LES PAPALLONES

Ofèlia era una noia amb unes faccions peculiars, era poc agraciada de cara.

Atormentada va anar al Manantial de Mirtha, la deessa de la màgia. Anhelava amb

tota la seva ànima ser bella i deixar enrere el seu rostre.
Un cop ja allà, sobre una roca, va contemplar un dels éssers més delicats i esplèndids
que mai havia trepitjat la terra, era Mirtha. Tenia els cabells llargs, ondulats, del
color de la nit i anava amb una prenda daurada, que feia destacar els seus llavis.

Els seus ulls estaven oberts com plats, observant fixament a l’Ofèlia.
Ella, plena d'irritació i furor, es va dirigir cap a l'ésser diví.
Amb les celles arrufades, li va exigir una cara com la seva, bonica, sense dubtar va
començar a protestar entre ploriquejos, descarregant tota la seva ira sobre Mirtha.
La deessa la va castigar, per la seva avarícia, la seva ingratitud i la seva manera de
veure la vida.

De sobte, Ofèlia estava embolicada de miralls, qualsevol costat on mirava hi havia

un espill. Podia contemplar-se a ella mateixa per tot arreu.
Exasperada, es va afanyar al primer vidre on es podia reflectir, amb les dues mans va
colpejar-lo, el va destrossar en segons.
Sense vacil·lar, va agafar un dels trossos de terra i es va treure la vida tallant-se les
venes. En qüestió de no res s'estava dessagnant, va acabar desplomant-se.

De la seva sang van començar a sortir petits insectes amb ales, era la bellesa interior
de l’Ofèlia, les papallones que brotaben de la seva sagnada tenien una bellor
inefable.