Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • El Clown Ritual Una Figura Fonamental en

    Uploaded by

    Verna Martínez
    11 views7 pages

    Original Title

    El Clown Ritual Una Figura Fonamental En

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    11 views7 pages

    El Clown Ritual Una Figura Fonamental en

    Uploaded by

    Verna Martínez

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    of 7
    EL CLOWN RITUAL, UNA FIGURA FONAMENTAL EN ALTRES SOCIETATS ' Manuel Delgado. {] Quan sha dexplicar qué és Vantropologia, sempre ¢s presenta un problema perqué no és facil dexplicar per exemple,no és fil dstingia de alo dela sociologia, i aleshoresIinica bs aquesta di estudia la societat, 'antropologia estudia les societats. Aixd és una variable absolutamene fonamental i implica va que tenim per donar una certa idea del que plina és que, mentre que la sociologia sencia. que el que caracteritza "antropologia com lartzada és,justameent,ta prctica del ‘metode comparatiu; és a dir, posa de manifest que de terminades conductes humanes, que certes intitucions, ertas estructures, certes funcians que podriem ima- ar singulars,especifiques, particulars, inherents a un deter minat temps,a un espai historic, finalment poden trobades, de vegades d’una manera que Ro es reconeixen, en ares contextos completament. situats en unes altres coordenades. Es justamer Vantropologia. En el fons, intenta aplicar una intulcié que diu «Si tu vols conéixer els homes, el que has de aixd el que intenta posar de manifest fer és mirar al teu voltant»,perd si,en canvi,el que es vol conéixer és home, emprant un terme que potser ara no és politicament correcte perd que en aquel context francés si que ho era, home el que ha de fer 5 mirar com més lluny millor,i és cert. Si hom vol saber qué és una cosa, en qué consisteix la natura darrere d'un fentomen qualsevol, el que cal fer 6s veure fins a quin punt, realment, és només una an una circumstancla contingent, un accident coneret 0 ari si respon a una inércia, de repeticid, de béval recurréncia,que d'alguna manera pugui associar aquest fenomen amb la condicié humana, En posaré un exemple, per entendre'ns. Aqui tothom s'ha enamorat alguna vegada, 0 potser moltes. i tothom té una idea del que és Vamor com a sen= tment, Estic segur que tots teniu una conviecié absoluta sobre la seva natura essencial, la seva condicié transcendent, la seva profunditat, la seva eficcia trasbalsadora, Aixd és quelcom que tots tindrem com a incontestable, peré quan sot: ‘mets una evidéncia aquest tipus a un antropdleg, uromatlcament adverteix que aquesta conviccid que nosaltres tenim sobre el sentiment amorés ‘que és un sentimenc inteinsecament hum’ i que és el que ha mogut la histaria— ell ens la nega: pels antropélegs el sentiment amorés té tuna data de naixement, que es troba en certs ‘moments amb els seus precedents trobadores- 60S, que apareix associat amb certs tipus de ceanvis sociologies i culturals que arrenquen al sogle xv, que es tendelx a generalitzar al llarg del segle xxi que Gnicament a principi del segle 2octindra una forma cada cop més estesa i aca~ bara convertint-se en el que anomenem «familia nuclear tancada, fa familia moderna. Hi ha elements que estem convenguts que sén intrinsecs a I'ésser huma, per que, en canvi, tenen una data de naixement, fins i tot el mateix ésser huma. Lesser huma ha existit sempre! Evi- dentment, 'ésser huma no ha existe sempre;l'és- ser huma és un invent inequivocament associat amb un cere tipus de concepcié del mén, la qual arrenca al Renaixement i dubtosament podria trobar-se en altres llocs. Aixe és un exemple, i 5 un tema interessant quan es parla també de Canialisme;el canibalisme implica, basicament, a idea que un ésser huma es menja un altre ésser de la seva especie, perd en canvi, la immensa ‘majoria de les societats que en algun moment han practi- cat el canibalisme de manera ritual dficlment es podrien reconeixer a si matelxes com a canibals, perqué entenien {que menjar-se un enemic era qualsevol altra cosa ino pas ‘menjar-se un ésser huma. Lésser huma com una totalita alobal, universal, és un invent de Yhumanisme renaixentista, com el seu nom indica, per aquest motiu es diu que la imatge de Pésser hum’ acabara esvaint-se com una paraula escrita sobre la sorra, Si hom agafa una cultura i veiem com el grup huma es defineix a si mateix, veurem que la manera com parlen ells mateixos. Amb un exemple basat en una pelicula, ho vyeurem millor:en Petit gran home, una peblicula que prota- {gonitzava Dustin Hoffman i on apareix la paraula sioux. Sioux vol dir ésser huma’s de fet, tots els noms, tots aquests tipus de gentilcis volen dir 'éssers humans’ Ia qual cosa implica que els que no sén sioux no s6n éssers humans. Pes sioux, ells sén els auténtics humans, Aixd és un element universal i. nicament des de la cultura cristiana, especiaiment des- pprés del Renaixement i molt sovint vinculat amb fendmens com Ia conquesta d’América, es planteja la natura universal de Mésser hum’, Perd aixd és un fet recent. Ara bé, de la ‘mateixa manera que jo podria estar en condicions de posar de manifest facilment que conceptes que percebem com 2 universals, conceptes com I'ésser huma 0 Pamor, no ho s6n, podriem afirmarsho pel que fa, posem per cas,a figures formals, personatges; efectivament, una mena de conviccid igualment incontestable, com totes les conviccions, els situa histéricament en un punt donat, els troba una genealogia fen fa una mica dhistdria, El cas del pallasso n’és un exemple perfecte; de fet, si hem de voure una historia del pallasso, automaticament es par- lara dels bufons i sempre es basara en la idea que hom pot twobar una linia recta que va d'aqui a alld i que per met tragar una historia lineal, que permet respondre a qiiestions comsaixé on comenga?, quin n’és lorigen? Peré mentre que en un cas no estaria en condicions, de posar de manifest que cap prova que creiem tan Universal i eterna ho sigui,al eontrar,i per raons simé- triques, seria valida per posar de manifest que una cosa que podriem pensar que é conseqiiéncia d'una his ‘ria, que és la nostra, apareix en diferents contextos,

    You might also like