1.

Les magnituds
La magnitud és tot allò que es pot mesurar i expressar-lo en un número i
una unitat, per exemple, la altura,la densitat, el temps, etc.
Mesurar una magnitud física es comprovar-la amb una unitat per a vore
quantes vegades conté la unitat. La comparació s’expressa amb un
número seguit per una unitat.

1.1. Magnituds fonamentals i derivades

Expressen propietats de la matèria que són independents

Fonamentals i no deriven de ninguna altra. (La longitud, la massa, el
temps, la temperatura, etc).
S’obtenen a partir de les magnituds fonamentals i les
Derivades relacions entre elles. Estan expressades amb fórmules
matemàtiques. (V = I / t).

1.2. Magnituds escalars i vectorials

Són les que s’expressen només amb una quantitat, es a

Escalars dir, indicant un número i la seua unitat. (Massa, longitud,
temperatura, etc)
Són les que expressen un número i una unitat i també
Vectorials
expressen la seua direcció i sentit.
Les magnituds vectorials s’expressen amb un vector.

1.3. Elements d’un vector

Valor numèric de la magnitud. Està representat per la longitud

Mòdul del segment del vector, expressat en les unitats seleccionades.
Sentit Mostra per on dels dos sentits possibles es dirigeix un vector.
Direcció És la recta en la que s’integra el vector.
2. Mesures i les seues unitats
2.1. Les unitats al llarg de la història

Abans les unitats s’utilitzaven per a mesurar, eren molt diferents a les
actuals. Per exemple, abans la longitud dels objectes s’expressava
comparant-los amb parts del cos.
El temps es mesurava amb la alternança del dia i la nit (les fases lunars,
els rellotges d’aigua, de sol, d’arena, etc). També es podia expressar la
distància entre dos punts amb mesures del temps.

En la Edat Mitjana, les ciutats tenien unitats o patrons de mesures diferents

a les altres ciutats. Per a ajudar als comerciants i compradors l’entrada de
cada ciutat s’exposaven mostres de longitud, pes o capacitat.
En la Il·lustració, es va iniciar el procés d’unificació de mesures universals
i racionals. El primer sistema, adoptat a finals del segle XVIII era el
sistema mètric, que va unificar la massa, longitud, superfície i volum.
3. Errors en la mesura
Quan s’efectua una mesura es inevitable comentar algun tipus d’error.
Els errors poden ser sistemàtics o aleatoris.

3.1. Errors sistemàtics

Són quan es pot conéixer la causa que els origina i es mantenen constants
en el procés de mesura. Es poden evitar amb precaucions necessàries i
amb precaució en el laboratori.

Són per errors en els aparells de mesura, per exemple,

Instrumentals si no estan ben calibrats.
Són per errors que comet l’operador, com realitzar
Personals medicacions molt ràpid i no deixar que l’instrument
s’establisca.
Són perquè s’adopta un mètode inadequat o que un
De mètode mètode adequat es faci mal.

3.2. Errors aleatoris

Els errors aleatoris es causen a l’atzar i no es pot saber el perquè del seu
origen. Es poden evitar efectuant varies mesures i descobrir on està el error.
6. Les escales de temperatura
En la pràctica, l’ús d’aquesta escala de temperatura està molt limitada a
alguns experiments científics.

Escales de temperatura
El 0 ºC correspon amb el grau de congelació de l’aigua i
Celsius (C) el 100 ºC correspon amb el punt d’ebullició de l’aigua.
Entre els dos hi ha una escala centígrada
El 0 ºK correspon al zero absolut, es a dir, la temperatura
Kelvin (K) més baixa, el 273 ºK es la temperatura de congelació de
l’aigua i 373 ºK la de ebullició.
El 32 ºF correspon a la temperatura de congelació de
Fahrenheit (F)
l’aigua i 212 ºF correspon a la temperatura d’ebullició.