LES CATEGORIES GRAMATICALS

Les paraules s’agrupen segons les categories gramaticals a què

pertanyen.

EL SUBSTANTIU / EL NOM
El substantiu o nom és la categoria que utilitzem per designar conceptes
(enamorament), persones (escombriaire), animals (serp) o objectes (arracades).

Normalment té un gènere fix (masculí o femení) i varia en nombre (singular o plural).

Els substantius es poden classificar en:

-concrets (llapis) o abstractes (enveja)
-propis (Gironella) o comuns (localitat)
-col·lectius (alumnat) o individuals (alumne/a)

*Una bona manera de reconèixer-los és veure que, excepte alguns noms propis,
sempre admeten el determinant el/la els/les al davant.
el llapis, l’enveja, la Gironella, la localitat, l’alumnat, l’alumne/a

L’ADJECTIU
L’adjectiu expressa una qualitat o característica del substantiu que acompanya, amb el
qual concorda en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural).

S’acostuma a col·locar darrere el substantiu, però no sempre.

La meva amiga és una persona honesta.
Jo estic molt contenta.

EL PRONOM
El pronom substitueix algun element de l’oració i n’evita la repetició.

N’hi ha de diferents tipus.

Vull que arribis a l’hora pactada i no t’ho penso repetir.

No necessito el teu llibre sinó el meu.
La Maria i l’Anna són a Cambrils; elles s’hi passen l’estiu.

ELS ESPECIFICADORS
Els especificadors nominals s’anteposen al substantiu, amb el qual concorden en
gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural).

N’hi ha de dos tipus:

-Determinants: articles (l’equip), demostratius (aquest equip) i possessius (el nostre
equip)
-Quantificadors: indefinits (uns equips), quantitatius (molts equips), numerals (tres
equips) interrogatius (quin equip?) exclamatius (quin equip!)

*Quan aquestes mateixes paraules no acompanyen cap nom sinó que el substitueixen,
són un pronom.
Només hi ha un equip que pugui guanyar la lliga: el nostre.
L’ADVERBI
L’adverbi és una paraula invariable.

Modifica un verb (cantava avui), un altre adverbi (cantava molt malament) o un adjectiu
(cantava molt fluix).

N’hi ha de diferents tipus: temps (avui), lloc (aquí), manera (bé), quantitat (molt),
afirmació (sí) i negació (no).

Una locució adverbial és un grup de paraules que funcionen com un adverbi.

Ho fa tot a correcuita. = Ho fa tot precipitadament.

Quan coincideixen dos adverbis acabats en -ment, es pot suprimir el sufix del segon
adverbi.
Vestia elegantment i discretament = Vestia elegantment i discreta.

LA PREPOSICIÓ
La preposició és una paraula invariable.

Serveix per enllaçar dos mots o sintagmes, de manera que el segon sempre depèn del
primer.
Una copa de conyac.

Es divideixen en dos grups:

-Àtones: a, amb, de, en, per, per a
-Tòniques: cap a, contra, des de, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre,
sota, ultra, vers, vora

També hi ha locucions prepositives, que són grups de paraules que equivalen a una
preposició.
Per salvar l’honor va dimitir = Per tal de salvar l’honor va dimitir.

LA CONJUNCIÓ
La conjunció és una paraula invariable.

Enllaça dos elements dins una oració o dues oracions simples, per formar-ne de
compostes.

Es divideixen en dos grups:

-Coordinants: i, ni, o, però, doncs, sinó...
-Subordinants: que, perquè, ja que, quan, si...

També hi ha locucions conjuntives que són grups de paraules que equivalen a una
conjunció.
Si treu bona nota, entrarà a la universitat = Posat que tregui bona nota, entrarà a la
universitat.
EL VERB
El verb expressa un estat (la sopa està freda) o una acció (la Joana ha fet la sopa).

Presenta tres conjugacions (1a: infinitius acabats en-ar, 2a: infinitius acabats en -er o
-re, 3a: infinitius acabats en -ir).

Concorda amb el subjecte (qui executa l’acció) en persona (1a, 2a, 3a) i nombre
(singular o plural).

Jo soc (1a persona del singular) alumna de 3r d’ESO.

Els meus veïns tenen (3a persona del plural) un gos.
M’agrada (3a persona del singular) la coca-cola light.

LA INTERJECCIÓ
La interjecció és una paraula invariable que expressa valors subjectius (dolor, alegria,
sorpresa...). Sol anar lligada a una entonació exclamativa.

N’hi ha de dos tipus:

-Pròpies: oh!, ah!, ei!, ep!...
S’assemblen a un crit.
-Impròpies: vinga!, visca!, alça!
Són mots comuns que quan s’utilitzen amb valor exclamatiu perden el seu significat.