C1.

RESUM:
CONCEPTE DE SALUT
● Al principi de la història es va mantenir, durant molt de temps, el pensament primitiu (màgic-religiós) que creia que la
malaltia era un càstig diví. Aquesta actitud encara es manté a alguns pobles d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica.
● Posteriorment, gairebé fins a la primera meitat del segle xx, es va mantenir vigent un concepte de salut negatiu: la
salut s'entenia com «l'absència de fermitat», i el control de les malalties era el principal objectiu de totes les
institucions relacionades amb la salut.
● A mitjans del segle xx, i coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial, es va assolir una comprensió moderna de
la salut. Aquesta idea està recollida a la Carta de Constitució de l'Organització Mundial de la Salut, OMS (1946);
segons aquesta, la salut «és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l'absència d'afeccions o
malalties». Aquesta definició va ser rebutjada per diversos autors per utòpica, ja que no hi ha un estat complet de
salut; per estàtica, ja que no considera que la salut sigui una cosa dinàmica i canviant; i per subjectiva, perquè la idea
de benestar i de malestar depèn de la percepció del propi individu.

ENFERMETAT
La malaltia és l'alteració o la desviació de l'estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes conegudes en
general, manifestada per símptomes i signes característics, i l'evolució dels quals és més o menys previsible.

→ Història natural de la enfermetat

S'entén per història natural de la malaltia, el curs que segueix una malaltia al llarg del temps, des del començament fins a la
resolució, en absència d'intervencions sanitàries. En tota malaltia es poden distingir diverses etapes:
- Prepatogènic: En aquesta etapa (etapa de susceptibilitat) la malaltia encara no s'ha desenvolupat com a
tal, i correspon al temps en què la persona és sana, en equilibri amb el seu ambient.
- Patogènic: Quan determinades circumstàncies i característiques coincideixen en un hoste susceptible i en
un moment determinat del temps, l'equilibri es trenca i l'hoste és afectat directament. S'inicia així el
període patogènic, en què es diferencien dues etapes, la subclínica i la clínica.
- Etapa de la malaltia subclínica o presimptomàtica→ Període de temps que transcorre des de
- l'exposició al factor de risc fins a l'aparició dels primers símptomes o signes.
- Etapa de malalt clinica → Quan l'agent etiològic ha ocasionat canvis patològics, el pacient
presenta símptomes i signes. Aquest període, alhora, es pot dividir en dos subperíodes:
a) Període prodròmic. Apareixen els primers símptomes, que solen ser símptomes
generals, cosa que dificulta determinar quina patologia afecta l'hoste.
b) Període clínic propi. Apareixen els símptomes i signes específics d'aquesta malaltia,
cosa que permet determinar la patologia que afecta l'hoste i alhora el tractament que
convé aplicar per curar el pacient i evitar seqüeles.

1
ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Desde la Antigüedad han preocupado las causas, condiciones o circunstancias que determinan la salud y que, a partir de la
década de los setenta del siglo xx, se denominaron determinantes de salud. De los diversos análisis que desde la Antigüedad
se han hecho sobre los factores que determinan la salud, el más conocido es el modelo de Lalonde. Según este ministro de
Sanidad canadiense, el nivel de salud de una comunidad estaría influido por cuatro grandes grupos de determinantes,
interrelacionados entre si, que puedes observar en la imatge :

La concurrència daquests factors en el desencadenament de malalties és variable. Per exemple, en les malalties carencials, infeccioses i
parasitàries predominen els factors ambientals, mentre que les malalties cròniques no transmissibles depenen més de factors com l'estil
de vida o el comportament individual. En el moment actual, es considera que gairebé tots els factors que integren els determinants de salut
són modificables, per la qual cosa cada cop es dóna més importància i es dediquen més recursos a la promoció de la salut.

2
NIVELLS DE PREVENCIÓ
D'acord amb Last (1988), s'entén la prevenció de la
manera següent: Accions que es prenen per tal
d'eradicar, eliminar o minimitzar l'impacte de la
malaltia i la incapacitat; i, si no és possible, retardar el
progrés de la malaltia i la incapacitat. Els nivells de
prevenció estan en íntima relació amb les fases de la
història natural de la fermesa. Hi ha tres nivells de
prevenció que corresponen a les diferents fases del
desenvolupament de la malaltia: primària, secundària i
terciària. Pots veure la seva relació a la imatge

Prevenció primària
La prevenció primària té lloc durant la fase prepatogènica de la història natural de la malaltia i és el conjunt de mesures
adreçades a tota la població abans de linici de la malaltia.
Les mesures de prevenció primària tenen com a objectiu impedir laparició de malalties i fomentar la salut de lindividu. Per
fer-ho, s'utilitzen procediments específics destinats a augmentar la resistència natural de l'organisme davant de
determinats agents patògens. Exemples de prevenció primària són les vacunes, la dieta adequada, els bons hàbits higiènics,
leducació sanitària, etc.

La prevenció secundària
La prevenció secundària té lloc en el període patogènic de la malaltia i la seva objectiva és aturar la progressió dels
processos patològics mitjançant el diagnòstic precoç i el tractament oportú, Si podem identificar una malaltia a la seva
etapa primerenca, les mesures de tractament seran més efectives. Això, a més, permet prevenir complicacions i casos
mortals de la malaltia, i l'ús de tractaments menys invasius i costosos, Per exemple, l'autoexamen de mames i la mamografia
són accions especifiques de prevenció secundària per a la detecció primerenca del càncer de mama, igual que la presa de
Papanicolaou és una acció de prevenció secundària per a la detecció del càncer de coll uterí .

Prevenció terciària

La prevenció terciària és el conjunt de mesures dutes a terme en el període postpatogènic de la malaltia. El seu objectiu és
minimitzar les seqüeles de la malaltia, evitar les recidivat i/o rehabilitar les persones ja invàlides Per exemple, el control de
l'equip d'infermeria mitjançant la visita domiciliària a diabètics i hipertensos amb seqüeles de la malaltia.

SALUT PÚBLICA
La salut pública és responsabilitat dels Governs, que són els encarregats de planificar-la ció i organització. És, per tant, un
concepte social i polític. L'OMS ho defineix així:
La ciència i l'art d'impedir la malaltia, perllongar la vida i fomentar la salut mitjançant l'esforç organitzat de la comunitat
perquè l'individu i la comunitat es trobin en condicions de gaudir del dret natural a la salut.
Les funcions específiques de la salut pública segons l'OMS són:
- Seguiment, avaluació i anàlisi de la situació de salut.
- Vigilància de la salut pública.
- Promoció de la salut. ÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒÒ
稨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
- Participació comunitària.
- Desenvolupament de polítiques en matèria de salut pública.
- Avaluació i promoció de l'accés equitatiu als serveis de salut.
- Desenvolupament de recursos humans i capacitació en salut pública.
- Garantia i millora de la qualitat dels serveis de salut individuals i col·lectius.
- Investigació.

3
- Reducció de l'impacte de les emergències i els desastres a la salut.