COMENTARI DE TEXT

Aquest text prové del llibre titulat “La Breu història de la música sacra” amb gairebé
cinc-centes pàgines, relata la història de la música sacra des que va iniciar fins avui.
Tracta temes com el catolicisme i el luteranisme. L'autor d'aquesta obra es diu Luigi
Garbini, té un gran coneixement en diversos camps, com ara la literatura o la
filosofia i gràcies a això ha pogut accedir a documents vitals, a més és un excel·lent
coneixedor de la música litúrgica i director del Laboratori de Música Contemporània.

Pel que fa al contingut. Com que bé es dedueix del títol, el seu objecte no és
simplement abordar un simple període històric, sinó més aviat un fet musical.
No tan sols trobem la polifonia, un dels èxits més grans si no és que el més gran de
la cultura i no només d'occident.
Va néixer en el període medieval al segle XII i principis del segle XIII. L'escriptura
musical, les notes, les maneres, entre d'altres…; tots ells són inculcats en idees
sacres. En altres paraules, entendre la música occidental sense la música sacra
seria absolutament impossible. i així ho fa l'autor en aquest petit text.

Finalment, després de conèixer una mica més de l'autor i el seu llibre, interpreto que
l'autor, més que una crítica cap a aquesta obra, va voler compartir tots els
coneixements que tenia des que va començar fins a l'actualitat i tots els canvis que
va suposar per a la música, a més de com va influir en aquesta.

DEFINICIONS

Coral: Matèria calcària que constitueix l´esquelet d´aquest animal; les parts més
compactes, després de polides, s'utilitzen per confeccionar joies i objectes d'adorn.

Polifòniques: Conjunt de sons simultanis en què cadascú expressa la seva idea

musical, però formant amb els altres un tot harmònic.

Homorrítmica: caracteritzada per un ritme idèntic o molt semblant en totes les veus
que conformen una textura musical, com en un himne senzill o en un coral.

cantus firmus: l'autor pren una melodia preexistent, bé procedent del cant pla o bé
d'alguna cançó profana, o fins i tot popular, i la situa en una de les veus,
habitualment l'anomenada Tenor.

Tenor:Veu humana masculina més aguda sota la qual hi ha la veu de baríton i la de

baix.

salms: era una poesia destinada a ser cantada.