LITERATURA I:

-NO examen, únicament treballs

|-------------------------------------------0-------------------------------------------------xxi|

CIVILITZACIONS ANTIGUES AMB ESCRIPTURA FINS A L’ACTUALITAT:

LITERATURA SUMÈRIA:

En primer lloc, la literatura més antiga, és la sumèria, va ser la primera civilització occidental amb
una organització d’estat i que localitzava Mesopotamia. (40aC-2aC). Segle XIII – XII va ser on
vam trobar els testimonis més antics. Van idear el primer sistema d'escriptura, començant amb
logogrames cuneïformes, que evolucionaren a un sistema d'escriptura sil·làbic. (escriptura basada
en inscripcions en forma de cunya, fetes amb un punxó sobre tauletes de fang, que posteriorment es
feien duren en un forn per a que les marques dosin permanents i pugessin almacernase fàcilment).
L'idioma sumeri es mantingué en ús oficial i literari en els imperis accadi i babiloni, fins i tot
després que la llengua parlada desaparegués de la població; l'alfabetització estava estesa, i els texts
sumeris que copiaven els estudiants exerciren després una influència en la literatura babilònica.

OBRES MÉS IMPORTANTS:

1. El Poema de la Creació: recull mites sobre els deus d’aquesta civilització i explica cóm es va
crear el món.
2. Poema de Guilgameix: és un poema épic sumeri que descriu les aventures del rei mític
Guilgameix d’Uruk. Es a dir una narració acadia (antic regne de Mesopotamia) en vers sobre les
peripècies del rei Guilgameix. Es basa en cinc poemes independents sumeris, que constitueixen
l'obra èpica més antiga coneguda. «Guilgameix, es va fer amic d’un altre guerrer fins que Ixtar es
vol casar amb ell (immortalitat), però G no en vol, Ixtar s’enfada i fa morir al seu amic, G s’en va a
buscar-lo a l’infern. Troba allà a Aquil a qui li oregunta com es la vida de l’infern (paralelisme amb
Ulises). Guilgameix fa un viatge per a buscar la inmortalitat, així que es troba a l’únic mortal qe els
deus van dotar-li d’inmortalitat, ell li pregunta com s’hoo ha fet per aconseeguir-la, ell li diu que
NO pot aconseguir-la però si un lloc on trobar l’eina per no patir»

LITERATURA EGIPCIA:

Seguim amb la següent literatura segons l’antiguitat i ens trobem a la literatura Egipcia (24aC-
3aC). La literatura egípcia és una de les primeres manifestacions escrites del pensament humà. Va
ser elaborada amb una sèrie de signes i símbols anomenats jeroglífics, que a la seva època van
permetre als habitants d'aquest poble apostat a la vora del Nil transcriure tot allò relacionat amb la
seva història i costums.
Els textos més antics són;
1. Els textos de les piràmides (textos pintats en les parets de la piràmide)
2. Historia de Sinohué (XXI, escrit en primera persona, cosa extranya ja que aquesta característica
no apareix fins al s.XX en la narració, poesía SI)
3. Llibre dels morts (XVI). Escrivien en jeroglífics (dibuixos fets de ideogrames), és un sistema on
cada símbol presenta un concpte. Un exemple d’aquests símbols es el poema que trobem al moodle;
4. Cap de Bou.

A-A-A- - A(al revés)

La literatura egípcia, té diferents gèneres;
1. Poesia i himnes religiosos, comptaven amb ordenació estròfica, amb divisió del text en estrofes i
generalment aquests poemes lírics són de temes religiosos com l'Himne de lloança al Nil, himne de
lloança al déu del sol entre d'altres.
2. Himnes i salms de lamentació: recorria temes com els desastrosos dies del I període intermedi
que ploren l'anarquia de l'època i la destrucció de l'ordenada existència que per al conservador
egipci significava benestar, eren poemes amb poc sentiment i poesia pessimista.
3. Epopeia mitològica i proverbis morals: Eren poemes que celebraven la vida de Ramses II a
Qades, es caracteritzava per ser una poesia amb frases trillades i per tenir aforismes escrits en vers i
en prosa
4. Poemes d'amor de l'Antic Egipte: Es remunten a l'imperi nou, són molt rics en metàfores,
mostren anhels i sentiments d'enamorament on també la dona expressava la seva passió. Parlen de
fascinació per la persona estimada i sentiment de complicitat amb aquesta.

Després de l’antiguitat, començaria la literatura sanscrita (S.XIX – XII), es una de les llengues de la
India (viva), és una llengua indoeuropea, és una hipòtesis, ja qaue al s.xix es van adonar que moltes
llengües tenien similitut i que procedien de families i d’una llengua anterior: van intentar fer una
mena de recomposició. El sànscrit va ser la llengua dee tothome (oficial). D’aquest mateix segles
sorgeixen els Vedas. (reculls de textos religisos de l’hinduisme). Al s.III acaba Mahaburata poema
épic molt llarg( enfrontament (preguntar pablo)

LITERATURA XINESA:

La següent literatura, va ser la literatura xinesa, d’aquesta época es un llibre que es du Shejng (llibre
clàssic de poesia) Ixing(llibre deks canvis), frases, quan tú vools saber què et passará obres el lllibre
en una oagina aleatoria i serà com un consell.
La poesía té u n pes enorme, poetes molt conegits Li Po (S.VIII). Es valorava igual el traç e les
paraules com el contingut del poema. Poeta = pintor
LIPO era un gran poeta per la manera com els dibuixava. Entre els s.XVI i XVIII estava prohibida
la publicació de literatura xinesa.

LITERATURA GREGA:

Seguim amb la literatura grega, els primers documents que van arribar son la odisea i la Idiaa
(homer) i de la mateixa época sorgeix Arqíloc, que es un dels primers poetes (pablo) (lítrics),
Hesíode. Del S.VII es Safo (la primera dona poeta que coneixem).

I per últim tenim la literatura bizantina evolució de la literatura clàssica), XV-XX (IMPERI ROMÀ)
HHHH

26/09
Sigue con el eje cronologico...

Literatura llatina.

Els romans van imitant tots als grecs, arquitectura, pintura, literatura.... Com que l'imperi roma
sorgeix en el moment de l'imperi d’Alexandre el gran (S.IV a.C ), s'expandeix la cultura romana,
ells serán hereus d'aquesta cultura i de la literatura també.
-El primer autor més conegut es Enni 3ac historiador i va escriure poesia etica però no conservem
gairebé res.
-Plaute i Terenci (esclau que va ser alliberat , del nord d’Àfrica) II a.C, son els que van escriure les
comèdies llatines que ens han arribat, son dos grans autor de teatre, (només coneixem dos autors de
teatre perquè els romans no els hi agradava el teatre, tot i que treballaven molt els espectacles, però
el teatre de text, els hi feia molta por, fins al punt que els hi castigaven amb pena de mort).
-Tragedies de Sèneca I a.C, no sabem si van ser representades
El segle d’or de la literatura llatina, es el segle 1 amb els grans poetes com Catul, Ovidi, Horaci... es
la època dels grans prosistes, Poleu plaça d’or...
-Lucreci, va escriure un poema molt llarg «La naturalesa», la resta d’autors han arribat des de la
tradició interrompudament en canvi Lucreci va ser redescobert a l'època de renaixement ja que el
seu poema es Articuri (Filòsof espiritual), doncs no va ser apreciat per la seva època i s’havia perdut
el rastre d'aquest poema completament fins al renaixement..
-S.XIV, Decimeró i Baccacio, comença amb la descripció de la pesta de Florencia, Pasolini va fer
una pel·lícula de cameró.
La literatura llatina arriba fins al segle XIX , perquè malgrat que els llocs on s’havia instal·lat
l’imperi romà s'havia començat a parlar altres llengua, doncs la cultura va continuar sent transmesa
en llati, i de fet tota la literatura religiosa i científica va ser en llati, es a dir era la llengua oficial.

Literatura japonesa.

Els testimonis mes antics q tenim son del s,VIII de l'època de crist..
-Tenim un recull de poemes (4500) de Maniostiu
-S.XI una novel·la «Genji Monegatori va ser escrita per una dona (primera novel·la escrita per una
dona), l’autora era Murasaki Shakibu, evidentment després d'això s’han escrit moltes més novel·les,
però el que més ens ha arribat, ha estat el Haikú.
-El Haikú es un poema molt breu de tres versos de 5,7 i 6 síl·labes i que ha de tractar sempre d’un
paisatge, una estació i un sentiment. I per això quan llegim Haikú, ens transmet una mena de
sensibilització.
-L’autor més important de Haikús es Natsuo Baio S.XVI

Literatura àrab.

Es una gran literatura i amb una característica curiosa, i es que s’escriu en molts territoris diferents
en molts dels quals l'àrab no es una llengua oficial. Existeixen molts territoris d'àrabs molts
diferents, però hi ha un àrab per tothom. Es una literatura molt rígida, té uns temes fixats i té molt a
veure amb la poesia originaria dels àrabs... (horts d'Andalusia, camells... son elements que s'havien
d’utilitzar en un tipus de poesia que s’anomenava; CASSIDA, on tots els versos rimen ).La Cassida
torna a sortir en eLs trobadors.
-Un gran clàssic; «Mil i una nits» , conté narracions, novel·les de cavalleria, contes eròtics, contes
màgics....
-Mahmud Dàrwix, és un gran poeta contemporani; «La mort del Fènix», sovint els poemes d’ell són
al·legories de Palestina.

Literatura modernes: Catalana, castellana, italiana, anglesa....

ja parlarem més endavant
Literatura Amaziga:
nascuda al segle XX-XXI, Les llengües berbers o llengües amaziges constitueixen una subfamília
de la família de llengües afroasiàtiques, parlades pels grups berbers a l'Àfrica del nord, per uns
trenta-vuit milions de persones, dels quals vint-i-dos milions resideixen al Marroc, i entre dotze i
catorze milions resideixen a Algèria.
La llegua Amaziga te evidentment una literatura que va néixer molt abans però que va ser sempre
oral, en canvi al S.XX van començar a haver-hi escrits.
-Salen Zenia , autor que viu a Catalunya perquè estava amenaçat de mort per defensar l’Amazig
(per que no eren islamistes), era amenaçat pel govern oficial i els islamistes.
-»L’arrel de la boira»
ARISTÒTIL - poética: (RESUM AL FINAL DE L'ASSIGNATURA)

Aristòtil, «Poética» va escriure el primer tractat de la historia de la literatura.Plantejamnet, nus i

desenllaç Segons la qual es osntenta qualsevol narració , estructura.
-Vaser deixeble de plató i mestre dalexandre gran.va ser el cap de ,acadmia de maecdona. Aristotil
es una mica el fundador de les ciencies dd la cultura occidental, va escriure practicamentde totes les
branques del coneixemnet, sobretot la filosofia. Arsitotil escriu des de la estetcia fins la filologia?¿,
ens ha arribat d’ell isons ¡, per exemple, ka física , la metafísica, la poérica.. Pero la majaoria dels
seus etxo s’han perdut.
-La poètica es un llibre sobre l’art de compondre, de frt la poetuca aristoti s’acsta a la poetica com
un objecte per descriure. Ell explica com es feia la literatura llibre descriptiu. No sabem quin efecte
va tindre sobre els dramaturgs
-D’aquí sorgeixen les tres unitats
-La influencia d’aquest text te més a veure les interpretacions que el text com a tal
-Khatarsis , Hamrtia i l’ heroi. 1. Personatge drmatic que ens hem didentificar, 3. el centre de la
tragedia al romanticisme tot això
-Mimesis platonica de aristotil. (bsucar)
L’ARTISTA LLUITA PER REPRODUIR LA FORMA DE LA TAULA DEL FUSTE A LA
PIMTURA SEGONS ARISTOTIL

3/10

Segueix parlant de la poètica:

Conceptes bàsics, tenint en compte que tot el que parla es de la tragèdia:

Pathos: efedremotiu
Katharsis: identificació
Peripetia: oeripècia
Hamartia: error
Mythos: fabula
Praxis: acció
Mimesi: imitació
Anagnòrisi: reconeixement

La mimesis; entesa com una imitació (es el que salva la poesia de l’expulsió de la república de
Plató en la que Aristòtil la entén com una predisposició humana que porta aventaga, aquesta
imitació porta al naixement de les arts i a explicar el que ha passat o el que podria haver passat. Fa
una classificació de la literatura de la seva època basant-se en la recepció (p.ex, tragèdia: acte
teatral), la classificació podria ser segons els mitjans, es adir allò que fem servir que podria ser el
ritme, la paraula o bé l’harmonia i poden anar junts o separats. Altre classificació es segons el
caràcter de la cosa que s’imita i aquesta classificació es moral, aquesta cosa podria ser millor, igual
o pitjor que nosaltres, de fet unes de les classificacions que es fa avui dels generes teatrals, la
comèdia els espectadors veuen els personatges inferiors a ells perquè tenen defectes, drmaes
personatges iguals que ells i la tragèdia (herois) majors que ells. L’altre classificació es segons la
manera, com es fam com es rep; pot ser una narració, una avocació o bé una acció. Aristòtil veu la
tragèdia com a la imitació d’una acció igual que com veu la poesia ètica (diferencia la manera com
es representa). Un dels principals problemes que tenim er interpretar la poètica es que no defineix el
concepte d’acció Praxis: acció. Ell afirma que l’art es la imitació duna forma i en el cas de la
tragèdia la imitació d’una acció. L’acció es com una unitat completa per a ella mateixa. La faula, el
mythos es la historia, la disposició dels esdeveniments, per lo que quant més bé estigui feta la
fabula més sacosta a la tragedia real , per a que hauran de ser tractades correctament. El focus de la
tragedia esta en el canvi. Són les accions les que fan als homes bons o dolents.

Peripetia: peripècia, són les alteracions inesperades que es donen durant la tragèdia. El concepte
de tragèdia que tenien els grecs es que le món viu en una pirirpi, quan es trenca aquesta s’ha de
restituir, llavors la tragedia expliquen com estrenca l’equilibri del cosmos i com es restableix.
A la tragèdia no hi ha concepte d’heroi , sinó de Personatge, per que preten ser una imitció de
l’acció. NO pot haveri tragedeis sense acccio però si sense personatges. L’accció esdevé Fabula:
(mythos) a través dels personatges. Els personatges d’alguna manera s’han d’assemblar a nosaltres
perqueé la Katharsis : identificació , ens permet pensar que el que li pasa a aquell personatge ens
podia haver passat a nosaltres. Altre concepte es el de la anagnòrisi= coneixement, es el moment de
la tragèdia en el que es dona un moment d’inflexió.

Comencem a llegir la introducció de la poètica d’aristotil..... (penjada al moodle)

-Poesia ditiràmbica: poesia coral, d’on neix precisament la tragèdia

-Aulos i cítara: son dos instruments que imiten coses diverses
-Imiten aquestes arts a través del ritme la paraula i de la música. Els dansaires per exemple imiten
emocions i accions, l’ epopeia també ho farà.
-La forma mètrica no es suficient per definir quin tipus de imitació es tracta. No es un paràmetre
segur a l’hora de classificar les creacions poètiques.
-Poesia nomica: poesia feta de sentencies
-Ens diu que el que fan servir no es util per clasdificar pq hi ha que fan servir tot, alguens coses, alló
i allo...
-El que imiten son les accions de les persones, l’objecte imitat pot ser superior o inferior
-En s posa exemples de qui els personatges son millors del que son..
-Forma de recepció de l’espectador: el que diferencia unes arts de les altres es la manera en la que
s’executa.
-CONCLUSIÓ: No es una cosa el que defienx cadascuna de les arts sin no una combinatoria.

Com ha de ser el resum??

-De 1-2 pàgines

-Títol :La poètica d'Aristòtil
-Autor: nosaltres
Referència bibliogràfica : Aristòtil : Poètica. BCN. Angle, 2016/ si es via internet; com l’anterior
model però afegint-hi el correu electrònic i la data en que vam visitar aquella pàgina
- Primera part, explicant què farem
-El resum del llibre
-Conclusions