PRIMERA PART

1.- Defineix els conceptes de sensació i percepció i explica les diferències entre ambdós.

Les sensacions són respostes que és reben a través dels òrgans sensorials. Quan
el receptor sensorial d'algún òrgan es estimulat per una transucció l'estimulació serà
conduïda al cervell provocant-la. la sensació es l’estímul extern mentre que la percepció
es la rebuda del estímul en la ment.
No hi ha dubte alguna de que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència.
Kant l'anomena "matèria bruta". (1)
La percepció és pot definir com un conjunt de processos i activitats, relacionades
amb l'estimulació que arriba a els sentits a través dels quals obtenim informació respecte
a la nostre hàbitat, les accions que efectuem en ell i els nostres propis estats interns. És a
dir la percepció es un procés cognitiu que permet desenvolupar-nos dins del nostre
entorn. El cervell organitza necessitats, desitjos i objectius i implica el procés de selecció
que de vegades no son conscients.
La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: la sensació de la considera
subjectiva i a la percepció objectiva. La sensació capta la unitat dels estímuls i la
percepció el conjunt; també la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un
estat del món. totes dues fan una relació da causa-efecte, determinada serialidad-
sensació, i percepció-pensament. Sent la sensació el material brut de la consciència. a
Sensació es l’estímul extern mentre que la percepció es la rebuda del estímul en la ment.
(2)
Les sensacions des d'un punt de visa psicofísic, són òrgans receptors que a
través d'un procés físic, d'algunes classes d'energies estimuladores tal com ones,
vibracions, olors... es subministra l’estímul. encarà que no són fenòmens de recepció
passiva, sinó que aporten i col·laboren activament amb l’organisme.

(1) I. Kant, Crítica de la raó pura, Introd., B1 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 41).
(2)http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/
filoxarxa/filoxarxa/gen-6a7i.ht

2. En el mètode dels límits l’experimentador és qui modifica la intensitat dels valors dels
estímuls que es presenten; mentre que en el mètode de l’ajustament, és el propi subjecte
experimental qui modifica els valors.

a) Planteja la realització d’un experiment per obtenir el llindar absolut pel mètode de
l’ajustament amb estímuls visuals.

L’experiment tractarà de veure un llum que dona una llanterna de LEDS d’una mida
de 20x20cm a una distancia de 60Km i apropant-se en una nit fosca. El subjecte es
situarà amb una distancia de 60km de la llanterna. La llanterna amb una llum fixa
s’anirà aproximant al subjecte de manera continua i s’aturarà quant el subjecte
 percebi la llum. El subjecte tindrà que indicar en quin moment rep el estímul (la
llum). El experimentador apuntarà el km exacte on el subjecte ha rebut el llindar del
estímul, es a dir el moment que el subjecte veu la llum. Per tal de que
l’experimentador s’asseguri de que la medició ha sigut correcta tornarà a repetir
l’experiment però de manera diferent. La llum de la llanterna s’anirà allunyant fins el
moment que el subjecte digui que ja no veu la llum. Si tot va ve el punt on es
produeix aquet canvi tindria que ser el mateix, però no és així. Hi hauria dos km
diferents des on el subjecte veu la llum i on el subjecte deixa de veure la llum.
Aleshores el llindar absolut d’aquest experiment seria la mitjana dels ajustos de tos
dos assajos.

b) Quina relació té el càlcul del llindar absolut en Psicofísica amb la Percepció

Subliminal?

La relació que té es que per tal d'obtenir una percepció subliminal, l'estímul ha
d’ocórrer amb un temps d’exposició mínim davant l'estímul, si s’obté aquesta
intensitat mínima que requereix qualsevol estímul per poder ser percebut vol dir que
tenim el llindar absolut i alhora, hem obtingut una percepció encara que de manera
subliminar és a dir de forma no conscient.

3. Contesta a les següents preguntes relacionades amb l’anatomia estructural i funcional dels
sistemes perceptius.

a) Indica en l’espai “Codi” el nombre de la imatge que es correspon amb les següents parts
del sistema nerviós involucrades en les primeres etapes del procés perceptiu.

Part Codi
Cos cel·lular 4
Receptor 1
Terminal presinàptic 6
Axó 5
Sinapsi 2
Dendrita 3
b) Descriu breument la diferència entre sistemes sensorials interoceptius, propioceptius i
exteroceptius i posa exemples de cadascun.

El sistema sensorial interoceptius aporta informació sobre alguns organs del cos, aquesta
informació es tradueix en dolor o plaer. Aquest sistema d'alerta informa al organisme si
l'estimul rebut és bo o pel contrari dolent o nociu. Exemple; una flama que s'apropa al dit
index de la mà dreta. L'organisme sensorial interoceptiu informarà a la mà dreta que
s'aparti perquè crema. (dolor).

Semestre feb 10 – jun 10 2

Els sistemes sensorials propioceptius proporcionen una informació relacionada amb la
posició en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos. Caminar per la corda fluixa,
o corre una marató. Els sistema sensorial propioceptiu proporcionarà el equilibri per
passar per la corda fluixa o moure els músculs de les cames per poder avançar a la
marató.
Els sistemes sensorials exteroceptius és el moment en que els estímuls reben la
informació des de algun sentit, (Vista, olfacte, gust oïda i tacte). Aquests són els
responsables de que l’esser humà es pugui relacionar amb els seu entorn. La vista ens
permet veure, formes, colors, llums etc. L’olfacte ens permet reconèixer olors
desagradables, agradables etc, L’oïda ens permet escoltar ones sonores etc. El tacte ens
proporciona informació sobre temperatura, dolor etc. El gust ens permet percebre gustos
salat dolç, àcid etc.
Exemples de sistemes sensorials exteroceptius:
Observació d’una obra de Gaudi. (vista)
Olorar un camp de flors (olfacte)
Assaborir una maduixa. (gust)
Tocar una superfície freda. (tacte)
Escoltar música clàssica. (oïda)

4. Defineix el concepte de privació sensorial. Anomena i descriu en poques paraules alguna de

les tècniques a través de les quals intentaries simular privació sensorial en un context
experimental. Quines serien les conseqüències (a curt i llarg termini) de mantenir l’organisme
humà privat sensorialment?

La privació sensorial pot ser a curt termini beneficiós, ja que hi ha teràpies alternatives
on la utilització de privació sensorial afavoreix al cos. Un exemple seria el tanc de
flotació, el fet d’aïllar-se sense sentir sorolls és molt relaxant, però es una teràpia que
dura com a molt una hora. Una altre teràpia és la meditació on amb els ulls tancats és
van reconeixent espais i llocs que donen harmonia al cos. A través dels massatges
suaus i amb diferents textures els sentit del tacte rep una estimulació que es
beneficiós per el organisme, ja que es pot arribar a relaxar a una persona a través de
massatges. Però la privació sensorial sempre és a curt termini. Però si la privació
sensorial és prolongués al llarg del temps, possiblement és deprimís, o sentis angoixa.
Això es degut a que es sentiria sense la part més important del seu organisme els
estímuls necessaris per poder establir connexió amb el exterior del seu cos, és a dir
rebre informació externa i percebre l’entorn.

http://es.wikipedia.org/wiki/Privaci%C3%B3n_sensorial Privació sensorial Esta página fue

modificada por última vez el 13:43, 25 ene 2010.

Semestre feb 10 – jun 10 3

SEGONA PART

5. En aquesta segona part de la PAC has de fer una taula crítica comparativa que inclogui
aquells aspectes més rellevants de les 3 posicions teòriques de l’estudi de la percepció més
interessants per tu. A continuació de la taula explica per què has escollit aquestes 3.

Posició Objecte Principals Mètode Explicació del Principals

teòrica d’estudi interès representants d’estudi procés diferències amb
perceptiu la resta
ESCOLA DE LA Conèixer les relacions Percebem els objectes La percepció es produeix
GESTALT Tots organitzats o Max Wertheimer, entre les parts que com a estructures gràcies a mecanismes
perceptius (Gestalten) Wolfgang Köhler, componen la totalitat completes innats i no a causa de
Kurt Koffka i Kurt l’experiència
Lewin
Processament guiat per les
La percepció és guiada Percebem l’entorn dades; bottom-up.
T. ECOLÒGICA O per la informació directament gràcies a Els objectes tenen
Ambient i estímuls que
DE LA PERCEPCIÓ James J. Gibson estimular de l’ambient la informació que affordances que es
ens envolten
DIRECTA donen els estímuls perceben directament

L’observador Procés guiat per

Hermann Von Realització construeix les conceptes; top-down.
CONSTRUCTIVISM Ambient o entorn que Helmholtz i d’inferències per poder percepcions basant-se Poden aparèixer errors
E ens envolta O. Neisser construir les en informació exterior com les il·lusions
percepcions i segons l’entorn perceptives

Penso que totes les teories de la Psicologia són importants, cadascuna d’ella a aportat diferents pensaments
en moments històrics diferents per tal de poder crear uns altres pensament, la influencia de l’epoca a influit
en el mètode d’estudi aportant molta més informació i opinions. He triat aquestes tres posicions teoriques
perquè penso que aporten diferents formes de pensar al llarg de l’historia de la psicologia i utilitcen
diferents metodes d’estudi.

L’escola de la Gestalt és de gran importancia perquè

l’escola de la Gestalt s’ha de tenir en compte perquè van postular molts principis perceptius per a poder
explicar els “tots perceptius” on la percepció d’aquests es produeix gràcies a mecanismes innats.

Per altra banda, la teoria ecològica de Gibson crec que és important perquè dóna importància tant a
l’ambient com als estímuls que ens proporcionen la informació sense haver de tenir una experiència prèvia.

Finalment he escollit el constructivisme perquè és un dels últims moviments sorgits que dóna importància
al paper actiu de l’observador però alhora són necessaris aspectes innats com també un ambient per a que
es pugui percebre. A més, la teoria de la inferència inconscient proposada per Helmholtz afirma que el
subjecte crea representacions mentals gràcies a la seva experiència prèvia i el cicle perceptual de Neisser
proposa que la percepció inclou uns esquemes anticipatoris, l’exploració perceptual i uns estímuls
ambientals.

No obstant, no voldria deixar de fer menció a l’enfocament del processament de la informació perquè és el
predominant en l’actualitat i el que considera que la percepció és un sistema de capacitat limitada però on
es tenen en compte tots els processos cognitius com la sensació, percepció, atenció i memòria, entre altres.
Semestre feb 10 – jun 10 4
TERCERA PART

6. La última part de la pràctica consisteix en veure un documental: “Nueva percepción del

cerebro” del programa Redes, en el que participen Giacomo Rizzolatti (Catedràtic de
Fisiologia de Parma) i Álvaro Pascual-Leone (Investigador de Neurologia de la Universitat
de Harvard). A partir de la informació que es presenta en aquest vídeo i de l’estudi del
material del mòdul, heu de contestar (de forma raonada) les preguntes plantejades.
Utilitza només l’espai reservat per cada pregunta. Intenta ser precís i sintètic.

a. Álvaro Pascual-Leone sosté que l’afirmació “el cervell obté informació i la dota
de sentit, processant-la després” és, fonamentalment, errònia. Amb quin tipus
de processament de la informació es correspon aquesta frase (bottom-up o
top-down)? Quin tipus de processament considera Pascual-Leone que es
produeix fonamentalment en la percepció?

La concepció errònia pertany al processament de la informació Bottom-up, ja que el cervell

obté la informació i la dota de sentit, processant-la després o dit d’una altre manera primer
l’estímul es rebut pels sentits, dotant al cervell d’aquets i més tard reconeixent l’estímul
percebut. De baix a dalt.
Pascual-Leone considera que la percepció es produeix fonamentalment com a
processsadora top-down, es a dir que van de dalt a baix. Primer es crea una idea, un
concepte o una expectativa i després el cervell fa les representacions. Són processos
guiats per dades que són suficients per accedir a les representacions.

b. Com s’expliquen les il·lusions perceptives en el documental?

Les il·lusions segons Pascual-Leone no són més que un moment de desequilibri entre el
que esperem que succeeixi i la realitat que se’ns presenta. És a dir una manera diferent de
pensar sobre la percepció. La percepció no es pot separar de l’acció, quant això passa
s’està creant una il·lusió perceptiva. En aquest procés els sentits deixen de funcionar per
poder imaginar i amb la conseqüència que deixem d’actuar. Seria doncs il·lusions
perceptives la manera de imaginar. Una persona pot somiar, imaginar sense tenir que
utilitzar cap part motriu del cos, els dos entrevistats parlen de imaginació motriu per poder
practicar esports i adquirir destreses.

c. El concepte de predisposició perceptiva està relacionat amb el concepte d’il·lusió

perceptiva?. Raona la teva resposta.

Semestre feb 10 – jun 10 5

 d. Que són les “neurones mirall”?

Semestre feb 10 – jun 10 6

NOTA: Per poder veure el vídeo de “Nueva percepción del cerebro” emès pel programa
Redes, podeu accedir a la pàgina web www.youtube.es i entrar en el buscador “Nueva
percepción del cerebro”. Com tindreu ocasió de veure, el documental està dividit en set parts,
de les quals és fonamental que veieu les tres primeres de forma successiva. És a dir, Nueva
percepción del cerebro 1/7, 2/7 y 3/7. També podeu accedir als vídeos a través dels següents
enllaços:

Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=UU1MNZopWvg
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=peMfwxNZcEc&feature=related
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=Z7UVswfH4Nc&feature=related

Materials

Per poder fer aquesta activitat cal:

- El material de l’assignatura que teniu en la web, i en paper, en concret el mòdul 1 d’

Introducció a la Psicologia de la Percepció.
- Consultar els vídeos proposat en la pràctica.
- Podeu tenir com ajuda tots aquells manuals citats en el mòdul com a bibliografia
recomanada.

Criteris d’avaluació

Es valorarà:

- La capacitat de síntesis i la comprensió del mòdul d’introducció, així com la capacitat de

reflexió i crítica personal.
- Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Format d’entrega

S’hauran d’entregar els treballs en un processador de textos tipus word amb una lletra de
format 11 en blau. S’ha d’enviar la PAC com un fitxer annexat a un missatge dirigit a la bústia
d’entrega d’activitats de l’aula.

Aquest fitxer annexat haurà d’incloure el número de PAC i el nom i cognoms de l’alumne.
Per exemple: Martinez_Vazquez_Carlos_PEC1.doc

Data límit d’entrega

La dat límit d’entrega de la PAC 1 és el proper dia 21 de març de 2010.

Semestre feb 10 – jun 10 7