Tema

4. De la fi de la guerra freda a la postguerra freda i la pluralitat

teòrica contemporània

1. La doctrina i les polítiques de Gorbatxov

• Les necessitats de reforma
- Crisi política profunda fins l’arribada de Gorbatxov
- Estancament econòmic i problemes a la indústria i l’agricultura
- Problemes socials greus: abastiment, habitatge, alcoholisme...
- Crisi vulnerabilitat: desastre de Txernòbil (1986), aterratge de Mathias Rust a la
Plaça Roja (1987)...

• Les reformes polítiques
- Glasnost (transparència)
Una política d’obertura que dona certa llibertat per la manifestació individual i
col·lectiva de desavinences respecte el règim. Per primer cop, es permet publica
obertament articles que critiquin el govern, l’associació d’individus... Permissivitat
en termes de llibertat d’expressió que s’instal·la en un moment en què la ciutadania
estava molt descontenta. Precisament, posa de manifest que no s’està d’acord amb la
Perestoika.
- Peresroika (reestructuració)
Reformes per fer que el sistema de planificació centralitzada pugui ser flexible,
mecanisme de funcionament de mercats de forma una mica més lliure que en algunes
regions i en alguns productes concrets sense la revisió del Govern. Aquestes
reformes no podien donar fruits immediatament. La Federació Russa ja és el país
més gran del món, sense tenir en compte les dimensions de la URSS. Continua havent
pobresa i dificultats per aconseguir productes bàsics.

- Nova política exterior
› Reducció de la despensa en defensa
› Reducció del suport a règims comunistes del Tercer Món
› Negociacions amb Estats Units per la reducció d’armaments
› Nova “coexistència pacífica”, com a part de la cooperació amb EEUU


Les quatres cimeres Reagan-Gorbatxov
º Ginebra, 19-20 de novembre 1985
- Bona predisposició i enteniment entre els dos líders
- Sense acords concrets en els temes que preocupaven a EUA (intervencions
soviètiques al Tercer Món i drets humans a la URSS) i a la URSS (IDE nord-americana)
- Empitjorament posterior de les relacions bilaterals (assumpte libi i bombardeig
nord-americà sobre Trípoli i Bengazhie)

37
 º Reykjavík, 11-12 octubre 1986
- Fracàs rotund perquè no es va arribar a cap acord
- Empitjorament posterior de les relacions bilaterals (proves nuclears 1987)
- Preacord “d’opció zero” (setembre 1987): eliminació total d’armes nuclears d’abast
intermedi i objectiu de reduir en un 50% les armes de llarg abast

º Washington, 7-10 desembre 1987
- Signatura del Tractat de Washington: reducció total en tres anys de totes les armes
d’abast intermedi (500 – 5.500 km) basades a Àsia i a Europa (eliminació de SS-20
soviètics i dels Pershing i creuer nord-americans); establiment de mecanismes de
verificació de la destrucció de les armes (acceptats per URSS
- Importants concessions per part de la URSS: cap esment a la IED nord-americana;
EEUU manté desplegades 4.000 armes tàctiques nuclears a la RFA

º Moscou, 29 de maig – 2 de junt 1988
- Intercanvi dels instruments de ratificació del Tractat de Washington
- Obertura de les negociacions encaminades a la reducció del 50% de les armes
nuclears estratègiques de les dues superpotències
- Operació de propaganda sobre els relacions bilaterals (passeig conjunt per la Plaça
Vermella; conferència de Reagan a la Universitat de Moscou, falç i martell al fons...)

Avenços en desarmament entre les superpotències
• Tractat de Washington (desembre 1987) per la destrucció d’armes nuclears de curt i mig
abast
- Desmantellament dels SS-20 soviètics
- Desmantellament dels Pershing i Cruise nordamericans a Europa

• Avenços significatius a les negociacions START durant 1988 fins a la signatura del tractat
START I (juliol 1991)

• Anunci soviètic al desembre de 1988 de reducció unilateral de 500.000 efectius del seu
exèrcit i retirada de tripes i carros de combat d’Europa Oriental

• Negociacions de Viena iniciades al març de 1989 per la reducció de forces convencionals
a Europa, que culminarien amb l’Acord d’Ottawa de febrer de 1990, signat pels ministres
d’afers exteriors de tots els països membres de l’OTAN i el Pacte de Varsòvia

38
Resolució de vells conflictes regionals i la fi dels compromisos soviètics a països del
Tercer Món
• Fi del suport a Cuba i greus dificultats econòmiques per la Cuba castrista
• Retirada de les tropes cubanes d’Angola (1988)
• Fi de la guerra civil a Nicaragua (1988) i sortida del poder dels sandinistes a les eleccions
generals de 1990
• Fi de la guerra entre Etiòpia i Eritrea, i caiguda del règim pro-soviètic de Mengistu
(1991)
• Sortida militar d’Afganistan (Acord de Ginebra, 1988) derrota militar del bàndol pro-
soviètic i triomf de les guerrilles islamistes (1992)
• Retirada de l’exèrcit vietnamita de Cambodja (1989)


2. La descomposició del bloc de l’Est i la reunificació d’Alemanya

La descomposició del bloc de l’Est (1989-1991)
• De la Doctrina Breznev a la Doctrina Sinatra
• Caiguda dels règims comunistes en menys de sis mesos de 1989 (Polònia, Hongria, RDA,
Bulgària, Txecoslovàquia, Romania...)
• Desaparició del Pacte de Varsòvia (1 de juliol 1991)
• Cop d’estat fallit en la URSS (agost 1991), reclusió de Gorbatxev i assumpció del poder
per Boris Ieltsin
• Proclamació d’independència de les repúbliques bàltiques
• Abandonament del poder de Gorbatxov, dissolució de la URSS i Boris Ieltsin com a nou
President de la Federació Russa

Fites que marquen la fi de la Guerra Freda (1989-1991)
- Obertura del Mur de Berlín (1989) i Acord 4+2 (EUA, RU, FR, URSS + RFA, RDA) que
obria el procés d’unificació alemanya (3 octubre 1990)
- Cimera de Malta entre Bush i Gorbatxov (1989) i proclamació d’una “nova era a les
relacions internacionals”
- Adopció de la Carta de París per part de 32 Estats en la CSCE (1990)
- Tractat sobre forces convencionals a Europa (1990) i reducció de la presència miltar
nord-americana i soviètica en territori europeu – fins a 195.000 efectius cada exèrcit
- Acord entre EEUU i URSS (1990) per articular una intervenció militar a través de
Nacions Unides a la Guerra del Golf contra l’Iraq (1991)
- Desaparició del Pacte de Varsòvia (1 de juliol 1991)
- Signatura entre EUA i la URS dels tractats START I (1991) i START II (1992)

39
Les transformacions del sistema interestatal
• Canvis a l’estructura
- Desaparició de la fractura Est-Oest
- Fi del sistema bipolar: unipolaritat?

• Canvis a la dinàmica
- Del conflicte entre blocs a la cooperació interestatal
- Reducció del nombre de conflictes armats
- Transformació de la naturalesa dels conflictes armats?
- Revitalització de les Nacions Unides

• Canvis en els actors estatals
- Aparició de nous Estats
- Divisió d’Estats prèviament existents
- Reunificació alemanya: una nova Alemanya Federal
- Proliferació d’actors no estatals
- Transformació de les funcions i activitats d’actors no estatals


3. La desintegració del Pacte de Varsòvia i les transformacions de l’OTAN

Si desapareix, quina mena de sentit té mantenir l’OTAN al segle XXI? El bloc comunista no és
una amenaça en aquest moment, tampoc la Xina. No hi ha amenaces que justifiquin la
continuïtat d’aquesta organització, ni l’existència de grups terroristes transnacionals. Els països
europeus no tenen prou múscul militar per protegir la seva integritat, excepte. Ha estat un free
rider de la seguretat mundial, aprofitant-se de la protecció dels EUA. Sempre hi ha una
insistència per part dels nord-americans per l’augment de despesa dels europeus. L’aliança els
convé, als europeus, per garantir la protecció mútua, més poderós que els tractats bilaterals.
Una possible conveniència dels EUA seria donar sortida a la producció de la indústria
oligàrquica estatunidenca; o la inèrcia continuista de les organitzacions pels costos de
desmantellament que comportaria acabar amb l’organització; o bé per l’interès geoestratègic
que comporta la presència militar estatunidenca a Europa. Es comencen a veure riscos i
amenaces per la seguretat més enllà de l’article 5 del tractat, nodrint la necessitat de cobrir-los
per legitimar la permanència d’aquesta institució.

És totalment just comentar que la OTAN no ha complert el compromís antiampliació, però no

justifica la invasió d’un país —en aquest cas, Ucraïna—. Des de la perspectiva del pensament
nacionalista rus, la situació és completament problemàtica.

40
4. La teoria de les Relacions Internacionals a la fi de la Guerra Freda: de les
aproximacions dominants als corrents reflectivistes

La teoria de les Relacions Internacionals a la fi de la Guerra Freda
• Evolució i transformació de les aproximacions teòriques: el “debat interparadigmàtic”
• Les reformulacions teòriques: neorealisme i neoliberalisme
• De les aproximacions racionalistes dominants als corrents reflectivistes
- Qüestionament ontològic i metodològic: rebuig de l’ontologia materialista
- Qüestionament normatiu: la impossible neutralitat axiològica
- Qüestionament epistemològic: la realitat social construïda i la reflexivitat teòrica

• Especial referència a alguns corrents reflectivistes
- Constructivisme
- Teoria crítica
- Estudis de gènere i feminismes
- Estudis post-colonials
- Post-estructuralisme

Constructivisme
• La centralitat d’idees i valors a les relacions internacionals, en contrast amb les
aproximacions materialistes
• La influència de les normes i institucions en el comportament dels Estats i altres agents
• La construcció d’identitats i interessos
• La rellevància dels significats intersubjectius i la intencionalitat col·lectiva
• La constitució mútua d’agents i estructures
• Una epistemologia post-positivista (radical o moderada)

Teoria crítica
• Els orígens de la teoria crítica a l’Escola de Frankfurt
- Fets i valors inextricablement vinculats
- Els límits de la racionalitat i la teoria científica per a comprendre els fets socials
- La naturalesa totalitària del capitalisme com a totalitat social
- La teoria de l’acció comunicativa d’Habermas

• L’objectiu emancipatori de la Teoria Crítica a les Relacions Internacionals
• Reflexivitat crítica: l’estudi dels modes d’interacció reflexius a les forces socials i al
pensament
• La lògica de la comunicació per establir un pont entre aproximacions racionalistes i
constructivistes (Thomas Risse)
• Les aproximacions neo-Gramscianes i el marc teòric de R.W.Cox

41
Estudis de gènere i feminismes
• El concepte de gènere com a jerarquia i la introducció del feminisme a la teoria de les
relacions internacionals
• El paper de la dona a la política internacional
• La problematització de conceptes teòrics dominants des d’una perspectiva feminista
(feminitat/masculinitat): poder, seguretat, diplomàcia, la distinció públic/privat, la
guerra, el desenvolupament...
• La visualització de les dones a la política internacional
• Els feminismes com a projectes emancipatoris

Estudis post colonials
• La rellevància contemporània del colonialisme
• L’èmfasi en el llegat de les ideologies i les pràctiques colonialistes
• La relació entre colonialisme/neocolonialisme i capitalisme
• Una agenda d’investigació alternativa a la dels temes dominants: Tercer Món, justícia...
• Un examen crític de diferents formes de dominació cultural i de la política de la
representació – les narratives colonialistes dominants
• Una comprensió de la política global recolzada a la coexistència de mons múltiples i
solapats.

Postestructuralisme
- Més enllà del positivisme, el modernisme i l’estructuralisme a la filosofia i les CCSS
- La relació entre coneixement i poder, i el paper de la interpretació i la representació
a la política internacional
- Una crítica metateòrica de les teories realistes i neorealistes
- Crítica i emancipació com a característiques per la teoria
- La construcció de la realitat a través del discurs i la intertextualitat
- Una agenda d’investigació alternativa a les teories dominants: actors i temes
oblidats, així com veus i perspectives marginades
- La geneologia i la deconstrucció com a mètodes d’investigació postestructuralistes

42
Tema 5. L’ordre polític multilateral de les nacions unides durant la guerra
freda

1. De les Conferències internacionals durant la guerra a la Carta de San Francisco i
l’ordre internacional de post guerra

Les Conferències internacionals durant la guerra
• Conferència de Moscou (octubre 1943)
- EEUU, RU, URSS i Xina / Organització de les NNUU

• Conferència de Dumbarton Oaks (agost-octubre 1944)
- Primer esborrany de la Carta

• Conferència de Ialta (febrer 1945)
- Idea del Consell de Seguretat
- Cinc permanents, França un d’ells
- Ucraïna i Bielorrússia tindran representació diferenciada

• Conferència de San Francisco (abril-juny 1945)
- Adopció de la Carta de les Nacions

• Principals punts de discussió
- Consell de Seguretat
- Assemblea General
- Inclusió dels drets humans a la Carta

Conferència de San Francisco (abril – juny 1945)
› 50 Estats + Polònia
› Els cinc grans es van assegurar que el nou sistema de seguretat col·lectiva adoptat a la
Carta no podria ser utilitzat contra ells – imposició dels cinc membres permanents al
Consell de Seguretat
› Adopció de la Carta de les Nacions Unides

Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides
- Preservar les generacions futures del flagell de la guerra
- Els drets fonamentals de l’home
- Manteniment de la justícia
- Mantenir la pau i la seguretat internacionals
- Promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles

43
Propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides
Propòsits
1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals
2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses
3. Realitzar la cooperació internacional
4. Centre d’harmonització dels esforços de les nacions

Principis
1. Igualtat sobirana
2. Resoldre les controvèrsies internacionals per mitjans pacífics
3. Membres de l’organització han de resoldre les seves controvèrsies per mitjans pacífics
4. Abstenció de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força
5. Donaran a l’Organització tota classe d’assistència
(...)
x

2. El poder dels Estats a l’Organització de les Nacions Unides: estructura institucional i
mecanismes de presa de decisions

Assemblea General: presa de decisions
• Caràcter plenari
• 1 Estat = 1 vot
• Resolucions no vinculants... ...però amb enorme valor moral i polític
• Articulació de voting blocs (G77)
• Estats no membres amb estatut observador (Vaticà, Palestina...) sense dret a vot
- Cada Membre de l’Assemblea General tindrà un vot
- Les decisions de l’AG sobre qüestions importants es prendran per majoria de dos
terços dels membres presents i votants.
- Les decisions sobre altres qüestions es prendran per majoria dels membres
presents i votants

Consell de Seguretat
• Caràcter restringit
• Membres permanents “P5”, amb dret a vet
Xina, França, Regne Unit, Rússia, EEUU

• Membres no permanents (10), amb mandat de 2 anys
Àfrica (3), Àsia (2), Amèrica Llatina (2), Europa Occidental (2), Europa de l’Est (1)

• Responsabilitat primordial en el
manteniment de la pau i la seguretat
internacionals

• Resolucions vinculants

44
Consell de Seguretat: presa de decisions
Article 27
1. Cada membre del Consell de Seguretat tindrà un vot
2. Les decisions del Consell de Seguretat sobre qüestions de procediment es prendran
amb el vot afirmatiu de nou membres
3. Les decisions del Consell de Seguretat sobre tota altra qüestió es prendran amb el
vot afirmatiu de nou membres, entre els quals hi ha d’haver els vots afirmatius
de tots els membres permanents; queda entès que, en les decisions preses d’acord
amb el Capítol VI i el paràgraf 3 de l’Article 52, la part en una controvèrsia s’abstindrà
de votar

Vets exercits pels membres permanents del Consell de Seguretat entre 1946 i 2007
Només una minoria dels vets exercits s’han referit a qüestions vitals de seguretat
internacional. Sobre el total dels vets, 59 van ser utilitzats per bloquejar l’admissió de nous
Estats membres. D’altra banda, 43 vets van ser utilitzats per bloquejar les candidatures de
Secretaries Generals, encara que aquests vets es van produir en sessions a porta tancada i no
s’inclouen en el quadre.


3. Principals àmbits d’actuació: especial referència al manteniment de la pau i la
seguretat internacional

Principals àmbits d’actuació de Nacions Unides
1. La seguretat internacional
- Objectiu principal de les Nacions Unides
- Les previsions de la Carta en matèria de seguretat col·lectiva: l’arranjament pacífic
de controvèrsies i l’acció en cas d’amenaces a la pau, trencament de la pau o actes
d’agressió

2. Les Operacions de Manteniment de la Pau (OMP) durant la Guerra Freda
- La definició inicial, entre els capítols VI i VII de la Carta
- Fases de l’evolució del manteniment de la pau

3. El desenvolupament econòmic i social
- Vinculació amb la idea de pau estable
- Les iniciatives promogudes des del Grup dels 77

4. La protecció dels Drets Humans
- Vinculació amb els horrors del nazisme: referència explícita a la Carta
- Els obstacles derivats de la sobirania estatal

45
La seguretat internacional: les previsions de la carta
L’arranjament pacífic de les controvèrsies internacionals

• Els mitjans pacífics per la resolució de les controvèrsies internacionals
- Les parts en qualsevol controvèrsia (...) hauran de cercar-hi solució, en primer lloc,
mitjançant negociació, enquesta, mediació, conciliació, arbitratge, arranjament
judicial, recurs a organismes o acords regionals o qualsevol altre mitjà pacífic que
escullin.
- El Consell de Seguretat podrà investigar tota controvèrsia

• El paper del Consell de Seguretat i l’Assemblea General
- Qualsevol membre de les NU podrà cridar l’atenció del CS o de l’AG sobre qualsevol
controvèrsia
- El CS podrà recomanar els procediments o mètodes d’arranjament apropiats
- Les controvèrsies d’ordre jurídic hauran de ser sotmeses per les parts a la Cort
Internacional de Justícia
- Si les parts en una controvèrsia de la naturalesa referida a l’Article 33 no la
poguessin resoldre amb els mitjans que aquest Article indica, la sotmetran al CS

Accions en cas d’amenaces a la pau, trencament de la pau o actes d’agressió
• Paper central del Consell de Seguretat
- El Consell de Seguretat determinarà l’existència d’una amenaça a la pau, d’una
ruptura de la pau o d’un pacte d’agressió i farà recomanacions

El dret a la legítima defensa
Article 51
Cap disposició d’aquesta Carta no ha de perjudicar el dret de , individual o col·lec6va, en cas
d’un atac armat contra un Membre de les fins que el de hagi pres les mesures necessàries per
al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

Requisits per invocar-lo segons el Dret internacional
- Resposta a un atac armat: “ús de la força armada per un Estat contra la sobirania,
la integritat territorial o la independència política d’un altre Estat o en qualsevol
forma incompatible amb la Carta de les Nacions Unides”
- Necessitat: quan no pot exercir-se la defensa per altres mitjans que no siguin l’ús
de la força
- Provisionalitat i subsidiarietat: exercir la força de forma provisional fins que el
Consell de Seguretat adopti les mesures corresponents
- Immediatesa: resposta immediata i comunicació al Consell de Seguretat
- Proporcionalitat: la resposta s’ha d’adequar al nivell de l’agressió inicial. Si un
estat veu com un altre penetra amb centenars de soldats al seu territori, no ho
combatrà amb una arma nuclear.

46
El debat al voltant de la “legítima defensa preventiva”
Les operacions de manteniment de la pau de Nacions Unides
Desplegament, sota comandament i control de NNUU, de militars provinents de diferents
Estats, amb el consentiment de l’Estat sobre el territori del qual es realitza el desplegament, i
amb la cooperació de totes les parts implicades, que té per objecte interposar-se entre les forces
enfrontades (“forces d’interposició” o “cascos blaus”) o verificar i controlar un alto el foc o una
zona desmilitaritzada (“missions d’observació” o “blue berets”).

Les operacions de manteniment de la pau de Nacions Unides: primers desplegaments,
competència i principis bàsics
• Els primers desplegaments i operacions
- Observadors militars desarmats i tropes lleugerament armades, amb funcions de
vigilància, informació i foment de la confiança en conflictes armats
- Les primeres missions:
• 1948 – Israel/Palestina (ONUVT – Organismo de las Naciones Unidas para la
Vigilancia de la Tregua)
• 1949 – Jammu i Caixmir (UNMOGIP – Grupo de Observadores Militares de las
Naciones Unidas en la India y el Pakistán)
• 1956 – Orient Mitjà / Canal Suez (FENU I – Primera Fuerza de emergència de
las Naciones Unidas)
• 1960 – Congo (ONUC – Misión de las Naciones Unidas en el Congo)
à 13 missions entre 1948 i 1988

• Competència (excepte “Unió Pro Paz”, invocada per a FENU I)
- Responsabilitat política del Consell de Seguretat
- Finançament i supervisió a través de l’Assemblea General

• Principis bàsics de les operacions

- Consentiment de les parts
- Imparcialitat
- No ús de la força, excepte en legítima defensa


Tema 6. Les nacions unides a la postguerra freda

1. Les crisis de l’ONU des dels anys vuitanta i les reformes pendents
Crisis anteriors: paràlisi Consell de Seguretat durant la Guerra Freda, canvis de majories
(descolonització)

Crisis arrossegades en el funcionament de Nacions Unides des dels vuitanta
• Objectius à no s’està aconseguint ni el manteniment de la pau, ni el desenvolupament
econòmic i social
• Mala gestió
• Dèficit pressupostari à estats morosos, discussions per aprovació de pressupostos
• Politització

47
L’agenda de les reformes de Nacions Unides des dels noranta
1. Reformes administratives
• Més eficiència i eficàcia a la gestió
• Reestructuracions organitzatives
2. Reformes financeres
• Necessitats financeres creixents
• Mecanismes de finançament
3. Reformes institucionals pendents
• Consell de Seguretat: la proposta Razali i altres propostes posteriors
• Assemblea General: el dilema del mode de representació


La reforma de l’Assemblea General: més enllà de la representació estatal?
Segons la Carta de les Nacions Unides (art. 71), hi ha tres tipus d’actors
• Estats Membres (193)
• Representants d’organitzacions intergovernamentals, OECD, agències especialitzades
de Nacions Unides
• Organitzacions No-Governamentals, ONGs
• El mecanisme dels 9 Grups Principals (Major Groups)
(dones, infants i joves agricultors, persones indígenes, ONGs, sindicats, ciència i
tecnologia, governs locals, empreses i indústria)


... quines qüestions s’haurien d’abordar en una reforma del Consell de Seguretat?
La “Proposta Razali”, 1997::
a) Augmentar els membres del Consell de Seguretat, afegint-ne 5 de permanents i 4 de no-
permanents
b) Limitar el poder de “veto”
c) Els nous membres permanents no tindran provisió del poder de “veto”


2. Evolució de les operacions de manteniment de la pau i reformes en aquest àmbit des
de finals del segle XX

Les missions de pau de Nacions Unides a la postguerra freda
De la Guerra Freda a la postguerra freda: els canvis a partir de 1988-1989
• Ampliació de les operacions sobre el terreny, passant de les missions “tradicionals”,
basades en tasques generals d’observació a càrrec del personal militar, a activitats
“multidimensionals”
• Augment espectacular del nombre i l’abast de les missions: 20 noves operacions entre
1989 i 1994, i increment del personal de 11.000 a 75.000 efectius.

48
Les operacions desplegades des de 1989
Algunes de les primeres missions de la postguerra freda: Angola, Cambodja, El Salvador,
Moçambic, Namíbia.
• Les operacions més problemàtiques
- Ex Iugoslàvia: UNPROFOR – Força de Protecció de les Nacions Unides
- Ruanda: UNAMIR – Missió d’Assistència de les Nacions Unides a Ruanda
- Somàlia: ONUSOM II – Operació de les Nacions Unides a Somàlia

Activitats desenvolupades al llarg de la història de les operacions
• Control d’alto-el-foc (Iran/Iraq, Namíbia, Ruanda)
• Interposició (Xipre, Alts del Golan, Somàlia)
• Control de retirada de forces (Líban, Líbia/Txad, Ex Iugoslàvia)

Els desafiaments derivats de la proliferació d’operacions als anys noranta
• Desplegament de missions més grans, més costoses i cada vegada més complexes
• Planificació i aplicació d’estratègies de transició viables per les missions en què s’hagi
aconseguit cert grau d’estabilitat
• Dotació a les comunitats, en la mesura que sigui possible, de la capacitat per garantir
estabilitat i pau duradora
--> necessitat de plantejar reformes

Conceptes clau de l’informe “Un programa de Pau” (1992)
Diplomàcia preventiva Mesures encaminades a evitar que sorgeixin controvèrsies
(posteriorment entre dues o més parts, a evitar que les controvèrsies existents
denominada pel SG “acció es transformin en conflictes i a evitar que aquests conflictes
preventiva”) s’estenguin una vegada han esclatat
Establiment de la pau Mesures destinades a aconseguir que les parts hostils arribin a
(PeaceMaking) un acord, fonamentalment per mitjans pacífics
Manteniment de la pau Desplegament d’una presència de NNUU sobre el terreny amb
(PeaceKeeping) el consentiment de totes les parts en conflicte, amb
participació de personal militar, policial o civil de NNUU
Consolidació de la pau Activitats dirigides a ajudar a les poblacions que han sofert un
(PeaceBuilding) conflicte a superar-ho i a adoptar mesures per arrelar la pau
Imposició de la pau Ús de mitjans coercitius per obligar les parts en conflicte a
(Peace Enforcement) cessar les seves hostilitats i a negociar un arranjament pacífic
de les controvèrsies – en aquest cas, l’organització actua
independentment de la voluntat de les parts

49
El Suplement a “Un programa de Pau” (1995)
• Reconsideració del paper de les OMP a partir dels mandats dels anys previs (Ruanda,
Somàlia, Libèria i Ex Iugoslàvia) en els quals es trencaven les condicions bàsiques amb
què funcionaven les OMP des de 1962 (consentiment de les parts, imparcialitat, no ús de
la força armada)
• Necessitat d’adequar les capacitats pressupostàries i militars de les OMP al mandat que
els hi és donat

L’informe Brahimi (2000)
- Context: necessitat d’impulsar una reforma profunda de les operacions de pau de
les Nacions Unides. Kofi Annan demana a un grup d’experts encapçalat per Lakhdar
Brahimi que determini com es pot millorar l’eficàcia de les Operacions de Pau
- Recomanacions: per ser eficaces, les forces de pau de Nacions Unides han de
comptar amb els recursos i equipaments adequats, i han d’operar amb mandats
clars, convincents i viables
- Resultat: renovació del suport dels Estats membres a les operacions

Reformes més recents
› Creació de la Comissió de Consolidació de la Pau (2006)
› Reestructuració del departament de manteniment de la pau (2007)
› Adopció de la Capstone Doctrine (2008), amb orientacions respecte de les condicions
de desplegament de forces de Nacions Unides sobre el terreny
› La iniciativa “Nou Horitzó”, encaminada a avaluar els principals problemes en matèria
de política i estratègia i a reforçar el diàleg de Nacions Unides amb les parts interessades
al manteniment de la pau, de manera que responguin a les necessitats actuals i futures
› “Estratègia global de suport a les activitats sobre el terreny”
› Iniciativa “Acció pel Manteniment de la Pau”


Iniciativa Action for Peacekeeping (A4P)
• Presentada pel Secretari General António Guterres (2018)
• Declaració de compromisos compartits sobre les operacions de
manteniment de la pau de les Nacions Unides (2019)
• Full de ruta per reforçar les operacions de manteniment de la pau en 8
àmbits:
- Dimensió polítics
- Dones, pau i seguretat
- Reforçar protecció
- Millorar seguretat
- Consolidació i manteniment de la pau
- Aliances
- Conducta del personal de manteniment de la pau i operacions de
manteniment de la pau

50
La Responsabilitat de Protegir (R2P)
› 1990’s: constatació que l’ONU no pot respondre de manera adequada a la gran quantitat
de conflictes que provoquen una violació continuada de drets humans sobre la població
civil (Ex: Operacions de Pau fallides a Rwanda i a l’antiga Iugoslàvia)
› Reconsideració de les Operacions de Pau: de forces passives a donar-los un mandat per
a protegir als civils (ús de la força no només en defensa pròpia)
› 2001: Informe de la Comissió Internacional sobre Intervenció i Sobirania dels Estats
› 2005: Document final de la Cimera Mundial

Elements of the responsibility to protect
Report of the International Commission on Intervention and State Sovereignty

1. The responsibility to prevent
“Prevention is the single most important dimension of the responsibility to protect”

2. The responsibility to react
Situations of compelling human need must be answered with appropriate measures,
“which may include coercive measures like sanctions and international prosecution, and
in extreme cases military intervention”.
a) Measures Short of Military Action
b) Collecting evidence and information
c) Military intervention
à Precautionary principles
- Right intention
- Last resort
- Proportional means
- Reasonable prospects
- Right authority
à Operational principles

3. The responsibility to rebuild
“To provide, particularly after a military intervention, full assistance with recovery,
reconstruction and reconciliation, addressing the causes of the harm the intervention
was designed to halt or avert”.

51
 3. Evolució dels àmbits d’actuació de les Nacions Unides: l’agenda del desenvolupament,
els drets humans i el medi ambient

Estratègies de desenvolupament en el marc de Nacions Unides
Dècada Núm. Iniciatives Grans àmbits
Memb
1945 51 Drets Humans (1948) Demandes
vinculades als Drets
1950 60 Acció humanitària Cascos blaus
ONU bloquejada per dinàmiques de la GF
1960 99 Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament Èmfasi en reducció
Quatre decennis a Nacions Unides pel desenvolupament de la pobresa i
cooperació
internacional al
desenvolupament
1970 127 1972: United Nations Conference on the Human
Environment (Estocolm)
- Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient
- Fons de Desenvolupament de les NNUU x dona Medi Ambient
- ONU-Habitat
- Fons de Població de les NNUU – FPNU/UNFPA
1980 154 Ajust estructural i deute
1990 159 1992: UUNN Conference on the Environment and
Developement (Rio) Desenvolupament
- Canvi climàtic sostenible
- Biodiversitat
- Desertificació
2000 189 2000: Cimera del Mil·lenni (ODM) Progrés democràtic
201: World Summit on Sustainable Developement
2012: UUNN Conference on Sustainable Developement
2015 193 2015: Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible Agenda de
2015: Acords de París pel canvi climàtic desenvolupament
holística i universal

La protecció del medi ambient en el marc de Nacions Unides: la incorporació a l’agenda
• L’absència de referències al medi ambient a la Carta de San Francisco
• La conformació tardana d’una agenda medi ambientalista
à El canvi climàtic i els seus components: efecte hivernacle, pluja àcida...
à Altres riscos i problemes mediambientals: esgotament de recursos animals, vegetals...

52
La protecció del medi ambient en el marc de Nacions Unides: el canvi climàtic

La convenció Marc sobre el Canvi La Cimera del Clima i l’Acord de París
climàtic i el Protocol de Kyoto (1997) (2015)

Objectius i mecanismes de protecció fins
2020 • Reduccions d’emissions a partir de
2020, amb objectius fins 2025
Les institucions de Kyoto: • La retirada nord-americana de
- La conferència de les Parts (COPs) l’Acord de París (juny 2017)
- Els òrgans subsidiaris
- El grup Intergovernamental
d’Experts sobre el Canvi Climàtic
(IPCC)

La protecció dels Drets Humans des de Nacions Unides (I)
- Vinculació amb els horrors del nazisme: referència explícita a la Carta

1946: Creació de Comissió Drets Humans
1948: Declaració Universal de Drets Humans
- Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966)
- Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966)

Creació òrgans amb funcionament permanent:

• Comitè de Drets Humans a ECOSOC

• Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACDH)
• Comissió de Drets Humans i el Consell de Drets Humans que la substitueix des de 2006
à El problema de la sobirania

53
4. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Objectius de Desenvolupament Sostenible

54
Tema 7. L’ordre econòmic multilateral

1. L’ordre econòmic internacional: de Bretton Woods al Consens de Washington
• La construcció de l’ordre econòmic internacional després de la Segona Guerra Mundial:
principis inspiradors
• La Conferència de Bretton Woods (1944) > BIRF (Banc Mundial) i FMI
• El reflex institucional de l’hegemonia financera nord-americana: l’adopció del Pla White
en lloc del Pla Keynes
• Principis inspiradors i incardinació del liberalisme a les institucions de Bretton Woods

El reflex institucional de l’hegemonia financera nord-americana: l’adopció del Pla White
en lloc del Pla Keynes
› John Maynard Keynes (Regne Unit): sistema monetari internacional basat en divisa no-
nacional (bancor); Unió Monetària Internacional; Intervencionisme
› Harry Dexter White (EUA): fons d’Estabilització Internacional > mantenir tipus canvi fix
(fixar paritat amb el dòlar); convertibilitat dòlar a l’or; correcció dèficit fiscal

Fases en l’evolució del sistema de Bretton Woods
1944-1958
- Definició de les normes i institucions
- s’aconsegueix la convertibilitat de les monedes occidentals
- finançament del desenvolupament de la postguerra

1959-1971
- Creixement regular de les economies occidentals i japonesa
- Inici de la pèrdua de competitivitat industrial d’EUA
- Problemes de reserves
- Finançament de països en vies de desenvolupament

1971 i després
- Fi del sistema monetari de Bretton Woods
- Inestabilitat canviària


2. El Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF) i el Fons Monetari
Internacional (FMI)

Les institucions financeres vinculades al finançament de la reconstrucció post bèl·lica i el

desenvolupament econòmic: el Grup del Banc Mundial

· El Pla Marshall i l’Organització Europea de Cooperació Econòmica / Organització per la

Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
· El Grup del Banc Mundial
· Creació del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF): objectius i funcions incials
· Altres bancs multilaterals de desenvolupament

55
El grup del Banc Mundial

L’ordre financer i monetari: el FMI
La creació del FMI

Les funcions inicials
1. Fixació de paritat: patró or i dòlar com a patró de facto
2. Finançament a curt termini per a desequilibris de les balances de pagaments dels membres
3. Convertibilitat de les monedes
à La coordinació entre bancs centrals a través del Banc de Pagaments Internacionals

56
Característiques principals dels crèdits del FMI

• Crèdits per solucionar desequilibris de la balança de pagaments (no crè dits per al
desenvolupament econòmic)
• Condicionalitat del crèdit a l’adopció́ de les mesures adequades per corregir el
problema de desequilibri
• Temporalitat del crèdit: els pré stecs só n desemborsats en perı́odes que van dels 6
mesos als 4 anys i el reemborsament dels pré stecs també varia en perı́odes de 31⁄4 a 5
anys (pré stecs a curt termini) o bé de 41⁄2 a 10 anys (servei ampliat)
• Obligació́ de reemborsament dels crè dits al Fons
• Els interessos i cà rregues dels crè dits só n fixats en relació als preus dels mercats
• Una vegada aconseguit un crè dit per part d’un paı́s necessitat, el FMI avalua el
compliment de les condicions d'utilització i de polı́tica econò mica imposada

Estructura de poder a les institucions financeres internacionals

- La distribució desigual del poder de vot
- La relació entre capacitat econòmica, quotes i vots
- El monopoli nord-americà del vet


3. L’evolució de l’ordre financer: crisi i tensions de l’ordre econòmic multilateral

L’erosió de les polítiques econòmiques estatals: Neoliberalisme i Consens de Washington

1. Disciplina fiscal
2. Reordenació de les prioritats de despesa pública
3. Reforma impositiva
4. Liberalització dels tipus d’interès
5. Tipus de canvi competitiu
6. Liberalització del comerç
7. Liberalització de l’entrada de IED
8. Privatització
9. Desregulació
10. Drets de propietat

Crítiques a les institucions financeres internacionals durant els 1990
· Secretisme i falta de transparència
· Absència de mecanismes de rendició de comptes
· Absència de participació local en la utilització dels préstecs del BM i el FMI
· Priorització inadequada d’objectius: prestar a canvi d’ajust estructural, en lloc de prestar a
canvi de polítiques de millora socioeconòmica
· Contribució a la degradació mediambiental amb projectes de construcció d’infraestructures
insostenibles i/o contradictoris amb objectius i polítiques de NNUU
· Fracàs de les estratègies de creixement: reorientació de les institucions financeres

57
 L’enfocament de Bretton Woods vs. L’enfocament de Nacions Unides

Postulats de Bretton Woods Postulats de Nacions Unides

• La distància entre rics i pobres s’està

• La distà ncia entre rics i pobres s'està
reduint
ampliant i creixen les desigualtats
• Les causes de la pobresa só n sobretot
• Els paı̈sos en desenvolupament es troben en
endò genes, mé s que exò genes, i per tant la
una posició de feblesa estructural que els fa
responsabilitat per reduir-la la tenen els
vulnerables als mercats internacionals
governs dels paı̈sos pobres, que poden ser
• Necessitat de tractar especı́ficament la
ajudats des de l'exterior
desigualtat, a mé s de la pobresa: la pobresa i
• Necessitat de reduir la pobresa: el
el desenvolupament no só n situacions i
creixement econò mic é s l'objectiu
processos nomé s econò mics, sinó que
fonamental per reduir la pobresa.
comprenen dimensions sociolò giques i
• Les polı́tiques liberals d'adequació al
è tiques fonamentals
funcionament dels mercats contribueixen
• Les polı́tiques liberals d'adequació al
a reduir la pobresa
funcionament dels mercats poden afeblir els
• La liberalització del comerç internacional i
governs dels paı̈sos en desenvolupament a
la lliure circulació de capitals só n fonts de
l'hora d'adoptar polı́tiques socials; en
creixement i contribueixen al
ocasions, liberalització i desregulació tenen
desenvolupament de tots els participants
efectes negatius sobre les poblacions de
molts paı̈sos

Alguns desafiaments actuals del sistema financer global
» Incapacitat governamental per adaptar-se al ritme de les transformacions del sistema
financer global
» El deute extern dels països pobres més endeutats
» La utilització del sistema financer per grups i organitzacions de criminalitat
transnacional organitzada
» Inestabilitat, crisi i riscos sistè mics
» La utilització del G20 com a resposta a la crisi del 2008: una nova arquitectura
financera internacional?

4. El G8 i el G20 com a mecanismes de governança econòmica mundial

Les agrupacions semi-formals més importants

• G-10, des de 1962 amb Alemanya, Bè lgica, Canadà , EUA, França, Holanda, Ità lia, Japó ,
Regne Unit i Suè cia
• G-5, des de 1973 amb Alemanya, EUA, França, Japó i Regne Unit (els DEG es calculaven
amb les seves monedes)
• G-24, a partir de el “G77” en els anys seixanta i formalment des de 1972, amb paı̈sos
pobres d'Amè rica Llatína, A† frica i A† sia
• G-7/G-8 amb els G-5, Canadà (1975) i Ità lia (1977), i Rú ssia des de 1998

58
 • G-20, des de 1999 despré s de les crisis asiàtica i russa, reagrupa al G8, la Unió Europea
i onze paı̈sos emergents (Argentina, Austrà lia, Arà bia Saudı́, Brasil, Xina, Corea del Sud,
I‡ndia, Indonè sia, Mè xic, Sud-à frica i Turquia)

à G-24, a partir del G77 en els anys seixanta i formalment des de 1972, amb països pobres
d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia

à G-20, des de 1999 després de les crisis asiàtica i russa, reagrupa al G8, la Unió Europea i 11
països emergents (Argentina, Austrà lia, Arà bia Saudita, Brasil, Xina, Corea del Sud, I‡ndia,
Indonè sia, Mè xic, Sud- à frica i Turquia)

5. El sistema multilateral de comerç: del GATT a l’Organització Mundial de Comerç
(OMC)

Les idees inspiradores del sistema multilateral de comerç
o Del mercantilisme al liberalisme: la fi a les polítiques d’empobriment del veí a través del
comerç
o La relació entre comerç lliure, creixement econòmic i pau...
o Els intents fallits de crear una Organització Internacional de Comerç
• “Conferència internacional sobre comerç i ocupació”
• Carta a l’Havana à Organització Internacional del Comerç (intent fallit)
• GATT = Acord General Sobre Aranzels i Comerç
o Objectius del GATT: la liberalització del comerç mundial
• Reducció de les barreres aranzelàries i no aranzelàries al comerç
• Facilitació dels intercanvis comercials internacionals

Principis del GATT

• Institucionalització entre les parts contractants de la clà usula de la nació mé s afavorida
(art. 1). Abast multilateral, incondicional i automà tic
• Tracte nacional en matè ria de tributació i de reglamentacions interiors
• Eliminació dels restriccions quantitatives (contingents, llicè ncies d'importació o
exportació , ...)
• Competè ncia lleial (sense recó rrer a dú mping, subvencions no regulades, etc.)
• Entorn comercial estable, amb canvis previsibles, mecanismes d'arbitratge per
resoldre conflictes comercials, etc.

Les excepcions del GATT

· Sistemes de preferències duaneres anteriors al GATT: Commonwealth, Unió Francesa,

Estats Units amb Filipines i altres territoris dependents, Benelux i les seves possessions

· Zones de lliure comerç (EFTA, zona Austràlia-Nova Zelanda, NAFTA) i unions duaneres
(com serà més tard la CEE), sota determinades condicions

· Derogacions temporals i excepcions aprovades taxativament per 2/3 de les parts

contractants, anomenades “waivers”

59
L’evolució del règim internacional de comerç en el marc del GATT
• 23 països es reuneixen a Ginebra per negociar la reducció dels seus aranzels – de
mitjana, s’aconsegueix reduir-los aproximadament en un terç
• El GATT és un tractat, no una organització
• Complexitat extrema del procés de negociacions: negociacions de tipus bilaterals que
després són multilateralitzades
• Els principals participants en les negociacions són països de l’OCDE
• Les principals reduccions aranzelàries i no aranzelàries es donen en béns manufacturats

Els resultats del GATT
§ Augment espectacular de les exportacions de productes manufacturats
§ Productes agrícoles i serveis queden al marge à beneficis del lliure comerç no arriben
per igual a països en vies de desenvolupament
à Els països en desenvolupament no participen del principi de no discriminació

L’Organització Mundial de Comerç (OMC)
Articulació amb el GATT i integració d’AGC i ADPIC
• L’articulació de l’OMC amb el GATT
• Àmbits i acords integrats a l’OMC
• Estructura i funcionament de l’OMC
• El procediment de solució de diferències
• Mecanisme d’examen de les polítiques comercials

Estructura orgànica de l’OMC
à Conferència Ministerial (bianual)
à Consell General (amb formats diferents:
- Consell General
- Òrgan de Solució de Diferències
- Òrgan d’Examen de les Polítiques Comercials

à Consells sectorials, comités i grups de treball
à Secretaria, dirigida pel Director General


Els països en desenvolupament en el sistema mulitlateral de comerç
El tracte específic als països en desenvolupament en el marc del GATT
Þ Part IV (1965): dedicada especı́ficament a les condicions dels paı̈sos en
desenvolupament, que recull el principi de no reciprocitat
Þ Dues exempcions que autoritzen el Sistema de Preferè ncies Generalitzades (1971) i
estableixen preferè ncies comercials com a excepcions en l'art.1 GATT
Þ Clà usula Habilitant (1979) converteix en permanents les exempcions i fixa la polı́tica del
tracte especial i preferencial à Sistema Global de Preferè ncies Comercials (1988)
impulsat des de la UNCTAD i signat per 46 paı̈sos en desenvolupament

60
 Þ Les dificultats vinculades en l'entorn institucional i en el procé s de presa de decisions:
entorn informal en el GATT, presa de decisions per consens, negociacions i preacords
opacs entre paı̈sos de la Quadrilateral i grups restringits

La Ronda de Doha: comerç i desenvolupament
• El fracàs de la Ronda del Mil·leni i la “nova agenda del comerç”: estàndards laborals,
drets humans, medi ambient, sobirania nacional
• L’enlairament de la Ronda de Doha i el Programa de Doha per al desenvolupament
- Inclusió de les negociacions sobre agricultura i serveis
- Temes sobre aplicació de les polítiques i decisions comercials
- Mandat revisat en les Conferències Ministerials
• Un programa de treball amplíssim
• El Single Undertaking a les negociacions
• El fracàs de la Ronda de Doha: un balanç provisional del sistema multilateral de comerç


6. La proliferació d’acords comercials, la crisi de l’OMC i el plurilateralisme comercial

La crisi de l’OMC: el fracàs de la Ronda de Doha a la paràlisi del multilateralisme comercial
- Les mancances de legitimitat i els problemes institucionals

El plurilateralisme comercial i els acords comercials mega-regionals

61
Tema 8. La globalització contemporània i la governança global

1. La globalització contemporània i les seves principals implicacions polítiques

Un marc teòric per comprendre la globalització
Dimensions espai-temporals de la globalització
1) Extensió geogràfica
2) Intensitat de les interaccions
3) Velocitat respecte la rapidesa de les interaccions
4) Impacte potencial

Principals factors explicatius: innovació tecnològica, decisions i “no decisions” polítiques i
dinàmica de mercat

Els processos constitutius de la globalització contemporània
1. La globalització política, la transformació de l’Estat i la proliferació d’actors i
autoritats privades
2. La globalització econòmica i l’emergència d’una economia mundial integrada
3. La globalització sociocultural, entre l’homogeneïtzació i la diversificació
4. La globalització mediambiental, l’extensió de riscos globals i la generació d’una
consciència mediambiental global

Procesos constitutius de la globalitació contemporània

Globalització política Globalització econòmica
Expansió de la societat internacional Transnacionalització de la producció
Extensió planetària de la guerra Liberalització del comerç internacional
Proliferació de règims internacionals Integració els mercats financers
Proliferació d’actors no estatals Migracions internacionals
Sorgiment d’una societat civil global

Globalització cultural Globalització mediambiental
Migracions internacionals Canvi climàtic
Major coneixement intercultural Degradació d’usos i recursos terrestres
Més intercanvis culturals Esgotament dels recursos hídrics
Homogeneització de patrons de consum Reducció de la biodiversitat
Proliferació d’identitats plurals Disseminació de recursos tòxics o perillosos

62
Efectes de la globalització: conseqüències sobre el sistema internacional

§ Extensió de “riscos globals”, noves amenaces i sorgiment de situacions imprevistes
§ Sorgiment i proliferació d’actors polítics no estatals, de naturalesa molt diversa
§ Canvis institucionals i estructurals globals: nous tipus de normes, emergència de noves
potències, canvis en l’estructura de poder, regionalització i regionalismes
§ Noves necessitats de governació: la governança global
§ Transformació de la sobirania: Noves qüestions que s’escapen de les capacitats dels
Estats = delegació de les competències.
§ Transformació del model d’Estat: es retira, disminueix o desapareix l’Estat?
§ Diferents Estats, diferents impactes

Dificultats estatals per garantir la provisió de béns públics
› Béns públics reguladors orientats a l’establiment d’un marc viable per al
funcionament dels mercats
› Béns públics productius/distributius orientats al control o al suport
d’activitats de producció i distribució a través de la propietat o la participació en
alguns sectors, empreses... que poden contribuir a desenvolupar determinades
polítiques públiques
› Béns públics redistributius orientats a l’acompliment de funcions socials,
polítiques, econòmiques... que responen a creixents demandes per part de grups
socials, interessos econòmics, partits polítics...

2. La governança global: competència i legitimitat en la governació dels afers públics

La governança global é s un procé s complex, de moltes cares i dimensions a travé s del qual
actors pú blics i/o privats gestionen à rees de l’espai pú blic global i incideixen sobre l’interé s
pú blic mé s enllà de les fronteres dels Estats, i ho fan a travé s d’exercicis d’autoritat recolzats
per tota mena de normes i institucions socials i jurı́diques.
• La governança é s un procé s complex, de moltes cares i dimensions
• La governança é s realitzada per actors pú blics i/o privats
• La governança é s la gestió efectiva de l’espai pú blic global
• La governança incideix sobre l’interé s pú blic mé s enllà de les fronteres dels Estats
• La governança consisteix en exercicis d’autoritat recolzats per tota mena de normes i
institucions socials i jurı́diques


El procés de la governança global
-->

63
Dimensions de competencia o capacitat
1. Capacitats materials: recursos materials per garantir la provisió de béns públics en un
tema o camp d’activitat específic
2. Expertise: coneixement científic, tècnic o especialitzat que contribueix a la provisió de
béns públics en un tema o camp d’activitat específic
3. Habilitats executives (eficiència/eficàcia): Recursos diversos com lideratge, habilitats,
contactes i accé s a xarxes, que permet la utilització ò ptima dels recursos disponibles per
aconseguir objectius prè viament definits en un tema o camp d’activitat especı́fic

Dimensions de legitimitat

1. Legitimitat normativa à consens sobre valors

Valors, normes i objectius d’agents legı́tims que s’ajusten o reflecteixen necessitats i
preferè ncies de l’interè s pú blic general. Aquells valors i normes que generen consens.
2. Legitimitat social à representativitat i inclusió
Activitats d’agents legı́tims que resulten de la representació inclusiva d’una base social
mé s à mplia. Aquelles activitats que só n representatives i inclusives.
3. Legitimitat política à rendició de comptes (accountability): Els agents que participen
en la governança global tenen la responsabilitat de rendir comptes per les seves
accions, amb mecanismes especı́fics, com ara està ndards de comportament, accé s a
informació i sancions contra violacions dels està ndards. Aquells agents que só n
responsables.

64
Tema 9. Els nous reptes en matèria de seguretat

1. L’evolució dels riscos i amenaces al sistema internacional actual

• Repte: situació o factor sorgit de l’Estat (repte intern) o derivat del sistema
internacional (repte sistèmic) que provoca o augmenta la vulnerabilitat (estatal o
sistèmica)
• Risc: contingència o proximitat d’una situació que pot constituir una amenaça o un dany
• Amenaça: perill extern derivat d’una acció amb intencionalitat ofensiva; depèn de les
intencionalitats d’altres actors

Riscos i amenaces en matèria de seguretat
L’aparició de nous reptes a la seguretat
- Reptes socioeconòmics: pobresa, desigualtat...
- Reptes demogràfics: desplaçaments forçosos de població, elevades taxes de
fecunditat en determinats països, immigració no desitjada...
- Reptes sociopolítics: feblesa d’alguns Estats, inestabilitat política, violacions de
drets humans, terrorisme, convivència entre comunitats diferenciades, demandes
identitàries
- Reptes mediambientals: degradació mediambiental que provoca escassetat de
recursos, problemes sanitaris, moviments de població...
- Reptes sanitaris: contaminacions massives, epidèmies...

Nous reptes en matèria de seguretat
La transformació en les concepcions dominants de la seguretat
• La securitització
• Seguretat multidimensional, seguretat global, seguretat humana
• La transformació a les polítiques de seguretat dels Estats i les OIG

Securitització de problemes internacionals I
Escola de Copenhagen

65
El procés de securitització
La concepció de la seguretat humana: els
reptes “no violents”
La seguretat humana: freedom from fear &
freedom from want









Nous referents de la seguretat:

2. Les transformacions del terrorisme després de l’11-S

La definició de “terrorisme”
Diversitat d’enfocaments possibles
• Opinió pública: identificació amb actes concrets (segrestos, atemptats amb bomba...)
• Governs: el terrorisme com a amenaça i la qüestió del “terrorisme d’Estat”
• Pro-terrorista: legitimació i justificació d’alguns actes terroristes
• Acadèmic: el tractament comprensiu de tot tipus de manifestació terrorista


3. Les tendències actuals de la proliferació armamentística

Tendències actuals de la proliferació armamentística

• L’acumulació i distribució descontrolada d’armes de tot tipus
• Els riscos de la proliferació nuclear
• Tendències en la producció d’armament
• Tendències en el comerç internacional d’armes

66
4. La criminalitat transnacional organitzada a l’economia política global

La criminalitat transnacional organitzada

Activities developed by ‘a group of three or more persons that was not randomly formed;
existing for a period of time; acting in concert with the aim of committing at least one crime
punishable by at least four years' incarceration; in order to obtain, directly or indirectly, a
financial or other material benefit.’

Característiques principals
§ Organització jeràrquica molt rígida, amb divisió del treball i especialització funcional
§ Vincles socials de tipus familiar (consanguinis o socials)
§ Operacions legals i il·legals
§ Ús de la violència I la coerció
§ Incrustació en el sistema polític

Activitats il·legals predominants
Robatori i frau contra negocis i empreses; contra persones individuals; contra propietats
Distribució de bé ns i serveis il·legals
• Crè dit abusiu i usura (loansharking) Altres activitats il·legals
• Apostes i jocs il·legals • Trà fic de persones
• Trà fic de blanques i prostitució • Dú mping ecolò gic
• Tracta de menors • Corrupció polı́tica
• Pornografia il·legal • Blanqueig de diners
• Narcotrà fic • Altres negocis il·legals..
• Comerç il·legal d'armes...


5. El mapa de la conflictivitat armada contemporània

Característiques dels conflictes armats contemporanis
1. Reducció del nombre de conflictes armats des de la fi de la Guerra Freda i, singularment,
reducció d'aquells de “alta intensitat” (guerres)
2. Major proporció de civils que de militars entre les vı́ctimes
3. Desaparició dels conflictes interestatals i proliferació de guerres civils, conflictes armats
intraestatals, sovint conflictes internacionalitzats dins de les fronteres d'un Estat
4. Distribució desigual de la geografia dels conflictes armats (distinció entre "zones de pau"
i "zones de guerra" al mó n)
5. Rellevà ncia creixent d'actors no estatals en els conflictes armats: grups rebels,
paramilitars, guerrilles, milı́cies, grups terroristes, grups de criminalitat transnacional
organitzada, empreses militars i de seguretat privada, etc.
6. Canvis en els patrons bà sics de la conflictivitat armada relacionats amb les tà ctiques
militars, l'armament utilitzat, les motivacions dels actors, l'economia de la guerra
(finançament i obtenció de recursos),...

67
La transformació de la conflictivitat armada contemporània: noves guerres?

La difuminació de categories tradicionals abans separades
• Guerra: entesa com a violència a gran escala per motius polítics entre Estats o grups
armats organitzats
• Terrorisme
• Criminalitat organitzada: lucre per grups privats
• Violacions a gran escala dels drets humans

El concepte de “noves guerres”: trets novedosos de la conflictivitat armada
§ Objectius relacionats amb la polı́tica d'identitats, amb l'obtenció de recursos naturals,...
i no amb disputes polı́tic-territorials o ideolò giques
§ Actors molt diversos, entre els quals destaquen, a part d'exè rcits regulars i jerarquitzats,
grups armats no tradicionals (paramilitars, senyors de la guerra, bandes criminals,
mercenaris,...)
§ Mètodes de lluita amb formes de violè ncia no convencional (guerrilla, tà ctiques
contrarrevolucionà ries, terrorisme) contra la població civil
§ Economia de guerra i formes de finançament de carà cter global i descentralitzat, a
diferè ncia de l'organització tradicional centralitzada, totalitzadora i autá rquica


6. Reptes de la ciberseguretat i el ciberespai com a cinquè domini militar

La ciberseguretat i la ciberguerra
Ciberseguretat: protecció de les tecnologies de la información i la comunicació davant accessos
i intents d’accés no autoritzats


La ciberguerra
Definició de ciberguerra: la guerra al ciberespai

“[cyberspace is] the interdependent network of information technology infrastructures, and
includes the Internet, telecommunications networks, computer systems, and embedded
processors and controllers in critical industries” (The White House, Cyberspace Policy Review, 16
May 2011, p. 1)
• Definició de ciberoperació
”integrated employment of the core capabilities of electronic warfare, computer network
operations, psychological operations, military deception, and operations security in concert with
specified supporting and related capabilities, to influence, disrupt, corrupt, or usurp adversarial
human and automated decision making while protecting our own” (US, National Military
Strategy for Cyberspace Operations, 2006-2012, p. GL–2)

38
Desafiaments de la ciberguerra a les normes sobre l’ús de la força
• El problema de l’atribució
• La naturalesa i el disseny de les ciberoperacions
• La qualificació de les ciberoperacions segons les categories del Dret internacional • L’autoria
estatal / no estatal de les ciberoperacions
• El ciberespai com a “cinquè domini” de la força militar
• Els à mbits normatius aplicables a la ciberguerra: Ius ad bellum, Ius in bello



Tema 10. Canvis a l’estructura interestatal i implicacions institucionals

1. La bipolaritat en el sistema interestatal en el segle XXI

Pols de poder i polaritat al sistema interestatal

Unipolar

Una potè ncia hegemò nica domina sobre altres grans potè ncies i
potè ncies menors, i controla el poder de coerció -La combinació de
totes aquestes altres potè ncies no supera el poder de la potè ncia
hegemò nica
• La potè ncia hegemò nica estableix l'agenda i les normes del
sistema
• La potè ncia hegemò nica dó na homogeneı̈tat al sistema de
valors de les altres potè ncies del sistema
• L'hegemonia comporta estabilitat per al sistema

El canvi en el sistema es pot produir: a) pel declivi hegemò nic (Gran Bretanya a principis del
segle XX); b) per la pressió externa de grans potè ncies que individualment o mitjançant aliances
s'imposen a la potè ncia hegemò nica -Exemples: Roma clà ssica al mó n mediterrani (III a. de C.-
V d. de C.), Xina antiga sota la dinastia Han (III a. de C.-III d. de C.)

39
Bipolar

Dues potències amb capacitats similars que dominen sobre els seves respectives àrees
d’influència, en cadascuna de les quals controlen el poder de coerció
› Ambdues potències intenten ampliar les seves àrees d’influència i alinear a la resta
d’Estats del sistema
› Les dues potències dominants estableixen l’agenda i competeixen per l’establiment de
les normes del sistema
› Si les dues potències hegemòniques comparteixen sistema de valors el sistema en el seu
conjunt serà hegemònic; d’una altra manera serà heterogeni

• A la bipolaritat es donen mecanismes d’equilibri
(dissuasió nuclear) que atorguen estabilitat al sistema
• El canvi en el sistema es pot produir: pel debilitament
d’una o ambdues potències, per l’auge de noves
potències dins de cada bloc, per les relacions que
s’estableixen entre les potències no hegemòniques dels
dos blocs (Guerra Freda)


Multipolar
• Diverses potències (entre 3 i 7) tenen capacitats equivalents entre elles, i cap d’elles té
el poder suficient per imposar-se a les altres
• Relacions de cooperació i conflicte canviants entre totes les grans potències del sistema
• Es pressuposa una heterogeneïtat quant a sistemes de
valors
• El mecanisme de l’equilibri de poder dona una estabilitat
canviant al sistema, encara que aquest és més inestable
• El canvi en el sistema es pot produir:
a) Per l’emergència de noves grans potències
b) Per canvis a les aliances
• Exemples: Europa dels segles XVIII-XIX, sistema
interestatal de la postguerra freda?

40
2. Unilateralisme i multilateralisme en les institucions internacionals
Multilateralisme
“Una forma institucional que coordina relacions entre tres o més Estats sobre la base de
principis de conducta generalitzats: és a dir, principis que defineixen les conductes adequades
per un tipus d’accions, independentment dels interessos particulars de les parts o dels
condicionants estratègics que puguin donar-se en una situació determinada” (Ruggie, 1993)


3. El desplaçament del centre de gravetat de la política mundial de l’Atlàntic al Pacífic

Un sistema internacional eminentment estatal, territorialitzat i amb una distribució de poder
centrada al Pacífic que podem seguir visualitzant a través de la geografía política. Un sistema
internacional desterritorialitzat, articulat per megaciutats, i amb la connectivitat com a tret
distintiu que requereix la visualització de la geografía funcional.

41