Alba Puertas Arroyo

2n Batxillerat A
Biologia

GLOSSARI ECOLOGIA

Ecologia →És ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen.

Biocenosi → És el conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc.

Biòtop→ És el conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que
afecten els éssers vius.

Medi→ és el fluid que embolcalla els organismes, i pot ser l'aire (medi aeri) o l'aigua (medi
aquàtic). El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen, s'aguanten o es fixen els
organismes.

Substrat→ superfície sobre la qual es desplacen, aguanten o es fixen els organismes.

Ecosistema→ conjunt de biocenosi i biòtop.

Sòl→ substrat més important en el medi aeri.

Costums hipogeus→ animals subterranis, solen ser allargats (ex: cucs de terra) o tenen potes
excavadores.

Costums epigeus→ s’han de recolzar en sòls tous o pantanosos, tenen dits amb membranes
interdigitals a les extremitats inferiors...

Autoecologia→ estudia una sola espècie, les relacions d’aquesta espècie amb el medi ambient
i les respostes adaptatives que dona.

Sinecologia→ estudia tota la comunitat amb totes les espècies corresponent.

Nèuston→ comunitat que viu associada en la part superficial de l’aigua.

Plàncton→ conjunt de tots els éssers vius que es mouen a la deriva prop de la superfície.

Nècton→ conjunt d’animals nedadors.

Bentos→ conjunt d’organismes que habiten sobre el fons marí.

Horitzons del sòl→ estructura vertical o perfil format per diverses capes que té el sòl.

Sòls immadurs→ sòls on falten un o dos horitzons.

pág. 1
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
BIÒTOP

Factors abiòtics: les variables fisicoquímiques que influeixen en la vida dels organismes.

Límits de tolerància: els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els
organismes.

Amplitud de tolerància: interval entre aquests valors.

Factor limitador: qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància.

Animals homeoterms: suporten el fred perquè s’aïllen mitjançant el pèl, les plomes una capa de
greix sota la pell...

Animals poiquiloterms: tendeixen a allunyar-se al màxim del fred amagant-se sota terra o en
refugis i reduint el metabolisme tant com poden durant l’hivern per resistir fins que arribi
l’època benigna.

Espècie eurioica: tenen amplitud de tolerància gran.

Espècie estenoica: tenen amplitud de tolerància petita.

Hàbits crepusculars: davant la calor responen amb aquests hàbits, per evitar les hores de més
insolació o nocturns.

Euriterm: amplitud de tolerància gran per a la temperatura.

Estenoterm: amplitud de tolerància petita per a la temperatura.

Fototropisme: resposta d’orientació d’un animal o planta sota la influència de la llum.

Heliòfiles o Fotòfiles: les espècies de plantes que prefereixen la màxima insolació possible
tendeixen a ocupar les zones més exposades al sol.

Esciòfiles: plantes que estan adaptades a viure a l’ombra i ocupen les zones menys
assolellades o els estrats inferiors de la vegetació.

Distribució estratificada: distribució de les plantes de la influència de la llum.

Estrat: estratificació dels organismes fotosintètics aquàtics provocats per la llum.

Estrat fòtic: substrat superficial il·luminat fins als 100 o 200 metres de profunditat.
pág. 2
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
Estrat afòtic: substrat per sota dels 200 m de profunditat a les fosques.

Coloració críptica: confon l’animal amb el medi.

Coloració aposemàtica: adverteix de la seva perillositat.

Coloració mimètica: coloració semblant a organismes perillosos.

Bioluminescència: serveix per desorientar els depredadors, atraure les preses, atraure individus
de l’altre sexe...

Fotoperíode: realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit.

Humitat relativa: relació entre la humitat absoluta i la màxima realitat humitat possible en les
mateixes condicions de pressió i temperatura.

Humitat absoluta: quantitat total de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.

Tegument impermeable: exoesquelet de quitina dels artròpodes o queratina dels mamífers.

Pressió atmosfèrica: força per unitat de superfície que exerceix el pes de l’aire.

Pressió hidrostàtica: força per unitat de superfície que exerceix l’aigua.

Salinitat: concentració de sals minerals dissoltes a l’aigua.

Osmosi: quan dues dissolucions amb diferent grau de salinitat estan separades per una
membrana que deixa passar l’aigua però no les sals, és un corrent d’aigua des del medi
hipotònic fins al hipertònic.

Organismes poiquilosmòtics: varien la salinitat del seu medi intern.

Organismes homeosmòtics poc eficaços: regulen la salinitat interna.

Organismes homeosmòtics eficaços: suporten grans canvis de salinitat.

Corrents del medi: moviments que presenten l’aigua i l’aire.

Corrents aeris: aprofitats pels ocells i per alguns insectes, i les plantes. Escurçament de les
ales, mida petita plantes...

Corrents marins: aprofitats per molts peixos, cetacis, tortugues... adherència al substrat i tenir
ventoses.

pág. 3
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
BIOCENOSI

Relacions biòtiques: relacions que s’estableixen entre tots els individus de la biocenosi, tant si
son de la mateixa espècie coms i no.

Relacions intraespecífiques: relacions biòtiques establertes entre els organismes de la mateixa

espècie.

Relacions temporals: relacions que poden ser temporals.

Relacions perennes: relacions que poden durar gairebé tota la vida.

Relacions de cooperació: ajuda mútua en la consecució d’aliments, en la defensa davant dels

depredadors , l’aparellament…

Relació de competència: rivalitat per l’aliment, l’espai, la llum…

Associacions intraespecífiques: relacions de cooperació.

Territorialitat: competència: aïllament dels individus.

Associacions familiars: s’estableix entre els progenitors i la descendència.

Associacions colonials: associació formada pels individus originats per reproducció asexual
d’un progenitor comú.

Associació gregària: constituïdes per conjunts individus que viuen en comú durant un període
de temps més o menys llarg per ajudar-se mútuament en la defensa i la recerca d’aliment.

Associacions estatals: constituïda per un grup d’individus jerarquitzats entre si.

Relacions interespecífiques: relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre

individus d’espècies diferents.

Competència interespecífica: demanda activa per part d'individus de diferents espècies però del
mateix nivell tròfic, d’un recurs comú, que pot ser limitador.

Competència per explotació: competeixen per l’aliment.

Competència per interferència: competeixen pel territori.

Depredació: activitat de captura i mort que exerceixen uns individus.

pág. 4
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
Parasitisme: relació que s’estableix quan individu (paràsit) viu a costa de substàncies
nutritives d’un altre individu (hoste), el qual perjudica sense causar-li la mort a curt
termini.

Paràsit: individu que s’estableix a un altre.

Hoste: individu al qual se li estableix un paràsit.

Paràsits obligats: els que fan una vida paràsita permanent.

Paràsits facultatius: els que, a més de la vida parasita, poden fer una vida lliure.

Explotació: interacció de diverses espècies durant la seva activitat biològica.

Comensalisme: relació que es dona quan un organisme (comensal) es nodreix de l’aliment

sobrant, secrecions, descamacions…d’un altre organisme (hoste) sense causar-li cap
efecte perjudicial ni beneficiós.

Comensal: organisme que es nodreix d’un altre (hoste).

Inquilinisme: associació entre espècie i una altra que li ha donat recer en el seu cos.

Tanatocresi: aprofitament que fa una especie de restes, excrements, esquelets cadàvers d’una
altra espècie per tal de protegir-se o utilitzar-se com si fossin eines.

Foresi: relació que hi ha entre dues espècies quan una és transportada passivament per una
altra.

Simbiosi: associació de dos o més individus de diferent espècie que es beneficien mútuament
en tal grau que es fan dependents l’un de l’altre.

Mutualisme: associació constituïda per dos o més individus de diferents espècies (consorts)
per beneficiar-se mútuament.

Consorts: dos o més individus de diferents espècies que es beneficien mútuament.

Antibiosi: impossibilitat que uns organismes visquin al costat d’uns altres, perquè aquests
secreten una substància (antibiòtic) que els provoca la mort.

pág. 5
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
ESTUDI BIOCENOSI

Transsecte: sistema molt utilitzat quan la biocenosi presenta un gradient.

Freqüència: percentatge de mostres en què s’ha recol·lectat.

Densitat: nombre d'individus d’una espècie que hi ha per unitat de superfície o de volum.

Densitat específica: nombre d’individus per superfície habitable per aquesta espècie (hàbitat).

Abundància: expressa la quantitat total d’individus que hi ha d’una espècie.

Dominància: proporció entre el nombre d’individus recol·lectats d’aquesta espècie i el

nombre total d’individus recol·lectats.

Diversitat: probabilitat que, en prendre una mostra a l’atzar de la comunitat, cada individu
sigui d’una espècie diferent.

LA POBLACIÓ I LA DINÀMICA DE POBLACIONS

Dinàmica de poblacions: estudia la mida i la composició per edats de les poblacions com a
sistemes dinàmics, i els processos biològics i ambientals que els impulsen.

Natalitat: relació entre el nombre de naixements i el col·lectiu inicial.

Mortalitat: relació entre els individus morts i el col·lectiu inicial.

Taxa de natalitat instantània: relació entre el nombre de naixements per unitat de temps i la
població inicial.

Natalitat màxima o teòrica: el que hi hauria en condicions ideals.

Natalitat ecològica o real: la que mesura la natalitat quan els individus estan sotmesos a factors
ambientals limitadors.

Taxa de mortalitat instantània: nombre d’individus morts per unitat de temps amb referència a la
població inicial.

Mortalitat mínima o teòrica: la que es produiria en condicions ideals.

pág. 6
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
Mortalitat ecològica o real: en les condicions ambientals reals , amb tots els factors que ocasionen
morts en la població.

Corba de supervivència: gràfic amb el nombre de supervivents a l’eix vertical i l'edat relativa a
l'horitzontal.

Piràmides d’edat: distribució per edats (de més joves a més grans).

Immigració: relació entre el nombre d’individus procedents d’altres poblacions i el col·lectiu

inicial.

Taxa d’immigració: relació entre el nombre d’individus que ingressen a la població per unitat
de temps i la població inicial.

Emigració: relació entre el nombre d’individus que abandonen la població inicial i aquest
col·lectiu.

Taxa d’emigració: relació entre el nombre d’individus que abandonen la població per unitat de
temps i la població inicial.

Creixement d’una població: relació entre l’augment o la disminució del nombre d'individus i el
col·lectiu inicial.

Taxa de creixement instantània: relació entre el nombre d’individus en què augmenta o la

disminueix la població per unitat de temps i el col·lectiu inicial.

Taxa de creixement màxima o teòrica: valor màxim que pot assolir r i que es donaria perquè, com que
no hi hauria factors limitadors, la natalitat seria màxima i la mortalitat mínima.

Taxa de creixement limitat: la que es produeix quan sí que hi ha factors que limiten els naixements
i d’altres que produeixen morts en la població.

Creixements exponencials: taxa de creixement màxima.

Creixements logístics: taxa de creixement limitat.

Corba en J: corba exponencial (augmenta).

Corba en S: corba logística (limitacions).

pág. 7
 Alba Puertas Arroyo
2n Batxillerat A
Biologia
Estratègies de creixement: poblacions dels ecosistemes estables que duren molt de temps , com
les selves i els esculls coral·lins, tendeixen a adaptar-se a la capacitat del medi.

Estrategs de la K: especies que se solen reproduir periòdicament , que tenen poques cries i de
mida gran, que necessiten molt de temps per arribar a adults, que necessiten la protecció
dels progenitors i que tenen estructures especials per ser molt eficaços en l’aprofitament
de l’aliment disponible.

Estrategs de la r: poblacions d’ecosistemes més inestables que duren molt poc, que tendeixen
a reproduir-se molt ràpidament per aprofitar el poc temps que dura l’ecosistema.

Fluctuacions: presenten períodes en que es disminueix, seguit de períodes en que augmenta,

fins i tot superant la població màxima.

Creixement en J: població inicia després una nova fase de creixement exponencial.

Distribució espacial: pot ser a l’atzar, uniforme o en agregats.

Distribució a l’atzar: es dona en especies sense inclinació natural a formar grups, amb una gran
amplitud de tolerància i en un ambient uniforme.

Distribució uniforme: es produeix en ambients desfavorables i amb competència interespecífica

per algun factor limitador.

Distribució en grups o agregats: la més usual. Les causes poden ser els avantatges que implica el
grup pel que fa a la supervivència.

Dispersió d’una població: sortida d’individus del biòtop que ocupa.

pág. 8