BASES BIOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT HUMÀ

Els humans estem dotats d’un sistema neurosensorial molt complex que ens permet viure amb relació amb el medi,
captar i processar la informació que ens ve de l’exterior i també elaborar les respostes que possibiliten la nostra
adaptació. Aquest sistema està constituït pels òrgans sensorials i el sistema nerviós.

Sistema nerviós

El sistema nerviós humà és la part del cos especialitzada a captar, transmetre i interpretar la informació. Controla,
regula i coordina el funcionament de l’organisme i la seva relació amb el medi. Es divideix en:
- Sistema nerviós central
El cervell és l’encarregat de regir el funcionament del cos i del comportament. La informació exterior li arriba
a través dels sentits capacitats per captar l’estimulació.
o Encèfal
o Neurones: cèl·lules nervioses que permeten la activitat cerebral. Els impulsos es transmeten gràcies a
la sinapsi neuronal
o Medul·la espinal
- Sistema nerviós perifèric
o Nervis: constitueixen els canals a través dels quals arriba al cervell la informació.
- Sistema nerviós vegetatiu o endocrí
És l’encarregat de regular el medi intern de l’organisme. Regula els òrgans interns de manera involuntària i
inconscient. Manté l’equilibri intern del cos, aquest s’anomena homeòstasi: mantenir l’estabilitat del medi
intern de l’organisme dintre d’uns límits vitals.
El sistema endocrí o hormonal té un paper molt important dintre d’aquest sistema. Està fet amb moltes
hormones. Del sistema endocrí depenen processos tan importants com el creixement, la maduració sexual...
La glàndula endocrina més important és la hipòfisi, que està en contacte estret amb l’hipotàlem, el qual
detecta els estats de desequilibri homeostàtic i activa emissors químics.
o Ulls, tràquea i pulmons, cor, estómac i fetge, pàncrees, ronyó, intestí, bufeta i òrgans genitals.

Comportament i correlacions nervioses i bioquímiques

Un funcionament inadequat del cervell pot donar lloc a patologies de comportament. És a dir, la consciència i la
conducta depenen del sistema nerviós i vegetatiu.

Perquè hi hagi conducta humana hi ha d’haver correlació entre els processos físics (cervell, glàndules, nervis,
músculs...) i els processos psíquics (presa de consciència, de situació de perill, por, desig de fugir o lluitar...). Els
processos psíquics són més difícils de mesurar que no pas els físics

CULTURA I NATURA

La cultura són un conjunt de tradicions i estils de vida, socialment adquirits. És el que separa els éssers humans dels
animals.
Unitat genètica i diversitat cultural

Tots compartim el mateix codi genètic. La majoria de diferències entre individus són externes.

Concepte de raça

No és científic parlar de puresa racial. Els humans estem constituïts per la disseminació dels caràcters diferencials.
Des de la genètica no hi ha base científica per al racisme.

La raça és un conjunt d’individus d’una espècie que comparteixen algunes característiques biològiques en concret. Els
grups racials es subratllen amb l’aïllament geogràfic, etc.

No és possible trobar races pures a l’espècie humana. El concepte de raça cada dia està més qüestionat científicament.

EVOLUCIÓ

Evolució biològica

L’ésser humà pot transmetre i transformar amb una gran flexibilitat l’experiència adquirida, és a dir, perfecciona els
coneixements i inventa tècniques de millora.

Evolució cultural

Els canvis biològics, provoquen els culturals i detectem l’evolució cultural. Gran part d’aquesta evolució es dona a
través de la transmissió de coneixements, és a dir, a través de l’aprenentatge. Un aprenentatge basat en el contacte
entre membres d’una comunitat, en la sociabilitat humana i en el llenguatge (coneixements, tradicions, tècniques,
llenguatge, valors).

CONCEPTES IMPORTANTS

Ètnia

Grup humà que, per raons culturals, és diferent dels altres. L’idioma, les creences, la manera de viure... són elements
que caracteritzen ètnies com els catalans, els gitanos...

Etnocentrisme

Considerar que la teva ètnia és el centre de totes les altres ètnies. Els teus criteris culturals són considerats superiors.

Colonialisme

Fenomen que implica la submissió política, comercial, cultural, econòmica i lingüística d’una comunitat sobre una
altra. El colonialisme s’acompanya de l’imperialisme. Busca l’explotació d’una fent i d’un territori i s’acompanya de
discriminació de les comunitats d’origen.

Aculturació
Procés de canvi cultural per contacte o imposició d’una altra cultura. El conquerit sol assimilar la cultura i valors del
conqueridor. Generalment el conquerit adopta els valors del conqueridor. Generalment el conquerit adopta els valors
de l’imperialista perquè veu que d’aquesta manera pujarà d’estatus. Hi ha una substitució intensa dels trets de la
cultura pròpia en favor dels rets de la cultura dominant.
Multiculturalitat/pluralisme cultural/interculturalitat

Concepció que defensa la possibilitat de conviure amb persones de diferents cultures, sense conflictes ni
enfrontaments. Es parteix del principi que les societats cada vegada més tendeixen a estar configurades per ciutadans
provinents de cultures diferents. El pluralisme cultural exigeix un acord de mínims comuns entre els diversos grups
que integren una societat.

Relativisme cultural

Sosté que tots els sistemes culturals tenen el mateix valor. Considera que els costums, creences i valors culturals han
de ser analitzats segons els patrons i els criteris propis de la mateixa cultura que els conté.

És la posició oposada a l’etnocentrisme. Creu que no hi ha cultures superiors o inferiors. El problema és que no pot
arribar a justificar la limitació o eliminació de Drets Humans Universals de la persona.
Darwinisme social

És una ideologia sociopolítica que intenta traslladar els criteris biològics de la selecció natural formulada per Charles
Darwin a l’esfera social i econòmica. El concepte de “la supervivència del més apte” s’aplicava il·legítimament a les
societats humanes. D’aquesta interpretació se’n pretenia derivar que els rics eren més forts i més aptes que no pas els
pobres.