PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

A finals del segle XIX i principis del segle XX moltes disciplines s’interessen per la infància: les més
importants son la pedagogia i la psicologia.
Cada època i cada cultura te la seva visió de la infància.
Les aportacions de la pedagogia, la psicologia, l’historia, la sociologia i la medicina també influeixen.
Des de el segle XV fins el segle XVII, els infants són diferents dels adults, són dèbils indefensos, han
d’acatar les normes dels adults, l’educació es cosa de la família, el estat s’encarrega dels desemparats.
Al segle XX, es convertiran en subjectes de drets, tenen un paper actiu en la societat.
Son essers socials, actius i creatius, amb potencials cognitiu i afectiu, que amb l’ajuda dels altres poden
aprendre per ells mateixos.

APORTACIONS DE LA PEDAGOGIA.
- PEDAGOGIA. Ciència que s’ocupa de l’educació i l’ensenyament. Procedeix del terme greg
paidagogós en que “paîs, paidós” significa infant i agogé “agoge”, conducció o fet de portar.
- DIDÀCTICA. Branca de la pedagogia centrada en les tècniques i el mètode afavoridor de
l’aprenentatge.
Finals Segle XIX començaments segle XX eclosiona un moviment anomenat Escola Nova.

D’ESCOLA TRADICIONAL A L’ESCOLA NOVA.

J. Comenius, esta en contra de l’educació estricta, quant va començar l’Escola Tradicional “plantejava
l’escolarització de tots els infants, independentment de la seua condició per educar-los en els valors de la
comunitat i utilitzant la llengua materna”.
- El mestre com a centre de l’ensenyament. Encarregat de organitzar els coneixements i transmetre als
alumnes que tenien que aprendre’ls de memòria, educació vertical.
- Organització de l’activitat escolar totalment organitzada i programada. Tots els alumnes
havien d’aprendre el mateix i de la mateixa manera, i l’adquisició de continguts era l’única finalitat.

MOVIMENT DE L’ESCOLA NOVA

Escola nova també anomenada Escola Activa, es un moviment pedagògic amb la finalitat d’abordar una
renovació dels principis pedagògics que sostenia l’escola tradicional. S’aprenia amb observació i amb
naturaleza.
Principis de l’escola nova.
Infant com a subjecte actiu de l’aprenentatge. S’han de dirigir al desenvolupament de les seues
potencials físiques, intel·lectuals i creatives.
Modificació en el paper del mestre. Ajuda, observa, anima i promou el aprenentatge.
L’escola ha de tenir contacte amb la societat.
El sistema haurà de ser flexible i haurà d’adaptar-se a l’especificitat de cada nen o nena.
- Individualitzat. Dependrá de les capacitats de cadascú.
- Socialitzat. Cada infant haurà d’educar-se per a la societat i desenvolupar hàbits positius de
convivència.
Els mètodes educatius han de ser actius: demostrar, experimentar, observar, manipular, etc.

JEAN JACQUES ROUSSEAU

J.J. Rousseau, respecta el desenvolupament individual, és a dir, no dirigir als infants i aprendre del seu
propi descobriment. Per a Rousseau l’educació s’ha d’iniciar en el primer any de vida. Molts dels
conceptes apareixen en el seu pensament: ensenyament actiu, ensenyament intuïtiu, escola laica,
educació integral, educació en ambient de llibertat, etc.

HEINRICH PESTALOTZZI
J.H. Pestalotzzi, valora la importància del aprenentatge i el descobriment, es va plantejar la necessitat de
la experimentació. Destaca l’afectivitat, el paper de la família i el paper socialitzador de l’escola. Elements
com el joc i el llenguatge son claus. També té un component important d’integració, una educació
igualitària que integrí els menys desafavorits.
FRIEDRICH FRÖBEL
F. Fröbel, estimula la seua creativitat, la seua participació social i la seua motricitat a través de la
experimentació. Es va convertir en el ‘pare’ de la primer llar d’infants, Kindergarten, on va desenvolupar la
teoria sobre el puerocentrisme. Va donar importància a la seva capacitat per transmetre educació als
mestres, del joc. Basant-se en que l’aprenentatge forma part del desenvolupament.
“El joc és la més alta forma del desenvolupament humà en la infantesa, perquè és en si mateix la més
lliure expressió del que habita a l’ànima de l’infant.”

ROSA I CAROLINA AGAZZI

El mètode Agazzi es basa en l’espontaneïtat i l’experiència i la vida en comunitat. Van desenvolupar un
nou model educatiu basant-se en la llar familiar on el treball d’hàbits era molt important.
Els estris casolans o fets de material de rebuig eren el mitjà per aconseguir la motivació, de manera
espontània, del llenguatge, la motricitat i la cooperació infantil, també van posar especial èmfasi a les arts
musicals i plàstiques, i fomentar l’experiència i la investigació (expressió nens i nenes). Observació
sistemàtica i individualitzada per reafirmar l’aprenentatge de cada infant.

MARIA MONTESSORI
Els principis del mètode Montessori són:
- La capacitat d’absorbir els coneixements de forma natural (parlar, llegir, escriure).
- Els períodes sensitius, es donen en tots els infants, un aprenentatge oportú per a un moment
oportú.
- Els nens i les nenes aprenen segons el que els envolta, hem de fer que els ambients adaptats
estiguen organitzats per estimular el coneixement i afavorir la seua llibertat i independència.
- Els materials son creats per ella mateix, acompanyats d’exercicis amb la intenció que els infants
aprenguen de les seues experiències i dels seus errors.
- Les educadores i els educadors utilitzen l’observació per a obtenir informació de les seues
necessitats, interessos i la seua relació amb l’entorn. Son una guia per despertar en els infants la
imaginació i l’interès.
Estableix 4 àrees d’intervenció:
- Vida pràctica; independència, ordre, disciplina, relació social, etc.
- Educació sensorial; treballar els sentits, per conèixer el mon i aprendre.
- Habilitats comunicatives; llenguatge oral, escriptura i lectura.
- Habilitats matemàtiques.

OVIDE DECROLY
O. Decroly, la llibertat i la responsabilitat van ser la definició de l’organització de l’escola, segons les seues
idees l’ensenyament ha de ser individualitzat. El concepte de globalització es la percepció que té un infant
del món real, el qual no li se presenta fragmentat, sinó com un tot.
A partir d’aquests principis naixen el centres d’interès, en els quals es treballen les necessitats del infants
a través del joc.
El tractament del continguts globalitzats i els centres d’interès continuen vigents a les nostres escoles.

CÉLESTIN FREINET
Célestin Freinet, va aportar nous elements renovadors. L’infant com a subjecte actiu del seu aprenentatge.
El mètode natural ofereix a l’infant un ambient favorable al descobriment, l’exploració lliure i
l’experimentació, altra de les seues innovacions era el contacte a la natura, els horts, passeigs, visites,
tallers artesanals, etc.
La desintel·lectualització de l’aprenentatge, els coneixements s’adquireixen a través l’acció, l’experiència i
el tempteig experimental.
Els tallers i els projectes son metodologies fonamentals i es necessita de la coordinació, la comunicació i
la cooperació.
ESCOLA NOVA HUI...
Els autors segueixen presents hui en dia.
Montessori, està present en el sistema educatiu espanyol, se li critica el se li critica el considerar per
separat les àrees d’intervenció. Però se li reconeix el mèrit de crear un entorn d’aprenentatge adaptat als
infants.
Germanes Agazzi, mantenim les marques o contrasenyes d’aula, la importància de l’assemblea i la
comunicació dels infants i la reutilització d’objectes del entorn com a recursos didàctics.
Decroly està present, fins i tot, en la legislació de l’educació infantil, als continguts, al us de les
unitats didàctiques, amb l’aplicació de mètodes globals d’aprenentatge.
De tots ells segueix el reconeixement de l’observació i l’experimentació com a recursos per al
aprenentatge de les nenes i els nens a través del contacte directe amb els objectes i amb el entorn que els
rodeja.

LA II REPÚBLICA -1931- “INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA” (ESCOLA NOVA, ESPAÑA)

Francisco Giner de los Ríos, s’inspirava en Rousseau, van hi haure transformacions del sistema educatiu
espanyol en un sistema públic, mixt, laic i solidari.
La Institución es va fundar sobre la base del krausisme, on el contacte directe amb la natura o qualsevol
objecte era la clau de l’aprenentatge.
Tal com diu Giner de los Ríos, “Exigeix del deixeble que pensí i reflexioní per si mateix en la mesura de les
seues forces; que investiguí, que argüeix-hi, que qüestioní, que intentí, que dubtí, que despleguí les ales
de l’esperit, al capdavall, i es rendeixo a la consciència de la seua personalitat racional”.

“PEDAGOGIA LLIBERTARIA” FRANCESC FERRER I GUÀRDIA – A. S. NEILL

Teories conegudes com autogestionàries o llibertàries basades en aconseguir un mètode
d’aprenentatge mitjançant el qual la persona pugui desenvolupar les seues aptituds lliurement, sense cap
autoritat imposada, per aconseguir el ple desenvolupament.
Principis que reunia:
- L’educació ha de tenir una base científica i racional.
- L’educació ha d’estar adaptada als infants.
- L’escola ha de facilitar els recursos per a que els infants es desenvolupen.
- L’educació ha de ser autònoma, sense regles, premis i càstigs.
- L’educació ha de ser integral (intel·lectual, educació moral, cultura de la solidaritat, etc.).

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (DESPRÉS DE L’ESCOLA NOVA)

L’escola sembla massa progressista a alguns països.
Es consoliden els sistemes educatius.
Per el contrari:
Amb la inspiració de l’escola nova naixen nous corrents pedagògics.
Reconstrucció d’escoles i centres educatius.

REGIÓ EMILIA – LORIS MALAGUZZI

Regió Emilia (ciutat del nord d’Itàlia).
Loris Malaguzzi, tots els nens i les nenes tenen la preparació, el potencial, la curiositat i l’interès per
relacionar-se socialment i construir el seu aprenentatge, haurem de tenir en compte el ritme
d’aprenentatge les necessitats individuals, els seus drets i facilitar-los els coneixements, habilitats i valors
culturals. La metodologia d’aquest aprenentatge parteix d’una exploració i es concreta en el projecte
d’investigació.
El paper dels educadors consisteix a observar, preguntar i escoltar els infants per promoure ocasions per
al descobriment i l’aprenentatge i provocar experiències.
Considera als infants en relació amb els altres, amb la família i la comunitat, per tant la intervenció
educativa es global.
“En aquests jardins hi ha infants i adults que practiquen el plaer de jugar, de treballar, de parlar, de pensar
i inventar junts i amb amistat”.
L’EXPERIÈNCIA DE LÓCKZY. E. PIKLER
Emmi Pikler, confia en la capacitat autònoma de desenvolupament dels infants i tenir una relació
afectiva privilegiada en cada un d’ells i elles. Parteix de la idea que si l’infant actua per pròpia iniciativa o
interès, adquireix més sòlidament les seues conquestes i aprenentatges que si se’ls intenta inculcar des de
l’exterior.
Una relació afectiva no implica abandonar sinó que es necessària una relació afectiva solida, que el
proporcioní seguretat i confiança. Es transmet a través del llenguatge verbal, mirades significatives o per la
presència comprensiva, la persona adulta estimula les activitats de manera indirecta creant condicions
idònies per a que es desenvolupen.

MODELS PEDAGÒGICS AL S. XXI

En algunes escoles infantils s’està treballant amb temes d’àmbit social i cultura com; la cooperació, la
igualtat, la competitivitat, etc.
Cal analitzar i utilitzar els principis de Decroly. Un dels fonaments era la llibertat de l’infant educat
en democràcia.
Es poden educar en les edats més primerenques com: la participació en els jocs, compartir
materials, compliment d’unes normes, neteja i ordre de la classe, la cura de plantes i animals, etc.
Altres plantejaments generals dels projectes del centre és l’educació per la salut i la
sostenibilitat de l’entorn, adopta les pràctiques i hàbit respectuosos amb el medi ambient.
La investigació-experimentació i la creativitat (respecte per la cultura), es treballen en l’educació
infantil actual, l’experimentació, tant en si mateixa com amb els elements que criden l’atenció del
seu entorn, la creativitat com a desenvolupament de la llibertat individual, plaer i interès per la
cultura.