Tabaquisme

Dades:

· Als anys 50 es va començar a investigar sobre els efectes del consum de

tabac en la salut, fumar es considerava i hàbit banal, un estil de vida.
· Els estudis realitzats ja als anys 50 pels investigadors Doll i Hill, van
evidenciar que el tabac:
- Perjudica qualsevol persona independentment de edat, raça,
sexe, nivell social,...
- Perjudica independentment del tipus de tabac consumit.
- Que la seva associació amb morts per càncer de diferents
localitzacions, igual com amb altres malalties respiratòries i
cardiovasculars, és clara i precisa.

· A Espanya el 36% de la població adulta consumeix tabac de forma habitual

(un mica més de 14 milions d’habitants)
· A Espanya hi ha 56.000 morts a l’any atribuïdes a aquest hàbit.
· En l’última dècada s’ha incrementat la mortalitat provocada pel tabac, tot i que
en el conjunt d’Espanya el percentatge de fumadors ha disminuït del 385% al
36% entre 1987 i 1997.

Tabaquisme femení.

· S’ha duplicat el percentatge de dones fumadores en una dècada ( hem passat

del 8% al 1987 al 15% al 1997)
· Ha augmentat la mortalitat provocada pel tabac entre les dones.
· Ha Espanya hi ha un alt percentatge de noies d’entre 15 i 18 anys que fuma
habitualment (31% davant el 23% de nois)
· A Europa s’ha duplicat la mortalitat per càncer de pulmó en la dona.
· Als Estats Units moren més dones per càncer de pulmó que per càncer de
mama.
· El risc de malaltia coronària s’incrementa si una dona que pren anticonceptius
fuma.
· El risc de tromboembolisme pulmonar augmenta si una dona que pren
anticonceptius fuma (20 a 40 vegades superior)

El consum del tabac

Provoca:

 Càncer de pulmó
 Càncer de laringe
 S’està relacionant amb altres càncers
 Malalties coronàries
 Malalties respiratòries
 Fa avançar la menopausa
 Augmenta el risc d’osteoporosis i de fractures d’ós
 Durant l’embaràs provoca problemes de salut en el fetus

1
Prevenció del tabaquisme

· Educació i informació a les escoles

· Informació per TV, per exemple programa de TV3 d’en Mikimoto
· Prohibir la publicitat
· Prohibir el consum en alguns llocs públics poc ventilats
· Medicina alternativa, acupuntura, hipnosi, psicoanàlisi, psicoteràpia individual i
en grup,...
· Treball de relaxació, conscienciació, informar, exercicis de fisioteràpia
respiratòria ventilatoris,...

Tractament del tabaquisme

La dependència nicotinica i psicològica, la quantitat consumida, el grau de

complaença amb l’hàbit i la voluntat per deixar el tabac, fan que cada
exfumador sigui un pacient diferent, que requereixi un tractament diferent.

· TABÚ, POR...
La por a engreixar-se, més present en les dones, fa que la meitat de les dones
que intenten deixar el tabac fracassin, per tant, és fonamental incloure en el
tractament estratègies dietètiques i de control de pes.

Actualment hi ha dos pilars fonamentals en el tractament per deixar de fumar,

indicats especialment per a fumadors amb gran dependència del tabac:

- El suport psicològic ( si el pacient no està estimulat en

tractament serà un fracàs)
- El complement farmacològic (Nicotina, bupropion,..)

Tractament de fisioteràpia

El fisio...:

· Ha de conèixer totes aquestes dades per poder aconsellar i informar al malalt

(donar informació al pacient pq conegui pq cal deixar de fumar)
· Marcarà una pauta diària de consum tabàquic (el pacient apuntarà cada dia
quant i a on fuma)
· Pauta d’exercicis d’higiene bronquial (pauta domiciliaria d’expectoració
matutina)
· Exercicis d’expansió i potenciació pulmonar.
· Control de volums pulmonars a traves d’espirometria .
· Exercicis de relaxació (per disminuir l’ansietat)

2
 Fisioteràpia cardiorespiratòria
Q és?
D’on ve la fisioteràpia cardiorespiratòria?

· Els Egipcis:
- Feien respirar de formes diferents
- Feien exercicis respiratoris
· Al S. XVIII per primera vegada es parla de fisioteràpia respiratòria que fan les
infermeres.
· A Anglaterra ho començaran a treballar els fisioterapeutes.
· Al S. XIX s’aplica oxigen i exercicis respiratoris alhora.
· Al 1976 es defineix la fisioteràpia respiratòria com:
“ Un conjunt de tècniques físiques encaminades a millorar l’estat
pulmonar”
· En general , no cura res a nivell cel·lular, però modifica o facilita i millora la
qualitat de vida del malalt.

A qui va dirigida la fisioteràpia cardiorespiratòria?

- Malalts pre i post-operatoris

- Malalts amb patologies respiratòries restrictives ( extern al
pulmó, per exemple un escoliosis)
- Malalts amb patologies respiratòries obstructives (internes al
pulmó, per exemple MPOC)
- Pacients amb patologies cardíaques

Dades:
· Cada any uns 335000 estadonidencs moren per patologia pulmonars
· Les patologies cardiopulmonars són la tercera causa de mort al món
desenvolupat.
· Les malalties de pulmó són les principals causes de mort dels infants menors
d’un any.

Repàs anatòmic breu:

Els pulmons: · En l’adult medeixen entre 25 i 30 cm de llarg i tenen una forma

cònica.
· Tenen uns 300mil·lions d’alveols.
Els pulmons estan separats pel mediastí, una àrea que conté els següents
òrgans:
· El cor i els grans vasos
· La tràquea
· L’esòfag

Musculatura inspiratòria:
· Diafragma: mobilitza 2/3 parts de l’aire que inspirem.
· Intercostals externs
· Supracostals
Si es forçada, ajuden de forma secundària:

3
 · Serrat major
· Pectorals major i menor
· Dorsal ample
· Escalens
· ECOM
Musculatura espiratòria:

· Intercostals interns; ajuden a tancar la caixa toràcica al final de

l’espiració, però gairebé no es necessita musculatura per tornar a la normalitat.
Si es forçada, ajuden de forma secundària:
· Sacro-lumbars
· Quadrat lumbar
· Oblics
· Transvers de l’abdomen
· Triangular de l’esternon
· Serrat menor
· Dorsal llarg

 en la inspiració treballa el diafragma i en la espiració torna a la normalitat

gairebé de forma natural

A més els bronquis tenen:

· La musculatura llisa involuntària bronquial: obra el bronqui en la fase

inspiratòria i el tanca en la fase espiratòria.

Objectius de la fisioteràpia cardorespiratòria:

· Reeducació del model de respiració normal.

· Mobilització i expulsió de les secrecions bronquials
· Aconseguir el màxim rendiment amb el mínim esforç
· Mobilització de la caixa toràcica
· Responsabilitzar i informar al malalt de la seva patologia
· Disminuir la angoixa i ansietat, en controlar les crisis de dispnea
· Disminuir la dispnea
· Augmentar la qualitat de vida
· Augmentar la capacitat funcional d’exercici
· Augmentar el grau d’autonomia
· Ensenyar-li les tècniques de forma activa pq les pugui fer a domicili
· Promoure hàbits de vida saludables, amb activitats amb demanda respiratòria
· Aprendre a conèixer els símptomes per poder fer tractament precoç i evitar
ingressos per infeccions greus
· Que no deixi la medicació ni les tècniques de fisioteràpia.
 Sabem que les patologies cròniques necessiten tractament prolongats
 Actualment el pacient crònic abandona el tractament crònic
 Per exemple: en asma s’estima que el nivell d’adhesió el tractament
crònic oscil·la entre el 30-50%

4
Valoració de fisioteràpia:

1. Freqüència respiratòria.
· Ritme lent o ràpid: amb un rellotge amb secundera mirem quantes
respiracions fa per minut.
· Profundes, normals o superficials: si el pacient presenta fatiga de la
musculatura respiratòria, per exemple en una postoperatori veurem:
· Ventilació ràpida i superficial
· moviment paradògic diafragmatic (treballa al revés)

2. Freqüència cardíaca.
· Per veure el ritme del cor
· En pacients amb patologia cardíaca es pot deixar el pulsimetre durant
tota la sessió de fisioteràpia cardiorespiratòria.

3. Percussió
Realitzem petits cops sobre el tòrax per observar la ressonància i saber la
quantitat d’aire.
· Mate o sord: teixit, per exemple el fetge
· Sonor: normal, per exemple el pulmó
· Hipersonant: retenció d’aire, per exemple sobre la galta inflada.

4. Perímetre toràcic:
Per apreciar la mobilitat de la caixa toràcica.
Amb una cinta mètrica mesurem:
· Inspiració màxima i espiració màxima a nivell xifoideo i axil·lar.

5. Dispnea.
És la sensació de falta d’aire.
Increment de l’esforç per respirar
· És normal ( no patològic) si és deguda a un esforç molt gran.
· Moltes patologies respiratòries la tenen de símptoma, no és una
malaltia, és una símptoma.

Causes: crisis d’asma, neumotòrax, pneumònia, derrame pleural, ansietat,...

GRAUS DE LA DISPNEA

Grau Escala Descripció

1 Dispnea lleu Es fatiga a la marxa ràpida en pla o pujant
escales
2 Dispnea moderada Es fatiga caminant en pla
3 Dispnea greu Es fatiga vestint-se

5
6. Expectoració.
Quantitat d’esputs al dia.

 Aspecte de l’esput:
· Serós: líquid, és normal
· Mucós: viscós, amenaça d’infecció
· Purulent: groc-verd, infecció
· Hemoptoic: té sang, parlar amb el metge
· Muco-purulent: groc-verd amb pus, molta infecció
· Espumós: edema agut de pulmó. STOP FISIOTERÀPIA, avisem
el metge.
 Color de l’esput:
· Translúcid: normal
· Groc-verd: infecció
· Rosa- salmó: és espumós, edema agut de pulmó, STOP
FISIOTERAPIA
· òxid- rovellat: té liquid pleural, STOP FISIOTERAPIA

 Olor de la secreció:
· Normal: no fa olor
· Infecció: olor fètida, per exemple pneumonia.

Avaluació del pacient: patologia respiratòries:

RESTRICTIVES: augment de FEV1 : volum espirat al primer segon

OBSTRUCTIVES: augment de FVC: capacitat vital forçada.

FCV NORMAL NORMAL BAIXA BAIXA

FEV1 NORMAL BAIXA NORMAL BAIXA
FEV1/FVC NORMAL BAIXA NORMAL NORMAL
RESULTAT NORMAL OBSTRUCTIU RESTRICTIU MIXTE

Auscultació i sorolls respiratoris:

· Amb el fonendo auscultarem els sorolls respiratoris que es produeixen per

l’aire que es mou a través del sistema traqueo-bronco-alveolar.
· Amb el fonendo localitzem les secrecions que caldrà treure durant el
tractament per saber quin lòbul necessita ser drenat.

Tipus de sorolls respiratoris

- Soroll NORMAL
- Soroll BRONQUIAL
- Soroll ADVENTICI o PATOLÒGIC

Soroll normal:
· Anomenat murmuri vesicular
· Per exemple, semblant a les ones del mar

6
 · Soroll de la respiració normal

Soroll bronquial:
· Soroll a la tràquea
· Timbre clar
· Seria patològic si se sentis a altres llocs que no sigui a la tràquea o
bronquis principal com per exemple, en patologies en que la paret cada vegada
és més densa com passa en la pneumònia

Soroll adventici o patologic:

 Discontinus; crepitants o cruiximents , per exemple en enfisema,
bronquitis.
 Continus: Sibilàncies

Sibilàncies monofòniques: 1 sola sibilància. So continu, llarg. Si són

greus diàmetre gran i si són agudes diàmetre petit.
Per exemple: obstrucció bronquial per secrecions
Sibilàncies polifòniques: varies sibilàncies alhora. Disminució dels
diàmetres interns de vàries vies
Per exemple: broncoespasme.

7
 MPOC:

Què és MPOC?

Està compost per: bronquitis, enfisema, asma i bronquiectasies.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica:
 És una obstrucció crònica de les vies aèries inferiors, progressiva,
irreversible i degenerativa.
 Es caracteritza per l'excés de producció de moc en l'arbre bronquial, per
la degeneració d'aquest i per l'obstrucció crònica de les vies aèries.
Els fumadors o exfumadors poden desenvolupar un MPOC fàcilment.

Els fumadors o ex-fumadors poden desenvolupar un MPOC fàcilment.

Actualment MPOC són:
- la 4ª causa de mortalitat a EEUU
- la 5ª causa de mortalitat a Espanya en homes
- La 7ª causa se mortalitat a Espanya en dones
- A Espanya el 10% de la població

Signes i símptomes

- Disminució de la profunditat a les respiracions

- Secrecions
- Infeccions bronquials
- Pèrdua de pes
- Dispena
- Cianosi a la pell en fases molt avançades.

8
 BRONQUITIS

- QUÈ ÉS? Inflamació dels bronquis i bronquíols

- Causes:
o Infecció per virus respiratoris
o Consum de tabac
o Altres malalties respiratòries no guarides en el seu moment
o Lloc de treball inadequat: fums, gasos , calefacció i inhalar
amoníac,...

- Signes i símptomes:
o Disminució de la profunditat a les respiracions
o Secrecions
o Infeccions bronquials
o Pèrdua de pes
o Dispena
o Cianosi a la pell en fases molt avançades.
o Tos
o Febres, però baixa ( 37,5º)
o Sensació de pressió en el pit. Dolor en el pit
o Sibilàncies

- Tractament farmacològic
o Antibiòtics
o Broncodilatadors i inhalats
o Corticoides inhalats
o Immunització contra grip i constipats vacuna
o L’oxigen és necessari en els estat finals.

- Tractament de fisioteràpia
o Previ al tto de fisio
 Fer nebulització o tenir un humidificador a domicili
 Inhalar broncodilatadors si s’ha pactat amb el metge
prèviament.
o Recomanació:
 Exercici físic. Evitar el sedentarisme.

AEROSOL-TERÀPIA

- Elecció de la tècnica d’inhalació, és molt important escollir la tècnica

d’inhalació més adequada per a cada pacient en funció de la seva
edat i habilitat per els diferents sistemes d’inhalació.
- Cal escollir quina tècnica és la més adequada per a cada pacient
- El fisioterapeuta explicarà la tènica i en farà una demostració.
Després el pacient farà la tècnica inhalatòria i el fisio la revisarà.

9
 - Serà molt útil donar per escrit i amb il·lustracions la tècnica escollida.

FOTOCOPIA: MANEIG INHALADOR CARTUTJOS .

- Higiene de la tècnica d’inhalació:

o el pacient glopejarà aigua, després d’inhalar , sobretot si no
s’ha fet amb càmara.
o L’inhalador : es treu el cartutx i es neteja amb aigua calenta.

FOTOCOPIA: MANEIG DEL SISTEMA DE PÓLVORA SECA / MULTIDOSI

- Tractament de fisioteràpia

o informar al pacient
 de la patologia que té
 dels exercicis de fisio respi que ha de fer a domicili
 si el pacient no està informat i no vol col·laborar és
gairebé impossible fer un bon treball a un MPOC

o treballar conjuntament amb familiars o cuidadors

 educació sobre MPOC
 explicar les tècniques de fisio que ha de realitzar
 el pacient per fer higiene bronquial diària
 consells incrementar hidratació a la dieta

o treball multidisciplinar.

PREVENCIÓ.

- Evitar factors de risc:

o Evitar treball de mineria
o Si fuma, deixar el tabac, pq aquest augmenta les
complicacions.
o Augment ingesta d’aigua
o Evitar llocs amb aire contaminat
o Exercici moderat a l’aire lliure
o Augmenta la humitat ambiental ( humidificador a casa)
o Prevenir grips i constipats, mitjançant vacunació
o Pauta d’exercicis a domicili, d’higiene bronquial diària.
o Evitar a les persones amb infeccions respiratòries.

Tipus de respiracions que de demanarem durant la realització de les

tècniques.
o Inspirar pel nas, el diafragma baixa, augmenta la caixa
toràcica i l’aire entra en els pulmons.

10
 o Espirar- per la boca, el diafragma puja, es redueix la mida del
a caixa toràcica i l’aire dels pulmons surt
o Durant les tècniques demanem diferents tipus d’inspiracions o
espiracions en funció dels objectius marcats.
 Repòs : 12 respiracions per minut

INSPIRACIÓ LENTA
- lenta per patir mínima resistència de les vies aèries
- així porten el màxim d’aire a la part més distal. Podrem portar aire
fins als alveolars.

ESPIRACIÓ LENTA
- lenta per patir mínima resistència de les vies aèries
- per buidar al màxim d’aire i així és més fàcil repetir el cicle de la
pròxima inspiració
- per desplaçar les secrecions de vies distals.

INSPIRACIÓ RÀPIDA
- buidarà el contingut de la cavitat nasal perquè es crearan
turbulències grans i ràpides ja que les turbulències són majors en
l’inspiració que a l’espiració perquè els còrnels nasals frenen el flux
espiratori i no l’inspiratori.

ESPIRACIÓ RÀPIDA
- per tal de buidar el contingut de les vies aèries més properes a la
sortida , els bronquis
- ràpida per crear el màxim de turbulències i que aquestes arrenquin
les secrecions, les desenganxin i les arrosseguin cap a l’exterior.
- És adequat utilitzar prèviament inspiració lenta.

TÈCNIQUES VENTILATÒRIES

 VENTILACIÓ ABDOMINO-DIAFRAGMÀTICA

o D/S i flexió EEII per relaxar la musculatura abdominal ( psoas i

abdominals) . Se li demana respiració diafragmàtica i màxima
inspiració i màxima espiració ventilació profunda i lenta. També
en D/L. El fisio acompanya amb la mà.
o Pacient si està sol, es posa les mans al a panxa.
o El diafragma és el principal múscul de l’inspiració, és la respiració
que fem quant dormim
o Objectius:
 Els seu control ens pot ajudar durant l’esforç i els atacs de
dispnea
 Dirigir el màxim volum a les bases del pulmó
 En MPOC millora l’eficàcia respiratòria. Augment de
l’expansió pulmonar.

11
  VENTILACIÓ COSTAL

o Ventilació costal superior :

 Pc D/S ( o D/L) i flexió EEII
 Fisio posa una mà entre el pit i el coll , i costelles superior,
fent resistència a l’espiració.

o Ventilació costal inferior

 Pc D/S ( o D/L) i flexió EEII
 Fisio posa una mà entre el pit i el coll , i costelles inferiors ,
fent resistència a l’espiració.

o Objectius:
 Augmentar el diàmetre de costelles inferior i per tant la
mobilitat de la caixa toràcica
 Dirigir l’aire al lòbul mig i lígula.

En les tècniques ventilatòries s’hi pot afegir:

- un pes ( arròs ) 2kg en diafragmàtics o la pressió de les mans del
fisio en l’inspiració o també en l’espiració en ventilacions costals.
- L ‘ús d’una palla per augmentar espiració
- Un mocador fi de paper per allargar l’espiració i mantenir-ne la
pressió un temps determinat.

12
 Valoració de fisioteràpia

Procés d’actuació del fisioterapeuta cardiorespiratori

1er  valoració de fisioteràpia

2on  reflexió:
· Valoració reunint totes les dades del pacient
· Establir objectius
· Escollir tècniques de fisioteràpia respiratòria
· Planificar tractament
3er  acció:
· Realitzar el tractament
· Valoració periòdica

1er protocol de valoració de fisioteràpia respiratòria

ANAMNESI

Dades personals:
- Nom i cognoms
- Data de naixement
- Pes
- Telèfon
- Doctor - Mútua
- Data de la primera valoració
- Professió
- Fumador: SI/ NO - Exfumador: SI/NO - Quantitat dia: - edat
d’inici:
- Sedentari: SI/NO

VALORACIÓ FUNCIONAL BÀSICA

- Motiu de la consulta
- Diagnòstic mèdic
- Tractament mèdic recomenat
- Afeccions complementàries - Al·lèrgies
- Antecedents familiars
- Antecedents traumàtics, operacions, malalties,...
- Activitats relacionades amb la demanda respiratòria
- Tos: Voluntària: SI/NO Desencadenant
Horari: Matinal/ acumul de secrecions
Constant/irritació pleure
Nocturna/asma o edema agut del pulmó.
- Secrecions: Horari: Color: Quantitat:
Desencadenants:
- Freqüència cardíaca (valor de referència 60-70)
- Freqüència respiratòria: cicles ( per minut, valor de referència 14)
- Dispnea d’esforç: SI/NO Des de la data aproximada de:
- Suduració toràcica: SI/NO Des de la data aproximada de:
- Cefaleas: SI/ NO Horari: (mal de cap als matins és per una mala

13
 - Rx toràcica: TAC: RM:
- Inspirometria d’Incentiu:
Volumetría: (valor de referència 3000-4000)
Fluxe ( Triflow):
1 (600cc) – 2 (900cc) – 3 (1200cc) Inspiració màxima
- Percussions:
Mate/ teixit
Sonor/ normal
Hipersonant/ aire
- Temps: la inspiració duta la meitat de l’espiració : SI/NO
- Dorm
- Exploració de les deformitats toràciques
Escoliosis: SI/NO
Altres:
- Auscultació

2on protocol de valoració de fisioteràpia respiratòria

· Història clínica que porti el pacient

· Història tabàquica
· Patologia associada
· Deformitats: toràciques , de columna i /o extremitats
· Valoració de la qualitat de vida: valorem la dispnea
· Història respiratòria:
- Expectoració: diària, abundant, colora,...
- Tos: Freqüent, apareix quan,...
- Dispnea: moderada, greu,....
- Ingressos hospitalaris: dates, UCI, ventilació mecànica,...
- Àmbit ambulatori: processos de constipat a l’any
- Processos associats: apnea obstructiva de la son.
· Història laboral:
- Baixes laborals
- Jubilat
- Riscs laborals
- Grau d’incapacitat que li produeix la patologia pulmonar.
· Família i vida laboral:
- Viu sol o no, relació familiar, suport,...
- Ascensor o escales (quantes)
- Distància de l’hospital
- Si condueix
- Capacitat per fer AVD
- Activitats limitades per la dispnea, Escales,...
- Valoració de l’activitat sexual.
· Exploració física:
- Respiració paradòjica
- Estat nutricional
- Pes, alçada
- Hèrnies
- Valoració articulars de les extremitats
- Ansietat, depressió

14
3er protocol de valoració de fisioteràpia respiratòria

AVALUACIÓ DEL PACIENT

· Història clínica (Hospital)
· Orientació diagnòstica
· Antecedents, malalties associades
· Hàbits tòxics, per exemple el tabac
· Motiu actual d’ingrés o de consulta
· Tractament mèdic inhalat
· Proves funcionals: espirometria, RX,...
· Proves d’esforç

EXPLORACIÓ DEL PACIENT

· Caixa toràcica
· Espectoració
· Valoració dispnea
· Freqüència cardíaca
· Suduració
· Dolor
· Edat (grau de consciència per decidir si es faran tècniques actives o passives)
· Qualitat de son
· Qualitat de vida

VALORACIÓ DE SEGUIMENT
Quan el pacient torna al cap de mig any o cert temps determinat per metge o
pels símptomes, quan torni no caldrà que fem una valoració inicial. Només
caldrà valorar símptomes actuals.

ALTA
Alta per neumòleg o metge que en ha derivat el pacient i fer-li un resum de
l’evolució del pacient.
Serveix per donar a conèixer als metges el nostre treball de fisioteràpia.

15
 ENFISEMA
És un MPOC. És una dilatació i una destrucció dels alveols que fa que el pulmó
perdi la seva funció d’elasticitat.
L’alveol es queda formant un espai inútil (anomenats Bulles), com uns sacs on
s’hi manté l’aire (en l’espiració no surt). Queda aire residual al pulmó perquè el
pulmó ha perdut elasticitat i no es pot retraure quan fem l’espiració.
Normalment les persones amb enfisema, són majors de 35 anys, i hi ha més
homes que dones que ho pateixen.

Símptomes:

· Dispnea (sensació d’ofec)

· Infeccions recurrents
· Tos (seca i productiva)
· És una persona seca ( de baix pes)
· Debilitat muscular (simptome comú a tots els MPOCs)
· Baixa tolerància a l’exercici.

Aquests símptomes es veuen augmentats quan la persona fa una vida

sedentària, quan fa temps que fa un tractament amb corticoides i quan va
augmentant l’edat de la persona.

Causes:

Desconeguda. S’està investigant que podria ser un dèficit d’Alfa 1- antitripsina

(proteïna produïda per el fetge, que intenta evitar la destrucció dels teixits sans)

* El tabac, infeccions respiratòries, al·lèrgies, factors hereditaris i ambients

laborals com la mineria ho empitjoren.

Tractament farmacològic:

· Antibiòtics
· Broncodilatadors
· Corticoides inhalats
· Immunització contra la grip i constipats (vacunes)
· Oxigen en els estats finals.

Abans de les tècniques:

· Medicació: (ho decideix el metge)

o Broncodilatadors
o Mucolítics
o Nebulitzadors ( amb o sense medicació)

· Auscultació
o Abans de les tècniques auscultarem per localitzar les
secrecions

16
 o Desprès de les tècniques valorarem l’aspecte de l’esput.
o I desprès del tractament farem una auscultació final per veure
si hem netejat.

L’auscultació:
 Cara anterior:
· Dreta/ Esquerra
· Lòbul superior (àpex)
· Lòbul mig pulmó dret/ Língula pulmó esquerra

 Segments laterals:
· Dreta/esquerra

 Cara posterior:
· Dreta/ esquerra
· Lòbul superior (àpex)
· Lòbul inferior

Tractament fisioteràpia:

Consells:
- Bona hidratació
- Vacunar-se contra la grip
- Filtres en els aparells d’aire condicionat
- Herbes espectorants (eucaliptos i llorer)

TÈCNIQUES VENTILATÒRIES:

 VENTILACIÓ LLAVIS PINÇATS:

Inspirar pel nas i espirar lentament amb els llavis pinçats.

Objectius:
- disminuir la freqüència respiratòria
- disminuir la dispnea
- disminuir el colapse alveolar.

Exercici 1:

 Diafragmàtics amb llavis pinçats (10vegades)

( per tal de perllongar l’espiració i prevenir el colapse bronquial i
l’atrapament d’aire) Important descordar els pantalons del pacient per tal que
pugui fer bé l’exercici.

Exercici 2:

 L’espiració perllongada (5vegades):

- El got ( fer bombolles amb una palla)
- Espelma, anar-la allunyant i fer moure la flama.
- Fer rodolar el llapis bufant.

17
Exercici 3:

 Inspiració: Contant lentament (mentalment) fins a 5

 Espiració: Contant fins a 10 o més
10vegades.

Col·loquem les mans als laterals sota els pits, i demanem que porti la respiració
als costats.

Exercici 4:

 Ventilació costal inferior: (10vegades):

- Decúbit supí amb palla (fer respiracions amb una palla a la boca)
- Decúbit lateral dret amb palla
- Decúbit lateral esquerra amb llavis pinçats.

TÈCNIQUES D’HIGIENE BRONQUIAL:

Objectius de les tècniques d’higiene bronquial:

· Augmentar l’especturació diària
· Disminuir l’acumulació de secrecions ( provocant una disminució de les
infeccions)
· Tenir una pauta per fer a domicili.

 PERCUSSIÓ/ CLAPPING:

Com és fa?

· Colpeig rítmic i enèrgic. Pacient en decúbit pro o sedestació.

· Fisioterapeuta contra lateral amb les mans buides i dits junts
· No es fa sobre la columna ni sobre la zona renal.
· No es fa sobre la roba
· Direcció lateral i cranial

Està contraindicat en: metàstisis, fractures costals, osteoporosis,

broncoespasme, neumotòrax.

Objectius dels clapping:

· Desenganxar les secrecions de la paret bronquial

· Fraccionar el paquet mucós.

Actualment aquesta tècnica s’està qüestionant ja que per fraccionar el paquet

mucós caldria una percussió de 25Hz i manualment només arribem a fer-la de
7Hz i si amb el percutor mecànic fem una percussió de 25Hz provoca lesions al
teixit pulmonar.
Per tant no es pot utilitzar com a tècnica aïllada.

18
  TEF (1980)

Tècnica d’espiració forçada activa i molt eficaç.

Com es fa?

· Es demana al pacient una inspiració forçada i una acceleració del flux

espiratori amb contracció de la musculatura abdominal que arrencarà les
secrecions i les transportarà.
· No fer més de tres cops seguits per evitar broncoespasme.
· Respiracions normals durant un minut entre els tres cops.
· Prèviament es fan exercicis de ventilació dirigida i desprès del TEF es fa una
tos.

Objectius del TEF:

· Augmentar el flux espiratori per desplaçar les secrecions de les vies aèries de
diàmetre mig a vies de gran diàmetre o a l’exterior.

Contraindicat en broncoespasme.

19
 ASMA
- QUÈ ÉS ?

o És un MPOC. No tothom té la mateixa gravetat (que depèn de

la intensitat i de la freqüència de les crisis)
- Estadística:
o Asma infantil en dóna més en països desenvolupats i quan
millor és la sanitat.
o A Espanya la ciutat on hi ha més asma és a Barcelona (14%)
o Madrid (3%) de la població

- Símptomes durant la crisi:

o Tos
o Dispnea
o Sivilàncies
o Pes al pit (opressió)
o Inflamació bronquial
o Obstrucció total o parcial del flux aeri.

- Causes:
· Al·lèrgia
· Malalties pulmonars mal curades.
· Factor hereditari (hi ha predisposició però no és hereditari)

Tipus:

· Asma persistent greu (té crisis molt intenses i freqüents)

· Asma persistent moderat
· Asma intermitent lleu

Asma infantil:

El 80% dels casos d’asma infantil tenen un origen al·lèrgic  tractament fàcil:
evitat el que li fa al·lèrgia: no contacte amb “peluches”, possar els “peluches”
amb una bossa dins la nevera,...
El diagnòstic es pot fer abans dels 3anys.
A Espanya en els últims 20 anys s’ha duplicat els casos d’asma infantil.

En majors de 14anys és la malaltia crònica més habitual que hi ha. A molts

amb la pubertat els hi millora, però el 30% d’aquests que els hi millora se’ls hi
torna a aparèixer a partir dels 20anys.

Tractament farmacològic de l’asma

· Antiinflamatoris
· Broncodilatadors per via inhalada

20
Els efectes secundaris de fer el tractament farmacològic inhalat poden ser:
· Fons a la gola
· Afonia
· Tos seca
Per evitar-ho: higiene i glopejar aigua desprès de fer la inhalació.

Preguntes més freqüents sobre l’asma:

- És hereditari?
- Es pot encomanar? No
- Asma és al·lèrgia? Són malalties diferents. Hi ha gent amb al·lèrgia
que no té asma i a l’invers.
- Creen addicció els inhaladors? No
- S’han de vacunar els que tenen asma? Si, ja que la grip pot
desencadenar l’asma.

Asma i exercici:

L’exercici pot ser un desencadenant de crisis.

Per evitar-ho s’han de seguir pautes com:
- Escalfament d’uns 15 minuts abans de l’exercici.
- Entrenar-se de forma progressiva
- Prevenció  inhalacions de broncodilatadors 20minuts abans de
l’exercici.
- Preferible esports en ambients humits (natació)

Hi ha molts esportistes olímpics que són asmàtics.

Asma d’esforç:

Succeeix a un 90% dels asmàtics.

- Exercicis de 2 minuts de durada no provoquen crisis.
- Exercicis de 8 minuts de durada poden provocar crisis.
- Exercicis en ambients freds i secs més fàcil que es provoqui una
crisis.
- Període refractari: a vegades la crisis d’asma no és fins a les 2hores
desprès de l’esforç

Prevenció

Afectació
Per asmàtics al·lèrgics als
àcars
Al·lèrgics a pòl·lens
Mesures
- Matalassos sintètics i rentar els llençols a
60º
- No ser-hi quan es neteja
- Evitar: animals, moquetes, catifes i
cortines.
- Ambient dormitori: sec, ventilat i assolellat.
- Evitar dies de pol·linització i vent

21
 - Tancar la finestra del cotxe i dormitori
Al·lèrgics a fongs - netejar les taques d’humitat.

 Factors desencadenants de crisis que cal evitar:

- Tabac i el seu fum
- Animals domèstics (plomes i pèl)
- L’exposició a la pols, insecticides, pinture,...
- AINEs

Exercicis i estiraments

· Decúbit supí: extremitats inferiors en flexió i fer moviment de anterversió i

retroversió de pelvis (exercicis del moviment sexi)
· Decúbit supi: estirem una extremitat superior cap amunt i l’altre cap avall i
direcció als peus. Les extremitats inferiors estan en extensió.
· En sedestació fa estirament de la musculatura del coll fent flexió, extensió,
rotació lateral i moviment global.
· En sedestació fa moviment amb les espatlles ( amunt i avall, remar,...)
· En sedestació fer una autoabraçada (en inspiració obrim els braços i en
l’espiració ens abracem i flexionem el cap.

TÈCNIQUES D’HIGIENE BRONQUIAL:

 ELpr:

· Espiració lenta i perllongada, dirigida mitjançant pressions manuals (Boca

oberta)
· És una tècnica passiva

Com es fa?
Pacient en decúbit lateral (amb el pulmó afectat a sota pq té més pressió). El
fisioterapeuta col·loca una mà sobre de l’altre a les costelles inferiors, fent una
pressió manual externa al final d’un espiració espontània fins al volum residual.
S’utilitza en els pacients que no col·laboren. Es posa un tub a la boca, per tal
de mantenir la glotis oberta durant l’espiració. Durant l’exercici no es posa coixí
sota el cap, però si que es pot aixecar el recolza caps pq quedi el cap recte. Es
para la maniobra quan es sent el moc.

Objectius de Elpr:

- Indicada per quan hi ha secrecions a vies aèries de petit diàmetre.

- S’aplica als infants i a persones grans que no col·laboren
- Perllonga l’espiració espontània acompanyant-la
- Lenta per no provocar resistència de les vies aèries i aconseguir el
màxim volum.

22
  VIBRACIONS:

Com es fa?
· Durant l’espiració i desprès animar al pacient a fer tos si té secrecions.
· S’aplica compressió i vibració amb les dos mans, una perpendicular a l’altre,
tensant la musculatura de l’avantbraç del fisió.

Objectius:

- Afavorir la ruptura dels enllaços de les secrecions per afavorir la seva

expulsió.

 TOS:

S’utilitza desprès de les tècniques d’expectoració per treure les secrecions a

l’exterior (si estan a les vies altes)

Com es fa?
· Pacient en sedestació, amb el cap flexionat, espatlles relaxades.
· Es demana una inspiració profunda, contracció de la musculatura aspiratòria
forçada per la boca.
· El fisioterapeuta, durant la tos, pot ajudar col·locant-se per darrera del pacient,
comprimint la panxa quan fa la tos.
Efectes secundaris de la tos:
- Broncoespasme, hèrnia abdominal, incontinència urinària,...
- Augment de la pressió pleural, problemàtic en els enfisematosos ja
que els pot portar a un pneumotòrax.
- Fatiga muscular, sobretot en el malalt crònic.

Tipus de tos:

 Tos activa: voluntària, tècnica per expectorar.

 Tos irritativa: s’ha d’evitar (tos seca)
 Tos a partir dels canvis de posició (secrecions que es mouen i provoquen
tos)
 Tos desprès de riure (secrecions que es mouen i provoquen tos)
 Tos davant de l’exposició al fred (broncoespasme)

23
Fisioteràpia respiratòria infantil

Prevenció:
Hi ha tres tipus de prevenció:
· Primària
· Secundària
· Terciària

 Primària:

Infants sans:
- Informació: consum del tabac ( educació)
- Conscienciació respiratòria: correcte patró ventilatori.

 Secundària:

Familiars: donar informació

· Tabac – fetus
· Evitar hàbits tòxics
Professors: educar i informar
· Tabac, contaminació,...
· Vida activa (activitats de demanda respiratòria, vida sana)

 Terciària:

Nadons i infants  patologia respiratòria.

Ensenyar a l’infant, la família i cuidadors.
Evitar ambients carregats ( ús d’humificadors, explicar les crisis asmàtiques...)

24
 BRONQUIOLITIS
- QUÈ ÉS?
o Inflamació dels bronquiols
o Nens menors o de 6 anys.
o Es cura  tractament

- Causes
o Virus o bactèries (fàcil de contagi)
o És contagiosa

- Símptomes:
o Sibilancies, tos, respiració superficial i ràpida, febre,...

Tractament:

- Vies aèries superiors

· Injectar suero fisiològic:

· A pressió: treu la mucositat
· Suau i poca quantitat: humidifica.
· Aspiració de les secrecions nasals:
· Pera
· Tub amb filtra
- Vies aèries superiors
· Biberó amb aigua ( per hidratar els mocs)
· Nadó  amb una bronquiolitis abans dels 2anys : ASMA
· Inhaladors  càmara
· Humidificador (endollar una hora abans i parar-lo en arribar el nen)
· Tècnica d’higiene bronquial  actives i/o passives

TÈCNIQUES D’HIGIENE BRONQUIAL:

 DRENATGE POSTURAL:

· Contraindicacions :
- Patologies cardíaques, edats avançades, dispnea

· Com es fa?
- Pacient en una posició determinada pq la gravetat faciliti la mobilitat
de les secrecions
- Acompanyar d’altres tècniques: clapping, vibracions,...

25
 DISPNEA
- QUÈ ÉS?
o És un simptoma present en quasi totes els MPOC
o Falta de respiració
o Augmenta la freqüència respiratòria
o Disminueix la qualitat de vida del malalt.

- Tractament
o Sessions de relaxació en grup
o Posicions per crisis de dispnea

Posicions de crisis de dispnea:

NEN  Agenollat abraçant un coixí

ADULT  Sedestació i extremitats superiors recolzades a les extremitats
inferiors o en bipedestació recolzat i les extremitats superiors i tronc flexionat
endavant . (tancar cintura escapular, donar espai a les costelles i així
aconseguir respiració diafragmàtica)

En les postures es fa el fre de llavis per tal d’anar buscant cada cop
respiracions més lentes.

26
TÈCNIQUES VENTILATÒRIES:

 AFE:

És la tècnica equivalent al TEF

La seva funció és l’acceleració del flux respiratori.

 ANAVOLITZACIÓ:

- És fa amb mascareta
- Dura aproximadament 10 o 15 minuts.
- Pacient en sedestació i es tracta que oxigeni al màxim per tant el pc ha
d’estar relaxat.
- Durant l’anavolització li demanem que faci respiracions diafragmàtiques
però procurant de no cansar-se.
- L’anavolització consisteix en l’aplicació de petites gotes que entren dins
d’un gas (aire o oxigen)
- Indicacions:
o Alleugerir quan hi ha broncoespasme.
o Administració de medicaments. Exemple: antibiòtics.
o Fer-ho abans del tractament de fisioteràpia pot ajudar a expectorar.

 EDIC:

- El fisio es col·loca darrera del pc amb una mà a l’avantbraç del pc i l’altre a

la graella costa.
- El pc en decúbit lateral amb un coixí sota el cap i el tub a la boca. El pc es
col·loca de tal manera que el pulmó afectat queda a dalt pq es basa amb les
tècniques de drenatge postural.
- Per realitzar la tècnica demanem una inspiració profunda i lenta al lloc on el
fisio té la mà, mentre que realitza el moviment passivament de l’extremitat
superior. Quan arriba al màxim de moviment fem una petita apnea i
realitzem el moviment contrari amb l’extremitat deixant anar l’aire pel tub.

 ELTGOL: Espiració lenta total amb glotis oberta.

- Tècnica d’higiene bronquial.

- El pacient es col·loca en decúbit lateral (amb el pulmó afectat a sota pq així
té més pressió de les vísceres)
- També hi ha coixí i tu a la boca.
- El fisio és col·loca darrera del pc amb una mà a l’abdomen (tocant la
camilla) i l’altre a la graella costal.
- S’apreta amb la mà o avantbraç que queda a sota, i quan més duri l’espiració
millor (quan més pressió millor)
- Serveix per secrecions que estan mot distals.
- Objectius:
o Quan les secrecions estan en vies aèries de diàmetre petit i distals.
o Mobilitza les secrecions durant l’espiració.
o No provoca broncoespasme.

27
 RESUM DE LES DIFERENTS TÈCNIQUES

VIES AÈRIES SUPERIORS

NO COL·LABORADOR SI COL·LABORADOR
(Passives) (Actives)

Mocar-se
Rentat nasal

VIES AÈRIES INFERIORS

NO COL·LABORADORS SI COL·LABORADORS
(Passives) (Actives)

Vies proximals: Vies distals: Vies proximals: Vies distals:

Drenatge ELPR Drenatge ELTGOL
postural Vibracions postural EDIC
Percusió Percussions Vibracions.
TEF/ AFE
Tos

28
TÈCNIQUES VENTILATÒRIES

Van encaminades a la reeducació ventilatòria per millorar l’intercanvi de gasos. Són:

- Ventilació diafragmàtica: en d/s, d/l, en bipedestació davant del mirall (en un

pc que tingui mala percepció) i en sedestació.
Hi podem afegir: l’ús de palla per allargar l’espiració, pes (arròs, pèsols,...)

- Ventilació costal superior: en d/s o en bipedestació davant del mirall (treure

pit)
Hi podem afegir l’ús de la palleta.

- Ventilació costal inferior: en d/s, en d/l, en bipedestació davant del mirall o

en sedestació.
S’hi pot afegir: la palla, o demanar al pacient la col·laboració de l’extremitat
superior.

- Posicions de dispnea (per infants o adults)

- Tècnica dels llavis pinçats (q es pot afegir a qualsevol tècnica)

- Cures posturals: en d/s o d/l.

- Pressions manuals: és passiva (en pc no col·laboradors) en d/s.

- Exercicis per allargar l’espiració (got, espelma, llapis,...). Vocalitzacions

(aguantar una vocal fent una respiració lineal.

TÈCNIQUES D’HIGIENE BRONQUIAL

- Clapping

- Vibracions (durant l’espiració)

- Postures de drenatge postural (no examen!!)

- Tos (per mucositat q està en vies de diàmetre molt gran)

- Edic (per mucositat q està en vies de diàmetre molt petit) El pulmó afectat
estarà a dalt i s’utilitzarà en pc actius.

- ETGOL: Pulmó afectat a baix. Diàmetre petit. Serveix per pc actius.

- Lpr: Per pacients no col·laboradors. Diàmetre petit. Pulmó afectat a sota.

- TEF: Per diàmetre gran. En sedestació.

29
CURES POSTURALS

TÈCNICA VENTILATÒRIA HOSPITALÀRIA.

És fa a pc q han tingut un vessament pleural.

TÈCNICA ACTIVA

- Pc en d/s o en d/l amb el pulmó afectat a dalt (millor!). Ventilació costal

dirigida en el segment on h ha el vessament pleural.
- OBJECTIU: Afavorir l’absorció del vessament.

PRESSIONS MANUALS

- Tècnica ventilatòria passiva. Per pc q no col·laboren .

- Pc en d/s
- Fisio col·loca la mà plana a l’abdomen del pc i fa una pressió cranial per
ajudar l’espiració del pc (l’acoplem al seu ritme respiratori i quan espira fem
pressió)
- OBJECTIU: Allargar passivament el flux espiratori.

PACIENT OPERAT

- PRE- OPERATORI:
o Reeducació i conscienciació de la seva pato respiratòria.
o Li ensenyem les tècniques q necessitarà pel post- operatori:
 Posicions de dispnea
 Ventilacions dirigides
 Tos
 Tècniques de drenatge (per exemple ELTGOL)

- POST – OPERATORI:
o Anirem a veure el pc fent q li hagin donat una analgèsic abans i hagi
pres els inhaladors.
o No moure cicatriu.
o La tos no productiva fora.
o Tècniques ventilatòries (amb l’objectiu d’augmentar la saturació
d’oxigen en sang.
o Tècniques d’higiene bronquial (suaus: ELTGOL)
o Mobilització precoç per evitar acumuls de secrecions.

30
CÀNCER DE PULMÓ

Normalment relacionat amb el consum de tabac. Més homes que dones.

Els homes de 45- 70 anys el càncer més mortal és el de pulmó.
Símptomes a vegades no en té o sinó:
- Tos persistent, q poden ser amb sang.
- Dificultat per respirar
- Dolor al tòrax
- Debilitat, cansament.
- Pèrdua de pes.
- Dolor a les EESS o esquena.

OBJECTIUS del fisio:

- Treure les secrecions per evitar futures infeccions.
- Li marquem una pauta d’exercicis respiratoris.
- Si fan quimio: tractar la motricitat fina.
- TTO quimio, treure un pulmó,... (només el 25% dels tumors són operables)
en fisiorespi es fan ventilacions dirigides.
- La supervivència al tto al cap de 5 ans es de només el 10%.

31