TEMA 9.

LLENGUATGE

1
 HISTÒRIA DE L’AFASIOLOGIA

• 1861 – E. Auburtin presenta cas clínic a la Societat

Antropològica de París. Aquest relaciona la facultat del
llenguatge amb els lòbuls cerebrals anteriors. Paul Broca mostra
interès.
• Broca estudia dos casos semblants al de Auburtin (hemiplègia
dreta i pèrdua de la parla) i després de l'autòpsia determinen
que hi ha lesió al lòbul frontal esquerra.
• 1864 – Duval i Broca determinen que lesions que provoquen
alteracions del llenguatge en pacients sempre estan localitzades
a l’H.E.
• 1863 – Marc Dax determina que l’hemisferi esquerra ha de tenir
gran importància en la producció del llenguatge (40 casos).
• Gustave Dax defensa postulat del seu pare quan Broca
presenta evidència davant del món mèdic de París.
2
HISTÒRIA DE L’AFASIOLOGIA

• 1873 – Llei Dax determina dominància cerebral del

llenguatge.
• 1874 – Paral·lelament Karl Wernike descriu trastorn del
llenguatge que afecta a la comprensió (pacient que parla
de forma fluïda però no comprèn).
• Queda establert l’existència de dos trastorns fonamentals
del llenguatge.
• Amb Broca i Wernike s’inicia el coneixement científic
actual sobre neurologia del llenguatge i neuropsicologia.
• Finals del s. XIX – proliferen teories: localitzacionistes i
associacionistes.

3
 HISTÒRIA DE L’AFASIOLOGIA

• Localitzacionistes – llenguatge estava elaborat a partir d’una zona cerebral ben

localitzada.
• Associacionistes – llenguatge resultat de sèrie d’interaccions entre diversos centres
cerebrals.
• 1865 – Baillarger planteja dualitat entre el llenguatge voluntari i l’automàtic.
• Més endavant H. Jackson – reafirma existència de funcions localitzades en zona
concreta i d’altres que no necessàriament ho estan.
• A partir d’aquí ens podem plantejar que cada regió cerebral pot tenir un paper
diferent quan participa en funcions diferents i, cap procés funcional aïllat depèn
exclusivament d’una regió cerebral concreta.
• 1885 – Lichteim presenta un diagrama simple del model que plantejava Wernicke.
• S. XX – Normal Geschwind (seguidor de model Wernicke-Lichteim), presenta un nou
model basat en l’existència d’altres àrees que tenen funcions més específiques.
4
 QUÈ ÉS L’AFÀSIA?

• L’afàsia és una alteració del llenguatge expressiu i/o

receptiu causada per una lesió cerebral adquirida.

• Els trastorns observats en l’afàsia van més enllà del

llenguatge oral. També hi pot haver afectació de la
lectura (alèxia), l’escriptura (agrafia) i altres
processos cognitius relacionats amb el càlcul, la
memòria de treball verbal o l’atenció.

5
 ETIOLOGIA DE L’AFÀSIA

• Malaltia vascular cerebral

• Ictus: irrupció sobtada del flux sanguini al cervell
• Isquèmic (85%): apareix com a conseqüència d’una alteració
circulatòria ocasionada, per exemple, per un coàgul sanguini.
5 Subtipus:
• Infart arterotrombòtic
• Infart cardioembòlic
• Infart lacunar
• Infart cerebral de causa estranya
• Infart cerebral d’origen indeterminat
• Hemorràgic (15%): extravasació de sang fora del torrent
sanguini (inunda el teixit cerebral). Depenent de la localització
trobem 4 subtipus:
• Hemorràgia intracerebral (HIC)
• H. Subaracnoïdal (HSA)
• H. Subdural
• H. Epidural
6
 ETIOLOGIA DE L’AFÀSIA

• Tumors
• Intracerebrals: originats dins el propi encèfal o bé metàstasis que
acaba propagant-se a l’encèfal.
• Extracerebrals: actuen per pressió, com un meningioma.

7
 ETIOLOGIA DE L’AFÀSIA

• Traumatismes craneoencefàlics (TCE)

• Poden lesionar múltiples estructures
• Lesió localitzada en zona on ha rebut l’impacte i també en regió contralateral
(cop i contracop).
• Generalment quan hi ha afàsia traumàtica també hi ha altres problemes
cognitius que podem comprometre l’evolució del pacient.
• Ex.: ferides de bala, hematomes extracerebrals per caiguda o cop, accident de
trànsit o laboral...

• Infeccions dels Sistema Nerviós Central (SNC)

• Encefalitis herpètica (més comuna), meningitis o meningoencefalitis, abscés
cerebral (trastorn per pressió i distorsió del flux vascular o destrucció de
substància nerviosa).
• Totes elles poden provocar afàsia però, no afecten més específicament unes
zones que unes altres.
8
 ETIOLOGIA DE L’AFÀSIA

• Altres causes
• L’afàsia també pot aparèixer de forma progressiva com a
conseqüència d’una malaltia neurodegenerativa.
• Esclerosi múltiple, corea de Huntington: afàsia poc freqüent, solen
presentar problemes relacionats amb l’accés al lèxic (anòmia).
• Malaltia d’Alzheimer, malaltia de Pick, malaltia de Creutzfeld-Jakob:
més freqüent.
• Trastorn de llenguatge arriba a ser important.
• Pèrdua total de la parla en fases avançades.
• Altres problemes neurològics i cognitius són dominants en la
simptomatologia i les prioritats en el tractament.
• Hem de tenir en compte que no deixen de ser malalties
neurodegeneratives.

9
REPÀS NEUROANATOMIA
Còrtex visual primari – lòbul occipital – àrea 17 de
Broadmann. Responsable de processar informació visual.

Gir angular – lòbul temporal– àrea 39 de Broadmann.

Processament visual de paraules, comprensió p. escrites.

Àrea de Wernicke – lòbul temporal – àrea 41 i 42 de

Broadmann.

Còrtex auditiu primari – lòbul temporal – àrea 41 i 42 de

Broadmann. Anàlisi i discriminació d’ones sonores.

Còrtex motro primari – lòbul frontal – àrea 4 de Broadmann.

Treballa conjuntament amb àrea premotora per planificar i
executar moviments.

Àrea de Broca – lòbul frontal – àrea 44 de Broadmann.

Fascicle arquejat.
10
REPÀS NEUROANATOMIA.
Model de Wernike-Lichtheim-Geschwind

ESCOLTAR PREGUNTES

Ordre
Còrtex
músculs
auditiu Àrea de Fascicle Àrea de Còrtex motor Còrtex
(bulb raquidi
primari i Wernicke arquejat Broca primari premotor
i parells
secundari
cranials)
REPÀS NEUROANATOMIA.
Model de Wernike-Lichtheim-Geschwind

LECTURA

Ordre
músculs
Còrtex Còrtex
Àrea de Fascicle Àrea de Còrtex (bulb
visual Gir angular motor
Wernicke arquejat Broca premotor raquidi i
primari primari
parells
cranials)
REPÀS NEUROANATOMIA.
Model de Wernike-Lichtheim-Geschwind

EVOCAR

Ordre
músculs
Àrea de Fascicle Àrea de Còrtex motor Còrtex
(bulb raquidi
Wernicke arquejat Broca primari premotor
i parells
cranials)
REPÀS NEUROANATOMIA.
VIA DORSAL I VENTRAL. Frederici i Gierhan, 2013.

VIA DORSAL:

• Connecta còrtex temporal superior amb frontal inferior.

• Participa en integració fonètica articulatòria, permetent la
comunicació entre el processant acústic fonològic (c.
temporal superior) i els codis motors (c. frontal).

VIA VENTRAL:

• Connecta còrtex temporal superior amb c. temporal mitjà i

inferior.
• Permet integrar el processament acústic fonològic (c.
Temporal superior) i les representacions semàntiques (c.
Temporal mitja i inferior).

14
REPÀS NEUROANATOMIA.
VIA DORSAL I VENTRAL. Frederici i Gierhan, 2013.

VIA DORSAL:

• Participació en processos sintàctics complexes.

• Estableix correspondència entre representacions
fonològiques amb representacions motores.
• Reté informació fonològica a curt termini.

VIA VENTRAL:

• Participa en les combinacions sintàctiques bàsiques.

• Vincle entre representació fonològica i representació lèxica
conceptual (significat).
• Selecció lèxica.

15
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

◉ Afàsia de Wernicke (sensorial/receptiva), fluent:

○ Lesió a regió posterior de la circumvolució temporal superior i mitjana.
○ Alteració de la comprensió verbal.
○ Expressió sol ser logorreica.
○ Articulació normal.
○ Repetició alterada.
○ Trets característics: jargó, dèficit de discriminació auditiva, dissintaxi,
parafàsies, anòmia, dèficit de comprensió.

16
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia de Broca (motora), no fluent:

• Lesió al còrtex motor inferior del lòbul frontal i estructures subcorticals
adjacents.
• Alteració de l'expressió del llenguatge.
• Expressió no és fluida.
• Repetició alterada.
• Trets característics: bloqueig, estereotípia, apràxia bucofonatòria,
desintegració fonètica, agramatisme i anòmia.

17
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia de conducció, fluent:

• Lesió del fascicle arquejat. Parietal anterior i inferior profunda.
• Es caracteritza clínicament per les dificultats de repetició.
• Expressió és fluent.
• Comprensió oral poc alterada.
• Repetició alterada.
• Trets característics: discriminació fonètica, articulació poc fluïda,
parafàsies fonètiques i anòmia.

18
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia global, no fluent:

• Lesió en zona frontal, temporal, parietal i estructures subjacents.
• Presenta de forma simultània el trastorn d'expressió d’una afàsia de
Broca i la manca de comprensió d’una afàsia de Wernicke.
• Repetició alterada.
• Trets característics: mutisme, automatismes, estereotípies. Pot
evolucionar. Mal pronòstic, amb poca recuperació del llenguatge.

19
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia transcortical sensorial , fluent:

• Lesió a la zona d’intersecció dels lòbuls temporals, parietal i occipital. Per
darrere o per sobre de àrea de Wernicke.
• Quadre similar a afàsia de Wernicke però en aquest cas la repetició es
troba preservada.
• Trastorn important de comprensió amb expressió verbal fluent.
• Repetició preservada.
• Trets característics: dèficit comprensió, jargó, anòmia i circumloquis.

20
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia transcortical motora, no fluent:

• Lesió al lòbul frontal per davant d’àrea de Broca o, àrea motora
suplementària. Substància blanca periventricular (desconnexió zona de
Broca).
• Alteració de la iniciació verbal (producció verbal reduïda), sense que hi
hagi trastorns de l’articulació i la denominació.
• Repetició preservada.
• Trets característics: mutisme, ecolàlia, perseveracions i anòmia.
Recuperació sol ser bona.

21
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia transcortical mitxa, no fluent:

• Suma de lesions d’afàsies transcorticals sensorials i motores.
• Alteració de la comprensió i de l’expressió.
• Repetició preservada. Es distingeix d’una afàsia global perquè preserva
repetició.
• Trets característics: ecolàlia, mutisme, automatismes i estereotípies. Mal
pronòstic, amb poca recuperació del llenguatge.

22
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA

• Afàsia anòmica, fluent:

• Lesió a porció inferior del lòbul temporal. Parietal inferior. Forma residual
de totes les afàsies.
• Bona estructura gramatical. Dèficit en evocació de paraules.
Circumloquis en algunes ocasiones.
• Repetició preservada.
• Anòmia pura, fonològica, semàntica o mixta.

23
 TIPUS D’AFÀSIA I SIMPTOMATOLOGIA
• Afàsia subcortical:
• Lesió associada a estructures subcorticals com els ganglis basals, el
tàlem o les vies de substància blanca properes a aquestes estructures.
• Lesió ganglis (putamen i nucli caudat) – disàrtria, descens de la
fluïdesa expressiva, hipotonia i parafàsies.
• Tàlem esquerra – llenguatge espontani fluent amb neologismes i
parafàsies. Volum de veu baix, falta d'espontaneïtat i anòmia.
Repetició, comprensió lectora i auditiva preservades.

RECORDATORI:

Ganglis basals: planificació, integració i

control del moviment voluntari.

Tàlem: integració de les dades sensorials.

24
 TIPUS REGIÓ COMPRENSIÓ PARLA REPETICIÓ DENOMINACIÓ

Wernicke Regió posterior de NO FLUENT. SENSE SENTIT SI NO

la c. temporal sup. i
mitjana
Broca C. motor inferior del SI NO FLUENT. SI NO
lòbul frontal
Conducció Fascicle arquejat SI FLUENT SI NO

Global NO POCA SI ---

Transcortiacal sensorial Intersecció L. NO FLUENT NO NO
temporals, parietal i
occipital
Transcortical motora L. frontal per davant SI NO FLUENT NO NO
de Broca
Transcortical mixta Combinació trans. NO NO FLUENT NO NO
sens. i motora.
Anòmica Porció inferior del SI FLUENT NO NO
lòbul temporal.
Parietal inferior
Subcortical Ganglis basals i SI SOL SER FLUENT NO NO
tàlem 25
 SEMIOLOGIA DE L’AFÀSIA
Tret semiològic Definició

Agrafia Pèrdua o deteriorament de la capacitat per formular llenguatge escrit.

Alexia Trastorn o incapacitat per comprendre el significat del material escrit.
Anòmia Dificultat o incapacitat per evocar els elements lingüístics corresponents al nom dels objectes.
Articulació Capacitat per emetre els fonemes del llenguatge que depenen dels mecanismes sensitivomotors involucrats en l’acte
motor de la producció de la parla.
Automatisme Elements del llenguatge automàtic o expressions emocionals d’ús comú, que en cas de lesió greu poden esdevenir d’ús
recurrent.
Circumloquis Ús de moltes paraules per expressar alguna cosa.
Comprensió verbal Dificultat o impossibilitat per descodificar de forma adequada els missatges rebuts a través del llenguatge oral.
Ecolàlia Fenomen d'interacció verbal en que el pacient amb lesió cerebral repeteix de forma automàtica les frases o últimes
paraules que li acaben de dir.
Estereotípia Producció verbal en forma de conjunt de fonemes, elements sil·làbics, paraules o conjunt de paraules que el pacient
emet repetidament quan intenta articular llenguatge.
Jargó Expressió verbal convertida en inintel·ligible degut a un excessiva acumulació i una sobreproducció de parafàsies.
Parafàsia Substitució d’una paraula adequada per una altre o bé, substitució d’un so per un altre que no pertany a la síl·laba o
26
paraula.
TRAUMATISMES CRENEOENCEFÀLICS (TCE)
MALALTIES NEURODEGENERATIVES I DEMÈNCIES

27
 APRÀXIA, DISÀRTRIA, DISFÀGIA I VEU

• APRÀXIA: pèrdua del programa motor adquirit degut a un

problema neurològic. Apràxia bucofacial, de la parla i fonatòria.

• DISÀRTRIA: alteració de la parla d'origen neurològic, que implica

una dificultat per controlar els músculs i els moviments implicats
en la parla.

• DISFÀGIA: dificultat per portar el bol alimentari (líquid, sòlid) des

de la boca fins a l’estómac. Causa estructural o funcional.

• TRASTORNS DE LA VEU: si observem pèrdua del timbre, de

ressonància, després d’un TCE o ictus, cal derivar.
28
 BIBLIOGRAFIA I FONTS
Estibaliz Terradillos; Ramón López-Higes (2016). Guía de intervención logopédica en las afasias. Ed. Sintesis.

Jordi Peña-Casanova (2013). Manual de Logopedia. 4ª edición. Ed. Elsevier Masson.

J.M Vendrell (2001). Las afasias: semiología y tipos clínicos. Recuperat:

http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/rehabilitacion-logo/afasia_semiologia_y_tipos_clinicos.pdf

Francisco Román Lapuente; María del Pino Sánchez López; María José Rabadán Pardo. Lenguaje, afasias y
trastornos relacionados. Neuropsicologia.

Ester Desfilis (2016). Neuropsicologia del lenguaje: afasias, alexias, agrafias y acalculias.

Carme Junqué; Jasé Barroso (coord.) (2009). Manual de neuropsicologia. Ed. Sintesis.

Bryan Kolb and Ian Q. Whishaw (2003). Fundamentals of Beuropsychology. Fifth Edition. Ed. H.W. Freeman.
29
 BIBLIOGRAFIA I FONTS
FONTS IMATGES:

Ictus isquèmic vs. Hemorràgic: https://www.elsevier.com/es-es/connect/medicina/diferencias-entre-derrame-e-

infarto-cerebral

Neuroanatomia i models: https://slideplayer.es/slide/28580/

Localització tipus d’afàsies: https://www.ptmedical.pt/afasia-sabe-o-que-e/

30