Lectura de textos Filosòfics Curs 2019/2020

Professora: Núria Estrach Grau de Filosofia

PRIMERA PROVA D’AVALUACIÓ. QUALIFICACIÓ
Dijous 16 d’abril de 2020 (lliurament 14 hores)

Nom i cognoms de l’alumne/a: Ana Romero Marín

Llegiu atentament les diferents preguntes que trobareu a continuació i, després,

assenyaleu clarament la resposta correcta. La pregunta 1, 17 i 19 cal una
resposta breu. Totes les preguntes valen 1 punt, amb excepció de la 19.

1. Què és la filosofia? (1 punt)

La filosofia com a tal, en el context del Teetet, és la que ens ajuda a parir el que hi
ha a l’ànima per tractar d’adquirir els coneixements d’índole superior dins
d’aquesta a partir d’una introspecció dialèctica (usant-se de la ironia i la
maièutica). Sense la filosofia ens faríem servir només dels sentits amb els quals
únicament, no podem obtenir un estat de coneixement de la ciència.

2. Per què les matemàtiques són una propedèutica de la filosofia per a Plató? (1
punt)
a) Perquè aquestes ens ensenyen a ordenar racionalment. El logos és
el que permet a l’ésser humà conèixer la naturalesa, és a dir el que
les coses són.
b) Perquè afirmava que el principi (arkhe) que permet el coneixement
de tot és el número, tal com deien els pitagòrics, les matemàtiques
ens permet arribar a la veritat de tot.
c) Perquè en l’anàlisi de les magnituds geomètriques, no es tracta
d’establir un principi numèric ni de mirar les formes, sinó de raonar.
La raó, i no els sentits, esdevé capçal per la filosofia, ja que permet
establir relacions de proporcionalitats entre les parts.

3. Què introdueix, en el pensar filosòfic, els incommensurables pitagòrics? (1

punt)
a) El a-logon, per tant que no es pot tenir coneixement verdader sense
els nombres naturals.
b) El descobriment dels nombres irracionals (com √2, o π) és l’evidència
de què existeixen magnituds incommensurables, per tant l’ésser és o
no és.
c) En adonar-se Metapont -a partir del Teorema de Pitàgores- que no hi
ha una unitat de mesura comuna (el nombre racional) per poder
proporcionar raó de les parts, s’obre la porta a una concepció del
pensament de la veritat com a esdevenir, per tant, el saber ha
d’incorporar el moviment del real, la producció.
4. Qui fou realment el Teetet de Plató? (1 punt)
a) Un estudiant, deixeble de Teodor, que aprenia matemàtiques, i que
fou interrogat per Sòcrates amb l’objectiu d’arribar a la resposta
sobre què és el saber.
b) Un gran matemàtic grec, a qui se li atribueix la formulació teòrica dels
cincs poliedres regulars. Fou estudiant de geometria i astronomia,
amic de Plató i gran defensor de l’existència de magnituds
incommensurables.
c) Un gran matemàtic grec, a qui se li atribueix la formulació teòrica dels
cincs poliedres regulars divins, ja que les cinc figures -deia- es poden
circumscriure a una esfera perfecta.

5. Perquè Plató en el Teetet designa al filòsof com l’ignorant pel que fa al saber?
(1 punt)
a) Perquè el filòsof cerca el saber en tant que a-logon.
b) Perquè el saber és l’opinió verdadera acompanyada de logos,
l’episteme.
c) Perquè el filòsof cerca la veritat i per tant, en el seu nom, qüestiona
críticament amb el dubte al mateix saber, per comprovar
constantment la seva veracitat.

6. Què és la maièutica para Plató? (1 punt)

a) L’art d’interpretar a l’altre (normalment alumne/a) amb la fita que doni
a llum els seus coneixements inqüestionables.
b) És un procediment d’interrogació que remunta a Sòcrates, i el seu
millor exemple és el Teetet de Plató, però també el trobem en el
Meno. La fita del savi interrogador és donar a llum el saber verdader
que tots tenim en comú gràcies a l’exercici crític del logos humà.
c) És l’art desenvolupat per una persona que es presenta estèril en
saber, però que sap confrontar les afirmacions a les seves pròpies
contradiccions, amb l’objectiu de fer parir el saber humà (sempre en
producció) verdader (lluny del pensament imaginari o fals).

7. Per a Plató, en el Teetet, és el mateix el saber que els sabers? (1 punt)

a) no, el saber és la filosofia i els sabers són les arts tècniques que
s’aprenen.
b) no, el saber és de caràcter general, i els sabers són coneixements
específics, les ciències.
c) no, el saber és especulatiu i els sabers són perceptius.

8. El saber relatiu el defensen autors com a Protàgores, amb quina argumentació?

(1 punt)
a) Això és fals, ja que Protàgores com a Heràclit consideren que el
saber és un i que es pot copsar com a fruit del pensar correctament.
b) Tant Protàgores com Heràclit consideren que les coses en si
mateixes no existeixen com quelcom estable, doncs la substància
està sempre en moviment, en procés de construcció, i la seva veritat
és mòbil.
 c) Aquests autors consideren que el saber és fruit del coneixement
humà. L’home esdevé mesura de totes les coses, com afirmà
Protàgores, i per tant com coneixem gràcies a la percepció (sempre
relativa) i al pensament (subjectiu), el resultat del saber sempre
esdevé provisional.

9. El saber relatiu el defensa altres autores, com a Homer, Heràclit, Teodor, Teetet,
des d’una altra perspectiva que l’anterior, amb quina argumentació? (1 punt)
a) Això és fals, tant Teetet com Teodor defensen que el saber és
sempre racional i objectiu.
b) El saber és fruit de la trobada entre el moviment del subjecte que
percebeix (el relativisme subjectiu) amb l’objecte que es percep
(sempre objectiu en la seva existència), per tant concloent que el
saber en si mateix és impossible (el saber ontològic)
c) El saber és fruit del subjecte que coneix i les coses conegudes, però
com aquestes últimes no tenen una essència tancada sinó que estan
en producció, en creació, esdevenint constantment, per tant el
coneixement de la seva naturalesa no el podem tancar. Tot està en
constant moviment i per tant les coses tenen un ésser canviant.

10. Per quins autors el saber és resultat del moviment(1 punt):

a) Metapont, Heràclit, Teodor, Teetet.
b) Homer, Parmènides.
c) Sòcrates, Plató, Aristòtil.

11. El saber objectiu el defensen autors com a Parmènides, amb quina

argumentació? (1 punt)
a) Metapont com Parmènides afirmem que el saber és resultat de la
recerca de l’home que ha aconseguit arribar a la veritat de l’ésser.
b) Parmènides afirma que no hi ha relativisme ontològic, l’ésser és o no
és , és a dir o existeix o no existeix i no pot ser a mitges.
c) Plató afirma que existeix un món de les idees inqüestionable i el
saber és allò que té qui arriba a la seva veritat inqüestionable.

12. Per Sòcrates, la percepció i el saber són el mateix? (1 punt)

a) no, perquè sinó aquell que percep (ex. una llengua estrangera) sabria
i això és fals.
b) no, només aquell que recorda adquireix saber. No cal percepció, sinó
memòria per recordar allò que ha après.
c) Sí, perquè no hi ha saber sense percepció.

13. Sòcrates accepta, en tots els casos, el relativisme del coneixement afirmat per
Protàgores? (1 punt)
a) Sí, amb relació a la percepció, totes són veritat.
b) No, les percepcions dels somnis i dels malalts psíquics són falses.
c) Les percepcions en si mateixes són totes reals, però per Sòcrates el
coneixement no pot fonamentar-se en la percepció perquè res és
com apareix. El que veu o sent el malalt de cos o el boig són
percepcions verdaderes, però això no vol dir que sàpiguen del cert el
que les coses són.
14. Per Plató, el problema del saber no és si és verdader o fals, sinó millor o pitjor.
És veritat? (1 punt)
a) Si, no es tracta d’argumentar que tot val, o tot és relatiu, el saber té a
veure amb el bé, per tant amb la capacitat de produir el canvi cap a
millor.
b) Fals, perquè per a Plató aprendre implica moviment i transformació
continua.
c) El problema del saber és una cosa de poder polític.

15. En el Teetet, quina diferència estableix Plató entre el filòsof i l’advocat i per què?
(1 punt)
a) Els advocats no són lliures, sí els filòsofs. Els primers reflexionen
pressionats pel temps del judici i estan sotmesos a la llei de l’estat. A
més a més argumenten de forma partidista, inclús amb mentides, per
defensar el seu client. En canvi els filòsofs no estan supeditats a
realitats parcials.
b) Els advocats tenen opinions verdaderes, perquè estan vinculades a
una legislació concreta. Els filòsofs cauen en l’abstracció i, per tant,
s’allunya de la virtut de l’ordre de la ciutat.
c) Els filòsofs són lliures perquè defensen la veritat relativa, sense fixar-
se en el bé col·lectiu, ni pensar en el passat, present o futur, és a dir,
és sostreuen del temps.

16. En el Teetet, el filòsof savi per a Plató és aquell que afirma (1 punt):
a) Gràcies a la facultat de l’ànima, el relativisme del bé.
b) La veritat del bé en el present immediat, per tant una veritat
contextualitzada en l’entorn de les lleis.
c) La veritat del bé també relacionada amb la predicció del futur del bé
col·lectiu.

17. Quina relació hi ha entre la filosofia i la dialèctica?(1punt)

Si la filosofia és el saber que ens ajuda a parir el millor coneixement, la

dialèctica és el mètode filosòfic d’anàlisi del coneixement per el
desenvolupament d’aquest cap al seu estat suprem. Aquest coneixement el
trobem explicat en altres obres de Plató, on és relata el moviment ascendent
dels sabers de l’ànima (p.e: l’al·legoria de la línia) tractant de trobar el
coneixement més universal de la realitat fins arribar a la seva màxima, la Idea.

18. Els filòsofs segons Plató pensen en la veritat de què és la justícia, la virtut, l’home,
la felicitat (1 punt):
a) Sense caure en els particularismes dels casos en concret.
b) Analitzant críticament els casos en concret, en el present immediat.
c) I extreuen una opinió verdadera (argumentada) que, gràcies a l’art de
la persuasió, imposen com a saber.
d) Com a saber, més enllà dels particularismes materials i de les
submissions temporals.
19. Quina relació pots extreure entre, el filòsof, la crítica i el saber (dos punts). Màxim
10 línies.

El filòsof serà aquell que anteposi la recerca del coneixement fidel, fent una
abstracció de les particularitats i interessos personals, per tal de continuar la
seva recerca. El filòsof serà aquell que lluny de persuadir vol fer judicis rectes
amb explicacions. La crítica -evident en el cas de Sócrates per part de Melito;
en Teodoro no volent participar en la posada en dubte de les teories del seu
amic Protàgores per por a la crítica; en la crítica de Sócrates als sofistes en
general o en la de Parmènides-serà el instrument del filòsof mitjançant qual a
base de refutacions argumentades s’aconseguirà arribar a un saber més
universal respecte a la realitat i més acotat per entendre-la.