèntiques a si
mateixes, úniques, incondicionades i absolutes, perfectes,
eternes i existents.
- Són reals, constitueixen un món real mentre que els éssers del
MS són aparents.
- Al·legoria del sol. El MI està format per una
pluralitat/multiplicitat d’idees que cal ordenar. MI està
jeràrquicament organitzat: el Bé és la idea suprema i
s’identifica amb el coneixement i la bellesa, és la idea més
important que dóna sentit a les altres, les ordena i il·lumina (de
la mateixa manera que el Sol il·lumina el MS).

3.2 Característiques del MS

- És engendrat, està en constant canvi i moviment, perceptible a

través dels sentits, imperfecte, caòtic, plural, divers, múltiple.
- La matèria és caòtica i passiva, necessita d’un principi actiu que
l’ordeni. A la Grècia presocràtica aquest principi ordenador és l’
arkhé, en la filosofia platònica aquest element ordenador és el
conjunt d’ idees.
- El MS és un producte, un resultat del MI. MS participa, imita,
copia, tendeix cap al MI. Teoria de la participació.

3.3 La importància del mite en Plató

- Plató recorre al mite per explicar un concepte o teoria complex.

També apareix quan es dona una idea que pot resultar
contradictòria. Compleix una funció didàctica. Són mites creats
per Plató (pas del mite al lógos).
- Mite de la caverna. Relació MI-MS. Pas del MS al MI.
- Al·legoria del sol/llum. Pluralitat de les idees al MI.
- Demiürg: déu, divinitat (no antropomòrfic) que contempla,
comprèn i coneix el MI, déu no creador, ordenador del MS en
funció del MI. Relació MI-MS.
- Mite del carro alat. Explica el dualisme antropològic. Ànima
simple-composta.

3
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23
- Al·legoria de la línia. Mite dels metalls.

3.4 Formes d’aprendre el MI (des del lógos). Relació MS-MI,

com passar del MS al MI]

- Tª de l’ anamnesi o reminiscència. Tª del record.

o Segons Plató Conèixer és recordar. Quan l’home coneix
no aprèn res nou sinó que recorda allò après en una vida
anterior. Afirma que en el passat l’ànima vivia sense el
cos i habitava al MI; en aquesta vida anterior l’ànima va
conèixer i contemplar el MI donat que és de la mateixa
naturalesa que les idees (immortal, immutable i eterna).
Actualment, i de forma accidental, l’ànima ocupa un cos i
habita al MS, cosa que l’ha degradat i ha fet que oblidés
el coneixement après en aquella vida anterior. Aquest
coneixement està de forma latent en l’ànima i mitjançant
la filosofia platònica l’home el pot recuperar (=
transmigració/metempsicosi pitagòrica).
o El filòsof platònic no tem la mort, la desitja ja que serà el
moment en què l’ànima s’alliberarà del cos i podrà tornar
al MI (el suïcidi no està acceptat).

- La Dialèctica. Es pot entendre de 3 maneres diferents: com

diàleg, com la ciència suprema o forma màxima de
coneixement (episteme), i com l’art de recordar.

- Eros o amor: atracció cap a allò bell (El convit. Diotima)

MI Bellesa/allò bell.
Bellesa de les ciències. Tª PARTICIPACIÓ
Bellesa de les normes de conducta i de les lleis.
Bellesa moral de les ànimes.
Bellesa de tots els cossos bells.
MS Amor cap al cos bell de la persona estimada.

- Catarsi o purificació: consisteix en prescindir d’allò sensible

(cos) per arribar a allò ideal; el filòsof ha de prescindir d’allò
material i físic, i projectar-se cap a allò abstracte. Ex: utilitzar
la raó i oblidar els sentits.

4
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

o Matèries d’estudi de l’Acadèmia platònica. La pràctica

d’aquests sabers implica la purificació de l’ànima.

 MI Matemàtiques.
Astronomia.
Música.
 MS Gimnàstica.

4 DUALISME ANTROPOLÒGIC/DOCTRINA DE L’ÀNIMA/

PSICOLOGIA
4.1 La concepció grega de l’ànima. Orfisme

- Ànima = principi de vida, de moviment i d’intel·lecció.

- Home = ànima + cos. El cos és la part material de l’ésser
humà, és mortal i és passiu; necessita d’un principi actiu que li
doni vida i moviment, i que és l’ànima. L’ànima és un element
immaterial, immortal i actiu [aquest plantejament filosòfic és
propi de la cultura grega, compartit per tots els filòsofs excepte
pels atomistes que creuen que tot és matèria].
- La unió entre cos i ànima és accidental, no substancial.
- El cos (soma) és la presó (sema) de l’ànima.

4.2 El concepte d’ànima segons Plató

- Ànima simple i/o composta. Contradicció Mite del carro

alat.
o Composta: es pot descomposar o separar en parts
mortal. Plató necessita aquesta definició per explicar que
l’ànima té 3 parts i relacionar-les amb les 3 classes
socials de la Política. Relació psicologia-política.
o Simple: no es separa en parts, és una unitat immortal.
Plató necessita aquesta definició per explicar la teoria de
l’Anamnesi.

5
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

- Les tres parts de l’ànima:

3 parts Virtut Mite carro Política

alat
Ànima racional Sophia=saviesa auriga Filòsof-rei
Ànima Andreia=fortalesa, Cavall blanc Soldats
irascible valor, noblesa
Ànima Sophrosine=prudència, Cavall negre Camperols i
concupiscible temprança artesans

- Ànima racional: la part més noble i elevada, situada al cap,

immortal i divina.
- Ànima irascible: és mortal i irracional, situada al tòrax o pit, no
separable del cos. Es deixa conduir fàcilment.
- Ànima concupiscible: és mortal i irracional, representa les
passions, els instints i sentiments, situada a l’abdomen, no
separable del cos, no es deixa conduir fàcilment.

- Comentaris/reflexions sobre el quadre:

o Si Plató hagués de triar una ànima, triaria la racional; de
fet, és l’única que és immortal.
o Tots els homes i les dones tenen els 3 tipus d’ànima però
predomina una o una altra en funció del lloc social que
ocupin; encara que la condició social afecta els individus,
Plató planteja que l’ànima racional ha de predominar en
qualsevol persona. La raó sempre està per damunt de les
passions o instints (idea heretada pel cristianisme).
o La concepció de Plató ens pot sembla més aviat classista i
estamental (Època Medieval); no hi ha mobilitat social,
només els soldats podrien ascendir a governants; però, si
una persona neix amb capacitats per a la filosofia podria
esdevenir governant, encara que fos dona o d’origen
social humil.
o Relació entre la justícia a la polis i la justícia a
nivell individual (persona virtuosa o justa). cal trobar
un equilibri/harmonia entre les tres parts de l’ànima de la
mateixa manera que cal trobar un equilibri/harmonia
entre les tres classes socials.

5. ÈTICA

6
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23
- Seguint el seu mestre Sòcrates, Plató planteja una ètica que
supera el relativisme ja que situa la idea del Bé al MI; a més
a més aquesta idea esdevé especialment important perquè està
situada al punt més elevat del MI (al·legoria del sol); així
doncs, l’intel·lectualisme moral de Sòcrates és antecedent del
fet que el Bé sigui una idea del MI.
- En el cas de Sòcrates, els valors universals estan dins de
l’individu (Coneix-te a tu mateix); en el cas de Plató les idees
són fora de l’individu, al MI, encara que es poden conèixer. Tot
i això, en tan que afirma la teoria de l’anamnesi, el
coneixement del Bé també resideix en l’ànima humana.
- Bé Suprem:
o Consisteix en la contemplació de les idees i suposa el
grau màxim de coneixement i de felicitat.
o És una barreja de mesura i proporció, la bellesa,
l’enteniment i la saviesa, les ciències, i les arts i les rectes
opinions, i els plaers exempts de dolor.
- Virtut (en filosofia, l’entenem com la pràctica del Bé):
o És el mitjà per accedir al Bé suprem.
o Virtut com salut o cura de l’ànima (equilibri). La persona
virtuosa és aquella que aconsegueix l’harmonia entre les
3 parts de l’ànima (mite del carro alat).
o Virtut=Coneixement (l’intel·lectualisme moral de Sòcrates
és l’antecedent).
o Virtut=purificació de l’ànima, apropament al MI.

6. POLÍTICA

- L’home és un ésser social per naturalesa; existeix una relació

de mútua dependència entre individu i societat. Un ciutadà
només es pot perfeccionar si viu en una polis o Estat perfecte. I
la polis es perfecciona si els individus hi contribueixen. En
l’Atenes clàssica s’esperava de l’home virtuós que participés en
política, era el seu deure de bon ciutadà.
- La República platònica és el sistema polític perfecte segons
Plató. La polis perfecta és aquella en la que es dona un equilibri
perfecte entre les tres classes socials.
- Justícia:
o Paral·lelisme entre la justícia o virtut en l’home (equilibri
entre les 3 parts de l’ànima) i la justícia a la polis o
república platònica (equilibri entre les 3 classes socials);
la justícia a la polis consisteix en el bé comú, que segons
Plató només és possible si cada classe social compleix
amb la seva funció.
- Teoria del filòsof-rei:

7
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23
o El filòsof és qui millor coneix el MI, el Bé i la veritat. Per
tant és el més indicat per governar la polis.
o La tasca del filòsof-rei és similar a la del demiürg:
contemplar el MI i ordenar el MS en funció d’aquest
(interpretació nostra!).
o La tasca del filòsof-rei queda plasmada en el mite de la
caverna: el presoner que surt de la caverna i coneix
l’autèntica de la realitat, torna a baixar per explicar el que
ha vist a la resta (interpretació nostra!).
o Plató prohibeix als filòsofs-rei que tinguin família i béns
per evitar la corrupció. Només els camperols i artesans
poden tenir-ne.

- Plató va intentar dur a terme la seva República però no ho va

aconseguir. Plató estableix una gradació de les formes de
govern existents en l’època:

MI

- Monarquia o aristocràcia. El
govern d’un o el govern
Formes de govern justes dels millors. Ànima
racional.
- Timocràcia: el govern dels
soldats. Ànima irascible.

- Oligarquia: govern d’uns

pocs que imposen el seu
mandat per la força
(degradació de
l’aristocràcia).
Formes de govern injustes - Democràcia: govern del
poble. Són molts i són
ignorants.
- Tirania: govern d’un sol
home que pren el poder per
la força (degradació de la
monarquia).

MS

8
 APUNTS DE CLASSE.
FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 22-23

7. ART

- Plató té una concepció més aviat negativa de l’art.

o A Grècia les tasques manuals no estaven ben vistes ja
que creien que allò propi de l’ésser humà era pensar, per
tant, totes les activitats intel·lectuals estaven més ben
valorades que les manuals.
o L’obra d’un artista és una còpia/visió/interpretació del
MS, que alhora és una còpia del MI; així doncs, l’art és
entès com una segona còpia del model únic i està encara
més allunyat d’aquest.
o Els cànons de bellesa clàssica tenen molt en comú amb la
filosofia platònica. La bellesa és universal.