C3. Benestar del pacient.

Necessitat d’higiene, repòs i moviment

→ L’aparell locomotor
L’aparell locomotor (sistema muscular, ossi i articular) S'encarrega de la mobilitat i el desplaçament del cos.
- Ossos (element passiu) substitueixen l’estructura i protegeixen els òrgans, funcions metabòliques,
hematopoètiques i possibilitat el desplaçament.
- Articulacions: (punts de suport de les plaques òssies) permeten el desplaçament i mantenen junts els ossos
que articulen impedint-ne la separació.
- Músculs (funció del moviment)
Tipus de teixit muscular: llis, esqueletic i cardiac.

→ Sistema ossi
Ossos= carcassa que sosté el nostre cos, protegeix els nostres òrgans i ens permeten els moviments.

CLASSIFICACIÓ DELS OSSOS SEGONS LA SEVA FORMA

OSSOS LLARGS Major longitud - extremitats

ex. femur, humer, tibia

OSSOS PLANS Ampla i plana- protegir òrgans interns del cos

ex. crani, omoplat, esternon.

OSSOS CURTS Estructura cúbica,

ex. rotula, carps, tards.

OSSOS IRREGULARS No pertanyen a les anteriors.

ex. vertebres sacre, mandibula..

→ Estructura microscòpica dels ossos

teixit ossi que es una varietat de teixits conjunts format per fibres de col·lagen, minerals (calci o fòsfor i tres
tipus de cèl·lules:
- OSTEÒCIT: cèl·lules madures es mantenen en el temps per formar els ossos
- OSTEOBLAST: cèl·lules joves que formen nous teixits ossis.
- OSTEOCLAST: cèl·lules encarregades a destruir i absorbir teixits ossis per alliberar els minerals
emmagatzemats.

TIPUS DE TEIXIT OSSI:

OS COMPACTE: (osteones o sistema de Havers- on discorren els vasos sanguinis) part central dels ossos
(medula groga) i s'engarrega a reservar lípids i greixos) — — — MEDULA GROGA: situada a la diàfisi (centre) i
s’encarrega de mantenir els lípids i la reserva de greixos.
OS ESPONJÓS: la part de les extremitats dels ossos, conta de trabècules unes espicules. S’encarrega de
fabricar glòbuls vermells — — — MEDUL·LA VERMELLA: situada a l'epifisi dels ossos i s’engarrega a fabricar
celules sanginies (HEMATOPOIESIS)

1
→ Estructura macroscòpica dels ossos

- EPÍFISI→ extrems de l’os

- DIÀFISI→ part central allargada de l’os
- METÀFISI → part cartilaginosa que permet que creixer l’os amb
longitud. És l’unió entre la diàfisi i amb l'edifici.
- CARTÍLAG ARTICULAR → cartílag que recobreix epifisi que
articula amb un altre os
- CAVITAT MEDULAR → buit o cavitat a la part interna de la diàfisi
- PERIOSTI→ membrana que envolta l'os per fora
- ENDOSTI→ membrana que envolta l’os per dins

→ Els ossos del cos humà

- CAP:
- Ossos del crani: (conjunt d’ossos plans que en conjunt protegeixen la masa encefálica.
(frontal, parietal, temporal, occipital…)
- Ossos de la cara (serie de ossos irregulars que s'uneixen al crani i limitan la cavitat
cranial ( nasal, maxil·lar superior, mandíbula…)
- TRONC (LA COLUMNA VERTEBRAL) estructura articulada que sosté el crani i protegeix la
medul·la espinal i permet el moviment.

ATLES-> AXIS -> COLUMNA CERVICAL (7)= vértebra C7 -> COLUMNA DORSAL (12)= vértebra D12
→ COLUMNA LUMBAR (5)= vértebra L5 → SACRE (5) → CÒCCIX (3)

La Columna Vertebral té quatre corbes:

Lordosis cervical (cap en fora) — Cifosi dorsal (cap endins) —Lordosis lumbar ( cap en fora) — Cifosi
sacra (cap endins)

- TÒRAX: LA CAIXA TORÀCICA

- Costelles: 12 parells
- Costelles vertaderes (7) s'articulen
amb l'estèrnum poc cartílag.
- Costelles falses (3) s’articulen amb el
cartílag amb la setena costella
- Costelles flotants (2) no toquen
l’esternum i no tenen cartílag.
- ESTÈRNUM: parts : MANUBRI —> COS →
APÈNDIX XIFOIDE

2
- CINTURA ESCAPULAR

- MEMBRES SUPERIORS

- CINTURA PELVIANA / COXAL O MULUC - MEMBRES INFERIORS

3
Patologies dels ossos
Tot engranatge, si no se’n té cura, es rovella i malmet.
Les petalogies dels ossos són les que afecten principalment a l’os. Poden venir determinades per:
- Alteració de la composició: Osteoporosi.
- Alteració de la continuïtat: Fractures.
- Desviacions en la columna vertebral: Escoliosi, Hipercifosi i Hiperlordosi.

→ Osteoporosi
Es caracteritza per la reducció de la massa òssia i de la resistència mecànica de l’os. L’os
no es renova a la velocitat que ho hauria de fer. Susceptibilitat a fractures i deformitat
dels ossos.
Clínica: Dolors que apareixen de cop i volta després d’un petit traumatisme o lleuger
moviment; amb el temps, pèrdua d’alçada, lumbàlgies, cervicàlgies, postura encorbada.
- Conseqüències:
- Fractures:la reducció de la consistència provoca que els ossos es
trenquin més fàcilment. Segons el lloc on tingui lloc la fractura
pot arribar a ser invalidant o greu.
Llocs més comuns: Columna vertebral, Epífisi distal del radi i Coll del fèmur.
Redueixen la capacitat funcional, poden desembocar en estats de dependència, i poden
escurçar la vida d’una persona.
Forma part de l’envelliment de la persona, però determinats factors també hi
influeixen:
- Dones en la menopausa i després d’aquesta.
- Menopausa precoç.
- Persones sedentàries o que pateixin una immobilització perllongada.
- Persones d’edat avançada.
- Presa de cortisona.
- Consum d’alcohol i cafeïna, tabaquisme, períodes d’amenorrea.
- Problemes que bloquegin absorció del calci.
- Dieta pobre en calci.
Prevenció i tractament:
- El millor tractament és la prevenció amb una ingesta adequada de calci i
exercici físic.
- Alhora una ingesta adequada de vitamina D i C per
fixar el calci.
- Tractaments farmacològics: hormonals, calcitonina,
entre altres.

4
→ Fractures
És la pèrdua de la continuïtat d’un os després d’un traumatisme,
generalment sever. Hi ha alteració del teixit tou i teixits
neurovasculars circumdants. Tenen diferent pronòstic segons el
lloc d’afectació de l’os:
- Diàfisi: menys complicades.
- Epífisi: comporten afectació articular.
- Metàfisi: pitjor pronòstic, sobretot en període de
creixement.
Tipus:
- Amb desplaçament (complicada): eix es trenca, els dos
extrems desplaçats.
- Sense desplaçament (simple): eix persisteix.
- Tancada: no afecta la pell.
- Oberta: afecta pell, hi ha ferida.
- Comminuta: os queda fragmentat en varis trossets.
- Encavalcada: extrems fractura s’encavalquen.
- Tija verda (incompleta): estellament de l’os.

5
→ Escoliosi

Corbament lateral de la columna anòmal,

que sovint s’acompanya de corbes de
compensació als segments contigus.
Només dóna dolor si és molt accentuada.
Cal evitar que s’arribi a 30º de
deformitat.

→ Hipercifosi
Augment anormal de la curvatura toràcica. Es l’anomenada
gepa. Se sol associar a alteracions òssies com l’osteoporosi.

→ Hiperlordosi

Augment anormal de la curvatura

lumbar. Pot ser transitori, com en el
cas de les embarassades.