FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

TEMA 6 LES MODIFICACIONS DE L’EQUILIBRI DE SOLUBILITAT

Contingut
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................................. 1
2. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER L’EFECTE DE L’IÓ COMÚ ....................................................................... 2
3. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER LA PRESÈNCIA D’AGENTS COMPLEXANTS ............................................ 4
4. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER MODIFICACIÓ DEL PH .......................................................................... 7
5. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER LA PRESÈNCIA D’AGENTS COMPLEXANTS I MODIFICACIÓ DEL PH .......10
6. BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................................11

1. INTRODUCCIÓ

De manera freqüent, les solucions aquoses no estan formades per un únic tipus de substància que
comporta un únic tipus d’equilibri, sinó que coexisteixen compostos que intervenen simultàniament en
més d’un equilibri. Per aquest motiu, aquest tema inclou una visió conjunta dels tres temes anteriors
sobre equilibris àcid-base, equilibris de complexació i equilibris de solubilitat.
Els equilibris simultanis es donen en una solució quan existeixen més d’una reacció d’equilibri amb
espècies en comú (és a dir, equilibris no independents). Si es modifica la concentració d’una d’aquestes
espècies s’alteren successivament més d’un equilibri i per tant, es produeixen desplaçaments en cadena.
Tenint en compte que quan en una solució es produeixen simultàniament varies reaccions d’equilibri,
l’equilibri químic s’assoleix, quan totes elles han assolit l’equilibri, en restablir-se els equilibris, les noves
concentracions compleixen de nou les relacions establertes per totes les constants d’equilibri.
La interacció entre els tres tipus d’equilibris que hem estudiat fins ara es resumeix en la figura 1.

Figura 1. Estudi de la interacció entre els tres tipus d’equilibris en medi aquós.

Aquesta visió conjunta s’anomena equilibris en medi aquós i la desenvolupem centrant el tema en les
modificacions de l’equilibri de solubilitat. Com a aspecte previ veurem l’efecte de l’ió comú sobre
l’equilibri. En els següents apartats considerarem l’alteració de la solubilitat en presència d’un agent
complexant, l’alteració de la solubilitat per canvi de pH i finalment la modificació de la solubilitat
conjuntament per la presència d’un complexant i alhora canvis de pH.
1
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

2. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER L’EFECTE DE L’IÓ COMÚ

Quan en una solució existeix un equilibri d’un compost iònic i s’addiciona un segon solut que conté un ió
que participa (com a reactiu o com a producte) en la reacció d’equilibri, d’acord al principi de Le Châtelier,
es produirà un desplaçament (a esquerra o a dreta) de l’equilibri. Els efectes que causa aquest
desplaçament és el que es coneix com a efecte de l’ió comú. L’efecte de l’ió comú sobre un equilibri de
solubilitat provocarà un desplaçament i quedarà afectada la quantitat de solut dissolta.

Si a una solució saturada d’un solut iònic insoluble, addicionem un segon solut soluble que conté o bé el
catió o bé l’anió del solut insoluble existirà efecte de l’ió comú sobre l’equilibri de solubilitat.

Si ens fixem, en l'equació general que expressa l'equilibri d’una solució saturada d'una substància iònica
insoluble MX:
MX (s) ⮀ M+ (aq) + X- (aq)

l’addició d’una sal del catió M+ o bé d’una sal de l’anió X- provocarà, d’acord al principi de Le Châtelier,
el desplaçament de l’equilibri cap a l’esquerra; com a conseqüència s’alteraran les concentracions dels
ions en solució i la quantitat dissolta de la substància insoluble MX.
Així, si tenim una solució de clorur de plata (insoluble) en equilibri i afegim una sal amb un ió comú, per
exemple NaCl o bé AgNO3 (sals solubles):

AgCl (s) ⮀ Ag+ (aq) + Cl- (aq) AgCl (s) ⮀ Ag+ (aq) + Cl- (aq)

NaCl (aq) → Na+(aq) + Cl- (aq) AgNO3(aq) → Ag+ (aq) + NO3- (aq)

l’augment de la concentració d’ió clorur (o bé de catió plata) en solució, provocarà el desplaçament de

l’equilibri cap a l’esquerra i disminuirà la quantitat de clorur de plata en dissolució (augmenta la quantitat
de AgCl precipitat).

ETAPES:
Si en el procés de dissolució d’un compost iònic s’arriba a la saturació, i per tant està en equilibri, s’afegeix
una solució que conté un del ions que formen aquest compost (significa afegir un dels productes de la
reacció) passarà que:
● Q > Kps
● la reacció es desplaçarà cap a l’esquerra per consumir l’excés d’un dels ions en solució
● augmentarà la quantitat de solut no dissolt
● fins que Q=Kps i es restableixi un nou equilibri
● en el nou equilibri es mantindrà el valor de la Kps ja que no s’ha alterat la temperatura
● el solut tornarà a estar en equilibri amb una solució saturada però ara, les concentracions iòniques
de la solució no estaran en proporció estequiomètrica
o haurà augmentat la concentració de l’ió comú en la solució saturada
o haurà disminuït la concentració de l’altre ió en la solució saturada

En definitiva, l’addició de la solució amb un ió comú haurà provocat que disminueixi la quantitat
dissolta. (D’acord al concepte de solubilitat no és correcte dir que ha disminuït la solubilitat)

2
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

Per calcular la quantitat dissolta quan existeix efecte de l’ió comú plantegem l’equilibri de solubilitat
tenint present que, a l’inici, tenim dues espècies en solució; per tant, en l’expressió de la Kps inclourà la
concentració inicial de l’ió comú.

EXEMPLE : Si a una solució saturada de CaCO3

𝐶𝑎𝐶𝑂 ( ) ⮀ 𝐶𝑎 ( ) + 𝐶𝑂 ( )
hi afegim CaCl2
𝐶𝑎𝐶𝑙 ( ) → 𝐶𝑎( ) + 2 𝐶𝑙( )

apareix l’ió calci com a ió comú i l’equilibri és desplaça cap a l’esquerra.

Inicialment, en la solució saturada

𝐶𝑎𝐶𝑂 ( ) ⮀ 𝐶𝑎 ( ) + 𝐶𝑂 ( )
es compleix:
Kps CaCO3 = [𝐶𝑎 ] ·[ 𝐶𝑂 ] Kps CaCO3 = 2,8 ·10-9 a 25°C

i les concentracions dels ions dissolts en equilibri són: [𝐶𝑎 ] = [𝐶𝑂 ] =0,000153 M

Si afegim la quantitat de CaCl2 necessària per tenir una concentració 0,1M en la solució, la concentració
d’ió calci passarà a ser:

[𝐶𝑎 ]= 0,1M +0,000153 M = 0,100153 M la qual cosa provoca que Q > Kps

Amb aquest increment de ió calci, l’equilibri es desplaça cap a l’esquerra, reaccionen els ions calci i
carbonat (l’ió clorur no s’afecta, fa d’ió espectador) per formar més carbonat de calci precipitat fins que
Q = Kps tornant així a una nova situació d’equilibri.

En la nova situació d’equilibri, es complirà també Kps CaCO3 = [𝐶𝑎 ] ·[ 𝐶𝑂 ]

però ara [𝐶𝑎 ]≠ [𝐶𝑂 ] ≠0,000153 M

0,000153 M < [𝐶𝑎 ]eq <0,100153 M i [𝐶𝑂 ]eq<0,000153 M

Càlculs:
L’equilibri final quedarà descrit si considerem que a l’inici hi ha la concentració de l’ió comú afegit (CaCl2
0,1M) i calculem el valor de x=mols/L de CaCO3 que es dissolen en la seva presència.

𝐶𝑎𝐶𝑂 ( ) ⮀ 𝐶𝑎 ( ) + 𝐶𝑂 ( )
inici: 0,1 M
reacciona: -x +x +x
equilibri: 0,1+ x x

2,8 ·10-9 = [𝐶𝑎 ] ·[ 𝐶𝑂 ] = (0,1 + x) · (𝑥)

[𝐶𝑎 ] ≈0,1 M i [𝐶𝑂 ]=0,000000028 M

El desplaçament de l’equilibri ha significat la disminució de la quantitat dissolta ( i l’augment de la

quantitat de CaCO3 (s)). Si la solubilitat del CaCO3 en aigua és 0,000153 M i en presència d’una solució
de CaCl2 0,1 M és 0,000000028 M, per tant de l’ordre de 10000 vegades inferior.

3
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

L’efecte de l’ió comú també es pot donar si partim d’una solució no saturada d’un compost iònic insoluble;
en aquest cas si s’afegeix una solució que conté un del ions, l’efecte de l’ió comú pot provocar l’aparició
del compost insoluble (Figura 2)

Figura 2: Efecte de l’ió comú sobre una solució no saturada

a) Solució de PbI2 no saturada (Q<Kps)

b) L’addició de KI sobre la solució anterior provoca l’aparició de PbI2 (s) (Qi>Kps)
PbI2 (s) ⇄ Pb 2+(aq) + 2 I- (aq)
KI (aq)  K +(aq) + I- (aq)

3. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER LA PRESÈNCIA D’AGENTS COMPLEXANTS

L’equilibri de solubilitat d’un compost iònic es pot desplaçar per l’addició d’una solució d’un agent
complexant o quelant del catió. En aquest cas, la situació d’equilibri final es caracteritza per dos equilibris
simultanis, el de solubilitat i el de formació de complexes. L’addició d’una solució d’un agent complexant
o quelant sempre significa un augment de la quantitat dissolta.
Si ens fixem, en l'equació general que expressa l'equilibri d’una solució saturada d'una substància
insoluble MX i s’addiciona un lligand L que forma un complex amb M+,
MX (s) ⮀ M+ (aq) + X- (aq)

M+ (aq) + y L (aq) ⮀ [MLy ]x (aq)

disminueix la concentració del catió M+ lliure en solució, l'equilibri es desplaçarà cap a la dreta i
aconseguim dissoldre una part o la totalitat del precipitat (llavors parlem de redissolució del precipitat).

ETAPES:
Si a una solució saturada d’un compost iònic que està en equilibri s’afegeix una solució que conté un agent
complexant o quelant aquest reaccionarà amb el catió present a la solució per formar el complex i per
tant, disminuirà la concentració del catió en la solució i en aquest moment:

4
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

● Q < Kps
● l’equilibri de solubilitat es desplaçarà cap a la dreta per restituir la davallada de la concentració
del catió
● augmentarà la quantitat de solut dissolt
● fins que Q= Kps i en reestablir-se l’equilibri
(si no s’ha dissolt completament)
● el solut tornarà a estar en equilibri amb una solució saturada però les concentracions finals
quedaran alterades respecte de les inicials
o haurà augmentat la concentració de l’anió en la solució saturada
o haurà disminuït la concentració del catió en la solució saturada
o la concentració del catió en la solució saturada estarà en equilibri amb el complex o quelat
format i alhora amb el compost insoluble (si no s’ha dissolt completament)

En definitiva, l’addició del complexant o quelant haurà provocat un augment de la quantitat de solut
dissolta.

EXEMPLE 1: Formació del precipitat de clorur de plata i redissolució amb amoníac (Figures 3 i 4).

Figura 3: Formació i redissolució del precipitat de AgCl

TUB1:
L’addició d’una solució de AgNO3 sobre una solució de NaCl
𝑅1: 𝑁𝑎𝐶𝑙( ) → 𝑁𝑎( ) + 𝐶𝑙( )
𝑅2: 𝐴𝑔𝑁𝑂 ( ) → 𝑁𝑂 ( ) + 𝐴𝑔( )

TUBS 2 i 3:
Provoca la formació d’un precipitat blanc de AgCl , l’equilibri R3 s’assoleix des de la dreta:

R3: AgCl(s) ⮀ Cl-(aq) + Ag +(aq)

TUB 4:
L’addició de NH3
R4: Ag+(aq) + 2 NH3 (aq) ⇄ [Ag(NH3)2]+(aq)

provoca que la R3 es desplaci cap a la dreta per l’equilibri R4 (formació de complex).

En definitiva, l’addició d’una solució de NH3, agent complexant del catió Ag+, provoca una disminució de
la concentració de Ag +(aq), el desplaçament de l’equilibri R3 cap a la dreta, en aquest cas, fins a la
redissolució completa del precipitat de AgCl (s) .

5
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

Figura 4: Visió molecular de la dissolució del precipitat de clorur de plata amb amoníac.

Hem de tenint en compte que ambdós equilibris R3 i R4 es poden assolir també des dels productes, és a
dir, des de la dreta: en una solució del complex, es pot addicionar un reactiu que pot provocar la formació
d’un compost insoluble del catió complexat.

EXEMPLE 2: En una solució del complex diamminaplata en equilibri d’acord a R1:

R1: Ag+(aq) + 2 NH3 (aq) ⇄ [Ag(NH3)2]+(aq)

existeix l’ió Ag+ lliure i si s’addiciona NaCl podria formar-se un precipitat de AgCl:

R2: AgCl(s) ⮀ Cl-(aq) + Ag +(aq)

però, donat que la concentració de ió plata és molt petita, serà fàcil que Q<Kps i que per tant no es
produeixi la precipitació de AgCl.
R2: AgCl(s) ⮀ Cl-(aq) + Ag +(aq)

Així, és fàcil comprovar que, la presència d’un agent complexant/quelant d’un catió en la solució d’un
compost iònic insoluble pot evitar la seva precipitació.
IMPORTANT:
A l’hora de fer els càlculs de les concentracions a l’equilibri, en ambdós supòsits, és a dir:
✔ per deduir si s’ha produït redissolució del precipitat
✔ o bé per deduir si ha precipitat un compost insoluble
habitualment els passos a seguir són:
● calcular la concentració del catió lliure en l’equilibri a partir de la Kf
● calcular amb aquesta concentració el valor de Q per l’equilibri de solubilitat
● i contrastar amb la Kps

6
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

4. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER MODIFICACIÓ DEL pH

Per alguns compostos iònics insolubles la quantitat dissolta es pot modificar si s’altera el pH per l’addició
d’un àcid o d’una base. L’equilibri de solubilitat queda desplaçat a causa d’una reacció de neutralització
(R0, inversa de l’autoprotòlisi). En aquests casos, la situació d’equilibri final pot significar tant un augment
com una disminució de la quantitat dissolta.

Distingirem només dos casos:

CAS 1: L’equilibri de solubilitat dels hidròxids
CAS 2: L’equilibri de solubilitat de les sals on l’anió prové d’un àcid dèbil

CAS 1: Equilibri de solubilitat dels hidròxids

Com vam veure en la taula 2 del tema 4 molts hidròxids de cations metàl·lics són insolubles. En l’equilibri
de solubilitat de l’hidròxid intervé l’ió hidroxil, espècie que alhora està implicada en l’equilibri
d’autoprotòlisi de l’aigua. Per tant, l’addició d’un àcid o una base que alteri el pH de la solució, alterarà
l’equilibri de solubilitat on hi participa l’hidròxid. És a dir que la quantitat dissolta dels hidròxids dependrà
del pH de la solució.

EXEMPLE 1: Efecte de la disminució de pH sobre l’equilibri de dissolució del hidròxid de magnesi

Si partim d’una solució saturada d’hidròxid de magnesi (R1), la [OH-] de la solució està en equilibri amb
la [H3O+] d’acord a R0,
R1: 𝑀𝑔(𝑂𝐻) ( ) ⮀ 𝑀𝑔( ) + 2 𝑂𝐻( )
R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O+(aq) + OH-(aq)

si s’addiciona un àcid:
● l’equilibri R0 es desplaçarà cap a l’esquerra i la [OH-] disminuirà
● la disminució de [OH-] repercutirà en l’equilibri R1 i provocarà el seu desplaçament cap a la
dreta.

R1: 𝑀𝑔(𝑂𝐻) ( ) ⮀ 𝑀𝑔( ) + 2 𝑂𝐻( )

+
R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O (aq) + OH-(aq)

En restablir-se l’equilibri, (si Mg(OH)2(s) no s’ha dissolt completament) el solut tornarà a estar en equilibri
amb una solució saturada però les concentracions iòniques de la solució s’hauran alterat

● haurà augmentat [Mg2+ ] en la solució saturada

● haurà disminuït [OH-] en la solució saturada
● [OH-] estarà en equilibri amb [H3O+] (es complirà Kw = 10-14)
● [OH-] estarà en equilibri alhora amb [Mg2+ ] (es complirà Kps)

⮚ En definitiva, l’addició d’un àcid o la disminució del pH, haurà provocat un augment de la quantitat
d’hidròxid de magnesi dissolta.

7
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

De la mateixa manera, l’addició d’una base o l’augment del pH, haurà provocat una disminució de la
quantitat d’hidròxid dissolta. Com a conclusió podem dir que la quantitat d’hidròxid insoluble que es troba
dissolt dependrà del pH de la solució.

Com a conseqüència, per a la resolució numèrica de les concentracions a l’equilibri, s’ha de considerar
que el pH pertany a un sistema tamponat (o de pH fixat).

CAS 2: Equilibri de solubilitat de les sals on l’anió prové d’un àcid dèbil
Una sal insoluble està en equilibri amb els ions que la formen. Anàlogament al que vam veure amb les sals
solubles, aquests ions en solució a la seva vegada poden presentar reacció d’hidròlisi en aigua. Aquest
equilibri de la reacció d’hidròlisi pot desplaçar-se si s’altera el pH de la solució per l’addició d’un àcid o
una base.

Per tant, en el cas de les sals insolubles que presentin hidròlisi, l’equilibri de solubilitat s’ha d’estudiar
conjuntament amb l’equilibri àcid-base. Els dos equilibris existiran simultàniament i per tant la quantitat
que es pot dissoldre dependrà del pH de la solució (pH prefixat).

Si ens fixem, en l'equació general que expressa l'equilibri d’una solució saturada d'una substància
insoluble MX (R1):

R1: MX (s) ⮀ M+ (aq) + X- (aq)

R2: X- (aq) + H2O(l) ⮀ HX(aq) + OH-(aq)
R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O+(aq) + OH-(aq)

si l’anió prové d’un àcid feble podrem escriure la reacció d’hidròlisi (R2). Aquesta reacció a la seva vegada
estarà connectada amb el canvi de pH a través de R0.

Contràriament, les sals insolubles que no presenten reaccions d’hidròlisi no modificaran la seva solubilitat
amb el pH.

EXEMPLE 2: Augment de la solubilitat del carbonat de bari per l’addició d’àcid nítric.

8
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

● En una solució saturada de carbonat de bari existeix l’equilibri R1

● El pH d’aquesta solució és bàsic d’acord a les reaccions d’hidròlisi R2 i R3
● Si s’afegeix HNO3 (R4) s’aporten protons i per tant augmenta [H3O+]
● L’augment [H3O+] desplaça R0 cap a l’esquerra i disminueix [OH-]
● La disminució de [OH-] desplaça R2 i R3 cap a la dreta i disminueixen [CO32- ] i [HCO3-]
● La disminució de [CO32- ] i [HCO3-] provoca el desplaçament de R1 cap a la dreta
● i per tant s’incrementa la quantitat de BaCO3 (s) que es dissolt

EXEMPLE 3: El canvi de pH no altera la solubilitat del sulfat de bari

● En una solució saturada de sulfat de bari existeix l’equilibri R1

● El pH d’aquesta solució es pràcticament neutre ja que el sulfat prové d’un àcid fort (d’acord a les
reaccions d’hidròlisi R2 i R3. (Recordeu que l’HSO4- és la base conjugada de l’H2SO4 i per tant R3
no es produirà)
● Si s’afegeix HNO3 (R4) s’aporten protons i per tant augmenta [H3O+]
● L’augment [H3O+] desplaça R0 cap a l’esquerra i disminueix [OH-]
● En aquest cas, la disminució de [OH-] no desplaça R2 i R3, no s’altera [SO42-]
● Tampoc hi ha desplaçament de R1
● i per tant no s’altera la quantitat de BaSO4 (s) que es dissolt

A tall de conclusió doncs, en el cas del sulfat de bari al no existir reacció d’hidròlisi no es podrà modificar
la solubilitat en funció del pH i en canvi en el cas del carbonat de bari les variacions de pH ocasionaran
modificació de la quantitat dissolta.

9
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

5. ALTERACIÓ DE LA SOLUBILITAT PER LA PRESÈNCIA D’AGENTS COMPLEXANTS I

MODIFICACIÓ DEL pH

Ja hem vist que l’equilibri de solubilitat d’un compost iònic es pot desplaçar per l’addició d’un agent
complexant o quelant del catió. En el cas que:

● el pH tingui influència en la capacitat complexant o quelant d’aquest,

● o bé en el cas que la solubilitat s’afecti pel pH,

haurem de tenir en compte tres equilibris simultanis i la quantitat dissolta dependrà de la formació d’un
complex però també indirectament del pH de la solució.
En aquest apartat detallem la influència del pH en l’equilibri de complexació ja que és el tercer aspecte
que completa l’estudi d’equilibris en medi aquós esquematitzat en la Figura 1.

El pH té influència quan l’agent complexant o quelant és la base conjugada d’un àcid feble. Si en la
reacció genèrica de formació d’un complex :

Mn+ (aq) + y L (aq) ⮀ [MLy ]x (aq)

substituïm la notació del lligant genèric L, per la forma dissociada A- de l’àcid feble HA i tenim en compte
el seu equilibri de dissociació (R2):

R1: Mn+ (aq) + y A- (aq) ⮀ [MAy ]x (aq)

R2: HA(aq) + H2O(l) ⮀ A- (aq) + H3O+ (aq)

R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O+(aq) + OH-(aq)

podem deduir que l’equilibri de complexació estarà realment desplaçat cap a la dreta per aquells pH que
afavoreixin la concentració de la forma dissociada A- de l’agent complexant/quelant.

EXEMPLE 1
Si en la reacció de formació del complex hexaciano niquelat (III) (R1), tenim en compte que l’ió cianur és
la base conjugada de l’àcid cianhídric, podem escriure la reacció (R2) i també la reacció d’autoprotòlisi de
l’aigua present en tots els equilibris en medi aquós (R0).

R1: Ni 2+(aq) + 6 CN-(aq) ⇄ [Ni(CN)6] 4-(aq)

R2: HCN(aq) + H2O(l) ⇄ CN- (aq) + H3O+(aq)
R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O+(aq) + OH-(aq)

Aquestes tres reaccions en equilibri permeten veure que una solució del complex està en equilibri no
només amb les espècies que el formen (el ions Ni 2+ i CN- ) sinó també amb l’àcid HCN i els ions OH- i H3O+.
Per tant, si es modifica el pH de la solució, es modifica la concentració d’agent complexant CN- i per tant
10
 FQ 1: Modificacions de l’equilibri de solubilitat

també la proporció de níquel lliure i de níquel complexat.

EXEMPLE 2
La capacitat quelant EDTA depèn del pH ja que es tracta d’un àcid tetrapròtic i la forma completament
dissociada EDTA4- és la que té major capacitat quelant. Si considerem conjuntament el doble
comportament de l’EDTA com a àcid (que vol dir les quatre reaccions de dissociació successives RA1, RA2,
RA3 i RA4) i com a agent quelant (R1) podem escriure les reaccions:

R0: H2O(l) + H2O(l) ⮀ H3O+(aq) + OH-(aq)

RA1: H4EDTA (aq) + H2O (aq) ⮀ H3EDTA- (aq) + H3O+ (aq)
RA2: H3EDTA-(aq) + H2O (aq) ⮀ H2EDTA2- (aq) + H3O+ (aq)

RA3: H2EDTA2-(aq) + H2O (aq) ⮀ HEDTA3- (aq) + H3O+ (aq)

RA4: HEDTA3-(aq) ) + H2O (aq) ⮀ EDTA4- (aq) + H3O+ (aq)

R1: Mg2+(aq) + EDTA4-(aq) ⇄ [Mg(EDTA)]2-(aq)

i comprovar que quant més alt sigui el pH de la solució, més desplaçades cap a la dreta estaran les
reaccions RA1, RA2, RA3 i RA4, més alta serà la concentració de l’agent quelant EDTA4-, més desplaçada cap
a la dreta la reacció R1 i per tant més alta serà la concentració del quelat [Mg(EDTA)]2.

EXEMPLE 3
La capacitat complexant del amoníac (R1) es pot veure alterada per modificació del pH d’acord al seu
comportament com a base feble (RB):

R1: Ag+(aq) + 2 NH3 (aq) ⇄ [Ag(NH3)2]+(aq)

RB: NH3(aq) + H2O(l) ⇄ NH4+ (aq) + OH-(aq)
R0: H2O(l) + H2O(l) ⇄ H3O+(aq) + OH-(aq)

En aquest cas podem veure que l’acidificació d’una solució que conté el complex comportaria la seva
dissociació i per tant, l’augment de la concentració de plata lliure.

6. BIBLIOGRAFIA
- Chang, R. Química.10a ed. México. Ed. Mc Graw Hill, 2010. ISBN 978-007-351109-2

- Petrucci, R.H.; Harwood, W.S. Química general. 10a ed. Madrid: Ed. Pearson Education, 2011. ISBN 978-
84832226803.

- Saña, J. Química per a les Ciències de la Naturalesa i de l'alimentació. Barcelona: Ed. Vicens Vives, 1993.
ISBN 978-8431632823.

- Skoog, D.A.; West, D.M.; Holler, F.J. Fundamentos de Química Analítica. 4ªEd. Ed Reverté. Barcelona.

11