Tema 4

1. L’augment de la producció agrícola a Europa (XI-XIV)

a. Any 1000 = perills = més comerç i el creixement de les ciutats,
b. La millora del clima a Europa = va afavorir l’expansió de l'agricultura. Innovacions
tècniques.
i. La millora de les eines agrícoles
ii. Mètodes de conreu nous
iii. la generalització de molins de vent i hidràulics
c. Tot això va augmentar la productivitat i el volum d’aliments
2. La rotació trinial
a. Deixava cada any en guaret només un terç de la terra conreable,
b. L’ús de fems d’animals va millorar la fertilització dels camps:
i. L’arada Normanda.
ii. El molí d’aigua i molí de vent.
3. El creixement de la població
a. La millora de l’alimentació va fer créixer la resistència a les malalties de la població
i en va reduir la mortalitat. De 45 M a 75 M al s. XIV
b. I la superfície conreada va augmentar.
c. Va fomentar l’emigració de pagesos a les ciutats. La vida urbana oferia una llibertat
personal més gran i millors condicions de vida.
4. L’augment dels excedents agraris
a. Senyors i pagesos van poder vendre una part de les collites a canvi comprar armes
objectes de luxe, eines, teles…
b. Aquest intercanvi de productes va estimular el comerç i la producció artesana.
Comerciants, artesans i pagesos = burgesos.

1. El desenvolupament dels transports i del comerç

a. Augment de productes agraris i de la capacitat de compra = innovacions de transport i
sistemes de pagament
b. Innovacions en el transport
i. La collera, les ferradures, els vaixells
c. Innovacions comercials
i. Les lletres de canvi, van facilitar la compravenda sense necessitat de portar
efectiu
d. Però la novetat més important va ser el comerç a llarga distància a l’Orient Llunyà i a
l’Àfrica.
2. Rutes més segures i llunyanes
a. Les rutes terrestres:
i. La més segura, es feia amb animals o carros i amb embarcacions si els rius
tenien cabal suficient
ii. Unien ports mediterranis amb el nord
 b. Les rutes marítimes
i. L’oceà atlàntic = el més segur
3. Com va sortir la banca?
a. L'encunyació de monedes va provocar l’aparició dels canviadors, permetien canviar la
moneda d’un lloc per la d’un altre.
b. Els viatges desaconsellava portar monedes = van sorgir les lletres de canvi, documents
que facilitaven els pagaments. Un comerciant lliurava una quantitat de diners a un banquer
i li donava una lletra de canvi que li garantia els seus diners.
c. També oferien crèdits comercials (préstecs)

1. La ciutat medieval: ubicació i urbanisme

a. Se solien ubicar a prop de les vies de comunicació i que pogués abastar les necessitats
més importants dels habitants
b. Estava envoltat de muralles per facilitar-ne la defensa, per al cobrament d’impostos als
habitants de fora de la ciutat i per al control dels productes comercials
c. S’articulava al voltant una plaça central = catedral, ajuntament i llotja. Els barris
agrupaven segons la religió o activitat artesanal.
d. Absència de clavegueres i d’aigua corrents = Poca higiene, puces i rates, malalties.
e. Fora de les muralles = barris nous, ravals
2. El govern de les ciutats
a. Els habitants elegien els regidors. Es reunien a l’ajuntament.
b. El govern de les ciutats va quedar en mans de les famílies riques = Nou grup privilegiat,
patriciat urbà.

1. Les ciutats, centres artesanals i comercials

a. Els artesans s’organitzaven en gremis d’oficis, regulaven el funcionament dels oficis
artesanals.
b. Els gremis s’agrupaven en carrers = rebien el nom de la seva activitat (boters,
flassaders…)
2. La burgesia
a. Grup social nou = burgesia = cobraven per la venda dels seus productes o pels guanys
dels seus negocis.
i. Alta burgesia: Grans comerciants i banquers
ii. Petita burgesia: Artesans i petits comerciants
b. Els habitants eren lliures. Si un serf aconseguia viure un any sense ser detingut pel seu
senyor, era alliberat.
1. L’arribada a Europa de la Pesta Negra.
a. Va arribar a Europa el 1348, procedent d’Àsia. Era una malaltia infecciosa de la qual
desconeixien les causes.
b. Un culpaven als jueus d’haver enverinat les aigües altres deien que era un càstig diví.
c. Malaltia mortal, es transmetia per les picades de puces. Es manifestava amb febre,
problemes respiratoris i circulatoris que acabaven donant un color negrenc al cos = Pesta
negra
d. Els remeis no van aconseguir posar fi a la pandèmia que va tornar a arribar a Europa en
cops successius, encara que amb una intensitat més baixa
2. La propagació de la Pesta negra
a. Va tenir efectes catastròfics, va provocar una crisi.
i. Nombroses guerres = pèrdues humanes i econòmiques
ii. Una gran part de les terres eren poc productives
iii. Es va iniciar la Petita edat de Gel = Gelades abundants, calamarsa i pluges
que van fer malbé les collites = fam.
3. Quines conseqüències es van derivar de la pandèmia?
a. Impacte democràtic
i. Va produir al mort entre el 30 i 40% de la població europea. De 73 a 45 M
d’habitants.
b. Impacte en les mentalitats
i. Va augmentar el seu fanatisme religiós. Van sorgir les danses de la mort.
c. Impacte social
i. Nombroses revoltes antisenyorials. Disminució d’activitat artesanal.
d. Impacte econòmic
i. En reduir-se la població = paralització de l’artesania i el comerç. Reducció de la
producció agrària, la pujada de preu.