JORDI DE SANT JORDI

INTRODUCCIÓ

Jordi de Sant Jordi (1400- 1424) va ser un cavaller i escriptor valencià, nascut a València,
de pares musulmans, va treballar a la cort de cambrer, garantint-li la protecció d’Alfons
V, El magnànim abans que fora rei.
De la seua obra sols s’han trobat 18 cançons, la majoria tracten temes amorosos amb
influències trobadoresques. Un dels seus poemes més coneguts és “Presoner”, en aquest
poema es destaquen sentiments d’ira i soledat al estar tancat a una torre per la guerra.

CONTEXT HISTÒRIC

L'edat mitjana ( s.V - s.XV) és el període històric que va abastar des de la caiguda de
l’imperi Romà fins al descobriment d'Amèrica.
L’alta edat mitjana comprèn el període del segle V al segle X, que es van caracteritzar
per la lluita per la supremacia dels tres imperis. La baixa edat mitjana període on les
institucion establides i els valors socials van entrar en decadència.
La plena edat mitjana (s.XI- s.XIII) va ser l'expansió del sistema feudal, el sorgiment de la
burgesia i de noves institucions de poder i la crisi de l'edat mitjana (s.XIV- s.XV) on va
aparèixer la pesta negra.
L'arribada de la impremta,al 1400, que atén prioritàriament aspectes de difusió
comercial.

El Segle d'Or valencià abasta el segle XV. En aquest segle es produeix un moviment
cultural en el Regne de València, destacant la literatura i la pintura, on trobem una gran
quantitat de literaris que escriuen en valencià.

En aquesta época tenían un sistema social cerrat, on poden pujar per l'obtenció d'un
títol del rei o mitjançant mèrits militars.
AUTOR I VIDA

Jordi com hem dit abans va nàixer a l’any 1400 al regne de València, encara que no es sap
el lloc ni la data exactament, també podem anyadir que va ser contemporani a
escriptors famosos com Ausias March.

La seua vida és situada en un ambient cortesà, ja que va servir de cambrer des de el 1416
al rei Alfons V, cambrer no com el coneixem hui en dia, sinò que un membre
administratiu de la cambra de l’administració reial. Aquest càrrec el proporcionava
privilegis econòmics i jurídics per part de la corona i proximitat al rei.

Durant una expedició militar a 1420-1423 va ser anomenat cavaller (mossèn com es deia
a l’època) i nomenat alcaide de la Vall d’Uixò. Aquesta expedició tenia com a objectiu
conquerir Sardenya i Còrsega per incorporar-les a la corona. Alfons el magnànim va
fracasar, per aquest motiu decideix marxar a Nàpols per a reinar.

A aquesta expedició l’acompanyaven personatges literaris com Ausias March que també
havien sigut nomenats cavallers, encara que per menys temps.
Tot anava bé, Alfons tenia la possibilitat de casar-se amb la reina Joana de Nàpols, però
de sobte el va trair. Com a conseqüència Jordi de Sant Jordi va ser empresonat a una
torre. Per aquest motiu Jordi escriu el poema “presoner” on destaquen sentiments d’ira i
de soletat.

Després de mesos tancat, va ser alliberat el 21 de juny de 1423 gràcies al pagament del
rescat i gestions diplomàtiques.
Finalment a 1424 va morir, això actualment ho savem per la presència d’un document
que indica com el sub-alcaid de la Vall d’Uixò va comparèixer davant del batle general de
València.

OBRA

De la seua obra solament conservem 18 poemes en els que predominen temes amorosos
influenciats per la poesia trobadoresca. Encara que la seua obra es breu, Jordi es
caracteritza per la capacitat d’experimentació en lo referent als temes i géneres.

Podem dir que la seua obra es influenciada per tres punts concrets:

- La poesia trobadoresca: expressió lingüística d’arrels occitanes

- La poesia francesa: nostàlgia entre la dama i l'amant
- La poesia italiana: inspiració en autors italians com Petrarca als recursos retòrics

També trobem poemes molt reconeguts com:

-Presoner: Jordi va escriure aquest poema tancat a la pressó en Nàpoles, en ell es
mostren sentiments d’ira i de soletat al no ser rescatat per Alfons el Magnànim.
-Estramps: un poema que es centra en les faccions d’una dama als ulls del amant mort
-Lo canviador: trampes que l’home feia en relació als diners

ANÀLISI D´UN FRAGMENT: ESTRAMPS

Oh cors d'honors, net de frau e delicte!

prenets de me pietats, bella dona,
e ne sofrats que's amant-vos peresca,
per què eu vos am mais que nulls homs aferma;
per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres
de tots los fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
pus vostre sui e serai tant com visca.

Tornada

Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre

sus quantes són e'l mundanal registre
car tots jorns naix en vós cors e revida
bondats, virtuts, més que en Pentasilea.

TRADUCCIÓ A VALENCIÀ ACTUAL :

Oh persona gentil, lliure d'engany,

tingueu pietat de mi, oh, bella dama,
i no deixeu que mori per estimar-vos,
que us estimo més del que ningú afirma!
Us suplico, doncs sou l'arbre bonic
de dolços fruits que al valor dóna ombra,
que em deixeu restar a la vostra estada,
doncs sóc i seré vostre mentre visqui.

Tornada

El meu preciós robí, de totes les poblacions

el registre del món sou cimera,
doncs cada dia us floreixen més bondats
i més virtuts que a Pentesilea.

TEMA:l'amic de la dama mor per amor.

ESTRUCTURA:versos decasíl·labs, sense rima.

Aquest poema es considerat una autèntica joia de la lírica en valencià. En ell s’exposen
les faccions de la dama als ulls de l’amant, aquestes son elevades a un nivell poètic.
L’el·lecció de les paraules juga un paper molt important als poemes, s’utilitzen paraules
específiques tant al léxic com a la fonètica amb la intenció de que no poden ser rimades.
Alguns exemples son noms propis com Pentesilea, reina de les amazones.

QUÈ ÉS UNA TORNADA?

La tornada (terme occità) és, a la literatura trobadoresca medieval, l'última o una de les
últimes estrofes del poema, lligada per la rima a l'última cobla, i que sol consistir en un
enviament del poema al seu destinatari, encara que de vegades és una mena de
conclusió.

CONCLUSIÓ
Va ser un escriptor del segle XIV-XV, va estar en un bon posicionamnet i com a
consequència va ser nombrat cavaller.

Hui en dia, conservem 18 poemes, en els quals solia parlar de temes amorosos.
Destaquem com a influència dels seus poemes la poesia trobadoresca ,francesa i
italiana.

Al llarg de la seua vida podem destacar obres com “estramps” que va ser considerada
una joia de la lírica

BIBLIOGRAFIA

https://lletra.uoc.edu/especials/folch/jstjordi.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi
https://www.uv.es/uvweb/master-historia-formacion-mundo-occidental/es/blog/ed
ad-media-medievo-1285960141137/GasetaRecerca.html?id=1285961648027
Jus lo front port vostra bella semblança – Estramps (Jordi de Sant Jordi) - Sombras y
Delirios
Jordi de Sant Jordi. Vida, obra, característiques i estil - CATALÀ 1r de Batxillerat Jordi de
Sant - StuDocu
Comentari de text – LITERARURA MEDIEVAL (wordpress.com)
Selecció de Poesia Catalana / Catalan Poetry Selection (uoc.edu)
Lo Canviador de Jordi de Sant Jordi: maldit - CORE Reader
Maria Peña, María Rodrigo i Claudia Martínez.