LITERATURA

Característiques de l’expressionisme
En el s. XIX en l'art es canalitzava l’ideologia burgesa i del poder, només es reflectia el món
de la gent rica i no mostraven cap tipos de conflictivitat. Tot això començen a cambiar-lo el
moviment realista, on cada pintor tenia les seves característiques, però es podia observar
que tots intentaven expressar la realitat i s’entenia el que es veia.

Va arribar el precedit de a realitat per part dels joves i els artistes avantguardistes, que deien
que la realitat burgesa no els servia ja que no ceien en aquestes estructures i van canviar
totalment la forma d'expressar la seva realitat. Van distorsionar la realitat (difuminats,
excesos d’acurela, etc).

L’expressionisme va ser la 1a avantguarda i la que va afectar a Kafka, època en la joventut es

va tornar pacifista davant la 1a Guerra Mundial i que estaven sotmesos a una gran pressió
per la seva educació i la seva família, cosa que limitava la seva intimitat i va causar
nombroses rebelions, exigint un canvi.
nois→ moviment pacifista
noies→ moviment sufragista
Tots ells reclamaven ser escoltats i representats en les mostres artístiques.

Narrativa
Deixa de ser realista desde el punt de vista burgés. Trenquen amb l’encadenament
argumental (desordre i maca de principis i finals), la successió cronològica, la lògica
discursiva, la successió espai-temps i la relació causa-efecte.

Es prefereix la simultaneïtat (realitats diferents en un mateix moment), l’anàlisi psicològic i

existencial de personatges que es plantegen la seva identitat, de conductes psicòtiques,
violentes, irreflexives, incoherents, que es plasmaven en un llenguatge dinàmic, concís,
el·líptic, sintàcticament deformat.

- Strindberg → marginació de la dona en el matrimoni, amor entre classes socials diferents,

etc
- Maupassant → parla de la bogeria i escriu contes de prostitutes, de por, etc
(autors de diari d’un boig)
- Edgar Allan Poe → contes de por i alcohol
- Tomás de Quinley → drogues

Tots aquests autors volen reflectir diferents percepcions de la realitat, que a vegades podien
ser alterades per efecte de substàncies tòxiques.

Teatre
El teatre expressionista posava èmfasi en la llibertat individual, l’expressió subjectiva,
l’irracionalisme i la temàtica prohibida. La seva posta en escena era introspectiva,
d’investigació psicològica de la realitat. Utilitzaven un llenguatge concís, poc adornt, exaltat i
dinàmic, amb tendència al monòleg, que permetia mostrar l’interior del personatge. Cobra
importancia la gesticulació, els silencis, els balbucejos i exclamacions, que tenien una funció
simbòlica, al igual que l'escenografia, que atorgava especial relevancia a la llum i el color
- Georg Trakl → va anar a la guerra i es va suicidar al no poder superar el que havia vist
- Gottfried Benn → metge
- Rainer Maria Rilke

Poesia
La major part d’ells se sol inscriure dins els paràmetres de l’Expressionisme germànic: una
poètica renovadora respecte a la poesia tradicional, assumint una estètica d’allò lleig,
pervers, deforme, grotesc, apocalíptic, desolat, com a nova forma d’expressió del
llenguatge.

Temes:
- vida a la gran ciutat
- la soledat
- incomunicació
- la bogeria
- l’alienació
- l’angúnia
-el buit existencial
- la malaltia i la mort, el sexe
- la premonició de la guerra

Poetes:
- Georg Trakl → es va suïcidar per un consum excessiu de cocaina.

Resum entrevista IONESCO

Va ser un dramaturg nascut a romania de nacionalitat francesa llicenciat en lletres per
l’universitat de Bucarest. Va ser professor i finalment es va dedicar al teatre. La seva
producció dramàtica es va imposar ràpidament i el va convertir en un dels autors més
representats mundialment. La seva obra es caracteritza per un hàbil llocescènic en conexió
amb un diàog descolluntat que expressa la situació absurda de l’home contemporani.

Diu que els moviments vanguardistes són l'expressió autèntica dels moviments literaris, ja
que un cop que un moviment s’ha instaurat deixa de ser vanguardista i ens parla d’una crisi
artística permanent, que permet que tot no estigui mort. Els autors del s. XX són igual
d’importants que els clàssics i són els creadors d’un nou estil artístic.

Aquest home considerava que era bo que existís una gran quantitat de moviments
vanguardistes i també que tinguessin una vida efímera i diu que la primera vanguardia
coneguda va ser al s, XVIII i va ocasionar una polèmica. La querella entre antics i moderns,
que ha existit sempre constituint una tradició estètica que ha donat lloc a formes poètiques i
gèneres literaris que avui són coneguts com clàssics.També comenta que a vegades les
èpoques de crisi històrica presenten una riquesa cultural extraordinaria. Quan es parlava de
crisi artística es parlava de ausencia d’artistes, de cultura i d’esperit creador.

Considerava que el rol social de la literatura era humanitzar i cada estil tracta trobar la
realitat, la qual es troba en la imaginació. Tot el que l’home imagina és veritable i possible, ja
que la veritable realitat és imaginaria. L'escriptor treballa per mostrar els seus sentiments en
la seva obra.
Ell parlava del concepte poble insistint en la diferència entre la burgesía i el proletariat, però
també parlava de problemes que eren comuns en tots els homes, com la mort o l’existència.
Deia que l'essència del problema era el que predurava en el temps i el que canviava era la
seva manifestació externa. Allò que empobreix a la literatura és allò que també empobreix a
l’home.

Considera que la literatura actual es troba en diverses cruïlles però a la vegada diu que
s’està aixecant una onada d’escriptors molt interessant. Segons ell la literatura no morira
mai.

Resum metamorfosi
La metamorfosi comença amb Gregorio Samsa, que desperta convertit en un monstruós
insecte. De poc va descobrint els trets particulars de la seva nova forma: les seves
innombrables potes, les seves noves i fortes mandíbules i la closca que substitueix la seva
esquena. Més enllà de la gravetat de la seva situació, el que més preocupa Gregori és el fet
de no poder assistir a la feina. Ell és viatjant de comerç i amb el seu sou manté tota la
família. Al principi, Gregori roman a la seva habitació, impressionat per la seva
transformació. La seva família li adverteix que arribarà tard, que ha de sortir, però ell té
problemes fins i tot per aixecar-se del llit. El seu cap directe, el principal, decideix anar a
buscar Gregorio a casa seva per demanar-li explicacions respecte del seu retard inusual.
Davant la impaciència, tant del principal com dels seus pares, Gregor s'aixeca amb molta
dificultat i va fins a la porta. Quan aconsegueix obrir-la, el senyor principal deixa escapar un
crit d'esglai, la mare de Gregorio trenca en plor i el pare, després d'amenaçar-lo amb el puny
tancat, també es posa a plorar.

Al principi la família no sap com fer-lo front a la situació de la metamorfosi de Gregori. El

seu pare està enutjat i ho menysprea. La seva germana, Grete, que sent molt afecte per
Gregorio, se n'apiada i és la que s'encarrega d'alimentar-lo i cuidar-lo. Però després
d'atendre'l i netejar la seva habitació durant un temps, la Grete comença a sentir repugnància
per l'estat del seu germà i també comença a menysprear-lo. Un dia que Grete i la mare estan
netejant la cambra, Gregorio s'escapa. El seu pare s'enfada molt i l'obliga a ficar-se una altra
vegada a la cambra tirant-li pomes. Una d'aquestes pomes fa mal a Gregori i el deixa gairebé
impossibilitat de moure's.

En aquest punt de la història, tota la família es desentén de Gregori. El fet que ell fos l'únic
sustentació de la família i que ara no pugui treballar per haver-se convertit en un monstruós
insecte fa que la família Samsa comenci a tenir problemes econòmics. Per això, han de
començar a treballar i decideixen llogar una de les habitacions de la casa que està lliure.
Fins i tot fan fora la serventa i contracten una assistenta, que va menys hores. Una nit, Grete
està tocant el violí per als nous llogaters i Gregorio, que estima la música que toca la seva
germana, apareix a la sala. Arran de la presència repugnant de Gregori, els llogaters
decideixen marxar de la casa, sense pagar per la seva estada. Després d'aquest fet, la
família entén que la situació a què els ha confinat Gregori és insostenible. Prenen la decisió
de desfer-se'n. Gregori els escolta dir això, torna a la seva habitació i se sumi en un profund
estat de malenconia. L'endemà, l'assistenta el troba mort. Al final, la resta de la família, ja
sense la nosa que representava Gregorio, recupera l'harmonia.
 Carta al Pare
El pare no li donava afecte, sinó coses materials i quan el castigava en lloc d’aconsellar-lo li
posava càstigs físics Retret respecte com el pare tracta al fill i sempre rebia reprovació en
comptes de recolzament. Havia d’aprendre per imitació, però no ho podia fer ja que es
trobava totalment desorientat i insegur. Kafka consideraba injust haver d’acatar ordres que
més tard el seu propi pare no complia. L’autor va veure el matrimoni com una forma de
guanyar independència i llibertat, però no va ser així, ni casant-se i tenint fills el seu pare va
deixar de jutjar-lo i pressionar-lo. Va viure amb aquesta pressió en tots els aspectes de la
seva vida i durant pràcticament tota la seva vida, sentint-se totalment insuficient.