Tema 1

El sòl com a sistema natural

1.1 Importància del sòl per a l’humanitat

Al llarg de l’evolució humana i fins el

Paleolític es van anar adquirint tècniques
que ja van suposar un canvi en la flora i
fauna

 Al Neolític, amb la domesticació

d’animals i el naixement de l’agricultura i la
intensificació de la mineria, s’inicia també la
transformació dels sòls per activitats
humanes... i la seva degradació
Las Médulas (León): mineria d’or en època romana
Terra Preta (Amazones): antrosòls amb restes arqueològiques
1.2 La ciència que estudia el sòl: l’Edafologia
1.3 El sòl com a interfase de compartiments ambientals
1.4 Ús del sòl al món
1.5 La productivitat agrícola està limitada per les
característiques del sòl
1.6 Funcions del sòl
1.7 Degradació de sòls
≈ 30.000 ha de sòls degradats per acció antròpica a Catalunya (MCSC) (categoria sòl
en ús antròpic), sense considerar-hi els sòls degradats per infrastuctures viàries ni les
zones urbanes.
Per què sovint la degradació del sòl passa inadvertida?

• El sòl no és vist com a un recurs no

renovable, degut al desconeixement del
públic general i dels sectors implicats en
la seva degradació

• Els processos de degradació només es

perceben quan són ràpids
• Molts processos de degradació estan
About 50 mm (almost 2 inches) per hectare (2.5 acres)
of soil blew away from cropland in Kansas during the
winter of 1995-96. That's the equivalent of 650 tons of
topsoil per hectare (E.L. Skidmore, USDA)

associats a canvis d’ús que no es

perceben com a degradació (p. ex.
reducció del contingut en m.o.)

• La desproporció entre la valorització de

les funcions econòmiques i les ambientals
en fomenta la seva degradació (p.ex.
urbanització)
La degradació dels sòls i la pobresa de la població són dos processos que es
retroalimenten via la disminució en la productivitat agrícola
1.8 Diversitat de sòls

Sòl = Capa superficial de l’escorça

terrestre, resultant de interacció de la
litosfera amb el clima i els organismes
vius.

Format per constituents minerals,

orgànics i organismes vius.

Dividit en horitzons de gruix i

profunditat variables, resultants de
l’acció transformadora del material
geològic per processos físics, químics
i biològics.
Mapa de Sòls de Catalunya
http://www.icc.cat/mapsols/mapsols.html
1.9 L’origen de la diversitat de sòls: variació en els
factors formadors

4. Organismes vius 3. Topografia

5.Temps 2. Clima

1. Materials parentals
variació en el temps
variació en l’espai
(litologia, clima, topografia, organismes vius)
Montseny
Collserola
 1.10 Pedió i perfil de sòl

Paisatge edàfic

Polipedió: Grup de pedions més o menys similars

continus/adjacents els quals designem amb un
mateix nom de sòl.
 Conjunt de pedions adjacents similars (isopedions)
 Pot contenir inclusions o impureses

Pedió: Volum mínim de material reconeixible i

mostrejable com a un sòl individual (1-20 m3).

Brady & Weil 2010  Unitat bàsica de classificació sòls

 Sòlum (A+B+E) + C
 1-10 m2 superficie, generalment no més de 2
m de gruix

Perfil
calicata
Perfil edàfic: Tall vertical d’un
pedió format per un conjunt
d’horitzons que formen un sòl.
Horitzó : capa horitzontal, O
aproximadament paral·lela a
la superfície, diferent de les A
capes situades per sobre i per
sota per les seves propietats
físiques, químiques o
biològiques.
B

Bs

BC