REPRODUCCIÓ HUMANA I SEXUALITAT

1.- Descriu els canvis morfològics que afecten els joves durant la pubertat

Noia: Estirada, apareix pèl al pubis, a les aixelles, a les cames i als braços, s’eixamplen els
malucs, cuixes i natges, s’estreny la cintura, creixen els pits i els mugrons, es desenvolupen
els òrgans sexuals i comencen l’ovulació i la menstruació.

Noi: Estirada, apareix pèl facial, púbic, axil·lars, als braços i cames. Eixamplament de
l’esquena i de la caixa toràcica, desenvolupament dels òrgans sexuals, producció de semen,
així com el desenvolupament de la musculatura

2.- Quins són els caràcters sexuals primaris i secundaris?

Primaris: Ve determinant pels òrgans de l’aparell reproductor.

Secundaris: No es relacionen directament amb la reproducció, però diferencien les
dones i els homes.

Quan es manifesten els uns i els altres?

Primaris: a la infància (des del naixement fins als 10-12 anys).

Secundaris: a la pubertat; que es l’inici de l’adolescència.

3.- Investiga què vol dir dimorfisme sexual. Creus que es marcat en l’ésser
humà? Posa algun exemple d’espècie animal amb un alt dimorfisme sexual
i d’altres que tinguin un dimorfisme sexual poc marcat. (Pots afegir
imatges)

El dimorfisme sexual és la diferencia de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i

femelles d’una mateixa espècie. Es produeix en molts eucariotes en major o menor grau,
especialment entre els animals.

En l’espècie humana, les diferencies són físiques (tamany corporal, massa muscular, etc.) i
de comportament.

- Espècie animal dimorfisme sexual marcat: lleó, lleona

- Espècie animal dimorfisme sexual poc marcat: estrella de mar

4.- Digues el nom dels òrgans assenyalats. Descriu, breument, la funció de

cada part. Digues quin aparell és quin.

1-. Vesícula seminal: Glàndula que segrega líquid seminal nutritiu pels espermatozoides.
2-. Conductes deferents: Vies per les quals els espermatozoides van de l’epidídim a la uretra.
3-. Pròstata: Allibera el líquid prostàtic.
4-. Uretra: Conducte pel qual els espermatozoides arriben a l’exterior.
5-. Penis: Òrgan que introdueix els espermatozoides dins de l’aparell genital femení.
6-. Epidídim: Els espermatozoides finalitzen la maduració i s’emmagatzemen a l’espera de
ser expulsats.
7-. Testicles: Produeixen espermatozoides i hormones sexuals masculines.
8-. Escrot: Bossa que allotja els testicles. Així estan a una temperatura inferior a la del cos,
que es excessiva per a la formació del espermatozoides.
9-. Gland: Estructura molt sensible.
10-. Prepuci: Replec de la pell que protegeix el gland.
1-. Trompes de Fal·lopi: Recullen els òvuls i els condueixen fins a l’úter.
2-. Ovaris: Produeixen els òvuls i hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona).
3-. Úter: Allotja l’òvul fecundat.
4-. Coll uterí: Deixa que surti la sang de l’úter durant la menstruació, i que entrin els
espermatozous a l’úter.
5-. Vagina: Comunica l’úter amb l’exterior, rep el penis en la fecundació.
6-. Clítoris: Estructura molt sensible, erèctil, proporciona plaer.
7-. Llavis majors: Replecs cutanis protectors coberts de pèls.
8-. Llavis menors: Replecs cutanis molt fins i vascularitzats.

5.- Llegeix el text i respon les següents qüestions:

La formació dels espermatozoides

La producció d’espermatozoides té lloc als tubs seminífers de forma

continuada: cada dia maduren milions d’espermatozoides, i en cada

ejaculació se n’expulsen de 200 a 300 milions. Tot i que la producció

s’inicia durant la pubertat i dura tota la vida, amb l’edat disminueixen la
quantitat i la qualitat dels gàmetes.
Recentment s’ha descobert que en les societats industrialitzades la qualitat
del semen descendeix any rere any. Els factors que es tenen en compte per
avaluar-ne la qualitat són el volum d’ejaculació, el nombre
d’espermatozoides per unitat de volum i les característiques morfològiques
dels espermatozoides: mobilitat, mida, vitalitat o estructura, entre altres
aspectes.
Què ha canviat en la societat actual respecte a dècades anteriors que
provoca el deteriorament de la qualitat del semen? La resposta s’ha de
buscar en l’augment de les substàncies químiques que ens envolten. Alguns
estudis recents asseguren que els pesticides, les emissions de les indústries
químiques i els contaminants en general poden alterar, durant la gestació,
les cèl·lules mare que en el futur s’encarregaran de generar
espermatozoides.

a) Segons l’estudi, quines causes provoquen una disminució de la

qualitat del semen?

L’edat i l’augment de substàncies químiques que ens envolten (pesticides, les emissions de
les industries químiques i els contaminants en general).

b) Quins paràmetres s’estudien per avaluar la qualitat del semen?

El volum d’ejaculació, el nombre d’espermatozoides per unitat de volum i les

característiques morfològiques dels espermatozoides: mobilitat, mida, vitalitat o estructura,
entre altres aspectes.

c) Quina és la forma normal d’un espermatozoide? Dibuixeu-ne un i

assenyaleu-ne les parts. Després, expliqueu la funció de cada part.

Els espermatozoides normals tenen cap ovalat i cua llarga.

Cua o flagel: Permet que es desplaci el espermatozoide.

Coll: Conté molts mitocondris.
Cap: Conté el nucli cel·lular amb la informació genètica del pare.
Acrosoma: Estructura rica en enzims destinats a perforar la membrana de l’òvul.